publicacions

by

«Faules de La Fontaine», amb una mirada trapella

Segons els estudiosos de la rondallística universal, una faula és una historia o conte curt que ens explica una lliçó moral. A les escoles, almenys a la que jo anava de petit, se n’explicaven i també les podíem llegir als llibres de lectures perquè eren ben acceptades per les autoritats i no patien censura. La gràcia de les faules és que són fàcils d’explicar o de llegir, i aporten al final uns versets que són una mena de proverbis o sentències que, de vegades, esdevenen frases fetes.

Recordo quatre faulistes que estudiavem a l’escola de mitjans del segle passat: Isop, Fedre, Samaniego i Iriarte. De La Fontaine no en parlaven els meus mestres però les faules que s’explicaven eren les mateixes o contenien la mateixa moralina.

Una de les característiques principals és que els protagonistes sempre són animals que pensen, parlen i tenen les mateixes emocions que les persones. També manifesten els vicis i les virtuts humanes.

Segurament coneixeu, entre d’altres, la de “la llebre i la tortuga” on la tortuga desafia a la llebre a una cursa i acaba guanyant perquè és perseverant i, en canvi, la llebre és impetuosa.

S’acaba de publicar un nou recull de les Faules de la Fontaine i l’ha il·lustrat en Marc Boutavant amb un registre divertit i uns traços que s’assemblen als usats a la sèrie del Gos Pudent.

Les Faules van ser escrites en forma de vers per Jean de La Fontaine entre els anys 1668 i 1679. En va escriure més de 240 i en aquesta versió de l’Editorial Barcanova en trobem 34, potser les més conegudes o que representen millor la nostra societat.

El traductor Miquel Pujadó, ha fet una gran feina i ens permet gaudir de les seves rimes sense perdre l’essència del relat. Imagino que no ha estat una labor senzilla.

Tornant al principi, al que llegíem a les escoles de l’època franquista, recordo que sempre ens mostraven algun ensenyament, com a “el lleó i la rata” que ens aportava la idea de respecte envers els altres, o com “la granota que volia fer-se tan grossa com un bou” ens feia entendre el concepte de vanitat. Les faules ens parlen de solidaritat, llibertat, tolerància, treball, respecte.

Les “Faules de la Fontaine” crec que son una bona lectura per als infants de cicle mitjà i superior. Si, després, es propicia un diàleg sobre el que amaga la història, haurà valgut la pena.

En parlarem a la propera tertúlia amb l’Il·lustrador el 18 de gener a l’Espai Llamps i Centelles (L’H) i el 19 de gener a Lectors, al tren! (Rubí)

LES DADES:
Títol: Faules de La Fontaine
Autor: Jean de la Fontaine
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductor/adaptador: Miquel Pujadó
Editorial: Barcanova
Pàgines: 72
Barcelona, 2023

by

«Molly Wind», un còmic sobre les dones dels llibres als Estats Units

Molly Wind. Bibliotecàries a cavall és un còmic molt ben elaborat i recomanable. La primera idea que m’ha vingut al cap és pensar en com deixem escapar l’oportunitat d’explorar el nostre passat. Segurament es coneix millor el que van fer les bibliotecàries a cavall de Kentucky que el que van fer les caravanes de les Misiones aquí a Espanya. De fet, tot va passar per la mateixa època.

Durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una imatge mítica és la del poeta Cernuda dalt d’una mula arribant al poble de Burgohondo (Àvila)


Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet se n’ha escrit molta literatura i hi ha força llibres que ens ho recorden.

Un dels que s’acaben de publicar és aquest Molly Wind, escrit per la Catalina González Vilar i il·lustrar magníficament per en Toni Galmés.

Narra les peripècies de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Està il·lustrat amb una línia clara que ens recorda els còmics clàssics (Lucky Luke, Astèrix, Tintin, etc) amb un treball esplèndid de les perspectives i dels plans. Es nota que en Toni Galmés ha dedicat moltes hores i que ho ha fet amb molt de carinyo. La publicació és formidable i segur que hi haurà segona part.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Molly Wind. Bibliotecàries a cavall
Autora: Calalina González Vilar
Il·lustrador: Toni Galmés
Color: Toni Vicent
Traductora: Pilar Garrido
Editorial: Astronave
Pàgines: 162
Barcelona, 2023

by

«Un estel al cel de Vallfogona», facècies d’un personatge singular

Aquest 2023 que ara acabem ha estat l’any del Rector de Vallfogona, un home que va ocupar la rectoria de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) des de l’any 1607 fins al 1623.

