«El salt de la granota», consells per frenar el canvi climàtic

“El salt de la granota” és un títol enginyós i fins que no llegeixes el subtítol o gires el llibre i vas a la contraportada, no acabes d’entendre del tot de què va la cosa:

La granota ha fet un salt i ha deixat enrere les aigües més calentes de la bassa on estava vivint, que abans era d’aigua fresca i clara. Nosaltres també podem fer un salt esperançador cap a un futur millor.

Ens recorda la “síndrome de la granota bullida”. A la pregunta “Què passa si llences una granota en una olla d’aigua bullint?”, la resposta, sense necessitat de provar-ho, és evident. El més normal és que salti i intenti escapar, però si la poses en aigua temperada i lentament la vas escalfant fins que comenci a bullir, la granota no s’adona del que passa i mor.

Recordo que a la meva infantesa, quan acabava de ploure, agafàvem una bossa i la mare i jo sortíem a caminar pels marges dels camins a buscar cargols. Dèiem buscar i a altres indrets en diuen caçar, plegar o cercar. Sense allunyar-nos gaire, en trobàvem molts, de bovers. Era un altre l’Hospitalet. Ara no trobaríem camps ni caminois on buscar-ne.

Conec gent a qui no agraden els cargols, però a casa anaven a la paella dels diumenges juntament amb l’arròs i les verdures. Abans de menjar-nos-els, calia fer un procés de ben bé una setmana on s’havien de purgar i anar-los vigilant per si se’n moria algun. Quan arribava el dia, la mare preparava un cossi amb aigua freda i submergia els cargols que anaven sortint de la closca i estirant les banys. A poc a poc, la mare anava pujant la temperatura del foc, els cargols no se n’adonaven i quan la calor era sufocant per a ells, morien sense temps d’amagar-se dins la closca.

Una cosa semblant ens està passant. Sentim parlar de canvi climàtic i encara que patim situacions de condicions extremes i desastres naturals freqüents (incendis, temperatures molt elevades, inundacions, terratrèmols, etc.) no percebem la situació com una cosa preocupant. Ens hi estem acostumant.

Aquest llibre ajudarà els lectors a entendre per què la Terra s’està escalfant i què hi podem fer. A cada doble pàgina, una persona (professora, meteoròleg, físic, enginyera, arquitecta, pagès, etc.) ens presenta, de manera molt didàctica, algun aspecte relacionat amb el canvi climàtic. Cadascú des del seu punt de vista particular i aportant solucions que podem adoptar per millorar. Per exemple, una nutricionista explica com ens podem alimentar de manera més saludable sense perjudicar el medi ambient, un bibliotecari ens recorda que compartir també ajuda a protegir-os de l’escalfament de la Terra, etc.

Una bona lectura per tenir a l’escola i llegir cada dia un capítol i fer les reflexions pertinents.

M’ha agradat el capítol “Passem a l’acció!”, a la pagina 42-43, on ens presenta a cinc joves activistes i ens obre la porta a conèixer-los, a saber qui són, on viuen i com s’organitzen per denunciar la situació climàtica i promoure noves maneres de viure respectuosament amb l’entorn.

Són la Vanessa Nakate, fundadora de la Joventut per a l’Àfrica del Futur i el Moviment Rise Up, el Francisco Vera Manzanares, activista colombià de 12 anys fundador del moviment Guardians per la vida, l’Helena Gualinga, activista equatoriana de la comunitat Quichua Sarayaku que ha participat en cimeres internacionals sobre el medi ambient. L’Olivia Mandle Navarro, activista mediambiental barcelonina defensora dels drets dels animals i la Greta Thunberg, activista sueca coneguda per desafiar els líders mundials a prendre mesures immediates per mitigar els efectes del canvi climàtic.

