by

L’oca de «La Muntanya de les Tres Coves»

Hem sabut de la mort de l’autor suec Per Olov Enquist. Tenia 85 anys.

Un dels seus llibres ens ha fet viure aventures emotives: La Muntanya de les Tres Coves.
Es tracta d’una història protagonitzada per un avi i els seus quatre néts que fan una excursió aparentment tranquil·la a una muntanya anomenada “de les Tres Coves”.
La pujada al cim està farcida d’anècdotes i algun misteri, però tot es precipita quan gairebé són a punt d’arribar a la zona coneguda com «Les Tres Coves». Llavors comencen els problemes i els perills: una cama trencada, els óssos, els caçadors furtius, els llops, la por.
Els nois han de prendre decisions, demostrar la seva valentia i han de ser prou llestos per salvar-se a ells mateixos. Hauran de buscar ajuda, resistir i confiar.
Passaran molta por però se’n sortiran i aprendran que són més valents del que es pensaven.
Pel que es pot llegir a la dedicatòria, la novel·la està basada en fets reals.
Amb aquesta obra Per Olov va guanyar el premi alemany “Luchs” a la millor novel·la juvenil.

Una activitat que es pot fer per jugar amb el llibre és un joc de l’oca que vagi seguint l’ascensió a la muntanya.

La proposta que us presento la vam idear amb l’Andrea Pozo, uns mesos abans de la seva partida a Califòrnia.

Preparem el taulell
Primer cal dibuixar les 63 caselles del joc de l’oca. Ho podeu fer seguint la tradicional espiral o inventant-vos una altre itinerari.
A cada casella heu d’anar dibuixant els personatges o accions que passen al llarg de la novel·la. Us pot anar bé recordar que el llibre té set capítols i això us pot donar la pista de fer nou dibuixos per capítol.
No us oblideu de numerar els quadres.

Si us és més fàcil, us passo un model de joc de l’oca.

LES NORMES DEL JOC

Anoteu en un full a part els números de les caselles que tenen alguna mena de parany (positiu o negatiu). Per exemple, a la casella on l’avi cau i es fa mal a la cama podeu establir tres torns sense tirar, si caieu a la casella del caçadors s’ha de tornar a començar, si es cau a la casella Mischa podeu saltar fins a la següent Mischa (en cas que hagueu triat aquesta gosseta com si fos l’oca del joc tradicional)
També podeu fer que alguna casella obligui a agafar el llibre per llegir un fragment determinat.

Quan tingueu tot el material preparat, ja podeu fer la partida. El joc us permetrà recordar l’excursió que van fer els personatges fins a arribar a la tercera de les coves, final de la novel·la i del joc.
Potser us sembla fàcil però, sense adonar-vos, esteu recordant els capítols de la novel·la i treballant la vostra memòria, mitjançant un joc, que és una bona manera d’aprendre, no?

El joc es juga com una oca tradicional però amb algunes variables.

