El mar i la serp, una novel·la de Paula Bombara

portada

Canta Ismael Serrano «El mar se inquieta, es tempestad, lamento. ¿Quién pudo lanzar mil ángeles desde el cielo?» una balada trista dedicada A las madres de mayo. Es una manera poètica de denunciar el que va passar entre els anys 76 i 83 del segle passat i que ens  serveix per saber de les misèries humanes. La literatura  també ho explica: El mar i la serp, una novel·la adreçada als nois i noies d’Educació Secundària ens endinsa en el període fosc de la dictadura argentina. Es va publicar per primera vegada l’any 2005 a Buenos Aires i ara la podem llegir en català gràcies al segell Nandibú de l’editorial Pagès.
L’autora, Paula Bombara, narra en primera persona com una nena que va de camí a l’adolescència explica la desaparició del seu pare, el segrest i tortura de la seva mare i el silenci que s’imposa en tothom qui l’envolta. A mesura que anem avançant en la lectura anem descobrint la veritat de la tragèdia que van viure moltes famílies argentines.
En paraules de l’Alba Besora, editora de Nandibú que va creure en la novel·la conscient de la duresa i el compromís del relat:

«De seguida que el lector hi entra, s’adona del pes d’allò que hi és escrit. Es tracta d’una novel·la juvenil, però és també una obra per a persones adultes. L’autora li dona un caient d’aparent simplicitat, d’immediatesa, pròpia de la redacció d’una adolescent. Tanmateix, la maduració prèvia a l’escriptura és molta i es fa evident en haver acabat la lectura. El mar i la serp és, doncs, una novel·la breu molt assaonada literàriament, molt plena quant a sentiments i valors que hi estan associats, molt madura pel que fa a la narració d’una tragèdia personal i col·lectiva que, a parts iguals, fa por d’haver sofert i vergonya d’haver-la hagut de viure en silenci.»

S’ha de remarcar la traducció al català que ha fet la Bel Olid i també l’Estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura d’en Francesc Pané, catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes i que podeu descarregar clicant AQUÍ

Les propostes permeten l’aprofundiment en el contingut, la interacció entre autora, professorat i alumnat lector i, finalment, la introducció al debat literari i al d’idees i valors. Es una bona lectura per fer a classe i  posar l’accent en la condició humana.

Lectura recomanable a partir dels 14-15 anys.

Un tastet de les primeres línies:

La mare s’ha emprenyat.
No he plorat. He dit que marxava. He cridat.
Em mira i em diu, ah, sí?
Dic, me’n vaig a casa la iaia.
D’acord, espera’t que et faci la maleta.
L’ós i el conte del gat en una bossa. La mare em dóna la bossa.
Però ara no vull marxar.
La mare obre la porta. Diu, au, adéu. Està enfadada. No ploro.
No parlo.
Me’n vaig a casa la iaia. La mare tanca la porta.
He de caminar molt fins al carrer. Per un camí amb parets i sense sostre. Em canso de caminar. Surto a la vorera. M’assec aquí.
Ara no vull marxar.

Passa un gos.
Un senyor.
Una mare amb un bebè.
Un cotxe blau.
Un altre senyor.

Ve el pare!
Corro. El pare m’agafa a coll. Diu, què fas a la vorera?
He marxat. La mare s’ha emprenyat i m’ha donat aquesta bossa amb l’ós i el conte del gat.
Dic, he marxat. La mare s’ha emprenyat.
Diu que no he de marxar, que he d’anar a fer les paus amb la mare.
Diu, què has fet?
Res.
Res, dic.
El pare em porta a collibè pel camí amb parets i sense sostre.
Obre la porta.
El pare diu, saps qui m’he trobat a la vorera?
La mare diu, una nena rodamón?
Ploro. No sé què és rodamón.
La mare i el pare m’abracen fort. Em fan mal.
Ara la mare m’agafa a coll. Diu, endrecem-ho plegades.
Faig que sí amb el cap.
Obro els ulls. Fa sol.
Crido, maaaaare!
Ve la mare. Diu, bon dia.
La mare em prepara la llet. El pare no hi és.
Dic, on és el pare?
Ha marxat a treballar, diu la mare.
Miro la porta. La bici no hi és.
Dic, ha marxat amb bici? La mare mou el cap. Això és que sí.