LES DADES:
Títol: El salt de la granota
Autora: Teresa Franquesa
Il·lustrador: Pau Gasol
Editorial: Combel
Pàgines: 48
Barcelona, 2025

Tertúlia clandestina #16 amb les Bufallums

Dijous passat vam gaudir d’una magnífica tertúlia amb la presència de la
Dolors Parés i l’Assumpta Blancafort, més conegudes com les BUFALLUMS, unes artistes que es dediquen a fer titelles i ninots a la manera tradicional. Ho havíem anunciat en aquest blog fa un mes (https://jaumecentelles.cat/2025/01/23/tertulia-clandestina-16-en-una-maleta-de-cartro-folrat-dormen-els-titelles/)

Va ser un experiment, perquè era la primera tertúlia que esdevenia una mena de taller, fàbrica, obrador o com li vulguem dir, perquè a més a més de les explicacions sobre la relació que tenen els titelles amb la literatura infantil, vam poder experimentar i fer, cadascuna de les 25 persones que allà ens vam aplegar, un titella de dit.

Primer vam agrair a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, la seva col·laboració deixant-nos les taules perquè estiguéssim ben còmodes mentre manipulàvem els materials per donar-li vida al nostre titella.

Després vam recordar que els titelles quan entren a l’escola tenen una influència enorme en els infants de totes les edats. Quan els titelles entren a l’escola, els nens i les nenes adquireixen coneixements, desenvolupen la capacitat d’expressió (oral, escrita, corporal, plàstica), són més creatius i, sobretot, són més imaginatius. També adquireixen valors, autoconfiança, treballen en equip i es diverteixen.

De fet, l’infant petit, de pocs mesos, només té tres interessos: ell mateix, les mans de l’adult i alguns objectes, com el sonall. El primer titella és la mà de l’adult que es mou davant la seva cara mentre va dient, per exemple:

Aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest fa piu piu, que no n’hi ha pel caganiu?

Vam recordar quan els mestres de cicle infantil anem de colònies amb la classe i, a l’hora d’anar a dormir, veiem aparèixer peluixos de tota mena, sense els quals alguns infants no poden dormir si no els abracen, o el llepen.

També vam recordar alguns titelles mítics com en Pinotxo, el senyor Cordills i altres personatges que ens han fet passar molt bones estones amb els infants com “El Jan titella” de la companyia Titelles de Lleida, per exemple, i no vaig poder estar-me de mostrar al mític Sentadillo, mascota de la biblioteca escolar, avui ja jubilat i que descansa dins la seva capsa en forma de lluna esperant que algun dia trobi algú que li arregli tot el que pas del temps i les aventures viscudes li han anat malmeten. En Sentadillo mereix una entrada a part en aquest blog, però això és una altra història i potser l’explicarem quan em decideixi a portar-lo al Museu Internacional de Titelles on trobarà bona companyia, segur.

L’Assumpta i la Dolors ens van explicar la història curiosa de com van triar el nom Bufallums i després, vam anar seguint les seves explicacions de tot el procés que empren per construir els titelles de dit i de guant.

Primer, els materials (papers, cola, aigua, cartró) per aconseguir fer la pasta de paper maixé que serveix per donar-li forma al cap.

Després els retoladors i pintures que van bé per la cara.

I finalment els elements que donen forma al vestit, els cabells, barrets, etc.

I amb les indicacions precises, ens vam posar a fer cadascú el nostre titella. Va ser curiós perquè primer no ens imaginàvem que seriem capaços de fer quelcom raonable però, de mica en mica, i veient les idees dels uns i els altres la cosa va anar agafant forma fins a aconseguir veritables obres d’art, creatives, divertides, imaginatives.

Només calia dona’ls-hi vida movent-les i modulant la veu. La màgia es va produir.

Si us ve de gust conèixer el que fan podeu entrar al seu web: https://www.bufallums.com/
I per estar al dia, busqueu-les a l’Instagram: https://www.instagram.com/bufallums.titelles.i.ninots/

Un petit vídeo perquè us feu una idea del que vam viure i gaudir.:

La proper clandestina, el 13 de marc. Anirem informant.