Hi ha unes caselles que tenen marcat “LLEGEIX I AVANÇA”. Si caieu en alguna d’elles heu d’agafar el llibre i llegir en veu alta, un fragment concret, que és el que us anotem tot seguit:
CASELLA 7 (pàg. 11): des de “El cas és que un cocodril…” fins a “… se li acostaven amb ganes de cama”.
CASELLA 14 (pàg. 31): des de “L’avi va respirar fondo…” fins a “… No tindrà por de res”.
CASELLA 20 (pàg. 48): des de “S’havia endut de casa…” fins a “… dos paquets de salsitxes Frankfurt i un pot de mostassa”.
CASELLA 25 (pàg. 59): des de “Van fer el llarg camí de tornada…” fins a “…també estava contenta de veure’ls ”.
CASELLA 29 (pàg. 69): des de “La Mischa assenyalava amb el musell…” fins a “…s’havia mort dins aquella escletxa”.
CASELLA 34 (pàg. 85): des de “Van sortir al porxo i de seguida…” fins a “…va arribar al costat de la mare”.
CASELLA 38 (pàg. 93): des de “El camp base tenia el mateix aspecte…” fins a “…finalment es van reunir tots dins la cova”.
CASELLA 41 (pàg. 101): des de “Ara el camí era més costerut…” fins a “…s’havien endinsat en un núvol”.
CASELLA 45 (pàg. 105): des de “Potser era perquè havia plogut…” fins a “…amb un cop sord i feixuc”.
CASELLA 48 (pàg. 109): des de “l’avi, per fi, s’havia desempallegat…” fins a “…ens morirem congelats”.
CASELLA 52 (pàg. 120): des de “La Mina va estar-se molta estona ajaguda…” fins a “…una cosa suau i càlida”.
CASELLA 55 (pàg. 131): des de “Es va aixecar d’una revolada…” fins a “…Qui era aquell sonat?”.
CASELLA 58 (pàg. 143): des de “L’helicòpter va fer una volta…” fins a “…La colla tornava a estar unida”.
Com que ho fareu molt bé, el premi és avançar tantes caselles com us ha marcat el dau a la darrera tirada.
Si voleu, podeu preparar els fragments abans de començar la partida. Feu fotocòpies dels fragments, numereu-los i tingueu-los a mà.

ALTRES CASELLES A TENIR EN COMPTE:
CASELLA 10: la Mina truca a l’avi. Avança fins a la casella 15.
CASELLA 18: l’Elsa es fa caca. S’aturen al restaurant. Un torn sense tirar.
CASELLA 21: Comencen a pujar la Muntanya. A la propera tirada avanceu la meitat del que marqui el dau. Les pujades fan que anem més a poc a poc.
CASELLA 23: la visió de l’ós fa que us quedeu aturats un torn sense tirar.
CASELLA 27. La lloba morta fa que us atureu una bona estona. Dos torns sense tirar.
CASELLA 32: La llobatona troba la seva mare. Ha tingut sort, com vosaltres que avanceu fins a l’altra casella on hi ha la llobatona, al número 46.
CASELLA 35. Heu arribat camps base. Tot ha anat rodat. A la propera tirada multipliqueu per dos el que marqui el dau.
CASELLA 40. Ja esteu sobre el núvol però la pujada és feixuga i esteu tan cansats que us atureu un torn sense tirar.

Activitat per a infants a partir de nou anys.

LES DADES:
TÍTOL: La Muntanya de les Tres Coves
Autor: Per Olov Enquist
Illustradora: Stina Wirsén
Ed. Cruïlla (collecció el Vaixell de Vapor sèrie taronja núm.155)
Barcelona: 2007

 

by

Llibres i propostes per al confinament – 6 (La cigonya)

Hi ha llibres que t’acompanyen tota la vida. Fa un parell de setmanes en parlava amb el meu amic Daniel per vídeo conferència. En Daniel treballa en una biblioteca escolar a Tailàndia i em comentava la mitja dotzena de llibres que l’han acompanyat per tot el món. Recordo que citava «El círculo de los mentirosos», «¡Eh, petrel!», «No digas que fue un sueño», «Viajes con Heródoto» i d’altres.

Em va fer pensar en els que estan a prop meu des de sempre i on he trobat inspiració per a les sessions de narració de contes. A part de la clàssica «Rondallística» d’en Joan Amades, la col·lecció de «Rondalles mallorquines» d’en Jordi d’es Racó o els recopilatoris de contes del país valencià d’Enric Valor, hi ha tres exemplars que estan al top ten dels més rebregats, llegits i rellegits. Un és «Fiesta» d’Herminio Almendros, el segon és «Les rondalles de Putxinel·lis Claca» (aquest ha passat pel sastre de llibres més d’una vegada) i el tercer és d’en Xesco Boix.

