Ara sembla que sí! Després de dos ajornaments, el proper divendres 11 i el dissabte 12 es podran celebrar les Jornades educatives «Gianni Rodari: 100 anys de llengua i fantasia», organitzades pel Cefire de Plurilingüisme de València. Tindran lloc al Centre del Carme de València (C/ Museu, núm. 2).
El programa inicial s’ha modificat, malauradament, per la mort de la titellaire Empar Claramunt ( directora de la companyia Teatre Buffo i fundadora d’«El Marionetari» i de l’Associació d’Amics i Amigues de la Marioneta) que era la persona que havia de clausurar les Jornades amb el seu espectacle «Visca la imaginació!», amb l’escenificació de tres contes d’en Rodari.
Amb molta delicadesa, els organitzadors de les Jornades han preparat un homenatge a l’Empar Claramunt, amb la col·laboració de la seva companya Carme García Corberán. Projectaran una de les seves actuacions i s’exposaran d’algunes de les peces que va dissenyar per als seus espectacles.
Tinc un amic que només llegeix biografies. A la biblioteca del barri, entra i va directe a la prestatgeria «92 Biografies». Si quedem a la biblio, ja sé on és, sempre.
Quan li comento alguna que altra novetat que m’ha agradat, de seguida em pregunta si està basada en fets reals. Si és que sí, m’escolta, però quan li dic que és una ficció, em demana que no continuï, que ho deixi estar. A ell només li interessen les biografies perquè li agrada saber què va passar i a qui. Em recorda sovint que «la realitat sempre supera a la ficció». Llegeix biografies variades. Tant és que sigui Napoleó o Juli Cèsar com Ramón i Cajal, allò que busca és conèixer quan van viure, on i com van resoldre les seves inquietuds.
Per sort, en els darrers anys algunes editorials han anat fornint une col·leccions fantàstiques basades en biografies adreçades als infants. Una és Alba Ediciones i una altra és Shakelton Books. D’aquesta darrera, ahir al programa de Catalunya Ràdio, «L’Ofici d’educar», dins la secció «Llibres per somiar» vam presentar el dedicat a Clara Campoamor, la vida d’una lluitadora, la dona que va aconseguir el dret al vot de les dones a Espanya. Està escrit per una altra gran dona de la política, Manuela Carmena.
Podem llegir a la contraportada: La majoria d’herois que coneixem són éssers extraordinaris amb poders màgics i una capa onejant en les seves espatlles. Però també hi ha herois de carn i ossos, tan humans com tu i com jo, que algunes vegades s’equivoquen i altres encerten en gran. Clara Campoamor va ser una d’ells. Els seus poders van ser un gran sentiment de justícia i un infatigable compromís amb la lluita contra la desigualtat entre dones i homes. Gràcies a ells va aconseguir canviar les lleis espanyoles i que, per primera vegada en la història del nostre país, les dones poguessin exercir el seu dret a vot. Tal és la proesa de Clara Campoamor, i aquesta és la seva història.
La primera part del relat se centra en oferir-nos dades de la seva vida remarcant els moments significatius (l’arribada d’una màquina d’escriure a casa, la mort del seu pare, la seva feina com a professora de mecanografia, els seus estudis de dret, etc.) i la segona ens narra les dificultats que va tenir fins que l’u d’octubre del 1931 (ep!, l’1 d’octubre) en plena República, per aconseguir que s’aprovés la llei del dret a vot per a les dones. Un llibre que pot interessar als nois i noies de cicle mitjà i superior.
LES DADES: Títol: Clara Campoamor Autora: Manuela Carmena Traductora: Carla Pascual Editorial: SHACKLETON BOOKS Pàgines 32 Barcelona, 2021
Al mateix programa van recordar el nom de la guanyadora de l’anterior concurs i que va guanyar el llibre “La feria de medianoche”: la Meritxell Cano. Enhorabona!
Per al concurs del llibre “Clara Campoamor” demanem que digueu què va aconseguir la Clara Campoamor per al nostre país. Fàcil, no? Per concursar heu d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins al proper diumenge dia 13 de juny.
