Bateig de la biblioteca escolar Emili Teixidor

emili-teixidorQue l’escola de Roda de Ter porti el nom de l’Emili Teixidor és lloable perquè l’Emili va fer molt per la literatura infantil i juvenil —també per la d‘adults—, però es pot entendre perquè allà és on va néixer. Però que una escola de Sant Boi de Llobregat hagi decidit posar-li el seu nom a l’espai biblioteca que inauguraran la propera setmana encara és més d’agrair perquè demostra que les seves obres, especialment la sèrie de la Formiga Piga, han deixat petjada en l’imaginari col·lectiu dels infants.


L’escola Antoni Gaudí ja va fer un superprojecte sobre aquest autor l’any 2012-2013 que va ser mereixedor del reconeixement als Premi Baldiri. L’experiència recollia la relació dels infants amb l’obra de l’escriptor i com la visita de l’autor va arribar a ser motivadora de lectures diverses.

Estic content i agrait a l’equip de mestres de l’escola per haver-me convidat al bateig de la biblioteca el dia 1 de febrer.

Pel qui vulgueu saber més d’en Teixidor us recomano l’assaig «La lectura i la vida» que comença amb aquestes paraules.

portada“¿Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements…amb el cervell en blanc, ben buit?
No sabríeu ni qui sou, ni d’on veniu, ni res de res. Els llibres són la memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els transplantaments de cor…
Però gràcies als llibres som molt més que la nostra memòria. Gràcies als llibres podem parlar amb els morts, perquè els escriptors i els savis que van escriure llibres anys enrere, segles enrere, quan encara no s’havia inventat el paper i els escribes escrivien en rajoles de fang tou, i després en pells preparades de xai i fulles de plantes, els papirs, van gravar la seva veu en aquests materials, i més endavant els copistes ho van copiar en llibres de paper, i ara, avui dia, podem anar a les biblioteques i llegir el que ens van deixar escrit, el que ens van dir; la seva veu s’ha transformat en paraules escrites que els temps no esborra i encara podem parlar amb ells….”

Aquest assaig conté pensaments sobre animació a la lectura, sobre literatura infantil i juvenil, sobre la vida, sobre l’escola, sobre les biblioteques i sobre com la lectura ens fa millors persones. Imprescindible. El va escriure l’any 2007, cinc anys abans de la seva mort.

Coneixent la Vaughan Civic Centre Resource Library de Canadà, un nou concepte de biblioteca

2-1

Fa uns dies, en Pedro Bravo, director de la biblioteca Tecla Sala, em va fer a mans la informació que he triat per començar aquest any 17. Es refereix a un nou concepte de biblioteca que s’ha inaugurat a Canadà, a Vaughan, i que canvia la imatge tradicional que en tenim d’aquest equipament.
3-1 Es tracta d’una biblioteca que té, entre d’altres, un estudi de gravació i un estudi de vídeo amb pantalles de fons verd, impressores 3D i una cafeteria. El material de lectura és prou gran, uns 70.000 materials, incloent revistes, llibres i llibres d’àudio.
L’edifici sembla un modern aeroport i el cost de la seva construcció va ser de 15 milions de dòlars, aproximadament.vaughan
La biblioteca, amb molta tecnologia verda integrada, inclou llums amb sensor de moviment, parets de vidre i llum natural, un espai per a l’estudi, una àmplia zona infantil i una sala només per a adolescents, a part d’altres modernures com autoservei de préstec, lavabos amb control d’estalvi d’aigua, etc.

A Universo Abierto (Blog de la biblioteca de Traducción y Documentación de la Universidad de Salamanca) podeu trobar un article més extens i documentat sobre aquesta biblioteca. Us passo l’enllaç:
https://universoabierto.org/2016/10/31/vaughan-civic-centre-resource-library-una-biblioteca-para-el-futuro/

I un vídeo dels dies previs a la inauguració:

https://vimeo.com/182337795

img_0537

Un perro en la biblioteca

El secreto del Unicornio. Las aventuras de Tintínlas-aventuras-de-tintin-cartel3

Por las bibliotecas de película circulan todo tipo de personajes. Vemos a escritores, niños, femmes fatales e incluso maleantes, pero los usuarios más frecuentes, los que se llevan la palma, son los periodistas y los detectives. Como en el caso de El secreto del Unicornio, película basada en tres cómics de Hergé: El secreto del Unicornio, El cangrejo de las pinzas de oro y El tesoro de Rackham el Rojo.