 

DADES:

El mar i la serp
AutorA: Bombara, Paula
ISBN: 978-84-9975-807-7
112 pàgines
Tapa rústica
140 x 200 mm
Col·lecció: Nandibú – Nandibú Horitzons Nº 01
Data de publicació: Novembre 2016

Il·lustrem-nos! Una experiència d’animació lectora des de la llibreria

2015-04-18-19-32-16Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que:
La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura.
Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions.
Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques.
claraboia-generalLes llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.

laura-y-el-ratonI per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse:
Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).

les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.

taula-llibres-noemi-2

Emigrantes, una novel·la gràfica silenciosa de Shaun Tan

Ahir vaig tenir el plaer de compartir una estona amb l’equip del programa Estat de Gràcia de Catalunya ràdio, parlant de literatura infantil, dins l’espai Classe dels dofins. Em van tractar molt bé i només puc agrair-los tots els detalls que em van dispensar, cançó de l’Ismael Serrano inclosa.

dsc06482-2

Amb l’Elisabet Pedrosa i en Roger de Gràcia

Un dels llibres que vaig recomanar va ser Emigrantes perquè el tema que planteja és tan actual que a l’escola o a l’Institut s’hauria de poder llegir i comentar relacionant-lo amb el que ens està passant a Europa i a Amèrica del Nord.
Emigrantes és una novel·la gràfica silenciosa, així la defineix el seu autor, l’australià Shaun Tan. Està basada en fets reals: el viatge que moltes persones fan arreu del món i/o han fet durant la història de la humanitat.

portadaEl llibre és preciós, per mirar una i una altra vegada i trobar detalls admirables començant per la portada que representa un àlbum de fotografies antic i vell, gastat pel pas del temps. A la imatge, en color sèpia, un home amb una maleta que observa una criatura estranya, una mena de gos que ens anticipa que el hi ha a l’interior conté tocs surrealistes i de ciència ficció. L’autor ens situa en el mateix pla de l’emigrant que no entén res del que veu en el seu nou país d’acollida, ni què diuen els rètols, ni els costums alimentaris, ni res de res.
La força de les imatges és tan potent que no calen paraules. Shaun Tan ho explica així:
“Una de les raons fonamentals per les quals vaig decidir prescindir del text va ser destacar aquest principi: el protagonista no pot llegir ni comprendre res, així que el lector tampoc hauria de poder. A més, hi ha una lògica interna en què tots els detalls que poden apreciar-se a mesura que la història progressa (com funcionen les coses, etc.) i l’absència de narrativa escrita semblen convidar a una lectura visual més propera i molt més pausada. “
En el llibre trobem imatges reconeixibles com la del vaixell que és un homenatge a un quadre prou conegut de Tom Roberts.

vaixell

També està ple de simbolismes, com les ombres de les cues de drac que representen la guerra, o els gegants amb un sol ull que xuclen persones en referència als totalitarismes, etc. Són metàfores dels motius que porten a la emigració (gana, guerra, crisi,…)

shaun_tan zoom
Dins de la història principal de l’emigrant trobem uns altres relats de persones amb les que es creua i fa amistat i li expliquen els motius que els han portar a  fugir.
El llibre està ple de recursos narratius i expressius molt ben trobats i on es combinen pàgines amb detalls amb altres que emplenen tot l’espai.
Crec que és un bon moment per fer una lectura col·lectiva amb els alumnes i obrir un debat sobre què està passant al món i com hem d’actuar.

Dadesfinal
Emigrantes (Edició X aniversari)
Shaun Tan
Barbara Fiore Editora, 2014.
Rústica, color, 132 pgs. 20€.

