En Thomas cria dracs


Us Imagineu que poguéssiu conrear dracs al vostre jardí? Doncs, és possible. O això sembla després de llegir aquesta divertida i tendra història sobre un nen, en Thomas, que descobreix una planta vella i estranya al fons del jardí de l’avi i s’endú a casa una curiosa fruita de l’arbre.
D’aquella fruita en surt un drac diminut! La planta és una pitahaya, anomenada «fruita de drac», i en Thomas té el seu propi drac, a qui posa de nom «Fulgor».
El nen aviat descobreix que la vida amb en Fulgor és molt divertida, però també molt imprevisible. Sí, els dracs són meravellosos, però també et calen foc al raspall de dents i et pengen els calçotets de l’antena de la tele. En Thomas ha d’aprendre a tenir cura d’en Fulgor, i de pressa. I després passa una cosa extraordinària: s’obren més fruites de l’arbre i en Thomas criarà dracs.
Aquest llibre forma part d’una trilogia que té força èxit a Anglaterra on els nens d’entre set i deu anys els llegeixen amb devoció. És el primer que s’ha traduït (bé, com acostuma a fer l’Anna Llisterri) al català.
Recorda l’arrancada dels llibres potterians de fa vint-i-cinc anys i té uns certs tocs d’un humor molt anglès, molt en la línia de Roald Dahl. Crec que tindrà recorregut.
Els de l’editorial Pagès, a més, adjunten una guia didàctica (que no he pogut descarregar, sniff) i que probablement aportarà idees per treballar-lo a l’aula.
La idea del llibre és fantàstica perquè l’autora, l’Andy Shepherd, interpel·la directament els infants: Qui no voldria criar un drac? Malgrat els embolics i problemes que li ocasionen al nen Thomas, tots voldríem tenir una bèstia com aquestes a casa, no?


El nen Thomas està molt ben descrit, la resta de personatges també són creïbles i cadascun d’ells ens envia diferents missatges. El pare és un amant de la música i està tot el dia enganxat als auriculars, la mare parla molt de pressa i la germana petita, de dos anys, superdivertida, ajuda al nen a mantenir en secret l’existència dels dracs. Bé, cal notar que encara no parla.
La història es complementa amb unes il·lustracions ben aconseguides en blanc i negre de la Sara Ogilvie (també ha il·lustrat contes de la Julia Donaldson) però és curiós que quan recordes el llibre veus les imatges acolorides.
Un llibre acollidor amb màgia, relacions familiars i amistats.
Recomanat per a cicle mitjà. Els infants poc lectors podran seguir la trama fàcilment.

LES DADES:
Títol: El nen que criava dracs
Autora: Andy Shepherd
Il·lustradora: Sara Ogilvie
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Pagès
Col·lecció Nandibú +8 anys núm 10
Pàgines: 234
Lleida, 2019

Un vídeo de l’autora explicant el llibre:

 

La Caputxeta de Beatrix Potter il·lustrada per Helen Oxenbury

Es tracta d’una versió del popular conte de Perrault però passat pel sedàs de la prosa de l’autora Beatrix Potter que el va reescriure i ha quedat inèdit fins ara. Per a la seva publicació es va contactar amb una de les il·lustradores més conegudes, la Helen Oxenburty que ha fet un treball fantàstic recreant aquesta història.

La gràcia és que es centra en el costat fosc de la narració. El personatge principal és el llop i això li confereix suspens al final previsible i conegut…

—Però iaia, iaia… aquestes dents tan grans i blan…

Les imatges són poètiques i reflecteixen força bé el camp anglès i els personatges camperols que allà hi apareixen.
El guió és el que tothom coneix i probablement l’heu llegit i explicat a casa o a l’escola.

Faríeu bé en aconseguir un exemplar, ara que s’acosta Nadal, no sigui que us passi el que m’ha passa fa uns dies. Us explico.

