EntreDos

by

«Fantasmes», una història commovedora

He llegit aquesta novel·la gràfica amb interès perquè tinc bon record de les anteriors “Somriu” i “Germanes”. En aquest cas, s’allunya de les autobiografies i se centra en una ficció que recorda al realisme màgic.

Ens parla d’una noia, la Cat que es muda amb la seva família a un poble del nord de Califòrnia (Bahía de la Luna) perquè la seva germana petita, la Maya, té fibrosi quística i l’aire fresc i salat li farà bé.

Allà coneixeran a un noi, en Carlos, un veí, que els explicarà costums mexicanes i perquè celebren el “Dia de los Muertos”, el mes de novembre. Aquesta és l’excusa que l’autora empra per explorar i comprendre què significa la mort.

El treball gràfic és espectacular i els nois i noies a partir de nou anys queden enganxats a la història des del primer moment.

Hi ha un parell de temes que m’han fet pensar.

Un és sobre la malaltia de la germana petita i diria que el tractament que se’ls fa als infants consisteix en visites periòdiques a l’hospital i després poden fer vida més o menys normal. Potser als Estats Units el seguiment mèdic és diferent. No ho sé, però m’ha sobtat.

L’altre aspecte és sobre la festa dels Morts i el Halloween que apareixen al llibre i que, de mica en mica, s’estan introduint en les nostres vides i en les nostres tradicions.

Bona traducció d’en Marc Donat.

L’Issuu que hi ha al web d’Entredos, a continuació:

LES DADES:
Títol: Fantasmes
Autora: Raina Telgemeier
Il·lustradora: Raina Telgemeier
Traductor: Marc Donat
Editorial: EntreDos
Pàgines: 256
Març, 2025

by

8 de març. La igualtat no és el futur, és el present

L’últim capítol de «Les aventures de Pippi Calcesllargues» ens ofereix una imatge fascinant de la nena asseguda a la taula de la cuina, amb el cap recolzat entre les mans, contemplant amb ulls somiadors la tremolosa flama d’una espelma que té al davant.

Aquesta lluentor en els ulls i la mirada endavant ens agrada perquè és poderosa. Sortosament, la literatura infantil i juvenil ens ofereix propostes “anticonservadores” i ens obre camins mostrant relats en els que prevalen formes de relació igualitàries i no sexistes entre els personatges.

Hi ha personatges femenins intensos a les lectures adreçades a totes les franges d’edat: La porqueta Olivia d’Ian Falconer, l’aventurera Hilda de Luke Pearson, la intrèpida Kas creada per Gemma Pasqual, l’Anastasia Krupnik de Lois Lowry o la Jo March, per citar-ne algunes.

Oferir als infants i joves llibres compromesos amb la igualtat de gènere són necessaris per construir un món pacífic, pròsper i sostenible. La literatura infantil i juvenil també té una funció social i ha de servir de model on els sentiments com el coratge, la voluntat, la confiança en un mateix, les dificultats, el sentit de l’honor, la generositat, l’amistat i tots els valors siguin presents i serveixin d’exemple els lectors.

Llegir és una bona manera d’acabar amb xacres com el matrimoni infantil, eliminar les lleis discriminatòries, aconseguir que les dones estiguin representades en peu d’igualtat, ocupant llocs de poder i lideratge al lloc de treball i que hi hagi igualtat de representació als parlaments.

Si aquests dies recordem el 8 de març com a dia internacional de la dona, una bona manera és fer-ho amb lectures i relats que ajudin a entendre, com diu el manifest d’aquest any, que la igualtat no és el futur, és el present.

by

«El ninot de neu» 40 anys després

Ara fa un any i mig ens va deixar en Raymond Briggs, a l’edat de 88 anys. Va escriure molts llibres però sempre serà recordar per “El ninot de neu”.

Les editores d’EntreDos, sempre atentes a tornar a donar vida als clàssics, han fet una edició commemorativa dels 40 anys de la seva publicació original que data del 1978. En la seva primera publicació, “El ninot de neu” era un àlbum sense mots, molt net, fresc i entenedor, amb molta acció. Fins ara s’han publicat més de cinc milions d’exemplars, arreu del mon.

Potser es va fer molt conegut perquè uns anys més tard, el 1982 el llibre va ser passat a format pel·lícula d’animació amb una durada de 26 minuts. La pel·lícula va ser nominada per a l’Òscar al millor curtmetratge de dibuixos animats. Va ser una obra molt bonica que s’ha fet patrimoni dels anglesos i cada any la passen per televisió quan arriben aquestes dates nadalenques.

