by

Kalandraka televisió i la difusió de la LIJ

L’editorial Kalandraka gairebé sempre ens sorprèn. Ara, ens torna a obrir els ulls amb un nou projecte que tant de bo sigui un exemple per altres editorials i mitjans informatius. S’han embarcat en una «Kalandraka tv», un canal de televisió digital sobre literatura infantil i juvenil on hi haurà entrevistes, reportatges, recomanacions, experiències escolars, etc.
De moment, podem veure el vídeo promocional entrant al seu web 

La presentació serà aquest dijous 27 de setembre a Pontevedra, a les 20:00 a l’Espazo Nemonon.

Molta sort i llarga vida!

by

Amb la P de Pagès editors

Pagès editors  és una editorial amb tradició a casa nostra. Fa gairebé trenta anys que editen libres i al seu catàleg hi ha al voltant de 2.700 títols de temàtica diversa.
La voluntat del seu fundador, Lluís Pagès, ha estat sempre la mateixa, fer un treball seriós, de rigor i una aposta clara per la qualitat. Les diferents col·leccions de Pagès editors estan dirigides per professionals de cada àmbit d’estudi (historiadors, filòsofs, filòlegs, tècnics, etc.)

Des de fa quatre anys aproximadament han incorporat una nova col·lecció de llibres infantils i juvenils dirigida amb força encert per l’Alba Besora. El primer dels títols de la col·lecció Nandibú va ser el Bestiolari de Joana Raspall, un èxit de vendes.
Podeu consultar el seu catàleg entrant al seu web AQUÍ i trobareu els llibres agrupats per colors, mides i edats. Així, hi ha Petit Nandibú, Nandibú +6, Nandibú +8, Nandibú +10 anys, Nandibú Jove, Nandibú Singular, Àlbum Nandibú, Nandibú – Deixeu que… , Contes amb gust de fruita, Nandibú Historietes i Nandibú Horitzons.

Enguany dos dels seus títols formen part del Premi Atrapallibres (Un regal sense obrir) i Protagonista Jove (Sweet Sixteen), la qual cosa indica com estan fent de bé les coses.

En aquest blog hem relacionat alguns del seus llibres:
Un batec alhora
Un regal sense obrir
Sachiko 
La flor de bambú 
Sweet Sixteen 
El mar i la serp 
Train Kids 
Una editorial amb projecció, que camina amb pas ferm i objectius clars. Ens seguiran sorprenent amb propostes agosarades per a lectors juvenils.

Amb l’Alba Besora

by

Tercera temporada de “Llibres per somiar”

La secció Llibres per somiar, del programa L’ofici d’educar comença nova temporada. I amb aquesta ja en van tres!

El primer llibre que presentarem és una recomanació d’una oient de Tarragona que ens fa arribar algunes de les seves lectures. La Marta Ruiz ens suggereix alguns imprescindibles que llegeix amb les seves filles, la Naia i la Leire, totes tres apassionades de la lectura, compartida o individual.

Es tracta de «El viaje de Shakelton» i podreu seguir els comentaris al primer programa del dia 2 d’octubre.

L’Elisabet Pedrosa, alma mater de l’ofici d’educar, ha introduït moltes novetats que crec que serà un programa més àgil i divertit.

Al web de Catalunya ràdio podreu trobar tota la informació i escoltar els podcast dels programes emesos fins al dia d’avui.

Al web podeu llegir:
La nova temporada de “L’ofici d’educar” té novetats: l’espai “Les TIC per Educar” amb el periodista Albert Murillo (presentador de “Generació digital” i pare), que cada setmana ens presenta un recurs digital per educar; sentirem també “El manual pràctic anti-bullyng” a càrrec d’Oriol Julià, de l’associació SEER, salut i Educació de l’Emoció i la Salut, píndoles per prevenir la violència a l’aula; i acabarem cada programa amb “La veu de l’experiència” escoltant les opinions de nens i joves dels centres educatius de Catalunya.
Aquesta temporada estrenem també Facebook de l’Ofici d’Educar i obrim un espai per a la vostra participació al voltant de cada monogràfic del programa. Seguim apostant per la reflexió de pares/mares i educadors per contribuir a fer un món millor des de l’educació, amb el punt de partida que tota la vida ens estem educant, i que l’educació viu un procés especialment transformador al qual volem contribuir. Podeu escoltar “L’ofici d’educar” una vegada a la setmana per internet (dimarts a partir de les 19 h) i també els festius intrasetmanals per Catalunya Ràdio (a les 12 del migdia), i els caps de setmana d’estiu.

