El Districte de Sants-Montjuïc convoca la 32a edició del Certamen Literari Francesc Candel, que organitza anualment amb la col·laboració de les tres Biblioteques del Districte: Biblioteca Francesc Candel, Biblioteca Francesc Boix i Biblioteca Vapor Vell.
Com fa una pila d’anys, tinc l’honor de formar part del jurat de relat curt i em fa molta il·lusió veure quins són els temes que trien els joves, què els amoïna i com s’expressen.
El certamen va néixer amb el propòsit d’homenatjar la figura de Francesc Candel incentivant la participació en activitats culturals i consta de tres modalitats:
Relat curt (Categoria JUVENIL, entre 14 i 18 anys, categoria ADULT, a partir de 19 anys) Poesia Reportatge periodístic
Com podeu participar?
Les bases les podeu consultar i conèixer el detall del procediment per a participar i la documentació a presentar. Les trobareu en el document següent:
Recordeu: Des del 9 de març i fins el 20 d’abril està obert el termini per presentar les obres del certamen literari Francesc Candel 2026.
El veredicte del Jurat es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 27 de maig a les 18 hores a la Biblioteca Francesc Candel.
Dimecres vinent comença la “Setmana Mundial del Cervell” i a l’Hospitalet s’han programat diverses activitats però la de divendres em sembla oportuna per als qui ens interessa la relació de la lectura amb el creixement dels infants. És un encert, perquè encara ens queda molt per aprendre.
Recordo que, fa cosa d’uns uns trenta i tants anys, vaig tenir la sort de conèixer la Maria Dolors Rius Estrada. Va ser en unes Jornades que s’organitzaven a Fuenlabrada i em va impressionar molt com abordava el desenvolupament dels infants i com ho basava en el cervell, en la neurolingüística. Parlo dels anys noranta i aquell encontre em va obrir la mirada a entendre l’educació d’una manera més científica, menys intuïtiva. La Dolors Rius defensava la neurolingüística que aplicava Luria (escola russa), però també la psicologia constructiva de Piaget i sobretot les teories de Chomsky. Tot el que explicava ens obria portes a saber com ens hem de comportar a l’aula.
Al programa de la Setmana trobareu aquest informació:
Data: Divendres, 13 de març a les 18:00 h. Lloc: Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència: Quins efectes té la lectura al cervell?
La lectura no és una activitat innata, sinó una habilitat recent en la història humana que requereix aprenentatge conscient i voluntari. El cervell no té àrees específiques creades evolutivament per llegir; per això ha de reorganitzar i reutilitzar xarxes neuronals destinades inicialment a altres funcions, com l’audició o el llenguatge. Aquesta adaptació és possible gràcies a la plasticitat cerebral.
Llegir no només permet accedir al coneixement, sinó que també millora el funcionament cognitiu: afavoreix la comunicació, la regulació emocional, l’atenció, la memòria, el pensament crític, la creativitat i l’abstracció.
En canvi, estudis recents indiquen que l’ús de xatbots d’IA per cercar informació pot reduir la connectivitat funcional del cervell i alterar patrons d’activitat relacionats amb la creativitat, la memòria i el processament semàntic. Això planteja la pregunta de si la lectura podria compensar aquests possibles efectes negatius derivats de l’ús de la IA.
A càrrec de la Dra. Emilia Redolar, docent de Neurociència. Actualment dirigeix el grau de Psicologia de la UOC.
A la literatura infantil i juvenil trobem una bona varietat de models de família, des de l’estereotipada família tradicional passant per famílies monoparentals, pares de cultures diferents, separats, fills únics, etc. Per això, va bé plantejar lectures que tractin aquests temes i que presentin diferents models.
A l’escola o a la biblioteca convé tenir algunes obres que facilitin el diàleg i la reflexió. L’àlbum “Tres amb Tango“, per exemple, explica la història real d’un pingüí adoptat per dos pingüins mascles, “El meu pare és mestressa de casa” se centra en els aspectes coeducatius, “Visc en dues cases” narra les vicissituds d’una nena amb els pares separats, “Endevina com t’estimo” aborda la relacions entre adults i petits, «La meva súper família» ens introdueix al complex arbre genealògic de la família d’un nen, i així fins a un nombre considerable de bones lectures que ens ajuden a entendre el laberíntic univers familiar.
La literatura, a més a més d’entretenir i emocionar-nos, ens mostra com és el món. A través de les històries que ens expliquen els llibres, l’infant obre la seva ment a realitats diferents.
Segurament heu sentit o llegit la cèlebre frase que obre una novel·la de Tolstoi. A Anna Karènina llegim: “Totes les famílies felices s’assemblen; cada família infeliç ho és a la seva manera“.