La cinta de animación —se hizo una versión en 3D— utiliza la técnica de captura de movimiento que consiste en que los actores interpretan, además de las voces, los movimientos y gesticulaciones de sus personajes y luego en el estudio se digitalizan las imágenes con técnicas de fotogrametría.

Al principio de la película Las aventuras de Tintín, después de la presentación maravillosa de los créditos, de culto, vemos a Tintín paseando por un animado y popular mercadillo de antigüedades de Bruselas donde encuentra y compra una maqueta a escala de una antigua nave llamada El Unicornio.
Tras una serie de sucesos preocupantes, Tintín sospecha que el barco guardaba algún secreto y decide averiguarlo. Dirigiéndose a su perro Milú, le dice:

—Algo pasa con este barco. Iremos al único lugar donde pueden tener una respuesta.

libroY, claro, encaminan sus pasos hacia la biblioteca. El espacio que aparece ante nuestros ojos es oscuro, con columnas imponentes, las típicas lámparas verdes sobre las mesas y mucha madera recubriendo las paredes. Es de noche y una tormenta descarga rayos furiosos cuyos destellos penetran por las altas vidrieras. La panorámica nos recuerda a algunas gélidas y silenciosas iglesias, un pensamiento recurrente y que quizá vaya asociado a que durante muchos siglos los conventos han sido los únicos lugares de lectura y de escritura, tranquilos y silenciosos, como las bibliotecas. Pero en nuestro pensamiento se cruza otra imagen, asimismo recurrente, y evocamos los cementerios, criptas del olvido, depósitos del saber, lugares donde moran los muertos, los escritores muertos, con los que nos comunicamos gracias a su obra. Hay una frase de Stefan Zweig, en Mendel el de los libros, refiriéndose a que detrás de cada libro hay un hombre, a menudo muerto. Esa es una de las virtudes de la lectura, la posibilidad de comunicarnos con personas que vivieron en otras épocas, hace diez, cien o mil años.

Un plano corto nos muestra a Tintín sentado en una mesa, rodeado de viejos y pesados libros, sosteniendo en sus manos un volumen abierto por la página que cuenta la tragedia de El Unicornio. Tintín lee en voz alta:
—“¡Aquí está!… Francisco de Haddock, del castillo de Moulinsart, capitán del desafortunado El Unicornio. Su nave zarpó de Santo Domingo en 1698, en una de las peores travesías en la historia naval, y el barco jamás llegó a su destino. Fue atacado por piratas…”

escena en la bibliotecaTintín lee en voz alta y para que los espectadores nos interesemos por los misterios que envolvieron aquella nave, de tanto en tanto se detiene y se dirige a su inseparable Fox terrier para preguntarle, por ejemplo, “¿Qué escondería el barco. Milú?”

Se puede disculpar que Tintín lea en voz alta porque en la biblioteca no hay nadie, exceptuando un personaje que se vislumbra escondido entre los anaqueles y que parece seguir las andanzas del protagonista. Pero lo que realmente sorprende es la presencia de un perro, Milú, en la biblioteca, sentado en una silla y babeando sobre los libros. Es una imagen que molesta a nuestro ego bibliotecario y que no se entiende, a no ser que el mensaje inconsciente sea que la biblioteca es un lugar de acceso libre, gratuito y agradable.

carteristaEn las bibliotecas se permiten el acceso de perros en determinadas ocasiones y bajo control. Es el caso del Programa R.E.A.D. de Lectura con Perros (Reading Education Assistance Dogs) que, con fines terapéuticos, ayuda a mejorar las habilidades de lectura de los niños mediante la intervención de perros especialmente adiestrados para leer con ellos. También se permite el acceso de los perros guía o perros lazarillo que acompañan a las personas ciegas que van a consultar los libros escritos en braille o los audiolibros.

