«L’hora del conte, recer de lectura» Premi de Pedagogia 2022

La paraula “recer” referida a la biblioteca escolar, ens fa pensar en lloc amable, hospitalari, en un espai on només poden passar coses bones, un espai sense temps on viure gran aventures i compartir emocions amb els companys, colze a colze, viatjant acompanyats envers indrets meravellosos com Oz, l’aldea dels gals irreductibles, l’illa del tresor, la casa d’en Tres Botons, la cova d’Alí Babà, Moulinsart, el País de Mai Més, la casa de l’àvia de la Caputxeta, la Terra Mitjana, Villa Villekulla i centenars de llocs que potser no han existit mai però que ens semblen ben reals mentre hi som a refugi, a recer, de les preocupacions, maldecaps i neguits que potser ens acompanyen en la nostra quotidianitat.

Em fa feliç, molt feliç, tenir a les mans el llibre de la Núria i llegir les seves experiències, propostes i exemples que ens mostra en aquest assaig, premi Marta Mata de pedagogia.

És un llibre que ens convida a imaginar tot el que podríem fer si al nostre país tinguéssim biblioteques escolars de qualitat com la que ella i les companyes de l’Escola Gerbert d’Orlhac han tirat endavant durant els darrers vint anys, amb l’esforç de la seva comunitat educativa, com ens ho recorda la Sara en l’epíleg on també es lamenta de la manca de suport institucional.

De fet, aquest assaig és només una part petita de tot el que es cou en aquell espai fantàstic de l’escola, però n’hi ha prou, si sabeu llegir entre línies, per imaginar la sort que tenen els nois i noies de participar de les converses al voltant dels àlbums, perquè són una manera d’entrar en el món de la lectura.

No us espereu trobar mètodes per aprendre a llegir, ni explicacions sobre neurologia i funcionament del cervell lector, ni consciències fonològiques, ni res semblant perquè el relat està enfocat a entendre com les experiències que s’expliquen afavoreixen la competència lectora, el despertar el “cuc” de la lectura, la passió per llegir.

El llibre té diversos capítols però n’hi ha un que és de lectura imprescindible, el segon. Porta com a títol «L’Hora del conte. Lectura dialogada i àlbums il·lustrats» i ens parla de Psicoliteratura, Socioliteratura, Coneixement del món i Joc.

Trobareu també nombroses fotografies que capten instants de lectura a la biblioteca.

El llibre té un format agradable, ben aconseguit, amb unes pàgines que respiren molt bé i que fan de bon llegir.

Estic agraït a la Núria per haver-me convidat a fer el pròleg i deixar-me escriure algunes de les nostres vivències compartides en les presentacions d’àlbums il·lustrats per a infants i joves.

Llegiu-lo amb un llapis o un retolador fosforescent al costat perquè us cansareu d’apuntar bones idees.

LES DADES:
Títol: L’Hora del conte, recer de lectura
Autora: Núria Vouillamoz
Editorial: Associació de Mestres Rosa Sensat
Pàgines: 152
Barcelona, 2024

Amb la Sara i la Núria.

Sant Jordi, la llegenda recreada

Quan arriben aquestes dates, apareixen nombroses edicions de la famosa llegenda. Moltes editorials busquen narradors i il·lustradors que posin el seu toc personal. Només cal passejar-se per les llibreries i comprovar la quantitat de llibres que hi ha als aparadors amb la Llegenda de Sant Jordi.

De tots els llibres que podem trobar, destaco la reedició d’un que feia anys que estava exhaurit i els afortunats que el tenien, el custodiaven com si fos un tresors irrepetible. A la biblioteca de l’escola en teníem un. Editat per Baula el 2008.

Ara s’ha tornat a publicar per a gaudi de tots nosaltres. Gràcies a la tenacitat del seu autor, en Josep-Francesc Delgado, el podem tenir a les nostres mans. El text és molt poètic i les il·lustracions d’en Roger Olmos són bellíssimes.

Com que és una versió lliure de la clàssica llegenda, en Delgado posa l’accent en la valentia de la princesa i en l’amor i la generositat per a enfrontar-se a les adversitats.