A Brussel·les, a la llibreria “Le Wolf”, vaig veure un exemplar de la Caputxeta que coneixia. Em va fer il·lusió. Quan vaig preguntar el preu vaig caure de cul perquè en demanaven 45 euros. Impossible per a la meva butxaca. El llibre en qüestió és la Caputxeta de Warja Lavater, editada per Adrien Maeght l’any 1965. Una joia com aquest que comentem de la Beatrix Potter, el tipus de llibre que convé guardar i compartir amb els nens de la família, una i altra vegada.
Ah! La darrera imatge d’Oxenbury és espectacular.

Al web de l’editorial Joventut hi ha una entrada molt bonica que us enllaço; crec que us agradarà: https://www.editorialjuventud.es/ca/el-que-esta-en-cami/

A la selecció de Lectures recomandes l’hem situat al cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La Caputxeta vermella
Autora: Beatrix Potter
Il·lustradora: Helen Oxenbury
Traductora: Francesca Martínez
Editorial: Joventud
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

«Tot plegat semblava una broma», una novel·la valenta i ben construïda.

A les escoles usem diverses estratègies per intentar combatre l’assetjament però algunes s’han mostrat clarament insuficients o, directament, contraproduents. Per exemple, és habitual organitzar assemblees de classe on l’únic que s’aconsegueix és enviar un mossatge als alumnes que interpreten que el problema no és gaire rellevant.
Una altra tàctica habitual és animar a l’assetjat i la víctima a parlar del problema, cara a cara, o amb un mediador. Sembla una bona idea, però tampoc funciona i, fins i tot, hi ha psicòlegs que apunten que fa augmentar l’assetjament escolar.
Les dades que de tant en tant apareixen als mitjans escrits parlen de que, almenys un de cada quatre estudiants han estat assetjats. Són molts, i ens fa pensar què estem fent malament i com ho podem aturar.
Una de les activitats que sembla que funciona bé és promoure classes anti-assetjament i fer lectures que plantegen situacions on tothom es pot veure emmirallat.
En aquest sentit, el llibre de l’Anna Vilar resulta una bona eina. La narració està adreçada als infants a partir dels 12 anys i explica la història de l’Àlex, una noia que ha estat víctima dels insults i assetjaments d’alguns companys de classe perquè és grassa. També planteja l’altra mirada, la d’un dels nois que li han fet mal. I encara una tercera veu narrativa ens mostra una situació dura per la que passa una altra noia.
La novel·la té un al·licient afegit i és la manera com està escrita. Són 28 capítols, no gaire llargs, escrits amb una prosa valenta i una mica exigent. Les paraules estan ben triades i la construcció del relat recorda aquell moment del dia quan comença a clarejar. No és com fer clic! i ja està, no! Les ombres de la foscor va donant forma, a poc a poc, com quan la boira s’esvaeix. Així, funciona aquest relat. A poc a poc, anem ajuntant les peces d’un trencaclosques que culminen en una descoberta que ens deixa glaçats.

Lectura recomanable per als nois i noies de l’ESO.

L’obra va ser mereixedora del «PREMI CIUTAT DE BADALONA DE NARRATIVA JUVENIL 2019»

LES DADES:
Títol: Tot plegat semblava una broma
Autora: Anna Vilar
Editorial: Animallibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2019

El proper dijous 12 de desembre, a l’Espai Betúlia de Badalona es farà la presentació. Estic feliç perquè l’Anna m’ha demanat que li faci els compliments. Si us animeu, les dades de l’acte són aquestes:


I si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

Un altre Ungerer! La bèstia del senyor Racine

Llegir les obres d’en Tomi Ungerer ens fa sentir més humans i ens alegra el dia. Recordo haver aconseguit alguns dels seus llibres en versió francesa fa uns quants anys i haver comentat que aquí no els veuríem mai publicats perquè les censures, els pudors, o les pors al què diran, ens tenallen sovint. Em vaig equivocar i ara els podem aconseguir-los gràcies a la bona feina d’editorials com Kalandraka, Ekaré i Blackie Books, entre d’altres, que han recuperat per al nostre goig i coneixement, tota la seva producció per a infants.
Acaba d’aparèixer «The beast of Monsieur Racine», traduïda com a «La bèstia del senyor Racine», una de les històries on es combina un text bonic i tendre amb unes imatges curioses (diguem-ho així) on podem veure, entremesclades, al senyor Racine fumant la seva pipa d’aigua, accidents inversemblants, assassinats, cops i altres bestieses.