Xesco Boix va ser un dels iniciadors de l’animació al nostre país. El vaig conèixer a les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat a la dècada dels 70 on el podies sentir cantar i contar animant els migdies d’aquelles extraordinàries jornades estiuenques. Un dels llibres que va publicar era un recull d’on he tret moltes narracions. Era una edició casolana amb il·lustracions de la Pilarín Bayés i que duia per títol «L’arbre generós». Allà hi ha molts contes que es poden adaptar per explicar a l’escola o a casa. N’hi ha quatre, en concret, que es van dibuixant a mesura que es narren: «L’elefant», «La tortuga Filomena», «El gat» i «La cigonya». Els he explicat sovint, a l’escola.

La Galera va tenir l’encert de fer-ne una edició acurada, en tapa dura, fa deu anys, amb motiu del 25è aniversari de la mort del cantant.

Avui, us n’explicaré el de «La cigonya» que jo sempre acabo dient que sembla un pollastre.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Dibuixem i narrem
Al recull citat d’en Xesco Boix trobem el conte «El gat», una adaptació de la història original “The Tale of a Cat Black” que va escriure Carl Withers i va il·lustrar Alan Cover, l’any 1966, i es va publicar als Estats Units.
Diu que «Hi havia una vegada un nen petit que es deia Tommy. I aquesta es la T de Tommy…

En Xesco ho va transformar en “Una vegada era un senyor que es deia Pere i que es volia construir una casa. Es posa a la feina i comença a construir-se una habitació, una cambra,…


Una bona idea és anar dibuixant un animal qualsevol i anar inventant la seva història. Ben esbojarrada, si pot ser. Penseu en una balena, un pingüí, una girafa, etc. Segur que us en sortiu!

by

Un Sant Jordi molt bàrbar

M’ha arribat un regal molt emotiu que no puc estar-me de comentar.

Fa un parell de setmanes vaig presentar el llibre «Bárbaro» de Renato Moricone i una nena de segon de primària, de nom Daia, el va veure i va decidir fer un conte semblant però amb una «Bárbara» de protagonista. Ahir me’l va enviar per correu electrònic.

A la portada, el títol i una caixa oberta. A l’interior, una nena que es fica dins de la capsa i juga a imaginar que viatja amb un vaixell, un cotxe, una nau espacial…

La gràcia és que ella l’explica fent els sons dels objectes que apareixen. Ho he trobat genial, entranyable i per això li he demanat permís per compartir-lo.

És el millor regal que em podien fer. Gràcies, Daia, per ser com ets. Gràcies, Anna.

 

 

FELIÇ SANT JORDI A TOTA LA BONA GENT QUE COMPARTEIX L’ESTIMACIÓ PER LA LECTURA!

by

«El encargo», una rondalla oriental

«El encargo» és un llibre singular que presenta una història prou coneguda que forma part de diversos reculls de narracions orals.
Explica que una vegada un emperador va cridar a palau al millor artista perquè li pintés un quadre d’un gall. L’emperador era un amant d’aquestes aus i volia una plasmació ben bonica en forma de pintura.

El pintor va acceptar l’encàrrec i va marxar. El temps anava passant. Els dies, les setmanes, els mesos, els anys se succeïen i l’emperador estava impacient per veure l’obra. Quan no va poder esperar més, va anar a veure el pintor i li va retreure la seva mandra i la poca dedicació. L’emperador no sabia que per a fer un dibuix cal, abans, fer esbossos, proves i més proves, des de tots els angles, fins a trobar la imatge precisa.

El missatge que ens envia «El encargo» és que cal tenir paciència perquè tot costa molt de fer. És un ensenyament que ens repetia l’entrenador de bàsquet, als entrenaments. Ens deia que per encistellar un tir lliure calia llançar-ne molts, amb bona tècnica, respirant i concentrant-nos. Ens demanava que ens prenguéssim seriosament els entrenaments i així, el dia dels partits, no fallaríem. És un bon consell que es pot aplicar a moltes feines, especialment les creatives.

