A “L’ofici d’educar” vam presentar “La meravellosa i horripilant casa de la iaia” de Meritxell Martí amb il·lustracions de Xavier Salomó, publicat per Combel. És un llibre de pestanyes amb sorpreses i precioses il·lustracions, que explica la història d’un nen que una vegada al mes va a casa de la seva iaia, i hi fa un misteriós recorregut en el qual descobreix què fa l’àvia en realitat. Un llibre que ens permet parlar de la por.
La pregunta d’aquesta setmana és ben senzilla. De fet, demanem que ens digueu Quina és la vostra por, la por més horripilant que teniu?
Podeu enviar les respostes a loficieducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge vinent, 6 de febrer.
La guanyadora del darrer concurs és la Maria José. Per a ella és el llibre de poemes “Bèsties, poemes i altres bitxos”. L’enhorabona!
En el mateix programa es va parlar d’un tema que té algunes famílies ben alterades. Hi ha tanta demanda d’atenció psicològica que les llistes d’espera creixen alhora que l’esgotament, la incertesa, la ràbia i la frustració de moltes famílies. Infants atemorits i limitats per les restriccions, joves que no es volen treure la mascareta, més intents de suïcidi i autolesions; i pares i mares desbordats i amb sentiment de culpa per no arribar a tot.
La dificultat per satisfer les necessitats de les famílies accentua les violències invisibles dins de la família, tal com apunten M. Ángeles Jové i Andrea Zambrano al llibre “El valor de cuidar, desterrar las violencias invisibles de la infància”, on aposten per fer un canvi al paradigma de les cures perquè curar, diuen, és revolucionari. Vam sentir també l’opinió de la psicòloga i terapeuta infantil i familiar Lara Terradas.
De vegades prepares una acció i el resultat acaba superant les expectatives. És llavors que et replanteges i tornes a pensar en quin punt no vas calcular o no vas valorar el potencial de l’activitat. És el que ens va passar dimarts passat amb la tertúlia clandestina que vam viure a l’Espai.
Es tractava d’un experiment nou. Amb la convidada —”the Greatest”, la gran Núria Vouillamoz— i la complicitat d’una altra companya que va fer de jutgessa, vam idear una mena de joc on presentàvem llibres com si fos una partida d’escacs. Els dies anteriors ja havíem anunciat que es tractava d’un partida de “Bookchess” o millor, la final del campionat mundial (poca broma, oi?) i havíem dit que per accedir calia dir, com sempre, una contrasenya que en aquesta ocasió era «gambit de dama» en al·lusió a l’exitosa i coneguda sèrie televisiva.
Com va anar la sessió?
A les sis van arribar, de manera clandestina, els convidats. Alguns ja ens havien dit que vindrien i d’altres es van presentar de sorpresa (i quina sorpresa!) i fins i tot un parell de companyes del MEAC venien de fer 120 quilòmetres per ser-hi presents. No cal ni dir que l’emoció va ser màxima!
Primer vam dir les paraules protocol·làries d’agraïment i vam explicar alguns llibres de literatura infantil i juvenil on els escacs tenen la seva transcendència, com «Les galetes del Saló de Te Continental», «La Inmortal» o «Vull ser reina» i, com no!, vam llegir un fragment de la «Novel·la d’escacs» del gran Stefan Zweig.
Després, la Désirée Grifé, la jutgessa, va fer les explicacions de com es juga a “Llibrescac”:
Es tracta d’una partida d’escacs que enlloc de les típiques peces hi ha llibres. Cada jugador ha preparat els seus 16 llibres preferits i la jutgessa diu un tema. Cada jugador busca entre els seus llibres si hi ha algun que casi amb la proposta i el presenta. La jutgessa decideix quin és el que mereix el punt de cada tirada. A continuació diu un altre tema i així successivament. Cada jugador té cinc minuts per presentar el seu llibre. La partida dura una hora. Com en el joc d’escacs tradicionals comença el jugador amb els llibres folrats de blanc.
