Bé per la Bé! Petita crònica d’una gran Jornada


Dissabte vam celebrar la Jornada que ens recordava que fa 25 anys un bon grapat de mestres vam iniciar una aventura que tenia com a objectiu reivindicar i recordar que la biblioteca escolar és un dret que està recollit en nombrosos documents dels Estats que creuen en la educació com a eina per fer un món millor i que aposten per la biblioteca escolar com a motor del canvi educatiu.

Vaig tenir la sort de poder intervenir breument per donar la benvinguda a tothom que va venir i especialment a les mestres i bibliotecàries que havien matinat i vingut des de força lluny per acompanyar-nos.

Per a mi, va ser una matinal especialíssima perquè es va celebrar a l’Hospitalet, a la Biblioteca Central Tecla Sala, situada al mateix carrer on vaig néixer, estudiar, estimar i viure la meva infantesa i joventut i també el carrer on està l’escola on vaig fer de mestre tota la meva vida. Podeu imaginar com n’estava de content i emocionat.

Vaig recordar que corrien les darreres dècades del segle XX i l’interès per les biblioteques escolars era quelcom present a molts llocs de la península. Vaig explicar les visites freqüents a les escoles del País Basc —a Guipúscoa i Biscaia, especialment— immersos com estaven en un programa força reeixit que es deia ACEX; també a Extremadura i a Andalusia on brotaven experiències, grups de treball i es feien congressos, amb molt interès i participació. Ah! i a Madrid, un amic, un bon amic, en Kepa Osoro, capitanejava l’experiència lectora de l’escola Maravillas que ens servia de mirall a molts de nosaltres. El llibre que va coordinar i del que hem manllevat el subtítol d’aquesta matinal «La biblioteca escolar, un derecho irrenunciable», es va publicar l’any 1998 i llegit ara, 24 anys després encara ens resulta molt familiar tot el que s’explica. Hi van col·laborar expertes i experts de tot l’estat com Guillermo Castán (Salamanca), Teresa Mañá, Mònica Baró, Félix Benito, Jose Luis Polanco, José García Guerrero, Mariano Coronas i altres persones que ens indicaven quin era el camí bo.


Després vaig parlar de com són d’acollidores i hospitalàries les biblioteques en general i les escolars en particular i ho vaig exemplificar amb paraules d’en Germán Machado, el llibreter de “El petit tresor” quan escrivia recordant-nos que la biblioteca és el primer lloc d’acollida on es pot disposar de diaris, llibres, revistes, ordinadors amb internet i un espai per als infants. Deia:

Viví un par de años en Catalunya como un ilegal. No tenía residencia ni ciudadanía. Pero no puedo decir que haya sido un «sin papeles» porque papeles yo tenía. Uno. Solo uno. Era el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Generalitat. Me lo hicieron a la semana de radicarme en Vic. En la biblioteca Joan Triadú. Ese era mi documento oficial de residencia y de ciudadanía.

L’acte va començar amb unes paraules de la Núria Vila que juntament amb tot l’equip de bibliotecaris i bibliotecàries de la ciutat ens van donar un suport increïble i ens van posar les coses tan fàcils perquè tot sortís bé que no tenim prou paraules d’agraïment.

Després, es van presentar tres ponències d’escoles i instituts que aposten per la biblioteca escolar d’una manera ferma i decidida i ens van marcar alguns camins o itineraris que ajuden a mantenir l’esperança de que algun dia els qui governen entenguin que el canvi de debò, passa per fer un país lector, amb imaginació; potser aquesta és la clau de volta de tot plegat. La imaginació que ens farà veure com podem viure millor, essent més solidaris, ecologistes, pacifistes i feministes. Ai, las! no volem ser pessimistes però a hores d’ara sembla una utopia més que un objectiu assumible.

Tan bon punt tinguem els vídeos de les tres ponències editats els trobareu a través de les xarxes socials i al blog de Bibliomèdia (http://grupbibliomedia.blogspot.com/)

«El llibre de la sort» a L’Ofici d’Educar


Ahir, diumenge, vam presentar aquest llibre tan divertit d’en Sergio Lairla i amb il·lustracions d’Ana G. Lartitegui, publicat per A Buen Paso, una editorial que fa una feina delicada i amb bon criteri.

El llibre ens parla de la bona sort i de la mala sort, i ho fa a través de dos personatges: el senyor Malastruc i el senyor Bonaventura. És un llibre original, curiós, divertit i molt ben il·lustrat en què la història dels dos personatges en un moment determinat s’entrellaça. En vam parlar en aquest blog. Recordeu: https://jaumecentelles.cat/2022/02/02/el-llibre-de-la-sort-un-viatge-que-en-son-dos/

I com cada setmana fem una pregunta fàcil sobre el llibre i entre els participants que l’encertin sortegem el llibre que hem presentat, gentilesa de les editorials. No podem estar més que agraïts de la col·laboració de totes elles. La pregunta del concurs d’aquesta setmana és:

Quin és el nom del personatge a qui tot li surt de meravella?

Envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge 1 de maig.

Els guanyadors del darrer concurs són el Lluc, el Robin i el Marc, l’enhorabona família! El llibre “amics” és per a vosaltres.

El podcast de “Els llibres per somiar” d’ahir és:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-llibre-de-la-sort-de-sergio-liarla/audio/1132506/

En el mateix programa és va parlar de fake news i quines eines emprar a l’escola i a casa eines perquè no els la colin.

Més de la meitat de la població, un 55%, està preocupada per no ser capaç d’identificar què és cert i què és fals a internet, segons l’informe “Digital News Report”, publicat per la Universitat d’Oxford. Sempre hi ha hagut notícies falses, però amb internet circulen molt de pressa i també arriben a infants i adolescents, els grans usuaris de les xarxes. Periodistes experts en desinformació defensen que l’educació mediàtica arribi a les cases i també al currículum escolar per lluitar contra l’analfabetisme digital. En parlem a “L’ofici d’educar” amb Nereida Carrillo, doctora en Comunicació, i impulsora de Learn to Check, que ofereix recursos gratuïts i tallers per entrenar l’esperit crític; Mònica Roca, periodista i cocreadora de Passaport digital per educar en competències digitals i alfabetització multimèdia a Secundària, Miquel Àngel Prats, mestre, pedagog i autor del llibre “Viure en digital” i Carlos Baraibar, responsable del “Fets o fakes” de Catalunya Ràdio.

Si volleu escoltar el programa sencer, aquí teniu el podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/parlar-de-fake-news-amb-els-fills-i-a-lescola-eines-perque-no-els-la-colin/audio/1132507/

Recomanacions de lectura a AULA TV

Al programa «AULA TV» de la tele de l’Hospitalet, aquesta setmana han fet un especial dedicat a literatura infantil i juvenil.

L’entrevista li van fer a l’Esther Sanz, autora hospitalenca, que fa molts anys que es dedica a la literatura juvenil. També hi va haver un reportatge sobre com entenen la lectura els infants de l’Escola Ausiàs March i van venir a l’Espai Llamps i Centelles perquè els recomanéssim tres bones lectures.

Els vaig presentar «Tots comptem» de Kristin Roskifte, editat per Maeva Young, «Fluidoteca» de Berta Páramo editat per Litera i «La llegenda de Sant Jordi» en versió Ambauka.

No vaig poder estar-me de recordar al gran David McKee, el seu Elmer i la seva Carlota.

Podeu veure el clip a continuació:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070530

I si voleu veure tot el programa, aquí el teniu:
https://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/15070238

«Sant Jordi 2022: Recomanacions de llibres infantils i juvenils» a l’Ofici d’educar.

Ahir, a l’Ofici d’educar vam dedicar el programa a parlar amb alguns dels editors i editores que ens van oferir un grapat de recomanacions i ens van aportar la seva visió sobre el moment que passa el sector del llibre infantil i juvenil a Catalunya.

Van assegurar que amb la pandèmia s’ha passat d’un 50% a un 67% de lectors i que la literatura infantil i juvenil passa per un moment daurat. A més van defensar que un país tira endavant si hi ha nens i nenes lectors, i van reivindicar ser tractats de primera categoria. 

Entre altre pensaments que podeu sentir escoltant el programa van dir que cal apostar per la qualitat i evitar la tirania de les novetats. També es van mostrar convençuts que tot infant pot trobar un llibre fascinant amb l’ajuda de llibreters i bibliotecaris.

Marta Palomares, assessora pedagògica i editora d’Edebé va proposar, entre altres idees, començar les classes amb les pàgines d’una bona història per embadalir els alumnes; el llibre com a obsequi (per Reis i pels aniversaris), i que les criatures creïn la seva pròpia biblioteca a casa, com un tresor. Les recomanacions de la Marta Palomares per aquest sant Jordi són:

📚 “Uhrq“, de Sara Sánchez Buendía /Il·lustracions Sílvia Cabestany. Ed. Edebé. A partir de 8 anys.

Hi ha un nen nou a la classe de quart. Té un nom estrany i sembla avergonyit quan tothom el mira. Això sí, ningú sap si s’ha posat vermell, perquè l’Uhrq té una altra raresa a més del nom: és de color verd! Una història sobre el rebuig i la fascinació de la diferència.

📚 “Un ewok al jardí“, de Pedro Ramos. Premi Edebé de modalitat infantil. Juvenil.

