família

by

«La geganta», un relat d’alçada

«Em fa vergonya que la Nina i jo ens agafem de la mà. Ja soc gran —fet i fet soc més gran que ella— i no m’agrada que em vegin com un nen petit. Ella i jo ens hem aturat al semàfor que hi ha davant de l’escola. Em tremolen les cames. La Nina també es deu haver adonat del tremolor, perquè noto que em prem la mà amb més força.»

Així comença aquesta novel·la d’en Jordi de Manuel, professor de ciències de la naturalesa i escriptor. En narra com En Roc s’estima molt la Nina, la seva germana bessona, però reconeix que li fa una mica de vergonya que els vegin junts de camí cap a l’escola perquè, tot i tenir la mateixa edat, ella és molt més alta. Els altres nens els miren i ell es mor de vergonya, al seu costat sembla un nen petit. Però és que ella no és normal: sembla una geganta!

La Nina i el Roc s’han traslladat a viure a un lloc on hi ha un estany meravellós. Van a una nova escola, tenen nous amics i amigues… i viuen en una altra llar. L’escola els agrada, i a la Nina li encanta la Clara, la nova mestra. Des de fa uns mesos, però, la nena creix amb desmesura: sobrepassa tots els infants de la seva edat. Els pares i el Roc estan amoïnats. No saben què li està passant, a la Nina, i decideixen anar al CAP on s’assabenten de la rara anomalia de la seva filla i com es pot guarir.

La novel·la alterna capítols escrits amb la veu d’en Roc, l’infant bessó, amb altres escrits pel narrador omnipresent. D’aquesta manera, l’autor ens fa saber un munt de curiositats de la naturalesa sobre geologia, botànica o fauna dels boscos, a més d’altres coneixements del folklore tradicional.

Les il·lustracions de l’Ignasi Blanch, boniques i a color, són un extra que agrairan els lectors.

Al final hi ha una nota de l’autor on comenta què és l’acromegàlia, la malaltia que pateix la Nina. Interessant.

Lectura recomanada per al cicle superior.

Títol: La geganta
Autor:: Jordi de Manuel
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Animallibres
Pàgines: 120
Barcelona, 2024

by

«Pepín y Olivia» un còmic dinàmic i fresc

Pepín y Olivia són germans. L’Olivia és la germana gran i és entenimentada i raonable que el seu germà petit, en Pepín, entremaliat i bellugadís, amb idees i pensaments que ens fan somriure perquè són autèntics, com els que tenen tots els infants.

El còmic està estructurat en petites històries que ens narren moments de la vida dels dos germans i els seus familiars i amics. Es centra en la festa que estan preparant. Estan planejant una “gran festa de res de res”, però és una festa especial perquè no hi ha cap motiu a part de celebrar una trobada amb la gent que estimen. La festa és el darrer capítol i totes les històries precedents (més de 120 pàgines) venen a ser la introducció on anem coneixent els seus pares, els familiars, els veïns i els amics.

El text està escrit de manera entenedora, amb paraules senzilles, com si fossin de nens. A cada episodi, anem coneixent alguns moments quotidians de les seves vides. Tot plegat fet amb molta gràcia, amb humor, amb certa ingenuïtat, amb les bones paraules que ens recorden una saviesa que ve de lluny, i també a lo nostra infantesa.

L’autora té un registre gràfic diferent al de “les Varamilles” però igualment inclou un bon grapat de detalls que ens fan aturar-nos i observar-los. Són els objectes i els escenaris familiars que acompanyen els protagonistes.

Trobareu moments delirants com quan el gos Kiki passeja amb patinet pel parc, quan el pare cuina receptes esbojarrades que ningú gosa tastar, el capítol a casa dels avis i l’esmorzar tendre i deliciós al capítol “El desayuno de vaquero” i, sobretot, l’aventura a la fira i la festa final, “mariachis” inclosos.