El relat explica que el senyor Racine és un recaptador d’impostos jubilat que viu en una caseta tranquil·la i apartada. Es passa el dia anant amunt i avall, contemplant els núvols i sentint cantar els ocells. Al seu jardí té una perera magnífica que fa unes peres boníssimes. És el seu tresor. El senyor Racine ha guanyat mots premis a les fires locals, amb les seves peres.
Però, desgraciadament, un dia, les seves sucoses peres desapareixen. Bé, només en queda una que li servirà d’ham per enxampar al culpable dels robatoris. Es posa el seu vestit de sodat de cavalleria i prepara una trampa. Lliga la pera a una corda i aquesta a una campana que sonarà quan algú intenti arrabassar-li la fruita.

Una estona després, cap al tard, la campana dringa! El senyor Racine surt i es troba amb l’ésser més estrany que mai no ha vist: Una mena de cosa fosca, amb la cabellera grenyuda, el morro caigut, les orelles llargues que cauen a banda i banda, els peus com monyons i els genolls boteruts.
El senyor Racine i la bèstia es fan amics. Cada tarda jeuen a escoltar música i berenar plegats. L’home no es resisteix a saber quina mena d’animal és la bèstia i el porta a París perquè la valorin els cientìfics. De seguida es convertirà en una nova sensació. Li oferiran molts diners (els dels zoo, els del circ) però el senyor Racine diu que hi ha coses a la vida que no es poden comprar amb diners.
El final resulta sorprenent i extraordinari.


Lectura per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La bèstia del senyor Racine
Autor: Tomi Ungerer
Traductor: Jordi Martín
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 44
Barcelona, 2019
ISBN: 978-84-17552-51-0

Elaboració d’un diari escolar

A la revista GUIX trobareu un article que ens dona pistes de com fer un diari amb els alumnes de cicle superior des de la biblioteca escolar. L’ha redactat la Núria Vouillamoz, bibliotecària de l’Escola Gerbert d’Orlhac de Sant Cugat del Vallès.

Comença dient que «L’escriptura hauria de ser una activitat troncal al llarg dels estudis d’Educació Primària. Sovint, des de les biblioteques escolars, focalitzem l’educació literària en accions associades a la lectura —hora del conte, club de lectura, préstec de llibres, lectura individualitzada, dramatitzacions— però oblidem el valor de la paraula escrita. La paraula creada pels infants i fixada en un paper o pantalla amb una voluntat comunicativa: per a descriure sentiments, explicar esdeveniments, justificar actituds, instruir sobre algun tema… En definitiva, oblidem ensenyar la capacitat de la paraula escrita per a narrar, expressar, suggerir, estimular, informar o moure consciències. Escriure és «comunicar», escriure ens permet interaccionar amb el món que ens envolta.»

A la segona part, ens monstra la seqüència que segueixen durant set sessions en el Taller de Diari, què té com a finalitat elaborar un diari d’escola que reculli notícies, reportatges, entrevistes i altres articles que els alumnes considerin interessants. Diu la Núria, entre altres coses que «des d’una perspectiva curricular, aquesta activitat permet treballar la composició escrita abordant diferents tipologies textuals: l’entrevista apropa els infants a un tipus de text col·loquial; per a escriure els reportatges, posen en pràctica textos expositius; les notícies responen a una narració informativa, que els permet explicar esdeveniments o successos; s’inclouen també ressenyes culturals, cròniques esportives, o textos instructius des de com cuinar un plat fins a com personalitzar un àlbum de fotos amb Scrapbook.»

Podeu llegir l’article complet a la revista GUIX en català i a l’AULA en castellà, del mes de novembre de 2019.