 

 

I pel qui no conegueu a Shaun Tan…

Educació Infantil. Bones pràctiques a l’Hospitalet de Llobregat

img187

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet (cel’h) acaba de publicar un recull que mostra com la primera persona del plural del verb educar es concreta quan una ciutat es compromet amb la primera infància.
La implicació de la «tribu» es percep des de la primera línia. Els coordinadors de l’obra, l’Enric Roldán i en Pep Vallecillos, com a bons coneixedors del que es cou a l’Hospitalet, han sabut connectar amb un bon grapat de persones que han aportat reflexions i experiències diverses relacionades amb l’etapa 0-6, començant per una magnífica introducció d’en Francesco Tonucci que fa de molt bon llegir.
El llibre —molt recomanable— està estructurat en tres parts ben diferenciades:
• La primera presenta el mapa de recursos (escoles bressol, espais familiars, serveis socials, ludoteques, etc.)
• La segona mostra onze bones pràctiques educatives que es fan a diversos centres. Només és la punta de l’iceberg perquè ja intuïm que al darrera hi ha molt bona feina d’una ciutat educadora que compta amb bons professionals.
• La tercera conté trenta aportacions, opinions personals que recullen l’ampli ventall de mirades enfocades cap al veritable protagonista, l’infant que creix, que viu i que espera el millor de nosaltres. En paraules dels coordinadors: «Les criatures no ens perdonarien que no fos així».
M’agrada (molt) que dins d’aquests 256 pàgines, hi hagi referències a la biblioteca i la lectura. Per exemple, al projecte de l’Escola Bressol Municipal La Casa Dels Contes on expliquen les visites periòdiques a la biblioteca de la Plaça Europa, el servei de préstec i altres tallers o activitats extraescolars.
He tingut el goig, com a mestre de l’Hospitalet, de participar aportant algunes reflexions sobre la relació dels contes amb l’afectivitat. Al capitolet que m’han deixat escriure parlo de la màgia que es produeix quan el mestre o la mestra d’infantil comença a narrar, de viva veu, com si sonés la flauta màgica del flautista d’Hamelin; explico com de cop i volta es fa el silenci i els infants obren els ulls, estan molt atents i es deixen portar a un sense-temps meravellós on reben models i pautes que els ajuden a imaginar —que és diferent de fantasiejar— es vacunen contra els perills —creen defenses per si mai es troben en una situació similar a la del protagonista—, coneixen el món, desenvolupen la creativitat, es diverteixen, es reconeixen a ell mateixos en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats, viuen tota mena de sentiments, aprenen a resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament, entenen que vol dir compartir, respectar i ser respectats, etc.
M’ha agradat recordar com els contes narrats pel mestre o la mestra  envien als infants missatges a la seva dimensió cognitiva (de coneixement) i també a l’emotiva. La paraula sentida els porta a viure l’aventura —que és una mirada exterior— i a trobar imatges on emmirallar-se —no per ser com els herois sinó per ser ells mateixos millors— i també els porta una mirada interior que té a veure amb el fet d’estar a prop de l’adult. El conte va lligar a l’afecte.
Com que la tirada del llibre és curta, potser una bona idea seria que es pogués aconseguir en format pdf. Els hi ho proposaré.

web del Centre d’Estudis de l’Hospitalet: http://www.celh.cat

 

 

Bufaré, bufaré i la casa ensorraré

portada cerdos.indd

portada del conte

L’editorial Kalandraka té una especial cura amb les reedicions dels clàssics. A la seva col·lecció de contes tradicionals els trobem gairebé tots. Ara han incorporat una versió d’Els tres porquets, un dels contes més explicats als infants de cicle infantil, tant de viva veu com amb les nombroses versions que circulen.
Aquesta adaptació d’en Xosé Ballesteros  explica que hi havia una vegada una truja que tenia tres fillets. Se’ls estimava molt, però com que ja eren prou grans, els va animar perquè marxessin a córrer món i fer fortuna.
Els tres germans se’n van anar a viure al bosc. Un dia van sentir que rondava per allí un llop molt ferotge… Casa de palla, casa de fusta, casa de pedra i maons… Materials diversos per a tres porquets ben diferents -un mandrós, un poc treballador i un altre molt treballador que malgrat tot tenen una cosa en comú: la por al llop.

img179

detall del conte

Aquesta adaptació del conte popular anglès destaca també per la seva proposta plàstica, de tonalitats suaus i plena de detalls, tant a l’arquitectura i decoració dels espais domèstics, com en l’expressivitat dels personatges. L’il·lustrador és en Marco Somà, un jove italià que val la pena conèixer (http://marcosoma.blogspot.com.es/)

img178

detall

Els tres porquets és un conte molt conegut arreu del món. Simbolitza el procés de creixement i desenvolupament de la personalitat. El nen que escolta el conte aprèn, per mitjà de la identificació amb cadascun dels porquets, que les persones evolucionen i que créixer té avantatges. És per aquest motiu que el porquet gran és qui aconsegueix vèncer al llop gràcies al seu esforç en construir una casa de maons i a la seva intel·ligència preparant l’olla on li cremarà el cul.

