«Fora de lloc», a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar «Fora de lloc», una aventura gràfica basada en una història real on ens parla d’una nena, la Jen, que ha de deixar la ciutat, els amics, els companys d’escola i marxar a viure amb la seva mare a un lloc nou.

Aquest lloc és una granja i allà haurà de fer feines com tenir cura d’un grapat de pollets i acompanyar la mare al mercat setmanal on patirà amb els problemes que té per calcular el canvi de les vendes i altres feines que li treuen el temps que vol dedicar a la seva veritable passió que és dibuixar.

El relat ens narra la relació de la Jen amb les dues filles d’en Walter, el nòvio de la seva mare i totes les peripècies que viuen durant l’estiu.

És una novel·la que enganxa molt als nois i noies d’entre nou i onze anys, al menys amb els que conec.
El tema central gira al voltant de la frustració que es genera en els infants quan veuen que no tenen control sobre la seva vida.

El llibre està editat per Barcanova i té 224 pàgines.

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Fora de lloc” és:

Quina és la veritable passió de la Jen, la protagonista d’aquesta història?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat fins al diumenge 21 de gener.

Com a cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú las novel·la «Patina» la Marta Fossas. L’ Enhorabona!

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/fora-de-lloc-de-lucy-knisley/audio/1194105/

…………………………………………..
El temps de la promesa

Al mateix programa hem comptat amb una conversa amb la Marina Garcés, filòsofa, que ens parla del seu darrer llibre “El temps de la promesa” que comença amb una pregunta: “Quina és la darrera promesa important que heu fet o que us han fet? i on lamenta la banalització de la promesa, perquè prometre de debò implica un vincle, compromís i acció. Es pot viure sense promeses? Quin és el preu de ser fidel o de trair una promesa? Quina és la força d’una promesa incomplerta?

Podeu sentir tot el programa a:
https://www.ccma.cat/3cat/els-10-pilars-de-la-promesa-segons-marina-garces/audio/1194108/

«Faules de La Fontaine», amb una mirada trapella

Segons els estudiosos de la rondallística universal, una faula és una historia o conte curt que ens explica una lliçó moral. A les escoles, almenys a la que jo anava de petit, se n’explicaven i també les podíem llegir als llibres de lectures perquè eren ben acceptades per les autoritats i no patien censura. La gràcia de les faules és que són fàcils d’explicar o de llegir, i aporten al final uns versets que són una mena de proverbis o sentències que, de vegades, esdevenen frases fetes.

Recordo quatre faulistes que estudiavem a l’escola de mitjans del segle passat: Isop, Fedre, Samaniego i Iriarte. De La Fontaine no en parlaven els meus mestres però les faules que s’explicaven eren les mateixes o contenien la mateixa moralina.

Una de les característiques principals és que els protagonistes sempre són animals que pensen, parlen i tenen les mateixes emocions que les persones. També manifesten els vicis i les virtuts humanes.

Segurament coneixeu, entre d’altres, la de “la llebre i la tortuga” on la tortuga desafia a la llebre a una cursa i acaba guanyant perquè és perseverant i, en canvi, la llebre és impetuosa.

S’acaba de publicar un nou recull de les Faules de la Fontaine i l’ha il·lustrat en Marc Boutavant amb un registre divertit i uns traços que s’assemblen als usats a la sèrie del Gos Pudent.

Les Faules van ser escrites en forma de vers per Jean de La Fontaine entre els anys 1668 i 1679. En va escriure més de 240 i en aquesta versió de l’Editorial Barcanova en trobem 34, potser les més conegudes o que representen millor la nostra societat.

El traductor Miquel Pujadó, ha fet una gran feina i ens permet gaudir de les seves rimes sense perdre l’essència del relat. Imagino que no ha estat una labor senzilla.