“La princesa no entenia res, i quina fou la seva sorpresa quan va girar el seu esguard cap al camí! Els rosers havien renascut en un cluc d’ulls i ara les roses s’obrien perfumades i frondoses. Encara entenia menys el que havia passat. Però, com que un silenci sepulcral s’havia ensenyorit de tot, va decidir tornar a dins de la muralla.”

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà i especialment adequada per a cicle superior i secundària.

LES DADES
Títol: La llegenda de Sant Jordi
Autor: Josep Francesc Delgado
Il·lustrador: Roger Olmos
Editorial: Edicions del Roure de Can Roca
Pàgines: 40
La Garriga, 2024

«El verano que cambió la vida de Mihail», novel·la de creixement

De vegades (poques) cauen a les mans llibres que et marquen, t’emocionen, o senzillament et fan feliç. Sol passar més en la literatura per a infants i joves que en la literatura per adults on, darrerament, tot són drames i mals rotllos que no porten enlloc.

Fa uns dies, per motius que ara no venen al cas, vaig llegir «El verano que cambió la vida de Mihail». La seva autora és Carmela Trujillo i no havia llegit res d’ella. La història em va tocar. Molt. Tant que, dies després, el vaig tornar a llegir en bicicleta amb la meva neta. Un llegia un capítol i li explicava a l’altre i tot seguit l’altre llegia el següent i l’explicava de viva veu. Encara en va agradar més.

D’entrada, em va recordar a Alessandro Baricco i la seva fascinant novel·la —ell la denomina història— «Seda» per la tranquil·litat i el repòs que transmet i sobretot per la manera com està escrita.

Seda! Potser recordareu algunes frases, ara ja mítiques, com quan li pregunten al protagonista, l’Hervé Joncour, l’home que viatja al Japó a la recerca de larves de cucs de seda:
—I com és Africa?
—Cansa.

Booom! T’esclata el cap en llegir aquesta paraula —cansa— i aplaudeixes.

Doncs amb “El verano que cambió la vida de Mihail” passa quelcom de semblant.

Llegiu la primera pàgina i ho entendreu. Així comença:

Mihail Constantin vive con su madre en el número 19 de la plaza del Paraíso. En el cuarto derecha. Tiene once años y vino de Rumanía a principios de curso.
Es un niño raro, dicen los que le conocen. Los que creen conocerlo. Vamos, los que no le conocen de nada. Callado, eso dicen, también.
¿Triste? Sí, incluso algo triste, opinan unos cuantos.
Pero no, no lo es.
Mihail, simplemente, echa de menos la otra vida, la que tenía en Rumanía. Echa de menos a todos sus amigos. A sus primos. A su única tía.
¿A su padre? No, a su padre no. Pero sobre este tema no quiere hablar. Nunca habla de esto con nadie.

Frases curtes, acció, aventura, emocions i amb un final que ensumes que acabarà bé (i acaba bé, com ha de ser). També hi ha picades d’ullet per als adults que acompanyen la lectura i ens obren possibilitats de conversa amb els fills (menyspreu dels companys de classe, amistats, amor), i sobretot ens ajuden a entendre com les persones podem canviar si sabem escoltar i tenim empatia.

L’aventura passa durant un estiu calorós en que el nen Mihail no té ningú amb qui passar l’estona. Una coincidència faré que entri en contacte amb en Pepe Martínez, un veí gran lector però també amb pocs amics. La relació entre ells dos és el fil conductor d’un relat on també són presents la mare d’en Mihail, la germana i el nebot d’en Pepe i una festa d’aniversari que ho capgirarà tot definitivament.

Hi ha un altre aspecte que m’ha agradat i té a veure amb l’edat a la qual va dirigida la novel·la. A la contracoberta llegim “a partir de vuit anys” i és exactament així. S’agraeixen relats que no siguin llargs (aquest té 90 pàgines), amb poques descripcions i que atrapin el lector des del primer moment.

