publicacions

by

Plou! Quarta història del cuc més divertit

Segurament heu sentit la paraula “cameo” referida al cinema o la televisió. És una aparició breu d’una persona coneguda fent d’ella mateixa o del personatge pel qual es conegut. Alguns directors de cinema són força afeccionats a fer-ne. Hitchcock disfrutava fent de personatge passiu (un vianant, per exemple) i també Tarantino sol fer aparicions curtes. A les sèries (sobretot humorístiques) veiem, de vegades, esportistes, músics o polítics fent “cameos”.

A la LIJ és més fàcil i ens serveix per anar eixamplant el coneixement que tenim del corpus literari adreçat als infants. Estem mirant un determinat llibre i, de sobte, en girar full, veiem a la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, la Caputxeta, el Grúfal o qualsevol altre personatge dels contes clàssics. Ens fa gràcia, esclar!, i ens porta a conversar sobre aquestes altres lectures.

Perquè això passi, és precís que el lector reconegui qui és aquell animal o personatge que estem veient: Un cocodril que s’ha menjat un rellotge, tres nenes vestides igual, un gegant d’un sol ull, etc. ens porten a recordar altres relats.

S’acaba de publicar la quarta aventura del cuc més divertit que conec i del que ja n’hem parlat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2021/12/17/cuc-i-conill-un-comic-per-a-primers-lectors/).

A la trilogia «cuc i conill», «cuc i garça», «cuc i eriço», se li afegeix “Plou!” on es recuperen els personatges de les tres anteriors i n’apareixen de nous. Ho he trobat genial, però sobretot hi ha un “cameo” que m’ha emocionat. He vist per allà a «n’Esteisi i en Pimiento», uns altres herois dels còmics per als infants de cicle infantil.

A «Plou! Una nova aventura del cuc» la coberta ens mostra els personatges que no volen jugar amb el Cuc perquè està plovent i un altre que li fa costat: Un llimac (el mateix llimac que es deixa entreveure a “Cuc i conill”). És l’avançament de per on anirà la història.

Hi haurà final feliç? Menjaran pizza? Deixarà de ploure? Jugaran als bassals? Només caldrà que sigueu capaços d’obrir el llibre i anar passant pàgines mentre aguanteu el riure. Veureu de què treballen el conill i la garsa, potser us esgarrifareu quan veieu el joc que li proposa el cuc al llimac, i us entendrireu veient les expressions de la cara del cuc.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

les aventures del cuc ens han alegrat i ens alegren, i molt, la vida.

LES DADES:
Títol: Plou! Una nova aventura del cuc
Autor: Ramón D. Veiga
Il·lustrador: Iván R.
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2024

by

CAP INFANT SENSE CONTE publica un nou relat


Fa deu anys es va iniciar el projecte literari “Cap Infant sense Conte” mitjançant la publicació del conte “El gat Romeu i el bosc màgic” per ser llegit i pintat.

Des d’aquest blog hem anat recolzant la iniciativa recordant de tant en tant que val la pena descarregar els textos i fer-los córrer per els escoles. Els felicitem pels deu anys i pels que vindran!

Cada any, aquests mestres del Vallès, coordinats per en Toni Argent han anat publicant-ne un i ara acaben de presentar el darrer que porta per títol Soc Valent (I’m brave). Està escrit per la Noa Rodríguez, de l’Hospitalet de Llobregat, i il·lustrat per l’Hugo Flores, de La Garriga. La Noa, de 16 anys, i l’Hugo, de 12, han creat una obra per fer-nos reflexionar sobre el bullying i com se senten tant les persones que el pateixen com les que el causen.

Els contes són una autoedició i tracten temes com la importància d’educar en la diferència, de treballar en equip, de sumar esforços, de superar les pors, del valor de l’esforç, de cooperar, de deixar-se ajudar, etc.

A més, NO es venen, ja que el seu cost es finança amb aportacions econòmiques d’empreses, ajuntaments, institucions, etc. Sense la seva col·laboració econòmica no hauria estat possible iniciar-lo i continuar-lo.

El projecte col·labora també amb diferents entitats i ONG: Fundació ESPAVILA (Granollers), REIR (Granollers), Alegria Sin Fronteras (Etiopia i Senegal), Creu Roja, APADIS (Granollers), We Love Uganda… Els contes s’han fet arribar a infants d’Etiòpia, Senegal, Uganda, Gran Bretanya, Bèlgica, Suïssa, França, i altres països.

