La Biblioteca Humana és una iniciativa nascuda a Dinamarca l’any 2000, que s’ha expandit a més de 80 països arreu del món. La primera edició de L’Hospitalet es va realitzar a la Biblioteca La Florida. El 15 de juny de l’any passat va tenir lloc la segona edició a la biblioteca Tecla Sala.
La tercera edició ja està programada per al dia 8 de novembre a la Biblioteca La Bòbila.
Una iniciativa d’aprenentatge global, innovadora i pràctica basada en crear un marc segur per a converses personals que ajuden a desafiar els prejudicis, combatre la discriminació, prevenir conflictes i contribuir a una major cohesió humana superant les diferències socials, religioses i ètniques. Un espai per al diàleg, on discutir temes tabú de manera oberta i sense condemna. Un lloc on les persones que difícilment parlarien entre elles, troben espai per a la conversa.
Si vols saber-ne més, demà hi haurà una sessió informativa online on explicaran les diferents maneres de participar: • Dijous 10 de juliol a les 9:30 h • Durada: 1 hora • Format: online
Si vols accedir a la xerrada, només has de fer un missatge a aquest correu: hola@bibliotecahumanalh.com
Fa un parell de setmanes vaig conèixer una iniciativa curiosa: La biblioteca de llavors.
M’ho van explicar les companyes de la Terra Alta on estan a punt de començar l’experiència que, pel que em van explicar, ja funciona en altres llocs de Catalunya i d’arreu del món.
Aquest proper dissabte 15 de febrer posen en marxa el servei a la Biblioteca d’Horta de Sant Joan.
M’agraden les plantes però no tinc gaire traça i no sé ben bé el motiu però sempre es moren. Crec que és per excés d’aigua, les ofego, així que, potser a la biblioteca de llavors trobaré la solució, perquè també tenen molts llibres de liternatura, fan xerrades i comparteixen experiències relacionades.
Què es una biblioteca de llavors?
És com una biblioteca normal, com quan anem a buscar un llibre un joc o un cedé. Et pots endur un sobre, una bossa o un flascó que conté llavors de les varietats de la zona (de meló, de pebrots, etc.) Les has de plantar i esperar que creixin i facin noves llavors.
Al cap d’un temps cal retornar llavors de les plantes que has cultivat, i aquestes es tornaran a prestar. És com un cicle.
He estat buscant iniciatives similars i, oh! sorpresa! resulta que és una pràctica força estesa a molts llocs.
La propera vegada que vagi per la zona de la Terra Alta, m’hi acostaré a la biblioteca d’Horta a veure com va el préstec, però mentrestant faré una visita a la biblioteca Collserola – Josep Miracle, a Barcelona, que també ho han posat en marxa. Aquí ho expliquen perfectament:
Francesco Tonucci explica sovint que l’educació dels infants i joves no pot recaure únicament en la institució escolar, sinó que ha de comptar amb la resta d’agents socials i culturals. Gràcies a ell, l’expressió «ciutat educadora» forma part del nostre vocabulari i disposem d’un teixit potent de biblioteques públiques, museus, teatres, conservatoris i tota mena d’equipaments culturals que afavoreixen les vivències educatives formals i no formals de qualitat.
Aquest 2025 farà 25 anys de la inauguració d’un dels equipaments més valuosos de l’Hospitalet: la Biblioteca Central Tecla Sala.
Per a mi, té una significació extraordinària perquè l’espai on està situada va ser motiu de les meves corredisses infantils. En aquells anys cinquanta i seixanta del segle passat era una fàbrica i hi passava sovint pel davant, camí del metro de Santa Eulàlia o anant a veure un partit de futbol de l’Hospitalet. La veia enorme, sublim, neta i, si la memòria no em falla, perquè és una imatge que tinc borrosa, hi havia un camp de tennis allà mateix. Va tanca el 1973 i va entrar en una època de deteriorament que es feia evident per les herbes que colonitzaven l’exterior de l’edifici. Així va estar molt anys fins que el 2000 es va inaugurar com a biblioteca i Centre Cultural per a gaudi i ús dels veïns dels barris propers, Sant Josep i la Torrassa especialment.
Dijous passat vaig anar a buscar uns llibres i vaig llegir una nota que ho recordava:
Al costat hi ha un mural informatiu on s’exposen algunes de les activitats que es fan de manera periòdica i altres de puntuals. És parada obligatòria. T’informes i penses que si volguessis anar a tot el que promouen les vuit biblioteques de la ciutat, no podries, et faltarien hores.