La casualitat va fer que coincidís en un esdeveniment amb l’editora i li vaig contar l’anècdota de la lectura del final de llibre quan la meva neta em va preguntar si hi hauria segona part, senyal que li havia agradat i volia més.

Una altra reflexió que em faig sovint és que alguns relats com aquests passen desapercebuts enfront dels que tenen més presència física, més color i ens criden des dels llocs preferents de les llibreries. I com que, a més, les llibreters no tenen temps de llegir-ho tot, llibres com aquest passen desapercebuts.

Aprofitant el títol farem el comentari fàcil dient que aquest llibre també pot canviar la vida dels lectors. Recomanat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: El verano que cambió la vida de Mihail
Autora: Carmela Trujillo
Il·lustrador: David Granados
Editorial: Bambú
Pàgines: 96
Barcelona, 2024

Podeu llegir les primeres pàgines, a continuació:

«Per menjar-te millor!» a la revista Guix

L’escola pot tenir un impacte gran en com els infants entenen l’alimentació saludable. La majora d’ells fan ús del menjador escolar i si s’aposta per una cuina mediterrània, de proximitat, equilibrada, també s’està apostant per la salut. Si a les aules o a la biblioteca escolar es reforça el coneixement del que mengem, mitjançant llibres informatius o de ficció, els beneficis seran múltiples i evidents.

A la revista Guix número 508 del mes de març parlem de literatura i alimentació saludable i proposem alguns títols que ens semblen particularment reeixits.

Pel que fa a l’alimentació, algunes veus expertes com en Jordi Masjuan, autor de Canviar el món des de la taula empren el terme “sobirania alimentària” que significa que cal recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim. També ens recorda aquest autor que si no ho decidim nosaltres, ho fan els mercats i les multinacionals que tenen uns altres criteris i interessos econòmics per damunt de la sostenibilitat i la salut. Els mercats i les multinacionals que s’hi dediquen a aquest comerç, per exemple, estan lluny d’assegurar uns preus dignes per als pagesos i apostar pels aliments frescos i de proximitat.

Només cal fixar-se d’on venen els productes que consumim per entendre que hi ha força baules que no funcionen. Arcadi Oliveres referent dels moviments socials, ho advertia fa molts anys:

Al costat de casa fan un mercat de fruita i verdura. A l’estiu tot va bé, perquè hi ha de tot: albercocs, síndries, taronges. A l’hivern és més avorrit perquè només hi ha pomes i peres. Per posar-hi un toc de color em vaig proposar comprar-me un kiwi. Hi ha dues parades on en venen: uns venen de Galícia i els altres de Nova Zelanda. En aquest darrer cas, no estem comprant un kiwi, sinó 17.000 quilòmetres de petroli. No és només consumir menys, sinó mirar d’on provenen.

Igualment, la periodista Esther Vivas, autora de El negocio de la comida insisteix en que hem de ser capaços de tenir sobirania alimentaria per “decidir què mengem, d’on ve el que mengem, en quines condicions s’ha elaborat i si està lliure de transgènics.”

El menjador escolar acull un nombre elevat d’alumnes. És una bona oportunitat per conèixer com funciona el sistema alimentari i proposar un model que aposti per productes saludables com la verdura, els cereals, la fruita i paral·lelament redueixi el consum de sucres i carn. Són hàbits que es poden modificar fàcilment i que ajuden a menjar sa i menjar millor. Adoptar petites mesures com menjar tranquil·lament, sense presses, són una bona oportunitat de fer salut.

Paral·lelament, si a les aules es reforcen els aprenentatges adquirits al menjador i s’ensenya als infants que un model d’alimentació més sostenible i saludable ajuda a reduir l’impacte en les emissions de l’efecte hivernacle, causant directe del canvi climàtic, estem anant en la bona direcció.

L’escola és un bon lloc per afavorir ells bons costum alimentaris i, en aquest sentit, programar accions que ajudin a conèixer com es pot avançar cap a un model alimentari més ecològic i saludable, permet que els infants entenguin que cal anar fent petits canvis per viure millor.

