«En Marc i en Moha», l’inici d’una saga molt divertida

Els dos herois protagonistes del primer còmic conjunt dels danesos Kim Fupz Aakeson i Rasmus Bregnhøi, són dos nois descarats, que contínuament es fan bromes entre ells i tenen el cap ple de ximpleries (com ha de ser). Són les ximpleries habituals que tots recordem o coneixem.

El llibre ens mostra deu històries de les coses que els passen a en Marc i en Moha i no pretén moralitzar, ni educar ni res que se li assembli. Només és un entreteniment que l’únic que fa és generar ganes de llegir més aventures d’aquests nois descarats, sorollosos, que es barallen i al moment són els millors amics, i sobretot, usen un vocabulari que potser no agradarà a alguns adults que pertanyen al grup de pares i mares que tenen els seus fills entre cotons, en una bombolla. Està bé quan els adults deixem que els nens siguin nens i els llibres no venen amb càrrega de moralina afegida.

En Marc i en Moha van pels carrers vivint les seves petites aventures i no sempre són bones pensades.La primera de les situacions que llegim es titula “Nous veïns” i és quan es troben per primera vegada perquè en Moha s’acaba de traslladar al barri. Discuteixen però quan la mare d’en Marc el crida a dinar i després li pregunta amb qui parlava al carrer, ell li respon: Amb el meu nou amic.

Cada episodi té unes 8-10 pàgines i són realment divertits. Mengen panses durant el Ramadà, juguen a futbol, tornen boig al monitor de natació, busquen la disfressa perfecta per a Hallowen, són poc amables amb el nòvio de la mare, etc. De fet, són ells dos contra el món, o millor contra els adults.

Ja ho he dit abans, però torno a recordar que és un còmic que agradarà perquè és fàcil de llegir i perquè als nois (aquí no sé si tothom estarà d’acord) els anirà bé tenir una figura masculina amb qui identificar-se. Ara mateix, costa de trobar protagonistes nens que siguin positius, divertits i una mica gamberros. El mercat està apostant per les noies potents, valentes i formidables i els nois no acaben de trobar un model que s’assembli a ells o en qui emmirallar-se. Potser és qüestió de trobar l’equilibri. O, tal vegada són modes, no ho sé, però que hi ha tema, segur.

Un agraïment a l’editorial Takatuka per apostar per aquesta nova col·lecció de còmic infantil-juvenil que ens farà passar bons moments.

La traducció de la Maria Rossich és molt encertada. Introduir paraules com “mola”, “hòstia” o “mè”, per exemple, em sembla encertadíssim.

Lectura recomanada a partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: En Marc i en Moha
Autor: Kim Fupz Aakeson
Il·lustrador: Rasmus Bregnhøi
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Takatuka
Pàgines: 104
Barcelona, 2023

Aquest còmic ha estat guardonat amb el Premi Scriver 2016 de Dinamarca.

La fitxa:

«Memento mori», un àlbum valent

He llegit Memento Mori (“Recorda que ets mortal”), un llibre que ens mostra un diàleg entre un nen i la seva mare parlant sobre la mort. És un tema del que se n’han fet molts llibres però no recordo cap que fos tan directe i tan profund pel text i per les imatges, plenes de simbolismes i molt pensades.

A “Memento mori” trobem franquesa però també hi ha humor, un humor que ve donat per com estan il·lustrades les pàgines, combinant els colors llampants i vius amb les ombres que van planant per tot arreu i representant allò que és mort.

En aquest àlbum, les autores, Conce Codina i Aurore Petit, plantegen un diàleg entre una mare i el seu fill que comença a la sortida de l’escola. És una situació habitual, un en que s’abraça al seu pare, una mestra que s’ho mira des de la porta, i una mare que camina amb les mans a les butxaques. Tot força normal. L’infant pregunta quines coses poden morir i la mare li contesta que el foc, el sol, l’amor i l’amistat poden morir.

