A la nit, es posa en marxa «La feria de medianoche»

L’any 2019 vaig comprar un llibre pop up que em va encantar i vaig pensar que algunaeditorial el traduiria i el publicaria a casa nostra. No ha estat així, de moment. Es titula “Les lueurs du soir” i és poètic i bonic perquè ens porta l’esplendor d’una nit estelada.


Explica com una nena i el seu pare viuen en un poble de pescadors i una nit van amb la seva barca a veure l’espectacle de les estrelles al cel i la llum de la lluna reflectida a l’aigua del mar. Com que és un pop up les pàgines permeten moure discos que fan saltar els dofins, fan brillar les estrelles i il·luminen els llums del far i, sobretot, una sínia que atrau la noia i el pare perquè és festa major al poble.


L’exemplar el tenia guardat fins que he vist “La feria de medianoche” de Gideon Sterer, publicat per Edelvives. Va ser una recomanació de la llibretera Montse Marcet. És un àlbum sense text (bé, només hi ha una petita explicació a la contraportada i algun rètol en alguna pàgina) que ens narra l’arribada d’una troupe de les que arriben a les ciutats i pobles quan és festa major i que tots coneixem. En aquest cas, però, el recinte firal està a tocar d’un bosc i durant la nit, quan la fira és buida, els animals s’aventuren a passar una nit màgica i memorable.


Quan en mapatxe tira de la palanca, les muntanyes russes i les atraccions es posen en marxa en una explosió de llum i de color. Cérvols que es gronxen als gronxadors de cadiretes, un ós que guany un ós de peluix, un teixó conduint un cotxe dels autos de xoc, etc. Un espectacle fascinant.


Un llibre que ens acosta a la imatge benèvola dels animals, que ens els fa estimar i ens fa pensar en ells com criatures amables, intel·ligents i nobles que mereixen el nostre respecte. Serà veritat que les bèsties també disfruten jugant?

“La feria de medianoche” és un àlbum misteriós que val pena posar en mans dels infants.

Veieu-ne la presentació que fan els de l’editorial Edelvives:
https://www.youtube.com/watch?v=c3SXC3pQyJQ

Recomanat per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La feria de medianoche
Autor: Gideon Sterer
Il·lustradora: Mariachiara di Giorgi
Editorial: Edelvives
Pàgines: 48
Barcelona, 2020

L’Imma Palahí, il·lustradora i mestra

l’Imma Palahí, il·lustradora

Quan arriba el mes de gener és moment de canviar la imatge de la capçalera del blog, la il·lustració que veureu durant tot l’any. Hem tingut dibuixos bonics de la Màriam Ben-Arab, d’en José Labari, de la Sígrid Martínez i d’en Raül Castillo, tots ells artistes amb els que he col·laborat i que, generosament, han cedit un dibuix per a la capçalera.

Enguany li he demanat a l’Imma Palahí per dos motius. El primer perquè va il·lustrar la portada de «El abrazo de la literatura»

El segon perquè acaba de pujar al web un jclic preciós sobre l’obra d’en Gianni Rodari, en concret sobre els «Contes per telèfon». Imprescindible.

Un jclic és un programa educatiu sobre un tema determinat. Estan avalats pel Departament d’Educació i l’Imma n’ha fet alguns de mítics (com el del centenari de la Joana Raspall, per exemple) que els hem anat veient i passant a les escoles des de fa una pila d’anys.

El d’en Rodari es titula «Etern Rodari» i el podeu veure i jugar clicant a:

https://clic.xtec.cat/projects/rodari/jclic.js/index.html

L’Imma també ha col·laborat en obres de literatura infantil. La darrera va ser un llibre signat pel col·lectiu Sardina i que va publicar Takatuka. El seu títol és «Lota, la catxalota»


Hi ha un tercer motiu que, per a mi, és molt valuós i és quan darrera de les relacions professionals sorgeix una entesa personal i acabem establint amistances amb bona gent amb qui confiar i amb qui anar on calgui.

