papiroflexia

L’Escola d’Estiu de l’Hospitalet d’enguany, organitzada pel El Casalet i ACTE, va estar dedicada a les matemàtiques i les mestres i professors que hi vam assistir vam sortir molt contents del nivell de les presentacions.

Una de les que més em va interessar va ser “L’origami: una font de recursos per l’aula de matemàtiques” perquè em va recordar una acció que havíem fet a l’escola fa uns vint anys en una de les tertúlies amb mares i pares. Aquell dia vam convidar a una especialista (no recordo el seu nom) en el plegat de paper i vam veure les possibilitats que ens oferia la papiroflèxia.

A l’escola d’estiu d’enguany vaig conèixer l’Eulàlia Tramuns, que ens va fer la presentació i ens va fer doblegar papers per entendre alguns conceptes matemàtiques. L’Eulàlia és doctora en matemàtiques, professora universitària, escriptora i conferenciant catalana. És coneguda principalment per ser la creadora del concepte “Matemàtiques en consciència” i una gran especialista en l’ús de la papiroflèxia com a eina pedagògica per ensenyar geometria i matemàtiques de forma pràctica.

I mira, aquests estiu amb els infants de la família i dels amics estem practicant aquesta tècnica a partir dels relats de l’Eulàlia. El ratolí aventurer i El tresor amagat, dues històries senzilles que combinen la tècnica del storytelling en papiroflèxia, el teatre i les matemàtiques.

“El ratolí aventurer” i “El tresor amagat” son dós llibres que narren una història i, a mesura que es llegeix el relat, es va plegant un full de paper, que va donant formes geomètriques que representen objectes o personatges del mateix conte.

Els llibres tenen uns annexos que ens serveixen per practicar i fer diferents models de plegat.

Lectures recomanades a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títols: El ratolí aventurer i El tresor amagat
Autora: Eulàlia Tramuns
Il·lustradora: Mònica Ramoneda
Editoral: Salvatella
Pàgines: 40
Barcelona, 2025

Havia preparat un conte de por (i la seva proposta) per a aquesta segona entrada del període de confinament però m’he adonat que és la que fa 1000 i això s’ha de celebrar.

He fet un pastís (de xocolata, naturalment) i he bufat les espelmes, perquè si hem arribat fins aquí és gràcies a tots vosaltres, les amistats de sempre i les noves que he anat incorporant al llarg d’aquests gairebé deu anys (la primera entrada va ser el 5 de juliol de 2010).

Moltíssimes gràcies, de debò, per la vostra generositat i sobretot la vostra complicitat. No us podeu imaginar el que he aprés amb les vostres consultes, suggeriments i agraïments!

Com que estem d’aniversari, el conte d’avui va de celebració, un motiu abastament repetit a la literatura infantil. Penseu en el magnífic «El regal» de Gabriela Keselman, el poètic «Un regalo para Sílvia» de Fran Pintadera o el divertit «El Martinet tenia ganes de fer pipí la nit de Reis» d’en Chema Heras, i molts altres.

He triat un conte que he explicat en nombroses ocasions als infants de cicle infantil i inicial. Com que diuen que els vídeos no poden ser més llargs de tres minuts, he fet una versió reduïda però, si el voleu llegir sencer, el podeu trobar dins del llibre «El hombrecito vestido de gris y otros cuentos», un imprescindible de Fernando Alonso que ara l’editorial Kalandraka ha tornat a reeditar.

PROPOSTA DIDÀCTICA:
Seguint la idea del conte, proveïu-vos de papers (de diari, revistes, llibretes, etc.) i dediqueu algunes estones a fer avions, vaixells amb butxaques, ocells, granotes, etc. de paper. A la xarxa trobareu nombrosos tutorials de papiroflèxia que us poden ajudar.

Fins al proper dilluns!