El llibre té una part gràfica que lliga perfectament amb el text perquè constantment veiem com la il·lustradora va fent esbossos del gall i de l’emperador, alguns millors que d’altres. Amb les il·lustracions i les proves de color que anem veient ens fem una idea de com és de complexa la feina de l’il·lustrador. Al final, l’espera té premi i els galls resultants són espectaculars.

Lectura recomanada per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: El encargo
Autora: Claudia Rueda
Editorial: Océano Travesía
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

by

Llibres i propostes per al confinament – 5 (Més!)

Malgrat s’hagi canviat la data de la Diada de Sant Jordi al 23 de juliol, des de les escoles i biblioteques no ens resistim a viure la festa, virtualment. M’afegeixo a la celebració, amb la narració d’un relat que aplega llibres, princeses i dracs.

Hi ha un ritual que es produeix cada nit en moltes llars. Un infant tria un llibre perquè li llegeixi l’adult. Normalment el demana una i altra vegada, el mateix, i ai! del pare o la mare que es vulgui fer el llest i se salti algunes frases o pàgines per acabar abans! El nen o la nena sap de memòria totes i cascuna de les paraules i no ho permetrà!

Això és el que passa exactament en aquesta història de la gran Emily Gravett, de qui ja vam parlar en aquest blog el mes de gener de 2013. Ho podeu recordar clicant AQUÍ.

L’aventura de «Més!» comença a les guardes on veiem un petit drac abillant-se per anar a dormir: Es pren un got de llet, es raspalla les dents, juga una estona a la banyera i finalment agafa un llibre i una manta de dracs vermells i marxa cap a la seva cambra. (Noteu la mirada del petit drac, primer adreçant-se a la mare i després picant-nos l’ullet, abans de dir-li a la dragona gran: «Mare, m’expliques aquest conte?»)
En aquest punt ens aturem per comprovar que el llibre que té el petit drac és idèntic al que tenim nosaltres a les mans (si li traiem la “camisa”, la coberta exterior).
S’arrauleixen i la mare comença a explicar les aventures d’en Cuallarga, el drac vermell que no dorm mai. «Més?» suplica el petit drac i la mare li torna a llegir el conte però aquesta vegada és lleugerament més curt.
»Més!» insisteix una i altra vegada el petit drac i la mare cada vegada escurça més el conte fins que al final cau adormida.
Mentre la situació es repeteix el petit es va enfurismant perquè no està sent escoltat i veiem com la seva pell va virant del verd al vermell… fins a l’esclat final (apoteòsic!).

Un llibre ben editat per Cruïlla, malgrat les dificultats que suposen els troquelats de les darreres pàgines.
Per a infants de cicle infantil. Un bon complement per aquests dies que expliquem la llegenda de Sant Jordi.

PROPOSTA DIDÀCTICA: Som cavallers, princeses o dracs confinats

Aquesta setmana hi ha propostes molt xules que ens conviden a celebrar la Diada. De totes les que he vist, m’ha agradat molt la de la Xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet.
Es tracta de fer-se una disfressa dels protagonistes de la llegenda de Sant Jordi per a la TROBADA, però com que tots estem a casa, la trobada serà virtual, a la xarxa!
Per tal que tothom estigui fantàstic el dia de Sant Jordi, ens ofereixen uns «tutorials» per fer-nos les disfresses. També n’hi ha de maquillatge, per als més agosarats.
Aquesta i altres activitats relacionades les podeu anar seguint a través del butlletí setmanal de les biblioteques de l’Hospitalet. Cliqueu aquí

Els tutorials per fer les disfresses:

Quan tingueu la disfressa preparada podeu fotografiar-vos o fer un vídeo i pujar-lo a Instagram amb el Hashtag #SantJordiLH

Bona Diada de Sant Jordi, confinats!

by

La crònica de l’Iu Eskar, una metàfora animal

La darrera novel·la d’en David Nel·lo per a infants es diu «La crònica de l’Iu Eskar» i ens mostra un capítol de la vida d’un grup d’escarabats.