«Veig, veig! Quin temps fa?» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest llibre de la Cristina Losantos, una il·lustradora de traç net i detalls acurats en els seus dibuixos. No la conec personalment però les referències que m’arriben des d’altres il·lustradores, mestres o persones que l’han tractat són extraordinàries.

En aquest «Veig, veig! Quin temps fa?», tercer títol de la col·lecció de llibres de buscar i trobar, com els anteriors, es tracta de mirar i gaudir d’unes imatges precioses centrades en una temàtica concreta. En aquest cas, ens presenta en set dobles pàgines diversos moments de l’any (un dia de vent a la tardor; la boira, el fred i la neu d’un dia fred d’hivern; el temps de primavera amb els ruixats i l’arc de Sant Martí; un dia d’estiu de molta calor).

Les imatges no són fàcils de llegir i per això recomanem la lectura modelada i l’acompanyament per part de l’adult.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Combel.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “Veig, veig! Quin temps fa? és:

Quan després de la pluja ve el bon temps, quins animalons que caminen arrossegant-se surten de seguida a fer un volt?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 23 de febrer.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/veig-veig-quin-temps-fa-de-la-cristina-losantos/audio/1233592/

La guanyadora del concurs anterior sobre el llibre «L’Óscar i jo» és la María José Martínez. L’enhorabona!

Al mateix programa la Marta Butjosa, terapeuta Gestalt, reflexiona sobre el moment del pas de primària a secundària i fa incidència en la confiança. Ho podeu sentir aquí:

https://www.3cat.cat/3cat/manual-practic-de-les-relacions-escolars-amb-marta-butjosa-el-salt-de-primaria-a-la-secundaria/audio/1233594/

Biblioteca de llavors?

Fa un parell de setmanes vaig conèixer una iniciativa curiosa: La biblioteca de llavors.

M’ho van explicar les companyes de la Terra Alta on estan a punt de començar l’experiència que, pel que em van explicar, ja funciona en altres llocs de Catalunya i d’arreu del món.

Aquest proper dissabte 15 de febrer posen en marxa el servei a la Biblioteca d’Horta de Sant Joan.

M’agraden les plantes però no tinc gaire traça i no sé ben bé el motiu però sempre es moren. Crec que és per excés d’aigua, les ofego, així que, potser a la biblioteca de llavors trobaré la solució, perquè també tenen molts llibres de liternatura, fan xerrades i comparteixen experiències relacionades.

Què es una biblioteca de llavors?

És com una biblioteca normal, com quan anem a buscar un llibre un joc o un cedé. Et pots endur un sobre, una bossa o un flascó que conté llavors de les varietats de la zona (de meló, de pebrots, etc.) Les has de plantar i esperar que creixin i facin noves llavors.

Al cap d’un temps cal retornar llavors de les plantes que has cultivat, i aquestes es tornaran a prestar. És com un cicle.

He estat buscant iniciatives similars i, oh! sorpresa! resulta que és una pràctica força estesa a molts llocs.

La propera vegada que vagi per la zona de la Terra Alta, m’hi acostaré a la biblioteca d’Horta a veure com va el préstec, però mentrestant faré una visita a la biblioteca Collserola – Josep Miracle, a Barcelona, que també ho han posat en marxa. Aquí ho expliquen perfectament:

https://www.youtube.com/watch?v=iSIZLi7Bad0

Pensant en les escoles, m’ha vingut al cap que s’acostuma a cuidar un hort i potser seria una bona pràctica, també, engegar la biblioteca de llavors.

«Mai ballis amb un dinosaure» o ballar sempre al so de la pròpia melodia

Amb «Mai facis pessigolles al tigre» vaig conèixer l’obra de la Pamela Butchart. Anava d’una noia decidida, valenta i esbojarrada que va amb els companys d’escola al zoològic i tot el que allà succeeix. És mot divertit. Les il·lustracions d’en Marc Boutavant ajuden a passar una bona estona i riure amb les peripècies d’aquesta nena hiperactiva.