És una resposta general però en passar pàgina els veiem caminant pel parc i el nen torna a insistir: “Tot el que viu mor?” i la mare respon de nou de manera general. Sí, diu, les flors, les mosques, els arbres, els planetes, les galàxies, les bacteries, tot el que està viu mor.

Però a la següent pàgina quan el nen insisteix per tercera vegada, la mare es gira i el mira als ulls, directament, mentre li agafa la mà. Són a la vorera, enmig d’uns aparadors de botigues d’aliments i s’albira, a la dreta, una llibreria. El nen pregunta: “Qui mor” i la mare contesta: Els humans.

És un gir en la història i ens fixem que alguns elements estan intents de negre i ens adonem que corresponen a tot allò que està mort, com els peixos de la peixateria, per exemple.

Aquest nou gir, ens porta a una segona fase on la conversa se centra en les persones i es troben davant d’una llibreria (librería de viaje, diu el rètol) i mentre la mare li explica la mort d’alguns herois literaris que veiem al seu voltant com la caputxeta vermella, Bambi, Maria Antonieta Dràcula, etc.

I encara recordant que hi ha hagut més morts que vius al llarg de la història veiem un mamut, Mozart, un dinosaure, Napoleó, Leonardo da Vinci, Neruda, etc.

I tornem a girar full i comença una nova tanda de preguntes que ens fan reflexionar. Són unes quantes pàgines que parlen de l’alternança entre la vida i la mort, la desaparició, el que ens queda en el record. Hi ha tensió en el relat, una tensió que contrasta amb les feines quotidianes que fan la mare i el fill en arribar a casa com cuinar, amanyagar el gat, jugar, sopar, etc. amb la discussió poderosa sobre l’existència, l’universal, la desaparició, l’infinit, la pèrdua.

En aquestes pàgines hi ha detalls divertits o curiosos com el del nen jugant i a la pantalla es llegeix “game over”, el ram de flors o el taulell de l’oca.

El final és bonic, molt bonic. I la frase de la contracoberta és per emmarcar.

Torno a insistir en l´ús del color. M’ha semblat molt encertat.

Lectura recomanada á partir de sis anys però que pot ser una bona lliçó de filosofia per als més grans.

LES DADES:
Títol: Memento Mori
Autora: Conce Codina
Il·lustradora: Aurore Petit
Traductora: Maia F. Miret
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 36
Barcelona, 2023

Lectures recomanades Sant Jordi 2023

Fa unes quantes setmanes que les llibreries estan organitzant les novetats que podrem comprar d’ací a deu dies. Se’ls gira feina perquè enguany hi ha tants llibres que valen la pena que serà complicat triar quins sí i quins no exposaran a les paradetes que el diumenge 23, Diada de Sant Jordi, ocuparan carrers i places de tot Catalunya.

Des que vam començar aquest blog, acostumo a pujar els tríptics de Nadal i Sant Jordi amb 40 bones lectures, deu per a cada cicle de Infantil i Primària.

Una part dels llibres que apareixen en aquesta tria són recomanacions valuoses de les persones que col·laboren amb l’Espai Llamps i Centelles a qui agraeixo la seva desinteressada aportació.

En el tríptic he volgut incloure la il·lustració de la gran Olivia, un petit homenatge al personatge creat per l’Ian Falconer, i el diàleg que apareix a la primera de les històries, abans que l’Olivia se’n vagi a dormir:

—Avui només cinc llibres, mare.
—No, Olivia, només un.
—Què et sembla si són quatre.
—Dos.
—Tres.
—Bé, d’acord, tres. Però ni un més!