Tornant al principi, al que llegíem a les escoles de l’època franquista, recordo que sempre ens mostraven algun ensenyament, com a “el lleó i la rata” que ens aportava la idea de respecte envers els altres, o com “la granota que volia fer-se tan grossa com un bou” ens feia entendre el concepte de vanitat. Les faules ens parlen de solidaritat, llibertat, tolerància, treball, respecte.

Les “Faules de la Fontaine” crec que son una bona lectura per als infants de cicle mitjà i superior. Si, després, es propicia un diàleg sobre el que amaga la història, haurà valgut la pena.

En parlarem a la propera tertúlia amb l’Il·lustrador el 18 de gener a l’Espai Llamps i Centelles (L’H) i el 19 de gener a Lectors, al tren! (Rubí)

LES DADES:
Títol: Faules de La Fontaine
Autor: Jean de la Fontaine
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductor/adaptador: Miquel Pujadó
Editorial: Barcanova
Pàgines: 72
Barcelona, 2023

«Molly Wind», un còmic sobre les dones dels llibres als Estats Units

Molly Wind. Bibliotecàries a cavall és un còmic molt ben elaborat i recomanable. La primera idea que m’ha vingut al cap és pensar en com deixem escapar l’oportunitat d’explorar el nostre passat. Segurament es coneix millor el que van fer les bibliotecàries a cavall de Kentucky que el que van fer les caravanes de les Misiones aquí a Espanya. De fet, tot va passar per la mateixa època.

Durant la II República, entre els anys 1931 i 1939, el Govern va promoure unes caravanes que anaven proveïdes de col·leccions de llibres per prestar als veïns i llegir en veu alta per als qui no en sabien. També duien música, teatre i cinema. Anaven a llocs on la gent no tenia accés a la cultura i la majoria eren analfabets. Una imatge mítica és la del poeta Cernuda dalt d’una mula arribant al poble de Burgohondo (Àvila)


Una anys més tard, a la zona dels Apalatxes dels Estats Units va néixer el projecte de biblioteca Pack Horse que va repartir llibres entre 1935 i 1943. Fonamentalment, eren dones conegudes com “bibliotecàries a cavall”. Van ser unes 200 i van arribar a uns 100.000 residents a les zones rurals de Kentucky. D’aquest fet se n’ha escrit molta literatura i hi ha força llibres que ens ho recorden.

Un dels que s’acaben de publicar és aquest Molly Wind, escrit per la Catalina González Vilar i il·lustrar magníficament per en Toni Galmés.

Narra les peripècies de la Molly, una nena de nou anys, i el seu cavall Carson quan, per una sèrie de circumstàncies, es veu embarcada en l’aventura d’esdevenir una “bibliotecària a cavall”.

Està il·lustrat amb una línia clara que ens recorda els còmics clàssics (Lucky Luke, Astèrix, Tintin, etc) amb un treball esplèndid de les perspectives i dels plans. Es nota que en Toni Galmés ha dedicat moltes hores i que ho ha fet amb molt de carinyo. La publicació és formidable i segur que hi haurà segona part.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Molly Wind. Bibliotecàries a cavall
Autora: Calalina González Vilar
Il·lustrador: Toni Galmés
Color: Toni Vicent
Traductora: Pilar Garrido
Editorial: Astronave
Pàgines: 162
Barcelona, 2023

«Patina» a L’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 31 de desembre, vam presentar la novel·la Patina, de Jason Reynolds. És la segona història d’una tetralogia de la que ja vam presentar Ghost. De moment, de les tres que s’han traduït, és la més rodona, al meu entendre, i la més potent. Explica la vida d’una noia, la Patina —Patty— que és la més ràpida de l’equip d’atletisme. La seva vida es complica quan, després de la mort del pare i la malaltia de la mare, han d’anar a viure. Ella i sa germana, a casa del seu oncle i la seva parella.

Però el canvi de casa li comportarà canvis de tota mena, especialment un canvi de barri i d’escola. Així d’una escola pública mixta una privada elitista només de noies on haurà de suportar les burles de les noies “pijes”.