Anys més tard, la periodista i autora alemanya, Cathrin Kahlweit, va escriure que «Hi ha famílies que, senzillament, són diferents de la nostra. En realitat, la majoria». És així i, si els infants coneixen les diverses realitats que tenen a l’escola o al barri on viuen, podran comprendre i empatitzar amb els companys i amics que viuen en famílies diferents.
De llibres infantil i juvenils que parlen dels familiars més propers n’hi ha molts però en aquesta tertúlia ens centrarem en la visió d’un autor i la relació amb la seva àvia. D’aquí el títol (la culpa és de la iaia) però entenen el significat positiu de la paraula “culpa”.
Serà una tertúlia divertida perquè també es parlarà de música (però la culpa no és del txa-txa-txa), poesia (molta poesia), cinema i aniversaris. No podem explicar més.
Les dades de la Tertúlia Clandestina #22 «La culpa és de la iaia» Data: divendres, 20 de març de 2026 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. aproximadament. Lloc: Espai Llamps i Centelles Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos 08901 l’Hospitalet Metro més proper: Torrassa (Línies 1, 9 i 10) es troba a cent metres de l’Espai
La contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: El color del vent
Aquest més de març que comença, a la llibreria Casa Anita han programat tres sessions sobre literatura infantil i biblioteques escolars que seran força interessants. Les han concentrat en tres tardes: dues tardes a l’espai de l’Obrador de Casa Anita, carrer Vic 15, i una visita guiada a la biblioteca escolar de l’Institut Escola Costa i Llobera, de Barcelona.
Si voleu conèixer qui son els ponents, els horaris, el cost i altres detalls, podeu escriure al correu de la llibreria. (info@casaanitallibres.com), al seu Instagram, al telèfon de la llibreria (932 37 60 02) o anar presencialment al Carrer de Vic, 14, Gràcia, 08006 Barcelona
«Cuando la noche cae en la cueva» fa referència a La cueva de los cuentos, un espai únic enclavat a l’altiplà granadí, al poble de Cúllar.
Deia José Saramago que «el narrador viu dins de tots nosaltres. El creador d’històries sempre va amb nosaltres. Suposem que el nostre món patís una guerra, suposem que les inundacions neguessin les nostres ciutats, que el nivell dels mars s’elevés…, el narrador sobreviurà, perquè la nostra imaginació ens determina, ens sustenta, ens crea: per bé o per mal i per sempre.»
Són paraules boniques que es refereixen a la narració, a la necessitat de sentir contes que generen uns intercanvis emocionals i intel·lectuals entre l’adult i l’infant que són intensos i perdurables.
De fet, el creixement de l’infant segueix un guió semblant al de l’evolució humana i s’apropia d’un primer llenguatge que és l’oral –tal com va fer l’home primitiu fa cent mil anys–. Aquest primer llenguatge natural serveix per comunicar-nos, per transmetre les idees, els pensaments. Segons l’admirat Noam Chomsky, el llenguatge és una capacitat innata que tenim que ens permet fer representacions simbòliques i generar normes des de ben petits.
L’escriptor Amadou Hampâté Bâ va dir en un cèlebre discurs a la UNESCO que «quan mor un ancià a l’Àfrica és com si es cremés una biblioteca» i volia significar precisament la idea que els contes, la tradició oral, són com un mirall on cadascú pot descobrir la seva pròpia imatge.
A l’ Espai Llamps i Centelles entenem que cal estimular i potenciar el llenguatge oral perquè també és la porta d’accés a la lectura, a la cultura. En aquest sentit, sovint fem reflexions i convidem a persones que ens aporten la seva experiència i la seva saviesa per mostrar-nos les bondats d’apostar per la paraula. Aquest va ser el motiu de convidar a Colorín Colorado. Ells són l’Ana Azorín i en Diego Ruiz i fa més de trenta-set anys que promouen la narració oral a escoles, biblioteques, teatres, i allà on els demanen.
Presenten contes fets per ells mateixos en maletes, llibres gegants i objectes poètics. D’aquests elements sorgeixen el relats de viva veu que emocionen els infants, els fan riure i els fan pensar. També els fan participar com a actors en alguns relats.
A Cúllar tenen El museu de los cuentos on reben visites de les escoles de la província i els narren relats, poemes, cançons, mitologies, etc. que serveixen, entre d’altres coses, per mantenir viva la memòria d’en Gianni Rodari, Joan Manuel Gisbert, Ana María Matute, Roald Dahl, Juan Farias, Gloria Fuertes, Maurice Sendak, Leo Lionni, i altres autors clàssics que van obrir el camí a l’actual literatura que llegeixen els nostres alumnes.