Unas escenas más adelante la cinta nos sitúa en casa de Arístides Silk, un carterista profesional, personaje curioso y ordenado que conserva las carteras que ha ido robando, alfabéticamente bien clasificadas en las estanterías, atendiendo a los principios de la biblioteconomía: Los nombres de los propietarios de las carteras bien visibles para facilitar su localización y los ejemplares más notables de la colección puestos de cara para despertar curiosidad.

Otra escena graciosa, relacionada con los libros, sucede cuando Tintín y el capitán Haddock subidos a una avioneta que no saben pilotar, abren el salpicadero y leen el manual de instrucciones allí depositado. ¡Ah! Los libros salvadores.

Los amantes de las aventuras de Tintín ya estamos esperando que llegue diciembre de 2016, fecha en que está previsto el estreno de una segunda entrega titulada Las aventuras de Tintín. Los prisioneros del sol, dirigida por Peter Jackson y basada en los cómics “Las siete bolas de cristal” y “El templo del sol“.

Aquest escrit forma part de la sèrie d’articles sobre Bibliotecas de Película que escrivim per a la revista MiBiblioteca. El podeu llegir complet al número 46 (veranos 2016)

El trailer de la película, a continuació:

Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos

Logo-Perros-Y-LetrasEl Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs) va néixer als EEUU l’any 1999, creat per la Intermountain Therapy Animals (ITA) una organització amb força experiència en millorar la vida de les persones mitjançant la interacció amb animals. Es tracta d’un programa estructurat per a la millora de les habilitats de lectura mitjançant la intervenció de gossos ensinistrats.
Hi ha moltíssims equips R.E.A.D. (uns 5.000 aproximadament) treballant per tot el món en diferents cultures i entorns. A més a més dels EEUU estan treballant a Canadà, Portugal, Alemanya, Gran Bretanya, França, Suècia, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Eslovènia, Holanda, Croàcia, Itàlia, Austràlia i Sud-àfrica. A Espanya, també: Actualment hi ha equips a Madrid, Alacant, Albacete, La Corunya, Las Palmas, la Rioja, Múrcia i Saragossa.
El Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos millora les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per llegir amb ells. L’èxit del Programa rau en la connexió emocional que s’estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l’animal, que es relaciona amb el lector segons les seves necessitats.READ1
Són uns objectius terapèutics (dirigits a la millora d’aspectes concrets dels lectors) i també d’animació i foment de l’hàbit lector. Els àmbits d’acció poden anar des de les escoles i gabinets de psicologia fins a biblioteques, llibreries o espais similars.
Si voleu saber si a prop de la vostra ciutat hi ha algun equip R.E.A.D., esteu interessats en els seus serveis o voleu formar part i/o col·laborar amb aquesta entitat podeu fer-ho entrant al seu web http://www.perrosyletras.com/ i allà hi trobareu tota la informació i més.perro-de-lectura

Los elefantes no existen

cartelLa guerra de las galaxias. Episodio II: El ataque de los clones
George Lucas
(2002)