I va començar la partida. Els temes que vam tractar van ser un llibre-joc, un llibre basat en fets reals, un llibre amb molts colors, un llibre que a Gandhi li agradaria (lo correcto, a veces, es desobedecer”, va dir), un llibre d’estar per casa i un llibre de coneixements.
No hi va haver temps per a més. Vam poder explicar 12 bones lectures i la partida va acabar en taules. Tots contents. Hi haurà mecus! (és una paraula que usem a l’Hospitalet quan volem jugar. Si ens apleguem una colleta i volem fer un partidet de basquet, futbol, petanca o el que sigui, diem: Fa un mecus? que vol dir “juguem?”) Doncs això, potser hi haurà mecus o “revanxa” (que també està mal dit, ho sabeu, oi?)
Vam acabar amb la foto de família, una cançó i l’emplaçament per a la següent trobada que serà el dia 2 d’abril a les 12 del migdia. La propera setmana donarem més indicacions, la contrasenya i algun detall gràfic més.
No tenim paraules prou adients per agrair als assistents la seva complicitat, fer-nos la vida tan fàcil perdonant els errors, rient les bromes i felicitant els encerts. Amb persones així, aniríem on diguessin, fins i tot, ens arriscaríem pel camí que proposava Pessoa…
Importemo-nos apenas com o lugar onde estamos. Há beleza bastante em estar aqui e não noutra parte qualquer.
(Només ens importa on som. Hi ha prou bellesa en ser aquí i no en un altre lloc.)
Hem tingut una visita molt especial. Hem compartit una tarda amb les alumnes del grup de segon curs de Grau Superior de l’IES Severo Ochoa (https://agora.xtec.cat/ies-severo-ochoa/) que estudien Educació Infantil i que d’ací a uns mesos començaran a treballar a les llars d’infants i a les escoles.
Vam centrar la trobada en com explicar contes, quins contes i quines estratègies emprem perquè la literatura formi part de les vides dels infants des de ben menuts.
Vam començar narrant de viva veu el conte de “El Bebè” de Frank Manuskin, un clàssic que ens ajuda a entendre conceptes com quin és el moment en què s’ha de començar l’educació literària dels infants, com són de necessàries les repeticions i quin és el poder evocador d’imatges que projecta de la paraula dita.
Amb la companyia de la María Bote, mestra d’Educació Infantil i companya del Grup de Treball «Passió per la lectura» vam explicar diversos relats amb suport llibre, amb objectes i de viva veu.
Crec que l’objectiu de mostrar com a través dels àlbums il·lustrats i dels contes populars va quedar prou assolit. Vam triar llibres que expliquen històries senzilles, d’estructura acumulativa on les escenes o situacions es repeteixen diverses vegades seguint el mateix esquema, com «De què fa gust la Lluna?», «Pim, pam, Poma!», «el pastís es tan amunt», «Tots al bus!», «Matrioska», etc.
Agraïm a en Daniel Ibanco, el mestre que acompanyava el grup, el seu entusiasme encomanadís i facilitar poder compartir una estona amb un grup potent i disposat a aprendre (bé, de fet van ser dues sessions amb dos grups diferents).
Les portes de l’Espai Llamps i Centelles estan obertes per a ells i així vam quedar, en futures col·laboracions.
No podíem estar-nos de recomanar-lo novament. Es tracta d’un llibre amb unes il·lustracions precioses i uns textos poètics que funcionen molt bé llegits en veu alta.
Dels poemes que tracten del animals que s’arrosseguen és d’on ens vam inspirar per fer la pregunta del concurs dels llibres per somiar:
Ens heu de dir un adjectiu que completi la rima de la coneguda cançó d’en Xesco Boix “Vaig conèixer un gripau blau, un gripau blau babau, que es creia ser, però de veritat, res més que un príncep…”
És relativament fàcil. Només hem de buscar un adjectiu que rimi amb «veritat» i no cal que sigui necessàriament el de la cançó! Segur que sou molt imaginatius.