L’Ubú a «l’Ofici d’educar»

El diumenge, 3 de gener, vam presentar el llibre «Ubú» de Jérôme Ruillier, publicat per l’editorial Joventut. El conte explica que, un dia, l’Ubú es menja una persona i ocupa el seu lloc. Ningú no protesta per por de ser el següent i l’Ubú, amb ànsies de poder i un ego enorme, comença a menjar-se a tothom fins que ja no hi queda ningú. Bé, després passa el que passa i tot sembla tornar a la normalitat.

Podeu sentir la píndola, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/ubu-de-jerome-ruillier/audio/1088678/

Vam plantejar la pregunta per al concurs. Molt fàcil:
Què és el primer que es va menjar l’Ubú? Quina va ser la primera víctima?

Si voleu participar heu d’enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge dia 10 de gener i podeu guanyar un exemplar del llibre “Ubú”.

A l’anterior concurs sobre el llibre “Bon Nadal, gos pudent” les guanyadores van ser la Bibiana i la Jordina, mare i filla. Els donem l’enhorabona!

En aquest mateix programa es van donar criteris per triar els regals d’aquesta nit als Mags de l’Orient. Va ser un programa per tornar a sentir perquè l’Imma Marín, de Marinva, ens va explicar el boom en pandèmia dels jocs de taula i del joc tecnològic en família, i la Claudia i la Carmen, de Jugar i Jugar, ens van recordar que cal pensar en l’autonomia i les necessitats de l’infant a l’hora de triar; l’Elisabet Portavella, psicòloga de Mobile Free Life, va fer unes propostes prou assenyades com no exposar els infants innecessàriament a la tecnologia, establir decàlegs d’ús i filar prim amb els valors que transmeten els jocs virtuals i la Paula Ramos, de “La vida del joc i de les joguines“, va apostar perquè els infants sàpiguen quines són les conseqüències ambientals i socials de les joguines, les triïn coeducatives i de proximitat, i optin per alternatives sostenibles, com llogar, intercanviar i allargar la vida de les joguines, cuidant-les i reparant-les, com planteja Noemí Batllori, de l‘Hospital de Joguines.

Podeu sentir el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/carta-als-reis-regals-sostenibles-coeducatius-i-amb-valors/audio/1088679/

 

La lectura i l’escriptura, una aposta segura

A la revista Guix de desembre presentem una pràctica d’escriptura a partir del llibre “la guineu i l’aviador” d’en Luca Tortolini, un llibre especial que he triat per a aquests darrer article de la secció.

Fa onze anys iniciàvem, amb molta il·lusió, l’aventura de compartir experiències des d’aquest racó de la revista. La bona gent de Graó ens va fer confiança i així va ser com el primer text va veure la llum el gener de 2010. Era el número 361 de GUIX i el vam titular «Els llibres, tresors a compartir». La idea inicial era oferir recursos i reflexions sobre com fer de les nostres biblioteques escolars, llocs funcionals, espais acollidors, amb recursos viscuts, accessibles, eficaços. Preteníem facilitar l’encontre d’un nen i un llibre, amb les limitacions pressupostàries, d’espai i de personal que teníem. Afegiria que encara les tenim.

Des de sempre hem cregut que dominar la lectura i l’escriptura permet pensar millor i de manera més oberta. La comprensió del que llegim és el pas anterior a accedir a altres aprenentatges i créixer feliços, tant a l’escola com a la vida. Llegir i escriure ens fa més humans i, per això mateix, l’aposta per la lectura és un bon camí per arribar al coneixement, per obrir-nos als altres, per ser més tolerants i respectuosos, i per fugir de l’encotillament mental en que sovint ens trobem.

Al llarg d’aquests anys, hem posat a mans dels alumnes els llibres valents que els ajudin a desenvolupar el pensament crític, permetent que la seva curiositat trobi respostes, ajudant a ampliar les seves experiències, amb la intenció d’activar dos processos complementaris: D’una banda —essencial—, la millora en la comprensió lectora oferint models i també formes d’escriptura; de l’altra, obrint la possibilitat de trobar el plaer de la lectura, un plaer que potser trigarà en arribar, però segur que, tard o d’hora, arriba.