Programar visites a granges per veure com funciona el procés d’elaboració del menjar, analitzar què diuen les etiquetes dels productes que consumim, conèixer que un terç del que es produeix va a parar a les escombraries i que amb aquest terç s’acabaria la fam al món, són accions pedagògiques que van en el camí de tornar-nos a connectar amb la terra i ser actors de la revolució alimentària pendent.

Uns bons aliats per saber més sobre com ens alimentem són els llibres, mitjançant lectures relacionades. En trobem de molt bones i ens permeten reflexions i converses que avancen en la mateixa direcció. A l’article de la revista GUIX en presentem uns quants.

També trobareu altres articles que us poden anar bé en el vostre dia a dia a l’escola. Us deixo l’índex, a continuació:

«Un metre d’històries de metre» entre la poesia i la ciència.

Els qui vivim a Barcelona, ens agrada passejar pel carrers i descobrir detalls de la nostra història ho tenim fàcil perquè n’hi ha a cabassos.

A la Rambla de les Flors hi ha un lloc on anaven els barcelonins a posar en hora el seu rellotge perquè allà hi ha la unitat de mesura del temps, a l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, al número 115, i ens marca l’hora oficial. Bé, ara mirem l’hora al mòbil. Els temps canvien.

A prop de la catedral es conserva encara un vestigi de la Inquisició. Molt a prop, en una cantonada, també veiem una mena de canal que usaven els comerciants per prendre les mesures de longitud. Se’ns fa estrany però en temps reculats les mesures eren parts del cos (pams, peus, braços) i això provocava no poques discussions entre compradors i venedors.

Hi va haver un moment que es va fer evident que calia una unitat que servís per a tothom, tant si vivia a la Xina, com a Paraguai. I la comunitat científica es va posar mans a l’obra. La gràcia de tot plegat és que es va decidir que es fes a Barcelona. Era a finals del segle XIX i, prenent com a referències l’Observatori Fabra i el Castell de Montjuïc, es va anunciar la mesura universal del metre que emprem actualment a gairebé tot el món, amb excepcions perquè els anglesos van a la seva i mesuren amb iardes, per exemple, i a la navegació marina les distàncies són en milles.

Si aneu a Montjuïc, a prop del Fossar de Santa Eulàlia i el Passeig del Migdia, encara es conserva una mena de perxa de colors blanc i blau que ens recorda les mesures que es van fer.

Un metre dels que usaven els fusters és també un bon estri per explicar contes perquè amb ell pots fer aparèixer com per art de màgia una casa, una espasa, o altres elements que acompanyen el relat, permetent el joc simbòlic tan estimulant per a la ment dels infants.

Segurament a casa teniu, a la capsa de la costura, un altre metre plegable que useu per mesurar la distància del terra a la ratlleta que marqueu amb un llapis darrera la porta de l’habitació per seguir el creixement de les criatures i que quedarà allà, inesborrable, durant molts anys.

Un metre és també l’inici del títol de l’àlbum il·lustrat que en Ramon Besora i l’Albert Asensio presenten aquests dies a diferents llibreries del país. Es titula Un metre d’històries de metre i han tingut molta cura en que aquest llibre acordió tingui precisament un metre de llargària quan està obert. Són quatre fulls de 25 centímetres cadascun. Un metre.

Apareix en un moment que el seu anterior treball «La lletra que tot ho canvia» ha estat guardonat amb el premi Crítica “Serra d’or” 2024 i és un doble motiu de celebració festiva de la creativitat i l’originalitat.

Dolors Feixas, del Grup Cultura matemàtica de les persones, a la contracoberta, sintetitza molt bé de què va el relat. Diu:

Què és un metre?—Pregunten els cucs de seda quan se’ls encomana fer un vestit per a la Kira, una serp que fa un metre de llargada. I gràcies a les explicacions de l’esquirol, del mussol i del pit-roig, poden començar a filar. Faran un vestit de metre!

En Ramon Besora, com a bon poeta i amant de la natura, es val d’uns animalons prou coneguts a casa nostra per fer-nos imaginar una situació que acaba amb sorpresa i un somriure còmplice.