La Zoe, preocupada per l’actitud d’en David, el seu germà petit, li escriu correus per treure’l del pou de foscor en què està enfonsat. A en David, amb setze anys, li costa trobar raons per continuar vivint. Durant un dia sencer, la trobada amb un home a qui qualifiquen de boig, que creu que té un ewok al jardí, el portarà per camins inesperats. Un llibre impactant i actual que capta el lector des del principi.

📚 “Rei“, de Mónica Rodríguez/Il·lustracions d’Ángel Trigo. Premi Edebé de literatura infantil. A partir de 10 anys.

Un cas esfereïdor i cert d’un nano que va fugir d’una casa on hi havia violència, i que va anar a parar a una bandada de gossos. Es converteix no en un gos com ells, però gairebé. Amb ells se sent protegit i aprèn a identificar els seus lladrucs, sentiments i necessitats. Una novel·la infantil que es presenta com un clàssic.

📚 Una llavor dorm“, de Dianna Hutts/Il·lustracions de Sylvia LongEntreDos. No ficció. A partir de 5 anys.

Àlbum il·lustrat de coneixements. Tracta de les llavors amb uns dibuixos magnífics, com neixen i es desenvolupen, fins i tot n’hi ha que poden estar anys sota la terra. Premi de la Societat d’Horticultura.

La Inês Castel-Branco, editorad’Akiara Books, es va lamentar dela política de novetats, que implica retorns i que resulta difícil de sostenir per petites editorials com la seva i ser visibles. Reconeix que amb la guerra d’Ucraïna els preus han pujat, costa trobar alguns papers i més si s’aposta per materials sostenibles. Defensa que la missió de mestres, bibliotecaris i llibreters és ajudar perquè cada infant trobi un llibre que l’atrapi. I reivindica que la literatura infantil es consideri de primera categoria. Les recomanacions de la Inês són:

📚 “Cues de somnis“, de Rita Sineiro/Il·lustracions de Laia Domènech. Akiara Books. A partir de 5 anys.

Un llibre inspirat en les crisis de refugiats. A través dels ulls d’un infant descriu quina és la situació, quan de cop i volta cauen bombes i s’ha de marxar de casa i s’arriba a un camp de refugiats on hi ha cues per tot. Un llibre emotiu i especial amb imatges molt boniques.

📚 “Per què tenim por?“, de Fran Pintadera/Il·lustracions d’Ana Sender. Akiara Books. A partir de 5 anys.

Un llibre poètic sobre la por, del mateix tàndem que va fer “Per què plorem?” (traduït a 10 llengües); un llibre diferent sobre emocions, gens moralista, que desitja explorar tots els matisos de la por, i que pot ser útil després de dos anys de pandèmia.

📚 “Juguem a amagar-nos“. Il·lustracions de Verónica Fabregat. Akiara Books. + 1 any.

Un llibre sense paraules, amb nens jugant a fet i amagar, sense adults, en llibertat en un bosc, amb mil detalls, i que és una petita aventura. És un llibre de producció sostenible que inicia una nova col·lecció d’Akiara Books.

El llibre infantil i juvenil, sobretot els àlbums il·lustrats, passa per un moment daurat, ens fa saber, orgullós, Lluís Zendrera, gerent de l’Editorial Joventut, a les portes de celebrar els 100 anys de llibres de l’editorial. El nombre de lectors ha passat d’un 50% a un 67% d’infants i adults, i a la Fira de Bolonya de 10 editors fa uns anys ara s’arriba als 100. Lluís Zendrera reivindica:

“Que Cultura i Educació treballin plegades perquè que un país tiri endavant depèn que hi hagi nens i nenes lectors, i més inversió en les biblioteques escolars portades per professionals.”

Lluís Zendrera, membre de la junta directiva del Gremi d’Editors de Catalunya, recomana:

📚 “Eintein“, de Torbel Kuhlmann. Editorial Joventut. A partir de 9 anys.

El fantàstic viatge d’un ratolí a través de l’espai-temps, amb il·lustracions majestuoses i realistes, que barreja història i fantasia, i inclou la biografia d’Einstein i els seus descobriments. El ratolí intentarà fer retrocedir el temps. Ho aconseguirà? No ho sabem, ja ho veurem.

📚 “El meu primer llibre d’Electromagnetisme“, de Sheddad Kaid-Salah Ferrón/Il·lustracions d’Eduard AltarribaA partir de 10 anys.

Què és en realitat l’electricitat? Què té a veure amb els imants? Què és el magnetisme? I què té a veure amb la llum? El meravellós món de l’electromagnetisme a l’abast dels nens i nenes. Forma part de la sèrie de ciències, estrenada el 2017 amb “El meu primer llibre de física quàntica”, que ha estat un èxit aquí i a tot el món, ja traduït a més de 20 idiomes, i que demostra la bona salut de l’autoria catalana.

📚 “El gran llibre de la Mare Terra, de Yuval Zummer. Editorial Joventut. A partir de 5 anys.