El seu argument explica que un dia nevat d’hivern, un nen fa un ninot de neu que cobra vida quan arriben les dotze de la nit. El nen i el ninot juguen amb els electrodomèstics, les joguines i la resta d’objectes que hi ha a la casa, mentre es mantenen prou en silenci per no despertar els pares.

Després, a la cuina, el ninot de neu prepara un àpat que es mengen a la llum de les espelmes. Mes tard, van a l garatge comencen a volar sobre els camps i les ciutats i veuen sortir el sol abans de tornar a casa.
Quan el nen es desperta l’endemà al matí, descobreix que el ninot de neu s’ha fos. Aquest és el final que costa de pair i on els nens poden plorar, però alhora és un ensenyament perquè ens recorda que el nadal té un punt trist. El ninot de neu i el nen han viscut una aventura extraordinària però l’endemà el ninot s’ha desfet i veiem el nen, a l’última pàgina mirant un munt de neu com si estigués intentant comprendre què ha passat. Ens recorda que totes els coses que estimem, més tard o més d’hora ens deixaran.

En una entrevista, Briggs va assenyalar: «No tinc finals feliços. Vaig crear el que sembla natural i inevitable. El ninot de neu es fon, els meus pares van morir, els animals moren, les flors moren. A tots els passa. No hi ha res particularment ombrívol sobre això. És un fet de la vida».

Si no coneixeu la pel·lícula, aquest mes de gener teniu l’oportunitat de veure-la a la Filmoteca.
A la FilmoXica comencen l’any 2024 programant un cicle dedicat a la neu. Diuen: “Ella serà la protagonista d’aquest cicle que ens durà a les profunditats d’un dels elements més màgics i vinculats a la memòria dels hiverns d’infància d’una part del planeta. La veurem emocionant en entorns urbans, desfent-se en plena natura o essent l’escenari perfecte per al regne de la imaginació.”

“El ninot de neu” el programen dos dies:
Diumenge, 21 gener a les 17:00 h.
Dissabte 27 gener a les 17:00 h.

Per a totes les edats.

LES DADES:
TÍTOL: El ninot de neu
Autor: Raymond Briggs
Il·lustrador: Raymond Briggs
Traductor: Jordi Ainaud
Editorial: EntreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2023

by

Christian Bruel i la literatura compromesa

Seguir a les xarxes socials el que es cou perquè et permet saber què s’està publicant o està en camí.

Aquests dies, a l’ID, he vist que l’editorial EntreDos (de qui em considero seguidor fidel) té previst publicar aquest setembre “La historia de Julia” de Chistian Bruel. El cor se m’ha accelerat i, de poc, que no acabo a l’hospital amb un atac de nostàlgia.

Tenia aquest llibre en una publicació que va fer Lumen amb un altre títol (Clara, la niña que tenia sombra de chico) i conservo Lison y el agua dormida, una altra de les seves obres.

També els de l’editorial “El jinete azul” van fer una publicació, no recordo l’any.

Potser és per l’edat (va néixer el 1948) i perquè ens va tocar viure la segona meitat del segle XX, entenc perfectament la seva trajectòria. En Bruel va ser, a més a més d’autor compromès, editor de literatura infantil combativa i a favor de les noies. Va tirar endavant dos projectes editorials bonics de debò, curts però bonics. Un va ser “El somriure que mossega” (Le sourire qui mord), amb seu a París i la seva idea era publicar amb una visió que pretenia allunyar-se de la imatge carrinclona, estereotipada i conservadora que s’oferia de la infantesa i apostar per una literatura activista, emancipadora i combativa. Un fill de la revolució del 68, vaja.

L’any 1975 es va publicar L’Histoire de Julie i es van vendre més de cinc mil exemplars, tot un èxit, tenint en compte que les autoritats franceses responsables de les publicacions per a infants i joves el van qualificar, entre altres adjectius, com a pornogràfic.

Mireu què hi deia en Bruel:

“Considero que la publicació de quasi tots els nostres llibres són actes profundament polítics en el sentit que són propostes de resistència a l’ordre de les coses i que lluny d’indicar una línia, confien en lectors considerats còmplices i desperten un escrutini crític. És en això, sens dubte, on el polític i l’artístic poden anar de la mà.»

Si podeu, esteu al cas i doneu-li una oportunitat a aquest conte. No sé si ara el publicaran amb la versió inicial i sense censura però segur que les il·lustracions de l’Anne Bozellec us agradaran. Fixeu-vos en els cabells de la noia fets a tinta. Són una meravella.