Es poden descarregar al web http://www.capinfantsenseconte.cat i també es poden visualitzar els vídeocontes realitzats per l’empresa EnVeuAlta

L’objectiu de la iniciativa és fomentar l’ús de la llengua catalana, l’hàbit lector i la creativitat dels infants. La idea és anar publicant textos que arriben a la web, il·lustrar-los i fer-los arribar al màxim d’espais possibles: centres escolars, biblioteques, entitats socials, hospitals, etc.

Les il·lustracions, com de costum, no estan pintades perquè tothom les personalitzi al seu gust, segons la seva imaginació.

Aquest darrer el podeu llegir i descarregar anant a la web del projecte https://capinfantsenseconte.org/soc-valent/

Si voleu contactar amb en Toni Argent (Coordinador):
info@capinfantsenseconte.org
Tel. 646356503

by

«Cesc i Alabert», els millors amics

De tant en tant vaig a Brussel·les per afers familiars i entre altres coses procuro passar per alguna de les llibreries que allà hi ha. La setmana passada, aprofitant que estàvem molt a prop de la Place Flagey, vaig visitar la llibreria que porta el mateix nom: Flagey. Estan especialitzats en còmics i també hi ha una secció d’infantil i juvenil.

Em va agradar veure una nova aventura d’en Cesc i Alabert, en aquest cas intentant fer una passejada amb bicicleta. Resulta que l’Alabert no és massa destre amb la bicicleta i, com podem imaginar, a mesura que avancen les pàgines la cosa apunta al desastre, com així succeeix. És molt còmic, tot plegat.

No el vaig comprar perquè els de l’editorial Cruïlla el publicaran aviat (el 7 de març) en català i potser, més endavant, encara la tercera aventura dels dos inseparables amics, que ja es pot trobar en anglès i va d’unes galetes desaparegudes, hahaha!

Pel qui no conegueu aquest parell, us recomano el primer Cesc i Alabert que ens explica com juguen a fet i amagar. Tot el relat és deliciós i, com passa sovint, en Cesc que és la guineu, sempre guanya a l’Alabert, l’os, perquè no és gaire bo amagant-se. El final és fantàstic perquè respon a la pregunta: I si guanyar no fos el més important?

Lectura recomanada per al cicle infantil

LES DADES:
Títol: Cesc i Alabert
Autor: Chris Naylor-Ballesteros
Il·lustrador: Chris Naylor-Ballesteros
Traductora: Maria Bertran
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 32
Barcelona, 2023

by

«En un tancar i obrir d’ulls», una joia poètica

Oh! Quina alegria ens produeix l’aparició d’una nova editorial adreçada al públic infantil i juvenil. És una festa!

Bé, aquest cas no és ben bé del tot així perquè l’editorial Trípode ja fa gairebé sis anys que publica novel·les i poemes per a adults. És una editorial independent centrada en les veus dels autors i autores catalanes.

El que sí és novetat és la primera obra que publiquen per a un públic jove. Es tracta d’un poemari ben particular, perquè com a objecte és preciós i només cal tocar el paper, admirar les il·lustracions i llegir alguns del poemes per adonar-se que estem davant una obra que s’ha de conèixer.

Fixeu-vos, per exemple, en la coberta, en aquesta noia de cara pigada i mirada calmosa, amb els cabells voleiant i despentinant-se amb la brisa i que ens convida a imaginar ves a saber què. Mira cap a l’esquerra i això en el món de la il·lustració significa que t’has d’aturar i pensar que la lectura del que vindrà s’ha de fer de manera tranquil·la, gaudint de cada paraula, de cada emoció.

Obrim el poemari i llegim:

IMPREVIST

Una bombolla
Sabonosa i petita
Plana lleugera
Per sobre les teulades.
Fins que plof!, una antena.

Què? Com us quedeu? Bonic, oi? Doncs com aquest poema breu en trobareu una quarantena sobre temes relacionats amb la natura.

Llegim al web de l’editorial que «l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit… Les il·lustracions de Delphine Labedan, que acompanyen alguns dels poemes, plasmen de manera preciosa i inspiradora aquests instants.»