El conte ens mostra el simbolisme de les cases que es construeixen que va paral·lel a l’evolució de la humanitat i passa d’una casa sense estabilitat, la de palla, seguint per la de fusta, fins a una de més sòlida i duradora, la de maons.

img180

detall de la contraportada

Si, habitualment, en els contes, el germà petit és el més llest i eixerit, el qui troba la solució, Els tres porquets se’ns surt de la norma i ens mostra que el germà gran (la representació d’un estadi més avançat de la personalitat) és el més madur, el més racional, el més realista, capaç de vèncer el llop.

El conte va ser publicat per primera vegada a Londres, l’any 1843, i en aquella versió el llop es menjava els dos porquets petits. Amb el temps la versió més coneguda és la que presentem, on els dos germans petits van a buscar aixopluc a casa del germà gran i sobreviuen.

Dades del llibre:

ELS TRES PORQUETS

Xosé Ballesteros (text)
Marco Somà (il·lustració)
María Luchetti (traducció)
40 Pàg. 22 x 22 cm.
ISBN: 978-84-8464-279-4
Preu: 13,00 €

 

Ondiñas veñen…

novoaAl darrer número de la revista MiBilioteca (núm. 47), a la secció Opinión he llegit un article de la Cristina Novoa (Asesora técnica de bibliotecas escolares en la Consellería de Cultura, Ediucación e Ordenación Universitaria de la Xunta de Galícia) que recomano especialment. Es titula  Ondiñas veñen, ondiñas veñen, ondiñas veñen e van…  i està escrit des de la tristesa que suposa veure com s’estan anant en orris els esforços de molts mestres que ens vam creure que algun dia tindríem unes biblioteques escolars de qualitat, equiparables a les dels països que ens envolten, com les de Portugal o França sense anar gaire lluny.

La Cristina és bona coneixedora de la realitat i, en alguna ocasió ja havia comentat l’impacte positiu que tenen les biblioteques escolars sobre els  aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits. Opina que “són tan clars els arguments de tots els experts que s’han acostat a la realitat de la biblioteca escolar, tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s’activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre), que no sembla explicar l’absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars”.

En l’article que citem diu algunes frases demolidores que tots signaríem. Us el passo complet (amb el permís de l’autora), val la pena.

 

AQUÍ

1357557436dustonschool

imatge de la biblioteca escolar de la Duston School anglesa

La nena dels llibres. Perquè la imaginació és lliure

la-nena-de-llibres-portadaLa nena dels llibres és una història d’amor envers el món de les paraules i els contes.  Els autors Sam Winston i Oliver Jeffers ens submergeixen en un passeig pel país de la lectura i ho fan convidant-nos a seguir a una nena valenta amant dels llibres i un noi que dubta en fer la immersió al país de les lletres.

mqdefault

A les primeres pàgines veiem com la nena agafa el noi de la mà i suaument el guia a través de muntanyes imaginàries, descobrint tresors en la foscor, perdent-se en el bosc dels contes i fugint dels monstres dels castells embruixats. Finalment ambdós trobaran una sorpresa càlida i bonica.

El llibre és un homenatge als clàssics de la literatura, un homenatge afectuós i una invitació a descobrir els personatges que s’amaguen en els textos-cal·ligrames de totes les pàgines i que ens recorden a l’Alícia de la terra de les meravelles, a Gulliver, a les vint mil llegües de viatge submarí, a Frankenstein, etc.

nena
nenallibres_interior2
L’edició és molt acurada i el detallet de la clau que obre les portades dels llibres és realment magnífic.
Un agraïment a Andana Edicions per seguir apostant per les obres d’Oliver Jeffers.
Us deixo amb el vídeo de presentació i un pdf amb activitats (en anglès) per fer a l’escola. Cliqueu guia-de-lectura-la-nena-dels-llibres

Dades:
Autors: Oliver Jeffers i Sam Winston
Traductora: Anna Llisterri
Edat recomanada:+ 5 anys
Format: 26 x 26,5 cm. Tapa dura
Pàgines: 40 a color
Edició: Novembre 2016.