Felicitacions a les exploradores d’EntreDos per la recerca i recuperació dels bons clàssics de la LIJ.

by

«Tigre», a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat que ens parla d’amistat, d’una amistat entre la senyora Josefina i un tigre que es troba mentre passeja per un bosc nevat i com, des d’aquell dia, es converteixen en companys inseparables.

Al principi, a la ciutat hi ha certa confusió i pànic, però de mica en mica tothom accepta l’animal.

Hi ha un moment en que el tigre cau malalt i el motiu d’aquesta malaltia no és altre que la tristesa, l’enyor d’estar lluny de casa seva, lluny de la selva. La Josefina compra dos bitllets d’anada i un de tornada i acompanya el tigre convençuda que, de vegades, has de saber dir adeu a la gent que t’estimes perquè això també pot ser un nou començament.

I com cada programa fem una pregunta i entre els encertants sortejarem el llibre, gentilesa, en aquesta ocasió de l’Editorial EntreDos. La pregunta que fem és:

De què emmalalteix el tigre?

I també vam anunciar el guanyador del llibre “Un bandoler llegendari” que va ser l’Ivan Pérez. L’Enhorabona! Tenia l’esperança que guanyés l’Ignasi Serrallonga i m’havia imaginat que era parent del bandoler.

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 18 de juny.

En el mateix programa es va parlar de les 40 escoles cooperatives que a Catalunya i que eduquen gairebé 17.000 alumnes. Com son les escoles cooperatives?
Ho van explicar la Marta Rebollar, directora de l’escola cooperativa Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels.
L’Enric Masià, director de l’escola cooperativa Elisabeth de Salou
La Mercè Casals, exalumna i mare de l’AFA de l’escola Paidos de Sant Fruitós del Bages
La Judit Hervás i Júlia Garcia, presidentes d’AlumnesCoop, Neus Font, referent i mestra de l’escola cooperativa integral Solc i
L’Elisabet Sanchez, directora del centre educatiu i terapèutic El Carrilet, escola cooperativa d’educació especial.

Podeu llegir un extens resum que ha fet la directora de l’Ofici d’Educar, l’Elisabet Pedrosa, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/a-catalunya-hi-ha-40-escoles-cooperatives-que-son-i-com-funcionen/noticia/3233767/

I si voleu escoltar el programa sencer, cliqueu a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/escoles-cooperatives-perque-la-cooperacio-sestengui-com-una-taca-doli/audio/1174439/

by

«Germanes» una aventura gràfica verídica

En alguna ocasió he explicat que els llibres que més m’enganxen són els que estan basats en fets reals. Molt més que les aventures inversemblants o extraordinàries. Si al darrera hi ha quelcom que els dóna verosimilitud, les miro amb uns altres ulls, amb més interès.

És el que m’ha passat amb «Germanes», la segona novel·la gràfica d’una trilogia escrita i dibuixada per la Raina Telgemeier on explica uns fets que li van succeir durant un viatge amb cotxe juntament a la seva germana, el seu germà petit i la seva mare.

Van des de Sant Francisco a Colorado i durant aquells dies anirem coneixent la relació entre la Raina i la seva germana Amara, cinc anys més petita, amuntegades en una antiga Volkswagen durant centenars de quilòmetres, les dues germanes es barallen per tot i a tothora. Ja ens imaginem com anirà la cosa perquè les dues germanes tancades en un espai petit com és el cotxe, acabaran entenent-se o això és el que pensem.

Aquest relat interessa als preadolescents perquè les situacions que s’expliquen són tan habituals que no poden fer altra cosa que sentir-se emmirallats. Hi ha humor, sinceritat, angoixa i rivalitat entre germanes, esclar! El temps que necessiten per entendre’s i un espai tancat és l’ocasió ideal perquè les dues germanes s’acabin coneixent millor del que no pas sembla.

El relat, de fet, ens mostra dues històries que podem seguir fàcilment perquè canvia el color de la pàgina segons estigui parlant dels fets actuals o dels fets passats. Són com flashbacks que es van intercalant per fer-nos evident com és que la seva relació és tan visceral, de vegades.

Si no us atrau aquest tipus de format o no esteu del tot convençuts, us recomanem que li doneu una oportunitat a “Germanes” perquè us agradarà. Ve avalada per nombrosos premis (això no és cap garantia, ho sabem) i perquè les persones que porten l’editorial EntreDos són de confiança i amb molt bon ull i criteri.

Si llegiu aquest relat amb els vostres fills potser necessitaran que els expliqueu alguns incidents com, per exemple, la relació amb els walkmans (taula de salvació que molts tenien per fugir de la vida real tan poc emocionat i tan poc interessant que els tocava viure) on es podien sentir les cançons que els mostraven una altra realitat.