L’he llegit amb la meva neta de nou anys i ens hem fet un fart de riure perquè moltes de les situacions li han semblat creïbles i fins i tot li han recordat d’altres viscudes per ella o els seus companys d’escola.
Al llibre se li podria retreure la tipografia triada. Costa de llegir.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Pepín y Olivia
Autora: Camile Jourdy
Il·lustradora: Camile Jourdy
Traductora: Alba Pagán
Editorial: Astronave
Pàgines; 130
Barcelona, 2024

by

«Mentrestant, a la Terra…» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam presentar aquest llibre de l’Oliver Jeffers, autor del qual ja n’hem parlat en aquest blog (per exemple a https://jaumecentelles.cat/2018/05/04/apunts-per-viure-al-planeta-terra-segons-jeffers/) i que en aquest cas porta com a subtítol “Trobant el nostre lloc en el temps i l’espai“. Està editat, com tots els seus llibres, per Andana.

Ens parla d’un viatge imaginari, que fa un pare amb els seus fills en el seu cotxe domèstic que es converteix en un cotxe espacial, per tot el Sistema Solar. El llibre juga amb la distància que separa la Terra amb cadascun dels astres del Sistema Solar, tot comparant-lo amb episodis de la història de la humanitat.

Distància i temps. Se centra en els conflictes per les fronteres al llarg de la nostra curta història. Així, per exemple, quan explica que per arribar a Mercuri calen 150 anys a la velocitat que van (a seixanta quilòmetres per hora) ens recorda que fa 150 anys aproximadament alguns països europeus estaven colonitzant l’Àfrica o que, anant més enllà, per arribar a Júpiter ens caldrien 1200 anys (a 60 quilòmetres/hora) i que fa 1200 anys els víkings estaven controlant el nord de l’Atlàntic. Aquesta és la idea del llibre: Convertir la distància entre la Terra i altres planetes en anys i mirar enrere per saber què passava en aquell moment al nostre planeta.

Una lectura molt recomanable.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Mentrestant a la terra…” la pregunta és :

“Quant de temps triga el cotxe espacial a arribar a la Lluna?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 9 de juny.

Al darrer concurs la guanyadora va ser la Pepa Collazos i s’emporta un exemplar de «Deu en un llit». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/mentrestant-a-la-terra-doliver-jeffers/audio/1209419/

………………………………………………………………..

A l’àlça els pòdcasts als centres educatius

Al mateix programa es va parlar de les escoles que, cada vegada més, aposten per crear continguts radiofònics a classe, que publiquen i comparteixen amb tota la comunitat educativa a través de les xarxes. Una de les claus d’aquest interès és la motivació que genera: no és el mateix fer una classe normal que posar un micròfon al davant de l’alumnat. Del poder del pòdcast van parlar la Núria Castelltort Valls, coordinadora pedagògica de l’Institut Moianès, i els alumnes Guillem Riera García i Ona Gros Henestrosa, de segon d’ESO, que han creat el pòdcast “Això es pot salvar“. També hi van participar la Pepa Adell Nolla, tutora de cinquè de l’Escola Doctor Alberich i Casas, de Reus, on fan ràdio gràcies al programa Bibliotech; i dos dels seus alumnes: Ariadna Marca Suárez i ⁠Nil Tafunell Morató.

Van sentir també la Raquel Tornay, coordinadora de Ràdio de l’Escola Estalella i Graells, de Vilafranca.

El pòdcast del programa sencer, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/a-lalca-els-podcasts-als-centres-educatius/audio/1209421/

by

«El verano que cambió la vida de Mihail», novel·la de creixement

De vegades (poques) cauen a les mans llibres que et marquen, t’emocionen, o senzillament et fan feliç. Sol passar més en la literatura per a infants i joves que en la literatura per adults on, darrerament, tot són drames i mals rotllos que no porten enlloc.

Fa uns dies, per motius que ara no venen al cas, vaig llegir «El verano que cambió la vida de Mihail». La seva autora és Carmela Trujillo i no havia llegit res d’ella. La història em va tocar. Molt. Tant que, dies després, el vaig tornar a llegir en bicicleta amb la meva neta. Un llegia un capítol i li explicava a l’altre i tot seguit l’altre llegia el següent i l’explicava de viva veu. Encara en va agradar més.