Les respostes, com sempre, les podeu enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu de temps fins diumenge dia 20 de febrer.
I els guanyadors del darrer concurs són el Marc i els seus fills Lluc i Robin. L’enhorabona!
En el mateix programa, l’Elisabet Pedrosa va mantenir una conversa molt emotiva i positiva amb l’escriptor Albert Espinosa, autor d’històries al·lucinants nascudes de la vivència personal amb el càncer que combinen patiment, alegria i coratge, com l’elogiada “Polseres vermelles”, de la que se n’ha fet 16 versions, també la de Steven Spielberg, i que ha triomfat a tot el món. Escriptor, actor, director i guionista de sèries i pel·lícules d’èxit com “Planta quarta” o “Los espabilados”, després d’un silenci a l’exposició pública, va explicar de què va el seus 11è llibre, que ha titulat “Estava preparat per a tot menys per a tu“, un llibre “salvaferides” que l’ajudarà a sobreviure al dolor el dia que mori la mare, i que se suma als ja publicats en 40 països, amb més de 2.500.0000 llibres venuts.
Hi ha un grup de bibliotecàries que cada any organitzen una sortida a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Montreuil (Paris) i tornen amb la maleta carregada de novetats. Alguns dels llibres que compren, potser d’ací uns mesos, els veurem traduïts al català i d’altres, en canvi, mai trobaran editor. Sigui com sigui, és interessant saber què es cou més enllà del nostre país i conèixer les noves tendències que arribaran (o no) a mans dels nostres nois i noies.
La visita a la Fira té al·licients curiosos.
Un és la possibilitat de parlar amb els autors que solen estar presents i/o demanar-los, a ells i als il·lustradors que facin una dedicatòria. Solen emprar el seu temps fent un bonic dibuix personalitzat, o unes paraules amables, que són rebudes com un tresor.
Una altra, és saber què ha comprat cadascú, perquè veient la tria, us ho cregueu o no, es pot intuir com és la persona.
Unes setmanes més tard, organitzen una trobada per explicar un parell de llibres als demés.
Dilluns passat van venir a l’Hospitalet, a l’Espai Llamps i Centelles, i va ser un matí d’aquells per emmarcar.
Primer els vaig explicar els objectius de l’Espai, qui som i algunes de les accions que fem o tenim previstes. De tot el que vam comentar em quedo amb la col·laboració amb Medellín (Colòmbia) perquè entre les assistents estava la Teresa Duran que ha tingut el privilegi de ser convidada en diverses ocasions i coneix algunes curiositats d’aquella ciutat. De fet, vam riure molt amb algunes anècdotes inversemblants que no es poden reproduir. Tot venia al cas de l’acció «Libros libres en Latinoamérica» i de com estem recollint llibres en castellà per enviar-los en vaixell el proper mes de març (si la pandèmia no ens ho impedeix) cap a “La ciudad de la eterna primavera”. Si voleu conèixer el projecte, cliqueu a l’enllaç següent:
El 22 de febrer es donarà la coincidència que és una data capicua (22-02-2022) i hem triat aquest dia per fer la segona «TERTÚLIA CLANDESTINA» que en realitat serà la primera perquè la de gener es va ajornar al 2 d’abril perquè no semblava prudent fer una trobada presencial tal i com estava la situació sanitària.
La idea és no donar moltes pistes sobre què farem i qui serà la persona convidada però alguna cosa sí que us podem avançar.
Serà un joc, una mena de competició entre dos equips.
Un estarà format per col·laboradors de l’Espai i l’altre (bé, l’altre és sorpresa) és una bona gent que diuen que són expertes en literatura infantil i juvenil i han acceptat el repte de competir amb nosaltres (No tenen res a fer, això ja ho sabem abans de començar, però les deixem amb la il·lusió).