També em venen al cap un parell de pensaments recurrents. Un, em diu que cal preservar les biblioteques perquè, al cap i a la fi, són propietat de tots els veïns que les paguem amb els imposts, i un altre que convida a l’acció i ens recorda que cal estar amatents a les decisions dels governants perquè no retallin partides i pressupostos per fer les activitats que es programen. Mireu , per exemple, només les que s’ofereixen aquest mes de gener pel que fa a les infantils:
Si sumem els formidables clubs de lectura, les presentacions de novetats, el Lecxit, els programes Tàndem, les sessions de contacontes, etc. entendrem perquè cal seguir apostant per les biblioteques.
Bé, com que aquest 2025 es faran molts actes, seguirem informant. Aprofito per explicar que aviat hi haurà una exposició sobre la figura de la Palmira Jaquetti. Si no sabeu qui va ser i què va fer aquesta professora, poeta, traductora i folklorista catalana teniu la oportunitat de veure l’exposició “Llum a l’ànima” i, a més, fer una visita guiada per part de l’alumnat de 2n d’ESO de l’Institut Eduard Fontserè, el dia 31 de gener, al matí. Cal inscripció prèvia. Les visites son curtes, d’uns vint minuts, i a cada grup només poden assistir cinc persones, amb preferència per a la gent gran de la ciutat.
El passat mes de gener es va publicar una nova revista de la col·lecció DOSSIERS. En aquesta ocasió dedicat íntegrament a la comprensió lectora. Potser algú pot pensar que és oportunista però s’equivoca perquè cada any es fa un número d’aquesta col·lecció i es va madurant a poc a poc, amb carinyo, buscant veus que puguin situar el tema i aportar mirades polièdriques. Vull dir que ara ja s’està treballant en el proper número que sortirà el gener del 2025, la qual cosa no treu que aquest hagi aparegut en un moment calent de la discussió sobre com s’aprèn a llegir, quan i quines activitats són realment reeixides i quines altres són fum.
Com explica molt bé l‘Alba Ambrós, que és qui ha tingut la feina de coordinar totes les col·laboracions «aquests darrers mesos el tema de la competència lectora ha aclaparat l’atenció mediàtica del país arran dels baixos resultats obtinguts a les proves PIRLS i PISA. Els temes educatius, quan ocupen les portades dels diaris, la televisió i les xarxes socials és per començar a buscar culpables del que ha passat, que si la pandèmia, que si el nou currículum de primària, que si les ràtios de les aules, que si les pantalles, que si la manca de biblioteques escolars, la falta de gust per la lectura… En lloc de seguir amb la infinita llista del «que si…», entenem que els resultats obtinguts són una oportunitat per reaccionar, per convidar la comunitat educativa, la comunitat legislativa del currículum, les biblioteques, les famílies i la societat en general a aturar-nos a pensar sobre el tema a partir del que ens n’aporten les evidències científiques. És en els resultats de les recerques realitzades en els diferents camps del saber relacionats amb la lectura, com també en els diferents nivells i perfils educatius, que hem de fonamentar i basar les propostes d’intervenció, actuació i formació als diferents agents implicats en tot el procés.»
El Dossier s’ha organitzat al voltant de cinc apartats:
Al primer, titulat «De què parlem quan parlem de #competència lectora?», s’hi responen qüestions que sovint han creat controvèrsia o dilemes a nivell didàctic sobre la competència lectora al segle XXI. Per exemple, com i quan cal iniciar els infants en la lectura? Com podem ajudar els que tenen dificultats? Quines són les millors estratègies per utilitzar en cada etapa? Quines habilitats són adequades per promoure una comprensió lectora en un context digital? Com hi afecta la multimodalitat?
El segon és el que configura l’apartat «Bones pràctiques de centres», que mostra experiències sobre #competència lectora portades a terme als diferents nivells educatius. A través de les deu propostes, els docents narren què, quan, com i per a què és important treballar la comprensió lectora des dels més menuts fins als adolescents.
El tercer, «Recursos per a la pràctica», són articles que ofereixen un conjunt de recursos d’accés gratuït que tan aviat mostren portals d’informació sobre les evidències científiques relacionades amb la lectura com enllaços de webs amb recursos més concrets per a tota la comunitat educativa i també llegirem experiències d’èxit entre diferents institucions públiques, com ara, per exemple, la universitat, la biblioteca, etc.
El quart «L’opinió dels experts», mostra vuit veus al voltant de diferents qüestions sobre la lectura.
Tanca aquest dossier l’apartat «Per saber-ne més», que proposa un recull de llibres, articles i pel·lícules que ens ajuden a aturar el soroll de fora per escoltar altres veus que s’han enamorat de la lectura.
Estic content d’haver col·laborat amb un petit article a l’apartat tercer, el de recursos, on presento, sota el títol “Claus que obren les portes a la comprensió” diferents idees i recursos relacionats amb la comprensió lectora, per ajudar a la correcta descodificació i comprensió dels textos escrits per part de l’alumnat que llegeix o que comença a llegir.