En un article publicar a la revista “Viure als Pirineus” ens parla de l’art de la desproporció referint-se a aquest llibre i ho relaciona de forma enginyosa amb la literatura infantil i juvenil de tots els temps. El podeu llegir a continuació:

Per la seva banda, l’il·lustrador, l’Albert Asensio, ha sabut adaptar, amb el seu estil reconeixible, cadascuna de les tres micro-històries de la part del davant del leporello i fer-nos admirar l’esclat de color que trobem en girar el llibre.

Un llibre que es pot gaudir a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Un metre d’històries de metre
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Meraki
Pàgines: 16
Barcelona, 2024

¡Flores!, un llibre per al 0-3

Les companyes de l’Institut de la Infància, la Diana Comes i la Núria Vouillamoz, sempre ens sorprenen perquè saben interpretar perfectament les possibilitats creatives dels llibres adreçats als infants del primer cicle d’Infantil. Un dels llibre que recomanen i que han treballat amb les mestres de les llars d’infants amb èxit és aquest ¡Flores!

Emprant les seves paraules “¡Flores! proposa una descoberta de formes, figures i colors jugant amb la llum; tot incitant a una exploració a través de les mans, dels ulls, de tots els sentits. Es tracta d’un llibre especial: per la seva mida i presentació (dins d’un estoig), pel seu format leporello, per les seves imatges de colors amb transparències i encunys… És difícil d’explicar com un conte, però tampoc és necessari. Perquè es tracta d’un llibre silent de cartró, amb les puntes arrodonides i en forma d’acordió: això el converteix en un objecte manipulable, que té molt més sentit en les mans dels infants que en la veu d’un adult. El simple gest de desplegar-lo i deixar-lo al terra convida a la visualització, la comparació, la descoberta i el diàleg.”

Aviat podrem llegir la seva proposta plàstica perquè han escrit un article a la revista Guix d’Infantil que es publicarà el mes de maig.

L’hem inclòs a les recomanacions de Sant Jordi perquè creiem que és ideal per al cicle 3-6.

LES DADES:
Títol: ¡Flores!
Autor: Hervé Tullet
Il·lustrador: Hervé Tullet
Traductora: Esther Rubio
Editorial: Kókinos
Pàgines: 14
Madrid, 2023

«Competència lectora» a la Revista Dossier

El passat mes de gener es va publicar una nova revista de la col·lecció DOSSIERS. En aquesta ocasió dedicat íntegrament a la comprensió lectora. Potser algú pot pensar que és oportunista però s’equivoca perquè cada any es fa un número d’aquesta col·lecció i es va madurant a poc a poc, amb carinyo, buscant veus que puguin situar el tema i aportar mirades polièdriques. Vull dir que ara ja s’està treballant en el proper número que sortirà el gener del 2025, la qual cosa no treu que aquest hagi aparegut en un moment calent de la discussió sobre com s’aprèn a llegir, quan i quines activitats són realment reeixides i quines altres són fum.

Com explica molt bé l‘Alba Ambrós, que és qui ha tingut la feina de coordinar totes les col·laboracions «aquests darrers mesos el tema de la competència lectora ha aclaparat l’atenció mediàtica del país arran dels baixos resultats obtinguts a les proves PIRLS i PISA. Els temes educatius, quan ocupen les portades dels diaris, la televisió i les xarxes socials és per començar a buscar culpables del que ha passat, que si la pandèmia, que si el nou currículum de primària, que si les ràtios de les aules, que si les pantalles, que si la manca de biblioteques escolars, la falta de gust per la lectura… En lloc de seguir amb la infinita llista del «que si…», entenem que els resultats obtinguts són una oportunitat per reaccionar, per convidar la comunitat educativa, la comunitat legislativa del currículum, les biblioteques, les famílies i la societat en general a aturar-nos a pensar sobre el tema a partir del que ens n’aporten les evidències científiques. És en els resultats de les recerques realitzades en els diferents camps del saber relacionats amb la lectura, com també en els diferents nivells i perfils educatius, que hem de fonamentar i basar les propostes d’intervenció, actuació i formació als diferents agents implicats en tot el procés.»