by

«Un llarg viatge», un llibre que ens emmiralla com a societat

Acaba de publicar-se un llibre que és una denúncia del que està passant al món. És una obra colpidora però alhora molt poètica. El seu títol ens avança de què va l’aventura: «Un llarg viatge».
Comença amb dues planes que marquen el que anirem veient. A la primera es veuen dues ànegues que miren cap a la dreta, cap a l’horitzó, cap al futur, i mantenen el diàleg següent:

—Es hora de marxar, filla.
—Per què, mare?
—S’acosta el fred i no podem quedar-nos aquí.
—I on anirem?
—Al sud.
Els dibuixos tenen un to grisós, marronós, que transmeten una certa tristesa.


A la plana següent veiem, amb la mateixa paleta cromàtica, mirant cap a l’esquerra, una família, un pare i dos fills, amb expressió abatuda que també conversen:
—Prepareu-vos, nois. Hem de marxar!
—On, pare?
—No ho sé, però a algun lloc lluny d’aquí.
—Per què?
—Perquè la guerra ja ha començat!


Pam! Ja t’ha enganxat. A partir d’aquí no pots parar de llegir i anar seguint les duies històries en paral·lel.
Amb unes il·lustracions molt expressives, magnífiques, d’en Federico Delicado, anem veient els entrebancs que suposen els dos viatges (la pluja, la gana, el cansament, els enemics, etc.) però també situacions positives (companyia, suport, ajuda, etc.)
La narració té un to realista molt marcat i, per tant, el final ens deixa abatuts perquè és com una pedrada al cap.
Un bon llibre per llegir en grup i obrir el debat posterior amb els alumnes.

Al web de Kalandraka Catalunya podem llegir:
En un temps marcat pel drama dels refugiats, aquesta obra oportuna i necessària de Daniel Hernández Chambers i Federico Delicado encoratja a la reflexió amb una mirada tendra i dura
alhora: tendra per reflectir el costat més humà d’un conflicte per mitjà de la metàfora de les aus; dura per la contundència d’un final que ens colpeja amb la crua realitat. Les il·lustracions descriptives i naturalistes –no exemptes d’acurats elements simbòlics– reforcen el missatge. Són imatges de gran plasticitat que transmeten emocions: la tristesa, la penúria, l’extenuació…
i malgrat tot, la lluita, la dignitat, els somnis… de milions de persones que tenen dret a viure en pau i en llibertat.

El booktrailer:

El recomano a partir de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Un llarg viatge
Autor: Daniel H. Chambers
Il·lustrador: Federico Delicado
Traductora: Bel Olid
Editorial: Kalandraka Catalunya
Barcelona, 2018

by

Bon curs!

Companyes i companys! Us desitjo un curs extraordinari, ple de moments formidables.

M’ensumo que serà un bon any per a les biblioteques escolars…

Va! Un poema de Morita Carrillo, la poeta veneçolana, per començar amb l’alegria que ens caracteritza:

MI LÁPIZ

Mi lápiz
Usa ropa
de madera,
Cuello fuerte
de latón,
Y sombrerito
de goma,
Mi lápiz
con borrador.

Lleva bajo
su vestido
la punta negra
de un pie.
Cuando yo
dibujo rápido,
mi lápiz
baila ballet.

Si hago
las letras
muy feas,
invierte
su posición.
Baila entonces
de cabeza
mi lápiz
con borrador.

BON CURS A TOTHOM!

by

Famílies lectores, una experiència de l’escola Santa Maria del Pilar de Saragossa

A la revista Guix de setembre hi ha un article breu prou interessant. L’han titulat “Famílies lectores” i explica l’experiència de la biblioteca del col·legi Santa Maria del Pilar de Saragossa.