Roberto Calasso era un estudiós de la mitologia grega i en un dels seus escrits titulat «Las bodas de Cadmo y Harmonía» narra la darrera vegada que els Déus de l’Olimp van compartir taula amb els humans. Va ser amb motiu de les noces d’un príncep de Tebas amb la bella Harmonia. Aquest relat, el moment del convit, el narra també Antonio Basanta, un altre savi, al seu assaig «Leer contra la nada» i explica com els Déus van abandonar la festa quan van veure el regal que Cadme va oferir a la seva estimada.
En aquelles noces li van fer molts regals a la princesa Harmonia. Per exemple, la deesa Atenea li va regalar una capa d’invisiblitat, Hefesto, el deu dels metalls, la joia més preciosa que mai s’havia vist, i Zeus li va oferir “tot allò que és perfecte”. Però, ah! el regal d’en Cadme va ser insuperable. Sí, ho heu endevinat, li va regalar les lletres del primer alfabet. I això, els Déus no ho van poder suportar perquè donava als humans la possibilitat de ser com ells, i van marxar de la festa, enfadats.
No hi ha bé més preuat que la possibilitat de llegir i d’escriure i per això sobta que encara al món hi hagi més de 700 milions de persones que no saben llegir ni escriure i, d’aquestes, gairebé la meitat són infants, nens i nenes que no han anat mai a escola. Fa feredat i per això tots els esforços que fem perquè els infants aprenguin a llegir són pocs. La lectura, ja ho hem dit massa vegades, és la veritable revolució pendent.
El record del relat de Calasso em va venir al cap dissabte passat mentre anava cap a Sant Llorenç de la Muga, un petit poblet de poc més de dos cents habitants que s’han entestat en tenir una biblioteca i fer-la funcionar. La gestiona un grup de nou veïnes, algunes jubilades, que han entès que allò que mou el país no és la queixa i la demanda, sinó l’aposta per fer quelcom per la gent que ens envolta. Fan bona la frase de Kennedy quan va dir: No et preguntis que pot fer el teu país per tu, pregunta’t què pots fer tu pel teu país.
Allà vam estar explicant contes, comentant lectures, acollint infants i adults que era la primera vegada que entraven en aquella “microbiblioteca”, com així l’anomenen. Molt emotiu, tot plegat. Molt. En aquell espai fan presentacions de llibres, clubs de lectura, sessions de narració de contes, préstec de llibres, etc. L’obren un parell de tardes a la setmana i els dissabtes.
Casualment, aquesta visita va coincidir amb uns dies de molt enrenou social a rel dels resultats de les proves PIRLS als infants de quart de primària. A les xarxes socials, als diaris i mitjans de comunicació estem llegint sentit un grapat d’arguments interessats en una o altra causa, la majoria de persones que estan allunyades del dia a dia de l’escola.
Em dol sentir als bibliotecaris dient que la culpa rau en les biblioteques escolars inexistents o que no funcionen. Com si això fos una novetat! Fa moltíssims anys que les defensem i les reclamem. No és d’ara i, per tant, no podem culpar a la manca de biblioteques i bibliotecaris escolar dels mals resultats. Altra cosa és que sigui una bona oportunitat per posar-hi fil a l’agulla i, d’una vegada per totes, es faci efectiu el que la normativa recomana.
Em molesta llegir que la pandèmia és la culpable dels resultats dels infants de Catalunya, sense pensar que la pandèmia no va ser una cosa que va passar aquí, a Ceuta i a Melilla només. La pandèmia va afectar a tothom, als nostres estudiants i als de Pontevedra, Oviedo, Càceres, Guadalajara, etc.
Flipo amb les opinions dels periodistes que, a la recerca d’un bon titular, sostenen que els mestres no llegeixen o no els agrada llegir.
Els diaris no parlen del deteriorament d’aquest sistema educatiu nostre que, en els darrers temps s’ha escolat als centres educatius de forma silenciosa, sibil·lina i poc pensada. Hem vist com, adduint als postulats de la ciència, de l’Escola Nova, de programes de matemàtiques que ens fan creure que són “lo més innovador” i, sobretot, sobretot, l’estructura piramidal que s’ha creat a les escoles (Si heu parlat amb mestres interines, ja sabreu com obeeixen el que els ve donat i no gosen parlar o defensar altres maneres de fer, no fos cas que el seu lloc de treball perillés).
