by

2 d’abril: Dia del llibre infantil

Comparteixo, amb molt de gust, la informació que ha enviat el CLIJCAT convidant-nos a celebrar el Dia Internacional de Llibre Infantil.

Diu:
L’IBBY promou des de 1967 la celebració del Dia Internacional del Llibre Infantil que se celebra el 2 d’abril (coincidint amb la data de naixement de Hans Christian Andersen), amb l’ànim d’inspirar amor pels llibres i la lectura i per cridar l’atenció de la comunitat internacional sobre la literatura infantil i juvenil.
Enguany la secció d’Eslovènia difon el cartell i el missatge escrit per Peter Svetina i il·lustrat per Damijan Stepancic.
El Consell ha decidit sumar-se a la proposta de l’IBBY d’enregistrar un vídeo amb el missatge del dia internacional.
Concretament ha preparat un vídeo en el qual 25 infants i joves llegeixen el manifest d’enguany.
A més a més es proposa una acció a les xarxes per tal que els infants i joves que ho desitgin pengin un vídeo recomanant alguna lectura a d’altres i infants i joves a través de les aplicacions de missatgeria (whatsapp, telegram…) o de les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram, You Tube, Tik Tok…).
Volem que aquest dia siguin ells els prescriptors, siguin ells els protagonistes.
Les etiquetes sota les quals recollirem tots els vídeos seran les següents:
#elsinfantsrecomanen o #elsjovesrecomanen i #DiaLIJ20.
El cartell i l’escrit el podeu descarregar a : https://www.clijcat.cat/

Feliç dia del Llibre Infantil!

by

Tomie dePaola, in memoriam

Tomie dePaola va morir dilluns passat, 30 de març, degut a les complicacions sorgides després d’una operació. segons ha informat la CNN. Tenia 85 anys.

La primera vegada que vaig tenir notícies de la seva obra va ser al voltant de mitjans de la dècada dels 80 del segle passat. Estàvem a la Pobla de Segur i un grup de gent celebràvem un festival de narració oral. Allà hi eren en Carles Cano i en Llorenç Giménez que van venir de València i també la Mercè Escardó, la Roser Ros, l’Àngels Ollé, en Ferran Martínez i altres apassionats de la paraula.

Un d’ells ens va fer riure moltíssim amb la narració d’una vella fetillera -l’Strega Nona- que guaria els mals de cap, ajudava les dones solteres a trobar marits i feia desaparèixer les berrugues. Però el conte es complicava quan de la seva olla màgica va començar a sortir una muntanya d’espaguetis que inundaven tot el poble. Recordo que semblava talment que la plaça on contàvem es veia colgada per la pasta. Vaig saber, una estona més tard, que el conte era obra d’en Tomie dePaola. Si teniu curiositat per conèixer la història la podeu seguir a continuació.

El nom em va quedar en la memòria i he anat seguint les seves originals aventures perquè aquest autor, nascut als Estats Units d’Amèrica, va escriure prop de 300 llibres. De tots ells, en destaco un parell: “L’avia de dalt i l’avia de baix”, una història una mica trista però molt emotiva i, sobretot “L’Oliver Button és una nena“.

Aquest darrer l’acaben de reeditar els de l’editorial Kalandraka. Han fet un llibre bonic, de mides generoses, recomanable. Si teniu oportunitat de fer-li una ullada notareu que el seu estil recorda lleugerament al d’en Maurice Sendak, coetani en el temps, potser per la paleta de colors i els materials emprats en aquella època.

La informació relacionada que hi ha al web de Kalandraka, la trobareu clicant a http://www.kalandraka.com/es/colecciones/nombre-coleccion/detalle-libro/ver/oliver-button-es-una-nena/

Al web de l’autor també hi ha molta informació sobre la seva vida, els premis i les seves obres: https://www.tomie.com/

by

Llibres i propostes per al confinament – 2 (L’ocell de paper)

Havia preparat un conte de por (i la seva proposta) per a aquesta segona entrada del període de confinament però m’he adonat que és la que fa 1000 i això s’ha de celebrar.

He fet un pastís (de xocolata, naturalment) i he bufat les espelmes, perquè si hem arribat fins aquí és gràcies a tots vosaltres, les amistats de sempre i les noves que he anat incorporant al llarg d’aquests gairebé deu anys (la primera entrada va ser el 5 de juliol de 2010).

Moltíssimes gràcies, de debò, per la vostra generositat i sobretot la vostra complicitat. No us podeu imaginar el que he aprés amb les vostres consultes, suggeriments i agraïments!

