«Per menjar-te millor!» a la revista Guix

L’escola pot tenir un impacte gran en com els infants entenen l’alimentació saludable. La majora d’ells fan ús del menjador escolar i si s’aposta per una cuina mediterrània, de proximitat, equilibrada, també s’està apostant per la salut. Si a les aules o a la biblioteca escolar es reforça el coneixement del que mengem, mitjançant llibres informatius o de ficció, els beneficis seran múltiples i evidents.

A la revista Guix número 508 del mes de març parlem de literatura i alimentació saludable i proposem alguns títols que ens semblen particularment reeixits.

Pel que fa a l’alimentació, algunes veus expertes com en Jordi Masjuan, autor de Canviar el món des de la taula empren el terme “sobirania alimentària” que significa que cal recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim. També ens recorda aquest autor que si no ho decidim nosaltres, ho fan els mercats i les multinacionals que tenen uns altres criteris i interessos econòmics per damunt de la sostenibilitat i la salut. Els mercats i les multinacionals que s’hi dediquen a aquest comerç, per exemple, estan lluny d’assegurar uns preus dignes per als pagesos i apostar pels aliments frescos i de proximitat.

Només cal fixar-se d’on venen els productes que consumim per entendre que hi ha força baules que no funcionen. Arcadi Oliveres referent dels moviments socials, ho advertia fa molts anys:

Al costat de casa fan un mercat de fruita i verdura. A l’estiu tot va bé, perquè hi ha de tot: albercocs, síndries, taronges. A l’hivern és més avorrit perquè només hi ha pomes i peres. Per posar-hi un toc de color em vaig proposar comprar-me un kiwi. Hi ha dues parades on en venen: uns venen de Galícia i els altres de Nova Zelanda. En aquest darrer cas, no estem comprant un kiwi, sinó 17.000 quilòmetres de petroli. No és només consumir menys, sinó mirar d’on provenen.

Igualment, la periodista Esther Vivas, autora de El negocio de la comida insisteix en que hem de ser capaços de tenir sobirania alimentaria per “decidir què mengem, d’on ve el que mengem, en quines condicions s’ha elaborat i si està lliure de transgènics.”

El menjador escolar acull un nombre elevat d’alumnes. És una bona oportunitat per conèixer com funciona el sistema alimentari i proposar un model que aposti per productes saludables com la verdura, els cereals, la fruita i paral·lelament redueixi el consum de sucres i carn. Són hàbits que es poden modificar fàcilment i que ajuden a menjar sa i menjar millor. Adoptar petites mesures com menjar tranquil·lament, sense presses, són una bona oportunitat de fer salut.

Paral·lelament, si a les aules es reforcen els aprenentatges adquirits al menjador i s’ensenya als infants que un model d’alimentació més sostenible i saludable ajuda a reduir l’impacte en les emissions de l’efecte hivernacle, causant directe del canvi climàtic, estem anant en la bona direcció.

L’escola és un bon lloc per afavorir ells bons costum alimentaris i, en aquest sentit, programar accions que ajudin a conèixer com es pot avançar cap a un model alimentari més ecològic i saludable, permet que els infants entenguin que cal anar fent petits canvis per viure millor.

Programar visites a granges per veure com funciona el procés d’elaboració del menjar, analitzar què diuen les etiquetes dels productes que consumim, conèixer que un terç del que es produeix va a parar a les escombraries i que amb aquest terç s’acabaria la fam al món, són accions pedagògiques que van en el camí de tornar-nos a connectar amb la terra i ser actors de la revolució alimentària pendent.

Uns bons aliats per saber més sobre com ens alimentem són els llibres, mitjançant lectures relacionades. En trobem de molt bones i ens permeten reflexions i converses que avancen en la mateixa direcció. A l’article de la revista GUIX en presentem uns quants.

També trobareu altres articles que us poden anar bé en el vostre dia a dia a l’escola. Us deixo l’índex, a continuació:

«Un metre d’històries de metre» entre la poesia i la ciència.

