publicacions

by

«Tu primer», un àlbum sobre l’amistat

L’Ànega i el Gat són els millors amics! Van al parc i quan hi arriben descobreixen que hi ha un tobogan nou, molt més alt que l’anterior i que baixa amb tirabuixó.

L’Ànega no pot esperar a pujar i estrenar-lo però el Gat no ho veu clar i se sent intimitat i amb por de lliscar pel tobogan. Pensa que pot ser perillós i que poden prendre mal. Així que intenta convèncer la seva amiga ànega de fer una altra cosa. A cada pàgina, el gat intenta ajornar la baixada pel tobogan. S’inventa excuses ridícules, però entenem que ho fa des de l’amistat.

Quan, finalment l’ànega queda convençuda que, efectivament el tobogan és massa perillós, el gat se sent malament i té un sentiment de culpa per haver privat la seva amiga de baixar. Per solucionar-ho s’ofereix a baixar ell primer i resulta que s’ho passa molt bé, cosa que l’ànega ja sabia que podria passar perquè sap com gestionar els sentiments del seu amic.

Aquesta història, per als infants de cicle infantil, ens mostra els sentiments que es produeixen davant les situacions noves i ho fa de manera divertida i creativa. Amb poques paraules, l’autora ens explica, fent un bon ús dels diàlegs, una història d’amistat i de com els uns protegeixen als altres.

L’autora, Ariel Bernstein, és capaç de fer-nos copsar les diferents intencions dels dos amics, malgrat emprin les mateixes paraules. Mireu, per exemple, com ens explica les paraules «emocionant» o «divertit» i com cadascun del dos amics ens mostren els seus sentiments contraris. Be, les expressions de les cares que dibuixa en Marc Rosenthal també ajuden.

Un bon àlbum per llegir en veu alta i per analitzar les imatges i les expressions dels personatges. Una lectura compartida és recomanable i segur que els infants entenen el sentit del relat perquè són situacions compartides.

LES DADES:
Títol: Tu primer
Autora: Ariel Bernstein
Il·lustrador: Marc Rosenthal
Traductora: Núria Riera
Editorial: Brúixola
Pàgines:
Barcelona, 2024

by

«La geganta», un relat d’alçada

«Em fa vergonya que la Nina i jo ens agafem de la mà. Ja soc gran —fet i fet soc més gran que ella— i no m’agrada que em vegin com un nen petit. Ella i jo ens hem aturat al semàfor que hi ha davant de l’escola. Em tremolen les cames. La Nina també es deu haver adonat del tremolor, perquè noto que em prem la mà amb més força.»

Així comença aquesta novel·la d’en Jordi de Manuel, professor de ciències de la naturalesa i escriptor. En narra com En Roc s’estima molt la Nina, la seva germana bessona, però reconeix que li fa una mica de vergonya que els vegin junts de camí cap a l’escola perquè, tot i tenir la mateixa edat, ella és molt més alta. Els altres nens els miren i ell es mor de vergonya, al seu costat sembla un nen petit. Però és que ella no és normal: sembla una geganta!

La Nina i el Roc s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola, tenen nous amics i amigues… i viuen en una altra llar. L’escola els agrada, i a la Nina li encanta la Clara, la nova mestra. Des de fa uns mesos, però, la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares i el Roc estan amoïnats. No saben què li està passant, a la Nina, i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir.

La novel·la alterna capítols escrits amb la veu d’en Roc, l’infant bessó, amb altres escrits pel narrador omnipresent. D’aquesta manera, l’autor ens fa saber un munt de curiositats de la naturalesa sobre geologia, botànica o fauna dels boscos, a més d’altres coneixements del folklore tradicional.

Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch, boniques i a color, són un extra que agrairan els lectors.

Al final hi ha una nota de l’autor on comenta què és l’acromegàlia, la malaltia que pateix la Nina. Interessant.

Lectura recomanada per al cicle superior.

Títol: La geganta
Autor:: Jordi de Manuel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Animallibres
Pàgines: 120
Barcelona, 2024

by

«Pepín y Olivia» un còmic dinàmic i fresc

Pepín y Olivia són germans. L’Olivia és la germana gran i és entenimentada i raonable que el seu germà petit, en Pepín, entremaliat i bellugadís, amb idees i pensaments que ens fan somriure perquè són autèntics, com els que tenen tots els infants.