Mentrestant, la temporada d’atletisme continua, i l’entrenador, en veure com és de competitiva, la tria per a l’equip de relleus.

Un llibre preciós que ens parla de de classisme i racisme mitjançant la vida d’una jove que busca la pròpia pau mentre aprèn a treballar en equip.

El llibre està editat per Sembra Llibres, té 188 pàgines i es de molt bon llegir. Enganxa.

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Patina” és:

Quin esport pràctica la Patina?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 7 de gener.

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/patina-de-jason-reynolds/audio/1191904/

………………………………………..

I al mateix programa, triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d’amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de “Jugar”: un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l’excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l’experta. Imma Marín ens dona, a “L’ofici d’educar”, criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/criteris-per-triar-amb-consciencia-jocs-i-joguines/audio/1191907/

10 lectures 10, a l’Ofici d’Educar

Avui, dilluns 25 de desembre, a l’Ofici d’Educar hem fet un programa especial amb recomanacions de lectures. Podeu llegir l’article que ha preparat l’Elisabet Pedrosa clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/deu-recomanacions-literaries-de-0-a-16-anys/noticia/3266921/

BONA LECTURA!

Lectures recomanades. Nadal 2023

Antonio Basanta, escriu al seu magnífic assaig «Leer contra la nada» que para un lector, no hay elección más difícil que la de elegir un único libro para llevarse a su isla desierta y definitiva. Té raó perquè sortosament cada cop hi ha més i millor literatura per a totes les edats.

Cada any, quan arriben aquestes dates, presentem un tríptic amb recomanacions de lectures. És una tria personal i, com totes les tries,  hi podeu estar d’acord o no. Aquesta és la gràcia, que cada lectura ens aporta sabers diferents a cadascú.

La recomanació és que aneu a la vostra llibreria de confiança i segur que tornareu amb una bona selecció. Comprar llibres i regalar-ne és una gran idea si el que volem és potenciar la cultura i conrear la imaginació pròpia i la dels qui ens envolten.

El tríptic us el podeu descarregar al final. La imatge de “El Grúfal” que encapçala l’entrada és per recordar que aviat, el proper dos de gener, en farà 25 de la seva publicació.

Bona lectura!

Dos per a mi, un per a tu. Jörg Mühle. Harperkids

La bruixa divertida. Ricardo Alcántara. Kalandraka

Burundi. De falsos gossos i veritables lleons. Pablo Bernasconi. Catapulta

La finestra. Claude Ponti. Club editor

Rauc. Werner Holzwarth. Takatuka

Anem a la platja. Verónica Fabregat. Akiara

La misteriosa i sorprenent casa de l’avi. Meritxell Martí. Combel

Ahir al vespre. Heena Baek. Kókinos

Contes de la puça. AA.VV. Combel

Desastrosas consecuencias de la caida de una gota de lluvia.  Adrien Parlange. Océano travesía

Tortuga vs. Llebre. La revenja. David Pintor. Kalandraka

Ana del lago. Kitty Crowther. Fulgencio Pimentel

La cucurutxo. Eva Ferrer. El genet blau

Diumenge. Marcelo Tolentino. Kókinos

Fem veure que… André Maurois. Libros del Zorro Rojo

El gat Boris. La carabassa. Erwin Moser. Flamboyant

En què somiava l’ós?. Albert Asensio. Joventut

Un nen a la platja. Luciano Lozano. Akiara

El cavall taronja. Hsu-kung Liu. Thule

Les aventures d’en Lester i en Bob. Ole Könnecke. Meraki

El fil de la vida. Davide Cali. EntreDos

El gran llibre de les respostes increïbles, Jane Wilsher. Inuk

Memento mori. Conce Codina. Océano travesía

En Marc i en Moha. Kim Fupz. Takatuka

La història de Júlia que tenia ombra de nen. Cristian Bruel. EntreDos

BUM! Charles M. Schulz. Meraki

El caragol amb el cor a l’inrevés. Una història real. Maria Popova. A fin de cuentos