En el mateix programa es va parlar de teràpia amb playmòbils. La teràpia amb ninos és un recurs terapèutic habitual en el context clínic, útil també en l’àmbit educatiu, social i l’empresa. A partir de la tria de figures de playmobil, del joc amb ells en el cas dels més petits, la teràpia amb ninos ajuda infants i adults a expressar l’inconscient, prendre consciència dels malestars i curar ferides emocionals. Podeu sentir el que n’opinen l’Anna Ferre, psicòloga, terapeuta Gestalt, facilitadora de constel·lacions i autora del llibre “Cuéntalo con muñecos”; Gus Bas, psicòleg, terapeuta familiar i coautor del llibre “Un món en un dia” i la Marta Darnés, educadora social a l’Institut Pere Alsius de Banyoles i gerent del projecte Ulisses.
Claudette Colvin té 81 anys i per alguns de nosaltres ha estat una desconeguda fins no fa gaire. En concret, des que es va publicar el darrer febrer la seva història de lluita en defensa dels drets de la població afroamericana. Coneixíem, això sí, la peripècia de la Rosa Parks, abastament referida i posada com a exemple de lluita. El que no sabíem és que uns mesos abans, una noia de quinze anys, la Claudette Colvin, ja va fer un acte de resistència igual al de la Rosa Parks, negant-se a cedir el seu seient a un passatger blanc.
El cas de la Parks va esdevenir el detonant de la lluita pels drets civils als Estats Units i va suposar el final de la segregació, amb un matís: No es van acabar les tensions racials, com hem pogut comprovar en els darrers mesos.
He llegit amb interès aquest còmic ben editat que ens explica la vida de la Claudette Colvin. Està explicada de manera senzilla, evitant les emocions personals i mostrant les coses tal com van passar. L’inici és molt potent, adreçant-se al lector, adreçant-se a nosaltres directament, endinsant-nos ràpidament en la pell de la jove Colvet i situant-nos perfectament en els anys 50 del segle passat a la ciutat de Montgomery, Alabama.
Diu: Inspira profundamente. Deja el lugar en el que te encuentras y cruza arroyos, ríos, el océano Siente la brisa. Sobrevuela Nueva York, la estatua de la Libertad, el Empire State Building. Bordea la costa y dirígete hacia el sur. El aire se vuelve más caliente. Virginia, Carolina del Norte, Carolina del Sur. Ahora estás en tierras algodoneras. Te alejas de la costa, te adentras en los campos de cultivo. Y giras hacia el oeste. Estás en Montgomery. A partir de ahora, eres negro. Un negro de Alabama. En los años cincuenta.
Els dibuixos són de la il·lustradora francesa Émilie Plateau i és una adaptació de l’obra del mateix títol escrita per la Tania de Montaigne. La majoria són imatges panoràmiques, sense entrar al detall dels primer plans, per evitar emocions i cenyir-se als fets. Uns dibuixos senzills, infantils, on destaca l’ús del color per a enfosquir les cares dels negres quan a la mateixa imatge hi ha persones blanques i deixant-les blanques quan està la Claudette sola en el dibuix. Curiós.
Algunes pàgines en negre i amb un text en blanc són realment colpidores.
Resulta interessant comprovar com la història ens mostra un Luther King vergonyós de la Claudette perquè és jove, estudiant i sobretot perquè es queda embarassada, en circumstàncies una mica tèrboles, d’un home blanc. Sembla que aquest no era el moment que esperava la comunitat negra. Van albirar la seva oportunitat uns mesos després amb els fets de la Rosa Park.
A les darreres pàgines hi ha una informació prou entendora i aclaridora de conceptes com les lleis « Jim Crown», l’associació nacional per al progrés de les persones de color, el consell de ciutadans blancs, el consell polític de les dones. També coneixem qui va ser la Jo Ann Gibson, en Fred Gray, en E.D. Nixon, la Rosa Parks, en William Gayle, etc.
Lectura recomanable per al primer cicle de l’ESO.
LES DADES:
Títol: Negra, la vida desconocida de Claudette Colvin Autora: Émilie Plateau Il·lustradora: Émilie Plateau Traductora: Sara Bourehiyi Editorial: Duomo Pàgines: 136 Milan, 2021
«Quan el sol es va pondre i s’expandí la fosca, s’ajagueren a reposar prop de les amarres de la nau. Però tan aviat com va aparèixer la deessa del matí, l’Aurora de dits de rosa, es feren a la mar vers l’extens campament dels aqueus.”