L’Iu Eskar és un escarabat jove que ens explica en primera persona la seva peripècia des del dia en que ha de fugir de la casa on viuen perquè la dona que hi vivia s’ha mort i abans que arribi la nova propietària fumigaran tot l’edifici.

L’escarabat i tota la seva nombrosa família preparen la diàspora camí al desconegut i emprenen un camí incert i perillós. Travessen clavegueres, es troben amb rates que els obliguen a pagar una quota (en vides) per poder passar, i finalment troben un lloc on instal·lar-se. Es tracta d’un hotel força pollós, brut i rònec, ideal per quedar-s’hi a viure.

El que no comptem és que a l’hotel Apol·lo —així es diu— hi viu, de fa temps, una altra colònia d’escarabats, d’aspecte més blanc, que els margina i els marca unes condicions força rígides, si es volen quedar a viure.

L’Iu té un esperit curiós i aventurer i en una de les seves escapades coneixerà a un altre escarabat de la tribu dels més blancs amb qui mantindrà una amistat secreta fins que nous perills els amenacin i hàgin de tornar a fugir.

El relat narra les peripècies i aventures d’aquest grup d’insectes. Entre línies, de forma metafòrica, podem entendre actituds molt humanes i actuals que ens remeten als refugiats sirians que han de fugir del seu país o la xenofòbia envers els diferents, contraposades als valors positius com l’empatia, la solidaritat o l’amistat.

Tenia ganes de llegir aquesta obra guanyadora del Premi Edebé de literatura infantil i vaig comprar el primer exemplar que vaig trobar, en castellà. El volia llegir en versió original catalana. Si podeu, aneu sempre a l’original.

Als nois i nois de cicle superior els farà passar una bona estona i els farà pensar.

LES DADES:
Títol: La crònica de l’Iu Eskar
Autor: David Nel·lo
Il·lustradora: Beatriz Castro
Editorial Edebé
Barcelona 2020

by

Sento… Aleshores escric

L’escola Collserola disposa d’una biblioteca molt ben assortida i, sobretot, tenen una persona que se n’encarrega de la seva organització, gestió i dinamització. Dins del seu projecte han colonitzat tot el centre amb diferents espais que ocupen els passadissos i racons però mantenint la biblioteca general d’escola com a centre neuràlgic.

Fan activitats molt xules. Una experiència d’escriptura molt senzilla d’imitar i molt resultona ens l’expliquen l’Ariadna Bonet i l’Eva Carrique. Diuen “Vivim en un món envoltat de sensacions, informacions diverses que arriben als nostres sentits i són llegides i interpretades al nostre cervell. Una música, una olor, una imatge pot provocar emocions, sensacions o records que ens ajuden a inspirar-nos per a crear narracions. A l’escola posem en valor aquells petits detalls que en moltes ocasions ens passen de llarg; ens deixarem anar… i escriurem.”


L’experiència consisteix en aplegar els infants a la biblioteca i abans de començar, tanquen els llums per a aconseguir un ambient suggeridor i relaxat. Només entra una mica de claror per a poder escriure.

Comença la sessió i demanen als infants que tanquin els ulls i escoltin.
Primer el so d’un pal de pluja africà els embolcalla i ho repeteixen mitja dotzena de cops. A continuació, es demana als infants que inventin l’inici d’una història inspirats en el pal de pluja.
Uns minuts més tard, escolten el so d’una caixeta de música i tot seguit, els nens i nenes continuen el seu relat, però ara inspirats per la música.
A continuació, encenen una espelma perfumada que impregna tota la biblioteca. Els infants tanquen els ulls i oloren. Després escriuen.
Finalment, per a tancar la història, els infants observen quatre imatges del llibre «Soy feliz» de Jimmy Liao i se’ls demana que utilitzin qualsevol dels seus elements visuals per a finalitzar el seu conte.