Com a la pel·lícula Blade Runner, parlant amb mestres i entrant a les escoles he vist coses increïbles: Nens que esmorzen i treballen al terra de l’aula perquè els “savis” recomanen treure cadires i taules, grups d’alumnes de cicle superior ocupant (perdent) tres hores a la setmana (tres hores!) fent unes activitats que anomenen “Espais de Lliure Circulació”, infants de cicle infantil que dediquen totes les tardes a fer “ambients”, escoles preocupades en fer cada dia un tuit ben bonic perquè “no importa el que es fa, sinó el que es diu que es fa”, una inclusió que ni es veu ni se l’espera, més mestres i professors de baixa que mai, etc.
Tant de bo la nova Consellera posi una mica d’ordre en aquest mon educatiu, ara força desanimat, i sigui prou hàbil com per trobar uns bons col·laboradors.
Tornant a la visita de dissabte passat a Sant Llorenç de la Muga, em queda la idea que necessitem tota la «tribu» per formar persones que siguin capaces de resoldre problemes autònomament, que siguin multiculturals, crítiques, que sàpiguen treballar en equip i sobretot amb una formació humanística que només s’aconsegueix des de la reflexió, la conversació i la lectura del que han dit, al llarg dels segles, els grans pensadors. Per això, que sapiguem llegir i comprendre el que llegim és imprescindible. Ho vaig veure i viure aquelles poques hores compartides amb les nou dones voluntàries que estan apostant per un poble lector, allà enmig de les muntanyes gironines, a tocar del riu Muga. L’enhorabona!
Ahir, a l’Ofici d’Educar vam fer un programa monogràfic dedicar a conèixer les recomanacions de les bibliotecàries que també ens van contar com és la seva feina, els seus anhels i algunes anècdotes genials del seu dia a dia.
Va ser una conversa molt agradable amb:
La Graciela Martinez, bibliotecària a la Biblioteca Municipal de Cassà de la Selva, des de fa quinze anys. Ens va dir que “una bona bibliotecària ha de ser empàtica, flexible i creativa, a més de tenir un bagatge lector i cultural ric; estar al dia de les novetats editorials i no deixar de formar-se, a més de voler aprendre i estimar la feina.
L’Anna Merino, directora de la Biblioteca de Torredembarra, ens va compartir aquest pensament: “Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari: compartir i ajudar és la nostra manera de viure”
L’Eli Ramírez, bibliotecària a La Bòbila (l’Hospitalet) va dir que “les habilitats bàsiques d’una bibliotecària són l’empatia, la creativitat i la flexibilitat per adaptar-se a qualsevol necessitat que pugui sorgir”.
La Núria Vouillamoz, responsable de la biblioteca escolar del centre educatiu Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès) concep la biblioteca escolarcom “un espai emocional, que acompanya les necessitats dels infants, un espai hospitalari que acull tothom i on tothom troba el que busca”(refugi, històries compartides, informació per un projecte d’aula etc..)”
En Daniel Becerra, amb 25 anys d’experiència de bibliotecari (12 anys a escoles internacionals de la Xina, el Japó, Tailàndia i Alemanya) i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona, ens va acompanyar fent recomanacions.
Podeu sentir el programa sencer entrant al següent enllaç:
O llegint el magnífic article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, directora i conductora de l’Ofici d’Educar i que transcrivim a continuació:
5 bibliotecàries ens recomanen llibres potents per a infantil, primària i secundària
Recomanacions de les bibliotecàries per Sant Jordi: llibres estrella de 0 a 18 anys
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar
A la cua de l’escola una nena demana llibres d’amor a la directora de la biblioteca, l’Ana Merino, que fa 24 anys que treballa a la biblioteca de Torredembarra, per ajudar unes nenes que s’havien enfadat:
“Em vaig emocionar i vaig omplir una bosseta amb llibres d’amor.Les bibliotecàries som una espècie d’homo comunitari, compartir i ajudar és la nostra missió i ho fem a les tres escoles i els dos instituts del municipi.“
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa, defensa la Graciela Martínez, des de fa 15 anys a la biblioteca municipal de Cassà de la Selva, on a través de les visites escolars creen complicitat amb cada infant.
Les bibliotecàries i les biblioteques són clau per fer un país lector, combatre l’escletxa digital, descobrir, acompanyar i emocionar (Biblioteca de Torredembarra )
La bibliotecària ha de ser flexible, adaptar-se a les necessitats dels usuaris, perquè la biblioteca és vincle, defensa l’Eli Ramírez, amb 15 anys d’experiència i ara a la biblioteca La Bòbila (l’Hospitalet).
Les biblioteques són espais de vida, assevera la Núria Vouillamoz, des de fa 18 anys responsable de la biblioteca de l’escola Gerbert d’Orlhac (Sant Cugat del Vallès)
“La biblioteca escolar és un espai emocional i de saviesa, un refugi on l’infant troba el que necessita. La literatura és diàleg i ens permet conèixer-nos i reconèixer-nos en els altres.”