D’entrada, em va recordar a Alessandro Baricco i la seva fascinant novel·la —ell la denomina història— «Seda» per la tranquil·litat i el repòs que transmet i sobretot per la manera com està escrita.

Seda! Potser recordareu algunes frases, ara ja mítiques, com quan li pregunten al protagonista, l’Hervé Joncour, l’home que viatja al Japó a la recerca de larves de cucs de seda:
—I com és Africa?
—Cansa.
Booom! T’esclata el cap en llegir aquesta paraula —cansa— i aplaudeixes.

Doncs amb “El verano que cambió la vida de Mihail” passa quelcom de semblant.

Llegiu la primera pàgina i ho entendreu. Així comença:

Mihail Constantin vive con su madre en el número 19 de la plaza del Paraíso. En el cuarto derecha. Tiene once años y vino de Rumanía a principios de curso.
Es un niño raro, dicen los que le conocen. Los que creen conocerlo. Vamos, los que no le conocen de nada. Callado, eso dicen, también.
¿Triste? Sí, incluso algo triste, opinan unos cuantos.
Pero no, no lo es.
Mihail, simplemente, echa de menos la otra vida, la que tenía en Rumanía. Echa de menos a todos sus amigos. A sus primos. A su única tía.
¿A su padre? No, a su padre no. Pero sobre este tema no quiere hablar. Nunca habla de esto con nadie.

Frases curtes, acció, aventura, emocions i amb un final que ensumes que acabarà bé (i acaba bé, com ha de ser). També hi ha picades d’ullet per als adults que acompanyen la lectura i ens obren possibilitats de conversa amb els fills (menyspreu dels companys de classe, amistats, amor), i sobretot ens ajuden a entendre com les persones podem canviar si sabem escoltar i tenim empatia.

L’aventura passa durant un estiu calorós en que el nen Mihail no té ningú amb qui passar l’estona. Una coincidència faré que entri en contacte amb en Pepe Martínez, un veí gran lector però també amb pocs amics. La relació entre ells dos és el fil conductor d’un relat on també són presents la mare d’en Mihail, la germana i el nebot d’en Pepe i una festa d’aniversari que ho capgirarà tot definitivament.

Hi ha un altre aspecte que m’ha agradat i té a veure amb l’edat a la qual va dirigida la novel·la. A la contracoberta llegim “a partir de vuit anys” i és exactament així. S’agraeixen relats que no siguin llargs (aquest té 90 pàgines), amb poques descripcions i que atrapin el lector des del primer moment.

La casualitat va fer que coincidís en un esdeveniment amb l’editora i li vaig contar l’anècdota de la lectura del final de llibre quan la meva neta em va preguntar si hi hauria segona part, senyal que li havia agradat i volia més.

Una altra reflexió que em faig sovint és que alguns relats com aquests passen desapercebuts enfront dels que tenen més presència física, més color i ens criden des dels llocs preferents de les llibreries. I com que, a més, les llibreters no tenen temps de llegir-ho tot, llibres com aquest passen desapercebuts.

Aprofitant el títol farem el comentari fàcil dient que aquest llibre també pot canviar la vida dels lectors. Recomanat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: El verano que cambió la vida de Mihail
Autora: Carmela Trujillo
Il·lustrador: David Granados
Editorial: Bambú
Pàgines: 96
Barcelona, 2024

Podeu llegir les primeres pàgines, a continuació:

el-verano-que-cambio-la-vida-de-mihailBaixa
by

«Centella», la història dels rens del Pare Noel

En certa ocasió, en Matt Tavares es va preguntar com va ser que els rens arrosseguen el trineu del Pare Noel?

Els nou rens que tiren del trineu són força coneguts i cadascun d’ells té nom. El més conegut és en Rudolf perquè té el seu nas vermell (crec que degut a uns paràsits, però d’això no n’estic segur) El que sí s’ha sabut és que possiblement sigui femella (per com té les banyes), com la majoria de rens que acompanyen al Pare Noel.