Els qui vivim a Barcelona, ens agrada passejar pel carrers i descobrir detalls de la nostra història ho tenim fàcil perquè n’hi ha a cabassos.

A la Rambla de les Flors hi ha un lloc on anaven els barcelonins a posar en hora el seu rellotge perquè allà hi ha la unitat de mesura del temps, a l’edifici de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts, al número 115, i ens marca l’hora oficial. Bé, ara mirem l’hora al mòbil. Els temps canvien.

A prop de la catedral es conserva encara un vestigi de la Inquisició. Molt a prop, en una cantonada, també veiem una mena de canal que usaven els comerciants per prendre les mesures de longitud. Se’ns fa estrany però en temps reculats les mesures eren parts del cos (pams, peus, braços) i això provocava no poques discussions entre compradors i venedors.

Hi va haver un moment que es va fer evident que calia una unitat que servís per a tothom, tant si vivia a la Xina, com a Paraguai. I la comunitat científica es va posar mans a l’obra. La gràcia de tot plegat és que es va decidir que es fes a Barcelona. Era a finals del segle XIX i, prenent com a referències l’Observatori Fabra i el Castell de Montjuïc, es va anunciar la mesura universal del metre que emprem actualment a gairebé tot el món, amb excepcions perquè els anglesos van a la seva i mesuren amb iardes, per exemple, i a la navegació marina les distàncies són en milles.

Si aneu a Montjuïc, a prop del Fossar de Santa Eulàlia i el Passeig del Migdia, encara es conserva una mena de perxa de colors blanc i blau que ens recorda les mesures que es van fer.

Un metre dels que usaven els fusters és també un bon estri per explicar contes perquè amb ell pots fer aparèixer com per art de màgia una casa, una espasa, o altres elements que acompanyen el relat, permetent el joc simbòlic tan estimulant per a la ment dels infants.

Segurament a casa teniu, a la capsa de la costura, un altre metre plegable que useu per mesurar la distància del terra a la ratlleta que marqueu amb un llapis darrera la porta de l’habitació per seguir el creixement de les criatures i que quedarà allà, inesborrable, durant molts anys.

Un metre és també l’inici del títol de l’àlbum il·lustrat que en Ramon Besora i l’Albert Asensio presenten aquests dies a diferents llibreries del país. Es titula Un metre d’històries de metre i han tingut molta cura en que aquest llibre acordió tingui precisament un metre de llargària quan està obert. Són quatre fulls de 25 centímetres cadascun. Un metre.

Apareix en un moment que el seu anterior treball «La lletra que tot ho canvia» ha estat guardonat amb el premi Crítica “Serra d’or” 2024 i és un doble motiu de celebració festiva de la creativitat i l’originalitat.

Dolors Feixas, del Grup Cultura matemàtica de les persones, a la contracoberta, sintetitza molt bé de què va el relat. Diu:

Què és un metre?—Pregunten els cucs de seda quan se’ls encomana fer un vestit per a la Kira, una serp que fa un metre de llargada. I gràcies a les explicacions de l’esquirol, del mussol i del pit-roig, poden començar a filar. Faran un vestit de metre!

En Ramon Besora, com a bon poeta i amant de la natura, es val d’uns animalons prou coneguts a casa nostra per fer-nos imaginar una situació que acaba amb sorpresa i un somriure còmplice.

En un article publicar a la revista “Viure als Pirineus” ens parla de l’art de la desproporció referint-se a aquest llibre i ho relaciona de forma enginyosa amb la literatura infantil i juvenil de tots els temps. El podeu llegir a continuació:

Per la seva banda, l’il·lustrador, l’Albert Asensio, ha sabut adaptar, amb el seu estil reconeixible, cadascuna de les tres micro-històries de la part del davant del leporello i fer-nos admirar l’esclat de color que trobem en girar el llibre.

Un llibre que es pot gaudir a partir de quatre anys.