18 00083023-620x387

maxresdefault

 

Lectures recomanades per al cicle superior. Nadal 2016

Amb aquesta quarta entrada acabem les recomanacions de Nadal. Al final trobareu el document que repartirem a les famílies de l’escola amb les quaranta referències.

els_meus_trucs_portadaEls meus trucs per sobreviure a la classe de natació
Gideon Samson. Takatuka
Els dijous són el pitjor dia de la setmana per a en Gied. Perquè els dijous té classe de natació a l’escola i no hi ha res més horrorós que això. Llançar-se de cap, fer la bicicleta, nedar vestit… A en Gied li toquen aquests turments una setmana sí i l’altra també. I per saltar-se la classe de natació, ha pensat fins a setanta trucs com, per exemple, tancar-se al lavabo quan arriba l’autocar que els porta a la piscina. El problema és que els trucs no es poden repetir, i n’hi ha alguns que són difícils de portar a la pràctica.
Per sort, en Gied també té l’ajut del senyor dels coloms…

regaloEl regalo de los Reyes Magos
O Henry. Los cuatro azules
a Della i en Jim són una parella d’enamorats que no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. Per a això hauran de vendre una cosa que per a ells té molt valor i així poder comprar l’obsequi.
És un goig tornar a llegir aquesta història breu que s’ha tornat a reeditar.
La primer edició és de 1905 i l’argument encara continua emocionant-me.

carlotaLa teranyina de la Carlota
E.B. White. Viena
Aquesta és la història d’una nena que rescata un porquet anomenat
Wilbur, que ha nascut molt escanyolit, i de la millor amiga d’en Wilbur, una aranya grisa i peluda que es diu Carlota. I d’uns grangers que tenen la intenció de preparar un esplèndid dinar que no pinta gaire bé si ets un porquet molt tendre. Per sort, la Carlota té un pla magnífic per salvar la vida d’en Wilbur.
Un altra reedició que per a mi va associada al record de la Montserrat Solana, amiga de l’Hospitalet, que el va traduir per a Noguer fa molts i molts anys.
rocEn Roc i l’Escala de les portes secretes
Eulàlia Canal. Nandibú
En Roc és un nen que viu en una escala de veïns força curiosos. Els pares d’en Roc viatgen a l’Índia i el deixen uns dies a casa el veí de la planta baixa, en Nicolau. Els veïns estan esvalotats. De fa uns dies se senten sorolls estranys i desapareixen coses d’alguns pisos. El Rogeli, el veí del primer, vol avisar la policia. La Rúcula, la del segon, creu que és cosa de fantasmes, mentre la Petúnia, que viu al pis de dalt, segueix immersa en el seu món de plantes. Mentrestant, a la platja, hi apareixen els cossos d’un naufragi. En Nicolau, amb l’ajuda d’en Roc, decideix pujar a les golfes a investigar quina una n’està passant.

patentalo¡Paténtalo! El libro de los inventos útiles y disparatados
A. Mycielska. Ekaré
Quan Leonardo da Vinci va inventar un tanc, un automòbil, un parapent, un paracaigudes, un helicòpter, un submarí i un ascensor, tothom deia que era un somiador, o fins i tot un boig. Avui és reconegut com l’immens geni avançat al seu temps que va ser. Aquest llibre narra, de manera enginyosa i entretinguda, la història d’invencions antigues i modernes: invents divertits, innovadors, fallits i fins i tot desastrosos …

La pel·lícula de la vida173556_CUBIERTA.indd
Maite Carranza. Cruïlla
L’Olívia és una noia normal, com qualsevol altra. Té una mare actriu, un pare desaparegut, un germà poruc, uns veïns perepunyetes, unes amigues llepafils, una tele espatllada i un pis a l’eixample petit i bufó amb orientació sud. Però, impensadament, la crisi truca a la porta i el seu petit món s’ensorra.
Una novel·la dura però necessària.