Un llibre informatiu que inspirarà els lectors de totes les edats i animarà a brotar una nova generació d’ecologistes. El llibre explica amb mil detalls el que passa als ecosistemes amb els animals i les plantes. Els fans d’aquesta sèrie “El gran llibre de les cuques“, “El gran llibre del mar“, “El gran llibre dels ocells“, “El gran llibre de les bèsties” i “El gran llibre de les flors“, trobareu l’il·lustrador Yuval Zummer firmant llibres aquest Sant Jordi.

Hi ha moments màgics en què un llibre desperta de cop les ganes de llegir d’un nen o una nena. Després d’anys a l’ensenyament Noemí Mercadé, editora de Combel Editorial, ha pogut comprovar algunes d’aquestes epifanies. I per facilitar-les proposa oferir llibres diversos i accessibles. La Noemí té molt clar que un dels tresors de la feina d’editora és treballar per un tàndem feliç: cultura i infància. La Noemí recomana:

📚 “El bruixot d’Oz“, de L. Frank Baum/Il·lustracions d‘Iban Barrenetxea. Combel Editorial. A partir de 8 anys.

La Dorothy, el gosset Totó, l’Espantaocells, el Llenyataire de llauna i el Lleó són els protagonistes de la recerca del Gran Oz. De la col·lecció “L’Hora dels Clàssics” i traduït excepcionalment per Miquel Desclot, reprodueix perfectament l’esperit de la literatura clàssica americana.

📚 “La meravellosa i horripilant casa de la iaia“,de Meritxell Martí/Il·lustracions de Xavier Salomó. Combel Editorial. A partir de 4 anys.

La casa de la iaia és un lloc una mica especial perquè amaga moltes sorpreses. Un nou títol del tàndem Martí&Salomó, amb una pila de detalls per descobrir i solapes que amaguen secrets misteriosos. Un llibre que és un joc de por i riure, també per als adults, perquè està ple de picades d’ullet al món del cinema i la literatura de terror.

📚 “Un cas difícil“, de Jaume Copons/Il·lustracions de Liliana Fortuny. A partir de 8 anys.

L’Agus Pianola passa un mal moment, perquè el seu pare està ficat en un embolic dels grossos, però amb l’ajuda dels monstres i la inspiració dels grans detectius se’n sortirà. Forma part d’una sèrie d’èxit en molts països, “L’Agus i els monstres”, que combina sentit de l’humor, divertimento i picades d’ullet al món de la cultura i de la literatura i el cinema.

Les recomanacions de l’editorial Takatuka del seu editor, Patric de San Pedro:

📚 “Petit, el monstre“, d’ISOL (Marisol Misenta, Premi Astrid Lindgren). Editorial Takatuka. A partir de 5 anys.

En Petit pot ser un bon jan amb l’avi Quico i una mala bèstia amb els coloms, sent que és bo i dolent alhora i voldria un manual d’instruccions per a la vida. És un conte divertit i filosòfic que fa pensar i riure sobre la relació entre adults i infants.

📚 “Bicicletes“, de Fleur Deaugey/Il·lustracions de i Karine Maincent. Editorial Takatuka. A partir de 6 anys.

Un àlbum informatiu que ens proposa un viatge a través de la història i diferents cultures del món per veure la importància i els usos diversos que té el vehicle més utilitzat del planeta, la bicicleta. Cada any es fabriquen 140 milions de bicicletes a tot el món.

📚 “Cuc i garsa”, de Ramón D. Veiga/Il·lustracions de Ivan R. Editorial Takatuka. A partir de 5 anys.

És la segona entrega d’un còmic protagonitzat per un cuc de terra amant de la pizza i amb un gran sentit de l’humor, que ens introdueix en la vida dels cucs de terra. El cuc es troba amb la garsa, que li fa la gara-gara perquè se’l vol cruspir.

Les recomanacions de Jaume Centelles, autor d'”El abrazo de la literatura“, els “Llibres per somiar” i la pàgina “Invitació a la lectura“:

📚 “La roca del cielo“, de Jon Klassen. Ed. NubeOcho. A partir de 5 anys.

Una història particular que parla de l’amistat de dos animals i d’una roca enorme flotant al cel que està a punt de caure. Però no se sap on ni quan. Mentrestant, la vida de diversos animals es desenvolupa aliena al que tenen a sobre. Cinc històries en cent pàgines que ens parlen del futur, dels extraterrestres i de la por a allò desconegut.

📚 “9 kilómetros“, de Claudio Aguilera/Il·lustracions de Gabriela LyonEkaréInfants de 6 a 9 anys.

Un nen surt a l’alba de casa seva. Mentre va comptant els seus passos, s’endinsa per boscos, travessa prats i rius cabalosos. Va a l’escola i ha de caminar 9 quilòmetres, cada dia. Com ell, milers d’infants arreu del món han de recórrer llargues distàncies a través de selves, rius, turons i planes per poder estudiar. Aquest relat és un homenatge al seu esforç diari, al desig d’aprendre i al dret a l’educació.