El còmic està estructurat en petites històries que ens narren moments de la vida dels dos germans i els seus familiars i amics. Es centra en la festa que estan preparant. Estan planejant una “gran festa de res de res”, però és una festa especial perquè no hi ha cap motiu a part de celebrar una trobada amb la gent que estimen. La festa és el darrer capítol i totes les històries precedents (més de 120 pàgines) venen a ser la introducció on anem coneixent els seus pares, els familiars, els veïns i els amics.

El text està escrit de manera entenedora, amb paraules senzilles, com si fossin de nens. A cada episodi, anem coneixent alguns moments quotidians de les seves vides. Tot plegat fet amb molta gràcia, amb humor, amb certa ingenuïtat, amb les bones paraules que ens recorden una saviesa que ve de lluny, i també a lo nostra infantesa.

L’autora té un registre gràfic diferent al de “les Varamilles” però igualment inclou un bon grapat de detalls que ens fan aturar-nos i observar-los. Són els objectes i els escenaris familiars que acompanyen els protagonistes.

Trobareu moments delirants com quan el gos Kiki passeja amb patinet pel parc, quan el pare cuina receptes esbojarrades que ningú gosa tastar, el capítol a casa dels avis i l’esmorzar tendre i deliciós al capítol “El desayuno de vaquero” i, sobretot, l’aventura a la fira i la festa final, “mariachis” inclosos.

L’he llegit amb la meva neta de nou anys i ens hem fet un fart de riure perquè moltes de les situacions li han semblat creïbles i fins i tot li han recordat d’altres viscudes per ella o els seus companys d’escola.
Al llibre se li podria retreure la tipografia triada. Costa de llegir.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Pepín y Olivia
Autora: Camile Jourdy
Il·lustradora: Camile Jourdy
Traductora: Alba Pagán
Editorial: Astronave
Pàgines; 130
Barcelona, 2024

by

»La gota perduda», un àlbum poètic sobre el cicle de l’aigua

L’autor d’aquest relat senzill i entenedor és Grégoire Laforce i, amb les imatges efectives d’en Benjamin Flouw, ens narra el viatge de l’Iris, una petita gota que cau del cel i arriba per primer cop a la Terra. Al principi l’Iris està preocupada, sense saber què ha de fer i cap a on anar, però després es va tranquil·litzant, es deixa anar i decideix seguir el flux de l’aigua.

Aquest llibre de coneixements, de mida gran, ajuda a entendre el cicle de l’aigua als infants de cicle inicial, en uns moments en que l’escassedat d’aigua a casa nostra, ens preocupa i ens obliga a tenir cura i no malgastar-la.

L’aigua és un bé preuat i disposar d’aigua potable és una necessitat bàsica. Sembla mentida però avui dia encara hi ha milions de persones que no tenen accés a aquest servei a causa de diferents causes com el canvi climàtic, el creixement demogràfic, l’augment de les urbanitzacions i les necessitats dels sectors agrícoles, ramaders, industrials i energètics.

El llibre, molt didàctic, explica el cicle de l’aigua i en acabar, ens pot portar a pensar en les petites accions que podem fer a casa i a l’escola per estalviar-ne, com ara tancar l’aixeta mentre no s’utilitza quan ens rentem les dents, fer servir la dutxa en comptes de la banyera, recollir l’aigua de la dutxa que va caient mentre esperem que surti calenta i fer-la servir per netejar o regar, omplir al màxim la rentadora i utilitzar programes d’estalvi energètic, no llençar pintures, olis o restes de productes químics pel desguàs o el WC, revisar anualment les canonades per detectar possibles fuites, etc.

Conèixer quines són les etapes que formen el cicle de l’aigua, quines propietats té, com es recull i es distribueix a les ciutats i camps, quins hàbits ens ajuden a tenir un consum responsable, quins problemes o malalties es generen davant de la manca d’aigua, i tot el que envolta aquest bé que ocupa només el 2,5 per cent de la superfície ajudaran a millorar el coneixement del nostre entorn. És un tema que es tracta a l’aula, especialment a les àrees de Ciències de la Naturalesa i Ciències Socials.

Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La gota perduda
Autor: Grégoire Laforce
Il·lustrador: Benjamin Flouw
Traductora: Alicia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 48
Barcelona, 2024

by

«El grill silenciós» en català

L’editorial Beascoa acaba de publicar en català aquest clàssic d’Eric Carle.

En el seu moment, fa 30 anys, l’editorial Kókinos el va publicar en castellà i, encara que el mecanisme que hi ha al girar la darrera pàgina ja no funciona, encara el conservo i, quan l’explico faig cric-cric amb la veu, esclar!

Eric Carle (1929–2021) és un dels il·lustradors més coneguts sobretot pels seus collages i la seva manera particular de composar els llibres. El seu estil ens ha servit d’inspiració plàstica a l’escola, especialment amb els infants de cicle infantil i cicle inicial.

D’en Carle sabem que va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so. Fins que el dia que coneix un altre grill, una femella, passa alguna cosa diferent…

El grill silenciós té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta.

D’Eric Carle es recorda especialment el seu llibre «L’erugueta goluda».

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar fa vint-i quatre anys i si aquest estiu feu una escapada als EEUU i esteu per la costa est podeu acostar-vos i gaudir veient els originals de les seves obres.

Podeu veure tot el que fan al seu web (https://carlemuseum.org/) i també trobareu un petit vídeo que es va fer el 2022 amb motiu del vintè aniversari del museu. Resulta inquietant, vist ara, amb les persones amb mascareta.

by

«¡Flores! Celebrar la primavera amb Hervé Tullet»

A la nova revista GRAO 0-6, les companyes Diana Comes i Núria Vouillamoz, de l’Institut de la Infància de Sant Cugat presenten un llibre que segons elles “té màgia”.

La màgia ve donada pel contingut, pel format, per les possibilitats a l’aula 0-3… i pel seu autor, Hervé Tullet, un artista gràfic únic, original, creatiu i proper a la infància.

En aquest article expliquen, entre altres coses, que:

“¡Flores! (publicat per l’editorial Kókinos l’any 2019) proposa una descoberta de formes, figures i colors jugant amb la llum; tot incitant a una exploració a través de les mans, dels ulls, de tots els sentits. Es tracta d’un llibre especial: per la seva mida i presentació (dins d’un estoig), pel seu format leporello, per les seves imatges de colors amb transparències i encunys… És difícil d’explicar com un conte, però tampoc és necessari. Perquè es tracta d’un llibre silent de cartró, amb les puntes arrodonides i en forma d’acordió: això el converteix en un objecte manipulable, que té molt més sentit en les mans dels infants que en la veu d’un adult. El simple gest de desplegar-lo i deixar-lo al terra convida a la visualització, la comparació, la descoberta i el diàleg.”

A la segona part (la Pràctica) expliquen com es pot treballar amb els infants.

La revista ha canviat de nom i ha passat de ser “GUIX D’INFANTIL” A GRAÓ 0-6 i una part es pot trobar en format paper però la resta d’articles (molts més que abans) es poden adquirir digitalment. És una aposta per reduir el consum de paper i avançar en la digitalització.

A la presentació de «GRAÓ 0-6: El teu lloc de referència en Educació Infantil» podem llegir:

Descobreix GRAÓ 0-6, un entorn amb el qual podràs conèixer una gran varietat de recursos i experiències per a la primera infància (0-6 anys), dirigit al professorat d’infantil, estudiants i famílies, així com totes les persones interessades en aquesta etapa.

Una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com les rutines a l’aula, la importància del joc en l’aprenentatge, la relació amb les famílies o activitats per a desenvolupar la seva creativitat.