Escriuen frases tan potents com aquestes:

Els mestres i els bibliotecaris som conscients de la importància de la lectura en família en aquests primers moments lectors i de la necessitat de ser persistent per crear “bons hàbits lectors”. També sabem que la prescripció de lectura obligatòria (un llibre al mes, el mateix per a tots els nens i nenes) produeix efectes no desitjats, experiències doloroses (de nens als quals aquests llibres no s’adapten), i reaccions de distanciament i rebuig. Per això creiem que hem d’acompanyar als pares a transitar el camí que porta als nostres alumnes a una lectura autònoma, lliure, crítica i feliç.

El professor, bibliotecari, llibreter, coneix molts títols, bones lectures, grans històries, però entre els propis companys ha una complicitat que de vegades per a un adult és difícil aconseguir. Podem parlar-los de llibres durant hores, amb passió, amb entrega, però de vegades un simple: “És guai”, d’igual a igual, és el que preval.

foto cedida per l’escola Santa María del Pilar de Satagossa

I ho acompañen amb un enfilall d’accions que duen a terme i que funcionen prou bé.

L’article complet el podeu llegir a la revista Guix número 448 de setembre.

by

Kathleen Kemly, la il·lustradora del mes (setembre 2018)

La Kathleen Kemly, com molts altres artistes, va començar a dibuixar des de ben petita, quan estudiava a Michigan. Més tard, es va traslladar a Nova York i allà va poder seguir estudis d’il·lustració a la Parsons School of Design (on ensenyava Maurice Sendak, poca broma!). Malauradament no tenim libres seus a casa nostra però sí que podem seguir el seu procés creatiu a la xarxa perquè és molt generosa i no té recança en mostrar com treballa. De fet, explica que gaudeix força de les visites escolars parlant amb els nois i nois de com crea els seus personatges.
Podeu veure el magnífic vídeo on explicar el procés seguit per al seu llibre més preuat «Molly, by Golly»

L’àlbum il·lustrat «Moly, by Golly: The Legend of Molly Williams Americas First Female Bomber» està escrit per la Dianne Ochiltree i narra una història basada en fets reals:
La Molly Williams era una cuinera afroamericana que treballava per a la Companyia de Bombers de Nova York i està considerada la primera bombera coneguda de la història dels EUA. El llibre recrea un dia d’hivern del 1818, quan molts dels bombers havien emmalaltit a causa d’una grip i es produí un incendi en una petita casa de fusta. La Molly va passar a l’acció i va aturar l’incendi.

El llibre ens explica com ho va fer. Destaquen les cinc pàgines que expliquen els fets tal com es van produir, la qual cosa és d’agrair perquè combina ficció amb realitat i és quelcom que sovint trobem a faltar.

Si heu vist el vídeo de més amunt ja heu comprovat que la Kathleen comença amb el photoshop fent esbossos dels personatges i després fa un guió (story board) ben senzillet.

A continuació, treballa cada personatge que primer són com una mena de miniatures a les que va donant forma i volum i amb el Photoshop els hi troba la mida final. Aquest sistema de treball li permet fer canvis molt ràpidament i fàcil; pot moure i ampliar i reduir els personatges a voluntat fins a trobar el que busca.

Després imprimeix els dibuixos en blanc i negre sobre unes làmines a mida completa i en paper aquarel·lat. Diu que la seva impressora és molt bona i que es va gastar molts calers però la inversió ha valgut la pena perquè estalvia molt de temps.

És curiós veure com usa primer tot el blau per establir el patró de valor bàsic sobre el qual anirà afegint més capes d’altres colors. En veure el vídeo m’ha semblat una mica esbojarrat i desastrós però de mica en mica vas veient com apareixen les imatges finals i el resultat és espectacular.

De la seva obra s’ha escrit:

El color i el moviment són les primeres coses que notes de les pintures de Kathleen Kemly. Els seus exuberants paisatges i figures transmeten una immediatesa de llocs i temps.
Fa servir una tècnica que permet juxtaposicions sorprenents de color i textura en les seves pintures acríliques.
Excursionista àvida i observadora del món, s’inspira en la natura i la fascinació per les persones.