M’ha agradat i penso que a les escoles ens pot anar molt bé un quadernet que hi ha al final, amb unes propostes d’escriptura, per introduir els joves en el món de la tanka (una mena de poesia japonesa, com el haiku) per captar els petits moments que ens envolten en el nostre dia a dia.

Lectura recomanada a partir de 10 anys i especialment per als joves.

Títol: En un tancar i obrir d’ulls,
Autora: Montse Maestre
Il·lustradora: Delphine Labedan
Epíleg: Susanna Rafart
Editorial: Trípode
Pàgines: 114
Barcelona, 2023

by

En David i en Capi, quin parell!

L’autora Swapna Haddow ha publicat cinc llibres de la sèrie “David Colom”. En català, de moment, en tenim un parell. El primer és aquest «Com tractar amb gats malvats i conservar (gairebé) totes les plomes»

El relat està centrat en una parella de coloms, en David i en Capi, que es fan amics arran d’un intent fallit de pispar un croissant, a resultes del qual, en David resulta ferit d’una ala.

Una amable dona, el recull i se l’emporta a casa seva per guarir-l’ala, fet que fa que els dos coloms es posin molt contents en imaginar-se un paradís de pa ratllat, galetes i altres llaminadures.

En arribar a la casa veuran amb certa desil·lusió que allà també hi viu una gata -la gata malèvola, l’anomenen- i ells queden confinats a una mena de cobert des d’on veuen a través de les finestres tot el que hi ha dins la casa.

Només hi ha una solució. Fer fora de la casa la gata i, per aquest motiu, prepararan un pla, o millor, una sèrie de plans força enginyosos, per fer que la gata surti de la casa.

Ho aconseguiran? Sí, però hi haurà conseqüències.

Un dels encerts del relat és la manera com està narrat, amb molt d’humor i també com està il·lustrat perquè a cada pàgina trobem dibuixos en blanc i negre força divertits de la Sheena Dempsey, plens de bafarades que fan riure molt.

En una altra ocasió parlarem de com funciona de bé el relat quan hi ha una parella que es complementa, com passa amb Batman i Robin, El Quitxot i Sancho, Mortadelo i Filemón, Epi i Blas, i tants i tants altres.

Són 164 pàgines, dividides en capítols, i la lectura és recomanada per als infants a partir de set-vuit anys.

LES DADES:
Títol: David Colom
Autora: Swapna Haddow
Ilustradora: Sheena Dempsey
Traductora: Anna Llisterri
Editporial: Flamboyant
Pàgines: 164
Barcleona, 2023

by

«Pequeñas historias», homenatge a la lectura i a la vida

Aquest és un llibre en format apaïsat que ens mostra a cada doble pàgina, dues petites històries que sovint estan relacionades entre si; un àlbum que, quan el tens a les mans, ja no el pots deixar escapar i quedes fascinat per les històries d’aquesta colla d’infants.

Son unes tires còmiques que aporten frescor i dolçor a la vegada. Algunes de les historietes tenen tres vinyetes, altres dues i també n’hi d’una.

La primera ens mostra un infant dibuixant un paper amb un pinzell però està tan absort i concentrat en el que fa que la línia continua i continua com si no tingués final. A la plana següent és una nena qui està concentrada en la lectura d’un llibre i no se n’adona que hi ha un drac volant per damunt seu. Mentre segueix llegint, el drac es va fent més gran com si ens insinués que quan més llegim més imaginació tenim.

A la gran evasió ens recorda com de feliços som quan estem a una biblioteca i podem llegir un llibre rere un altre.

Quina gran escapada que ofereix la lectura quan estàs assegut davant d’una biblioteca i saps que pots llegir un llibre rere l’altre. O bé per una travessa bucòlica pel camp.

Just el temps d’una història ens mostra un nen llegint assegut a la tassa del wàter, una imatge força divertida.

Cada doble pàgina ens convida a somiar i a deixar-nos sorprendre amb unes il·lustracions divertides, sensibles, que expliquen situacions quotidianes i emotives.

L’autor, en Miguel Tanco ens porta una visió de la infantesa molt bonica i empra la fantasia i l’humor per fer-nos pensar.

Les imatges tenen força ritme i són una bona entrada al mon del còmic per als infants de cinc anys en amunt.