El ataque de los clones se estrenó veinticinco años después de la popular “la Guerra de las Galaxias”. Forma parte de la trilogía de las precuelas de la serie, junto con Episodio I: La Amenaza Fantasma, y Episodio III: La Venganza de los Sith.
El ataque de los clones fue la primera película de la saga que se filmó con cámaras digitales de alta definición y aunque fue un éxito de recaudación no alcanzó la popularidad de las otras películas porque el guion es flojo y los diálogos pobres y poco creíbles.
La trama se desarrolla diez años después de los sucesos ocurridos en la película anterior, La amenaza fantasma. La Galaxia se encuentra al borde de una guerra civil y un Jedi renegado, el Conde Dooku, encabeza la rebelión de los sistemas solares que amenazan con la secesión de la República Galáctica.
Tras el intento de asesinato de la senadora Amidala, el Consejo Jedi le encarga a Anakin Skywalker (el que luego será Darth Vader) la misión de protegerla, mientras que su maestro, Obi-Wan Kenobi, intentará descubrir la identidad del cazarrecompensas autor del frustrado intento.
La cinta es un cuento de hadas imbuido de filosofía zen, vestuarios incluidos, en el que las aventuras, persecuciones y efectos especiales son bastante previsibles. Sin embargo, hay una escena que ha perdurado: Cuando Obi-Wan (Ewan McGregor) va la biblioteca a buscar información sobre un planeta concreto.biblioteca Jedi
Lo primero que se ve es una panorámica general del interior del edificio. Es un espacio reconocible porque se parece muchísimo a la popular sala principal de la antigua biblioteca del Trinity College (Universidad de Dublín) con la iluminación natural que entra por los laterales y se refleja en el suelo, aunque los bustos de los maestros Jedi substituyen a los de los filósofos, escritores y mecenas que apoyaron la universidad; y la calidez de la madera de roble y los lomos de los libros encuadernados en cuero, aquí son hololibros que emiten una tenue luz azul. Objetos, todos ellos lujosos, que denotan la convergencia de la cultura y el arte.
La presencia de los hololibros no parece tener ninguna utilidad ni función, son meramente decorativos y simplemente recuerdan a los libros, porque la información se va a buscar en los ordenadores que hay sobre las mesas, algo, dicho sea de paso, que se nos antoja cercano.
JocastaTras un ligero zoom picado de la cámara, un plano medio sitúa a Obi-Wan frente a un busto (se asemeja sobremanera a George Lucas) y la bibliotecaria directora del Archivo, Jocasta Nu (interpretada por Alethea McGrath), una mujer de edad avanzada, de carácter seco y aspecto de geisha con el cabello recogido en un moño sujeto con los típicos palillos japoneses, se acerca para preguntarle. El diálogo que mantiene es el siguiente:

¿Has solicitado ayuda? —pregunta Jocasta Un.
Sí, sí, eh… Sí, así es. —responde, dubitativo, Obi-Wan.
¿Tienes algún problema, Maestro Kenobi? —insiste Jocasta, complaciente.
Sí, eh… Busco un sistema planetario llamado Kamino…
—Kamino…
— Que no aparece en los mapas de los archivos.
Ambos se acercan a una de las mesas que ocupan el espacio central y Obi-Wan teclea el ordenador para mostrar un mapa estelar.
Kamino… No recuerdo haberlo oído nombrar nunca. ¿Seguro que tus coordenadas son correctas? —pregunta la bibliotecaria.
Según mi información debería aparecer en este cuadrante, justo al sur del Laberinto Rishi.obi-wan frente al ordenador
En ese momento, la bibliotecaria comprueba que, efectivamente, el planeta buscado no está visible y sentencia:
—Siento decirlo, pero creo que el sistema que andas buscando no existe.
Imposible, los archivos quizá estén incompletos…—Obi-Wan plantea una duda, a lo que la bibliotecaria se indigna y concluye la conversación de manera rotunda, afirmando que “Si un elemento no aparece en nuestros archivos, es que no existe”.

La bibliotecaria se da la vuelta y se va a atender a un niño, dejando a Obi-Wan sumido en un mar de dudas. Termina la secuencia con un nuevo plano panorámico a ras de suelo para magnificar nuevamente la grandeza del espacio.
Este fragmento nos deja la frase (Si un elemento no aparece en nuestros archivos, es que no existe) que nos evoca a Borges, quien creo recordar que dijo algo parecido respecto a la memoria y los recuerdos.
Georges Lucas se equivocó con esta escena. ¡Ay, con lo fácil que le hubiera resultado preguntar a cualquier bibliotecario cómo imaginaba la biblioteca del futuro! De las respuestas que obtendría, seguro que ninguna apostaba por mantener los archivos u hololibros de esta manera tan clásica.

Es criticable también la actitud de la bibliotecaria, Madame Jocasta Nu, que una vez sentenciado que el planeta no existe, se da media vuelta y se va, así, sin intentar otra búsqueda de seguimiento, sin cruzar palabras clave, sin tener la más mínima curiosidad por averiguar que sucede con el planeta Kamino o averiguar si la sospecha de Obi-Wan es cierta y los archivos han sido manipulados. Nos recuerda la anécdota del padre polaco que a preguntas de su hijo sentenció que “los elefantes no existen porque Marx no los cita en ninguna de sus obras”. Pues eso, el misterioso planeta no existe porque no aparece en los mapas de los archivos de la biblioteca.
garland_logoL’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 44 (hivern 2016) i sortirà editat aquest mes de febrer.
Les imatges estan extretes de http://www.starwars.com/
Trailer oficial:

 

Cursos per a mestres a Can Butjosa

poster2

Cartell dibuixat per la Maria Espluga i editat amb motiu del 15 aniversari de la biblioteca.