cob_iaia_400La iaia no hi toca
José Ignacio Valenzuela. Birabiro
Com diries estel sense fer servir paraules com rombe o paper? Mmm… Jo, l’únic que sé, és que la meva iaia no hi toca. Ah, i que té la culpa de tot. Sí, de tot! Sempre hi ha algú que té la culpa que ens agradi allò que tant ens agrada, o que no ens agradi allò que mai no ens ha agradat. El cas és que entre el seu pentinat de Darth Vader, la seva obsessió per guanyar premis pels poemes que escriu i aquesta mania ridícula de recitar versos a ple pulmó quan baixo de l’autobús escolar, entre riallades i amb cara de voler desaparèixer (només per obligar-me a entrar ràpid a casa seva), jo també m’estic tornant boig.
Els meus pares tenen feina, i no em queda més remei que passar-me les tardes a casa de la iaia Petúnia. Però sospito que en porta alguna de cap, i no m’ho penso perdre…

yetiEl yeti
Taï-Marc Le Thanh. Edelvives
La misteriosa figura del Ieti sempre havia fascinat la protagonista d’aquesta història. Per això, un dia, decideix embarcar-se en l’aventura de la seva recerca i marxar, en un viatge molt especial, cap a l’Himàlaia.
El text és breu i està escrit amb frases curtes, similar a una poesia amb un ritme que el fa molt interessant. Les il·lustracions són, com en totes les seves obres, impressionants, amb molts de detalls.

monoEl mono del asesino
Jakob Wegelius. Sushi books
És de nit al port de Lisboa. Sota la brillantor dels fanals, un home corre per salvar la vida. Es diu Afonso Morro i guarda un secret cal protegir a qualsevol preu. El perseguidor s’acosta i li pren el secret. La lluita s’acaba en un tres i no-res. L’Afonso cau i desapareix en les fosques corrents del riu Tajo.
Aquella mateixa nit s’escampa la notícia que s’ha comès un assassinat. Però també es difon un altre rumor més espantós; en algun lloc entre els carrerons i cantonades del barri portuari s’amaga un simi boig i sanguinari. És la mona de l’assassí.

starStar
Salah Naoura. Lóguez
En Marko no s’ho pot creure: Ha apostat pels cavalls guanyadors a l’hipòdrom de Hoppegarten. Tot d’una, és capaç d’endevinar esdeveniments, almenys tothom està convençuts d’això, fins i tot el mateix Marko s’ho creu. De la nit al dia, es fa famós i participa al programa de televisió “Little Star”, convertint-se aviat en un superstar. No obstant això, les coses comencen a anar malament…

El tríptic de recomanats per al Nadal el podeu veure clicant AQUÍ

Lectures recomanades per al cicle mitjà. Nadal 2106

lapicesprimosLápices primos
José A. Ramírez Lozano. OQO
Per escriure utilitzem llapis, bolígrafs, plomes, retoladors, guixos… però, què passaria si provèssim a fer-ho amb els cosins dels llapis? Quins són? Això és el que ens presenta Lápices primos, amb una gran dosi d’imaginació i fantasia.
Perquè es pot escriure i dibuixar amb altres estris i elements de la vida quotidiana. Es pot dibuixar amb una canya de pescar? Es poden escriure històries amb una agulla de fer mitja? I tant! Les possibilitats són infinites i les anem descobrint pàgina rere pàgina acompanyades d’unes imatges que conviden a la seva contemplació perquè la proposta plàstica de la Natalie Pudalov no ens deixa indiferents amb la quantitat de detalls que s’amaguen a totes les pàgines.

dues-alesDues ales
Cristina Bellemo. Combel
Un matí, el senyor Guillem es troba unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els seus records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida, sobre la mort.

174922 el Club dels Estranys.inddEl Club dels Estranys
Jordi Sierra i Fabra. Cruïlla
L’Hug és tartamut i en Bernat, dislèxic. El perdonavides de la classe els fa la vida impossible perquè els veu diferents dels altres. Per això, els dos amics decideixen fundar un club, per sentir-se menys sols i més segurs. Quina sorpresa tindran quan descobreixin que no són els únics que volen formar part d’aquest club!
Ser diferent dels altres, ser estrany, és normal. Per això, el més important és aprendre a riure’s d’un mateix. En realitat tots som estranys, perquè tots som diferents. Cadascú és com és.