Hi ha una gran quantitat d’anècdotes d’aquest personatge enginyós i sempre amb l’acudit als llavis. No és estrany que després de quatre-cents anys encara sigui recordat. El seu nom de debò era Francesc Vicent García, però a la memòria ens ha arribat com a Rector de Vallfogona i d’ell s’expliquen facècies com aquesta:

“Al Rector de Vallfogona li agradaven les figues una cosa de no dir. Un dia passà per un hort i veié una figuera amb dues figues primerenques grossíssimes i per demés boniques. L’hortolà que sabia bé prou la preferència del Rector per les figues les hi va oferir i van quedar que enviaria l’escolà a cercar-les. I heus ací que l’escolà que era un gurmet quan les veié tan boniques no es pogué contenir i se’n va menjar una. Quan el Rector veié que només Ii duia una figa Ii preguntà per l’altra i l’escolà confessà que se l’havia menjada. Sorprès el Rector de I’atreviment espontàniament Ii digué:
—I com t’ho has fet?
I l’escolà, lleuger i sense immutar-se agafà la figa que restava al plat Ii clavà queixalada i, mentre se la menjava, contestà al Rector:
—Ho he fet així.”

A les acaballes d’aquest any dedicat a la seva figura, l’editorial Nandibú ha publicat «Un estel al cel de Vallfogona» on podem llegir algunes de les facècies que li van passar a ell i al seu escolanet amb unes il·lustracions molt acolorides de l’Ignasi Blanch.

En el relat hi ha dues històries paral·leles que conflueixen. Per una part, hi ha una nena, la Joana, que va a passar l’estiu a casa de la seva àvia a Vallfogona, i per l’altra les rondalles que l’àvia li explica a la seva neta.

M’ha agradat. A Pagès s’han esforçat en presentar un objecte atractiu i ben editat (i ho han aconseguit).

Lectura recomanada a partir de set anys.

Si voleu conèixer més d’aquest home peculiar podeu entrar al web https://rector-vallfogona.cat/

LES DADES:
Títol: Un estel al cel de Vallfogona
Autores: Alba Llobet i Roser Miquel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú singular
Pàgines: 44
Lleida, 2023

by

«Centella», la història dels rens del Pare Noel

En certa ocasió, en Matt Tavares es va preguntar com va ser que els rens arrosseguen el trineu del Pare Noel?

Els nou rens que tiren del trineu són força coneguts i cadascun d’ells té nom. El més conegut és en Rudolf perquè té el seu nas vermell (crec que degut a uns paràsits, però d’això no n’estic segur) El que sí s’ha sabut és que possiblement sigui femella (per com té les banyes), com la majoria de rens que acompanyen al Pare Noel.

Bé, la cosa és que en Matt Tavares no havia sentit mai cap història que expliqués com van ser escollits per aquesta feina. Sabia que inicialment en Pare Noel duia els regalls amb un cavall (volador, això sí) i la pregunta que es feia era què podria haver-lo portat a canviar un cavall pels rens.

I així va crear aquest àlbum preciós que ho explica. Es centra en un ren femella, jove i valenta, a qui anomena “Centella” que va ser qui va ajudar a una família de rens normals a esdevenir els més famosos de tot el mon.

El relat explica que Centella treballava en un circ en males condicions, juntament amb la seva família. La mare de la ren els explicava la història d’un lloc on la neu cobria el terra i l’estrella polar estava per damunt del seu cap.

Una nit, Centella va aconseguir escapar i va córrer i va córrer durant hores seguint l’estrella polar, però no aconseguia apropar-se. En mig del bosc, cansada i sola, va sentir un soroll i es va trobar amb el Pare Noel i el cavall que estirava del trineu. Com que el trineu era massa pesat per a un sol cavall, la ren es va oferir a ajudar-lo. La resta ja us la podeu imaginar.