La biblioteca transforma l’escola, assegura Daniel Becerra, amb25 anys d’experiència en biblioteques del món i ara a la biblioteca Benguerel de Barcelona.
Una bibliotecària ha de ser empàtica, sensible i creativa i, amb les visites escolars, crear complicitat amb cada infant (biblioteca de Cassà de la Selva )
Llibres recomanats de 0 a 6 anys:
📚 “Benvinguda” de Marta Comín. Un petit llibre objecte que celebra l’arribada d’un nadó, amb rima suau, i elements desplegables en què naixeran 7 animals als ulls del lector.
📚 “Nina i Milo” de Marianne Dubuc. La Nina i el Milo són amics i van a fer un pícnic i a pescar fins que una forta ventada fa volar el Milo; i a partir d’aquí és l’infant lector que tria com continuar la història.
📚 “David” de Joana Corbata i Txomin Medrano. Descobrim la vida del David, que, tot i viure al carrer, sense casa i diners, no ha perdut la tendresa ni el somriure. Un llibre sense mots petit i bonic que convida a fixar-se en els detalls.
📚 “Petit, el peix” de Marta Cunill. El peix petit es convertirà en un peix gros i ha de trobar una peixera de la seva mida, tot i que no li agradi a tothom. Un llibre sense mots per iniciar-los en la lectura de còmics.
📚 “La meva casa al bosc“ de Laëtitia Bourget i Alice Gravier. Un àlbum il·lustrat preciós i d’aprenentatge que permet descobrir el camí cap a casa pel bosc i com és una casa per dins, gràcies al seu format desplegable de llibre acordió.
📚 “Veig, veig! La ciutat” de Cristina Losantos. Un llibre fantàstic que explica la vida d’una ciutat des que la gent es lleva fins que passa tot el dia, amb pàgines molt grans i mil detalls; i on els infants han d’identificar personatges com les Tres Bessones, la Caputxeta o el coet de Tintín.
Les biblioteques són bàsiques per combatre l’escletxa digital i democratitzar la cultura(Biblioteca la Bobila de l’hospitalet )
Llibres recomanats de 6 a 12 anys:
📚 “Dagfrid, una nena vikinga“ d’Agnès Mathieu-Daudé. Editorial Flamboyant. Una nena vikinga inconformista i cansada de la vida monòtona a l’aldea s’embarca per descobrir nous mons. Una història molt divertida per viure un munt d’aventures.
📚 “Ronia: la filla del bandoler“ d’Astrid Lingred. Una història d’aventura fantàstica, d’amor per la natura i d’amistat, amb la Ronia com a protagonista, la filla d’un valent i temut lladre que es fa amiga del fill del clan rival.
📚 “Adeu Blancaneu” de Beatrice Alemagna (Traducció Bel Olid). L’autora ens sorprèn fent que la narradora de la història sigui la madrastra envejosa, que expressa plàsticament el dolor i la venjança. Un clàssic explicat de manera diferent i intrigant.
📚 “Somriu” de Raina Telgemeier. Un novel·la gràfica en què els lectors preadolescents i adolescents se sentiran identificats amb la protagonista, la Raina, que porta ortodòncia i explora la seva identitat, l’amistat i els primers conflictes amorosos.
📚 “No estic de mal humor“Suzanne Lang i Max Lang. Primera entrega d’un ximpanzé, en Jim, a qui li passa tot allò que passa als infants: tenen rebequeries, i a vegades estan feliços i no saben per què, i fa que els infants empatitzin amb ell i es reconeguin.
📚 “La lletra que tot ho canvia” de Ramon Besora. Un llibre amb un joc poètic i unes il·lustracions meravelloses que mostra el poder de la creativitat, i que convida els infants a inventar poemes i rodolins.
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis és la clau per arribar als joves lectors segons les bibliotecàries (Oriol Nubiola)
Llibres recomanats de 12 a 18 anys:
📚 “Els llops de la Lluna Roja” de Josep Francesc Delgado. Un clàssic amb una història d’amor i de guerra, que narra la vida de la Maria, una pastora de tretze anys del Berguedà, i el seu gos Fílax, que s’enamora d’una lloba i fugen al bosc i la noia va amb ell per protegir-lo.
📚 Cendra” de Jonathan Auxier. La dura història de la Nan Sparrow, una nena escura-xemeneies que malviu al Londres victorià sota les ordres d’un amo despòtic, des que el seu mestre i cuidador la va abandonar deixant-li un tros de cendra. Un relat colpidor que arriba al cor.