Durant l’activitat

Podeu llegir l’article sencer a la revista GUIX 465 del mes d’abril de 2020. També a AULA en castellà.

by

Llibres i propostes per al confinament – 4 (Bárbaro)

L’any 2016 vaig descobrir aquest llibre. No té text. El format és vertical i es veu un bàrbar i el seu cavall que s’enfronten a una sèrie de monstres i bèsties terribles.
El bàrbar i el seu cavall van amunt i avall en una mena de dansa regular, monòtona, ara a la cantonada superior dreta, després cap avall a la part inferior i tornem-hi. El bàrbar sembla que mou el braç i l’espasa però el cavall sempre el veiem igual.
S’enfronten a tota mena de perills (plantes carnívores, llamps, serps, dracs, etc.) i cap al final hi ha unes pàgines en blanc que anticipen el sorprenent final.

Convé fixar-s’hi en els detalls. Per exemple, la imatge que hi ha a la portada té una fina línia negra que travessa pel mig i creua el cos del cavaller. Si la mirem bé, potser ens recorda algun moment joiós de la nostra infantesa o de la infantesa dels nostres fills.
Crec que qui més disfrutaran amb el conte són els adults…

PROPOSTA DIDÀCTICA: Sons, sorolls, onomatopeies.
Gianni Rodari, al seu llibre «Contes per telèfon» incorpora un parell de relats («Brif, bruf, braf», «El ratolí dels còmics») que juguen amb les onomatopeies. Els personatges s’expressen amb sons del tipus «sloom», «grong», «tzziiuu», «flash»… Són paraules que no estan al diccionari, una mena de grunys que, malgrat tot, comprenem.

Els llibres «Sense mots», com aquest «Bárbaro», malgrat no tenir text ens permeten seguir el relat i entendre la història perquè les imatges són prou expressives. És el cas de títols com «Un camí de flors», «El vent!», «Off» o «Mientras tú duermes», entre d’altres que s’han de llegir amb calma i anar veient els indicadors que ens permeten seguir la narració.

A França publiquen una col·lecció que és ideal per comprendre aquesta forma d’art. Són les «Histoires sans paroles», publicades per Autrement Jeunesse. Valen molt la pena. Algun títol s’ha traduït al castellà, com «Ladrón de gallinas».

Una activitat molt divertida és situar-se davant del televisor, treure-li la veu i deixar només les imatges. A partir d’aquí es tracta de verbalitzar el que imaginem que estan dient els diferents personatges, fent sons, modulant la veu. Si som més d’una persona, assignem un personatge a cadascú i… a veure qui la diu més grossa!

Una variable és fer el mateix però amb els veïns que teniu al balcó de l’edifici del davant de casa.

 

 

by

Temps de mones, temps de “Xocolata”

Aquests dies, a moltes llars, estem preparant les mones de Pasqua i la xocolata inunda amb la seva flaire tots els racons de la casa.
Recordo un dels contes més reeixits i amb el que més bones estones hem passat a l’escola. Es diu XOCOLATA. Me’l va presentar la meva companya Pilar i formava part de la magnífica col·lecció de llibres adreçats a infants d’entre tres i vuit anys publicats per l’editorial OQO.
Recordo que, en acabar d’explicar el conte de la hipopòtam, jugàvem a posar-li vestits. Repartíem una plantilla com aquesta i cadascú pintava, retallava i li enganxava el vestit a la Xocolata.

El relat explica com la Xocolata pren el seu bany diari amb les seves companyes. Són felices però un dia s’assabenten que a ciutat han obert una casa de banys, i la Xocolata decideix sortir de la selva amb la intenció d’anar-hi a veure com són, perquè a ella li agrada molt l’aigua. Per no semblar tan salvatge, es compra un xandall i unes sabatilles esportives amb llumetes, disposada a conèixer la vida a la ciutat.