📚 “People Power. Protestes que han canviat el món“, de Rebecca June/Il·lustracions de Ximo Abadia. Zahorí BooksA partir de 10 anys i ESO.

Al llarg de la història grans protestes pacífiques han aconseguit fer del món un lloc millor. Algunes persones es van enfilar a arbres per salvar una selva tropical o es van manifestar per reivindicar el dret de vot de les dones. En aquest llibre trobem algunes de les protestes que han fet d’aquest món un lloc millor.

Podeu sentir tot el programa clicant al podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/sant-jordi-2022-recomanacions-de-llibres-infantils-i-juvenils/audio/1131125/

«Amics» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar l’àlbum «Amics», d’Andrea Hensgen, il·lustrat per Beatrice Rodríguez i editat per Libros del Zorro Rojo.

És un llibre sense mots, només amb imatges, que comença amb un infant que va a l’escola tot sol i té una mica d’angoixa perquè ha de passar per un túnel, per davant de la casa on hi ha un gos que sempre borda, i, de vegades, un home malcarat que fa molt mal aspecte.

Un dia, quan surt de l’escola, es troba amb un amic que l’acompanya fins a casa. L’endemà el torna a acompanyar i així els dies successius. D’aquesta manera l’infant va perdent la por. Però un dia, en sortir de casa per anar a escola, l’amic no hi és…

És una història que ens parla de l’amistat i del pas del temps. Una lectura ideal per als infants a partir de tres anys.

Les il·lustracions de la Beatrice Rodríguez són suaus i boniques i la història és fàcil de seguir. La Beatrice ja ens va emocionar amb la formidable trilogia de la gallina i la guineu. Recordeu “Lladre de gallines”, “La revenja del gall” i “Un dia de pesca”.

Si voleu participar al concurs dels “Llibres per somiar” només cal que contesteu la pregunta següent:

Qui són els amics protagonistes d’aquest llibre?

Serem molt feliços si ens envieu les respostes al correu electrònic l’oficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 17 d’abril.

Al darrer concurs, van resultar guanyadores l’Ariadna i la Itzel. El llibre “Què s’amaga al cel de nit?” és per a elles!

L’audio del programa el teniu a:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/amics-dandrea-hensgen/audio/1131118/

El proper diumenge, tindrem un programa especial dedicat a la Diada de Sant Jordi amb la participació d’editors i editores (Combel, Joventut, Takatuka, Edebé, Akiara). Valdrà la pena, segur!

BÉ PER LA BE!

LA BIBLIOTECA ESCOLAR, UN DRET IRRENUNCIABLE

Fa 25 anys, un grup de mestres i bibliotecàries irreductibles vam començar a caminar sota el nom de Bibliomèdia. Durant aquesta pila d’anys hem anat publicant nombrosos articles, alguns llibres pràctics i també teòrics relacionats amb les bondats de la Biblioteca escolar. De fet, no hem reclamat res més que una cosa tan simple com dotar a les escoles de medis per tirar endavant la biblioteca (personal i dotació econòmica, bàsicament).

De tant en tant també hem realitzat trobades en matinals on s’han pogut intercanviar idees, pensaments, informacions, desitjos i il·lusions compartides.

Ara, per celebrar els 25 anys hem organitzat una MATINAL el proper dissabte dia 30 d’abril del 2022 a a l’Hospitalet del Llobregat, concretament a la Biblioteca Tecla Sala.

N’estem més que satisfets de la resposta rebuda i del suport de l’Ajuntament de l’Hospitalet del Llobregat i l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Les inscripcions ja fa dies que estan obertes i estem convençuts que serà una matinal estimulant i de la que en sortirem amb un grapat d’idees per reflexionar i per aplicar-les a les aules.

En aquesta ocasió hi haurà tres activitats:

Laboratori de lectures i imatges, a càrrec de Raquel Fernàndez, mestra, coordinadora de la biblioteca i cap d’estudis a l’Institut Escola Coma-ruga.
En aquest taller podreu tastar l’experiència del laboratori de la Volta al món, igual que ho va fer tot l’alumnat de l’Institut Escola Coma-ruga de P3 a 2n ESO. A continuació podreu escoltar què es necessita per fer un laboratori i més exemples de com, des de la biblioteca escolar, es poden anar introduint petites pràctiques com aquesta, de forma senzilla, a tota la comunitat educativa.