El Dossier s’ha organitzat al voltant de cinc apartats:

Al primer, titulat «De què parlem quan parlem de #competència lectora?», s’hi responen qüestions que sovint han creat controvèrsia o dilemes a nivell didàctic sobre la competència lectora al segle XXI. Per exemple, com i quan cal iniciar els infants en la lectura? Com podem ajudar els que tenen dificultats? Quines són les millors estratègies per utilitzar en cada etapa? Quines habilitats són adequades per promoure una comprensió lectora en un context digital? Com hi afecta la multimodalitat?

El segon és el que configura l’apartat «Bones pràctiques de centres», que mostra experiències sobre #competència lectora portades a terme als diferents nivells educatius. A través de les deu propostes, els docents narren què, quan, com i per a què és important treballar la comprensió lectora des dels més menuts fins als adolescents.

El tercer, «Recursos per a la pràctica», són articles que ofereixen un conjunt de recursos d’accés gratuït que tan aviat mostren portals d’informació sobre les evidències científiques relacionades amb la lectura com enllaços de webs amb recursos més concrets per a tota la comunitat educativa i també llegirem experiències d’èxit entre diferents institucions públiques, com ara, per exemple, la universitat, la biblioteca, etc.

El quart «L’opinió dels experts», mostra vuit veus al voltant de diferents qüestions sobre la lectura.

Tanca aquest dossier l’apartat «Per saber-ne més», que proposa un recull de llibres, articles i pel·lícules que ens ajuden a aturar el soroll de fora per escoltar altres veus que s’han enamorat de la lectura.

Estic content d’haver col·laborat amb un petit article a l’apartat tercer, el de recursos, on presento, sota el títol “Claus que obren les portes a la comprensió” diferents idees i recursos relacionats amb la comprensió lectora, per ajudar a la correcta descodificació i comprensió dels textos escrits per part de l’alumnat que llegeix o que comença a llegir.

Si voleu llegir la revista, la podeu adquirir —en format paper o en digital— entrant a:
http://www.grao.cat/revistes/comprensio-lectora-74739

«Caracolico», un cargol molt obstinat

Dins la literatura infantil, els caragols són animals arquetípics que simbolitzen la tossuderia i la constància. S’entesten en anar a un lloc i, xino-xano, cap allà qui hi van. A poc a poc i deixant un rastre brillant al seu darrera, que és una bona manera d’anar per la vida. Sense presses però deixant màcula del nostre pas.

Això és el que li passa al «Caracolico», un petit cargol que està decidit a volar com sigui i es llença des de la branca més alta d’una tomaquera. La trompada contra el fang és considerable, però no s’arronsa malgrat el que li diuen els altres cargols.

Però, ai! lluny hi ha una torre elèctrica molt alta i quan la veu pensa que potser si es llença des de dalt serà més fàcil que no pas des de la tomaquera. I cap allà que se n’hi va.

Quan comença a pujar, un gos pastor li diu que vagi amb compte perquè fa molt de vent. Després és un colom qui l’adverteix del perill, però ell caparrut, amunt, amunt! A continuació seran la garsa i la cigonya qui li fa veure com de fort bufa el vent a aquella alçada.

La història continua amb altres animals que l’avisen del perill, i mentre avancem en la lectura anem preveient i anticipant el que ens trobarem, naturalment.

Es tracta d’un àlbum per a infants a partir de tres anys que segueix un encadenament o repetició de situacions que ajuden a entendre el relat. Llegit en veu alta funciona millor.

El disseny està ben treballat perquè té el format allargat que ens recorda l’altura de la torre d’alta tensió per on va el cargol, mentre s’enfila cap al cel.

Les il·lustracions són efectives, van directes al quid del relat i no contenen detalls que puguin despistar al lector.

El final és bonic i queda oberta a una nova aventura del cargol que no es cansa de provar coses noves. És tot un explorador!

LES DADES:
Títol: Caracolico
Autora: Julia Jiménez
Il·lustradora: Mònica Solsona
Editorial: Sd
Pàgines: 36
Manresa, 2023

Hi havia una vegada un nen que vivia sol… «Dalt del turó!»