briscaBrisca
Andreu Martín. Cruïlla
La Paula va a passar el dia a la granja dels oncles. Mentre passeja pel bosc amb els pares esclata una tempesta, i la Brisca, la seva gosseta, es perd. Passen les hores i els dies, i la Brisca no torna a la granja, cosa que desespera la Paula. Alhora, per aquella zona es comença a parlar d’una colla de gossos salvatges que ataquen els animals de les masies i també les persones. Pot ser que la Brisca s’hagi ajuntat amb aquesta gossada? Això voldria dir que està viva… Però, si corre amb aquests gossos salvatges, és que ella també és capaç de fer mal a les persones?

miyukiEspera’t, Miyuki
Roxane Marie Galliez. Joventut
És el primer dia de la primavera i la Miyuki vol veure com floreix el jardí del seu avi. Però una de les flors triga massa a obrir-se, segons la Miyuki… Llavors decideix sortir a buscar l’aigua més pura per ajudar-la a obrir-se. La Miyuki es passa el dia corrent impacient, en una recerca desesperada, i es perd l’espectacle de la primavera…
Un bell conte per aprendre l’art de la paciència i de la contemplació.

la-pajarera-de-oroLa pajarera de oro
Anna Castagnoli. BFE
La Valentina és la filla de l’Emperador, que viu envoltada de criats espantats dels seus impossibles desitjos. Cada desig es converteix en una ordre, perquè Valentina és una nena prepotent i terrible, una princesa d’odi i de sang.
La princesa col·lecciona objectes però sobretot ocells. Centenars de meravellosos i exuberants ocells engabiats, que es converteixen en el seu luxós caprici, exòtics exemplars alats, símbols de la seva solitud. Els criats viatgen per tot arreu per trobar els ocells més esplèndids i per acontentar els desitjos de la Valentina. Durant els viatges alguns perden la vida i altres, en tornar, són decapitats. Fins que un servent, intel·ligent i astut, li regala l’ou d’un ocell que parla. La felicitat i l’esperança il·luminen la vida de la princesa. Haurà de tenir cura de l’ou…

mitjonsEls mitjons de l’ogre
Maria Carme Roca. Jollibre
En Maties és un ogre que s’adona que, des de fa un temps, a cada bugada perd un mitjó. El fet l’inquieta i decideix buscar algú que l’ajudi a resoldre el misteri.

el-viatgeEl viaje
Francesca Sanna. Impedimenta
El relat en primera persona del tortuós periple que emprendrà una família per escapar dels horrors de la guerra i poder formar una nova llar. El viatge d’una mare i les seves dues filles ens commou d’allò més amb les seves peripècies, malauradament tan properes.

oca-locaPoemas de la oca loca
Gloria Fuertes. Kalandraka
El proper any reviurem la poesia d’una de les autores més estimada entre els infants, coincidint amb el centenari del seu naixement. En aquesta reedició podrem gaudir d’un grapat de poemes que comencen amb un “para dibujar…”

portadaGran i petit-1
Chanti. Nandibú
El llibre és un recull de les tires còmiques que expliquen la vida d’en Nacho, el centre de l’univers familiar fins que arriba el seu germà. Des d’aquest moment l’autor ens va narrant les aventures familiars però amb la mirada de l’infant. Hi surten els pares, els avis, els amics dels pares, la tieta, etc.
És realment brillant la manera com l’autor ens presenta les situacions quotidianes i els raonaments dels nens que tantes vegades sorprenen a casa i a l’escola.

Lectures recomanades per al cicle infantil. Nadal 2016

Els llibres són el millor regal de Reis i per això cada any elaborem un tríptic on assenyalem algunes de les novetats que més ens han agradat. De tota manera, la millor recomanació és que us passeu un matí o una tarda per alguna llibreria especialitzada i mireu i remireu, pregunteu al llibreter i estigueu atents als llibres que us cridaran perquè us els emporteu a casa.
En els propers dies farem quatre entrades en aquest blog i a cadascuna recomanarem deu lectures per a un cicle educatiu determinat. Amb la darrera, lliurarem el tríptic sencer. Comencem pel cicle infantil.

entrega-especialEntrega especial
Philip C. Stead. Océano

La Sandi és una nena que vol enviar a la seva tia àvia un elefant perquè se senti menys sola. El problema és la mida de l’animal. Primer va a una estafeta de correus però és tan gran la quantitat de segells que necessita que prefereix provar altres alternatives. Una amiga li deixa una avioneta però en ple vol es queda sense combustible, encara sort que cauen a un riu on un cocodril els porta fins a la via del tren on la Sandi s’uneix a uns micos bandits per després seguir el viatge en una furgoneta de venda de gelats…
Una història tendra i molt divertida, amb final sorprenent.