L’essència de l’escola: la biblioteca del Mas i Perera, de la mà de Iolanda Bertran mestra i directora de l’escola Mas i Perera de Vilafranca del Penedès i de Foix Ortiz mestra, coordinadora de la biblioteca i cap d’estudis. Elles ens exposaran el projecte ‘L’essència de l’escola: una forma de ser, veure i entendre l’educació. La biblioteca de l’escola Mas i Perera’ que va rebre el Premi Nacional de Bones Pràctiques del Ministeri d’Educació i Formació Professional 2021. Així mateix faran una dinàmica relacionada amb la competència informacional i amb el llegir per aprendre.

La biblioteca escolar: una mirada més enllà de la lectura, a càrrec de Carlos Ortiz bibliotecari de l’Institut Teresa Pàmies de Barcelona. Pot la biblioteca anar més enllà de la lectura? El taller us mostrara la biblioteca com a recurs útil per a l’alumnat i, especialment per al professorat. La millor forma de que l’alumnat visiti la biblioteca és que tot el professorat hagi experimentat que és un recurs útil i potent.

Hi trobareu també els “25 Imperdibles Exposició joc de llibres il·lustrats i àlbums per a infants”, una proposta cedida per la Biblioteca de Rosa Sensat, que té l’objectiu de donar a conèixer 25 narracions il·lustrades i àlbums on la imatge té una funció rellevant o essencial i que els infants d’educació infantil i primària no s’haurien de «perdre» en la seva etapa escolar.

Si voleu venir o necessiteu més informació, entreu el web de Bibliomèdia http://grupbibliomedia.blogspot.com/
i allà hi trobareu el programa i també el formulari d’inscripcions.

US ESPEREM a la Biblioteca Tecla Sala (L’Hospitalet del Llobregat) que està a l’Av. Josep Tarradellas i Joan, 44. La parada de metro Torrassa està a 30 segons caminant. (L1, L9 i L10)

Inauguració del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO

Dissabte passat vam fer una presentació dels llibres de «Les aventures de N’Esteisi i en Pimiento» que va ser la constitució del FAN CLUB.

Van acudir a la cita una cinquantena de «groupies» d’aquests còmics frescos i divertits. També ens va acompanyar l’autor, en Juan Feliu i l’editor de Takatuka, en Patric de San Pedro.

Primer vam explicar perquè se celebrava el 2 d’abril el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil en memòria d’en Hans Christian Andersen.

Després vam comentar els què i els perquès dels còmics en general i de “les aventures de n’Esteisi i Pimiento” en particular. Vam riure amb algunes anècdotes simpàtiques.

La Cristina Alcaraz que serà la presidenta del Fan Club durant aquest primer any ens va llegir els estatuts i ens va indicar en què consisteix formar part d’aquest club. Entre altres coses, va dir que com a membres, havíem de de saber que tenim uns compromisos i obligacions:

És determinant per formar part del FAN CLUB ESTEISI I PIMIENTO participar en alguna (no a totes!) de les següents activitats:
Assistir a alguna de les reunions que es realitzaran periòdicament.
Compartir les noves aventures i fer-ne difusió a les diferents xarxes socials.
Se’ns assignarà un altre soci del Fan Club al qual haurem de saludar de tant en tant.

La Cristina ens va recordar que si ens apuntem a un club és per participar-hi.
El carnet del club el podem plastificar i l’hem de conservar perquè conté, també, el nostre número de soci i ens el demanaran en alguna ocasió.

I, sobretot va remarcar que:

No hem de dir que som fans de “les aventures de N’Esteisi i Pimiento”. Nosaltres no som fans, som SUPERFANS, som GROUPIES, som més que fans, i ens diem Estipipers, que és més xulo.

Ser estipiper vol dir fer coses a casa, sense gastar-nos un euro. Podem fer dibuixos i penjar-los a les parets, decorar-nos uns mitjons, una samarreta, o el que sigui. Les coses fetes a mà son molt més “cool”.

Com a estipipers, hem de conèixer tota la vida de n’Esteisi i en Pimiento. Qualsevol estipiper sap que la Shannon no es amiga de n’Esteisi, que la família d’en Pimiento viu a les muntanyes planes i que sovint les millors solucions es troben a cals xinos.

No ens avergonyim de ser estipipers. Potser hi haurà qui se’n riurà però nosaltres aguantarem i contestarem, cridant ben fort: MONEIOTA!

I va acabar amb aquestes paraules:

Tracteu d’omplir la vostra habitació amb pòsters. Cada vegada que algú vingui a casa a fer una festa de pijames o simplement a estar amb vosaltres, sabrà que sou fans de “les aventures de N’Esteisi i en Pimiento” i això serà genial!
I recordeu, els Estipipers som una raça a part, encara que la gent es burli de nosaltres, hem d’estar orgullosos, perquè ser Estipiper vol dir que tenim bon cor.

Després vam cantar la cançó d’aquest primer any i vam repartir punts de lectura, fruti cutxis, xapetes, i en Juan Feliu ens va signar una pila de còmics.