Si voleu conèixer més d’aquesta artista podeu veure la interessant entrevista que li va fer la Joanna Marple. Cliqueu a http://joannamarple.com/2017/02/21/kathleen-kemly-illustrator-interview/

Alguns dels seus llibres infantils són:

 

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’autora: http://kathleenkemly.com/

by

Torna LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ


Del 7 al 16 de setembre, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 36a edició. La Setmana, un dels esdeveniments culturals més importants del país, s’ha convertit en l’oferta més gran de la història dels llibres en català, afavorint sempre el contacte directe, la relació entre llibreters, editors i lectors, que podran trobar novetats, però també llibres de fons i les col·leccions de cada segell.

La Setmana del Llibre en Català és la fira de les editorials que editen en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.
La Setmana fomenta la trobada entre lectors, llibreries, editorials i revistes que editen en català. Una oportunitat per trobar novetats, per recuperar antics fons editorials i alhora gaudir de lectures en veu alta amb reconeguts autors, actors i periodistes, sopars literaris, taules rodones, nits de música i cinema i espectacles familiars.

Consulteu el llistat d’activitats. N’hi ha per a tots els gustos. No us les acabareu. La proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes…) per a infants i adults és enorme i variada. Cliqueu a:
http://www.lasetmana.cat/llistat-activitats/

 

De totes les activitats que podem seguir en cito tres que intentaré no perdre’m:

L’itinerari literari número 12 sobre el llibre El sembrador d’estrelles. Serà el divendres 14 de setembre.

La presentació del llibre de poemes (amor a la brega) de la Blanca Llum Vidal el diumenge 9 de setembre.

L’espectacle familiar Contes, cançons i musiquetes a càrrec d’en Cesc Serrat el dijous 13 de setembre.

LES DATES:
La Setmana del Llibre en Català es celebrará a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona
Horari:
Divendres 7 de setembre de 17h a 21h
Del dissabte 8 al dissabte 15 de setembre 10.30h a 21h
Diumenge 16 de setembre 10.30h a 14h

by

Desconeguts. Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita.

—Digue’m un altre llibre que t’agradi, Lara.
—No seré gaire original.
—Tant me fa.
—No està escrit a les estrelles, per exemple. La princesa prometida, Els avantatges de ser un marginat…

Aquest és un fragment de la conversa que mantenen una noia de disset anys, la Lara i un noi de dinou, en Wilde. S’acaben de conèixer personalment. De fet, és la primera vegada que ella el veu. Ell en canvi ja la coneix gràcies a les fotografies que ha pujat a la xarxa. Ambdós van començar a mantenir una relació d’amistat fa uns mesos i avui és el dia que han decidit veure’s en un lloc neutral, una estació de trens.
L’acció es situa al McDonalds de Sants, un lloc de pas on sempre hi ha molta gent que va i ve. Obren a les sis del matí i tanquen passada la mitjanit. Ningú no s’hi fixa en els clients i aquest és el lloc que han triat per aquest primer encontre.
M’ha agradat que bona part de la novel·la passi a l’estació de Sants. És un lloc per on passo sovint i a més, he recordat una magnífica obra d’en Bernardo Atxaga (esos cielos) que també comença en aquesta estació.

La novel·la té molt de trhiller i es va llegint i “veient” com una pel·lícula perquè hi ha tres escenaris, dos dels quals van en paral·lel en el temps i el tercer és un flashback de la preparació de la cita per part del noi i el seu company d’habitació. Molt cinematogràfic.

A més, l’acció va fluint i l’autor, en David Lozano, ens va endinsant en la psicologia i la personalitat dels dos protagonistes, mentre ens va deixant caure pistes del que podem intuir que passarà. De fet, a partir del segon capítol, ja sabem de la mort d’un jove que ens porta a relacionar-ho amb la noia i el sopar que s’està produint simultàniament al McDonalds.

Com que hi ha molts diàlegs, la novel·la és fàcil de seguir i avança a bon ritme. A més, de tant en tant, fa com una mena de recordatori i obre les diferents possibilitats i va apuntant als possibles culpables de la mort del noi i les seves motivacions.