L’àlbum està molt ben il·lustrat, amb alguna imatge espectacular a doble pàgina que fa de bon mirar i remirar. El seu estil recorda les magnífiques il·lustracions de Chris Van Allsburg per a “L’exprés Polar”.

Un bon llibre per llegir aquestes festes, amb un missatge sobre l’amor, la família i el coratge.

Un exemplar que no deixaran escapar els col·leccionistes de llibres de Nadal (en conec algun!)

Lectura recomanada per a infants a partir de tres anys.

LES DADES:
Títol: Centella. La primera rena de Papá Noel
Autor: Matt Tavares
Il·lustrador: Matt Tavares
Traductor: Guillem Gómez
Editorial: Duomo
Pàgines: 40
Barcelona, 2023
El book tràiler (en anglès):

https://www.youtube.com/watch?v=Z9zryYwT4hc

by

L’acompanyament emocional a l’aula 0-3 a partir dels contes “Un mar de tristesa” i “L’elefant a l’ombra”

He llegit la darrera revista GUIX D’INFANTIL d’aquest any. És la primera després de més de 22 anys que no dirigeix la estimada Cinta Vidal però veig que segueix compartint els seus sabers en algun article i coordinant seccions. M’alegra que la seva experiència segueixi lligada al mon educatiu. A partir d’ara la GUIX D’INFANTIL la dirigirà la Laura Lladós que és mestra, formadora de formadors i autora de nombroses publicacions relacionades amb processos i ambients d’aprenentatge i altres.

El primer que llegeixo, sempre, és l’editorial i després vaig a la secció “Menjallibres” on alternem recomanacions amb les companyes de l’Institut de la Infància de Sant Cugat, la Diana i la Núria.

En aquest número ens parlen d’acompanyament emocional al 0-3. Diuen que ens aquests etapa cal ajudar els infants a reconèixer les seves emocions i les reaccions que se’n deriven, acollint-les afectuosament sense qualificar-les ni jutjar-les. No hi ha emocions bones o dolentes, perquè totes formen part del desenvolupament integral i emparen l’infant per créixer amb autonomia i confiança.

Ens recorden que el primer eix del nou decret educatiu proposa viure les emocions, expressant i reconeixent sentiments i necessitats, per anar creixent en benestar emocional i seguretat afectiva.

Acompanyar els infants en el seu creixement significa ajudar-los a identificar i expressar les seves emocions, fomentant el diàleg. Oferim-los un vocabulari ric que els permeti posar paraules als seus sentiments i parlar de l’alegria, la ira, la pena o la frustració. La literatura pot ser un bon aliat per trencar tòpics i ampliar la nostra mirada, per desterrar la idea de que l’infant “sempre ha d’estar content” i acceptar la tristesa o la melangia com a part del desenvolupament emocional.

I després ens presenten un parell de bons llibres sobre la tristesa:

Un mar de tristesa, d’A. Ludica, Ch. Vignocchi i S. Borando ens invita a nedar al costat d’un peix blau melancòlic enmig d’un mar ple de tristor: hi trobem una medusa molt baixa d’ànim, sardines desconsolades i fins i tot un banc de peixos pallassos desolats! Un àlbum que atrapa els més petitons per la seva proposta gràfica senzilla i acurada, pel seu text ric en matisos i per la seva sorpresa final, que capgira l’argument i ens deixa un missatge vital i profund.

L’elefant a l’ombra, de N. Robert i V. Vidali, defineix d’una manera subtil i encisadora com acompanyar la tristesa. El protagonista és un elefant que amaga la seva pena i s’estima més quedar-se a l’ombra… Tots els animals de la selva intenten fer-lo feliç: no falten acudits, balls i menjars deliciosos. Fins que apareix algú que s’apropa per escoltar-lo, per intentar entendre’l i fer-li costat en la seva buidor. Una història tendra meravellosament il·lustrada.

Com sempre, al final de l’article proposen alguna idea per presentar-los als infants i alguna pràctica relacionada. Aquí ens parlen de música i dramatització.

Podeu llegir l’article a la revista núm. 122 corresponent als mesos de novembre i desembre.