Van venir fans des de l’Hospitalet, Barcelona, Sant Joan Despí, Sant Feliu, Esplugues, Guardiola de Font Rubí. Olot, Menorca, Mallorca i Brussel·les. Gràcies a tots ells!

Una jornada inoblidable, sens dubte!

Un petit vídeo de la trobada, a continuació:

«Què s’amaga al cel de nit?», a l’Ofici d’educar

Ahir a “L’ofici d’educar”, vam presentar “Què s’amaga al cel de nit?”, d’Aina Bestard i publicat per Zahorí Books. És tracta d’un llibre amb sorpresa, un llibre per conèixer algunes constel·lacions gràcies a les pistes d’unes endevinalles i a l’observació del cel des de diferents punts del món.

Unes il·lustracions molt elaborades sobre fons blau que ens situen en vuit països del món, a dins d’unes habitacions des d’on, obrint unes solapes que són les finestres, hi veurem constel·lacions.
Si tenim a ma una llanterna i la posem al darrera, a contrallum, com per art de màgia, podem veure el animals que donen nom a les estrelles de cada constel·lació. Un joc i unes endevinalles per gaudir i compartir, recomanades per a infants a partir de segon de primària.

La darrera pàgina doble del llibre recull totes les constel·lacions que han sortit prèviament i en proporciona algunes característiques principals, com l’estrella més brillant de cadascuna d’elles.

Com a cada programa, fem una pregunta per al concurs de “Llibres per somiar “ i entre les respostes encertades es fa una rifa i se li regala el llibre en qüestió.
Per aquest llibre, la pregunta del concurs és la següent:

Quina constel·lació correspon a l’endevinalla que diu
«Rei de la selva durant el dia,
a la nit es converteix en guia.
Mira les estrelles fixament
i cerca un gran felí al firmament».

Podeu enviar les respostes a loficieducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 3 d’abril.

Al darrer concurs va resutalr guanyadora l’Amancay que s’endu el llibre «Gilan, la princesa de les serps»

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/que-samaga-al-cel-de-nit-daina-bestard/audio/1129595/

En aquest mateix programa vam poder escoltar a un bon nombre de joves, els anomenats «generació Z», nois i noies nascuts entre el 1994 i el 2010, en plena era digital. que no conceben el món sense internet, tot i que defensen també la presencialitat malmesa per la pandèmia. Davant d’un futur molt incert, reivindiquen noves formes de comunicar-se, estimar i divertir-se. Porten a l’ADN la pluralitat, l’activisme planetari, el feminisme, una sexualitat més oberta i fluida; i el seu clam unànime és ser més escoltats.

Hi van participar l’Aina Ahumada, de l’Institut del Voltreganès, la Reda El Ghrari, de l’Institut Antoni Cumella, en Cesc Fernandez, de l’Institut Serra de Noet, en Jaume Salat i Irene Altés, de l’Institut de Gurb, i Alba Pueyo, de l’Institut Vilamajor. Tots ells participen del Projecte de Recerca, Educació i Servei del Departament d’Educació en col·laboració amb Catalunya Ràdio.

Els podeu escoltar clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-pessimisme-creixent-de-la-generacio-z-quin-futur-els-espera/audio/1129596/

Quan la poesia entra a l’aula

Quan la poesia entra a l’aula sempre genera emocions. De vegades, ho fa a través de la paraula dita, recitada, i té a veure amb l’oralitat i la musicalitat. En altres ocasions, arriba amb la lectura d’un poema que no necessàriament ha de ser comprés de la mateixa manera per tots els infants, perquè la poesia té aquesta capacitat de generar interpretacions divergents segons el bagatge de cadascú. També entra a través de la mirada d’un poema il·lustrat, d’unes imatges que comporten una forma particular de lectura on tenen importància l’estètica o els paral·lelismes amb el text.

Avui és el dia mundial de la poesia i està bé que ho recordem perquè a l’escola pot ser un mitjà estimulant si es donen un parell de condicions:

En primer lloc, cal que el contacte amb la poesia no sigui esporàdic, cal que hi hagi una continuïtat, que sigui habitual. Segons el moment evolutiu dels infants, hi ha poemes adients per a tots ells.

Primer hi ha la poesia que senten els nadons. Són les cançonetes de falda, les moixaines que li fa la mare, els rodolins, els batecs del cor. (Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes,…) cançonetes per anar a dormir (Son, soneta, vine aquí, a la vora del coixí, quan la soneta vindrà, el (nom) s’adormirà), per conèixer el propi cos (Ball manetes, toca galtetes, toca-les tu, que les tens boniquetes…)
Després hi ha la poesia que coneixen al pati de l’escola, quan salten a la corda, quan han de triar els equips, etc.:
Una plata d’enciam, ben amanida…
Una mona hi ha al terrat amb el cul arremangat…
La gallina ponicana poni un ou cada setmana…

I per a cicle superior hi ha la música. Els infants coneixen una pila de cançons, les canten, i sovint són poemes. Només cal escoltar amb ells als seus cantautors preferits i posar sobre la taula les lletres per comentar-les. També podeu presentar alguns rapers que fan poemes combatius, feministes, de denúncia social i, depenent de la zona on esteu, teniu al vostre abast una mina en el folklore local. Per exemple, el projecte «Corranda» a les terres gironines, les «Albades» a València, «Ses Patacades» a Cadaqués, les «Jotes» de l’Ebre, etc.

