A Dinamarca hi ha la ciutat d’Odense on va néixer Hans Christian Andersen. Allà va fer un stage la meva neboda Marina i quan parlem esmenta com es respira el record permanent d’aquest autor.

No és estrany que el 2 d’abril, data del seu naixement, hagi estat triada, en honor seu, com a Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil.

Enguany, la secció de Xipre d’IBBY és qui s’ha fet càrrec de l’efemèride, amb el lema “Planteu històries i el món florirà”, un missatge que posa en valor el poder transformador de les històries, els llibres i la lectura, i que alhora convida a adoptar formes de vida més respectuoses amb el medi ambient.

El poema d’aquest any és obra d’Elena Perikleous, mentre que el cartell ha estat dissenyat per Sandra Elephteriou. La traducció al català és de Mercè Guitart Ribas.

El relat és emotiu. El podeu llegir i difondre entre els vostre alumnes. Us ho agrairan, segur.

Planteu històries i el món florirà!

Hi havia una vegada un nen que volia viure millor que els herois dels contes, que s’acontentaven a viure només bé.

El nen anava creixent i anava canviant.

Llegia i s’anava transformant. Es convertia en el Quixot i lluitava contra els molins de ventes convertia en l’Alícia i feia renéixer les meravelles es convertia en Robin Hood i salvava els boscos es convertia en llop i formava bandades per cantar a la lluna.

Els anys anaven passant, però el món no canviava com ell desitjava. Amb tot, va aconseguir fer-se un món només seu, en un pati amb un jardí, i hi va posar tot allò que li agradava.

Van passar encara més anys i, com que amb tot el que llegia cada vegada s’anava fent més savi, va trobar la solució.

Va arribar la tardor, i va preparar bé la terra i hi va plantar.

Després va venir l’hivern, i va esperar fins que la catifa blanca es desfés. Amb la companyia excel·lent dels seus llibres, va prendre paciència.

A la primavera van brotar les primeres fulles. Els troncs i les branques van créixer, van començar a brotar les poncelles, i l’ànima se li va omplir de colors i d’olors.

I a l’estiu? Barques, velers, globus, bicicletes… Va viatjar per tot arreu!

Ara ja no en tenia cap dubte: només així podria canviar el món. I es va fer cultivador.

Un cultivador d’històries màgiques, que sembrava paraules, adobava imatges, llaurava la màgia i regava la imaginació, i en sortien històries.

I després? Podava amb amor i regalava rams de flors a tothom qui trobava. Rams de pau, d’esperança, de força, de fe en l’impossible. Rams de petits miracles per a tothom.

Cada primavera, el 2 d’abril, les històries que plantava fl orien arreu del món.

Ah, i amb els seus tallers de jardineria va compartir els seus coneixements de cultiu amb grans i petits.

I el seu jardí es va convertir en el Jardí de l’Esperança, i el seu pati, en el Pati de les Meravelles, amb aquell mag que sempre desenredava els fils vermells de les seves històries.