📚 “El meu nom és Clítoris” d‘Isabel Llavoré, disseny d’Isabel Tort i modelatge de Toni Alarco. En l’obra el clítoris és un personatge amable i simpàtic, fet de plastilina rosa, que guarda el secret de la vida alegre, feliç, plaent i sana; perquè l’educació sexual és un repte.
📚 “Noceà” de Ricard Efa. Còmic en català, se situa en un futur distòpic en el qual el nivell del mar ha desfigurat Europa i governa el Systema, però dues noies amb un sentit molt revolucionari lluiten per canviar el món.
📚 “Gràcies, Mare Terra!” d’Ines Castel-Branco i Vanina Starkoff . Un àlbum il·lustrat, desplegable i molt poètic que és un cant o pregària de les tribus indígenes d’agraïment a cada element de la natura, i que apropa el valor de la natura i la poesia als joves.
📚 “Paisatges literaris“ de Núria Solsona. A partir de llibres clàssics, com “Les aventures de Tom Sawyer”, en presenta una imatge bonica, un fragment del relat, un resum de la història i una biografia de l’autor, que convida a buscar amb emoció la història original.https://www.ccma.cat/catradio/embed/destacat-noticia/3202070/
El valor de les biblioteques i les claus per fer lectors
Diversitat literària, amb qualitat i sense prejudicis, és la clau per arribar als joves lectors, coincideixen a dir les bibliotecàries, tot i que reconeixen que són lectors més digitals i que a la secundària passen una certa crisi lectora. Per la Graciela Martínez:
“Cal recomanar amb entusiasme, te l’has d’haver llegit abans, i funciona deixar-los amb la intriga del final i crear complicitat.”
Falten més esforços institucionals per al foment de la lectura, la biblioteca democratitza l’accés a la cultura. L’Eli Ramírez reivindica el paper bàsic de la biblioteca per combatre la bretxa digital i la desigualtat, i per recomanar llibres té dues eines: la sinceritat i l’emoció. Per la Núria Vouillamoz:
“Cal empatitzar amb l’infant i posar-lo al centre de la recomanació.“
I lamenta la falta de reconeixement de la bibliotecària escolar i demana un especialista de biblioteca a temps complet.
Falta reconeixement de la bibliotecària escolar i un especialista de biblioteca a temps complet Biblioteca escolar Gerbert d’Orhlac (Sant Cugat del Vallès)
Tothom acabarà sent lector si li posem llibres potents a les mans, assevera Jaume Centelles, que proposa crear espais de lectura a casa, i reconeix que el seu somni és esdevenir un país lector. Per la bibliotecària Ana Merino:
“Una hora de lectura és una hora de salut! Recomano llibres a la cua del súper, a la piscina, al Tinder, som bibliotecàries 24 hores i el que hem d’aconseguir és posar de moda la lectura.“
Acabem recomanant la nova Superbiblioteca del SX3, que fomenta la vocació lectora dels infants i ens ajuda a triar llibres per Sant Jordi, amb l’Associació d’Editors en Llengua catalana i el Consell Català del Llibre Infantil.
Aquella nit, la Rosa de Cal Boté no va dormir tranquil•la. Quan les primeres llums del dia s’escolaven per la finestra i les campanes de l’església tocaven quarts de vuit, es va llevar rabent i va anar cap a la cuina.
Els pares preparaven l’esmorzar i, a fora, el gebre havia tacat de blanc l’herba del jardí. El termòmetre estava per sota del zero.
—Avui anirem a buscar el tió! —va exclamar, contenta— Ja ha vingut la padrina? —Està de camí. —va respondre la mare— Quan arribi, esmorzarem i sortirem cap al bosc. La padrina és la que coneix millor que ningú on podem trobar un bon tió. Recordo, quan jo tenia la teva edat, que anàvem a buscar herbes remeieres i anomenava totes les plantes i els arbres que trobàvem. També reconeixia, pel seu cant, una pila d’ocells com la mallerenga, el pinsà, el tord i altres. Si, per exemple, sentíem una cosa semblant a cra, cra, cra, deia «això es un corb», i no fallava.
La padrina Sisqueta va arribar carregada amb una bossa que contenia una olivera petita, dins d’un test. —Guaiteu que he portat! Una olivera arbequina —va dir, cofoia— farà un oli molt bo d’ací uns quants anys. —Padrina, que no anem a buscar un tió? —va preguntar la Rosa, nerviosa. —Sí, per això porto l’olivera, la necessitem per trobar el tió. —No ho entenc! —Quan arribem, t’ho explicaré. Au, anem, que el camí és llarg i és la primera vegada que vens. Avui t’estrenes com a caçadora de tions!