En segon lloc, que el mestre tingui sensibilitat i sigui capaç de transmetre passió als seus alumnes. Que estigui al dia dels nous corrents poètics i conegui les novetats editorials. Si aconsegueix que a l’aula hi hagi un bon clima basat en la confiança i en la qualitat de les relacions, serà més fàcil. És funció seva posar-los en situació. Si ha previst tenir alguns poemes penjats a les parets i si el clima és favorable, estarà en disposició d’extreure dels alumnes la seva capacitat poètica, de permetre’ls expressar les seves sensibilitats a través d’un codi diferent, disposats i estimulats per practicar jocs amb paraules, sonoritats, metàfores i associacions inversemblants. Es tracta d’incloure la poesia a l’aula de manera vivencial, vital, entrant al fascinant món de la poesia, però per la porta gran, com qui va al teatre, ben mudats, disposats a gaudir d’un temps que ens canviarà la mirada de tot allò que ens envolta, però també la mirada que tenim de nosaltres mateixos. Poden entrar a través del joc, exercitant la lectura dels bells poemes que trobareu als poemaris, escrivint de manera individual o col·lectiva, emprant els sentits. Val la pena.

Avui és el dia mundial de la poesia i coincidències de la vida (o no) a la revista GUIX acaba de publicar-se un article on parlo de tot plegat i de com “jugar amb la poesia”, i també “sentir”, “escriure” i “llegir la poesia”. Si el voleu llegir sencer, el trobareu a la GUIX de març (número 486).

Si puc
Alguna cosa ha entrat
dins algun vers que sé
que podré escriure, i no
sé quan, ni com, ni què
s’avindrà a dir. Si puc
te’l duré cap a tu.
Que digui els teus cabells
o l’escata de sol
que et tremola a aquesta ungla.
Però potser no sempre
tindré del tot present
el que ara veig en tu.
He sentit el so fosc
d’una cosa que em cau
dins algun pou. Quan suri,
he de saber conèixer
que ve d’aquest moment?

Gabriel Ferrater

El grup «Implica’t» estem d’aniversari: Fem 10 anys!

Fa deu anys es va constituir, a Lleida, un grup de treball amb la intenció de construir un projecte interdisciplinari per treballar els Principis de la Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 a les aules, des d’una perspectiva transversal en totes les etapes educatives.
Són molts anys de trobades, experiències compartides i aliances formidables amb educadors que creuen en un món millor, tot i que, malauradament, el que estem seguint aquests dies no diu gaire de l’espècie humana. Malgrat tot, seguim convençuts que una altra manera de viure més ecologista, feminista i solidària és possible.

Volem celebrar els 10 anys organitzant el proper dia 26 de març de 2022 (dissabte) de 09.00 a 14.00 hores, la 1a Jornada Internacional Implica’t + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries, a la Sala Jaume Magre de l’Ajuntament de Lleida (c. Bisbe Torres, 2) en format presencial. També hi ha la possibilitat que pugui seguir-se virtualment. És una activitat reconeguda pel Departament d’Educació i amb certificació (en el cas presencial).

Hi participaran ponents de molt de prestigi, alguns en pantalla, des de Costa Rica, Xile, Mèxic, Guatemala i Panamà. També comptarem amb la presència del senyor Federico Mayor Zaragoza, president de la «Fundació Cultura de Paz».

Informació i inscripció, clicant a:

1a Jornada Internacional Implicat’ + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries

Estic content perquè m’han convidat a dir unes paraules i tenia pensat centrar la meva intervenció en recordar que els ODS també parlen d’educació. En concret l’Objectiu 4 ens assenyala que hem de «garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom».

Però ara mateix em ve més de gust explicar un conte sobre l’absurditat de les guerres… N’hi ha un bon grapat on triar. Així de memòria recordo «Per què?», «L’enemic», «Tinc un tanc de joguina», «Inseparables», «D’aquí no passa ningú», «Fill de rojo», «Rosa Blanca», «A en Fabià no li interessa la guerra», «Los conquistadores», «Capitana Rosalia», etc.

De vegades, un relat, un conte, ens aporta molta més informació que un discurs raonat i estructurat, perquè els contes actuen directament sobre les emocions.

Si us animeu, ens veiem a Lleida, presencialment o a través de les pantalles. Valdrà la pena!