Cicle Infantil

Piratas en el jardín
Atak. Libros del zorro rojo

El nou
Silvia Vecchini. Barcanova

L’elefant amb ulleres
Natasha Domanova. Nandibú

Una gran sorpresa
Daniela Kulot. Kalandraka

Cuc i eriçó
Ramón D. Veiga. Takatuka

Una habitació molt sorollosa
Alicia Acosta. Flamboyant

Tigre
Jan Jutte. Entredos

No a totes les nenes els agrada el rosa
David Pintor. Barcanova

Les tres cabretes i el trol
Marc Barnett. Andana

¡Shhh!
Tini Malitius. Lóguez


Cicle Inicial

Hi havia una forma
Cruschiform & Gazhole. Barrett

Detectiu Samsó
Karerina Gorelik. Baula

Regreso al bosque de los cuentos
El hematocrítico. Anaya

Te de maduixa al cau del teixó
Eulàlia Canal. Bindi Books

El nen
Colas Gutman. Animallibres

Papallona
Marc Majewski. Ekaré

Narvalicorn i Medu
Ben Clanton. Joventud

Uxío i amics
Martin Romero. Astiberri

Orbie, dibuixa’m un xaibotó
Frédérick Wolfe. Birabiro

Una papallona és pacient
Dianna Hutts. EntreDos

Cicle Mitjà

Manual per a superherois
David Aceituno. Flamboyant

La vida íntima de la Laura
Clarice Lispector. Club editor

Paf!
Volker Schmitt. Bindi books

Xiclet. Enganxa’t al vers
Núria Freixa. Neopàtria

El gran llibre de l’aigua
Sarah Garre. Combel

David Colom
Swapna Haddow. Flamboyant

Alerta, verins!
Jan Tytgat. Takatuka

Els pops tenen zero ossos
Anne Richardson. Zahorí

Bill el lladre
Allan Ahlberg. Babulinka

Enigmes del cos humà
Víctor Escandell. Zahorí

Cicle superior

27 casas
Raul Vacas. La Guarida

La meravellosa granja d’en McBroom
Sid Fleischman. Blackie books

El bandoler llegendari
Arnau Cònsul. Arallibres

Mòmies al descobert
Ton Froese. Barcanova

El último oso
Hanna Gold. Duomo

La lletra que tot ho canvia
Ramon Besora. Meraki

Enigma animal
Rachel Poliquin. Ekaré

Cartes d’amor de 0 a 10
Susie Morgenstern. Blackie Books

Nen i Jaguar
Andrea Maceiras. Nandibú

12 poemas de Rafael Alberti
Kalandraka

El tríptic, per si el voleu imprimir:

«La lletra que tot ho canvia», la màgia feta poema

Al mes d’octubre del 2022, a la tertúlia que vam compartir amb en Ramon Besora, ens va fer un regal en forma de primícia. Es tractava d’una idea que es trobava en procés d’il·lustració. Per exemplificar-ho ens va fer jugar amb unes lletres per composar paraules. Mireu aquest vídeo i ho entendreu perfectament:

Ara, cinc mesos després, el llibre ha vist la llum. Es tracta d’un poemari amb un títol prou explícit: La lletra que tot ho canvia.

Observem la coberta:
Al capdamunt un blauet que enfila directament cap al riu a la recerca del peixet que se’l mira esporuguit, però en el seu picat el que pesca és una lletra, la “T”, i això provoca que el títol canviï el seu significat i allà on deia “lletra” ara hi diu “llera” fent referència a la depressió de terreny que veiem per on corre el riu.

Girem full, intrigats pel que trobarem i les guardes ja ens alerten de què va la cosa, d’un joc de paraules nascudes de l’insòlit, de l’imprevist, de l’absurd, de tot allò que ens envolta. El color vermell —que és un símbol— també ens avisa que estem parlant de vida.

I comencen els jocs. Cada poema està estructurat de manera similar. Mirem el primer.

Una doble pàgina ens mostra, a l’esquerra una paraula de cos enorme on la primera lletra és de color vermell. Hi diu Tren.
a la pàgina senar el poema complet:

Passen coses ben estranyes!
Un tren, veloç, perdé la T:
Ara és un animal amb banyes.

I en aquestes tres línies trobem un avís del que vindrà (coses ben estranyes) i un joc en forma d’endevinalla que hem de resoldre. Aquesta és fàcil, oi?

A la part de sota hi ha un tren en marxa, a gran velocitat i per les finestres veiem quatre persones i un gat.

A la doble pàgina següent, la transformació!