Can Butjosa és una Biblioteca Educadora de la que ja n’hem parlat en aquest blog, lloant la seva bona feina. Si entreu al seu web podreu llegir els seus objectius, entre els quals hi ha:

  • Ajudar els nens i joves a esdevenir uns bons usuaris de biblioteca que s’hi moguin amb facilitat, que no tinguin bibliotecofòbia, que sàpiguen trobar la informació que desitgen mitjançant els catàlegs, que coneguin les normes de la biblioteca i les compleixin i que siguin conscients dels serveis que, com a usuaris, tenen dret a rebre.
  • Ajudar els nens i joves a esdevenir uns bons lectors que sàpiguen triar llibres atractius o que els interessin i que això els porti a desitjar-ne d’altres, que descobreixin el gust de llegir en llibertat, és a dir, escollir què, com i de quina manera i que ho puguin dur a terme a la nostra biblioteca.
  • Ajudar els nens i joves, com a persones que formen part d’una societat, a adquirir uns hàbits de comportament específics que els enriquiran i els ajudaran a integrar-se a la comunitat i al país on viuen.

A Can Butjosa organitzen cursos de formació. N’hi ha per a infants, familiars, professionals de la biblioteconomia però també entenen perfectament que la relació amb l’escola és prioritària i per això en programen d’específics adreçats als mestres. Els d’aquest 2015-16 fan bona pinta.
Us recomano especialment aquest tres:

Còmics, contes, novel·les i cinema: estratègies de promoció de la lectura per a infants i joves a càrrec d’Andrea Pozo. (20h semipresencials). Dies: Els dissabtes de 9 a 14h, els dies: 31 d’octubre, 7 i 14 de novembre de 2015.
Els àlbums il·lustrats en el desenvolupament lector d’infants i joves a càrrec de Montserrat Castillo, Joaquim Noguero, Emma Bosch, Jaume Centelles, Marta Roig, Nati Calvo, Glòria Gorchs, Sònia Fernández i Gisela Ruiz. (20h semipresencials). Dies: Els dimarts de 17:30 a 19:30h, els dies: 20 d’octubre, 10 de novembre i 1 de desembre del 2015, 19 de gener, 9 de febrer, 8 de març, 5 d’abril i 3 de maig del 2016.
Els contes a l’aula a càrrec d’Eva Martínez Pardo i Gemma Garcia Vilardell. (20h presencials). Dies: Els dissabtes de 9 a 14h, els dies: 28 de novembre i 12 de desembre de 2015, 9 i 16 de gener del 2016.

Però n’hi ha més que podeu consultar AQUÍ. Han tingut l’amabilitat de tornar a confiar en mi per repetir el que ja vam fer el curs anterior, i altres que també fan patxoca però que no conec gaire com poden anar. Podeu inscriure-us directament al web de la biblioteca i també els podeu trucar per demanar més informació.
Les seves dades són:
CAN BUTJOSA
c/ La Salut nº 52
08150 Parets del Vallès
Telèfon: 93.562.23.53
Fax: 93.562.37.60
e-mail :bibut@parets.cat

can butjosa

 

Anuari de l’Observatori de les Biblioteques, el Llibre i la Lectura

biciEs presenta el tercer volum de l’Anuari de l’Observatori de les Biblioteques, el Llibre i la Lectura corresponent als anys 2012-13. Es tracta d’una selecció de les accions i publicacions més rellevants a Catalunya en aquests període.

l’Anuari s’ha anat editant en línia des del mes de setembre i ara ja està enllestit del tot. Té 242 pàgines i el podeu consultar i descarregar sencer o els capítols que us interessin clicant AQUÍ.

L’acte de presentació tindrà lloc dimecres 29 d’abril a l’aula 210 de la Facultat (Melcior de Palau, 140), a les 18:30 h.
Primer, en Cristobal Urbano, Director de l’Observatori i la Maite Comalat, editora de l’Anuari, faran la presentació i, a continuació, tindrà lloc una taula rodona amb el títol:
“El futur de la lectura en l’entorn digital”
amb els següents participants:
Carme Fenoll, Cap del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya
Daniel Fernández, President de la Federación de Gremios de Editores de España
Jeroni Boixareu, Gerent de la Llibreria Hispano Americana i de l’editorial Marcombo
Modera: Lluís Agustí, Director de l’Escola de Llibreria
L’acte és obert a tothom.