Un còmic que val la pena tenir a la biblioteca de l’Institut. Recomanat entre 11 i 13 anys.

LES DADES:
Títol: Germanes
Autora: Raina Telgemeier
Il·lustradora: Raina Telgemeier
Traducció: Marc Donat
Editorial: EnteDos
Pàgines: 208
ISBN: 9788418900440
Blanes, 2023

by

«Tigre», una història commovedora

Us heu fixat en les lletres del títol? Quina bona idea pintar-les com si fossin la pell del tigre, carbassa i negre, carbassa i negre! Això ja ens apunta que el protagonista és el tigre i, a més a més, l’autor ho remarca dibuixant-lo en primer pla, ben gran i fent la seva silueta amb traços gruixuts.

Hi ha també una altra figura, una senyora, la Josefina, que està passejant pel bosc nevat. A la tercera pàgina es troben i veiem el gest de la dona i els seus ulls esporuguits. Però aquest dia serà especial perquè la por queda ràpidament alleugerida quan llegim que el tigre va fregar el braç de la Josefina amb el cap. Quan girem full veiem com la dona acaricia el tigre i marxen junts.

Es converteixen en companys i malgrat els primer dies, a la ciutat hi ha certa confusió i pànic, de mica en mica tothom accepta l’animal.

El tigre és el centre d’aquesta història il·lustrada a la manera antiga, com si fos de principis del segle XX (els detalls de la roba dels personatges també ho identifiquen), amb tons i colors càlids, escenes tranquil·les i commovedores.

Hi ha un moment en que el tigre cau malalt i el motiu d’aquesta malaltia no pot ser altre que la nostàlgia d’estar lluny de casa seva i la Josefina compra dos bitllets d’anada i un de tornada fins a la selva on deixarà el seu amic, convençuda que, de vegades, has de saber dir adeu a la gent que t’estimes perquè això també pot ser un nou començament.

El tigre es curarà i la Josefina tornarà a ser feliç. Al final, una sorpresa ens espera a la cantonada de la peixateria.

Tigre es una història senzilla, d’amistats, amb il·lustracions precioses que fan d’aquest àlbum ideal per als infants de cinc anys i cicle inicial d’Educació Primària.

Les dades:
Títol: Tigre
Autor: Jan Jutte
Il·lustrador: Jan Jutte
Traductora: Maria Rosich
Editorial: EntreDos
Pàgines: 54
Blanes, 2023

El tràiler, en anglès:

by

«El sot», un lloc encantat per jugar i crear

Enmig de l’allau de llibres que parlen d’emocions i de com s’han de comportar els infants, apareix “El sot”, un àlbum que és tot just el contrari i que va adreçat, també, als adults, especialment als mestres.

Imagino la possibilitat de començar un claustre llegint aquest llibre i m’agrada pensar la conversa que se’n derivi resultarà enriquidora. El sot va directament al moll de l’ós del que sovint passa als patis de l’escoles i, de fet, el tema central va més enllà dels joc dels infants perquè es tracta de la relació de poder adult-infant.

Però, anem a pams. L’argument ens explica que darrera de l’edifici del gimnàs de l’escola hi ha un gran forat on els nens juguen. És un espai màgic, que està ple de sorpreses, i permet l’experimentació, on els nois i noies inventen jocs, juguen a fer equilibris, salten, preparen pistes d’obstacles, un espai meravellós.

Però la mirada dels mestres no és la mateixa perquè el veuen com un lloc on es poden fer mal, on és fàcil patir algun accident, una caiguda o una esgarrapada. No entenen el potencial creatiu del sot i segurament també han oblidat quan ells eren infants i com de bé s’ho haguessin passat. Els mestres prefereixen que els nens juguin a futbol, que saltin a la corda, que es gronxin suaument, o que juguin a jocs més tranquils sota la seva mirada.

La solució que troben és tapar el sot, i així ho fan. Problema resolt? No! La imaginació dels infants és desbordant i trobaran altres maneres de divertir-se, lluny de la mirada de l’adult, allà on veritablement es creix.

Resulta curiós que l’única escena on una nena es fa mal passa a la porta de l’escola, lluny del sot.

M’ha agradat el posicionament de l’autora, clarament al costat dels infants. No sé el motiu pel qual ens arriben des del països del nord d’Europa aquestes històries amb personatges arquetípics, nens i nenes lliures, que són actius, que gaudeixen del joc, de la natura, experimentant amb la fantasia contínuament. Són infants feliços, uns relats on els avorrits són els adults. M’agrada veure els infants units en la seva causa, en la defensa del seu joc, de la seva imaginació.