Segueixen estan les persones, el gat i les vies però el tren ha desaparegut i en el seu lloc hi ha, ja us ho imagineu, un ren.

Si us fixeu en aquest i en tots el poemes hi ha les mateixes constants, com la presència del color vermell en detalls significatius. Cada quatre pàgines canvien el color del fons i en algunes de les poesies trobareu a peu de pàgina una explicació d’alguna paraula que pot resultar poc coneguda. S’agraeix.

Voldria remarcar la gran feina de l’Albert Asensio, l’il·lustrador, que ha entès perfectament el joc i, amb la seva perícia amb l’ús del llapis i la seva sensibilitat mesclant els colors, ha estat còmplice directe de l’espectacular resultat. Un breu vídeo perquè veieu com treballa:

M’ha agradat «La lletra que tot ho canvia», crec que és un llibre per regalar i, a l’escola o l’institut, us pot inspirar activitats similars partint del joc amb les paraules, la creació de nous llenguatges i potser amb els vostres alumnes us atreviu a inventar nous versos partint d’una premissa similar.

Per exemple, enlloc de treure lletres, se n’afegeixen d’altres i la paraula resultant té un altre significat. Imagineu que als vostres alumnes els dieu “sol”, segur que si n’afegeixen pel davant trobaran pèsol, mussol o bressol i si les afegeixen pel darrere soldat, solució o solter, entre d’altres. I au, a fabricar poemes.

Lectura recomanada a partir de cicle mitjà.

DADES:
Títol: La lletra que tot ho canvia
Autor: Ramon Besora
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Meraki
Pàgines: 48
La Seu d’Urgell, 2023

«Cartes d’amor de 0 a 10», en format còmic

Fa uns vuit anys a la col·lecció Nandibú (editorial Pagès) es va publicar “Cartes d’amor de 0 a 10” i va ser un encert perquè la novel·la va tenir força èxit entre els nois i noies. Ara estem de sort perquè una altra editorial, Blackie Books, ha tornat a editar aquest relat però en format còmic, amb unes il·lustracions amables, senzilles però efectives. Un altre encert que ajudarà a passar bons moments de lectura als infants i joves.

Conec una llibretera que em va dir en certa ocasió que aquest és un relat que l’ha recomanat manta vegades (a nois i adults) i que té l’èxit assegurat, pel seu humor i la seva sensibilitat. Hi estic d’acord.

La història que ens explica la Susie Morgenstern es centra en un noi, l’Ernest, que té deu anys i una vida força ensopida i trista. Viu amb la seva àvia Nina de 80 anys i la Herminia, una institutriu que es cuida de la casa. La mare de l’Ernest va morir en néixer ell i el pare està desaparegut.

Amb aquest panorama, la vida del noi no sembla tenir cap al·licient. La casa sembla del segle XIX, no tenen televisió, ni telèfon ni surten mai a passejar o a dinar fora. Aixó sí, l’Ernest és un noi força guapot i va sempre molt ben vestit. De fet, a les imatges del còmic el veiem amb corbata i ben vestit. Té un encant especial.

Un dia, arriba una noia, la Victòria, a la seva classe i aquí el relat fa un gir espectacular perquè la noia és un terratrèmol, xerraire, divertida i optimista. Es farà amiga de l’Ernest i el traurà del seu ensopiment.

I les cartes? No les veiem fins a les darreres pàgines i serviran per emplenar el buit, l’absència dels pares, que ha tingut el noi durant deu anys.

Un còmic molt recomanable sobre la joie de vivre que ens fa somriure i ens fa venir ganes de viure com si no hi hagués un demà. Amb happy end, naturalment.

Les il·lustracions de Thomas Baas estan molt ben fetes, de línia clara.

LES DADES:
Títol: Cartes d’amor de 0 a 10
Autora: Susie Morgenstern
Il·lustrador: Thomas Baas
Traductora: Marina Espasa
Editorial: Blackie Books
Pagines: 86
Barcelona, 2023

«Una volta al mon», un relat de geopolítica, filosofia i aventures.