Vam tenir l’honor de rebre’ls i que ens fessin una sessió pràctica de com encomanar el gust pels contes que ens transporten lluny, molt lluny, muntats en llibres voladors. Va ser espectacular.
L’endemà, a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet van fer una altra sessió dedicada als infants. Allà, tots els nois i noies van poder gaudir de relats com el del Petit Babaji, A la feria del este, Contes del mar, i altres històries que apareixen en alguns dels llibres gegants que van mostrar.
Com prediquen en Diego i l’Ana: La cultura fa grans als pobles petits.
Aprofito per agrair a les persones que col·laboren voluntàriament en fer possible aquest projecte. Elles ja saben de qui parlo.
Aquesta tertúlia era la primera que fèiem en divendres i algunes de les assistents en van dir que era una bona elecció perquè és un dia que no hi ha tantes activitats extraescolars, hi ha qui no treballa a la tarda o que l’endemà no han de matinar i van més relaxades. Hem parlat amb la persona que vindrà a la propera i hem fet un canvi a divendres. Serà el 20 de març. Anirem informant.
Ahir vam presentar aquest llibre misteriós que tracta de la por a la foscor, un tema inesgotable a la literatura infantil.
“Hi ha monstre a la meva habitació” és molt eficaç per abordar les pors i despertar la imaginació a través de la seva tècnica perquè si usem una llanterna, estem descobrint una nova relació text/imatge, per sorprendre els infants.
Les pàgines són blanques i juguen amb la transparència. Imagineu un full doblegat. A la cara del davant hi ha el text i a la cara del darrera, amagat, hi ha el monstre dibuixat, tot negre.
Si llegim el llibre a les fosques i proveïts d’una llanterna podrem veure els monstres que apareixen com ombres quan la llum brilla a través del paper.
M’ha semblat una bona idea explicar primer el relat a les fosques, amb la llanterna. Després, amb llum, poden observar com està fet i entendre el misteri que s’hi amaga.
I, a l’escola o a casa, si us proveïu de cartolina negra i paper blanc (amb un bon gramatge, de 160 o més) els infants poden inventar els seus monstres (banyes, cues, pèls, urpes, etc.) i després retallar-los enganxar-los sobre el paper blanc. El resultat és espectacular.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre. En aquest cas, gràcies a la gentilesa de l’editorial MTM.
La pregunta per al concurs sobre el llibre ««Hi ha monstre a la meva habitació» és:
On s’amaguen els monstres?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de febrer.
La guanyadora del llibre «Ai, renoi!» és la Maite Rillo. L’enhorabona!
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Al mateix programa, es parla de L’educació de 0 a 3, una etapa que, les educadores consideren que és una de les etapes més invisibilitzades i maltractades. Opinen que és una etapa “menystinguda i maltractada” i per això es planten per reivindicar millores a través d’una iniciativa legislativa popular (ILP).
Per què és essencial l’educació de 0 a 3? Amb quines dificultats es troben en el seu dia a dia les educadores? I quines són les seves demandes més urgents?
A “L’ofici d’educar”, obrim la “Sala de 0 a 3” per conèixer el dia a dia de les educadores, que fan mans i mànigues per arribar a tot arreu, amb Sandra Ruiz Juvé, psicopedagoga, mestra d’educació infantil i directora de l’escola bressol municipal El Rial, a Sant Cebrià de Vallalta; Olga del Amo, mestra d’educació infantil i directora de l’escola bressol municipal La Casa dels Arbres, de l’Hospitalet de Llobregat; Míriam Oliva, pedagoga i directora de la llar d’infants Pit Roig, de Sant Pere de Vilamajor; Anna Vila, mestra i directora de la llar d’infants Ralet Ralet, de Santa Eugènia de Berga, i l’educadora infantil Aina Cabau Vallverdú, que treballa a les escoles bressol de Barcelonaa.
Quan un projecte fa deu anys, se sol dir que està consolidat. El d’en Toni Argent i companyia fa dotze anys, així que imagineu si està de ben arrelat, especialment a la comarca del Vallès Oriental.
Enguany estan d’aniversari perquè cap infant sense conte celebren el 12è any d’aquesta iniciativa cultural, educativa i social que té com a objectius fomentar l’ús del català, l’hàbit lector i la creativitat dels infants. A més, pretén que, des de petits, sapiguem apreciar el valor i el gust per la lectura ja que són molts els beneficis de llegir: ajuda a enriquir el vocabulari, a millorar la comprensió lectora, la concentració, les habilitats lingüístiques, l’èxit escolar.