Bé, la cosa és que en Matt Tavares no havia sentit mai cap història que expliqués com van ser escollits per aquesta feina. Sabia que inicialment en Pare Noel duia els regalls amb un cavall (volador, això sí) i la pregunta que es feia era què podria haver-lo portat a canviar un cavall pels rens.

I així va crear aquest àlbum preciós que ho explica. Es centra en un ren femella, jove i valenta, a qui anomena “Centella” que va ser qui va ajudar a una família de rens normals a esdevenir els més famosos de tot el mon.

El relat explica que Centella treballava en un circ en males condicions, juntament amb la seva família. La mare de la ren els explicava la història d’un lloc on la neu cobria el terra i l’estrella polar estava per damunt del seu cap.

Una nit, Centella va aconseguir escapar i va córrer i va córrer durant hores seguint l’estrella polar, però no aconseguia apropar-se. En mig del bosc, cansada i sola, va sentir un soroll i es va trobar amb el Pare Noel i el cavall que estirava del trineu. Com que el trineu era massa pesat per a un sol cavall, la ren es va oferir a ajudar-lo. La resta ja us la podeu imaginar.

L’àlbum està molt ben il·lustrat, amb alguna imatge espectacular a doble pàgina que fa de bon mirar i remirar. El seu estil recorda les magnífiques il·lustracions de Chris Van Allsburg per a “L’exprés Polar”.

Un bon llibre per llegir aquestes festes, amb un missatge sobre l’amor, la família i el coratge.

Un exemplar que no deixaran escapar els col·leccionistes de llibres de Nadal (en conec algun!)

Lectura recomanada per a infants a partir de tres anys.

LES DADES:
Títol: Centella. La primera rena de Papá Noel
Autor: Matt Tavares
Il·lustrador: Matt Tavares
Traductor: Guillem Gómez
Editorial: Duomo
Pàgines: 40
Barcelona, 2023
El book tràiler (en anglès):

https://www.youtube.com/watch?v=Z9zryYwT4hc

by

«La família animal», un homenatge poètic a la vida en família

He llegit (rellegit) «La família animal» de Randall Jarrell i recordava que havia comprat aquest llibre en una edició de l’any 1979. Pensava que, com amb molts altres llibres, havia desaparegut de la meva vida (regalats, perduts, abandonats, etc.) i quina no ha estat la meva sorpresa quan l’he trobat, juntament amb algunes petites joies que va publicar Alfaguara en aquells anys en que jo començava a fer de mestre (uf, queda molt lluny!) i que em van obrir la mirada cap a la literatura infantil de qualitat. Conservo “Otto es un rinoceronte”, “El topo Grabowski”, “Cuando Shlemel fue a Varsovia y otros cuentos” i algun altre títol. Era una gran col·lecció, amb tapa tova, bon preu, ideal per a totes les butxaques (no eren temps de bonança econòmica, al menys a l’Hospitalet i al meu entorn).

He llegit (rellegit) la nova edició de luxe que ha publicat Ekaré i m’he tornat a emocionar amb la història del caçador i la sirena. M’ha sorprès el format de les pàgines, amb la lletra petita i els marges generosíssims que conviden al lector a deixar escrits els seus pensaments (potser era aquesta la pretensió de l’autor?).

També he recordat que, en aquella època, el nom de l’il·lustrador no em va dir gran cosa: Maurice Sendak. Ara, quaranta anys després, el prestigi d’en Sendak no el qüestiona ningú perquè va ser un dels precursors del que, en l’actualitat, gaudim. Sovint veiem reflectida la seva petjada en el traç d’alguns il·lustradors.

He llegit (rellegit) «La família animal» i l’he comentat amb gent del meu entorn i m’he sentit com aquell abuelo Cebolleta dels tebeos que sempre explicava batalletes: “Aquesta història tan poètica la llegíem a l’escola amb els nois i noies de setè d’EGB. En veu alta, capítol a capítol, quedaven embadalits amb l’enamorament progressiu del caçador i els pensaments innocents i sorprenents de la sirena.”

De fet, el text atrapa no tant per la història sinó per com està escrit, per la calma que transmet, per la sensació d’anar avançant tranquil·lament línia a línia i gaudint de la bona literatura.