Invitació presentació Anuari 2014

 

Exposició creativa: El cistell de la Caputxeta

DSC07914El cistell de la Caputxeta és el títol que hem triat per aquesta quinzena exposició creativa a la biblioteca de l’escola. Va ser l’any 1999 quan vam iniciar aquesta aventura amb “El museu dels contes”, allà a l’antic edifici del carrer Ventura i Gassol. Després vingueren moltes més, algunes senzilletes com la dels “Llibres imaginaris”, altres més complexes com “La mediterrània” que ens va obligar a habilitar el gimnàs. I entremig el records de les llunyanes “De ratetes i ratolins”, “El rei dels ocells” o “Les aromes de l’Àfrica”, així com les més recents sobre “Babar, Elmer i Pomelo”, “Els arbres” o la darrera “Cançons, contes i cacauets”. De totes elles en guardem un bon record.

DSC07917El cistell de la Caputxeta és el títol triat perquè hem pensat que els temps de mediocritat cultural en que estem immersos potser ens portaran a moments encara pitjors i no voldríem que tornés el “pensament únic”, aquell pensament que negava, als països de la Unió Soviètica, l’existència dels elefants perquè en Marx no en parlava o de les dictadures sudamericanes que censuraven els llibres d’art sobre el cubisme perquè “cubisme” s’associava amb Cuba.

DSC07992El cistell de la Caputxeta té a veure amb la campanya de les mares de l’associació Mom Demand Action, que als EEUU intenten abolir l’ús de les armes entre la societat civil i que ja havíem comentat en aquest mateix bloc.

En aquesta exposició s’hi poden veure alguns dels treballs que els alumnes de l’escola han anat creant i que relatem, succintament, a continuació:

DSC07918Els més petits, els de P3 han presentat un llibre col·lectiu que han anomenat “Elmer i els aliments”. Com que són la classe dels elefants i un gran dibuix de l’Elmer presideix la seva aula, van idear aquesta precuela de les aventures de l’Elmer, l’elefant de colors, un animal diferent, símbol de la diversitat i de les diferències que ens fan únics a cadascú de nosaltres. En David McKee mai ha explicat el perquè dels colors de la pell de l’elefant i aquest ha estat el motiu i l’excusa per idear aquest conte. L’Elmer, en néixer tenia la pell molt fina i sensible i com que només s’alimentava de la llet de la seva mare, la pell se li va tornar blanca. Després la seva mare el va anar habituant a menjar verdures, fruites i fulles dels arbres, tot de color verd. Aquest fet va suposar que la seva pell es tornes tota verda. Més tard, va tastar els aliments de color carbassa (pastanagues, taronges) i la seva pell es va tronar carbassa. I així successivament. Les il·lustracions de cada pàgina han estat treballades amb diverses tècniques (ceres, plastilina, collage, estampacions, etc).

DSC07919

DSC07920

DSC07923Els alumnes de P4 han presentat un llibre col·lectiu que han titulat “El Pelnàpia”, la història d’un animal que neix amb molt de pèl i una nàpia considerable. Els dos nens que el cuiden, desconeixedors del que mengen els pelnàpies, fan un recorregut per les botigues del barri on es poden trobar els aliments per saber què li agrada a la seva mascota. Així, visitaran el forn, la fruiteria, la carnisseria, etc. i sabran què es pot comprar en cadascun d’aquests establiments.

DSC07926

DSC07928

 

 

 

 

 

 

DSC07935

El grup de P5 han experimentat amb pintures fetes a partir de liquar diversos aliments (remolatxa, mandarina, julivert, etc.) amb els que han pogut pintar i estampar unes produccions plàstiques molt boniques. També han fet un petit llibret amb fotografies que recreen el poema “L’amanida” que van aprendre i recitar el dia de Sant Jordi. I ens han deixat un treball d’unes mandonguilles de fang molt originals.