I si us voleu subscriure, la subscripció a GRAÓ 0-6 inclou:

• Accés a tot el fons de Guix d’Infantil des del seu inici.
• Trobaràs evidències, experiències, recursos, reflexions… i molt més!
• Nous continguts digitals setmanals.
• Amb autors/es de prestigi internacional.
• Accés senzill i pràctic a través de l’apartat 0-6 a la web.
• A través del cercador o filtrant segons els teus interessos.
• Contingut disponible des de qualsevol dispositiu en tot moment.
• Inclou 4 exemplars en paper de la revista al llarg de l’any. (Només a l’opció subscripció paper + digital)

by

Nathalie Parain, pionera de la il·lustració per a infants

Sovint recordem a il·lustradors que anomenem “clàssics” com Lionni, Sendak, Ungerer o Carle perquè van obrir nous camins en el món de la literatura infantil i juvenil. Hi altres que no són tan coneguts però que molts anys abans van experimentar amb aquest art adreçat als infants i, d’alguna manera, podríem considerar-los els pioners.

Fa cosa d’un mes, les companyes del grup de treball em van regalar la biografia de la Nathalie Parain, de la que tenia només coneixement d’un llibre que porta per títol “Faites votre marché” publicat el 2012 però que originalment es va publicar per primera vegada l’any 1935. És un àlbum on una mare i una filla passegen pel mercat i van anomenant amb precisió cada objecte, botiga, fruita, peix, etc que troben, enriquint el vocabulari dels joves lectors.

El llibre del que us parlo és la biografia dedicada a Nathalie Parain.

Qui va ser Nathalie Parain?

(Natalia – Natacha Tchelpanova) (nascuda el 1897 a Kíev, i morta el 1958) va ser una dissenyadora d’origen rus, que va arribar a París el 1928. La seva carrera com a il·lustradora va començar l’any 1930, amb la publicació de l’àlbum “Mon Chat”, un exemple d’estètica constructivista per la geometrització de les formes i els jocs de provinents de l’avantguarda russa de la època.

A la contracoberta de la seva biografia llegim:

“Aquesta gran artista va deixar la seva empremta en la història del llibre infantil d’una manera decisiva. Formada a l’escola de l’avantguarda russa, va emigrar a França amb el seu marit, Brice Parain. Aleshores va començar una llarga i fructífera col·laboració amb Paul Faucher per als àlbums de Père Castor”

El llibre té tres parts. La primera és una entrevista de la Michèle Cochet a la filla de Nathalie, la Tatiana Mailliard-Parain, que ens explica un bon grapat d’anècdotes i mostra documents inèdits, conservats per la família.

La segona i la tercera són dos extensos articles de Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani que presenten respectivament els àlbums de Père Castor i les il·lustracions de Contes du chat perché.

L’entrevista val molt la pena perquè veiem que la relació entre mare i fila no va ser del tot com ens podem imaginar. Llegim que segons la filla, la N. Parain no tenia gaire interès pels infants i la feia servir com a model. Només cal veure aquesta imatge de “Faites votre marché” per entendreu. Mireu:

És un volum de 228 pàgines on he aprés molt de com treballava aquesta dona i m’ha agradat com estan explicades i analitzades les diferents obres i etapes per les que va anar passant com a artista. M’ha impressionat entendre l’ús de les diagonals en les seves il·lustracions. Per exemple quan analitzen la coberta de “Ja fais més masques”, veiem que Nathalie Parain dissenya la portada amb un nen i una nena que sostenen cadascun una màscara: les quatre “cares” formen així una diagonal Est (Japó) – Oest (continent africà), simbolitzant els pobles del planeta.


O la imatge que encapçala aqeusta entrada i que correspon al conte popular Baba Yaga, que ens mostra una diagonal formada pel riu i una segona on veiem la nena protagonista fugint per l’angle oposat dels animals. Tot el relat està farcit de diagonals que afegeixen dinamisme i a cada pàgina podem observar aquesta manera de presentar els personatges.

Mireu, per exemple, aquestes dues il·lustracions:

Però de tot el que conté aquest assaig em va semblar brillant la part on parla de la relació de la N. Parain amb la pedagogia de l’època i les referències a l’escola Decroly belga, al suís Ferrière i a l’Education Nouvelle francesa, que ens recorda la tasca de Ferrer i Guàrdia.

L’obra de Nathalie Parain va preparar el terreny per a les futures generacions d’il·lustradors que no haurien existit sense la tasca admirable que va dur a terme en aquell moment.

Un llibre per als estudiosos de la història de la il·lustració infantil que val molt la pena. L’editorial MeMo ha fet una bona feina i el llibre com a objecte és bonic, bonic.