Com que estem d’aniversari, el conte d’avui va de celebració, un motiu abastament repetit a la literatura infantil. Penseu en el magnífic «El regal» de Gabriela Keselman, el poètic «Un regalo para Sílvia» de Fran Pintadera o el divertit «El Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis» d’en Chema Heras, i molts altres.

He triat un conte que he explicat en nombroses ocasions als infants de cicle infantil i inicial. Com que diuen que els vídeos no poden ser més llargs de tres minuts, he fet una versió reduïda però, si el voleu llegir sencer, el podeu trobar dins del llibre «El hombrecito vestido de gris y otros cuentos», un imprescindible de Fernando Alonso que ara l’editorial Kalandraka ha tornat a reeditar.

PROPOSTA DIDÀCTICA:
Seguint la idea del conte, proveïu-vos de papers (de diari, revistes, llibretes, etc.) i dediqueu algunes estones a fer avions, vaixells amb butxaques, ocells, granotes, etc. de paper. A la xarxa trobareu nombrosos tutorials de papiroflèxia que us poden ajudar.

Fins al proper dilluns!

by

«La meva casa al bosc», un llibre-joc en forma d’acordió

«La meva casa al bosc» és un llibre dels que s’anomenen «Leporello», un llibre que es desplega com un acordió. No fa gaire, en vam presentar aquí mateix un altre, recordeu?: «La goteta»

Aquest és un àlbum de cartró que es desplega i ens convida a visitar la casa d’un narrador desconegut. Quan arribem a la darrera imatge la porta de la casa ens incita a entrar i continuar la visita pel seu interior, passant per totes les habitacions.

És genial perquè quan llegim el breu text que acompanya les il·lustracions de línia blanca trobem molts detalls que conviden a la conversa.

«La meva casa al bosc» és un objecte atractiu, bonic i que recorda les cases de nines on els infants poden construir la seva pròpia història, jugant amb els objectes que estan representants a cadascuna de les “pantalles” i que una mirada atenta permet descobrir. Ah! I el llibre va acompanyat d’una coberta que amaga a les guardes un joc de descoberta.

El viatge per arribar a la bonica casa de fusta que hi ha al bosc ens convida a baixar del tren, pujar a l’autobús i observar el poble, el riu i el bosc, en un viatge que és una oportunitat per descobrir animals, plantes i persones escampades al llarg dels quatre metres que ocupa el llibre desplegat.

A la part del darrera veiem la casa per dins. Hi ha mobles, objectes, joguines, però no apareixen humans i aquest detall ens obre la possibilitat a múltiples interpretacions: Qui hi deu viure? Què fan? Com són? Què els agrada?, etc.


Una proposta que es pot fer és dibuixar la nostra pròpia casa per fora (la façana) i per dins, a la manera de «La meva casa al bosc».

Amb el llibre desplegat podem fer joc simbòlic amb els ninotets que tinguem a casa o a classe. Ho xalareu!

Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES
Títol: La meva casa al bosc
Autora: Laëtitia Bourget
Il·lustradora: Alice Gravier
Traductora: Andrea Rovira
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 34
Barcelona, 2019

by

Premiats sense pati!

A la revista GUIX del mes de març (núm. 464) hi ha una pràctica de lectura molt bonica. La protagonitza el conserge d’una escola i ens explica que:

«Els conserges de les escoles tenim un horari i unes funcions regulades i ben explícites. Ens correspon estar al cas de les portes de l’edifici i vetllar pel bon funcionament de les instal·lacions. Ens encarreguem de realitzar petites reparacions com canviar un pany malmès, collar quadres i taulers a les parets, canviar vàlvules i boies dels vàters, reparar endolls, interruptors o fluorescents, i altres feines relacionades.
Formem part, directament o mitjançant els nostres representants, dels Consells Escolars i ens sentim corresponsables del projecte educatiu del centre. A més, això ho sap tothom, som la primera cara que veuen els pares i les mares quan venen a l’escola a demanar informació, per exemple.
En el meu cas, puc dir sense vergonya que em sento afortunat de poder compartir moments màgics, d’una màgia que floreix d’una manera tan subtil que, de vegades, ni ens n’adonem. La màgia de la que parlo prové de l’energia que desprenen els infants quan arriben, cada dia, amb la mirada neta i ganes de parlar, de comunicar-se i de compartir.
No és estrany, doncs, si ens sentim implicats i oberts a fer més fàcil la vida dels nens i les nenes i a col·laborar en aquelles activitats que —sense interferir en la tasca educativa de les mestres— el temps del que disposem ens permet.