Ara, poc més de vuit anys després, es publica un altre àlbum d’aquesta parella i ens presenten una altra nena, la Peri, que tampoc pot parar quieta. En aquest cas, la seva passió és el ball i mou els peus i salta i gaudeix com ningú seguint el ritme a la seva manera, sense importar-li altra cosa que ser feliç.

Posant un llibre al costat de l’altre trobes algunes similituds a la portada, començant per títol. Veiem l’adverbi “mai”, també hi ha la presència d’un animal i una nena que és la protagonista, somrient, feliç.

En ambdues portades interpretem que les noies són transgressores. Una, perquè aguanta una ploma i ja sabem què es pot fer amb una ploma, i l’altra perquè directament està ballant amb un dinosaure. Resumint-ho en poques paraules, estan fent un Gandhi (de vegades allò que és correcte és desobeir).

El relat explica que la Peri, la protagonista, aconsegueix anar a l’acadèmia de dansa on va la Rita, la seva germana gran, i allà tindrà algunes dificultats per seguir les indicacions de la senyoreta Puntetes, la mestra de dansa. Quan la resta de nois i noies se’n surten i fan el que la mestra indica, ella balla al seu aire, lliurement i amb una empenta i vitalitat desmesurada.

Aquesta manera “salvatge” de ballar li portarà conseqüències. I aquí comença la veritable història. Tot plegar resulta una mica non-sense però no pots fer una altra cosa que deixar-te seduir veient amb quina gràcia balla la nena amb el dinosaure que se li apareix màgicament.

Les il·lustracions d’en Boutavant, especialment les imatges a doble pàgina, són divertides i, en una sessió de lectura modelada amb els infants de cicle infantil, a l’aula o la biblioteca escolar, us faran passar una bona estona.

Imaginació, música i dinosaure, un còctel que és garantia d’èxit.

La idea és acabar escoltant les propostes musicals que hi apareixen (rock, limbo, moonwalk, tango, piruetes, saltar) i sobretot fer unes ballarugues de claqué (escolar, esclar) Només cal enganxar un parell de monedes (o botons grans) a la sola de la sabata, amb cinta adhesiva, i a ballar.

Lectura recomanada per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: Mai ballis amb un dinosaure
Autora: Pamela Butchart
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Joana Castells
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Pàgines: 32
Barcelona, 2025

«Implica’t+» organitza la sisena Jornada d’Escoles Solidàries

En alguna ocasió haureu llegit el famós discurs d’en Martin Luther King. Era l’agost del 1963 i la frase «I have a dream» ens recordava que somiava un món millor.

Els docents també somiem i compartim les paraules del líder afroamericà en una aspiració que passa per educar els nens i joves perquè siguin capaços de construir un món més solidari, més just, més unit i millor.

A Lleida, fa tretze anys, es va constituir un grup de mestres motivats i convençuts que val la pena dedicar hores i esforços a intentar que els nois obrin la mirada i siguin més imaginatius perquè és la única manera de fer un món millor. D’aquell grup que es va batejar com a IMPLICA’T han sorgit nombroses propostes i una és l’organització d’unes jornades solidàries cada dos anys i així ho em anat fent, llevat del període de la pandèmia.

La propera serà el dissabte, 22 de març de 2025 de 9 a 14 h.

Se celebrarà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. (Plaça de la Catedral s/n Lleida) i si us inscriviu, l’activitat està reconeguda pel Pla de Formació de Zona del Segrià amb el codi: 6092051609.

Trobareu tota la informació (inscripció, ponències, horaris, etc. ) entrant a la pàgina web del Servei educatiu del Segrià. Podeu clicar a:

https://serveiseducatius.xtec.cat/segria/general/2a-jornada-internacional-implicat/

Us hi esperem!