Aquesta secció que ara acabem ha estat només una baula en el compromís de l’equip que forma la revista envers la lectura com a un dels eixos que sostenen les nostres vides. Estem agraïts i seguirem col·laborant amb el mateix entusiasme (ingenu, de vegades) en tot allò que ens demanin.

Ara toca tancar el «viure l’escriptura» però, com apunten els versos del gran Ángel González… Hi haurà paraules noves!

No es bueno repetir lo que está dicho.
Después de haber hablado,
de haber vertido lágrimas,
silencio y sonreíd:
nada es lo mismo.
Habrá palabras nuevas para la nueva historia
y es preciso encontrarlas antes de que sea tarde.

Desitjo que passeu un Nadal tranquil, emotiu i esperançador, amics i amigues! Ens tornem a conversar el mes de gener!

El gos pudent a l’Ofici d’Educar

Al programa d’ahir, coincidint amb “la Marató”, vam parlar de «El Gos pudent» el gos que viu en un cubell d’escombraries, i del seu amic, el Gatxafat. En concret, l’aventura que narra les peripècies d’aquest parell, els dies previs al Nadal.

Vam explicar que de llibres del gos pudent, a França, ja se n’han publicat una desena i que en català en podem trobar quatre, de moment.

També vam recordar que, des de fa unes setmanes, es podem seguir les seves aventures en uns capítols de dibuixos animats, els caps de setmana a TV3. Si en voleu veure un, podeu clicar a:

https://www.ccma.cat/tv3/super3/gos-pudent/el-gos-pudent-busca-el-gat-xafat/video/6073014/

Pel que fa al concurs, de totes les respostes que ens van ajudar a confeccionar una bonica playlist, van resultar guanyadores la Lia i la seva mare, la Rosa. Van guanyar el magnífic llibre de James Rhodes «Playlist» gentilesa de l’editorial Fabooks.

I tal com havíem promès vam acabar el programa escoltant la cançó que ens recomanaven: «Rock en el cole», del grup Ramonets. Aquesta:

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-gos-pudent-bon-nadal-de-colas-gutman/audio/1087468/

A més, el programa va tractar de la salut mental infantil i juvenil en aquests temps i com la crisi de la Covid ha impactat emocionalment en les criatures, i en podria marcar el futur. Van expressar les seves opinions l’Anna Carpena, mestra, especialista en educació emocional, la Lara Terradas, psicòloga, terapeuta Gestalt infantil i corporal, en Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona, i la Laura González, psicòloga clínica del Servei de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Podeu seguir el programa sencer clicant a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-salut-mental-infantil-i-juvenil-la-gran-oblidada-de-la-covid/audio/1087470/

 

 

Llibres i joguines, que no faltin!

A l’Ofici d’educar (Catalunya Ràdio) trobareu un parell d’articles amb recomanacions de cara a les properes dates de Nadal.


Un, presenta alguns llibres que tracten sobre les pandèmies i emocions. Amb aquesta premissa, hem inclòs un seguit de narracions —de ficció i de coneixements— que ajudin els infants i joves a conèixer com funcionen les malalties i empatitzar amb el personal mèdic que els atén en les seves visites ordinàries al Centre d’Atenció Primària, afavorint una mirada respectuosa i àmplia sobre el món hospitalari i assistencial.

A la tria, hem inclòs algun relat que estimula el coneixement dels hàbits que permeten una vida més saludable i d’altres que ajuden a entendre com ha de ser una vida feliç.