La Rosa, agafada de la mà de la padrina, caminava al davant del seguici, aturant-se de tant en tant per observar algun insecte o flairar l’olor de la farigola. Al darrera, els pares, carregats amb l’olivera i en Josep Maria, el germà gran, amb provisions per fer una aturada, si calia. Seguien el camí de la font, el que anava a tocar del riu, fins a arribar allà on es creuava amb un altre que s’allunyava en direcció a un turó amb un bosc ple d’arbres de diverses espècies.
—Ja hi som! Aquí plantarem l’olivera— La padrina assenyalà una petita clariana envoltada d’altres arbres— Rosa, mira, aquest pi el vam plantar quan el teu pare tenia la teva edat i, el faig que hi ha més amunt, el vaig plantar amb la meva mare quan jo tenia quatre anys. —Però, padrina, no ha crescut gaire, oi? I perquè ho fem tot això? No podem agafar un tió i tornar a casa? —Sí que podem, és clar, però no està bé. No podem venir a la muntanya i agafar el que vulguem. Hem de donar-li alguna cosa a canvi. Nosaltres agafem un tió i plantem una olivera. Ho entens? —Sí, però les oliveres triguem molt a créixer i no podrem disfrutar de les olives tan saboroses que deies. —No, nosaltres no, però no plantem l’olivera per a nosaltres, la plantem per als fills que tindràs i per als teus nets. Així ha estat sempre i així ha de continuar. Agafem alguna cosa del bosc i li donem una altra a canvi. I prou xerrameca, plantem l’olivera i després busquem un bon tió que ens cagui regals.
Van buscar un lloc addient, que tingués prou llum i van plantar la petita olivera. Després li van posar algunes pedres al voltant i van confiar que els senglars no vinguessin a destrossar-la. Caldria anar passant de tant en tant per comprovar que creixia bé.
Després van remenar per tot arreu a la recerca del tió. Fins i tot, la Rosa es va enfilar a la branca més altra d’un roure per veure si albirava alguna cosa. Res. Finalment, quan sentiren les campanes llunyanes de l’església tocar dos quarts de dotze, un lleu soroll els va alertar. Probablement serà una llebre —van pensar— però quan es van atansar el van veure. Era allà, amagat entre les herbes, un tió esperava que algú el trobés i el portés a casa.
—Visca! —va cridar la Rosa saltant d’alegria. —L’hem trobat! L’hem trobat! El cuidarem bé, oi padrina? —Sí, filleta, sí.
……………………………………………..
Aquest és el quart conte de la sèrie “Relats que el vent s’endugué”. El podeu trobar a lhdigital.cat. També podeu obrir el codi QR que apareix al diari en format paper. I el proper dimecres, llegiré el conte al programa sobre el món educatiu de la ciutat que condueix la Núria Toril a la televisió de l’Hospitalet: «AULA LH» que s’emet els dimecres a les 20h, a TV L’H.
D’aquesta iniciativa ja n’hem parlat en aquest blog però tornem a recordar que anirem fent trobades amb els autors i autores de l’Hospitalet. Demà, la primera de moltes altres que vindran.
Si voleu conèixer a tres de les nostres autores teniu l’oportunitat aquest dimarts 20 de desembre a les sis de la tarda a l’Espai Llamps i Centelles. (C/ Rosalia de Castro, 8 a l’Hospitalet), molt a prop de la biblioteca Tecla Sala.
I, per si no esteu al cas del projecte: Relats que el vent s’endugué Un cop al mes s’ha publicat al Diari de LH un relat breu d’un autor o autora de la ciutat, per accedir al relat hi ha a la web del Digita’l un banner i un anunci al diari. Un cop accediu a l’enllaç, a més del relat hi ha la presentació del projecte, una petita biografia de l’autor de la ciutat, l’enllaç de d’aquest autor a la pàgina de l’Hospitalet escriu (https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh)
Una de les pretensions és que qui aconsegueixi tres relats, vagi a la biblioteca de la ciutat que vulgui i li lliurarem un adhesiu. També estem programant una altra acció: fer una trobada amb els participants i que us pugui conèixer i conversar sobre l’obra dels autors i autores i sobre el fet lector en general. Es tractarà d’una tertúlia informal on es parli de literatura i del que ens vingui en gana. És això, senzillament una trobada per anar ampliant la família lectora hospitalenca.
Ara només cal que els relats passin de ma en ma, es llegeixin i es comentin. Des de l’organització de la “moguda” farem el que puguem per donar-li visibilitat a la iniciativa.
Si veniu demà, només podem garantir que passareu una bona estona.
