«Negra», un còmic que explica la vida desconeguda de la Claudette Colvin

Claudette Colvin té 81 anys i per alguns de nosaltres ha estat una desconeguda fins no fa gaire. En concret, des que es va publicar el darrer febrer la seva història de lluita en defensa dels drets de la població afroamericana. Coneixíem, això sí, la peripècia de la Rosa Parks, abastament referida i posada com a exemple de lluita. El que no sabíem és que uns mesos abans, una noia de quinze anys, la Claudette Colvin, ja va fer un acte de resistència igual al de la Rosa Parks, negant-se a cedir el seu seient a un passatger blanc.

El cas de la Parks va esdevenir el detonant de la lluita pels drets civils als Estats Units i va suposar el final de la segregació, amb un matís: No es van acabar les tensions racials, com hem pogut comprovar en els darrers mesos.

He llegit amb interès aquest còmic ben editat que ens explica la vida de la Claudette Colvin. Està explicada de manera senzilla, evitant les emocions personals i mostrant les coses tal com van passar. L’inici és molt potent, adreçant-se al lector, adreçant-se a nosaltres directament, endinsant-nos ràpidament en la pell de la jove Colvet i situant-nos perfectament en els anys 50 del segle passat a la ciutat de Montgomery, Alabama.

Diu:
Inspira profundamente. Deja el lugar en el que te encuentras y cruza arroyos, ríos, el océano Siente la brisa. Sobrevuela Nueva York, la estatua de la Libertad, el Empire State Building. Bordea la costa y dirígete hacia el sur. El aire se vuelve más caliente. Virginia, Carolina del Norte, Carolina del Sur. Ahora estás en tierras algodoneras. Te alejas de la costa, te adentras en los campos de cultivo. Y giras hacia el oeste. Estás en Montgomery. A partir de ahora, eres negro. Un negro de Alabama. En los años cincuenta.

Els dibuixos són de la il·lustradora francesa Émilie Plateau i és una adaptació de l’obra del mateix títol escrita per la Tania de Montaigne. La majoria són imatges panoràmiques, sense entrar al detall dels primer plans, per evitar emocions i cenyir-se als fets. Uns dibuixos senzills, infantils, on destaca l’ús del color per a enfosquir les cares dels negres quan a la mateixa imatge hi ha persones blanques i deixant-les blanques quan està la Claudette sola en el dibuix. Curiós.

Algunes pàgines en negre i amb un text en blanc són realment colpidores.

Resulta interessant comprovar com la història ens mostra un Luther King vergonyós de la Claudette perquè és jove, estudiant i sobretot perquè es queda embarassada, en circumstàncies una mica tèrboles, d’un home blanc. Sembla que aquest no era el moment que esperava la comunitat negra. Van albirar la seva oportunitat uns mesos després amb els fets de la Rosa Park.

A les darreres pàgines hi ha una informació prou entendora i aclaridora de conceptes com les lleis « Jim Crown», l’associació nacional per al progrés de les persones de color, el consell de ciutadans blancs, el consell polític de les dones. També coneixem qui va ser la Jo Ann Gibson, en Fred Gray, en E.D. Nixon, la Rosa Parks, en William Gayle, etc.

Lectura recomanable per al primer cicle de l’ESO.

LES DADES:

Títol: Negra, la vida desconocida de Claudette Colvin
Autora: Émilie Plateau
Il·lustradora: Émilie Plateau
Traductora: Sara Bourehiyi
Editorial: Duomo
Pàgines: 136
Milan, 2021

Podeu veure una animació promocional de la versió original francesa, a continuació:
https://www.youtube.com/watch?v=k-uMl_6MrxY

Molt sovint, la literatura ens explica com ens sentim

rosa_260Aquestes darreres setmanes estem assistint, des de la distància, a un seguit de notícies que ens arriben dels EUA i que ens recorden com costa de netejar la taca del racisme.
Hem vist com un nen afroamericà moria perquè tenia una pistola de joguina, un altre dia el gran jurat de Missouri va deixar en llibertat un policia blanc que va matar un adolescent negre desarmat… i així fins a quatre casos consecutius. A Cleveland, a Ferguson, A Nova York, a Phoenix…

rosa_1160-1Ens costa explicar els nostres sentiments i molt més explicar-ho als nostres alumnes. Sentiments de ràbia, de frustració, de veure com el món no canvia o ho fa molt lentament. Malgrat estiguem a milers de quilòmetres i fem com si la cosa no anés amb nosaltres, cal que ens preguntem: aquest és el món que volem per als nostres fills? Per als nostres amics? Aquí a Catalunya també som racistes? És només el color de la pell allò que ens diferencia?

Són qüestions que s’han de posar sobre la taula, han d’entrar a les aules. Una manera de fer-ho és amb el poder de la literatura, amb la lectura d’històries com El autobús de Rosa  de Fabrizio Silei, amb il·lustracions de Maurizio A.C. Quarello, que ens explica el que va passar l’any 1955, quan una dona, la Rosa Parks, es va negar a deixar el seu seient a l’home blanc, adduint que “estava cansada”.
En aquells dies, la llei deia que si tots els seients “només per a blancs” -les primeres fileres del bus- estaven ocupats, els negres havien de cedir el seu lloc als passatgers blancs. I la Rosa Parks no ho va fer i va anar a la presó. Aquest fet va remoure la consciència de la comunitat negra i va deixar de pujar als autobusos, durant 381 dies. Fins que es va alliberar la Rosa i es va abolir la llei…

El nen de Cleveland no mereixia morir. Tampoc l’adolescent de Ferguson. No ho oblidem.

Whites Only - Racism in The U.S., 1955 (1)Whites Only - Racism in The U.S., 1955 (6)Whites Only - Racism in The U.S., 1955 (7)