Així relatava Homer un fet que representava l’inici d’una nova etapa, una aventura que recomençava, silenciosa, emocionant com la vida mateixa. Aquella Aurora de dits de rosa, filla d’Hiperió i de Selene, simbolitzava el punt de partida d’un nou itinerari.
Extrapolant-ho a l’escola, la visita d’un il·lustrador pot ser, perfectament, el començament d’un nou camí, d’una nova vocació. La trobada amb la persona que il·lustra sempre és motiu de festa i es crea una expectació enorme.
He tingut l’oportunitat d’acompanyar bastants il·lustradors i autors a encontres amb infants de totes els edats. Generalment és un èxit, perquè les mestres ho han anticipat amb molta cura.
Fa un parell de setmanes, vaig poder estar a Cassà (Municipi Lector) amb la Noemí Villamuzai l’Eva Sánchez. Van ser dos dies atapeïts d’emocions, visitant vuit grups cadascuna, explicant la seva feina i proposant accions d’il·lustració amb nois i nois de cicle superior de primària i de primer cicle de l’ESO.
Convidar una il·lustradora a l’escola és una bona pensada. Si els alumnes coneixen la seva obra, el dia de la visita, després de les presentacions i explicacions, es fan moltes preguntes.
A demanda de la Biblioteca de Cassà també van fer una acció oberta a tothom on van proposar als nois i noies que dibuixessin amb elles, a quatre o sis mans. El resultat va ser espectacular, per inesperat. Em va agradar veure-les orientant els infants, felicitant-los pel seu enginy i per la seva traça, gaudint. La proposta era completar o continuar un esbós, imaginant contrastos, personatges estrafolaris i idees sorprenents.
Fa uns dies vaig anar a la llibreria «Lectors al tren». Han muntat una exposició amb originals de la Pilarín Bayés per celebrar algunes dades remarcables. Una és el nombre de libres que ha il·lustrat. Calculeu i penseu una xifra… segur que us quedeu a mig camí!
La Montse Marcet i en Carles Fort ens van mostrar els dibuixos i també ens van fer participar d’un joc de reconèixer personatges mítics i il·lustres dibuixats per la Pilarín Bayés (vam reconèixer a Tintín, a Picasso i altres artistes).
He tingut la sort de poder entrar a moltes escoles i sempre m’ha sorprès veure els dibuixos de la Pilarín als espais comuns o a les biblioteques escolars. A moltes, eh! Ves que no hagi anat a més escoles que llibres ha publicat! No m’estranyaria.
L’expo que han preparat a Rubí comença amb una fragment de la pel·lícula “La finestra indiscreta”. Si hi aneu, sabreu el motiu.
Gràcies al suport de l’Editorial Mediterrània es podrà gaudir durant dos mesos dels originals exposats: Hi ha quadres de personatges del circ, sobreel Servei Meteorològic de Catalunya i sobre altres “petites històries”.
Ep! El dia 18 de juny hi anirà la Pilarín a signar, a comentar les seves obres i a compartir vivències i anècdotes. Com l’aforament és limitat, recomanen que els feu un correu o passeu per la llibreria i us guardaran plaça.
Per als qui seguiu aquest blog des de fora de Catalunya potser us sorprendrà saber que la Pilarín és un dels referents de tota una generació (o de més d’una) i que va ser una de les pioneres de la il·lustració, amb el seu estil fresc, divertit, dinàmic, amb personatges riallers i entranyables.
Si voleu conèixer més de la Pilarín podeu entrar al seu magnífic web: https://pilarin.cat/ i trobareu molta informació sobre les seves obres i sobre la seva vida.
Il·lustradors de prestigi com l’Ignasi Blanch, la Noemí Villamuza i la Rocio Bonilla hi diuen la seva en el següent video:
Ekaré és una editorial que té en el seu catàleg libres molt potents, amb contingut social i que ens fan reflexionar: «Els capibares», per exemple, és una delícia que ens interpel·la i ens colpeix.
L’últim que he llegit d’Ekaré també m’ha emocionat. Es titula «Los distintos» i d’entrada ja em tenia el cor robat per dos motius: Perquè les il·lustracions són de l’Eva Sánchez (de qui parlaré els propers dies) i perquè la primera part de la narració se situa al País Valencià.