El curs anterior, a l’escola vam començar una acció, un dia a la setmana, a l’hora de l’esbarjo, que es deia «Li he llegit al Gonzalo» i es tractava d’asseure’s i escoltar els infants que volguessin venir a llegir-me. Va tenir força èxit i hi havia una llista d’espera tan llarga que ens va obligar a atendre dos alumnes cada divendres. Va ser un regal perquè en aquesta activitat no hi havia pressió i no s’avaluava la capacitat de llegir de l’infant. Ningú patia si llegia a poc a poc, no coneixia determinades paraules o s’entrebancava amb alguns mots de difícil pronunciació.»

Després ens conta com organitza els torns, l’espai de lectura, el desenvolupament de la sessió, etc.
El personatge en qüestió és el gran Gonzalo, conserge de l’Escola Gras i Soler d’Esplugues.

Podeu aconseguir l’article entrant al web de Graó.

 

 

by

Llibres i propostes per al confinament

M’afegeixo a la causa d’explicar històries als infants mentre duri el confinament. Des d’aquest blog, aniré penjant cada dilluns un vídeo curtet — tres minuts aproximadament—amb una narració i, després, us faré un proposta.

Aquests dies, a les xarxes socials trobareu altres accions similars com les que fa al facebook, en Carles Cano (https://www.facebook.com/carles.cano.16),o els narradors de “Vivim del cuentu” al twitter (https://twitter.com/vivimdelcuentu), entre d’altres.

El primer llibre que us presunto és del gran Anthony Browne: “Me gustan los libros”. Us l’explico a ritme lent de hip hop i us proposo que després intenteu fer el mateix amb un altre ritme i un altre llibre, d’acord?

Tot anirà bé!

by

La felicitat ja és aquí!

DRING! DRING! El so d’una campaneta ens avisa que el venedor de felicitat està arribant. El veiem, muntat dalt de la seva furgoneta. És el senyor Colom que ven felicitat; la ven en pots petits, grans o fins i tot familiars!

El senyor Colom va vestit molt elegant i es mou amb molta facilitat entre les cases colgades d’arbres altíssims, asimètrics, on hi viuen les diferents espècies d’ocells: la Guatlla, el Cargolet, la Mallerenga, la Puput, el Mosquiter, el Faisà, l’Estornell i el Pit-roig.

Tots li compren una mica de felicitat. Hi ha qui compra un pot de felicitat per compartir amb els amics, amb la família o per tenir-lo guardat. També hi ha qui no en vol o qui demana un descompte.

—La felicitat en pot! Quina bestiesa!— exclama el senyor Faisà.
Però, més tard, n’encarrega un parell per internet.

Un llibre amb unes imatges precioses que recreen molt bé les diferents especies d’aus i que les situen en uns escenaris bucòlics que ens recorden el modernisme o el París de principis del segle XX. Unes cases espaioses que conviden a gaudir-les abastament. Veiem el venedor, el senyor Colom, anat de casa en casa, lliscant amb artilugis tan diversos com un helicòpter de plomes, un trenet o un cubell.

Tots els animals queden satisfets amb el seu trosset de felicitat, fins i tot el ratolí que, a la darrera pàgina, veu com un pot cau de la furgoneta i l’agafa per a donar-li utilitat…

M’ha recordat molt l’espectacle de la companyia francesa “Les irreals”

Molt recomanable per a totes les edats però especialment a partir de set anys.

LES DADES:
Títol: El venedor de felicitat
Autor: Davide Calì
Il·lustrador: Marco Somà
Traductor: Francesc Massana
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

El trailer de l’editorial:

by

Victor Català, un nou títol de la col·lecció “Tant de gust…”

S’acaba de publicar l’onzè títol de la col·lecció «Tant de gust…», dedicat a l’escriptora Caterina Albert, que signava les seves obres amb el pseudònim «Víctor Català».

El llibre segueix l’estructura dels anteriors. Una primera part on les autores del recull, la M. Carme Bernal i la Carme Rubio, ens expliquen, de manera planera, didàctica i entenedora, la vida de l’escriptora: El seu naixement a l’Alt Empordà, els inicis com a narradora, les seves aficions, els seus estudis, les amistats, la família i la seva producció poètica i novel·lística. També ens narren la relació amb altres dones escriptores com Dolors Monserdà, Eulària Anzizu, Clementina Arderiu, Mercè Rodoreda, etc.

La segona part de llibre, els «Textos», analitza alguns relats, dites i narracions folklòriques i es centra en un extens resum i anàlisi de l’obra més coneguda de Víctor Català: Solitud.