LES DADES:
Títol: Un metre d’històries de metre
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Meraki
Pàgines: 16
Barcelona, 2024

Lectures recomanades «Sant Jordi 2024»

L’any 1993 es va publicar un assaig amb el títol «Com una novel·la». El va escriure un autor francès, en Daniel Pennac, i el va editar Empúries, amb una bona traducció d’en Sergi Pàmies. Encara el conservo perquè hi ha un decàleg que va fer molta fortuna i que acaba amb una frase que diu:

Aquests deu drets es resumeixen en un sol deure: «NO US EN RIGUEU MAI dels qui no llegeixen, si voleu que algun dia siguin lectors»

Una bona manera d’aconseguir-ho és posant en mans dels infants bones lectures que els facin gaudir i, si pot ser, els facin pensar. És per això que, un parell de cops d’any (Nadal i Sant Jordi) recomanem quaranta bons títols (segons en nostre criteri, naturalment) per si us poden “pistar” i que no us perdeu en el marasme de novetats i llibres aparentment llaminers que ocupen els millors llocs als aparadors de les grans llibreries.

Al final del llistat, com sempre, podeu descarregar el tríptic.

Bona lectura!

Cicle Infantil

Cesc i Alabert
Chris Naylor Ballesteros. Cruïlla

Un dia cada un!
Marianne Dubuc. Joventut

Un cuc suculent i rodanxó
Katarina Macurová. Combel

¡Flores!
Hervé Tullet. Kókinos

La sopa està llesta
Susanne Straber. Joventut

Caracolico
Julia Jiménez. SD ediciones

Deu dins un llit
Katrina Charman. Editorial Combel

Som-hi, Kika!
Marie Mirgaine. Ekaré

¿Malezas?
Marie Dorleans. Pípala

Set monstres i un gat
Rafa Ordóñez. Kalandraka

Cicle Inicial

Plou! Una nova aventura del Cuc
Ramon D. Veiga. Takatuka

Te’n recordes?
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Soy un punto
Giancarlo Macri. San Pablo

Endevina què menjo!
Katerina Gorelik. Baula

El gat Boris. La cambra del tresor
Ervin Mosser. Famboyant

Dalt del turó!
Barry Falls. Andana

Ai, ai! Els meus cabells
Roser Capdevila. Bindi Books

Trèvol
Nadine & Leng. Corimbo

Un metre d’històries de metre
Ramon Besora. Meraki

Un artista és…
Marta Ardite. Joventut

Cicle Mitjà

L’orquestra de l’Esperança
Carmen Oliver. Joventut

David Colom De curses!
Swapna Haddow. Flamboyant

Faules de la Fontaine
Jean de la Fontaine. Barcanova

Les mans del meu pare
Deok Kyu Choi. Litera

La llegenda de Sant Jordi
J. F. Delgado. Roure de Can Roca

El viatge d’en Jep
Jutta Bauer. Bindi Books

Manual per a pirates
Pato Mena. Flamboyant

Ànec coix, gallina cega
Ulrich Hub. Takatuka

El verano que cambió la vida de Mihail
Carmela Trujillo. Bambú

La pequeña evasión
Marzena Sowa. Astronave

Cicle Superior

Mossegar la poma
Lucy Knisley. Barcanova

Molly Wind
Catalina González. Norma

Lluny del món
K.P. Kavafis. Piscina, un petit oceà

Mentrestant, a la Terra…
Oliver Jeffers. Andana

Los ecos del viento
Antonio García Teijeiro. Kalandraka

Història revisada de les dones
Katarzyna Radziwiłł. Ekaré

Aires de canvi (El carboni, el clima, la Terra i nosaltres)
Debbie Levy. Animallibres

El último árbol
Luke Adam Hawker. Blume

Un viatge gota a gota
Josephine Mark. Astiberri

Enigmes del món
Victor Sabaté. Zahorí

El tríptic, a continuació:

¡Flores!, un llibre per al 0-3

Les companyes de l’Institut de la Infància, la Diana Comes i la Núria Vouillamoz, sempre ens sorprenen perquè saben interpretar perfectament les possibilitats creatives dels llibres adreçats als infants del primer cicle d’Infantil. Un dels llibre que recomanen i que han treballat amb les mestres de les llars d’infants amb èxit és aquest ¡Flores!