Amb la Núria

OFF, un llibre que ens alerta sobre els desastres nuclears

Inundacions a Venècia, contaminació a la Índia, desglaç dels pols, cimeres per pal·liar els estralls del canvi climàtic, etc. Estem arribant a un punt de no-retorn i cal posar-hi remei urgent. Una de les maneres és prendre consciència col·lectiva i en aquest sentit la literatura ajuda molt.
«Off» és un àlbum sense text en que les imatges expliquen una història relacionada amb les centrals nuclears (més de 400 al món segons la faixa que acompanya el llibre)

La protagonista és una nena abillada amb una capa amb caputxa vermella que va muntada a lloms d’un cérvol. Caminen per un lloc erm, trist, sec i solitari fins que veuen, allà lluny, una central nuclear abandonada. I entren.
La composició de les imatges, fetes amb ordinador, el tipus de paper setinat i el traç net i ben definit d’en Xavier Salomó permeten resseguir la narració perfectament, tot i que calen un parell o tres de lectures per copsar tots els detalls que s’hi amaguen.
La resolució la trobem a les pàgines centrals i estan relacionades amb la poètica de les banyes del cérvol que creixen i creixen i creixen fins a transformar el paisatge que envolta la central i emplenar-lo de vida. El cérvol perd les banyes, però li tornaran a créixer i són el senyal de l’esperança que encara ens queda.
Un bon llibre per recordar tragèdies com la de Txernòbil o Fuckushima, per citar les dues més bèsties. Nuclear?, No gràcies.
Recomanat per a infants a partir de 8 anys.

L’editorial Flamboyant ha preparat un material força útil per si volem treballar aquesta lectura amb els alumnes. Podeu descarreguar la guia AQUÍ

LES DADES:
Títol: OFF
Autor i il·lustrador: Xavier Salomó
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, 2019

“Qui ha estat?”, una proposta pel cicle infantil

«Qui ha estat?» és un llibre joc ideal per a compartir amb els infants, facilitar la conversa i comparar actituds.
Els personatges són sis germans i la història l’explica la Rosa, la petita, que es queixa perquè la culpen de totes les malifetes que succeeixen a casa. A partir d’aquí el llibre ens presenta situacions curioses i divertides que passen o poden passar, convidant-nos a trobar el culpable.
Cada doble pàgina mostra una situació diferent i s’ha de ser observador i deductiu per esbrinar “Qui ha estat?” No és fàcil. A la pàgina de la dreta es pot extreure una pestanya que mostra la resposta correcta. Enginyós.
Recorda els exitosos “Qui, què qui?” i tota la saga de l’Olivier Tallec.
El format és generós i els fulls amb cartró resistent fan d’aquest un bon objecte. A més, les pestanyes estan fermament anclades… però amb els infants mai se sap!
Les il·lustracions d’en Gusti són senzilles, imiten els dibuixos dels nens (ceres, llapis de colors, retoladors) i la majoria de fons són blancs per ajudar a fixar la vista en la imatge i trobar la solució als enigmes.
Recomanat per a infants a partir de 3 anys.


LES DADES:
Autor: Jaume Copons
Il·lustrador: Gusti
Editorial: Combel
Pàgines: 26
Mides: 23,0 x 23,0 cm
Barcelona, 2019

Hi ha edició en català i castellà

 

«Sentimientos encontrados», un llibre de filosofia de vida

L’escriptor Gustavo Puerta i la il·lustradora Elena Odriozola són els autors de «Sentimientos encontrados», un compendi d’emocions ben escrit i perfectament maquetat.
El títol és genial perquè expressa molt bé el que trobarem a l’interior. Són setze pàgines dividides en dues parts. La part superior són il·lustracions d’una casa dividida en quatre pisos i a cada pis quatre habitacions on podem veure qui hi ha, qui entra i qui surt. La part de sota és un text que aborda un sentiment, cadascuna d’elles. Així, la primera ens parla de la nostàlgia, la segona de l’empatia, la tercera de la por, etc. Són uns textos breus que es relacionen o es poden relacionar amb les històries que veiem a la part de dalt.
A les il·lustracions de la casa, a mesura que anem passant les pàgines, les setze vinyetes van canviant i van explicant històries diferents. Podeu seguir les peripècies del pare, de l’àvia, de l’àvia en esperit, del gos Mostaza, del pajarito I i del pajarito II, de la Clara, etc.
És un bon llibre per tenir a la biblioteca de l’escola i pot servir per tractar les emocions que de vegades no se saben expressar. També ens ajuda a reflexionar sobre com podem ser feliços, a fer-nos autoexamen de les nostres actuacions, a veure les coses amb uns altres ulls.
Gran llibre. Per a infants i per a adults.