Les explicacions s’acompanyen amb fragments de les obres comentades. El resultat de tot plegat és un bon llibre que ens acosta a una persona i una època que convé no oblidar. El llibre està amanit amb diverses fotografies i il·lustracions de la Gemma Capdevila a dos tintes (negra i rosa) i també s’agraeix que al peu de pàgina ens expliquin què signifiquen algunes expressions poc conegudes com “demora de goges”, “condícia”, “mal escarpida” o “boer”, per exemple.

Es desmillorà de pressa; no menjava ni feia res
i ella mateixa sentia fugir els colors i la tendror de la pell
i esborrar-se la claredat i vivesa de la mirada (…)
Perdé el gust de tot, fins i tot de la condícia,
i anava mal escarpida, amb les faldilles tortes,
i les mitges amb punts escorreguts…
(fragment de Solitud)

La col·lecció «Tant de gust…» està escrita sota les directrius de la Lectura Fàcil que identifica els materials elaborats amb la normativa de l’IFLA adreçats a col·lectius amb dificultats lectores i de comprensió.

Un bon llibre que hauria d’estar, juntament amb tota la col·lecció, a les biblioteques dels Instituts, per a gaudi dels alumnes de l’ESO.

LES DADES:
TÍTOL: Tant de gust de conèixer-la, senyora Víctor Català
Autores: M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustradora: Gemma Capdevila
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Col·lecció: Tant de gust… núm. 11
Pàgines:88
Barcelona, 2020

by

Llibres per combatre el canvi climàtic

El dia 11 de març vaig viure una experiència molt bonica amb les estudiants de magisteri de la UB. Em van convidar a compartir amb elles algunes lectures que van bé per a què els infants entenguin què és i com combatre l’emergència climàtica.
Estan associats sota les sigles «APRENENT x EDUCAR» i tenen com a idea millorar la seva pròpia formació i crear una xarxa amb referents del món educatiu i amb altres estudiants. El seu objectiu és clar: Crear una onada de canvi que empoderi estudiants, mestres, famílies i altres membres de la comunitat educativa i que transformi l’educació.
El seu ideari i tota la informació la podreu trobar al web:
https://aprenentxeducar.wordpress.com/

Vaig contactar amb la Désirée Grifé i l’Imma Palahí perquè m’acompanyessin, com han fet en altres ocasions en que hem compartit activitats del projecte «Implica’t amb la Carta de la Terra» i perquè expliquessin i dibuixessin en directe el conte “Lota, la catxalota”.

Agraeixo, també, la col·laboració de la Montse Marcet de la llibreria “Lectors, al tren!” que em va facilitar una exhaustiva bibliografia que vaig completar amb altres llibres estimats.

Vam sortir molt contents de veure que el futur de l’educació a casa nostra està en mans de gent entusiasta i que creu en la formació permanent.
Algunes fotos de la sessió:

by

25 contes d’en Joaquim Carbó

He acabat de llegir «Quin joc més bèstia!». L’he anat assaborint a poc a poc. Són vinc-i-cinc relats que es poden anar llegint independentment obrint el llibre a l’atzar i deixant-se endur per la prosa d’en Joaquim Carbó i per la seva mirada curiosa sobre tot el que ens envolta.

Llegint les seves històries et sens com si caminessis pel seu barri i ell mateix t’anés explicant anècdotes de cadascun dels racons, de les persones i dels animals que per allà es veuen, ja siguin quissos, coloms o formigues.

Els qui seguim els seus relats identifiquem el seu estil tranquil, didàctic, absent de moralina i que ens fa reflexionar sobre la nostra pròpia realitat.
M’han agradat els contes de caire social com “el preu d’una pilota”, per exemple.

Dels vint-i-cinc contes que composen el recull n’hi ha que ja els havia llegit perquè formaven part dels seus escrits a Cavall Fort o a campanyes com la de l’Alzheimer, i també he gaudit retrobant a l’inevitable Miquelet d’algunes de les seves aventures, com aquesta: https://jaumecentelles.cat/2015/06/07/la-selva-den-miquelet/

Crec que pot ser un llibre útil per tenir a l’aula i llegir cada dia un relat. Segurament ens portarà a raonaments sobre els valors que regeixen la nostra vida i també a recordar situacions similars viscudes a prop d’allà on siguem.

Lectura per a infants a partir de nou anys.

Al web de l’editorial podeu llegir una sinopsi del llibre, fer-ne una tastet i algunes ressenyes. Ho podeu llegir, clicant a
http://comanegra.com/ficcio/562-quin-joc-mes-bestia-joaquim-carbo.html

LES DADES:
Títol: Quin joc més bèstia! Tria personal
Autor: Joaquim Carbó
Editorial: Comanegra
Pàgines: 264
Barcelona, 2019