Emprant les seves paraules “¡Flores! proposa una descoberta de formes, figures i colors jugant amb la llum; tot incitant a una exploració a través de les mans, dels ulls, de tots els sentits. Es tracta d’un llibre especial: per la seva mida i presentació (dins d’un estoig), pel seu format leporello, per les seves imatges de colors amb transparències i encunys… És difícil d’explicar com un conte, però tampoc és necessari. Perquè es tracta d’un llibre silent de cartró, amb les puntes arrodonides i en forma d’acordió: això el converteix en un objecte manipulable, que té molt més sentit en les mans dels infants que en la veu d’un adult. El simple gest de desplegar-lo i deixar-lo al terra convida a la visualització, la comparació, la descoberta i el diàleg.”

Aviat podrem llegir la seva proposta plàstica perquè han escrit un article a la revista Guix d’Infantil que es publicarà el mes de maig.

L’hem inclòs a les recomanacions de Sant Jordi perquè creiem que és ideal per al cicle 3-6.

LES DADES:
Títol: ¡Flores!
Autor: Hervé Tullet
Il·lustrador: Hervé Tullet
Traductora: Esther Rubio
Editorial: Kókinos
Pàgines: 14
Madrid, 2023

«De falsos gossos i veritables lleons» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar el primer llibre de la sèrie “Burundi”, de l’autor i il·lustrador argentí Pablo Bernasconi. El nom —Burundi— és una pista per saber de què va la cosa. Són aventures situades en aquell petit país centre-africà i estan protagonitzades sempre pels mateixos animals i un estrany que es relaciona amb ells als diferents llibres.

«De falsos gossos i veritables lleons» ens narra la peripècia d’un gos que arriba al lloc on el cérvol i el conill estan tranquil·lament menjant una poma i albirant la posta de sol. Amablement li ofereixen una poma i el gos diu que no, que ell no menja fruita, només carn perquè és un animal carnívor.

A partir d’aquest moment van apareixent altres animals de la selva (la zebra, el mico, etc.) i intenten convèncer-lo amb tots els arguments possibles que és un gos salsitxa. Sense èxit.

La història que fa riure molt i les il·lustracions, precioses i originals, estan fetes amb collage digital. Són molt expressives, entenedores i de gran qualitat.

Un conte acumulatiu que juga amb les contradiccions, recomanat a partir de cinc anys.
I com a cada programa, fem una pegunta relacionada amb el contingut del llibre. Si heu estat atents al podcast, la podreu contestar fàcilment. En aquest cas és:

Quin animal és en realitat el que diu que és un lleó?

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 d’abril.

Entre els participants farem un sorteig i li regalarem el llibre, gentilesa de l’editorial Catapulta.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Unai Domínguez que s’emporta un exemplar de la sèrie “David colom”. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/de-falsos-gossos-i-veritables-lleons-de-pablo-bernasconi/audio/1201849

……………………..

Al mateix progrmaa, una entrevista amb en David Bueno que explica que hi ha persones que pensen que la seva intel·ligència pot créixer si es motiven, si hi dediquen esforç, si ho intenten amb optimisme i bona disposició: són de mentalitat de creixement. I n’hi ha d’altres que creuen que la seva intel·ligència ha arribat al seu límit: són persones de mentalitat fixa.

La mentalitat de creixement, un concepte ideat per la psicòloga Carol Dweck, és la creença que podem augmentar la capacitat d’aprendre sempre si tenim l’actitud adequada. Com es pot educar per tenir una mentalitat de creixement?

Podeu sentir l’entrevista a:

https://www.ccma.cat/3cat/com-es-pot-educar-per-tenir-ganes-de-seguir-aprenent-tota-la-vida/audio/1201852

«Competència lectora» a la Revista Dossier

El passat mes de gener es va publicar una nova revista de la col·lecció DOSSIERS. En aquesta ocasió dedicat íntegrament a la comprensió lectora. Potser algú pot pensar que és oportunista però s’equivoca perquè cada any es fa un número d’aquesta col·lecció i es va madurant a poc a poc, amb carinyo, buscant veus que puguin situar el tema i aportar mirades polièdriques. Vull dir que ara ja s’està treballant en el proper número que sortirà el gener del 2025, la qual cosa no treu que aquest hagi aparegut en un moment calent de la discussió sobre com s’aprèn a llegir, quan i quines activitats són realment reeixides i quines altres són fum.