Un fragment de DESEO (Anhelo):
“Los deseos están dentro de nosotros. Lo que deseamos, fuera. Una deliciosa tarta, besar a alguien, una mascota, que se rompa ese cenicero espantoso… Al obtener aquello que deseábamos, conseguimos que las cosas sean como fantaseamos. Saboreamos lo delicioso, tenemos un subidón, estamos muy a gusto, nos sentimos plenos. Lo que antes imaginábamos, ahora lo experimentamos.
Sin embargo, no siempre conseguimos lo que deseamos y ahí viene el disgusto: se abre una brecha entre fantasía y realidad. Puede que no lo hayamos logrado porque: nos lo prohibieron, era más difícil de lo que parecía, mala suerte… Algo o alguien de afuera nos lo impidió. Pero también puede suceder que aquello que deseábamos era mucho más atractivo en nuestra imaginación. Quisimos algo, lo obtuvimos y nos decepcionó. Algo falló en nuestro deseo.
Cuando deseamos, salimos por un momento de nuestro presente. Imaginamos como sucederían las cosas si tuviésemos eso, hiciésemos aquello o fuésemos de tal modo… Mientras mayor es nuestro deseo, más elaborada es la historia que nos contamos: nos recreamos en detalles, sentimos placer por adelantado y hasta fantaseamos anticipando la reacción de los demás. De ahí que fácilmente nos olvidemos de ver la realidad”.

LES DADES:

Títol: Sentimientos encontrados
Autor: Gustavo Puerta Leisse
Il·lustradora: Elena Odriozola
Editorial: Ediciones Modernas El Embudo
Sant Sebastià, 2019

Un reportatge que va fer en Javier Losilla per a TVE:

«22 segundos», una novel·la brillant i oportuna

Al recull de premsa d’avui, elaborat per la Federació de Moviments per a la Renovació Pedagògica de Catalunya hi ha un article sobre una realitat preocupant: Els insults LGTBIfòbics entre els alumnes d’Instituts. Diu que «un 80% de l’alumnat d’instituts ha presenciat insults a persones LGTBIfòbiques i un 12% reconeix haver-los fet, segons un estudi de l’Observatori contra l’Homofòbia amb 300 estudiants de centres de Manresa (Barcelona)

Es constata que la LGTBIfòbia entre nens i adolescents és el principal motiu per a l’insult, la burla o el rebuig als centres educatius, no només a Catalunya sinó a Europa. També s’indica que es disposen de poques dades sobre l’assetjament sexual per orientació sexual, identitat o expressió de gènere, cosa que dificulta millorar les polítiques de lluita.

Relacionat amb aquesta problemàtica, s’acaba de publicar una novel·la sobre la transsexualitat. Es titula «22 segundos», l’ha escrita l’Eva Mejuto i crec que pot ser molt útil per als joves perquè visualitza una realitat que ha estat oculta durant molts anys.

A la contraportada del llibre podem llegir el següent:

«Lo que no se dice es como si no existiera, le había dicho el abuelo un día. Y ya era hora de existir. Álex, hasta ese momento, solo había vivido de puertas adentro. Ahora ya no había marcha atrás. La cámara encendida le pedía que hablase.
Soy Álex, un chico transexual. Abro este Vlog para compartir con vosotros mi vida. Quien me conozca y vea este vídeo entenderá muchas cosas, o incluso no comprenderá o no querrá comprender nada. Lo distinto asusta, da vértigo porque nos obliga a cuestionarnos tantas cosas… Por eso hago este vídeo, porque no quiero tener miedo ni vergüenza de ser quien soy.
Antes de que le diese tiempo a pensar, conectó la cámara al ordenador. Veintidós segundos. Ese fue el tiempo que tardó el archivo en subir a la Red.»