En Pere Pastor vivia sol dalt del turó i li agradava. Li agradava la calma, llegir, prendre una xocolata desfeta i una magdalena. Li agradava estar lluny del brogit de la ciutat, del soroll, de la gent que va amunt i avall amb presses. Allà dalt no sentia ni una mosca fins que un dia… ALERTA! Va sentir un crec! i va veure a sota del llit un ratolí.

Per solucionar aquest contratemps va decidir anar a buscar un gat. Però no va ser una bona idea perquè el gat i el ratolí es van fer amics i van començar a jugar a perseguir-se i encara feien més soroll.

Llavors en Pere va pensar que un gos podria ser la solució… Va! que ja veieu per on va la cosa. Després del gos van arribar un os, un tigre, una ovella, un perruquer, una veterinària, un nadó i un globus. Però tot en va.

Llavors se li va acudir sortir de casa i anar a buscar un altre turó on no el molestés ningú, un turó tranquil i agradable. Mentre estava allà dalt, va recordar el nadó i el pensament se li va fer gran dins del seu cap. Ja podeu imaginar com acaba la història.

Estem davant d’un relat que ens parla d’amistat i d’un infant que sempre busca com resoldre els problemes. Destaquen les il·lustracions vibrants, amb moviments atractius. Un llibre que és garantia d’èxit segur.

El relat acumulatiu facilita la seva comprensió. Llegit en veu alta guanya molt perquè el text està rimat i és una rima senzilla i entenedora.

Hi ha, a més, un joc divertit perquè el ratolí apareix a totes les pàgines i l’has de buscar.
Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Dalt del turó!
Autor: Barry Falls
Il·lustrador: Barry Falls
Traductora: Bel Olid
Editorial: Andana
Pàgines: 32
Picassent (València) 2023

El booktrailer:

https://www.youtube.com/watch?v=l3nn1b9J9WE&t=4s

«Les mans del meu pare». Tenir cura els uns dels altres

Les mans del pare, dures, aspres, grans, contrasten amb la pell suau i delicada del nadó que veiem a la coberta. Bé, per veure l’infant hem de treure la faixa que, en aquest cas, representa les mans del pare i a sota s’amaga el cos del nadó. Les mans de la faixa capten molt l’atenció perquè d’alguna manera abracen el fill. Entenem de seguida que el llibre va de com un pare té cura del seu fill. El fet que no aparegui la mare li confereix més força emotiva.

Es tracta d’un àlbum sense mots que ens explica el sentit de la vida.

A cada doble pàgina trobem a l’esquerra un cercle que ens recorda, com si estiguéssim mirant per un telescopi, les accions que fa un pare pel seu fill: lligar-li les sabates, tallar-li les ungles, vestir-lo, rentar-lo, donar-li de menjar, etc. Són gestos delicats, entendridors, de com el pare té cura del fill.

A la dreta, separats físicament pel plec del llibre es repeteix l’escena però en aquest cas ocupa la pàgina sencera i el nadó ara és un adult que cuida del seu pare gran. Són dues situacions que transcorren paral·leles.

Està molt ben trobada la gama cromàtica i els detalls que identifiquen a cada protagonista. Les ulleres, sobretot, i també els colors que diferencien ambdós parents: El groc del nadó esdevé el mateix groc del coll de la camisa del fill i les ulleres i el color verd ens mostren el pare que es fa gran.

Hi ha un moment molt ben resolt que són les pàgines centrals on es veu el nen créixer i créixer fins que arriba, cinc pàgines més endavant, a tocar les mans del pare i es llegeix la única frase del llibre:

“Les mans del meu pare són unes mans grans”

La idea que plana en tot moment és sobre la vida, i ja imaginem que el final serà trist, dur, però tendre, intens i sincer.

Lectura recomanada per a infants a partir de set anys

LES DADES:
Títol: Les mans del meu pare
Autor: Deok-Kyu Choi
Il·lustrador: Deok-Kyu Choi
Traductora: Maria Luna Cuberta
Editorial: Litera
Pàgines: 44
Albuixech (València) 2023