Com explica molt bé l‘Alba Ambrós, que és qui ha tingut la feina de coordinar totes les col·laboracions «aquests darrers mesos el tema de la competència lectora ha aclaparat l’atenció mediàtica del país arran dels baixos resultats obtinguts a les proves PIRLS i PISA. Els temes educatius, quan ocupen les portades dels diaris, la televisió i les xarxes socials és per començar a buscar culpables del que ha passat, que si la pandèmia, que si el nou currículum de primària, que si les ràtios de les aules, que si les pantalles, que si la manca de biblioteques escolars, la falta de gust per la lectura… En lloc de seguir amb la infinita llista del «que si…», entenem que els resultats obtinguts són una oportunitat per reaccionar, per convidar la comunitat educativa, la comunitat legislativa del currículum, les biblioteques, les famílies i la societat en general a aturar-nos a pensar sobre el tema a partir del que ens n’aporten les evidències científiques. És en els resultats de les recerques realitzades en els diferents camps del saber relacionats amb la lectura, com també en els diferents nivells i perfils educatius, que hem de fonamentar i basar les propostes d’intervenció, actuació i formació als diferents agents implicats en tot el procés.»

El Dossier s’ha organitzat al voltant de cinc apartats:

Al primer, titulat «De què parlem quan parlem de #competència lectora?», s’hi responen qüestions que sovint han creat controvèrsia o dilemes a nivell didàctic sobre la competència lectora al segle XXI. Per exemple, com i quan cal iniciar els infants en la lectura? Com podem ajudar els que tenen dificultats? Quines són les millors estratègies per utilitzar en cada etapa? Quines habilitats són adequades per promoure una comprensió lectora en un context digital? Com hi afecta la multimodalitat?

El segon és el que configura l’apartat «Bones pràctiques de centres», que mostra experiències sobre #competència lectora portades a terme als diferents nivells educatius. A través de les deu propostes, els docents narren què, quan, com i per a què és important treballar la comprensió lectora des dels més menuts fins als adolescents.

El tercer, «Recursos per a la pràctica», són articles que ofereixen un conjunt de recursos d’accés gratuït que tan aviat mostren portals d’informació sobre les evidències científiques relacionades amb la lectura com enllaços de webs amb recursos més concrets per a tota la comunitat educativa i també llegirem experiències d’èxit entre diferents institucions públiques, com ara, per exemple, la universitat, la biblioteca, etc.

El quart «L’opinió dels experts», mostra vuit veus al voltant de diferents qüestions sobre la lectura.

Tanca aquest dossier l’apartat «Per saber-ne més», que proposa un recull de llibres, articles i pel·lícules que ens ajuden a aturar el soroll de fora per escoltar altres veus que s’han enamorat de la lectura.

Estic content d’haver col·laborat amb un petit article a l’apartat tercer, el de recursos, on presento, sota el títol “Claus que obren les portes a la comprensió” diferents idees i recursos relacionats amb la comprensió lectora, per ajudar a la correcta descodificació i comprensió dels textos escrits per part de l’alumnat que llegeix o que comença a llegir.

Si voleu llegir la revista, la podeu adquirir —en format paper o en digital— entrant a:
http://www.grao.cat/revistes/comprensio-lectora-74739

2 d’abril, dia del llibre infantil

El dimarts 2 d’abril, coincidint amb la data del naixement de l’escriptor danès Hans Christian Andersen, l’IBBY promou, des del 1967, la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil per promocionar els bons llibres infantils i juvenils i la lectura entre els més joves.