El relat explica com un caçador solitari que viu en una cabana de fusta troba una sirena, la porta a viure amb ell i més endavant adopten un os, un linx i un nen que arriba en un bot salvavides a la deriva.
L’aventura recorda als contes de fades clàssics, començant per l’inici:

Hace mucho mucho tiempo, allà donde el bosque baja hasta el océano, un cazador vivía solo en una casa hecha de leños que él mismo había cortado y de tejas de madera que él había tallado.

I així, d’aquesta manera tan senzilla i planera, ens introdueix en un sense temps on tot és versemblant i possible, fins que arribem al final feliç de les últimes pàgines i ens quedem amb ganes de més.

M’ha semblant molt curiosa l’entrevista que li van fer a Maurice Sendak on explica el següent:

¿Dijiste que «La familia animal» era tan visual que no querías ilustrarlo, sino decorarlo?

No quería ilustrarlo en absoluto. De hecho, esa fue la única vez que estuve cerca de una discusión con Jarrell porque él estaba sentido; pensó que su texto no me gustaba. Muy por el contrario, me encantó. Pero sentí que no me necesitaba. Haber dibujado a la sirena arrastrándose… habría sido tan vulgar. Su imagen es tan poética pero no se puede dibujar. No se podía dibujar al niño. No se podía dibujar al cazador. Solo se podía dibujar el lugar donde vivían. Pequeños escenarios.

Lectura recomanada per a infants a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: La familia animal
Autor: Randall Jarrell
Ilustrador: Maurice Sendak
Traductora: Elena Iribarren
Editorial: Ekaré
Pàgines: 184
Barcelona, 2023

by

«La meravellosa granja d’en McBroom», una història clàssica divertida

Entre el 1966 i el 1971, Sid Fleischman va escriure quatre de les moltes històries protagonitzades pels McBroom, una família que va tenir la mala sort d’ensopegar amb un home entremaliat i dolent.

La Melissa i en Josh McBroom són un matrimoni de grangers i amb els seus onze fills deixen enrere la seva improductiva granja de Connecticut i marxen a Iowa a la recerca de millors terres per cultivar. De seguida trobaran un lloc ben especial per establir-hi la granja i on passaran coses increïbles que ens faran riure de valent.

Bé, la terra que compren per establir-se se la ven un tal Heck que els estafa perquè la terra és a sota d’un estany.

Però els McBroom són afortunats perquè l’aigua de l’estany s’asseca ràpidament i les collites creixen a gran velocitat. És una bogeria.

Mal m’està el dir-ho, però la veritat és que no vam trigar gens a treure’n un profit considerable. A Connecticut teníem sort si aconseguíem una collita l’any. Ara fèiem tres o quatre collites cada dia.

En Heck intentarà de totes totes recuperar la seva terra però acabarà fracassant. Segur que el seu comportament ens portarà converses sobre la honestedat.

La primera de les històries és En McBroom explica la veritat i narra de manera divertida l’arribada de la família a Iowa.

La segona, En McBroom i la gran ventada éxplica com en McBroom es trenca una cama a causa del vent, un vent més fort del que es pot arribar a imaginar i que obligarà a la família empescar-se-les per tal que el vent no s’emporti la casa volant ni arrenqui tota la fèrtil terra del seu hort.

—Pare, les llebres tenen ales?
Vaig riure.
—No, Polly.
—Llavors com pot ser que hi hagi una bandada de llebres sobrevolant la casa?
—Valga’m Déu! Un estol de llebres travessaven el cel batent les orelles i formant una ve baixa perfecta, anaven cap al nord. Llavors vaig entendre que s’acostava una mica d’aire.

El llibre, molt ben editat per Blackie Books, conté dues històries més i, especialment, la darrera, El fantasma d’en McBroom, fa riure molt.

El llibre és il·lustrat pel gran Quentin Blake i es converteix en un clàssic meravellós.

Recordo que a l’escola l’havíem llegit amb els alumnes de cinquè de primària, en la versió castellana d’Alfaguara, i havíem fet il·lustracions a la manera de Quentin Blake que feien molta gràcia.