portada arbol.inddL’arbre de l’escola
Antonio Sandoval. Kalandraka

La importància de l’educació ambiental, el contacte directe dels alumnes amb la naturalesa i la col·laboració hi són presents en aquesta història d’estructura circular que narra la relació entre un nen i un arbre petit que va creixent gràcies a l’afecte d’ell i dels altres companys que segueixen el seu exemple.

helenaLa capsa de l’Helena
Antonio Ventura. Tramuntana

Helena sap coses que els adults no entenen, i s’enfada especialment quan no escolten les seves fascinants històries, com la d’aquella casa que va quedar buida al final del carrer i que està poblada d’estranys personatges.
Una deliciosa reivindicació de la fantasia i la sensibilitat infantil amb unes precioses il·lustracions que combinen imatges reals amb dibuixos a tinta i carbó.

el-llop-no-ens-mossegara-picarona-510x521El llop no ens mossegarà!
Emily Gravett. Picarona

Una recreació del conte dels tres porquets i el llop però capgirant la història. Les il·lustracions d’Emily Gravett, com sempre, ens encanten.

 

disputaLa disputa
Édouard Manceau. Cruïlla

Dos conills i dues motos expliquen una història tan antiga com el món:
L’encontre dels dos conills, la conversa, la reciprocitat, l’intercanvi educat, la invitació a passejar junts, la cursa, la soledat, la reconciliació, etc.
Un conte amb un mínim text i que s’explica pàgina a pàgina amb la presència dels personatges i dels colors. Un conill per pàgina, un vermell i una moto verda. Minimalisme.

bona-nitBona nit a tothom
Chris Haughton. Milrazones

Tots els animals del bosc donen per finalitzada la jornada, excepte una óssa petita que sembla conservar tota la seva energia. Intenta afegir adeptes a la diversió, però davant els successius badalls dels seus amics, a poc a poc s’adona que realment només li queda una opció: dormir!
El component visual és clau. El cansament va creixent progressivament: comencen a badallar els ratolins, els segueixen les llebres i junts semblen contagiar als cérvols. Fins i tot la mare óssa decideix anar-se’n al llit!
Les primeres pàgines s’han retallat perquè la grandària guardi relació amb la mida dels animals.
Les guardes són una aportació extra al llibre. En totes dues es pot contemplar el sistema solar.

Mai facis pessigolles al tigretigre
Pamela Butcharta. Libros del Zorro rojo

Quan ets una nena inquieta, curiosa, dinàmica, vital, o sigui, d’allò que els grans en diuen «hiperactiva», hi ha ordres impossibles de complir, per exemple: «Mai facis pessigolles a un tigre.» Animals, humor i acció, en un conte sobre una nena elèctrica a qui no podrem deixar de seguir a través de la seqüència de les pàgines, fins a la sorpresa final.

barretHem trobat un barret
Jon Klassen. Milrazones

Dues tortugues es troben un barret. Els agradaria quedar-se’l a totes dues, però només hi ha un barret. Els seus ulls ho diuen tot…
En Klassen imprimeix a aquesta història un tractament de novel.la gràfica, dividint-la en tres parts amb títols diferents, que es corresponen amb l’estructura clàssica d’exposició, nus i desenllaç.

 

Si us plau, Senyor Pandapanda
Steve Antony. Nubeocho

El Panda pregunta a diversos animals si els hi ve de gust menjar-se un dònut.
Tots contesten que SÍ! però sense dir SISPLAU o GRÀCIES. Es mereixen el dònut?
Un conte sobre l’educació de demanar les coses ben demanades

armandoArmando
Fernando Pérez Hernando. Takatuka

El pare d’Armando és un enamorat del futbol i avui li ha fet un regal molt especial: la seva primera pilota de futbol! Per fi podrà compartir amb ell la seva gran passió ensenyant-li a jugar a futbol. Però Armando no mostra el mateix entusiasme que el pare per aquest esport ni sembla que ho porti en el gens, però s’ho farà venir bé per incorporar la pilota als seus jocs.