L’autora explica l’evolució de la nena protagonista des que neix fins que decideix pujar un vídeo a la xarxa per explicar la món la seva realitat i d’aquesta manera alliberar-se d’una càrrega que la té tancada en el seu món i les seves lluites internes.
El pas que fa el protagonista no és només un canvi de gènere, sinó una cerca de llibertat d’una noia que, des de ben petita se sent noi.
El llibre, explicat en primera persona, és de lectura àgil i ens va mostrant les preocupacions, les discriminació pel fet de ser dona en àmbits com jugar a futbol al pati de l’escola, haver de portar faldilles o el cabell llarg, trets que influeixen en la formació d’una personalitat.
Alguns dels personatges que l’acompanyen són molt potents, com l’avi que l’ajuda a ser com és, una mare que no l’accepta d’entrada però que anirà mutant la seva percepció de la realitat i una amiga que serà, també, determinant en la decisió de la noia.

«22 segundos» és una novel·la que agradarà molt als joves perquè està ben escrita i mostra qüestions com la sexualitat i el gènere que són formes de llibertat.
Molt recomanable a partir de 12 anys.

LES DADES
Títol: 22 segundos
Autora: Eva Mejuto
Editorial: Lóguez
Pàgines: 140
Salamanca, 2019

«Migrants», un àlbum colpidor i necessari

Acaba de publicar-se un llibre bonic de veres. Tot i que d’entrada veus que és un altre llibre sobre emigrants, diàspores i gent que ha d’abandonar el seu país fugint de la guerra, la fam o la misèria, quan l’obres quedes atrapat per la potència de les imatges.

De què va aquest «Migrants»? De gent que fuig, efectivament. Bé, en realitat són un grup molt nombrós de persones antropomòrfiques que surten d’un bosc d’arbres secs, en plena nit. És una migració sense retorn, on aniran patint tota mena de problemes i sacrificis. D’altra banda, és quelcom al que, malauradament, ens estem acostumant a veure. Segons les dades de l’Organització Internacional de la Migració (OIM) al món hi ha 258 milions d’immigrants (el 4 % del total de la humanitat). Poca broma.

Les il·lustracions són precioses. Veiem els animals caminant, silenciosos, tristos, amb patiments diversos i la constant presència de la mort, d’una mort que recorda molt al llibre de Wolf Elrbruch, «El pato y la muerte»).


Els fulls setinats emfasitzen el fons d’un color negre dramàtic per on transcorre l’aventura. Les il·lustracions d’Issa Watanabe són commovedores i expliquen les escenes que anem veient sovint als diaris o a la televisió.

A la contraportada hi ha aquestes paraules:
Migrants, refugiats, desplaçades, bombardejos, violència, guerra, fam, por, èxode, camps, nens, nenes, orfes, pasteres, rescats, ofegats, fronteres, il·legals, apàtrides, desaparegudes, crisi humanitària, pacte mundial sobre migració, drets humans… Silenci.

Un llibre que permet abordar des de diversos angles el què està passant a la Mediterrània, per exemple.

Recomanat per a cicle superior i l’ESO.

Issa Watanabe, la il·lustradora diu:
«Davant d’aquesta tristesa, què puc fer sinó dibuixar? Una il·lustració em va dur a l’altra, i així, poc a poc i sense tenir-ho previst, vaig acompanyar un camí. Vaig començar a entendre que, al bosc, al mar o al desert no existeix un camí traçat entre els arbres, sobre les onades o a la sorra.»

D’ací uns dies, amb motiu de la Setmana de l’Àlbum Il·lustrat, l’autora ens visitarà i potser tenim oportunitat de conversar amb ella. Crec que valdrà la pena.

Veieu el booktràiler a continuació:

LES DADES:
Títol: Migrants
Autora/il·lustradora: Issa Watanabe
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 38
Barcelona, 2019

Imatges extretes del web de l’editorial.