Il·lustracions aquarel·lades que fan de bon mirar i un paper gruixut que ajuda a reforça la bellesa de l’objecte àlbum, tant com el format allargat.

El tràiler promocional:

https://www.youtube.com/watch?v=8EgCyXMkzI0&t=2s

LES DADES:
TÍTOL: Pequeñas historias
Autor: Miguel Tanco
Il·lustrador: Miguel Tanco
Editorial: Libre Albedrío
Pàgines: 80
Almería, 2021

by

«Parlo com el riu», recomanat pel Col·lectiu Pep Sempere

El novembre passat vam fer una tertúlia clandestina on vam conèixer a quatre dels membres del Col·lectiu Pep Sempere d’Elx.

Vegeu: https://jaumecentelles.cat/2023/11/27/tertulia-clandestina10-de-fil-i-coto-una-alianca-entre-lhospitalet-i-elx/ 

Aquell dia, vam establir un compromís per seguir vetllant per la promoció de la literatura infantil i juvenil mitjançant una actitud positiva, reflexiva i activa, amb l’objectiu d’impulsar la lectura entre els infants i joves.

També vam pensar que fora bo establir un canal de comunicació mitjançant les xarxes socials i intercanviar periòdicament recomanacions, estratègies, idees i recursos relacionats amb la lectura i l’escriptura que resultessin reeixits.

Pels qui no coneixeu el Col·lectiu Pep Sempere podeu entrar a aquestes adreces i així us en fareu una idea aproximada de la bona feina que fan:
https://www.eets.cat/colij/2024/01/
https://literaturapepsempere.blogspot.com/

Avui us presentem un dels llibres que recomanen i el presenten d’aquesta manera:


Parlo com el riu

No veuen que en comptes de llengua,
em neix un pi entre els llavis.
Només senten que no parlo com ells.
Només veuen que faig ganyotes
i que no puc amagar que estic espantat

El poeta canadenc Jordan Scott és l’autor de les paraules d’aquest àlbum que il·lustra de forma enlluernadora Sydney Smith (Nova Scotia, Canadá)

El resultat d’aquest exercici de creació compartida és Parlo com el riu, un bellíssim exemple d’autoreconeixement i de maneig de les dificultats; en definitiva, una veritable lliçó de vida des de la literatura.

L’autor i l’il·lustrador aborden la història d’un noi que quequeja. La desenvolupen d’una forma commovedora, que colpeix des de cada pàgina.

Es així com el llibre capta i acompanya les emocions del protagonista que s’enfronta amb angoixa a l’ambient escolar, alhora hostil i alienant.

És important remarcar el paper del pare qui, amb un encertadíssim enfocament de la dura situació que viu el seu fill, ofereix un espai afectiu on el riu i el contacte amb la natura interaccionen amb el protagonista i li fan canviar la percepció del seu quequeig.

El text, escrit en primera persona, té un marcat to poètic. De fet, ens ofereix, de tant en tant anàfores i repeticions de fórmules que donen un ritme molt peculiar a la lectura.

Per una altra banda, Jordan Scott utilitza oracions curtes, de sintaxi senzilla que s’adeqüen a la seua intenció: “normalitzar aquesta discapacitat i integrar-la de forma natural en el món en que vivim, on cada ésser humà forma part de l’ecosistema”.

La proposta visual de Sydney Smith, que declara haver necessitat una reunió amb l’autor per decidir com orientar el seu treball, és un desplegament de sensibilitat i mestria.

Les seues aquarel·les, el tractament de la llum, la paleta de colors, a la vegada tendra i potent, donen una dimensió exquisida al text.

Aquest regal estètic té el seu punt culminant en la doble pàgina central desplegable que el mateix artista qualifica com “el gran moment de catarsi” de la història.

Per últim, mereix una especial menció l’aposta de Libros del Zorro Rojo, que ha cuidat fins l’últim detall l’edició de Parlo com el riu, guardonat amb el Goodreads Choice Awards 2020 i amb el Millor Àlbum Il.lustrat Infantil del 2020, segons Publishers Weekly, Kirkus Reviews i School Library Journal.