«Mites grecs» l’origen de moltes històries

Roberto Calasso va ser un autor italià que ens va encomanar l’amor i la passió per les històries dels deus, semideus i herois de l’antiga Grècia.

Un dels seus llibres, “Las bodas de Cadmo y Harmonia” narra la darrera vegada que els Deus de l’0limp van baixar a la Terra per assistir com a convidats a una festa. El que allà va passar va ser una de les coses més boniques que ens han passat com a civilització, però això és una altra història, com diria Ende.

Potser el que s’explica no va passar mai però no importa perquè serà recordat per sempre i anirà variant cada vegada que algú ho expliqui afegint detalls i més detalls.

La literatura que llegim comparteix molts dels episodis que durant aquella època daurada es van crear. Alguns d’aquests episodis i històries són molt bèsties, truculents i escandalosos, ens generen curiositat i un cert morbo, talment com la sèrie que ho està petant a TV3 sobre els “Crims”.

«Mites gregs» ens introdueix de manera senzilla i directa en les mitologies. Comença amb Cronos i l’inici de tot plegat. El segon capítol està dedicat a Zeus, el tercer a Hèstia i després coneixerem a Posidó, Hades, Demèter, Persèfone i altres, alguns de molt coneguts com Afrodita, Hermes, Apol·lo, Hermafrodit, Narcís, Pigmalió, etc.

Cada capítol ocupa com a màxim deu pàgines i entremig hi ha les il·lustracions reconeixibles de Jotaká. Acompanya el relat un pròleg de Pau Sabaté que situa el que llegirem i al final trobem una mena d’arbre genealògic amb tots els amors, matrimonis i relacions diverses. Mols útil.

Lectura per als joves a partir de 12 anys.

LES DADES:
Títol: Mites grecs, l’origen de tot
Autora: Meritxell Blay
Il·lustrador: Jotaká
Editorial: Inuk
Pàgines: 266
Barcelona, 2024

«L’Òscar i jo» a L’ofici d’educar

A l’Ofici d’Educar de diumenge passat vam comentar aquesta novel·la que explica les aventures duna nena de vuit anys, i el seu germà, l’Óscar, de cinc anys. Viuen amb els seus pares en un petit poble al nord d’Europa, envoltats de boscos.

A cada capítol hi ha un petit problema o drama interior que sempre es resol de manera amable. La narradora és l’Ida però el protagonisme està compartit amb l’Òscar, un nen inquiet, que pregunta tot, és agosarat i comprensiu però també es mostra arrogant, trist, enfadat, malhumorat o espantat, de fet, com qualsevol infant d’aquesta edat tan divertida.

Les problemàtiques que s’expliquen són les habituals entre germans però aquí es tractat amb delicadesa i humor. Per exemple, al capítol primer es parla de les pors a partir d’una situació a l’hora d’anar a dormir. La noia i la seva mare en parlen i és una bona ensenyança. Al capítol segon la situació quan el nen petit, l’Òscar no vol menjar peix i el que li han de dir perquè es cregui que és el que va pescar amb el seu oncle l’hivern passat… O quan l’Ida demana una habitació per a ella sola i quan l’aconsegueix li venen ganes de dormir amb el seu germà. Les coses habituals entre germans.

Un bon llibre per llegir en veu alta, o en parella fent cadascú la seva part del diàleg.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre, en aquest cas gentilesa de l’editorial Nórdica.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’Òscar i jo” és:

Com es diu la germana de l’Òscar, la nena que explica la història?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins al 2 de febrer.

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/loscar-i-jo-de-maria-parr/audio/1231782/

Els guanyadors del concurs anterior sobre el llibre «Com de gros» són la Raquel Pérez i família. L’enhorabona!

A Vic tenen un gran tresor

Dissabte vaig gaudir d’una trobada amb mestres motivades i convençudes que la lectura és una eina imprescindible per fer infants amb la ment oberta al món, infants que mentre llegeixen aixequen el cap i observin el que els envolta amb uns altres ulls.