Gràcies pel regal, companyes estimades!

LES DADES:
Títol: Nathalie Parain
Autors: Michèle Cochet, Michel Defourny i Claude-Anne Parmegiani
Editorial: MeMo
Pàgines: 228
Nantes, 2019
Idioma: Francès

by

«U i set», contra les diferències i per la pau

Als «Contes per telèfon» n’hi ha un bon grapat d’històries ideals per narrar. Una que m’ha acompanyat en moltes sessions és «Un que n’eren set». La coneixia de la versió que cantava en Xesco Boix i que estava també a “L’arbre generós”, amb il·lustracions de la Pilarin Bayés.

Els “contes per telèfon” són un dels llibres on podem trobar molta inspiració. Està publicat per l’editorial Joventut amb una excel·lent traducció de la Teresa Duran.

L’any 2001, l’editorial SM el va publicar en castellà en format àlbum amb unes imatges generoses a tot color i a tota plana. Les il·lustracions són de la Beatrice Alemagna. El conservo com un tresor perquè costa de trobar.

Aquest mes de juny s’ha tornat a editar per la editorial Kalandraka i en català. Bona feina. El format, les imatges, tot és tal com ho va dissenyar la Beatrice Alemagna fa 31 anys i podem tornar a disfrutar amb l’estampat de les guardes que són com la camisa del noi i de l’home de la darrera imatge, a viatjar mentalment per ciutats de tot el món i sobretot a pensar que un mon en pau és possible.

Quan l’explico construeixo una mena de titelles senzillets que després regalo entre els assistents. Els faig amb cartolines de colors variats i em serveixen pare posar-hi la mà al seu interior i fer-los parlar.

Els podeu veure en aquestes dues imatges. Em va ajudar la Valèria, en una sessió de canta contes, a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.

Etern Rodari! El relat el va escriure l’any 1962 però si l’escrivís ara segur que afegiria infants d’Ucraïna, de Palestina, etc.

LES DADES:
Títol: U i set
Autor: Gianni Rodari
Il·lustradora: Beatrice Alemagna
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 32
Barcelona, 2024

by

Quatre dòminos per llegir i jugar

Endevina, endevineta, qui me l’endevinarà?
A fira d’endevinalles, anem tots a endevinar.
Pica ben fort, pica ben fort,
que piques fusta, pica ben fort.

Amb aquesta cantarella, acostumo a començar les sessions de contes. Proposo algunes endevinalles i d’aquesta manera aconsegueixo centrar l’atenció dels infants.

Les endevinalles també són un bon recurs per començar el dia o per acabar-lo.

Conec mestres que organitzen diferents tallers (espais, racons) on les endevinalles hi són presents per tal que els alumnes practiquin de manera autònoma o en petit grup la discriminació dels sons de les paraules, la lectura de les síl·labes i les puguin combinar i descodificar.

En aquests espais, els infants solen estar acompanyats de la mirada de la mestra que pot intervenir ajudant o preguntant, segons el nivell de dificultat. Un taller, per exemple, pot tractar d’associar paraules a imatges, o anar més enllà emprant definicions que facin treballar el magí per trobar les respostes.

Tot depèn del nivell de dificultat i del nivell de l’alumnat. Es tracta de millorar la comprensió lectora i, també, que vagin agafant l’interès per la lectura.

Per aquest motiu, empren o elaboren el que diuen jocs de lectura, però, en realitat, són materials didàctics que segueixen les normes de jocs coneguts per facilitar el seu ús.

L’editorial Meraki ha editat dues capses que tenen aquesta mateixa idea d’ajuda a les escoles (també a les famílies) oferint quatres jocs basats en les conegudes normes del dòmino.

Les comentem a continuació.

La primera capsa s’anomena DESCOBERTA DE L’ABECEDARI I DEL LLENGUATGE ESCRIT

És per als més petits i conté un dòmino d’aparellar lletres i imatges i un altre de compondre paraules i imatges.

APARELLAR LLETRES I IMATGES
A cada fitxa hi ha un dibuix i un lletra que ens dóna pistes i ens indueix a buscar una paraula que comenci per aquesta lletra. Per exemple:

Es juga repartint les 27 peces entre els infants (es pot jugar amb menys fitxes) i anar composant la tirallonga.