DSC07936

DSC07957Els de primer de primària han abocat els seus esforços en relacionar els aliments amb els colors. Ho han fet basant-se en el llibre “La sopa verde”, un excel·lent àlbum il·lustrat, editat per OQO. Han presentat llistes d’aliments classificat per colors, imatges dels mateixos aliments i la rèplica del conte feta per ells.

 

DSC07955

Els de segon A, han treballat sobre el llibre “Recetas de lluvia i azúcar” i la seva producció plàstica segueix la idea de relacionar emocions i sentiments amb els aliments. Han ideat uns plats imaginaris molt suggestius i han escrit la seva recepta.

DSC07949

El grup de segon B ha llegit el llibre de “El lladre de menjar” i, a partir del que han après dels estris que hi ha a la cuina d’un restaurant han imaginat altres possibles utilitats d’aquests mateixos estris. El seu llibre col•lectiu es diu “Res és el que sembla”.

DSC07960

L’alumnat de tercer de primària ha presentat una miscel·lània de plats divertits, fets per ells mateixos amb el suport dels seus pares i familiars. El resultat és espatarrant. El seu llibre “Receptes divertides” és una delícia.

DSC07971

El grup de quart va investigar sobre la piràmide dels aliments i han fet unes maquetes. Una és el gegants dels bons costums i dels hàbits saludables i les altres són “La colla dels de tant en tant”, aquells aliments que es poden menjar de tant en tant i estan a la part alta de la piràmide.DSC07975

Els grups de cinquè i sisè van fer unes jornades gastronòmiques i unes investigacions dels aliments que s’elaboren a diverses parts del món. Acompanyen el llibre col•lectiu amb un gran mapa del món on es poden veure les diferències de costums segons els països.

DSC07947

Com sempre, només ens queda agrair la col·laboració de tota la comunitat escolar en fer possible, un any més, aquesta acció que ens fa molt feliços i ens marca una línia de treball en la que la participació i el sentiment de pertinença a un petit col·lectiu es fa palès de manera esplendorosa.

I per als que us interessi el material que hem elaborat, en els propers dies anirem deixant a l’apartat Exposicions, sota la pestanya “el cistell de la caputxeta” totes les propostes didàctiques que hem anat elaborant amb la col·laboració de els companyes del grup de treball “passió per la lectura” de l’Associació de mestres Rosa Sensat.

DSC07987 DSC07988 DSC07989DSC07998 DSC08003 DSC08007 DSC08028

Seven – Biblioteca para trabajar en la placidez de la noche…

Seven cartelSeven es un thriller psicológico, una película de detectives que nos cuenta una historia macabra relacionada con los siete pecados capitales, y que contiene una escena magnífica que resulta clave para el desenlace y esclarecimiento de los crímenes. La escena sucede en la biblioteca y nos recuerda otras películas americanas, como Todos los hombres del presidente, que narra cómo se desenmascaró el caso Watergate. La visita a estos lugares sirve para encontrar los elementos que ayudan a encajar las piezas del rompecabezas. Se trata de demostrar más que de mostrar y se presenta la biblioteca como centro de documentación, como lugar donde se hallan respuestas y se marca el camino de la investigación a seguir.

La acción de Seven se sitúa en una ciudad, de la que no se cita su nombre (se la nombra como aquí o maldita ciudad), lluviosa, deteriorada, oscura, con gente ruidosa y un ambiente melancólico y deprimente. A esta ciudad llega un detective joven, David Mills (interpretado por Brad Pitt) a quien se asigna la resolución de un caso de asesinato junto a su compañero William Somerset (Morgan Freeman) un detective maduro a quien faltan siete días para la jubilación.

librosEl caso se irá complicando a partir de las dos primeras muertes, consecutivas. El primer asesinato, el de un hombre obeso obligado a alimentarse hasta morir, se relaciona con uno de los pecados capitales, la gula. Un rico abogado es la segunda víctima y representa la avaricia. Los indicios hallados indican que los crímenes han sido planeados cuidadosamente y que se trata de un asesino en serie que va a seguir un patrón relacionado con los otros pecados: Lujuria, ira, soberbia, pereza y envidia.

La escena de la biblioteca ocurre de noche. Los dos detectives están en sus casas, sin poder dormir. Mills revisa las pruebas y mira las fotografías intentando comprender los crímenes. Somerset, en cambio, intuye que los asesinatos no son más que el principio de una serie de siete, relacionados con los pecados capitales. Sale de casa, está lloviendo y toma un taxi para que le lleve a la biblioteca.

Resulta extraño que la biblioteca esté alejada del centro. La escena sólo nos muestra su interior. Se trata de un edificio grande. Es de noche, está cerrada y mientras cinco de los vigilantes juegan al póquer, el sexto abre la puerta.
El detective bromea con los vigilantes sobre porqué se dedican a jugar a cartas estando rodeados de tantos saberes (Caballeros, caballeros, nunca lo entenderé: Tantos libros a mano, un universo de conocimientos aquí mismo y ¿qué hacéis? pasar la noche jugando al póquer).

imagen de la películaEl movimiento de la cámara es fantástico, con planos contrapicados que magnifican el espacio y van siguiendo al protagonista mientras camina entre las estanterías a la búsqueda de unos libros que le puedan ayudar. Suena una melodía, la suite número 3 en Re mayor de Bach, que envuelve la escena de una placidez que contrasta con el frenesí del resto de la película. Cómo un oasis.
Sin necesidad de consultar el catálogo, él solo va seleccionando algunos volúmenes. La cámara se detiene en un par de ellos, mostrando sus lomos: Los cuentos de Canterbury de Chaucer y La Divina Comedia de Dante.
Luego, el detective se sienta en una mesa y va anotando algunas informaciones (Interesa consultar estos libros respeto a los pecados capitales: Purgatorio de Dante. Cuentos de Canterbury). También fotocopia el mapa del infierno de Dante y otras páginas relacionadas.

Mientras esto ocurre se van intercalando planos del joven detective Mills, en su casa, perdido en sus cábalas.

El papel de la biblioteca como espacio clave para encontrar datos que ayuden a resolver el misterio y para comprender el patrón que sigue el asesino, queda perfectamente resuelto y se entiende cuál ha sido la fuente de inspiración del asesino.

A la mañana siguiente, Somerset deja sobre la mesa de Mills la información recopilada. Éste lee los textos y comienza a entender el motivo de los crímenes.

bibliotecaOtro elemento bibliotecario se refiere a la paranoia americana de ser investigados. El detective Somerset, haciendo valer sus contactos consigue un listado de personas que han consultado los libros que él ha referenciado. Se trata de unos servicios bibliotecarios excepcionales en manos del poder. El FBI dispone de un registro de libros prohibidos que prestados aleatoriamente no suelen aportar mayores indicios, pero cuando se empiezan a solicitar libros muy próximos entre sí, en forma de patrón, los agentes federales investigan a esa persona. Gracias al análisis de esa lista de usuarios, localizan al asesino y llegan hasta la puerta de su casa.
La película fue un éxito comercial, y recibió críticas positivas. El final de la cinta, con la presencia del asesino interpretado de forma soberbia por Kevin Spacey es de los que no se olvidan. Te deja helado.

Mibiblioteca 37L’article forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 37 (primavera 2014).
Us deixo el vídeo de l’escena que comentem més amunt.

400 anys de la biblioteca de Bristol

bookhive04Amb motiu del 400 aniversari de la Biblioteca Central de Bristol, el col·lectiu de robòtica Rusty Squid d’aquesta ciutat britànica ha creat una instal·lació amb quatre-cents llibres, un per cada any que compleix la biblioteca. L’escultura, a la qual se l’ha anomenat Book Hive (Rusc de llibres) combina llibres antics amb les noves tecnologies, que formen cel·les hexagonals en continu moviment.
Els seus creadors han volgut representar amb aquest eixam de llibres animats el moviment dels visitants de la biblioteca, les seves entrades i sortides, segons podem llegir en un article publicat a MyModernMet i que podeu llegir AQUÍ.
En Phil Gibby, director del Consell de les Arts d’Anglaterra ha manifestat que aquesta original instal·lació uneix el passat, el present i el futur d’un forma divertida i ens  convida a la reflexió.
Aquesta instal·lació es mostrarà a la biblioteca fins el 7 de març del 2014.