El proper St. Jordi’26 publicaran el 12è conte del projecte i ho faran d’una forma ben especial: imprimint 200.000 exemplars d’un conte que porta per títol El peluix sota la pluja. Vol ajudar els infants a entendre l’essència de viure i que la veritable riquesa no és tenir molt, sinó saber donar, ajudar i estimar. Es tracten temes com l’empatia, la generositat, l’amistat, la desigualtat.
Per celebrar-ho faran un acte el diumenge 31 de maig, a les 11:30, a la Sala Petita del Teatre Auditori de Granollers. L’aforament és de 220 persones i segur que ho peten.
Si voleu més informació d’aquest magnífic projecte us podeu posar en contacte amb en Toni Argent, coordinador del projecte al web http://www.capinfantsenseconte.org
A moltes escoles de Catalunya, la ràdio és una eina que té un ús i uns resultats excel·lents. A més a més d’altres beneficis, permet treballar la comprensió lectora, l‘expressió escrita i la comunicació oral. També potencia l’autonomia, el treball en equip i l’anàlisi crític del món que els envolta.
De tant en tant se celebren trobades amb altres centres de la comarca per organitzar maratons de ràdio. Avui hi ha la 1a marató de ràdio escolar amb la participació de centres de sant Feliu i Molins de Rei. El leiv motiv d’aquesta trobada és el centenari d’Antoni Gaudí.
La Sala Ibèria de Sant Feliu de Llobregat es transformarà en un gran estudi de ràdio on alumnes de 6 escoles públiques —l’Escola Josep Monmany i Amat, l’Escola Nadal, l’Escola Salvador Espriu, l’Escola L’Estel, l’Escola L’Alzina i l’Escola Arquitecte Gaudí— que presentaran les seves recerques, pensaments, entrevistes etc. al voltant de la figura d’en Gaudí i la seva obra, tot vinculat a les seves “Situacions d’Aprenentatge” sobre la vida i obra de l’arquitecte.
Em fa especial il·lusió assistir com a espectador a l’esdeveniment i més que m’hagin deixat uns minuts per explicar un conte relacionat amb l’arquitectura. Narrare´una variable adaptada i amb referències a gaudí de “Los rascacielos” de Germano Zulo, un àlbum molt divertit amb il·lustracions d’Albertine, editat per Libros del Zorro Rojo.
La Marató comença a les 10:00 i dura un parell d’hores. La podeu seguir pels següents canals:
Segueix l’emissió en directe al canal de Youtube: ja.cat/1aMrBll
Directe des del canal de ràdio del CRP: ja.cat/CRPradiobll1
Emissió a radiosantfeliu.cat El divendres 13 de febrer a les 16 h al dial 105.3 FM
Precisament, a la meva petita col·lecció de cartells de cinema, en tinc un parell relacionats amb el món de la ràdio. Un és Dias de Ràdio i l’altre Solos en la madrugada.
Els quioscos on anem a comprar els diaris semblen basars. Hi trobes de tot (joguines, llaminadures, cromos, recepció de paquets, etc.) i algun diari (pocs). Si vas tard et quedes sense. En canvi de revistes n’hi ha de tota mena: de viatges, de cuina, d’història, d’esoterisme, esportives, etc., del que vulguis.
De revistes, en compro poques, perquè les que m’interessen m’arriben per subscripció.
Les revistes es llegexien d’una altra manera, diferent a les novel·les. Mires l’índex, tries l’article que més t’atrau (pel títol o el contingut) i després el llegeixes, el subratlles o no, i quan acabes tanques la revista i l’aparques per llegir un altre dia un altre article. Bé, així és com ho faig.
Algunes revistes les conservo, però la majoria acaben al contenidor blau.
De les que conservo, voldria comentar la “Faristol”. Surt cada trimestre, quatre números l’any. M’agrada que la primera part sigui un monogràfic sobre un tema de literatura infantil i juvenil.
He acabat de llegir la darrera que va arribar a casa al desembre, fa més d’un mes. Està dedicada a Robert Louis Stevenson, l’escriptor de la gran aventura “L’illa del tresor” i els seus personatges mítics (Jim Hawkins, John Silver, John Trelawney, el capità Smollett).
Molt bona feina del consell de redacció que cuida i està amatent als detalls del text, la composició i el tipus de paper per fer una revista bonica, delicada, que convida a llegir (i rellegir) i sobretot a conservar-la.