Comença amb el pare de dos nens marxant del país per culpa de la guerra civil, o millor, perquè ell és un «rojo», la guerra ha acabat i està en el bàndol dels que han perdut. Aquesta presentació ja m’ha tocat perquè a la família vam viure quelcom de semblant. Recordo que mon pare m’explicava que va néixer a França perquè els meus avis van sortir del poble sense saber on anaven i allà van trobar acolliment i feina. El meu pare i la seva germana van viure força anys a França fins que van tornar al poble, a la província de Castelló. Podeu imaginar com he entès el relat.
De què va “Los distintos”? És el relat de dos germans, Paquito i Socorro, que han d’amagar la identitat del pare, malviure com poden en un poblet controlat pels falangistes i patint gana i les mirades de veïns i companys d’escola.
El relat combina capítols amb la veu narrativa del nen i la nena. Venen marcats pel color del títol i la lletra capital. Està basat en uns fets reals, la qual cosa afegeix interès a la història d’aquests dos germans. Les il·lustracions són efectives i complementen i acompanyen la narració de manera fluida.
Hi ha final feliç. Els germans i la mare es retrobaran amb el pare en un altre país, iniciant una nova vida.
Lectura molt recomanable per a cicle superior de primària. Pot obrir un debat força ric i endinsar els infants en un dels episodis més dramàtics del nostre país.
LES DADES: Títol: Los distintos Autora: Mónica Montañés Il·lustradora: Eva Sánchez Editorial: Ekaré Pàgines: 52 Barcelona, 2020
Podeu veure el vídeo de presentació, amb nombroses opinions d’expertes i també de l’autora i l’il·lustradora. És una mica llarg però val la pena. El trobareu a: http://www.ekare.com/ekare/los-distintos/
El passat diumenge vaig tenir la sort de poder visitar Medinyà, un poblet situat a prop de Girona i que des de fa onze anys organitzen, amb una empenta i una estimació molt gran, un esdeveniment que fa moltíssima patxoca: La Fira del conte.
Durant tot el dia els carrers i altres espais de la vila esdevenen punt de trobada de famílies que tenen ganes de compartir narracions i experiències al voltant d’aquest gènere tradicional, artístic i literari que és el conte.
El programa de diumenge va començar a les 10:15 amb un homenatge sentit a l’il·lustrador Picanyol.
Després, als diferents espais, autors, il·lustradors i contacontes van fer-nos embadalir amb les seves creacions. Mireu quin programa:
Vaig assistir a la narració del conte “Qui farà riure a la princesa?” narrat per l’Olga Cercós i acompanyada per en Subi, il·lustrador del relat, que ens va fer una demostració en directe. Va ser genial!
La part més emotiva, per a mi, va ser les trobades inesperades de gent coneguda i que feia més o menys temps que no coincidíem. Vaig poder saludar-me amb les bibliotecàries de Cassà de la Selva i altres companyes que, llibreta en mà, anaven espigolant aquí i allà a la recerca dels bons títols que compraven per a les seves biblioteques.
També vaig saludar a llibreteres entusiastes com la Irene de la Llibreria l’Altell de Banyoles, il·lustradores com la Marta Montañá, autores com la Roser Ros i en Jordi Fenosa i editors amics com l’Oriol de Birabiro, en Bernat d’Edicions del Pirata i la Laia i la Núria de Nanit edicions.
Amb la Irene de l’Altell
Amb l’Oriol de Birabiro
Amb la Laia i la Núria de Nanit
Amb en Bernat d’Edicions del Pirata
Allò que més em va emocionar va ser la quantitat de gent que es va aplegar i sobretot el comportament atent i participatiu de la la canalleta que va gaudir de tots els espectacles.
Una felicitació molt especial per la gent de Medinyà que han estat capaços de situar el poble al cor de molts de nosaltres. Si voleu, feu una ullada al web de l’esdeveniment i trobareu històries curioses com aquesta que explica l’origen de la fira. Diu que…
Ahir, a la secció «Llibres per somiar» del programa «L’ofici d’educar» vam presentar el llibre “La feria de medianoche” de Gideon Sterer, amb il·lustracions de Mariachiara di Giorgi, i publicat per l’editorial Edelvives. Es tracta d’un àlbum misteriós, alegre i divertit que val pena posar en mans dels infants, recomanat per a cicle inicial, sense text i que s’ha de deduir el que passa de les imatges. El llibre comença quan en un poble s’instal·la la Fira d’atraccions pels infants; i quan arriba la nit, que tothom marxa de la Fira, els animals del bosc s’hi apropen, i passa alguna cosa màgica: tot es torna a engegar! i els animals gaudeixen molt de les atraccions.