M’agrada anar al País Basc i conèixer la seva cultura, la seva geografia i la seva gastronomia. Fa uns anys (no gaires) en una de les escapades de tres dies, vaig anar a dinar a Zarautz, un poble amb una platja enorme i un restaurant prou conegut perquè el propietari és en Karlos Arguiñano. Recordo que vam arribar caminant des d’un poble preciós que hi ha a la vora, Getaria. Des d’allà pots agafar un camí ben asfaltat i turístic que et porta directament a Zarautz en poc més d’una hora. És un passeig molt recomanable perquè vas a tocar de la costa i pots gaudir dels flysch, una formació rocallosa de roques dures i roques blandes que s’intercalen i formen uns plecs increïbles.

D’aquella escapada em va emocionar molt el poble de Getaria, i especialment la seva església construïda en un lloc impossible i envoltada de carrerons estrets i empinats. El poble fa olor de mar i notes la presència d’Elkano, un mariner que fa cinc cents anys fa fer la primera circumval·lació al planeta i que va néixer a Getaria precisament.

Per commemorar l’efemèride, l’editorial Kalandraka ha traduït un relat —publicat inicialment en èuscar— d’en Joseba Sarrionandia que explica aquella gesta, aquell viatge èpic que va començar amb cinc naus i 237 persones, de les que només van tornar 18, a bord de l’única nau que va quedar, la Victoria.

El relat està narrat en forma de diàleg. Una nena li demana a la seva àvia, professora d’història, a punt de jubilar-se que li expliqui una història de debò. I l’àvia comença a explicar-li “la volta al món d’Elkano i Magallanes al segle XVI”

Entremig, la nena li fa moltes preguntes i comentaris que li serveixen a l’autor per narrar altres històries curioses que podem veure en aquest planeta nostre.

La conversa té moments humorístics i també ens parla de poder, economia, diferències culturals, racisme, memòria històrica, etc.
M’ha agradat, especialment, quan l’autor es posiciona del costat dels indígenes que vivien feliços abans de la arribada dels conqueridors.

Lectura recomanable a partir d’onze anys.

LES DADES:
Títol: Una volta al món
Autor: Joseba Sarrionandia
Il·lustrador: Ares
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 158
Barcelona, 2023

Les primeres pàgines aquí:

«Paraules de caramel» a L’ofici d’educar

Curiosament, aquesta setmana he llegit «Corre, Kuru, corre!» un relat curt, bonic i basat en fets més o menys reals. El va escriure en Patxi Zubizarreta i va guanyar el Premi Ala Delta fa quatre anys. El tenia pendent. He dit curiosament perquè un dels personatges principals és una camella formidable que cuida, alleta i protegeixi una petita girafa durant la travessa del desert. La camella, a més a més, la defensen els homes de la caravana perquè, ella no ho sap, el seu instint maternal els portarà al seu destí. Una gran història que comparteix protagonisme amb “Paraules de caramel”, un altre camell.

Hem triat “Paraules de caramel” per celebrar els 200 programes dels Llibres per somiar i ens feia una especial il·lusió que fos una de les obres de Gonzalo Moure, un gran escriptor de literatura juvenil a qui admirem, a més a més, pel seu compromís amb causes com la del poble sahrauí (algunes de les seves obres estan inspirades en les seves estades allà, com “El beso del Sáhara”, “Los gigantes de la luna” i aquest “Paraules de caramel”, un llibre que s’ha reeditat fa molt poc, ara en català. Fa vint anys ja e va publicar en castellà).

L’hem qualificat com un relat dels imprescindibles.

I com cada programa fem una pregunta relacionada amb el llibre. La d’aquesta lectura és la següent:

Quin és el nom del nen que narra la història?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 de febrer.