En aquest número 102, l’Arantxa Bea, la directora, escriu:
Aprofitant que enguany es compleixen els cent setanta-cinc anys del naixement de Robert Louis Stevenson, dediquem el dossier als clàssics de l’aventura —i als contemporanis que tal volta esdevindran clàssics— perquè, rere el rum-rum dels que advoquen per cancel·lar obres per motius tan espuris i anacrònics com que potser contenen ideologia imperialista, sexista o racista —les idees polítiques, allò més superficial d’un escriptor, adverteix Borges—, existeix una multitud de lectors que reconeixen la grandesa d’El Casalot, de Kim o de L’illa del tresor. Com recorda Italo Calvino, els clàssics no es lligen per deure o per respecte, sinó solament per amor i, per tant, llegir-los no serveix per a res. Però tot seguit, l’italià recorda unes paraules de Cioran sobre Sòcrates: mentre li preparaven la cicuta, el filòsof aprenia una ària per a flauta. «De què li servirà?», li preguntaren, i ell respongué: «Per saber-la abans de morir».
Molt interessant l’entrevista a en Toni Galmés: la llibertat creativa d’un il·lustrador.
Isaac Bashevis Singer, autor guardonat amb el Nobel de literatura el 1978 va escriure també alguns contes infantils. En un dels contes s’explica la vida i viatges d’en Neftalí i allà vaig llegir aquest breu però aclaridor diàleg:
—Què fan aquests nens sense llibres de contes? ―va preguntar Neftalí. I Reb Zebulun contestà: —S’han d’espavilar tots sols. Els contes no són com el pa. Es pot viure sense ells. —Jo no en podria viure sense ―va dir Neftalí.
Ai, els contes! Que faríem sense ells? Sense les persones que ens els expliquen? Com la mare d’en Neftalí que cada nit li explicava històries al seu fill, com els amics del barri amb qui, de petits, ens asseiem en un petit mur que hi havia a la cantonada del carrer Galvany amb Joan Maragall i ens contàvem les aventis que havíem llegit als tebeos o, com explicà en Carles Cano, l’autor valencià.
En Carles recorda que en els anys de la seva infantesa i joventut, una de les seves diversions era anar al cinema els diumenges. Sessió doble i No-Do. L’endemà, a l’escola, els companys li reclamaven que expliqués la pel·lícula. S’asseien al seu voltant i amb el suport dels seus gestos dramàtics, les onomatopeies, els silencis que creaven tensió i els diàlegs que s’inventava els feia viure i imaginar les aventures del genet solitari, les lluites del setè de cavalleria amb els indis sioux o com en Humphrey Bogart i la Katharine Hepburn, descendien riu avall a través de la selva.
El conte és un art que ve de lluny. Antigament els narradors anaven per les places dels pobles escampant les seves paraules carregades de mites, coneixements i somnis. Eren els cronistes dels arquetips, els qui donaven sentit psicològic a les creences, costums i rituals de la vida.
L’emoció que provoca escoltar un conte, sentir el so d’unes paraules dites cara a cara, d’unes paraules vives farcides de repeticions, de ritme, de simetries, d’embarbussaments, de fórmules lingüístiques, de misteris, de somnis, fa que l’infant que les escolta se senti lliure, actiu, pertanyent a una mateixa comunitat d’oïdors.
Els contes també són literatura, literatura oral.
La propera tertúlia Clandestina la dedicarem a parlar de contes, però incidirem en els contes escrits per autors mítics com Leo Lionni, Chris Van Alsburg, Roberto Innocenti, Arnold Lobel, Maurcie Sendak, Astrid Lindgren, Michael Rosen, Roald Dhal i altres grans autors que ens han deixat obres immortals.
Com ho farem? De la millor manera possible. Ens acompanyaran dues persones que dediquen la seva vida a voltar per escoles, pobles, teatres i biblioteques, contant històries com si fossin joglars medievals. El seu territori principal és Andalusia, d’on són ells, però també han tingut la sort de poder narrar a altres regions de la península. Hem aconseguit que facin una aturada en el seu tour per explicar-nos les seves vivències i, de passada, contar-nos i cantar-nos algun relat.
No cal ni dir-ho que serà una tertúlia divertida i amb un punt de nostàlgia.
No podem explicar més, perquè aquesta és la gràcia de les “clandestines”, que no sabeu qui vindrà.
Les dades de la Tertúlia Clandestina #21 «Cuando la noche cae en la cueva»
Data: divendres, 20 de febrer de 2026 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h aproximadament. Lloc: Espai Llamps i Centelles Adreça: Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos 08901 l’Hospitalet Metro més proper: Torrassa (Línia 1, la vermella) es troba a cent metres de l’Espai La Contrasenya per accedir (si no teniu carnet VIP) en aquesta ocasió és: Colorin Colorado
La invitació a la lectura 