«Cesc i Alabert», els millors amics

De tant en tant vaig a Brussel·les per afers familiars i entre altres coses procuro passar per alguna de les llibreries que allà hi ha. La setmana passada, aprofitant que estàvem molt a prop de la Place Flagey, vaig visitar la llibreria que porta el mateix nom: Flagey. Estan especialitzats en còmics i també hi ha una secció d’infantil i juvenil.

Em va agradar veure una nova aventura d’en Cesc i Alabert, en aquest cas intentant fer una passejada amb bicicleta. Resulta que l’Alabert no és massa destre amb la bicicleta i, com podem imaginar, a mesura que avancen les pàgines la cosa apunta al desastre, com així succeeix. És molt còmic, tot plegat.

No el vaig comprar perquè els de l’editorial Cruïlla el publicaran aviat (el 7 de març) en català i potser, més endavant, encara la tercera aventura dels dos inseparables amics, que ja es pot trobar en anglès i va d’unes galetes desaparegudes, hahaha!

Pel qui no conegueu aquest parell, us recomano el primer Cesc i Alabert que ens explica com juguen a fet i amagar. Tot el relat és deliciós i, com passa sovint, en Cesc que és la guineu, sempre guanya a l’Alabert, l’os, perquè no és gaire bo amagant-se. El final és fantàstic perquè respon a la pregunta: I si guanyar no fos el més important?

Lectura recomanada per al cicle infantil

LES DADES:
Títol: Cesc i Alabert
Autor: Chris Naylor-Ballesteros
Il·lustrador: Chris Naylor-Ballesteros
Traductora: Maria Bertran
Editorial: Cruïlla
Pàgines: 32
Barcelona, 2023

En David i en Capi, quin parell!

L’autora Swapna Haddow ha publicat cinc llibres de la sèrie “David Colom”. En català, de moment, en tenim un parell. El primer és aquest «Com tractar amb gats malvats i conservar (gairebé) totes les plomes»

El relat està centrat en una parella de coloms, en David i en Capi, que es fan amics arran d’un intent fallit de pispar un croissant, a resultes del qual, en David resulta ferit d’una ala.

Una amable dona, el recull i se l’emporta a casa seva per guarir-l’ala, fet que fa que els dos coloms es posin molt contents en imaginar-se un paradís de pa ratllat, galetes i altres llaminadures.

En arribar a la casa veuran amb certa desil·lusió que allà també hi viu una gata -la gata malèvola, l’anomenen- i ells queden confinats a una mena de cobert des d’on veuen a través de les finestres tot el que hi ha dins la casa.

Només hi ha una solució. Fer fora de la casa la gata i, per aquest motiu, prepararan un pla, o millor, una sèrie de plans força enginyosos, per fer que la gata surti de la casa.

Ho aconseguiran? Sí, però hi haurà conseqüències.

Un dels encerts del relat és la manera com està narrat, amb molt d’humor i també com està il·lustrat perquè a cada pàgina trobem dibuixos en blanc i negre força divertits de la Sheena Dempsey, plens de bafarades que fan riure molt.

En una altra ocasió parlarem de com funciona de bé el relat quan hi ha una parella que es complementa, com passa amb Batman i Robin, El Quitxot i Sancho, Mortadelo i Filemón, Epi i Blas, i tants i tants altres.

Són 164 pàgines, dividides en capítols, i la lectura és recomanada per als infants a partir de set-vuit anys.

LES DADES:
Títol: David Colom
Autora: Swapna Haddow
Ilustradora: Sheena Dempsey
Traductora: Anna Llisterri
Editporial: Flamboyant
Pàgines: 164
Barcleona, 2023

«Les aventures d’en Lester i en Bob» mini-relats que van directes al cor

Lester i Bob formen un duet encantador. Són molt diferents l’un de l‘altre però això no importa, perquè, al cap i a la fi, tots som diferents, no? La qüestió és acceptar-nos tal com som.

En Lester és un ànec (homenatge de l’autor a l’ànec Donald disneià) que va amb una boina francesa al cap i és molt xerraire i de pensament àgil. També és agosarat i té respostes per a tot. En Bob és un os, gran i bon jan, que es dedica sobretot a cuinar deliciosos pastissos (ens recorda als Mumin). Són molt bons amics.

Els veiem a la coberta sobre un fons vermell que ens crida l’atenció. Ambdós amb un cartell que mostra el seu nom. El de l’ànec ben gran i el de l’os més petit i discret, si fa no fa com els seus ulls perquè l’ànec els té lleugerament més grans i ens indiquen una mirada desperta i, canvi, en Bob, els té més menudets, com endormiscat, indicant-nos que és més tranquil.

Obrim el llibre i, oh, Sorpresa!, ens trobem vuit pàgines on ens expliquen qui son, a manera de presentació, molt abans d’arribar a la pàgina on llegim el títol, el nom de l’autor i la editorial, i on iniciarem la primera de les petites aventures.

Són uns relats de diferent llargada que tenen en comú la calidesa, el joc verbal d’en Lester i un final més o menys obert que ens ajuda a reflexionar sobre el què hem llegit i, sobretot, ens porta a passar pàgina perquè volem saber més d’aquest parell tan encantador.

De moment, l’editorial Meraki ha publicat dos volums “Les aventures d‘en Lester i en Bon” i “Les noves aventures d’en Lester i en Bob” en una enquadernació extraordinària i molt cuidada.

El primer volum conté sis petites històries molt entretingudes. Només en una d’elles, apareixen uns altres animals, uns cocodrils jugant a petanca. Veiem com en Lester es vol colar a jugar amb ells, malgrat l’oposició d’en Bob que li diu que els cocodrils se’l menjaran. Però en Lester és enginyós i es pinta tot ell de color verd, com si fos un cocodril, però quan comença a ploure i la pintura s’esborra, ai…

Així és l’ànec, un agosarat sense vergonya que es capaç d’aparèixer amb un barret de copa, un corbatí i un fulard, amb dues entrades per anar a la cerimònia del lliurament dels Premis Nobel amb el seu amic l’os. I obligar-lo a ell també a posar-se un barret i un mocador al coll.

Les aventures més gracioses i que millor expliquen la relació dels dos protagonistes, giren al voltant dels pastissos que prepara en Bob. En una d’elles, no vol compartir amb ningú l’excel·lent pastís de mango que ha fet però quan arriba en Lester, se’l troba clavant rètols indicant que els pastissos son per a ell i no els pensa compartir. Però en Lester, ràpidament li diu que l’ajudarà a clavar els rètols.

Cadascuna de les mini-històries colpeja directament al nen, i al nen que vam ser, i ens transmet optimisme i una calma enorme. La seva lectura també ens empeny a emplenar les omissions i ens convida a pensar què ens deixa obert, sempre, la darrera de les vinyetes, per a que la completem nosaltres.

Uns relats breus que traspuen una atmosfera tranquil·la i amable que és d’agrair. Relats humorístics adequats per a infants entre sis i vuit anys però que als adults també ens agradaran, segur. Frases curtes a l’esquerra i il·lustracions sòbries a la dreta, amb detalls que, de vegades, se’ns poden passar per alt però que en una segona lectura ens fan somriure una mica més, si cap.

LES DADES:
Títol: Les aventures d’en Lester i en Bob
Autor: Ole Könnecke
Il·lustrador: Ole Könnecke
Traductora: Núria Albesa
Editorial: Meraki
Pàgines: 63
La Seu d’Urgell, 2023

«Gos Pudent i la màquina del temps», una aventura espaciotemporal

L’aventura número dotze d’en Gos Pudent i en Gatxafat té un títol ja ens ho diu tot: La màquina del temps! I, efectivament, va d’això, d’un viatge en el temps que fan en Gos Pudent i en Gatxafat per arribar a la infantesa del gat i mirar d’evitar que el camió li passi per sobre i el deixi pla com una coca.

La màquina en qüestió és un contenidor de la brossa amb un cartell enganxat on es pot llegir:
Contenidor per viatjar en el temps.
Sisplau, tanca la tapa quan entris
i digues la paraula màgica.