I la guanyadora de la recomanació anterior (En Charlie Brown i companyia) és la Rosa Soler. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/paraules-de-caramel-de-gonzalo-moure/audio/1160825/

Al mateix programa s’ha tractat de com un degoteig de casos d’abusos i violacions activa totes les alarmes. Les convidades al programa, la Laura Ferrer, educadora social especialista en educació sexual i emocional que treballa amb els Mossos per a la prevenció i detecció d’agressions sexuals; la Mireia Expósito, mossa d’esquadra que treballa fent formació a les escoles, i l’advocada Sílvia Soliguer, especialista en violència sexual masclista expliquen que els Mossos es troben amb nenes de 12-13 anys per a qui la primera relació sexual és una agressió sexual no consentida; les capten a través de les xarxes amb perfils falsos i acaben en una violació. Quines són les conseqüències psicològiques de patir una agressió sexual a aquesta edat? I les conseqüències penals de fer-la? Hi ha certa impunitat? Com podem erradicar la cultura de l’abús i les violacions?

Podeu llegir l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa clicant a https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/els-mossos-alerten-que-la-primera-relacio-sexual-per-a-moltes-noies-acaba-en-agressio/noticia/3210086/

També podeu sentir el programa entrant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/

Torna en Felip Marlot!

Un criteri que sol anar bé a l’hora de triar una lectura és conèixer la persona que l’ha escrit, el seu estil, els temes que tracta i la seva manera d’entendre la vida. Si t’agrada, quedes enganxat a les seves obres i et costa ser crític perquè t’ha convertit en un “fan”. En aquell moment només esperes l’aparició d’una nova novel·la per ser dels primers en gaudir-la. Recordeu les cues que es feien a la porta de les llibreries per ser el primer en adquirir el darrer Potter, per exemple? Doncs, una cosa semblant em passa amb en Joaquim Carbó.

La seva última novel·la per a joves és una nova aventura d’en Felip Marlot. Sempre he pensat que en Marlot és, en realitat, en Carbó, perquè el que explica és tan versemblant, tan proper i tan viscut que no pot ser d’altra manera.

M’agrada llegir a en Joaquim Carbó, amb la seva prosa farcida d’anècdotes que ens sonen familiars, amb el seu vocabulari replet de frases fetes i el seu humor una mica irònic, àcid o sarcàstic (no sé com definir-lo). M’agrada veure com s’emociona i es sorprèn del que està passant al seu voltant, ell que està de tornada de tantes i tantes coses!

No soc, ja ho veieu, la millor persona per recomanar “En Felip Marlot, els drons i els sensellar” però vaig a intentar-ho.
El títol? Ja ens dona les pistes dels temes que tractarà. Per una banda, un de contingut social que ens interpel·la a tots nosaltres, els sensellar, i de l’altra el poder de la tecnologia, els drons, que tan poden servir per fer-nos la vida millor com per fer-nos mal.

L’inici? Un capítol que ens serveix per entrar en el mon d’en Joaquim. La nit de lloro, el titula i, es clar, no podem estar-nos de llegir què significa aquesta expressió que usem sense saber-ne l’origen. I després el recorregut nocturn pels carrers fent recompte de les persones que dormen al ras, a l’entrada de les oficines bancàries, entre cartons, algunes avergonyides de trobar-se ne aquella situació. I en Marlot no pot estar-se de parlar amb ells i de conèixer les peripècies que els han portat a aquest estat lamentable.

Hi ha alguns capítols que, per delirants, no deixen de ser més reals. Crec que en Carbó deu tenir a casa seva (o al seu ordinador) una pila de fets sorprenents extrets de les notícies del diari perquè tot el que llegim ens sona o ens ho fa creure com a versemblant. Per exemple, hi ha un capítol, el tercer, on apareixen la Clara i l’Enriquet, personatges de les anteriors històries, on en Felip els ajuda a enxampar uns lladregots de carteres que es mouen a la sortida de l’estació de metro i usen un truc enginyós per engatussar els passatgers.

A part de la Clara i l’Enriquet també llegirem amb un somriure els records del poble de Morvià i les aventures allà passades.

A la segona part, entrarem amb el nou (no tan nou) i misteriós mon dels drons, aquests borinots que alguns estem descobrint. Hi ha un capítol on ens explica com funcionen els drons que m’ha semblat molt educatiu i didàctic.