Destaquem la excel·lent traducció de Jordi Martín.

LES DADES:
Títol: La meravellosa granja d’en McBroom
Autor: Sid Fleischman
Il·lustrador: Quentin Blake
Traductor: Jordi Martín Lloret
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 98
Barcelona, 2023

by

«Un viaje en lápiz», autobiografia d’en Gusti

Joseph Conrad opinava que l’autor només escriu la meitat del llibre i que de l’altra meitat se n’ha d’ocupar el lector. És el que m’ha passat amb «Un viaje en lápiz» de l’il·lustrador Gusti (el mejor dibujante del mundo, com ell es defineix).

No conec en Gusti personalment. El vaig veure el dia que vaig assistir a la presentació d’un llibre que va escriure en Ricardo Alcántara fa una pila d’anys i que es va reeditar el novembre del 2019. Allà estava en Gusti, com a il·lustrador. Vaig fer un recordatori en aquest blog.

https://jaumecentelles.cat/2019/11/13/indis-i-pirates/

En canvi, sovint he narrat alguns llibres il·lustrats per en Gusti i, sobretot, tinc una devoció especial per «Camilón, comilón».

A «Un viaje en lápiz» ens mostra alguns dels apunts en forma de frases, dibuixos i retrats que han sortit dels nombrosos quaderns que, com altres dibuixants, porta sempre amb ell. Són alguns, només alguns —i aquí recordem a Hemingway que explicava que només es veu una vuitena part del que es vol explicar, com si fos un iceberg— dels millers de dibuixos que ha fet. Crec que, malgrat en acabar el llibre ens quedem amb ganes de més, ens fem una idea precisa del que ens vol explicar.

El llibre ens mostra la seva vida i la gent que l’envolta. D’aquesta manera coneixerem els seus pares, els seus fills i també els viatges que ha fet arreu del món, sobretot per Mèxic i Equador.

M’ha agradat quan explica que sempre va amb el llapis a la ma i dibuixa sense que el vegin a persones anònimes a l’aeroport, als bars, als parcs. Especialment emotives són les pàgines que dedica a la residència on anava sovint a retratar la gent gran que allà hi vivia.

En Gusti ens obre una finestra i ens deixa veure el seu món i una mica de la seva vida. Li agraïm la generositat.

Si teniu oportunitat de llegir-lo, no tingueu pressa. El text és relativament curt però les imatges s’han de poder assaborir i entendre veient-les diverses vegades, bo i sabent que res en improvisat, casual; al contrari, tot està pensat i té una explicació.

Bé, també pot passar que no us agradi el seu estil però igualment n’aprendreu molt.

LES DADES:
Títol: Un viaje en lápiz
Autor: Gusti
Il·lustrador: Gusti
Editorial: Océano
Pàgines: 112
Barcelona, 2023

Potser tenim sort i els de l’Editorial Kalandraka organitzen una presentació de «La bruixa divertida», l’últim llibre del tàndem Alcántara -Gusti, un àlbum per a cicle infantil que segueix la sèrie començada amb «El pirata valent» i «El jove guerrer». En aquest cas, la protagonista és una nena aprenenta de bruixa.

Veieu-ne les primeres pàgines a continuació:
https://issuu.com/kalandraka.com/docs/la-bruja-divertida-c

LES DADES:
Títol: La bruixa divertida
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Gusti
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 16
Barcelona, 2023

Si voleu conèixer millor en Gusti, us recomanem aquesta entrevista publicada al portal Educ.ar
https://www.educ.ar/recursos/113480/gusti-cuadernos-de-viaje-de-un-ilustrador-primera-parte

by

«Papallona» o l’acceptació d’un mateix

Papallona és un llibre preciós. Està il·lustrat amb acrílics i té un format que fa de bon llegir, ideal per mostrar-lo a un grup d’infants, a l’escola o la biblioteca.

Les pàgines són molt acolorides i estan plenes de vegetació, flors silvestre i alguns animals. Tot és molt bonic, començant per la història, la relació del nen protagonista amb el seu pare i sobretot les il·lustracions.