A la vora. Alfredo Soderguit. Ekaré

Dagfrid i companyia Agnès Mathieu-Daudé. Flamboyant

Gos Pudent i la màquina del temps. Colas Gutman. Blackie Books

Jefferson. Operació Simone. Jean Claude Mourlevat. Nórdica

Germanes. Raina Telgemeier. EntreDos

Xuts en la foscor. Anna Vilar. Animallibres

Fora de lloc. Lucy Knisley. Barcanova

101 dites il·lustrades per a tothom. Joan Antoja. Cossetània

Patina. Jason Reynolds. Sembra

El secret de la botiga de llaminadures. Alberto Casamayor. Salòria

El retorn dels llops. Nadja Belhadj. Zahorí

Fades. Glòria Sabaté. Bindi Books

El manual de dibuix definitiu. Enric Lax. Ekaré

Pots descarregar el tríptic, a continuació:

«La família animal», un homenatge poètic a la vida en família

He llegit (rellegit) «La família animal» de Randall Jarrell i recordava que havia comprat aquest llibre en una edició de l’any 1979. Pensava que, com amb molts altres llibres, havia desaparegut de la meva vida (regalats, perduts, abandonats, etc.) i quina no ha estat la meva sorpresa quan l’he trobat, juntament amb algunes petites joies que va publicar Alfaguara en aquells anys en que jo començava a fer de mestre (uf, queda molt lluny!) i que em van obrir la mirada cap a la literatura infantil de qualitat. Conservo “Otto es un rinoceronte”, “El topo Grabowski”, “Cuando Shlemel fue a Varsovia y otros cuentos” i algun altre títol. Era una gran col·lecció, amb tapa tova, bon preu, ideal per a totes les butxaques (no eren temps de bonança econòmica, al menys a l’Hospitalet i al meu entorn).

He llegit (rellegit) la nova edició de luxe que ha publicat Ekaré i m’he tornat a emocionar amb la història del caçador i la sirena. M’ha sorprès el format de les pàgines, amb la lletra petita i els marges generosíssims que conviden al lector a deixar escrits els seus pensaments (potser era aquesta la pretensió de l’autor?).

També he recordat que, en aquella època, el nom de l’il·lustrador no em va dir gran cosa: Maurice Sendak. Ara, quaranta anys després, el prestigi d’en Sendak no el qüestiona ningú perquè va ser un dels precursors del que, en l’actualitat, gaudim. Sovint veiem reflectida la seva petjada en el traç d’alguns il·lustradors.

He llegit (rellegit) «La família animal» i l’he comentat amb gent del meu entorn i m’he sentit com aquell abuelo Cebolleta dels tebeos que sempre explicava batalletes: “Aquesta història tan poètica la llegíem a l’escola amb els nois i noies de setè d’EGB. En veu alta, capítol a capítol, quedaven embadalits amb l’enamorament progressiu del caçador i els pensaments innocents i sorprenents de la sirena.”

De fet, el text atrapa no tant per la història sinó per com està escrit, per la calma que transmet, per la sensació d’anar avançant tranquil·lament línia a línia i gaudint de la bona literatura.

El relat explica com un caçador solitari que viu en una cabana de fusta troba una sirena, la porta a viure amb ell i més endavant adopten un os, un linx i un nen que arriba en un bot salvavides a la deriva.
L’aventura recorda als contes de fades clàssics, començant per l’inici:

Hace mucho mucho tiempo, allà donde el bosque baja hasta el océano, un cazador vivía solo en una casa hecha de leños que él mismo había cortado y de tejas de madera que él había tallado.

I així, d’aquesta manera tan senzilla i planera, ens introdueix en un sense temps on tot és versemblant i possible, fins que arribem al final feliç de les últimes pàgines i ens quedem amb ganes de més.