Un detall que cal considerar és que a la pàgina 160, quan s’acaba el relat, hi diu que va ser escrit el desembre de 2017. Alerta, perquè en aquells moments dels drons no en teníem coneixement o no se’n parlava, la qual cosa ve a dir que en Carbó va fer una aposta arriscada i visonària. També ens fa veure les dificultats que hi ha perquè es publiquin els llibres. Ens n’alegrem de tenir-lo, encara que sigui amb més de cinc anys de retard, a les nostres mans, finalment.

Bé, i que en Felip es desplaci amb la seva atrotinada vespa fins a l’Hospitalet, ja és la cirereta per recomanar-vos que us el llegiu.

Lectura recomanada a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: En Felip Marlot, els drons i els sensellar
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Francesc Infante
Editorial: Animallibres
Col·lecció: Formiga vermella, núm. 124
Pàgines: 168
Barcelona, 2022

Lectures recomanades Nadal 2022

Ja tenim a punt les recomanacions de Nadal! És un ritual que vam iniciar fa una pila d’anys repartint un tríptic amb quaranta lectures que ens semblaven que podien ajudar a gaudir d’uns bons moments. Recordo que, a l’escola, fèiem una reunió amb els pares i les mares que assistien als “berenars i llibres” i comentàvem les bondats de determinats llibres i, de passada, apreníem a mirar des de diversos angles allò que els autors ens ofereixen.

M’agradaria aclarir que aquestes tries no les feia sol. Teníem un equip de mestres compromeses que feien aportacions i, entre tots, miràvem d’oferir el millor del millor.

Uns anys després, el 2009, vam començar a pujar-les al web i compartir-les amb altres mestres i famílies d’altres centres. La possibilitat de compartir, contrastar opinions ens enriqueix. No sempre estem d’acord, esclar!, però això és bo, sinó seria massa avorrit.

He tingut sort, perquè quan vaig deixar l’escola he continuat en contacte amb persones que em fan notar que ha aparegut un llibre potent i que no puc deixar de llegir. Normalment els hi faig cas i normalment l’encerten. Són llibreteres vocacionals, mestres compromeses, bibliotecàries molt lectores, etc.

La primera recomanació que vaig pujar a aquest blog, i que podeu trobar a la pestanya superior, anava acompanyada d’una cita preciosa de l’Emili Teixidor, extreta del seu llibre «La lectura i la vida» que deia: “Cada cop que llegim un llibre, les paraules reviuen, i el cap se’ns omple de vida i per això podem dir que els llibres són com conserves de vida que guardem a les biblioteques i a casa per alimentar l cervell: els pensaments, la fantasia, les emocions…Llegir és viure molt més i molt millor! Llegir no omple el meu temps, llegir omple i afegeix valor a la meva vida”

A continuació, trobareu la tria d’aquests darrers mesos i, al final de l’entrada, hi ha el tríptic per si el voleu descarregar i compartir. Són quaranta llibres, dividits per cicles.