Presentarem els millors llibres que s’han editat en els darrers mesos (al nostre entendre) i veurem quin dels dos equips es menja a l’altre. Una pista gràfica:
Data: dimarts, 22 de febrer de 2022 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Com accedir: Dient la contrasenya. En aquest cas serà «Gambit de dama»
Si teniu clar que vindreu i ens ho dieu, millor, perquè us reservarem un bon lloc a prop de la pista de joc. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a espaillampsicentelles@gmail.com
Si no ho sabeu i finalment us animeu a venir, quan arribeu, digueu la contrasenya i endavant. Us hi esperem!
Ahir, diumenge, 30 de gener, a “L’ofici d’educar” vam parlar de l’àlbum «Tancho» escrit i il·lustrat per en Luciano Lozano i editat per Akiara books.
El llibre explica la vida d’un nen que cada hivern queda fascinant amb el ball que fan les grues a l’illa de Hokkaido. Però s’adona que cada cop n’hi ha menys fins que un hivern només hi arriba una parella. L’any següent, en Tancho s’atansarà a les grues i les hi donarà de menjar, amb les seves mans, durant tot l’hivern. I així els anys següents fins que, de mica en mica, la població de grues anirà creixent.
Les il·lustracions són precioses, i és una bona lectura, amb un missatge ecologista potent al darrere. Molt recomanable, amb uns annexos aclaridors per entendre una mica més de la cultura japonesa.
Com a cada programa, regalem el llibre als qui participen contestant una pregunta relacionada amb el que hem comentat. I ho podem fer perquè, molt generosament, les editorials ens fan arribar un exemplar. Els ho agraïm molt sincerament.
I la pregunta del concurs d’aquesta setmana, relacionada amb el llibre “Tancho” és fàcil si heu escoltat el programa:
Què significa Tancho en japonès?
Les respostes han d’anar per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge.
També vam anunciar la guanyadora del darrer concurs i que s’endurà un exemplar del llibre «El nou»: L’afortunada va ser la Sara Arjona, l’enhorabona!
En el mateix programa, l’Elisabet Pedrosa va entrevista a la psicòloga Alba Alfageme que ha publicat un llibre molt potent i aclaridor “Quan cridem els nostres noms, guia per a l’autoconsciència i resiliència feminista”. L’Alba va explicar que una de cada dues dones ha patit algun tipus de violència física o sexual i un 30% de les estudiants han tingut una primera experiència sexual forçada. L’antídot, segons explica, és educar nens i nenes en el feminisme: “El feminisme salva vides. A mi me la va salvar, és la millor guia per construir un món millor per a tothom, en el qual es posin la vida i el benestar al centre.“
D’ací a una setmana, el dimecres 2 de febrer se celebra el «Dia Mundial de la lectura en veu alta». És un bon moment perquè des de les escoles, i a casa també, dediquem una estona a llegir i celebrar el poder de la lectura com a eina transformadora del mon. També recordem que avui en dia encara hi ha més de 265 milions d’infants que no estan escolaritzats i que cal defensar l’alfabetització com a dret fonamental.
Aquell dia, a molts llocs, lectors, escriptors i lletraferits en general es trobaran per compartir històries, conscients que la lectura obre nous camins, ens recorda que formem part del mateix planeta, i que els desitjos, anhels i emocions són compartits.
Busqueu un bon llibre, o deixeu que cada infant porti el que més el agradi, habiliteu un faristol a la biblioteca, a l’aula o al pati (si no fa gaire fred), i deixeu que, qui vulgui, llegeixi als companys. Serà una jornada entranyable, segur.
Algunes entitats, llibreries i editorials també participen organitzant esdeveniments similars. L’editorial Famboyant ha organitzat una lectura en veu alta i m’han convidat a llegir un capítol en companyia d’autors, il·lustradors, actrius, llibreteres i altres persones que estimen la literatura. Estic més que content.
A continuació, us comparteixo una mica d’informació que han penjat al seu web.