El text que acompanya la història és el just i no cal més.

De què va “Papallona”? Va d’un nen a qui li agrada disfressar-se i un dia es construeix unes ales de roba, grans i de color carbassa. També ho complementa amb unes antenes espectaculars. El veiem a la coberta amb les ales esteses. Si girem el llibre ens n’adonarem que les ales tenen forma de cor ( o així m’ho sembla a mi)

El nen surt al camp a lluir la seva disfressa i un grupet de nois li trenquen les antenes amb un cop de pilota i torna a casa, trist i frustrat.

A la segona part, el seu pare, un home valent, amb coratge i molta empatia l’ajudarà a entendre que cal ser fidels a un mateix, malgrat sigui més fàcil de dir que de fer. D’aquesta manera, tornen a fabricar unes ales, encara més grans i boniques que les han trencat els galifardeus i aquesta serà la diferència que el farà volar (metafòricament, clar). Però aquesta segona vegada no estarà sol.

És una lliçó de vida que pot servir per a qualsevol edat.

Un àlbum molt recomanable, amb molts detalls que podeu anar descobrint. M’agrada que les il·lustracions s’escampin per tota la pàgina indicant sensació de llibertat.

LES DADES:
Títol: Papallona
Autor: Marc Majewski
Il·lustrador: Marc Majewski
Traductor: Matías Adam Barrios
Editorial: Ekaré
Pàgines: 48
Barcelona, 2023

by

«Germanes» una aventura gràfica verídica

En alguna ocasió he explicat que els llibres que més m’enganxen són els que estan basats en fets reals. Molt més que les aventures inversemblants o extraordinàries. Si al darrera hi ha quelcom que els dóna verosimilitud, les miro amb uns altres ulls, amb més interès.

És el que m’ha passat amb «Germanes», la segona novel·la gràfica d’una trilogia escrita i dibuixada per la Raina Telgemeier on explica uns fets que li van succeir durant un viatge amb cotxe juntament a la seva germana, el seu germà petit i la seva mare.

Van des de Sant Francisco a Colorado i durant aquells dies anirem coneixent la relació entre la Raina i la seva germana Amara, cinc anys més petita, amuntegades en una antiga Volkswagen durant centenars de quilòmetres, les dues germanes es barallen per tot i a tothora. Ja ens imaginem com anirà la cosa perquè les dues germanes tancades en un espai petit com és el cotxe, acabaran entenent-se o això és el que pensem.

Aquest relat interessa als preadolescents perquè les situacions que s’expliquen són tan habituals que no poden fer altra cosa que sentir-se emmirallats. Hi ha humor, sinceritat, angoixa i rivalitat entre germanes, esclar! El temps que necessiten per entendre’s i un espai tancat és l’ocasió ideal perquè les dues germanes s’acabin coneixent millor del que no pas sembla.

El relat, de fet, ens mostra dues històries que podem seguir fàcilment perquè canvia el color de la pàgina segons estigui parlant dels fets actuals o dels fets passats. Són com flashbacks que es van intercalant per fer-nos evident com és que la seva relació és tan visceral, de vegades.

Si no us atrau aquest tipus de format o no esteu del tot convençuts, us recomanem que li doneu una oportunitat a “Germanes” perquè us agradarà. Ve avalada per nombrosos premis (això no és cap garantia, ho sabem) i perquè les persones que porten l’editorial EntreDos són de confiança i amb molt bon ull i criteri.

Si llegiu aquest relat amb els vostres fills potser necessitaran que els expliqueu alguns incidents com, per exemple, la relació amb els walkmans (taula de salvació que molts tenien per fugir de la vida real tan poc emocionat i tan poc interessant que els tocava viure) on es podien sentir les cançons que els mostraven una altra realitat.

Un còmic que val la pena tenir a la biblioteca de l’Institut. Recomanat entre 11 i 13 anys.

LES DADES:
Títol: Germanes
Autora: Raina Telgemeier
Il·lustradora: Raina Telgemeier
Traducció: Marc Donat
Editorial: EnteDos
Pàgines: 208
ISBN: 9788418900440
Blanes, 2023