Al còmic “Les XII proves d’Astèrix” l’heroi gal s’ha d’enfrontar a Kermes el persa, un llançador de javelina molt fort, un campió que ha aconseguit que el seu artefacte travessi mars i oceans. A les il·lustracions, Uderzo hi dibuixa un personatge amb un braç molt més desenvolupat que l’altre i això provoca que ens preguntem si l’Astèrix podrà vèncer aquest superatleta. És una imatge metafòrica que ens serveix per demanar-nos, també, què convé llegir més: llibres de ficció o llibres de no-ficció?
La resposta seria clara, perquè apostem, sobretot, per llegir, llegir el que sigui, llegir en llibertat. Volem que sigui l’infant qui triï, i és feina dels mestres oferir-li un ventall ampli de tota mena de documents perquè tingui l’oportunitat d’escollir allò que li interessi, que pugui aprofundir en els seus temes preferits i gaudir amb nous coneixements, ja siguin informacions pràctiques, poemes, aventures o còmics.
Entre els hàbits lectors dels infants es constata que, en general, llegeixen més obres de ficció que no pas informatives. La tendència, però, està canviant i, amb les noves maneres de fer a les escoles, els textos de coneixement estan substituint els tradicionals llibres de text. Els nois i les noies descobreixen que poden ser de bon llegir.
De llibres de coneixements o no-ficció en parlem a la revista GUIX núm. 494 de novembre de 2022. També ho podeu llegir en castellà a AULA núm 321.
A la mateixa revista GUIX, m’ha agradat llegir l’article de les estimades companyes del Moviment Educatiu de l’Alt Camp (MEAC) on expliquen la seva peripècia des que van néixer per incrementar i incentivar les activitats de formació i reflexió. El seu objectiu és clar: enriquir pedagògicament el territori tot compartint experiències mitjançant l’enxarxament de la comunitat educativa.
De mica en mica, el moviment ha anat trobant el seu lloc i va destacant per les activitats proposades, que gaudeixen de molt bona acollida. Des del primer moment vam pretendre que el MEAC fos un moviment estructurat i que rebés el reconeixement que mereixia. Felicitats per l’article, meaqueres!
Ara fa un mes es va inaugurar la nova biblioteca Gabriel García Márquez al barri de Sant Martí, a Barcelona. N’havia vist algunes imatges i tenia ganes de fer una visita.
Amb el mòbil a la butxaca i la llista que tinc per a les primeres visites com a usuari vaig entrar. El primer que vaig notar va ser l’olor a fusta, una olor agradable que embolcalla tot l’edifici. Després vaig admirar l’estructura, l’edifici per on s’escola la llum natural, i les escales escherianes que es troben al centre de tot.
El que més em va costar és situar-me perquè no vaig ser capaç de trobar els llibres de pedagogia i em va tocar preguntar on es trobaven. La senyalització no la vaig entendre…
Tampoc vaig localitzar cap dels cinc títols que volia consultar. Bé, potser caldrà esperar que s’acabi de catalogar i posar a disposició dels usuaris tot el fons que imagino encara estan ordenant.
Crec que serà un espai molt útil com, de fet, ho son totes les biblioteques. És d’agrair que s’aposti per la cultura com element transformador de la vida, de les relacions entre les persones i per intentar que siguem tots plegats una mica més feliços.
Llarga vida a la Biblioteca Gabriel García Márquez!
Ja hi tornem a ser! Hem encetat aquest nou any —el tretzè del blog— amb la mateixa il·lusió de compartir experiències, idees, anhels i desitjos de fer de la literatura infantil i juvenil un motiu de trobada, de creixement i de, seguint a Octavio Paz, entendre la literatura com un mitjà per fer crítica creadora, constructiva, del món en que vivim.
Seguirem l’aventura de compartir les nostres experiències com a docents i persones compromeses amb la lectura, oferint recursos i reflexions per entendre i gaudir de la literatura infantil.
El primer dels llibres que volem comentar és un dels que m’ha tocat en el darrer any: «L’Amy i la biblioteca secreta». En vam parlar el 22 d’octubre — https://jaumecentelles.cat/2021/10/22/els-llibres-prohibits-de-lamy-i-la-biblioteca-secreta/— i aquests dies hem rebut un regal molt especial. La família Guilera Guerra, generosos com són, i conscients de la devoció que li tinc a aquesta novel·la, han dedicat unes quantes hores a fer realitat l’armariet de l’Amy, i a guarnir-lo adequadament.
No cal ni dir que ara se’m gira feina perquè la intenció es emplenar-lo amb els llibres prohibits que s’esmenten al relat i amb altres que he anat guardant durant molt anys.
L’armariet té llum, un compartiment secret i, de moment, ja conté els primers llibres prohibits. L’hem instal·lat en lloc principal de l’Espai i ens servirà per fer algunes converses sobre censura, autocensura i altres temes que no s’escapen de la nostra visió del món.
La invitació a la lectura 