COMPONDRE PARAULES I IMATGES
Té una dificultat una mica més gran però la gràcia està en que l’infant no ha d’esforçar-se tant com quan ha de llegir una paraula sencera. De vegades, trobem nois a qui costa desxifrar-la perquè requereix més energia, no saben seguir les pistes o no anticipen les estratègies de comprensió.

En aquest joc, les pistes visuals són fàcils, ajuden a trobar la solució i animen els alumnes a gaudir de l’activitat. No estan tan centrats en desxifrar, amplien el seu lèxic i comprenen millor.

Un exemple:

La segona capsa s’anomena COMPRENSIÓ LECTORA DE TEXTOS BREUS i te dos jocs.

El primer és DEFINICIONS

A cada fitxa hi ha una definició d’un objecte, d’un animal o d’una lletra i a la banda esquerra un dibuix que s’ha de casar amb la definició anterior. És l’esquema habitual.

El segon és ENDEVINALLES
El nom és prou explícit. Es tracta de llegir cada endevinalla i pensar, ajudant-se de les pistes visuals quina pot ser la solució.

Són quatre jocs, senzills, fets amb materials resistents que aguantaran bé a l’escola però també poden anar bé a les biblioteques, ara que moltes comencen a disposar de jocs per prestar.

L’autor dels textos és en Ramon Besora i les il·lustracions són de la Sara Masià.

Si Rodari visqués segur que ens recordaria que joc i lectura van molt units i que amb aquesta mena de materials estem evitant que els nois i noies esdevinguin, quan siguin adults, allò que anomenem “analfabets funcionals”, persones que saben llegir però a qui costa llegir entre línies, amb un nivell de lectura baix i que només llegeixen per obligació, mai per plaer.

Són jocs que es poden adquirir a les llibreries.

Més informació a https://editorialmeraki.com/

by

«Anybody», un abecedari sobre el nostre cos

Els llibres d’aquest parell de dones són fantàstics. Recordeu “La vida amorosa dels animals”, “Explica-m’ho! O “explica-m’ho tot!”? Doncs ara ens arriba el quart que comparteix la il·lustradora Anke Kulh amb l’educadora sexual Katharina von der Gathen. Són llibres de coneixements o àlbums informatius que estan explicats i dibuixats amb grans dosi d’humor.

“Anybody” ens parla del cos i del amor a un mateix. Ens fa pensar, ens sorprèn, i ens fa riure.
Ens parla de les diferents parts del cos però també tracta temes relacionats amb qüestions de gènere, la pubertat o com envellim. Ens parla de bellesa, de com el temps ha canviat els cànons de bellesa, de sentiments, de llenguatge corporal, etc.

El títol va acompanyat d’una frase que ens indica que es tracta d’un abecedari ordenat seguint l’alfabet. Diu: Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.

Entremig de l’abecedari trobem algunes idees genials com la evolució d’una família durant els anys 1996, 2006, 2014 i 2023, dibuixats en unes dobles pàgines genials que ens permeten seguir aquesta família com si fossin fotos de grup d’aquelles que es fan en dates assenyalades i així veiem com el nen petit va creixent i es fa adult o com alguns van desapareixent, es fan calbs, o més grassos. També s’incorporen a la família nous membres perquè, com a tot arreu, la gent es separa i troba noves parelles.

El text és curós i expressa perfectament que vol dir la diversitat i s’insisteix en el concepte que no hi ha ningú lleig i tot depèn de qui mira.

Un gran llibre amb moltes sorpreses com les cobertes que hi ha sota la faixa, les guardes, el qüestionari del final, etc.

Un llibre “valent” recomanat per a infants a partir de vuit anys. Als pre-adolescents els pot anar de perles la lectura de determinats capítols relacionats amb els canvis físics i l’estètica corporal. Com ens indiquen a la contraportada: Per a nois baixets i noies altes i tothom que hi ha entremig.

LES DADES:
Títol: Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.
Autora: Katharina von der Gathen
Il·lustradora: Anke Kuhl
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 96
Barcelona, 2024