Podeu sentir el que vam explicar, clicant al podcast:
I si voleu participar al concurs només heu de dir el nom d’algun dels animals del bosc que van a la Fira.
Les respostes s’han d’enviar via correu electrònic a loficideducar@ccma.cat
Teniu temps fins al proper diumenge dia 30 de maig. Aprofiteu per participar que ja falten pocs programes per acabar la temporada i el llibre s’ho val.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Queralt Riera. Enhorabona, t’emportes els «Robatoris de llegenda». Segur que us agradarà!
Al mateix programa es va tractar un tema força delicat. Es va analitzar un dels trastorns que més ha crescut en els darrers anys. Es va parlar de la relació entre l’alimentació i el cos.
Segons es va explicar, un 73% dels joves estan insatisfets amb el seu cos i el volen modificar a través de dietes; i el confinament i la pandèmia no han fet més que agreujar-ho: les consultes per trastorns alimentaris han crescut un 25% i, els casos extrems, fins a un 60%.
Van parlar el Dr. Eduard Serrano, psicòleg, coordinador de la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l’Hospital Sant Joan de Déu; l’Elisenda Pascual, psicòloga d’acompanyament familiar; la Mar Romera, psicopedagoga i mestra, i en Víctor Amat, psicòleg de Teràpia Breu Estratègica. També s va sentir l’opinió de la youtuber de dinou anys Maria Bouabdellah Shaimi i de la Cristina Feliu, de Bindi Books, editora d'”Estima el teu cos”, de Jessica Sanders.
Jordi Vila Delclòs és l’il·lustrador de la portada i també dels dibuixos a llapis de l’interior del llibre «L’aleteig de la papallona». N’hi ha una dotzena, a una plana, i ens ajuden a seguir la narració i a comparar el que hem imaginat amb el que ell interpreta (sovint diferent, aquesta és la gràcia). Per exemple, a la pàgina 24 es narra el següent:
I quan ho llegeixes et fas una composició mental del lloc, de l’aspecte dels personatges i del que estan fent. Després mires el d’en Vila Delclòs i confirmes o et sorprens del resultat.
En general, les il·lustracions que acompanyen els relats ajuden a seguir-lo i també són petits parèntesi que ens permeten respirar.
A la portada ja hem vist de què va la cosa perquè ens dona moltes pistes. Hi ha una noia al centre de la imatge. És la Rita, la protagonista i la narradora del que succeirà a l’interior del llibre. S’intueix un cert aire combatiu, tant per la samarreta reivindicativa com pel seu posat, amb les mans a la cintura. Al seu costat hi ha els altres dos protagonistes, el seu germà Jep i el seu amic Max, el dels cabells esbullats i ulleres. Tots tres seran els que miraran de fer realitat l’efecte papallona al seu poble. La idea que subjau sustenta la teoria que un simple moviment pot provocar grans efectes. Diu: L’aleteig de les ales d’una papallona pot provocar un tsunami a l’altre costat del món. És una metàfora per recordar-nos que una simple i senzilla acció, l’aleteig d’una papallona, per exemple, pot canviar el món.
A la portada, també veiem una dona amb uns fulls sota el braç on hi ha dibuixada una papallona blava semblant a la que vola per sobre dels caps dels nois. La dona en qüestió es diu Àgata i és la Tronada que hem llegit en el fragment anterior.
Al darrera d’ells intuïm una munió de persones que semblen fer-los costat, algunes com la vella Xuclà que apareixerà al relat de manera determinant.
Amb aquesta pista i la lectura del que hi ha a la contraportada, sovint en tenim prou per imaginar de què anirà la història. A la contraportada llegim:
Un matí de principis d’estiu, la Rita i el seu germà Jep s’adonen que tenen un veí nou: es diu Max i s’acaba d’instal·lar a la casa del costat amb el seu oncle. En Max té molta imaginació i és curiós de mena. Gràcies a ell, la Rita i en Jep també coneixeran la Tronada, la dona misteriosa que viu al final del carrer i que els alertarà d’un perill imminent: l’extinció de la papallona blaveta.
L’acció se situa en un poble imaginari i combina els conflictes i les relacions entre les persones d’una mateixa família amb els altres personatges del poble. Per sota, amplificant-ho hi ha una altra capa que ens remet a una qüestió ecologista: el canvi climàtic i la conservació del planeta.