M’ha semblant molt curiosa l’entrevista que li van fer a Maurice Sendak on explica el següent:

¿Dijiste que «La familia animal» era tan visual que no querías ilustrarlo, sino decorarlo?

No quería ilustrarlo en absoluto. De hecho, esa fue la única vez que estuve cerca de una discusión con Jarrell porque él estaba sentido; pensó que su texto no me gustaba. Muy por el contrario, me encantó. Pero sentí que no me necesitaba. Haber dibujado a la sirena arrastrándose… habría sido tan vulgar. Su imagen es tan poética pero no se puede dibujar. No se podía dibujar al niño. No se podía dibujar al cazador. Solo se podía dibujar el lugar donde vivían. Pequeños escenarios.

Lectura recomanada per a infants a partir de deu anys.

LES DADES:
Títol: La familia animal
Autor: Randall Jarrell
Ilustrador: Maurice Sendak
Traductora: Elena Iribarren
Editorial: Ekaré
Pàgines: 184
Barcelona, 2023

«Memento mori» a l’Ofici d’Educar

Aprofitant que aviat serà Tots Sants i a casa i a l’escola s’explicaran contes de por i es parlarà de la vida i la mort, ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquest llibre que ens mostra un diàleg entre un nen i la seva mare parlant sobre aquest tema.

A “Memento mori” trobem franquesa però també hi ha humor, un humor que ve donat per com estan il·lustrades les pàgines, combinant els colors llampants i vius amb les ombres que van planant per tot arreu i representant allò que és mort.

Es tracta d’un diàleg entre una mare i el seu fill l seu fill des que surt de l’escola i van cap a casa. L’infant pregunta quines coses poden morir i la mare li contesta que el foc, el sol, l’amor i l’amistat poden morir.
Després insisteix i vol saber si Tot el que viu mor? i la mare respon de nou de manera general. Sí, diu, les flors, les mosques, els arbres, els planetes, les galàxies, les bactèries, tot el que està viu mor.

Però el nen insisteix per tercera vegada i la mare es gira i contesta: Els humans.

A partir d’aquest moment, la conversa va essent i més profunda i filosòfica. Parlen de l’alternança entre la vida i la mort, la desaparició, el que ens queda en el record. És una conversa poderosa sobre l’existència, l’universal, la desaparició, l’infinit, la pèrdua.

La pregunta per participar el concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “Memento Mori” és:

Qui va inventar la mort?

Podeu enviar un correu amb la resposta a loficideducar@ccma.cat fins diumenge 29 d’octubre i entrareu al sorteig del llibre.

Al darrer concurs, en Lluc González va ser el guanyador del concurs i s’emporta «El bandit i les bessones Mataquin». L’ Enhorabona!

El podcast de la secció:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/memento-mori-daurore-petit/audio/1185597/

…………………………………..

Al mateix programa es va parlar de divorci i és un tema que dóna per a tres programes o més, per la seva complexitat i per les múltiples circumstàncies que envolten cada cas. Us recomanem que llegiu l’excel·lent resum que ha fet l’Elisabet Pedrosa. El podeu trobar clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/5-idees-claus-per-a-un-divorci-conscient/noticia/3255996/

«Ana del lago», un conte amb final feliç

L’Ana és una noia solitària que pateix molt. La seva mare és morta i a ella no la visita gairebé ningú. Alguna cosa creix al seu interior. Alguna cosa trista.

Viu a tocar del llac de les tres illes. Són unes illes ben estranyes perquè sembla que vagin canviant de lloc. De fet, li sembla a ella i als altres veïns. Quan s’atansa al llac, mira lluny, cap a la altra riba, i s’imagina que hi algú com ella, però com està tan trista no s’atreveix a agafar la barca i creuar el llac o anar caminant.

