narracions

Hem tingut una visita molt especial. Hem compartit una tarda amb les alumnes del grup de segon curs de Grau Superior de l’IES Severo Ochoa (https://agora.xtec.cat/ies-severo-ochoa/) que estudien Educació Infantil i que d’ací a uns mesos començaran a treballar a les llars d’infants i a les escoles.

Vam centrar la trobada en com explicar contes, quins contes i quines estratègies emprem perquè la literatura formi part de les vides dels infants des de ben menuts.

Vam començar narrant de viva veu el conte de “El Bebè” de Frank Manuskin, un clàssic que ens ajuda a entendre conceptes com quin és el moment en què s’ha de començar l’educació literària dels infants, com són de necessàries les repeticions i quin és el poder evocador d’imatges que projecta de la paraula dita.

Amb la companyia de la María Bote, mestra d’Educació Infantil i companya del Grup de Treball «Passió per la lectura» vam explicar diversos relats amb suport llibre, amb objectes i de viva veu.

Crec que l’objectiu de mostrar com a través dels àlbums il·lustrats i dels contes populars va quedar prou assolit. Vam triar llibres que expliquen històries senzilles, d’estructura acumulativa on les escenes o situacions es repeteixen diverses vegades seguint el mateix esquema, com «De què fa gust la Lluna?», «Pim, pam, Poma!», «el pastís es tan amunt», «Tots al bus!», «Matrioska», etc.

Agraïm a en Daniel Ibanco, el mestre que acompanyava el grup, el seu entusiasme encomanadís i facilitar poder compartir una estona amb un grup potent i disposat a aprendre (bé, de fet van ser dues sessions amb dos grups diferents).

Les portes de l’Espai Llamps i Centelles estan obertes per a ells i així vam quedar, en futures col·laboracions.

A l’escola, ajudem els infants a crear bastides literàries que els empenyin a escriure amb seguretat, convençuts que ho poden fer i que el resultat serà formidable però escriure és una activitat complexa i difícil. Implica més operacions mentals i físiques que la lectura i requereix un esforç d’atenció i memòria on entren en joc diversos coneixements:

Primer cal codificar o identificar els fonemes que componen les paraules i seleccionar les lletres que les transcriuen.
Després s’ha d’estructurar la frase: Recordar com s’escriuen les paraules i quines irregularitats presenten (concordances, variacions segons el context, sufix, etc.)
També ajuda força dominar la grafia perquè si s’ha practicat prou i l’infant ha adquirit velocitat i fluïdesa, els automatismes faciliten la concentració i s’alliberen recursos de memòria i d’atenció que es concentren en la redacció. A més, escriure a mà permet una millor memorització que amb el teclat.
El més complicat és construir el relat que es fabrica de manera similar com els arquitectes dissenyen i construeixen edificis, però substituint els maons per paraules. Els contes que sentim i els escrits que llegim se sostenen en una estructura que es perd en la nit dels temps i que sempre és la mateixa, sortosament.

Al número d’abril —454— de la revista GUIX expliquem una activitat anomenada «Encontres insòlits» per ajudar els infants a trobar inspiració mitjançant cartes aleatòries, unes targetes de paraules fàcils d’elaborar i un recurs força útil.

Només cal trobar paraules, anotar-les i classificar-les per temes o com sembli millor (noms propis, adjectius, proverbis, frases poètiques, objectes d’un determinat color, paraules curioses o estranyes, llocs, etc.)

Es col·loquen en capsetes de cartró, en sobres, dins d’un barret, a la prestatgeria de l’aula o en una maleta. Vindrà a ser com el frigorífic, rebost o fons d’armari on trobar la inspiració que ens empeny envers l’escriptura. A l’article expliquem una de les capses més senzilles d’elaborar, la de “Personatges” i els passos a seguir per construir un relat partint de les cartes.

L’article complet el trobareu a la secció «viure l’escriptura» de la revista AULA (castellà) i GUIX (català)