Al darrer número de la revista MiBilioteca (núm. 47), a la secció Opinión he llegit un article de la Cristina Novoa (Asesora técnica de bibliotecas escolares en la Consellería de Cultura, Ediucación e Ordenación Universitaria de la Xunta de Galícia) que recomano especialment. Es titula  Ondiñas veñen, ondiñas veñen, ondiñas veñen e van…  i està escrit des de la tristesa que suposa veure com s’estan anant en orris els esforços de molts mestres que ens vam creure que algun dia tindríem unes biblioteques escolars de qualitat, equiparables a les dels països que ens envolten, com les de Portugal o França sense anar gaire lluny.

La Cristina és bona coneixedora de la realitat i, en alguna ocasió ja havia comentat l’impacte positiu que tenen les biblioteques escolars sobre els  aprenentatges, quan aquestes funcionen amb un mínim de requisits. Opina que “són tan clars els arguments de tots els experts que s’han acostat a la realitat de la biblioteca escolar, tan evidents els resultats en els centres on la biblioteca s’activa (encara amb professorat gairebé sense temps per atendre), que no sembla explicar l’absència de mesures per assegurar la presència de biblioteques realment útils en tots i cadascun dels nostres centres escolars”.

En l’article que citem diu algunes frases demolidores que tots signaríem. Us el passo complet (amb el permís de l’autora), val la pena.

imatge de la biblioteca escolar de la Duston School anglesa