M’han semblat interessants uns parell d’articles més. Un que reflexiona sobre els contes tradicionals, escrit per la Laura García, i un altre sobre lectura compartida, on la Sandra Mediavilla ens explica la seva experiència al CEIP Gerardo Diego de Los Corrales de Buelna (Cantàbria)

També es pot llegir a la revista AULA DE INFANTIL, en castellà.

by

«El cavall taronja», a la recerca del germà perdut

El cavall taronja explica la història d’un cavall que no ha perdut l’esperança de trobar el seu germà. Només té una pista: la meitat d’una fotografia i pensa que si troba qui té l’altra meitat trobarà el seu germà.

Al cavall se li acut de posar un anunci a la premsa però no aconsegueix res. Ho torna a intentar diverses vegades afinant la cerca i oferint una descripció més detallada. Sense sort.

Van passant els dies i no té èxit en les seves investigacions. Un dia en que es troba especialment desanimat, mentre segueix buscant es creua amb un cavall castany i comencen a parlar. De seguida es fan amics, tot i que estan decebuts perquè les fotografies que tenen cadascun d’ells no coincideix amb l’altra meitat.

Sort que el cavall castany té una gran idea i li fa veure al taronja que no han de semblar-se físicament per ser germans.

La història és tendra i emotiva i les il·lustracions són potents -sobretot si es miren a certa distància-, traspuen alegria i són molt acolorides.

Àlbum recomanat per als infants d’entre cinc i set anys. Una bona lectura per entendre quins lligams ens uneixen als altres, més enllà de la genètica. És un viatge físic a la recerca del germà però també és un viatge de creixement personal.

LES DADES:
Títol: EL cavall taronja
Autor: Hsu-Kung Lio
Il·lustrador: Hsu-Kung Lio
Traductora: Laura Vaqué
Editorial: Thule
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

by

«Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis», 100 endevinalles i 40 embarbussaments

Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una càpsula poètica que ens va oferir l’Andreu Galan fa uns dies, dins la Jornada “Ara ho entenc!” organitzada per la Fundació Bofill. Ens va mostrar algunes tècniques i idees per treballar la poesia a les aules i ho va fer amb la seva simpatia i professionalitat habitual. L’Andreu és mestre però també té el do de saber comunicar a través de la paraula i la música (sobretot la música) les emocions i els sentiments que ens provoquen els poemes, encara que no els acabem d’entendre del tot.

Va ser allà que em vaig assabentar del seu darrer treball “Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis”, un recull d’endevinalles i embarbussaments que va guanyar el premi de poesia infantil atorgat per la Fundació Caixa cooperativa d’Algemesí, al país valencià, d’on ell és nascut i un enamorat i embaixador d’aquella terra.

El llibre conté embarbussaments i endevinalles de dificultat diversa i n’hi ha per a tots els públics. No patiu si no sabeu la solució perquè al final hi ha un solucionari. Si llegiu “Soc el túnel dels horrors per als llapis de colors” i no sabeu que es tracta de la maquineta de fer punta al solucionari ho trobareu. I si no sabeu de quin animal es tracta quan diu “I jo escric-cric a la nit i crec-cric que ja t’ho he dit” també ho trobareu al solucionari.

Per ajudar a trobar els respostes, l’Òscar Julve ha fet unes il·lustracions que ens donen pistes relacionades amb els objectes en qüestió.

A cada doble pàgina trobareu cinc o sis endevinalles, agrupades en temes com “Animals de companyia”, “A la taula i al llit al primer crit”, “No em mires, no em toques”, ”Fugint d’estudi”, “D’estar per casa”, “Tocats i posats” i “Calaix de sastre” i a continuació “Embarbussa’t, que fa fort!” amb els quaranta embarbussaments on no parareu de riure.
Proveu a llegir:

La Bimba belluga ballant bambú.
La Bimba belluga tallant bambú.
La Bimba belluga ballant amb tu.

Amb la tonalitat de la cançó de Little Richard “”Wop bop a loo bop bom bom” i ho entendreu.