L’article l’hem dividit en quatre apartats: Lectures a partir de 3 anys, a partir de 6, a partir de 9 i a partir de 12 anys. Ho podeu veure clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/llibres-infantils-i-juvenils-per-entendre-el-coronavirus-i-gestionar-les-emocions/noticia/3065585/

L’altre article l’ha preparat l’Imma Marín, experta en joc, fundadora de Marinva i presidenta d’International Play Association a Espanya i ens ofereix consells per triar els jocs i les joguines més educatives. El podeu llegir a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/10-consells-per-triar-jocs-i-joguines-educatives-aquest-nadal/noticia/3065937/

Amb l’Imma ens veurem el dia 3 de gener al programa l’Ofici d’Educar previ a l’arribada dels Reis de l’Orient i conversarem sobre jocs i llibres, amb altres expertes que ens presentaran jocs digitals i també com reciclar i recuperar les joguines velles.

 

Els museus, llocs d’encontres inesperats i troballes impressionant

Un llibre extraordinari per entendre conceptes sobre art. En aquest cas no es parla directament de pintors, escultors o artistes; tampoc és una historia de l’art, ni ens ensenya a dibuixar o pintar. Aquest «Cómo se hace un museo» ens convida a endinsar-nos en el món dels museus i entrar en els espais comuns, els que coneixem, i en els llocs on no hi podem accedir.

Qui treballa en un museu?

Totes les preguntes que sovint ens fem quan anem a un museu, aquí tenen resposta. Per exemple: ¿Què fa aquella senyora que sembla que estigui dormint, asseguda en una cadira? ¿Com arriben les obres d’art al museu? ¿Com es protegeixen de possibles accidents, robatoris o destrosses?, etc.

El llibre fa un recorregut que abasta des de la primera idea d’exposar una col·lecció, passant per la seva instal·lació i acabant amb la inauguració i les visites.
Mireu l’índex:

El gran format fa de ben llegir però, tot i així, hi ha algunes pàgines que es desdoblen i ens mostren uns desplegables increïblement bonics. Les il·lustracions d’en David Böhm i el disseny gràfic del propi llibre semblen fets per persones que en saben molt d’art. Per exemple, una infografia ens explica una breu història dels llocs on es poden veure obres d’art.

Les explicacions tenen tocs humorístics i són entenedores. El text que acompanya ens fa saber que els museus són llocs on totes les coses es miren de manera diferent. Per exemple, el llit desfet a casa no és igual que el que veiem en un museu, enmig d’una sala gran, d’un cub blanc enorme.

Hi trobem petites histories, que en una primera lectura potser ens passen desapercebudes. Son com miniatures que descobrim a la segona o a la tercera relectura.

És aquest el pintor?

També hi ha joc: Un dels personatges apareix repetidament. És un joc que veurem a les pàgines finals, convidant-nos a trobar i a conèixer un munt d’obres d’art.

Una lectura recomanable per a infants a partir de vuit anys i per a adults.

El llibre va ser guardonat a la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, l’any 2017.

LES DADES:
Títol: Cómo se hace un libro
Autors: Ondřej Chrobák, Martin Vaněk
Il·lustrador: David Böhm
Traductora: Patricia Gonzalo de Jesús
Editorial: Nórdica
Pàgines: 64
Madrid, 2020

Com són les persones que visiten un museu?

 

Des de 1880, una pinzellada per la història

Hi va haver una època que els directors de cinema només tenien una càmera i la seva preocupació era com moure els actors amb el punt de mira fixe. També, el gran Harvey Keitel, a la pel·lícula “Smoke”, cada dia, a la mateixa hora, surt al carrer i fa la mateixa fotografia. Els canvis semblen imperceptibles, però hi són. Només és qüestió de fixar-s’hi.

Actualment, en canvi, cada escena es grava amb diverses càmeres alhora i després es fa el muntatge al laboratori. El resultat és més espectacular, és clar.

Però alguns també disfrutem veient les pel·lis antigues, en blanc i negre, amb poc diàleg o mudes.

Com en un d’aquests films, en Pietro Gottuso ha plantat el seu cavallet en un carrer i ha retrat el que passa pel seu davant durant cent quaranta anys. El resultat és aquest bell àlbum il·lustrat. Són unes imatges pintades sobre fusta on, a doble cara i a sang, catorze moments diferents ens acompanyen pel segle XX.