Les il·lustracions són efectives, boniques i fresques.

Recomanat per a Cicle inicial i per a mestres.

LES DADES:
Títol: El sot
Autora: Emma AdBäge
Il·lustadora: Emma AdBäge
Traductora: Carolina Moreno
Editorial: entreDos
Pàgines: 32
Blanes, 2022

by

Truman, el viatge extraordinari d’una tortuga

A la revista GUIX d’INFANTIL núm 116 corresponent als mesos de setembre- octubre,  a la secció «Menjallibres», hem publicat una píndola pràctica basada en el llibre “Truman” de Jean Reidy, editat per EntreDos. En castellà,  a AULA DE INFANTIL.

Expliquem que la presència d’animals a l’aula té beneficis perquè millora les interaccions entre els infants, permetent que comparteixin la cura, l’alimentació o la preocupació per l’animal. Milloren les relacions, la comunicació i la confiança entre els nens i aporten suport emocional als infants amb dificultats socials.

També recordem que la literatura ens permet entrar en aquest món fascinant de les connexions amb les mascotes i ho centrem en el llibre “Truman” que ens narra les vivències d’una tortuga que viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, la tortuga s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran de l’habitual, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valenta!”… A continuació, la Sara se’n va.

A l’article també expliquem algunes activitats que es poden fer amb aquests llibre, abans, durant i després de la seva narració.

Podeu llegir l’article sencer entrant al web de l’editorial Graó:

https://cat.grao.com/ca/producte/truman-el-viatge-extraordinari-duna-tortuga-gi116154010

by

«Un ou és silenciós», un bon llibre per als petits naturalistes

«Un ou és silenciós» és un llibre de natura escrit per la Dianna Hutts Aston, autora dels Estats Units, especialitzada en llibres de coneixements. De moment, l’editorial EntreDos ha traduït “Una llavor dorm” i “Un ou és silenciós”. Imagino que, més endavant, aniran traduint la resta de llibres que formen part d’aquesta col·lecció, com “Un niu fa soroll”, “Una papallona és pacient”, “Un escarabat és tímid”, etc.

Dels dos que he llegit, crec que “Un ou és silenciós” enganxarà més als infants. Bé, al menys a l’infant que jo vaig ser fa uns quants anys li hagués agradat saber més coses dels ous. Recordo que, en arribar les vacances d’estiu, allà al poble, acompanyava a l’avi matern a feinejar pels camps i, de tant en tant, ens aturàvem i em mostrava meravelles com plantes, insectes i altres bestioles. Però quan trobàvem algun niu, l’avi s’esplaiava i m’explicava històries fascinants dels ocells que a un infant de ciutat com jo li semblaven extraordinàries.

Per això dic que la lectura d’«Un ou és silenciós» atraparà més als infants.

És un llibre ben editat, de format gran, entretingut i educatiu. Em recorda recorda un àlbum semblant que va editar Cruïlla fa uns anys i que tenia unes mides enormes, amb solapes, pestanyetes, siluetes i secrets a cada pàgina.

Què aprendran els infants amb aquest llibre?

Començant per les guardes, veuran que a les del davant hi ha una pila d’ous de totes les mides i colors. Quan vagin a les del darrera podran veure els animals que han sortit d’aquests ous i descobriran que la majoria són d’un color diferent. El plomatge dels ocell no correspon al color dels ous. Així, l’ou d’oriol és rosat i l’ocell és groc, per exemple.

Després, quan vagin avançant trobaran una frase poètica que encapçala cada doble pàgina i ens mostra coneixements extraordinaris com els colors, els textures o el creixement de l’animal a l’interior de l’ou.
De tota manera, allò que el fa realment interessant no és només la informació. Cal deturar-se a admirar el bon treball de la il·lustradora, la Sylvia Long, que transforma el llibre en quelcom força especial i bonic.

El final és espectacular perquè ens mostra l’eclosió d’un ou de camallarga americà i a la pàgina següent veiem els pollets que han sortit. Preciós.

En aquest llibre trobareu més de seixanta tipus d’ous d’ocells, rèptils i insectes.

Seguirem amb interès aquesta col·lecció de llibres adreçat a infants a partir de 4 anys

LES DADES:
Títol: Un ou és sorollós
Autora: Dianna Hutts
Il·lustradora: Sylvia Long
Traductora: Susana Tornero
Editorial: EntreDos
Pàgines: 40
Blanes, 2022