Diu l’Andreu que les endevinalles i embarbussaments poden semblar només un passatemps, però tenen molts beneficis per al desenvolupament cognitiu dels nostres petits: Milloren el llenguatge expressiu i comprensiu; fomenten l’adquisició i ampliació del vocabulari; desenvolupen del pensament crític; incrementen l’atenció i la concentració; estimulen la memòria; consoliden l’aprenentatge; afavoreixen el procés d’associació d’idees; enforteixen processos cognitius més elaborats com la planificació o resolució de problemes; fomenten la imaginació, curiositat i enginy; milloren l’estat d’ànim; eleven els nivells de motivació; redueixen l’avorriment; estrenyen vincles afectius entre els qui comparteixen aquest tipus de jocs, etc.

I ens fan passar una bona estona. Són ideals per llegir-ne un cada dia, a començar les classes de bon matí i aprendre-les de memòria.

Ep, si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a la vostra escola a explicar contes, recitar versos i fer-vos passar una bona estona, no us en penedireu.

Les primeres pàgines les podeu veure a continuació, clicant a:

primeres-paginesBaixa


LES DADES:
Títol:
Autor: Andreu Galán
Il·lustrador: Òscar Julve
Editorial: Andana
Col·lecció: Vagó de versos, 21
Pàgines: 87
Picassent (València), 2023

by

«La inclusió en la literatura infantil» a la revista GUIX

A la majoria de grups classe hi ha alumnes amb algun tipus de dificultat física o mental. Com a mestres, és una de les situacions més boniques de viure, i ens encarreguem de fer evident aquesta dimensió de la diferència a la resta d’alumnes per tal que puguin conèixer i reconèixer els obstacles i la realitat d’aquests companys. Es tracta de facilitar una imatge positiva de l’infant, de l’amic, del veí, de la persona amb qui tindran relació durant molts anys.

Però, l’escola actual, és inclusiva? Al nostre país, l’escola és obligatòria per a tots els infants. Sortosament, des de fa molts anys. Pel que fa als nois i noies amb alguna dificultat, els suports que han anat oferint les administracions educatives han anat variant de model, també des de l’administració sanitària. Segur que us sonen paraules com rehabilitació, integració, aules d’educació especial, Usee, Siei, etc. En general, són avenços i millores encaminades a que l’escola sigui plenament inclusiva i, de retruc, beneficiï a tothom, independentment de la seva realitat personal, social o territorial.

La idea d’escola inclusiva té com a objectiu que tots els alumnes desenvolupin el seu potencial al màxim. A més, els mestres hem comprovat que els infants amb necessitats educatives especials en surten beneficiats quan estan integrats a l’aula ordinària. Els altres nois i noies no veuen ressentida la seva qualitat d’aprenentatge, i adquireixen valors vinculats a la tolerància i la capacitat d’integració. Tots els alumnes en resulten beneficiats.

Mirant al futur, dels 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, ens fixem en el quart dedicat a l’àmbit de l’educació que pretén “garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”. S’insisteix en el concepte d’inclusió i afegim que tothom pot contribuir a que l’escola sigui més inclusiva i per això, cal parlar-ne a classe per garantir un clima escolar no discriminatori, respectant la diversitat, les necessitats i les capacitats de cada alumne.

És relativament senzill saber si la nostra escola és inclusiva o no. Només cal analitzar les mesures que la fan possible, com l’establiment d’un equip format per diferents professionals de suport als alumnes, el funcionament d’una aula d’acollida per als alumnes nouvinguts, l’ajuda que es proporciona a l’alumnat amb mobilitat reduïda (acollida a l’escola, acompanyament durant les sortides escolars), etc.

En l’article que publiquem a la GUIX (AULA, en castellà) núm. 504 de novembre de 2023 en parlem de tot plegat i presentem alguns llibres que tracten o inclouen protagonistes amb dificultats físiques o psíquiques, amb representacions positives. Hem titulat l’article com a Somiant amb el veloç Impala i el salvatge Mustang co ma homenatge personal al gran Gonzalo Moure, autor de “La meva Guia, el meu Capità”.

L’escola és, en teoria, inclusiva però encara ens queda molt de camí perquè aquest ideal esdevingui realitat. Una manera d’entendre com són els companys amb dificultats és parlar-ne i, en aquest sentit, la literatura infantil i juvenil és una bona aliada per aconseguir-ho.

by

«En què somiava l’os», un àlbum intens, emotiu i poètic

Recordeu “El banc blau”? Segur que sí, perquè és un llibre que ens explica la vida vista des d’un banc situat en un parc (que s’assembla molt al Central Parc de NY). Doncs, acaba de publicar-se un altre llibre que podria ser la segona part d’aquell banc blau, però en aquest cas el protagonista és un os que s’ha escapat d’un circ i busca, afanyosament, algú que l’ajudi a ser poeta.