A la pàgina de l’esquerra hi ha la botiga que serà la llibreria, testimoni dels canvis en els vestuaris de les persones, en els vehicles, en les modes, i també canvis en els llibres que es mostren a l’aparador. Bé, alguns només s’intueixen. No sé si l’autor ho fa intencionadament. Fixeu-vos, per exemple, en la portada, les pinzellades d’alguns llibres semblen conegudes, no? Veieu “El petit príncep”?, Harry Potter? El lleó? Alguna més?

Passem planes i a la primera imatge ens situem en el moment que s’inaugura la llibreria, l’any 1880.

El llibreter espera cofoi i pacient l’arribada dels lectors i la seva mirada es perd vorera enllà convidant-nos a passar plana i descobrir qui hi apareixerà. Es de nit i només la llum de l’interior de la botiga i un fanal dibuixen les ombres de l’home. Enmig de les dues pàgines, a sobre de la porta principal de l’edifici, la cara de pedra del déu Cronos ens anirà acompanyant pel pas del temps i segons com vagi, el veurem més trist, més sorprès, més content, etc.

A la pàgina següent, un parell de dones ben abillades i en conversa tranquil·la, un parell d’homes asseguts llegint, un altre que va muntant en una calessa, un carruatge tirant per un cavall, i encara un senyor gran que camina recolzant-se en un bastó a punt de desaparèixer de la pàgina (potser és el llibreter de la doble pàgina anterior que s’ha fet gran…)

Anem avançant pels anys i ens fixem en la roba de la gent, en els vehicles de cada moment, el pas per la primera i la segona guerra mundial, etc. fins a arribar als nostres dies. No falta el personatge amb mascareta.


M’ha agradat. Hagués anat bé una història que lligués el pas del temps amb les lectures que es mostren a l’aparador o amb la vida del llibreter. En qualsevol cas, pot ser un bon exercici, a l’escola o l’institut, investigar sobre els moments històrics que s’apunten.

Aquest «des de 1880» va ser mereixedor del Premi d’Il·lustració Compostela que lliura l’editorial Kalandraka. Diuen que enguany s’han presentat 400 originals.
Podeu veure la notícia clicant AQUÍ.

LES DADES:
Títol: Des de 1880
Autor i il·lustrador: Pietro Gottuso
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 32
Barcelona, 2020

 

Jefferson, una novel·la policíaca i vegana

Un eriçó anomenat Jefferson és l’heroi accidental d’aquesta aventura policíaca. És petit, només fa 72 cm però són 72 centímetres de bon humor, d’amabilitat, de fer-nos sentir identificats amb ell des de la primera pàgina.

La novel·la comença un matí de tardor en que en Jefferson, després d’esmorzar i passar per la biblioteca, es dirigeix a la perruqueria K-bells per arreglar-se el tupé. Li agrada anar a la perruqueria del senyor Edgar però sobretot li agrada anar perquè allà hi ha la seva neboda, la Carole, i en Jefferson avui té intenció de demanar-li d’anar a fer una copa, en acabar la feina.

Ai, però avui és un mal dia per anar a la perruqueria perquè quan entra es troba al senyor Edgar mort:

En Jefferson va fer una passa més i va descobrir les dues cames paral·leles alineades a terra, la bata blanca acuradament cordada fins a baix de tot, i més amunt les grans tisores amb una de les làmines clavades fins al mànec al tors del senyor Edgar.

L’eriçó, horroritzat s’acosta al cadàver, s’agenolla al seu costat i sense pensar-ho gaire agafa les tisores per treure-les del pit. Error! En aquest moment, una clienta que estava mig endormiscada es desperta i veu a en Jefferson amb les tisores a la mà i el perruquer mort al seu costat. Ja sabem què imagina la clienta, una cabra que comença a cridar.

L’eriçó, —per cert, es diu Jefferson Bouchard de la Poterie, un nom ben bonic — fa el que tots faríem, cames ajudeu-me i sortir a tota pastilla, fugint del lloc, la qual cosa fa pensar a tothom que n’és el culpable.