 Una nit no pot més i es vesteix de pressa, sense pensar, sense mirar-se al mirall, i surt de casa.

Busca una pedra gran, puja a la barca i rema fins a les tres illes. Salta i s’enfonsa. És la imatge esfereïdora que et mostrem a continuació:

A partir d’aquí el conte canvia perquè l’Ana coneix als habitants que hi ha al fons del llac i que són tres gegants.

Si, fins a aquell moment, el relat s’ha centrat en la tristesa i la pena de l’Ana, a partir d’ara tot canvia i la seva vida pren un nou sentit perquè es tractarà d’ajudar als gegants abans que caigui sobre ells una terrible maledicció.

Com en els contes populars, el final feliç és esperat i tanquem el llibre amb un bon regust perquè hem llegit una història bonica i hem disfrutat d’unes il·lustracions fantàstiques, amb les que l’autora, la Kitty Crowther, va guanyar el premi  Baobab 2009, atorgat  pel Salon de Montreuil i, un any després, el 2010 va obtenir el Premi Memorial Astrid Lindgren, atorgat pel  Govern de Suècia.

Un llibre que recomanem a partir de cicle superior.

Una cosa que no he entès (no és la primera vegada que em passa) és perquè alguns llibres van tancats amb paper film i no els podem fullejar abans de comprar-los. En aquest cas, a més, la sorpresa ha estat enorme perquè resulta que les guardes estan invertides i imagino que és un error. Coses de la impremta, suposo.

LES DADES:

TITOL: Ana de lago

Autora: Kitty Crowther

Il·lustradora: Kitty Crowther

Traductora: Joana Carro

Editorial: Fulgencio Pimentel e hijos

Pàgines: 42

Logronyo, 2023

Les Illes a la LIJ. Propostes del Grup de Treball «Passió per la lectura»

Ahir vam tancar el curs amb les companyes del Grup de treball «Passió per la lectura». Vam fer el tradicional berenar de fi de curs i vam celebrar la feina feta. Després d’uns anys estranys, hem pogut anar fent les trobades amb regularitat i presencialment.

Aquest curs ens ha interessat tractar la literatura infantil i juvenil que passa en una illa, entenent que les illes són referents literaris universal i són tractades com a paradisos, llocs de màgia i una mica místics. També hem vist illes com a presó, com a exclusió o com a marginació i, esclar, illes com a lloc personal.

Hem llegit molts i molt bons llibres i hem gaudit força. El resultat us el passem en format pdf por si us serveix. De tota manera, si necessiteu més aclariments sobre determinada proposta, estarem encantats de proporcionar-vos-els.

Al document que podreu descarregar trobareu les fitxes ordenades per cicles educatius. N’hi ha tres que corresponen al cicle infantil, tres a cicle inicial, nou al cicle mitjà i vuit és al cicle superior. Són les propostes que corresponen a les lectures següents:
Cicle infantil
Tres monstres
L’únic
La isla

Cicle inicial
Robinson Cruasán
Flores Salvajes
Paf!

Cicle mitjà
L’illa de Paidonèsia
Robinson
¡Hola, faro!
L’illa de les 160 diferències
Dagfrid. La nena vikinga
La giganta
Sunakay
La mare i el mar
Yukio, el niño de las olas

Cicle superior
La lavandera de San Simón
El islote de los perros
El último oso
L’illa dels frarets
El llibre de la sort
La isla de la Nim
L’Illa. Una història quotidiana
La Iliada y la Odisea

Un agraïment molt especial a les companyes i al company que han col·laborat en la discussió i l’elaboració d’aquest dossier:

Maribel Alarcón, Núria Bello, Victòria Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse Marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera i Montse Riart.

Si us interessa, podeu descarregar-vos, anant a la pestanya superior “Propostes didàctiques” i en obrir-la aneu a “Rom, rom, rom, la botella de rom” o també podeu descarregar-vos el dossier, clicant a: