Tres noves biblioteques, tres.

Aquest estiu he aprofitat per visitar tres nous equipaments: El «Bibliomercat» a L’Hospitalet i les biblioteques Teresa Pàmies i Clara Campoamor a Cornellà.

Són biblioteques petites, molt necessàries, en barris que no disposaven d’aquests servei de proximitat (bé, potser la Teresa Pàmies de Cornellà queda molt a prop de la de Can Sumarro a l’Hospitalet, però això és una altra història).

La de Santa Eulàlia és la més curiosa perquè està situada on abans hi havia dues parades del mercat i, com a curiositat, expliquen que entra un públic que no és l’habitual que freqüentava l’anterior del carrer Pareto (ara tancada). Veïns que entren, pregunten, passegen i acaben enduent-se una novel·la, un còmic o una pel·li. A més, es pot demanar en préstec qualsevol obra de les biblioteques municipals.


Les dues de Cornellà, se sumen a les tres que ja funcionen. D’aquesta manera, la Biblioteca Clara Campoamor al barri de Fontsanta, i la Biblioteca Teresa Pàmies al barri Almeda s’afegeixen a la xarxa de biblioteques de la ciutat amb la Biblioteca Central de Cornellà de Llobregat, Biblioteca Marta Mata i Biblioteca Sant Ildefons.

Les dues biblioteques són de titularitat municipal, formen part de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, i s’integren en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya (SLPC), que permet disposar d’un seguit d’ajuts i serveis facilitats pel Servei de Biblioteques del Departament de Cultura.

«Un estiu de luxe», a l’Ofici d’educar

Ahir vam començar la setena temporada dels “llibres per somiar” presentant aquesta novel·la extraordinària de Marianne Kaurin, una història romàntica, amb un rerafons que ens fa pensar que les mentides no porten enlloc i que cal acceptar-se tal com és cadascú.

Al primer capítol ens explica el darrer dia de curs d’un grup d’alumnes de sisè que s’acomiaden fins al setembre, quan es trobin al primer curs de la secundària. Justament aquell últim dia de curs arriba un nou alumne, en Vilmer: que, com la protagonista del relat, l’Ina, viu en un barri deprimit i pobre. Són els únics que no aniran de vacances enlloc.

La novel·la va explicant l’estiu de l’Ina i com s’ho passarà de bé amb en Vilmer, el seu veí, amb qui construiran una mena de paradís perdut en un soterrani abandonat a prop de casa seva. Es barallaran, riuran, s’enamoraran i viuran unes vacances úniques.

No ho expliquem al programa, però la història d’amistat i bon rotllo em porta a pensar en la dels protagonistes de la pel·lícula «Voy a pasármelo bien», en David i la Layla. Us la recomanem, si voleu passar una bona estona i recordar les cançons dels Hombres G.

I com a cada programa llencem una pregunta que servirà per regalar el llibre a alguna de les persones que ens contestin. La pregunta, senzilla com sempre, és

A quin país nòrdic es desenvolupa l’acció?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 11 de setembre.

I també van recordar que al darrer programa va fer una pregunta sobre “Juguem a amagar-nos”. La guanyadora del llibre ha estat l’Anna Danés. L’enhorabona.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-estiu-de-luxe-de-marianne-kaurin/audio/1144595/

Al programa també sentirem “Com educo, amb la psicòloga Lara Terradas” i el “Manual pràctic per afrontar el conflicte familiar” amb la terapeuta gestalt Marta Butjosa.

I el monogràfic està dedicat a l’inic escolar perquè avui, les escoles obren les portes. Ho fan amb un controvertit calendari, nou currículum i falta de recursos per afrontar la diversitat a l’aula. El clam dels mestres per al nou curs reivindica més veu en les decisions, més inversió i recursos en educació i inclusió, i recuperar la normalitat i les famílies a l’escola. Hem sentit la veu de l’Alfons Espinosa, director de l’escola Drassanes de Barcelona, la Tere Torres, directora de l’escola rural Sagrat Cor de Solivella (Conca de Barberà), en Manel Rodríguez, director del Jacint Verdaguer (Tàrrega), i la Cristina Garcia, mestra a l’escola privada Montessori Palau Girona.

Podeu llegir el magnífic article escrit per l’Elisabet pedrosa i que ho resumeix, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/quina-es-lescola-que-volem-per-al-nou-curs/noticia/3182047/

Llibres: nous camins, fronteres que es traspassen

Una bona notícia: Els vuit mil llibres ja han arribat a Medellín!

“Libros libres. Promoción de la Lectura en Latinoamérica” és un projecte que va començar fa quatre anys però va quedar aparcat per culpa de la pandèmia. El curs passar es va reprendre i, ara, podem fer públic l’agraïment a les entitats i les persones que ho han fet possible (que són moltes) especialment a en Pedro Bravo i les biblioteques de l’Hospitalet que han cedit bona part del seu espai per fer de magatzem temporal. També, un agraïment a les persones amigues que han aportat una pila de llibres i algunes entitats privades que també han fet donació de llibres nous.

Tot aquest projecte no hagués estat possible sense la convicció d’en Ricardo Reitano que, des del primer moment, hi va creure i ens va encomanar la força i la il·lusió necessària. Hem tingut alguns problemes logístics que han estat a punt d’aturar l’enviament (temes d’aduanes, transports, etc. que no cal comentar) però aquesta setmana hem rebut les primeres fotografies i els primers vídeos de la bona gent de Rebipoa (https://www.rebipoa.org/) i hem vist que les utopies són possibles, que es poden crear aliances i teixir complicitats comptant només amb la bona gent que hi ha pel món.

Gràcies a Rebipoa i la col·laboració de moltíssimes persones es van poder aconseguir els diners necessaris per als tràmits legals i de logística.


Els llibres que han arribat es distribuiran entre més de 25 biblioteques comunitàries i populars de Medellín i, si les circumstàncies sanitàries no ho impedeixen, aviat podrem començar la segona fase de formació amb les persones voluntàries que gestionen cadascuna de les biblioteques populars.

Si voleu saber en què consisteix el projecte, només cal que entreu a l’enllaç següent i sabreu què s’ha fet i quines perspectives de futur hi ha. A més trobareu moltes fotografies que il·lustren perfectament de què estem parlant. Cliqueu a https://maleidesflors.wixsite.com/my-site-8

Un parell de vídeos que ens han enviat des de Medellín…

Temps de Fires!

Els propers dies viurem dues fires de llibres. La primera arriba a la 26a edició i tindrà lloc a Organyà (Alt Urgell). És la Fira del Llibre del Pirineu que enguany estrena un espai dedicat als il·lustradors de llibres del Pirineu.

Li Fira tindrà lloc els dies 2, 3 i 4 de setembre. Al programa hi destaquen la Carrerada de llibres, la visita literària a l’Organyà històric i l’escriptura i lectura de les homilies modernes a càrrec de l’escriptora Sílvia Soler i per la presidenta del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), i també escriptora, Vinyet Panyella.

A la Fira hi participaran enguany, amb estand propi, 27 editorials i llibreries. L’espai firal estarà situat al centre històric d’Organyà, concretament a la plaça de l’Església, el carrer del mig i part dels carrers Granada i del Sol. A la plaça estarà ubicat també l’escenari on tindran lloc la majoria d’actes, mentre que al peu del carrer del Mig hi haurà l’escenari de les activitats adreçades al públic familiar.

La Fira del Llibre del Pirineu és organitzada per l’Ajuntament d’Organyà i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell amb el suport del Govern d’Andorra, l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA) i el Departament de Cultura de la Generalitat i la col·laboració de diverses institucions i entitats.
Podeu veure tot el programa d’activitats a:

La segona és La Setmana del Llibre en Català que celebrarà la seva 40a edició. Com els darrers anys es farà al Moll de la Fusta de Barcelona, un lloc cèntric, de fàcil accés, i ideal per gaudir dels llibres i les activitats a l’aire lliure i al costat del mar.

Si entreu al web de la Setmana https://lasetmana.cat/ podreu veure la quantitat d’activitats que estan programades entre els dies 9 i 18 de setembre.

Una de les gràcies d’aquesta Setmana és trobar les novetats de les diferents editorials. A més es fan presentacions, converses amb autors nacionals i internacionals, signatures, taules rodones, recitals de poesia i concerts, etc.

El cartell d’aquesta edició és de la il·lustradora Luci Gutiérrez.

«Hi havia una vegada…» al Museu de Ciències Naturals de Barcelona

He gaudit molt de l’exposició que han organitzat al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, al Museu Blau del Fòrum. Ens parla de ciència i la seva relació amb contes coneguts. És una exposició que es va fer fa uns anys a Lisboa i que ara podem gaudir a casa nostra. Val la pena que li feu una visita. El preu és molt assequible, està ben muntada i passareu una bona estona, sobretot si aneu amb infants a partir de cinc anys.

Es fa un recorregut per diferents espais com el castell embruixat, el bosc laberíntic, la casa de xocolata de Hansel i Gretel, el mirall màgic de la Bruixa Malvada o una tija de mongetes que creix sense parar fins a tocar el nas d’un gegant.

Es tracta d’una exposició interactiva de ciència i tecnologia que explora fenòmens i conceptes de les ciències naturals, com la Física, la Química, les Matemàtiques, la Geologia i la Biologia, però també de les ciències socials i altres àrees del coneixement.

Podreu intentar construir una casa que resisteixi l’alè del llop, jugareu amb una màquina que desemmascara les mentides de Pinotxo, ajudar a Hansel i Gretel a trobar el camí a casa, etc.

Al bosc podreu escoltar una pila de rondalles breus, a la manera rodariana dels “contes per telèfon” (literal) on es poden escoltar rondalles com “la granota que volia ser bou” o “la cigonya i la guineu”.

Una exposició alegre, divertida i amb sentit de l’humor.

Mireu el dossier que han preparat i us engrescareu a fer una visita.

Informació pràctica
Durada de l’exposició: del 1 de juliol del 2022 al 8 de maig del 2023

Horaris de març a setembre.
De dimarts a dissabte, de 10 a 19 h
Diumenges i festius, de 10 a 20 h

Horaris d’octubre a febrer
De dimarts a dissabte, de 10 a 18 h
Dissabtes, de 10 a 19h Diumenges i festius, de 10 a 20 h

Tancat els dilluns no festius, 1 de gener, 1 de maig, 24 de juny i 25 de desembre

Preus: 6,50 €
Entrada gratuïta per a menors de 16 anys

Amb carnet de mestra també teniu entrada gratuïta. Amb el carnet de biblioteques hi ha descompte.

Per a més informació: museuciencies.cat

Els Chigüiros (Capibares), animals tranquils que es fan estimar

Fa un parell d’anys es va publicar un àlbum que ens parlava d’uns animals força curiosos, els capibares. Va ser un llibre amb molt bona acollida entre els infants i vam conèixer l’existència d’uns rosegadors que poden arribar a pesar uns 90 quilos.

Els capibares viuen a la zona amazònica i són animals molts amistosos i, com que són bons nedadors, serveixen de mitjà de transport per portar altres animals més petits a coll-i-bé a través dels rius.

La setmana passada vaig estar a Bogotà i vaig resseguir la seva pista per algunes llibreries. Vaig trobar una pila de llibres que en parlen. És normal, perquè viuen a prop d’allà i per als infants són animals tan coneguts com ho poden ser per a nosaltres les guineus o els cérvols.

De tots els llibres que vaig poder remenar, la sèrie que va començar Ivar Da Coll l’any 1985 em va semblar la més reeixida. Són textos adreçats a infants de cicle infantil on els capibares viuen situacions i es relacionen amb la resta d’animals amb comportaments gairebé humans. D’aquests animals se n’ha fet també una sèrie de pel·liculetes animades que fan força patxoca.

Veieu un dels primers capítols: Chiguiro y el lápiz

Vaig tenir la sort de trobar alguns “tovets” a les llibreries que vaig visitar i vaig comprar-ne un al Centro Cultural García Márquez, a la zona de La Candelaria. Mentre feia cua per pagar, em va sorprendre que les persones que hi havia al meu davant demanessin que emboliquessin els llibres com si fossin regals. La raó és que els llibres són una mica més cars que aquí i, si comparem el sou mitjà (al voltant dels 300 euros), llavors entenem que siguin objectes de “luxe”.

Vaig tenir oportunitat de conviure amb persones nascudes a Bogotà i que em van mostrar la realitat d’un país emergent molt diferent al nostre i vaig quedar encantat de la seva amabilitat i de la riquesa del seu vocabulari. Em va agradar que em diguessin, per exemple, “me regala un momento” per captar la meva atenció, que usessin “mesero” allà on nosaltres en diem “cambrer” o com tothom es tracta de vostè.
Ah, els capibares són coneguts i anomenats CHIGÜIROS.


«Juguem a amagar-nos» a l’Ofici d’Educar

Ahir vam fer el darrer programa del curs actual i ens acomiadem fins al 4 de setembre. Fa sis temporades vam començar a presentar llibres que ens semblen de qualitat. Estic content de la confiança que ens fan des de Catalunya Ràdio i agraït a l’Elisabet Pedrosa i a la resta de l’equip pel tracte que em dispensen.

L’Ofici d’Educar és un molt bon programa sobre ‘educació i la criança i formar-ne part em fa molt feliç.

Vam comentar el llibre “Juguem a amagar-nos” de Verónica Fabregat publicat per Akiara Books. Un llibre d’estiu per a nens petits, basat en el joc de “fet i amagar”. Un llibre sense text, en el qual descobrim a través del joc dels infants tots els animalons que habiten la natura. Un llibre molt bonic per iniciar els més petits en la lectura de les imatges.

I la pregunta del concurs és:
Quants amics juguen al bosc a “fet i amagar”?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 24 de juliol. El nom del guanyador o guanyadora el donarem el 4 de setembre.

El podcast de la secció:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/juguem-a-amagar-nos-de-veronica-fabregat/audio/1141524/

En el mateix programa es va aprofundir en les claus per entendre les massacres a les escoles dels Estats Units.

El fàcil accés a les armes ha convertit els Estats Units en l’únic país desenvolupat amb reiterats tirotejos escolars: 27 aquest any i 34 l’any passat; s’han multiplicat per 4 en 20 anys. Els atacs armats a les escoles són la cara més visible que els més petits són les víctimes del descontrol de les armes als Estats Units: cada dia moren 12 criatures per arma de foc i 32 resulten ferides. Sentim a “L’ofici d’educar” el testimoni de l’Edelin, de 10 anys, supervivent del tiroteig d’Ubalde, a Texas, i de dos docents, i del Francesc Garriga, corresponsal de Catalunya Ràdio als Estats Units. I en parlem amb José Ramon Ubieto, psicòleg clínic, psicoanalista i autor del llibre “El mundo pos-Covid”, i la Roser Batalla, psicòloga especialista en trauma.

El podeu sentir sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/les-claus-per-entendre-les-massacres-a-les-escoles-dels-estats-units/audio/1141525/

Nova edició dels «Atrapa» i els «Prota»

Ep! Si aquest estiu busqueu obres infantils i juvenils de qualitat doneu-li una ullada als llibres seleccionats als premis «Atrapallibres» i «Protagonista jove» que ja han iniciat la temporada, la 18a edició dels Premis Atrapallibres i la 27a dels Premis Protagonista Jove.

En aquesta ocasió, els llibres finalistes són els següents:

Podeu trobar tota la informació (inscripcions, consulta de notícies relacionades amb els Premis, accés als diferents recursos, materials que s’anirà oferint, etc.) i també altres notícies de l’actualitat del sector LIJ a la nova pàgina web que té com a domini http://www.ibbycat.cat, el nou nom amb el qual s’identifica el Clijcat i que es vincula directament amb l’entitat internacional IBBY.

Una de les novetats d’enguany és que s’obre la modalitat d’inscripció individual, que permetrà, a partir d’ara, la participació de famílies i joves pel seu compte.

https://mail.google.com/mail/u/1/#inbox/FMfcgzGpGnKPXlZTqbpfdsNhXzSJkZTr?projector=1

«Capità Lluc» a l’Ofici d’Educar

Com que aquest és el penúltim dia de programa d’aquest curs, ens hem volgut fer la foto de família amb tot l’equip que fa possible els programes des de fa sis anys: la tècnica, la Rosa Sillué; la productora, la Núria Ventura, la directora i presentadora, l’Elisabet Pedrosa i jo mateix.

Diumenge passat vam presentar, aquesta novel·la per a infants a partir de vuit anys. Està escrita per Carles Sala i amb il·lustracions de Subi. Publicat per laGalera és l’últim Premi Folch i Torres.

Un llibre ideal per a l’estiu que ens parla d’una colla d’amics i les seves aventures.
És el darrer dia del curs, i els nens planegen amb l’ajuda de l’àvia i un fuster la construcció d’un vehicle, un carro vela, que els ha de portar al destí somiat.
Qui capitaneja aquesta història és un nen cec que vol fer realitat el seu somni

La pregunta del concurs dels llibres per somiar és:

Quin és el destí del viatge d’en Lluc i la seva colla?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins diumenge 10 de juliol.
La guanyadora del darrer concurs és la Maria que s’emporta un llibre preciós, “Sunakay”, de Meritxell Martí.
Podeu sentir la secció clicant al podcast següent:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/capita-lluc-de-carles-sala/audio/1140101/

En el mateix programa es va parlar de cuina. Sota el títol de la frase de la Maria Nicolau “No cuinem, als 18 anys n’hi ha que no saben fer ni una truita”, sis llibres de cuiners reivindiquen cuinar en família com una escola de vida relacional, d’autonomia, cultural, nodridora i plaent. A “L’ofici d’educar”, Maria Nicolau, cuinera, responsable del restaurant El Ferrer de Tall (de Vilanova de Sau), ens presenta “Cuina! O barbàrie”. El cuiner Joan Roca presenta “Les delicioses aventures dels germans Roca”. La cuinera Paula Alòs, “Manduka fina”, i la cuinera Eulàlia Fargas, de l’escola de la Boqueria, “Cuinem junts” i 5 contes sobre hàbits alimentaris d'”Una mà de contes”, de TV3 . Patricia Pérez ens presenta “Cocinando en família con Montessori” i la cuinera Ada Parellada el llibre “Receptes al rescat”.

El podcast:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/maria-nicolau-no-cuinem-als-18-anys-nhi-ha-que-no-saben-fer-ni-una-truita/audio/1140103/

De visita a la García Márquez

Ara fa un mes es va inaugurar la nova biblioteca Gabriel García Márquez al barri de Sant Martí, a Barcelona. N’havia vist algunes imatges i tenia ganes de fer una visita.

Amb el mòbil a la butxaca i la llista que tinc per a les primeres visites com a usuari vaig entrar. El primer que vaig notar va ser l’olor a fusta, una olor agradable que embolcalla tot l’edifici. Després vaig admirar l’estructura, l’edifici per on s’escola la llum natural, i les escales escherianes que es troben al centre de tot.

El que més em va costar és situar-me perquè no vaig ser capaç de trobar els llibres de pedagogia i em va tocar preguntar on es trobaven. La senyalització no la vaig entendre…

Tampoc vaig localitzar cap dels cinc títols que volia consultar. Bé, potser caldrà esperar que s’acabi de catalogar i posar a disposició dels usuaris tot el fons que imagino encara estan ordenant.

Crec que serà un espai molt útil com, de fet, ho son totes les biblioteques. És d’agrair que s’aposti per la cultura com element transformador de la vida, de les relacions entre les persones i per intentar que siguem tots plegats una mica més feliços.

Llarga vida a la Biblioteca Gabriel García Márquez!