LES DADES:
Títol: parlo com el riu
Autor: Jordan Scott
Il·lustrador: Sytney Smith
Traductor: Antoni Garcia Llorca
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 44
Barcelona, 2021

by

«L’orquestra de l’esperança», música amb instruments reciclats

El primer dels Objectius de desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 20230 diu: Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món. Es refereix a llocs del món, com Bangla Desh on hi ha regions fortament afectades per la fam, o a la Costa d’Ivori, a Hondures i altres països.

A l’editorial Joventut són sensibles a aquests temes. No fa gaire van publicar aquest llibre, basat en fets reals, que ens explica com a través de la música, una comunitat està aconseguint sortir de la pobresa i mitigant les seves precàries situacions socials.

El relat explica que al Paraguai, un poble construït sobre un enorme abocador, un professor de música Favio Chávez, tècnic de medi ambient, treballador del programa de reciclatge de Cateura, comença a dones classes de música als joves, però aviat es troba amb un greu problema: té més alumnes que instruments!

En Favio, veient la situació, té una idea meravellosa. Amb l’ajuda d’en Colà, un enginyós fuster local, comencen a experimentar transformant les deixalles en instruments que ompliran la seva comunitat (i el món) de sons per a un futur millor.

I així va ser com una orquestra formada per joves en risc d’exclusió social va convertit les escombraries de l’abocador més gran del Paraguai en instruments reciclats. És tal qual va passar, una bonica història real amb final feliç.

Per acollir a tants infants i joves interessats van fabricar tota mena d’instruments amb els materials de rebuig de l’abocador: llaunes, canonades rovellades, coberts, bidons d’oli, cables o ampolles i amb l’ajuda d’un lutier amic van crear violins, violes, violoncels, contrabaixos, guitarres, flautes, saxòfons, trompetes i instruments de percursió. Així va néixer l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura. Des de llavors, aquesta orquestra simfònica ha fet concerts per tot el món.

Els joves musics tenen entre 11 a 25 anys i en el seu repertori toquen peces de música clàssica, èxits dels Beatles, peces folklòriques i bandes sonores de pel·lícules conegudes.

El llibre ens explica tota aquesta història i és adequat per a infants a partir de sis anys. A més, amb una mica de traça i imaginació segur que a l’escola podeu construir algun instrument de percussió amb materials reciclats.

A internet podeu trobar molts documentals d’aquest projecte. Un molt curtet però que us pot ajudar a entendre-ho millor el trobareu a:

https://www.youtube.com/watch?v=7AOnZb7ZlJI

LES DADES:
Títol: L’orquestra de l’esperança
Autora: Carmen Oliver
Il·lustradora: Luisa Uribe
Traductora: Raquel Solà
Editorial: Joventut
Pàgines: 44
Barcelona, 2023

by

«Costums i creences» de l’Alt Camp

Conservo, des de fa més de quaranta anys, un llibre escrit per Joan Amades que formava part de la trilogia sobre el Folklore de Catalunya. Juntament amb el dedicat a la Rondallística, hi havia el del Cançoner i el de Costums i Creences. El de la Rondallística és el que més he consultat però el de Costums i Creences també l’he visitat sovint perquè sempre m’ha interessat la forma en que els catalans hem viscut, hem treballat i sobretot ens hem divertit. I m’agrada, quan vaig a algun indret, conèixer la seva història. Saber que al Maresme es balla “El ball de l’Almorratxa” o que “el ball de la morisca” de Gerri de la Sal té una història bonica al darrera em fascina.

No fa gaire, les companyes del MEAC (Moviment d’Ensenyants de l’Alt Camp) a qui estimo i amb qui col·laboro sempre que puc, m’han fet arribar uns exemplars de llibres adreçats als infants de cicle infantil on expliquen les festes Decennals, de llarga tradició a Valls. Són esplèndids i em fan pensar en altres que tinc de ciutats i pobles escampats pel país on els infants tenen oportunitat de conèixer d’on venen les seves tradicions.

El “Meu primer llibre de les Decennals de Valls”, editat per Cossetània, fa un breu recorregut pels trets més característics d’aquestes festes.

Potser que us expliqui, que les Festes Decennals són unes celebracions en honor la Mare de Déu de la Candela que se celebren cada deu anys (els que acaben en 1). Això fa més de dos segles que va així i hi ha un munt d’actes culturals, artístics, lúdics, de cultura popular, religiosos, esportius i infantils, sempre al voltant de la Candelera, al mig de l’hivern.