En aquest relat, l’autora, Marisa Núñez, ens parla sobre les il·lusions, els desitjos, l’amistat i la importància de l’experiència i de valorar el que tenim al nostre voltant.

Les il·lustracions de l’Helga Banks, amb inspiració africana, són alegres i amb molts colors i afegeix altres personatges que anem descobrint a través de la lectura de les imatges.

Ho vam passar tan bé amb aquest relat que vam mantenir una correspondència amb l’autora. Els infants, ara adolescents, encara la recorden. Quines coses!

La col·lecció «Los cuentos del camino» va ser una iniciativa de l’editorial OQO on van adaptar amb diverses tècniques tots els contes de la col·lecció “O”. Aquí teniu el que correspon a Xocolata en castellà:

També podeu aprendre la cançó amb la veu d’Almudena Janeiro, amb l’edició que van fer PAI Música:

Una altra bona opció per nois més grans és “Charlie i la fàbrica de xocolata”, el llibre i la pel·li.

by

Llibres i propostes per al confinament – 3 (El oro de la liebre)


Un dels temes recurrents en la literatura infantil és la por. Tots en tenim, de por. És la primera de les emocions, la més potent i té un paper protector, de defensa contra alguna cosa: La foscor, els monstres, el desconegut, etc. Ho estem veien aquests dies amb l’experiència desagradable de la pandèmia que estem patint.

Una manera de vèncer les pors és conèixer-les. Quan el nen llegeix històries de por, aprèn a controlar-la, a distingir la por real de la imaginària i, amb l’ajuda o la presència tranquil·litzadora de l’adult, la supera.

Llegir contes de por ajuda a créixer i a domesticar les pors reals, les ansietats, els malsons. Trobar-se amb el llop o la bruixa alimenta la capacitat d’imaginar i permet que el nen conegui maneres de vèncer els seus propis temors, empatitzant amb el protagonista que aconsegueix guanyar, sempre, al monstre.

Avui expliquem “El oro de la liebre”, un conte escrit per Martin Baltscheit i il·lustrat per la Christine Schwartz que va publicar Lóguez l’any 2015. Una història impactant que ens explica com una llebre a punt de morir deixa en testament un bagul ple d’or per a qui demostri que és el més poruc, despertant la cobdícia entre els animals de bosc.

Unes il·lustracions molt expressives, sobretot en el tractament dels ulls que són el reflex del cor. El missatge és profund i ens ofereix l’oportunitat de reflexionar sobre qüestions com els diners, la prosperitat o la soledat.

PROPOSTA DIDÀCTICA. El Hedbanz de les pors.
El Hedbanz té com a objectiu endevinar una imatge, normalment situada al front del jugador que pregunta als altres jugadors.

És un joc divertit que permet desenvolupar la lògica, el raonament, el llenguatge oral i la memòria. Les normes s’aprenen ràpidament perquè són molt senzilles. El que s‘ha de fer és preparar les cartes. A cadascuna d’elles es dibuixa una por (dentista, gos, llamps, fantasma, foscor, ratolins, avions, sorolls, monstres, serps, aranyes, globus, pallassos, etc.) o també es pot escriure només el nom.

Les cartes es col·loquen al mig del grup, sobre la taula i de cap per avall.

Cada jugador disposa d’una cinta al voltant del seu cap. El primer jugador agafa una carta, sense veure-la, i la col·loca entre la cinta i el seu front, encarada als altres, de manera que tots, excepte ell, vegin la imatge. A continuació, formula preguntes als companys amb la intenció d’endevinar quin tipus de por és la que té al seu front. Les preguntes es contesten amb «sí», «no», «potser» o «no ho sabem».

Fins al proper dilluns… Dilluns de Pasqua!