Una molt bona història que val pena de llegir. Amb això ja n’hi hauria prou, però també ens obre el debat de les xarxes socials i dels seus perills. És en aquest espai virtual on s’amaguen éssers emmascarats que poden falsificar fàcilment la seva vida i aprofitar-se de la candidesa i la bonhomia d’altres persones. Crec que és un bon llibre per obrir aquests debat entre els alumnes de segon cicle de secundària i/o batxillerat.

Aquesta novel·la va ser mereixedora del premi edebé de literatura juvenil i confio en poder saludar l’autor ben aviat… (i fins aquí puc explicar)

LES DADES
Títol: Desconeguts
Autor: David Lozano
Traductora: Martina Garcia Serra
Col·lecció: Periscopi núm 38
Pàgines: 222
Barcelona, 2018


PREMI EDEBÉ DE LITERATURA JUVENIL 2018

by

Björn és un ós

Björn és com es diu «ós» en suec (segons el diccionari català-suec). Ara l’editorial Joventut ha traduït aquest llibre que ens farà passar molt bones estones. Són, com diu la portada, sis històries d’un ós però podríem afegir que són històries senzilles i divertides, protagonitzades pels animals del bosc i que expliquen la bellesa de la natura i l’encant de la vida tranquil·la.

Björn viu dins una cova.
Les parets són ben llises i suaus.
El terra és confortable.
I just al davant hi ha herba tendra i un arbre rugós que va perfecte per a gratar-s’hi l’esquena.

Al llarg dels capítols del llibre, l’autora, Delphine Perret, ens presenta alguns moments de la vida al bosc. El títols ja ens avancen de què va la cosa. Per exemple, el primer conte, “El sofà”, ens explica que Björn rep de regal un sofà que li ha tocat en un sorteig.

—Björn, et quedaràs aquest sofà?
—Mmm, sí, és fantàstic tenir un sofà.
—De debò?
—Tothom ho diu…
—Sí, però… tu ho trobes fantàstic?
—Ehem…, no —confessa Björn.

Al segon, “Ball de disfresses”, els animals del bosc juguen a imitar les persones i es disfressen amb roba, organitzant un carnaval.

A les set en punt tots arriben disfressats i amb alguna cosa per compartir: avellanes, un pastís de nabius o unes puces.

El tercer “Res” ens explica que en Björn sovint no fa res però no s’avorreix mai.

El quart, “El regal” ens narra l’amistat de l’Ós amb una nena, la Ramona, i les cartes que s’envien l’un a l’altra

Encara un parell de capítols més on sabem de la visita al metge per fer una revisió completa i l’arribada de l’hivern.

«Björn» és un llibre molt bonic per mirar i remirar i descobrir l’encant de les coses petites, dels detalls delicats i també per riure una estona.

La mirada de l’ós ens acompanya durant tota la lectura i ens fa reflexionar sobre el veritable valor de les coses, perquè tot i que les aventures narren coses trivials, de la vida quotidiana, el transfons amaga grans veritats.

Hi ha molts petits detalls que ens enamoren. Segur que quedareu encisats amb la bústia ubicada al tronc de l’arbre, la forquilla que li envia la Ramona o les ulleres gruixudes a ratlles.

Que el llibre estigui protagonitzat per animals amb actitud humana no és nou a la literatura infantil però sovint trobem en altres llibres animals massa humanitzats o bé que es comporten només com a animals. Aquí, la mescla està molt aconseguida i podem veure com en Björn disfruta de la mateixa manera mirant els catàlegs de roba com quan es grata l’esquena o menja mel.

Crec que en Björn formarà part del grup d’óssos mítics de la literatura infantil, com ho van ser l’Otto, en Paddington, el Salvatge i d’altres.

El treball gràfic és molt delicat: Les imatges en blanc i negre sobre fons de paper de color, el traç expressiu dels animals, la tipografia, el disseny, tot està molt cuidat.

Un llibre molt recomanable. Per a infants a partir de 7 anys o per ser llegit en companyia a partir dels 4.

Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Joventut.

LES DADES:
Títol: Björn, sis històries d’un ós
Autora: Delphine Perret
Il·lustradora: Delphine Perret
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Joventut
Pàgines: 64
Barcelona, 2018