En aquest llibre, deu il·lustradors, fills de Valls o relacionats amb la ciutat, il·lustren, cadascun d’ells, un aspecte de la festa. El text és obra de l’escriptor vallenc Roger Roig.

També hi altres contes, més específics que expliquen de manera senzilla cadascun dels elements que composen el Fabulari. Així podem descobrir La Mulassa, El drac, l’Os pedrer, l’Àliga, els gegants, etc.

La gràcia dels contes rau en que el relat està fet amb dues tipologies textuals, per a totes les edats. Inclou una fitxa tècnica amb totes les dades bàsiques sobre el personatge en qüestió.

La col·lecció es diu «Els Contes de la Festa Major».

Ai, mentre no arribin les properes Decennals el 2031, podem anar preparant-nos llegint aquests contes i gaudir de les bèsties del fabulari (aquestes si que surten cada any)

Moltes gràcies, meaqueres!

by

«El ninot de neu» 40 anys després

Ara fa un any i mig ens va deixar en Raymond Briggs, a l’edat de 88 anys. Va escriure molts llibres però sempre serà recordar per “El ninot de neu”.

Les editores d’EntreDos, sempre atentes a tornar a donar vida als clàssics, han fet una edició commemorativa dels 40 anys de la seva publicació original que data del 1978. En la seva primera publicació, “El ninot de neu” era un àlbum sense mots, molt net, fresc i entenedor, amb molta acció. Fins ara s’han publicat més de cinc milions d’exemplars, arreu del mon.

Potser es va fer molt conegut perquè uns anys més tard, el 1982 el llibre va ser passat a format pel·lícula d’animació amb una durada de 26 minuts. La pel·lícula va ser nominada per a l’Òscar al millor curtmetratge de dibuixos animats. Va ser una obra molt bonica que s’ha fet patrimoni dels anglesos i cada any la passen per televisió quan arriben aquestes dates nadalenques.

El seu argument explica que un dia nevat d’hivern, un nen fa un ninot de neu que cobra vida quan arriben les dotze de la nit. El nen i el ninot juguen amb els electrodomèstics, les joguines i la resta d’objectes que hi ha a la casa, mentre es mantenen prou en silenci per no despertar els pares.

Després, a la cuina, el ninot de neu prepara un àpat que es mengen a la llum de les espelmes. Mes tard, van a l garatge comencen a volar sobre els camps i les ciutats i veuen sortir el sol abans de tornar a casa.
Quan el nen es desperta l’endemà al matí, descobreix que el ninot de neu s’ha fos. Aquest és el final que costa de pair i on els nens poden plorar, però alhora és un ensenyament perquè ens recorda que el nadal té un punt trist. El ninot de neu i el nen han viscut una aventura extraordinària però l’endemà el ninot s’ha desfet i veiem el nen, a l’última pàgina mirant un munt de neu com si estigués intentant comprendre què ha passat. Ens recorda que totes els coses que estimem, més tard o més d’hora ens deixaran.

En una entrevista, Briggs va assenyalar: «No tinc finals feliços. Vaig crear el que sembla natural i inevitable. El ninot de neu es fon, els meus pares van morir, els animals moren, les flors moren. A tots els passa. No hi ha res particularment ombrívol sobre això. És un fet de la vida».

Si no coneixeu la pel·lícula, aquest mes de gener teniu l’oportunitat de veure-la a la Filmoteca.
A la FilmoXica comencen l’any 2024 programant un cicle dedicat a la neu. Diuen: “Ella serà la protagonista d’aquest cicle que ens durà a les profunditats d’un dels elements més màgics i vinculats a la memòria dels hiverns d’infància d’una part del planeta. La veurem emocionant en entorns urbans, desfent-se en plena natura o essent l’escenari perfecte per al regne de la imaginació.”

“El ninot de neu” el programen dos dies:
Diumenge, 21 gener a les 17:00 h.
Dissabte 27 gener a les 17:00 h.

Per a totes les edats.

LES DADES:
TÍTOL: El ninot de neu
Autor: Raymond Briggs
Il·lustrador: Raymond Briggs
Traductor: Jordi Ainaud
Editorial: EntreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2023