Cada any, una secció nacional de l’IBBY té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona un escriptor representatiu i un reconegut il·lustrador del seu país perquè elaborin el missatge adreçat a tots els nens del món i el cartell distribueix per tot el món, i es promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc.

Aquest any correspon a la secció del Japó, que difon el missatge de l’escriptora Eiko Kadono, il·lustrat per Nana Furiya.

Eiko Kadono (Tokyo, 1935) és una destacada escriptora japonesa que el 2018 va guanyar el Premi Hans Christian Andersen i fins ara ha publicat més de 250 llibres.

Nana Furiya (Tokyo, 1961) és una il·lustradora japonesa que va guanyar Golden Pen a la biennal de Belgrad de 1999 i va ser seleccionada als White Ravens 2021.

Podeu llegir el missatge a continuació:

SÓC EL CONTE VIATGER. VAIG VOLANT A QUALSEVOL LLOC

Soc un conte viatger. Volo a tot arreu.
Amb ales de vent, o amb ales d’onades,
o de vegades amb ales diminutes de sorra. Per descomptat,
també pujo a les ales dels grans ocells migratoris.
I fins i tot a les dels avions de reacció.
Sec al teu costat. Obro les pàgines
i t’explico un conte, el que vulguis sentir.
T’agradaria una història estranya i meravellosa?
O potser una de trista, o que faci por, o divertida?
Si ara no et ve de gust escoltar-ne cap, no passa res.
Però sé que algun dia voldràs. Llavors,
només has de cridar: «Conte viatger, vine! Seu al meu costat!».
I de seguida vindré volant.
Tinc moltes històries per compartir.
Què et sembla una d’una illa petita que, cansada d’estar sola,
va aprendre a nedar i va anar a buscar amics?
O la història d’una nit misteriosa en què van sortir dues llunes.
O la de quan el Pare Noel es va perdre.
Ah, ja sento el teu cor. Batega més de pressa.
Bum-bum, trop-trop, trip-trap, patrip-patrap.
El conte viatger hi ha saltat a dins i l’accelera.
Ara et tornaràs conte tu també, i estendràs les ales per volar.
Així és com neix un nou conte viatger al món.

Podeu descarregar-vos el díptic:

«Caracolico», un cargol molt obstinat

Dins la literatura infantil, els caragols són animals arquetípics que simbolitzen la tossuderia i la constància. S’entesten en anar a un lloc i, xino-xano, cap allà qui hi van. A poc a poc i deixant un rastre brillant al seu darrera, que és una bona manera d’anar per la vida. Sense presses però deixant màcula del nostre pas.

Això és el que li passa al «Caracolico», un petit cargol que està decidit a volar com sigui i es llença des de la branca més alta d’una tomaquera. La trompada contra el fang és considerable, però no s’arronsa malgrat el que li diuen els altres cargols.

Però, ai! lluny hi ha una torre elèctrica molt alta i quan la veu pensa que potser si es llença des de dalt serà més fàcil que no pas des de la tomaquera. I cap allà que se n’hi va.

Quan comença a pujar, un gos pastor li diu que vagi amb compte perquè fa molt de vent. Després és un colom qui l’adverteix del perill, però ell caparrut, amunt, amunt! A continuació seran la garsa i la cigonya qui li fa veure com de fort bufa el vent a aquella alçada.

La història continua amb altres animals que l’avisen del perill, i mentre avancem en la lectura anem preveient i anticipant el que ens trobarem, naturalment.

Es tracta d’un àlbum per a infants a partir de tres anys que segueix un encadenament o repetició de situacions que ajuden a entendre el relat. Llegit en veu alta funciona millor.

El disseny està ben treballat perquè té el format allargat que ens recorda l’altura de la torre d’alta tensió per on va el cargol, mentre s’enfila cap al cel.

Les il·lustracions són efectives, van directes al quid del relat i no contenen detalls que puguin despistar al lector.

El final és bonic i queda oberta a una nova aventura del cargol que no es cansa de provar coses noves. És tot un explorador!