No li serà fàcil perquè la poesia costa de definir, és misteriosa, difícil de penetrar, presenta incògnites i no sabem ben bé a què respon. La poesia és subjectivitat i no ens importa què ens vol transmetre sinó què provoca en nosaltres (emocions, sensacions, intensitats, interaccions amb la paraula) i sobretot, la poesia és intuïció, una eina poderosa que ens obre camins. A més, la poesia no és racional, no s’acaba d’entendre però no ens importa perquè a la vida hi ha moltes coses que no entenem. Allò que compta és que ens aporta una visió del món diferent. És com si estiguéssim a la teulada d’un edifici molt alt i veiéssim la ciutat. És molt millor que anar pel carrer on només podem veure els edificis des de baix i poca cosa més.

Per sort, l’os troba una nena, l’Ona, que l’ajudarà a esdevenir poeta perquè els infants tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules, tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i poden il·luminar la nit quan somien desperts.

L’os i l’Ona buscaran la manera de fer un poema i en el seu viatge recorreran llibreries, biblioteques meravelloses, coneixeran poetes, passejaran per camps i muntanyes fins que un dia arribaran al mar…

L’àlbum que ha escrit i il·lustrat l’Albert Asensio és, tot ell, un cant a la vida, una oda a viure i veure la bellesa del mon. Ens recorda al gran Goethe quan deia que hauríem de fer cada dia quatre coses: mirar un quadre bonic, escoltar una música que ens emocioni, llegir un poema i ser capaços de dir unes paraules raonables. Aquest “En que somiava l’ós?” és tot ell un quadre bonic, ens emociona, ens fa llegir poemes i les paraules que hi trobem escrites són més que raonables.

És un àlbum recomanat per a infants a partir dels vuit anys.

Si teniu oportunitat, aneu a la llibreria “Lectors al tren!” a Rubí perquè hi trobareu els originals d’aquesta obra i la Montse Marcet, la llibretera, us podrà explicar un munt de detalls del relat. I si busqueu un regal bonic, els originals estan a la venda. Les il·lustracions estan exposades fins al dia 8 de desembre.

LES DADES:
Títol: En què somiava l’os?
Autor: Albert Asensio
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Joventut
Pàgines: 44

Barcelona, 2023

by

«El Nadal desconegut»: Què sabem i què no sabem del Nadal

Què en sabem del Nadal?
En sabem força coses perquè el vivim a casa i a l’escola, any rere any. A més, a Catalunya, diferents autors han anat recollint el que passa al nostre voltant per fer-nos avinent de què va la festa. Uns dels folkloristes que millor van recollir les tradicions i els costums d’aquestes dates van ser l’Avel·lí Artís i en Bienve Moya que va publicar “Festes populars de Catalunya” l’any 1980. Un any després, el 1981, l’Aureli Capmany publicava el seu “Calendari de Llegendes, Costums i Festes tradicionals catalanes” i en Jaume Colomer va fer quelcom semblant a “Festes Populars de Catalunya” l’any 1975.

El Nadal, dins del nostre costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna. És a dir, als elements astrològics es van afegir les pràctiques de la societat rural i ramadera.

Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, precedida en el temps pel cicle de l’Advent, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. El seu sentit actual prové de l’època en que els cristianisme va apoderar-se i va adaptar les creences i tradicions, donant-li un caire litúrgic a les reminiscències romanes (Festes Saturnals) o indoeuropees (rites solars, arbres de llum, tió). Antigament el Nadal era el moment que els pastors baixaven als pobles i participaven de les misses i presentaven ofrenes. Eren moments de recolliment, d’estar en família. Nadal era temps en que la natura restava com morta i les famílies s’aplegaven al voltant de la taula a la vora del foc per cantar, narrar o menjar.

Que el Nadal és una festa de les més celebrades està clar perquè conté tots els elements que calen perquè una festa sigui una festa. Veiem-ho.