Cicle Infantil

Al bosc
Ainara Azpiazu. La Topera

Les botes del general
Elisa Ramon. Edicions del Pirata

Alegria
Laia Figueras. Nanit

Un ou és silenciós
Dianna Hutts. EntreDos

La colla dels 11
Rocio Bonilla Animallibres

En tu cabeza
Matthieu Maudet Océano Travesía

La casa del ratolí
Jonathan Stutzman. Ekaré

El gat Boris. El cotxe banyera
Erwin Moser. Flamboyant

Cargol
Minu Kim. Joventud

Una sopa de piedra
Anaïs Vaugelade. Corimbo

Cicle Inicial

Tots comptem
Kristin Roskifte. Maeva

Esperant l’albada
Fabiola Anchorena. Kalandraka

Nosaltres, les persones
Dieter Böge. Libros del zorro rojo

El sot
Emma Adbäge. EntreDos

Un día con amigos
Philip Waechter. Lóguez

No m’agraden les moneiotes!
Juan Feliu. Takatuka

La sopa del senyor Lepron
Giovanna Zoboli. A buen paso

Ot el bruixot 1
Picanyol. Edicions del pirata

Uugh! Un relat del pleistocè
Rafael Yockteng. Ekaré

Com serà el més enllà?
Shinsuke Yoshitake. Libros del zorro rojo

Cicle Mitjà

Capità Lluc
Carles Sala. laGalera

El berrinche de Moctezuma
Nuria Gómez. Ekaré

En Charlie Brown i companyia
Charles M. Schulz. Meraki

El retrato del conejo
Emmanuel Trédez. Lóguez

L’Hivern del senyor Jeroni
Eulàlia Canal. Animallibres

El mocador del sultà
Pia Wortham. Yekibud

Conspiració a l’ombra (Llegendes del pati)
El hematocrítico. Barcanova

Tatrebill en contes uns
Miquel Obiols Kalandraka

Ei, ei, ei, Taxi!
Sasa Stanisic. Takatuka

Dagfrid. Una nena vikinga
Agnès Mathieu-Daudé. Flamboyant

Cicle Superior

Paraules de caramel
Gonzalo Moure. Kalandraka

El lleó sobre la porta
Onjali Q Rauf. La Galera

Un estiu de luxe
Marianne Kaurin. Nandibú

Cosmo
Carlie Sorosiak. Bindi Books

El jove Moriarty
Sofía Rhet. LaGalera

Un geni irrepetible
Marius Moneo. Ara llibres

L’illa
Anna Casals. Estrella Polar

Temps de haikus
J. N. Santaeulàlia. Akiara

No em dic Txaikovski
Juancho Azuar. Birabiro

Einstein – El fantàstic viatge
d’un ratolí a través de l’espai i el temps

Torben Kuhlmann. Joventut

El tríptic aquí:

«Cors de gofra» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat a “L’Ofici d’educar” vam parlar d’aquesta novel·la escrita per la Maria Parr, amb il·lustracions de Zuzanna Celej, publicada per Nórdica Libros, un llibre ple de sorpreses i aventures, divertit i molt premiat, ideal per a nens de cinquè, sisè i l’ESO.

Les aventures estan protagonitzades per dos nens que viuen en una cala noruega, en un entorn rural, tranquil i protegit.

El relat abasta des de la festa de la nit de Sant Joan d’un any fins al següent i tracta de les trapelleries i els esdeveniments més o menys quotidians ocorreguts en aquest període.

L’equilibri de caràcters està ben aconseguit, les aventures dels dos nens són emocionants i divertides, les reaccions de tots els personatges són versemblants i el relat està ben travat entre els episodis concrets i el desenvolupament de la vida de fons on s’emmarquen.

Com a cada programa, fem una pregunta fàcil per al concurs dels «Llibres per somiar». La d’aquest programa és:

Quin és el nom del noi protagonista de la història?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 9 d’octubre.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Clara Cervelló. Enhorabona!

Podeu sentir la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/cors-de-gofra-de-maria-parr/audio/1147481/

En el mateix programa es va parlar de:

Dormir, missió impossible? Guia bàsica per adormir les criatures

Les dificultats per dormir dels infants són font de desesperació de pares i mares que busquen solucions entre informacions contradictòries. Dels 4 als 6 mesos en teoria necessiten de 13 a 15 hores i fer 4 migdiades; però hi ha molta variabilitat entre criatures i els despertars nocturns són constants.

Dormir és imprescindible pel seu efecte reparador.

És segura la pràctica del collit? Funcionen els mètodes d’ensinistrament del son? Com es pot sobreviure a la tortura de no dormir quan les criatures són petites?

Vam sentir els opinions de l’Elisenda Pascual, psicòloga de criança respectuosa i acompanyament familiar, la Desiré Capataz, especialista en son infantil i creadora de l’Institut Duerme feliz, la doctora en ciències biològiques Maria Berrozpe, autora de “La ciencia del sueño infantil”, i el testimoni de Roger Escapa.

El podcast, aquí:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/dormir-missio-impossible-guia-basica-per-dormir-les-criatures/audio/1147483/