L’autora, l’Anna Vilar ho fa molt bé. Amb un llenguatge amè, culte, directe, i farcit de diàlegs que li confereixen un bon ritme narratiu, ens fa entrar en la vida d’uns infants i d’uns adults que canviaran la percepció que tenen els uns dels altres i s’uniran per aconseguir que al seu poble es plantin “espantallops” i tornin les papallones blavetes.
El relat inclou, de manera discreta dades i referències a la contaminació, a les fàbriques que aboquen residus, a la emergència climàtica i també ens recorda les accions de la Greta Thunberg i els seus “divendres pel futur”.
En resum, un bon relat que pot agradar als infants a partir de cicle mitjà.
LES DADES: Títol: L’aleteig de la papallona Autora: Anna Vilar Il·lustrador: Jordi Vila Delclòs Editorial: Animallibres Col·lecció: la formiga vermella, 112 Pàgines: 124 Barcelona, 2021
Escrivia Gianni Rodari a «Contes per telèfon» un breu relat titulat «Un que n’eren set». que es va fer molt popular quan en Xesco Boix el cantava i també en Toni Giménez. Potser el coneixeu. Fa així:
He conegut un noiet que era set noiets. Vivia a Roma, es deia Paolo i el seu pare era tramviaire. Però també vivia a París, es deia Jean i el seu pare treballava en una fàbrica d’automòbils. Però també vivia a Berlín i es deia Kurt, i el seu pare era professor de violoncel. Però també vivia a Moscou, es deia Iuri, com Gagarin, i el seu pare feia de paleta i estudiava matemàtiques. Però vivia també a Nova York, es deia Jimmy i el seu pare tenia una gasolinera. Quants n’he dit fins ara? Cinc. Me’n falten dos: L’un es deia Txú, vivia a Xanghai i el seu pare era pescador; l’últim es deia Pablo, vivia a Buenos Aires i el seu pare feia de pintor de parets. Paolo, Jean, Kurt, Iuri, Jimmy, Txú i Pablo eren set, però eren tanmateix el mateix noiet que tenia vuit anys, que ja sabia llegir i escriure i anava en bicicleta sense posar les mans al manillar. En Paolo tenia el cabell negre, en Jean ros i en Kurt castany, però eren el mateix noiet. Iuri teni la pell blanca, Txú la tenia groga, però eren el mateix noiet. En Pablo anava al cinema en castellà i Jimmy en anglès, però eren el mateix noiet, i reien en una mateixa llengua. Ara han crescut tots set, i ja no podran fer-se la guerra, perquè tots set són un sol home.
Un altre llibre formidable que ens parla dels nens que hi viuen arreu del planeta és «El món es casa meva»
Ens presenta un munt d’infants, un de cada país i ens explica les seves singularitats: la família, l’escola, a què juguen, quines festes celebren, quin són els seus menjars preferits i, sobretot, quins són els seus somnis.
Així, sabrem que l’Akito viu al Japó i té una mascota que és un escarabat que dorm a la tauleta de nit, i que la Fatjatiana viu a Madagascar, allà on hi ha la papallona nocturna més gran del món, i que en Joy Malina viu a l’Àrtic on les temperatures poden arribar a 50 graus sota zero, etc.
El llibre és una mena de document que barreja coneixements i ficció i destaca especialment per unes il·lustracions molt acolorides de la Karine Daisay. El format és gran i són els nens els qui expliquen en primera persona la seva vida i el lloc on viuen.
Aquests dies l’he pogut compartir amb la meva neta i he comprovat com li ha interessat descobrir països i altres nens que, com ella, tenen somnis compartits, igual que al conte d’en Rodari.
Una bona lectura, recomanada a partir de sis anys.
Una curiositat sobre la Maïa Brami. Quan vaig llegir el seu cognom em va venir un flash molt gran perquè fa uns vint anys em va impressionar molt el llibre “Salva’t Elies!” escrit, precisament, per la seva mare, l’Elisabeth Brami. Quines coses!
LES DADES: Títol: El món és casa meva Autora: Maïa Brami Il·lustradora: Karine Daisay Traductora: María del Mar Vidal Editorial Zahorí Pàgines: 96 pàgines Mides: 24 x 30 cm Barcelona, 2020
La invitació a la lectura 