Els elements musicals hi son presents en els nadales i cançons que ens parlen de la vida dels pastors, de com fer cagar el tió, etc.

També hi ha elements gastronòmics perquè el dinar del Dia de Nadal té un menú tradicionals format per escudella amb galets, carn d’olla, gall dindi rostit, neules, torrons, i per beure, cava.

Els elements llegendaris o mítics els trobem en el misteri del naixement de Crist, en la Diada dels Innocents, en la llegenda dels Reis d’Orient.

Les dances les trobem als Pirineus. Son dances de pastors.

Els personatges són diversos com el tió, l’home dels nassos, la llufa.

També hi ha objectes com l’avet, el pi de Centelles, els “christmas”.

I elements dramàtics o teatrals com les representacions de “Els pastorets” o els “Pessebres vivents”.
Però si ens allunyem de Catalunya, trobarem un munt de tradicions diferents a les nostres.

Aquests dies s’ha publicat una obra amb un títol que ens convida a obrir el llibre, encuriosits pel que hi pot haver: El Nadal desconegut. I va seguit d’un subtítol on llegim: Història oblidada de la celebració del solstici d‘hivern.

És una edició excel·lent, amb tapa dura, de lectura entenedora i fàcil de seguir on les informacions estan agrupades en capítols que van des de la celebració dels solstici d’hivern i els seus orígens perduts en el temps, passant pels símbols pagans que s´han conservat (el tronc, les espelmes, l’estrella, les pomes de Nadal, el grèvol.) fins al Nadal que coneixem, les figures destacades del Nadal i altres tradicions de l’hivern.

L’he llegit amb interès i he aprés un bon grapat de coses curioses que desconeixia. Per exemple, del caganer hi diu, entre altres coses, que també es troba a Múrcia (cagones), a Portugal (caconi) o a Nàpols (pastori che fanno la cacca) i que representa la importància de la fecunditat en el cicle de la vida, ja que els fems adoben els camps i, per tant, són un símbol de fertilitat i de sort.

Dels Reis de l’Orient ens explica que hi ha diferents teories sobre quants eren: tres, quatre, set, dotze… Segons una llegenda armènia, els reis Mags no eren tres sinó dotze. Aquests dotze savis, mags o sacerdots perses van sortir d‘Orient seguint una estrella o un cometa però, arribats a la ciutat turca de Hah (Anitli), només tres van continuar el camí cap a Judea amb tres regals per al nen Jesús, i els altres nou van esperar allà fins que van tornar.

També trobarem històries menys conegudes de personatges com la Befana d’Itàlia, la Babushka de Rússia, les diferents versions de Pare Noel del nord d’Europa, Sant Nicolau en les seves diferents representacions i llegendes, etc. I fent especial èmfasi també en els protagonistes pagans de la península ibèrica com l’Olentzero del País Basc, l’Apalpador gallec o l’Esteru asturià, així com en tots els personatges terrorífics que també poblen la nit més llarga de l’any, com el Krampus, Père Fouettard, la malvada trol islandesa Gryla o els personatges típics de les mascarades d’hivern del nord-oest peninsular.

Lectura recomanada per a joves a partir de l’educació secundària i sobretot per als mestres i familiars que vulguin trobar explicacions a esdeveniments que no sempre sabem d’on provenen.

“El nadal desconegut” ens fa veure i entendre el Nadal que coneixem. Aquesta lectura canviarà la nostra manera de veure com com celebrem el solstici d’hivern o encara que no ens atreguin especialment aquestes festes, segur que ens acostarà i connectarà d’alguna manera amb els rituals de culte al Sol i a la llum dels nostres avantpassats de fa milers d’anys. Aprendrem perquè no està tan clar que Jesucrist va néixer el 25 de desembre, quan i on es va plantar el primer arbre de Nadal o quina és la diferència entre el Pare Noel, Santa Claus i Sant Nicolau.

Les il·lustracions les trobem a cada pàgina i són boniques de veres. Un bon treball d’Armand.

LES DADES:
Títol: El Nadal desconegut. Història oblidada de la celebració del solstici d‘hivern.
Autora: Gema Sirvent
Il·lustrador: Armand
Traductora: Txell Freixinet
Editorial: Takatuka
Pàgines: 112
Barcelona, 2023