LES DADES:
Títol: Caracolico
Autora: Julia Jiménez
Il·lustradora: Mònica Solsona
Editorial: Sd
Pàgines: 36
Manresa, 2023

30è certament literari Francesc Candel

S’ha obert el termini per presentar els treballs al 30è Certamen Literari Francesc Candel 2024, que es convoca amb la finalitat d’incentivar la participació de la ciutadania en activitats culturals, promoure la creació literària i fomentar el plaer de la lectura.

Els treballs es poden presentar fins al 21 d’abril.

Trenta es diu de seguida, però són un bon grapat d’anys que des del Districte de Sants-Montjuïc es fa una aposta per la escriptura i la literatura. En aquests anys hi ha hagut alguna categoria que s’ha afegit i altre que han anat variant el seu enfocament, sempre amb la intenció de fer-ho més participatiu i de major qualitat.

Tinc al cap als companys del jurat que han anat passant i han aportat la seva visió critico i la seva mirada sàvia que ens han enriquit a tos plegats. També recordo els relats guanyadors, relats enginyosos, divertits i molt ben escrits. I la sorpresa de saber que els relats arriben d’arreu, sobretot de Catalunya però també de llocs tan allunyats com argentina, per exemple.

Si teniu alumnes de l’ESO o Batxillerat, animeu-los a participar perquè segur que ho gaudiran (guanyin o no) imaginant i escrivint històries reals o inventades.

Hi ha diverses categories que podeu llegir al tríptic que podeu veure al final d’aquesta entrada però m’agradaria que recordéssiu que el RELAT CURT és de tema lliure, amb una extensió màxima de 5 fulls.
La categoria Juvenil abasta les edats entre 14 i 18 anys i la persona guanyadora serà premiada amb un trofeu i 400 € bruts. Hi haurà també una finalista que serà premiada amb un trofeu i 200 € bruts.

El veredicte del Jurat es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 29 de maig del 2024 a les 18:30 hores a la Biblioteca Francesc Candel.

Animeu-vos!
Podeu llegir les bases, a continuació:

«David Colom» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar, el primer llibre de la sèrie de David Colom que es titula «Com tractar amb gats malvats i conservar (gairebé) totes les plomes»

El relat està centrat en una parella de coloms, que es fan amics arran d’un intent fallit de pispar un croissant de resultes del qual en David resulta ferit d’una ala.

Una amable dona, el recull i se l’emporta a casa seva per guarir-li l’ala, fet que fa que els dos coloms es posin molt contents en imaginar-se un paradís de pa ratllat, galetes i altres llaminadures. Però, a la casa, també hi viu una gata malèvola. Només hi ha una solució. Fer fora de la casa la gata. Ho aconseguiran?

D’aquest entranyable colom i el seu company s’han publicat tres números en català i cinc en anglès que esperem que també ens arribin aquí.

Com a cada programa fem un a pregunta relacionada amb el contingut del llibre i entre tots els qui participeu fem un sorteig i al guanyador li regalem el llibre.

La pregunta del concurs d’aquesta setmana dels «Llibres per somiar» és:

Quin és el nom del Colom amic del David Colom?

Envieu els respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 24 de març.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Anna Martínez que s’emporta el magnífic “Molly Wind”. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/david-colom-com-tractar-amb-gats-malvats-i-conservar-gairebe-totes-les-plomes-de-swapna-haddow/audio/1201048/


I en el mateix programa es va parlar de mòbils i adolescents. Molt interessant, perquè sobre aquest tema anem tots una mica perduts.

Van venir a l’Ofici d’Educar, en Francisco Villar, doctor en Psicologia, psicòleg infantil i juvenil de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i autor de “Com les pantalles devoren els nostres fills”; la Marina Fernández, neuropsicòloga, professora de la universitat Abat Oliba CEU i portaveu del moviment “Adolescència lliure de mòbils”, i en José Ramon Ubieto, psicòleg clínic i autor de “Mòbils i pantalles i les infàncies i adolescències, addictes o amants?

Ho podeu sentir a:
https://www.ccma.cat/3cat/dr-francisco-villar-quan-els-prens-el-mobil-brota-la-vida/audio/1201049/