«Creiem que tothom hauria de tenir la oportunitat de compartir històries.» Sota aquest lema, l’associació sense ànim de lucre LitWorld va posar en marxa fa 12 anys una iniciativa a escala global per celebrar el poder de la lectura en veu alta com un mitjà per crear comunitat, amplificar noves històries i defensar l’alfabetització com un dret humà fonamental. El World Read Aloud Day ha reunit milions de lectors d’arreu del món per celebrar el poder de la lectura i de compartir històries.
Enguany, Flamboyant s’ha tornat a sumar a la iniciativa. Durant aquell dia, llegirem en veu alta Mofeta i Teixó, escrita per Amy Timberlake i il·lustrada per Jon Klassen. Pel matí en català, a partir de les 10:30 hores. Cadascú dels convidats llegirem un capítol. Crec que serà força divertit i emotiu.
El curs 2013-2014 es va crear el projecte literari “CAP INFANT SENSE CONTE”, els principals objectius del qual són fomentar l’hàbit i el gust per llegir des de petits i estimular la seva imaginació i creativitat. Estan convençuts que la lectura és un dels millors hàbits que podem transmetre i és necessari que, de ben petits, gaudim llegint.
Cap infant sense conte és un projecte altruista, els contes són una autoedició i tracten temes com la importància d’educar en la diferència, de treballar en equip, de sumar esforços, de superar les pors, del valor de l’esforç, de cooperar, de deixar-se ajudar, etc. A més, NO es venen ja que el seu cost es financia amb aportacions econòmiques d’empreses, ajuntaments, institucions, etc.
Ara acaben de publicar el darrer títol. Es tracta d’«EL SECRET DE L’HOMAR», amb text d’en Joan Carles Martín i il·lustracions de la Sandra Jiménez.
Amb el conte «El secret de l’Homar» pretenen, a més, fer difusió de la important tasca que realitza l’ONG sense ànim de lucre ALEGRIA SIN FRONTERAS (www.cooperacioambalegria.co) a Etiòpia i al Senegal, tot desenvolupant activitats que permeten la millora de la qualitat de vida de la població, prioritzant les intervencions en l’àmbit de la salut, educació i igualtat de gènere.
Si entreu al web trobareu i us podreu descarregar també el conte publicat el 2021 i que porta per títol “LA LLEGENDA DEL CAVALLER VALENTÍ”, escrit per la Nàdia Umbert i amb les il·lustracions de la seva filla Lucía, de 10 anys.
A la mateixa web trobareu els videocontes d’alguns dels contes publicats. Aquests:
Feu-li una ullada al web http://www.capinfantsenseconte.cat, i us podreu baixar el darrer conte que, tal vegada, us podrà inspirar de cara al dia 28 de gener per si celebreu al vostre centre el Dia de la Pau.
A “L’ofici d’educar” presentem “El nou“, un llibre de ciència-ficció de David Almond publicat per Animallibres, una joia amb il·lustracions precioses de Marta Altés. La història explica l’acollida a l’escola d’un nou alumne, que té dificultats de relacions socials, però en canvi té habilitats molt especials que parlen molt de qui és ell. És un llibre que parla d’ètica, futur, filosofia i imaginació. I la pregunta del concurs dels llibres per somiar és: Digueu-nos una de les habilitats en què destaca el protagonista d’aquesta novel·la.
Teniu temps fins diumenge 23 de gener. Envieu les respostes a l’oficideducar@ccma.cat.
La guanyadora de l’últim concurs és la Pepa Guerra, que s’emporta el llibre “El meu gat és molt bèstia”. Enhorabona!
Al mateix programa, en Jordi Nomen, autor d’«El niño filósofo» ens parla dels valors socials i es pregunta si estan en crisis i defensa que el millor antídot és educar en l’ètica i en la filosofia com a saber crític i alliberador, que aporta el contrapunt necessari perquè desenvolupa l’esperit crític i evita la manipulació, en un temps que la veritat passa per falsedat i la falsedat per veritat.
També podeu sentir la secció en clau d’humor d’en Sergi Vives, i a la Núria Casals, de l’InfoK, que ens explica com els importa la cultura en aquest fantàstic programa de TV3.
La invitació a la lectura 