La cita era a Vic, a una llibreria amb un nom (El petit tresor) que fa referència als objectes llibres, però de la mà de l’Stel·la i en Germán s’ha convertit en un gran tresor per a gaudi de tots nosaltres.

Què fan a “El petit Tresor”? Només cal que entreu al seu web (https://elpetittresor.com/) i ho entendreu. Un web ben cuidat, fàcil de navegar, que convida a capbussar-nos i entretenir-nos amb el que allà està escrit i fotografiat. Capbussar-se és una paraula molt adient perquè sovint l’emprem per explicar la diferència que hi ha entre surfejar (passar per sobre de la lectura sense arribar a acabar de trobar el missatge ocult) i submergir-se en les meravelles que trobem (amb una mica d’esforç) talment com si fóssim l’Alícia entrant al cau.

La sessió formava part d’un cicle que anomenen «Les Claus» i defineixen com a un marc formatiu i de reflexió que aplega temes vinculats al llibre, la literatura, els recorreguts lectors, l’educació, i altres disciplines. Tenen una periodicitat bimestral.

A la de dissabte van assistir quinze persones i ens vam centrar en les lectures dels infants d’edats entre els 3 i els 8 anys. Vam mostrar alguns bons llibres i vam fer propostes sobre com presentar-los.

En acabar, vaig anar a visitar la Biblioteca Pilarin Bayés (Pilarin sense accent), un espai diàfan, amb moltíssima llum. Aquell dia hi havia amb moltíssima gent.

Si passeu per Vic, atanseu-vos a la Biblioteca, a El Petit Tresor i a alguna botiga d’embotits (els fan boníssims).

Tertúlia Clandestina #16: En una maleta de cartró folrat dormen els titelles

Hem manllevat el títol de la Tertúlia Clandestina d’una cançó que en Joan Manuel Serrat va incloure en l’àlbum “Ara que tinc vint anys”. Es titulava “Els titelles”. Era l’any 1967.

Ells ja estant cansats. Tot el dia unes mans els han tingut ballant davant els ulls oberts d’uns bocabadats infants. Tots sols, dormen els titelles…

Segurament recordareu l’inigualable titella “Senyor cordills” al qui se li embolicaven tots els fils, els contes populars dramatitzats per la Companyia l’Estaquirot o l’Estenedor, i el Tomàtic i altres personatges de la Companyia Babi. Són un exemple dels titelles que ens han fet passar molt bones estones als teatres i carrers.

A Catalunya, hi ha una llarga tradició d’espectacles de titelles. Ve d’antic. Hi ha un Museu Internacional de Titelles de Catalunya (MIT) a Palau-solità i Plegamans que es pot visitar i on fan nombroses activitats per a la quitxalla (https://www.museudetitelles.com/). També a altres zones de la península: “Los titiriteros de Binéfar” actuant pels pobles, o el mestre Rodorín i els seus espectacles a les aules de les escoles i instituts, en són un exemple.

En aquesta tertúlia reflexionarem sobre la importància dels titelles a l’aula. Recordarem que els infants, entre els 2 i els 7 anys estan en la fase que en Piaget denominava “animisme” que vol dir que perceben els titelles com a objectes amb vida pròpia. Quan els manipulen, els nens i les nenes, a més a més de jugar, aprenen a socialitzar-se, comparteixen emocions i avancen enormement en el desenvolupament de la parla, entre altres beneficis.

Estan presents els titelles als centres educatius? Malauradament, no és el millor moment.

De tot això en parlarem i ens acompanyaran dues persones que es dediquen a construir-ne de manera artesanal perquè els puguem emprar quan expliquem contes populars.

Si teniu interès en assistir a la Clandestina, anoteu les dades:

Dia: Dijous 13 de febrer de 2025
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80
08901 L’Hospitalet
Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella)
Contrasenya per accedir: El llop