La policia el busca, la seva casa està vigilada i només li queda demanar ajuda a en Gilbert, el seu millor amic. Gilbert és un porc i des del primer moment confia en la innocència d’en Jefferson.

Arribats a aquest punt comencem a saber que els animals i els humans viuen en zones distintes. Els animals són com nosaltres, parlen, es vesteixen i fan la seva vida. De vegades animals i humans poden coincidir, i malgrat que les relacions són de cortesia, procuren no confraternitzar gaire.

En Jefferson i en Gilbert investigaran la mort del perruquer i sabran que cada setmana feia una escapada a Vilaburg, ciutat dels humans. Seguint les seves passes s’embarcaran en una aventura perillosa en una investigació, a lo Holmes i Watson, que els mostrarà una terrible realitat.

M’ha agradat la novel·la, està escrita amb humor però hi ha una part que et fa pensar en la relació que establim amb els animals. També ens fa reflexionar sobre les idees preconcebudes i com ens comportem els uns amb els altres.

La novel·la té 276 pàgines que es llegeixen molt bé i, a més, hi ha intercalades unes il·lustracions fetes a llapis que són una delícia.

Els nois i noies de nou anys el poden llegir perfectament i segur que disfrutaran d’aquesta premiada història policíaca.

LES DADES:
Títol: Jefferson
Autor: Jean-Claude Mourlevat
Il·lustradors: Lisa d’Andrea i Antoine Ronzon
Traductor: Oriol Vaqué
Editorial: Nórdica
Pàgines: 276
Madrid, 2020

 

la Natalie és prou “cool”

Una tendència lectora que estan arrelant entre els preadolescents és la novel·la gràfica. Algunes de les novetats aparegudes són La col·lecció de Barcanova «Llegendes del pati (Campions del mon)» amb textos de El hematocrítico, «Destellos» de la Jen Wang, editat per Sapristi i «El consentimimento (para ninos)» de Rachel Brian editat per Océano, entre d’altres.

Una de les que m’han cridat l’atenció és «Cool Nata» de l’escriptora estatunidenca Maria Scrivan.

El títol original “Nat Enough” juga amb l’expressió “Not enough” (“no hi ha prou”) i és una pràctica habitual de l’autora que en una altra novel·la gràfica ho repeteix amb “Forget me Nat”.

«Cool Nata» és una obra que tracta de les amistats entre joves i de les ruptures d’aquelles amistats que semblaven inamovibles.

La Natalie és una noia que es canvia d’escola i el pas a l’Institut la té il·lusionada perquè continuarà anant amb la seva millor amiga, la Lily. Són amigues des de segon de primària, ho fan tot juntes, són inseparables, com dos pèsols d’una mateixa beina.

El canvi a l’Institut també comporta canvis de relacions i així, la Lily troba que la Natalie no és prou atlètica, ni prou artística ni prou cool i la deixa de banda per anar-se’n amb l’Alex, una altra noia molt popular, molt “estilosa”, la noia ideal, vaja.

Però la Natalie no vol perdre l’amistat de la Lily i farà el possible i l’impossible per recuperar-la, des de comprar-se un barret nou fins a fer-li tota mena de regals.

Pel camí la Natalie trobarà altres companys que l’ajudaran a ser ella mateixa, a veure els seus punts forts, a pujar-li l’autoestima, a convèncer-la que és molt bona dibuixant, etc.

 

Als EUA aquesta novel·la va ser premiada com una de les millors del 2020. El seu humor, un estil com de còmic de tira de diari i uns diàlegs atractius, ajuden a que els lectors sentin empatia amb la Natalie perquè es tracta d’una història que hem vist repetida a la vida real, a les escoles, en nombroses ocasions.

Una lectura que farà passar una bona estona als nois i nies de cicle superior.

LES DADES:
Títol: Cool nata
Autora: Maria Scrivan
Il·lustradora: Maria Scrivan
Traductor: Daniel Cortés
Editorial: Brúixola
Pàgines: 238
Barcelona, 2020