I quan diuen les paraules màgiques s’inicia una aventura esbojarrada amb els altres protagonistes habituals (el caniche i el basset) i el transfons d’una amistat entre un gat i un gos que està per damunt de tot.

M’ha agradat la manera que té en Marc Boutavant d’introduir detalls que no estan explicats i fer-nos coneixedors de personatges de la literatura infantil com el Gat de Cheshire o el gat amb botes, i altres dels dibuixos animats com el gat Félix o el gat Silvestre. Ah! I també una referència als còmics de l’Astèrix (es nota que són francesos)

Les tecnologies són una constant en aquesta darrera història i trobo que és molt encertat el tractament que es dona a l’ús i abús de les xarxes socials, justament en aquests moments que se’n parla molt dels perills i dels avantatges que ens proporcionen.

Un relat per llegir en veu alta i riure pels descosits.

Sovint diem que la literatura ha d’entretenir i fer-nos pensar però no cal que contingui “moralina” ni que sigui políticament correcta. La sèrie del Gos Pudent potser té molt d’èxit entre els infants per això precisament, perquè ens diverteix i ens fa passar una bona estona.

Recomanat per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Gos Pudent i la Màquina del Temps
Autor: Colas Gutman
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 96
Barcelona, 2023

I recordeu que el mes de gener tindrem a en Marc Boutavant a l’Hospitalet i a Rubí!

«De falsos perros y verdaderos leones», humor salvatge

La tornada a la normalitat post-vacacional sol anar acompanyada de retrobaments familiars i converses sobre les experiències viscudes i els llocs visitats (els qui han pogut viatjar, esclar).

De vegades, et porten un regal i, en el meu cas, ho tenen fàcil perquè em fan feliç amb un llibre infantil del país en qüestió o, en el seu defecte, una edició de “El petit príncep” per a la col·lecció.

Enguany, uns dels que m’han arribat són de l’autor i il·lustrador argentí Pablo Bernasconi i formen part de la col·lecció Burundi. El nom —Burundi— és una pista per saber de què va la cosa. Són aventures situades en aquell petit país centre-africà i estan protagonitzades sempre pels mateixos animals i un estrany que es relaciona amb ells als diferents llibres.

El primer de la sèrie és “De falsos perros y verdaderos leones” i ens conta la peripècia d’un gos que arriba al lloc on el cérvol i el conill estan tranquil·lament menjant una poma i albirant la posta de sol. Amablement li ofereixen una poma i el gos diu que no, que ell no menja fruita, només carn, perquè és un lleó.

A partir d’aquest moment van apareixent la resta d’animals de la sèrie (la zebra, el mico, el rinoceront, etc.) i intenten convèncer-lo amb tots els arguments possibles que és un gos, però ell n’està convençut que és un lleó. El final del relat és molt emotiu.

A banda de la història que fa riure bastant, convé destacar les il·lustracions fetes amb collage digital. Són molt expressives, entenedores i de gran qualitat.

Un àlbum recomanat per al cicle inicial.

He buscat si estava publicat en català i, oh, sorpresa! Resulta que alguns títols de la col·lecció estan en català, editats per la mateixa Catapulta, l’any 2020. Ho desconeixia aquí podríem obrir una reflexió, però com a la novel·la «La Història interminable», això és una altra història per ser contada en una altra ocasió.

LES DADES:
Títol: De falsos perros y verdaderos leones
Autor: Pablo Bernasconi
Il·lustrador: Pablo Bernasconi
Editorial: Catapulta
Pàgines: 32
Buenos Aires, 2020

«La meravellosa granja d’en McBroom» a l’Ofici d’Educar

Diumenge vam començar la desena temporada de l’Ofici d’Educar a Catalunya ràdio. Estic content perquè serà la vuitena temporada en que podrem presentar alguns bons títols de literatura infantil i juvenil. Com que és la desena, ja podeu imaginar que farem alguna festa per celebrar-ho. Us avisarem en el seu moment.

Per començar la temporada vam presentar “la meravellosa granja d’en McBroom” un llibre reeditat per Blackie Books que havíem llegit en castellà a l’escola fa molts anys, en la publicació d’Alfaguara.

La novel·la, té quatre capítols i és una bona manera d’iniciar en la lectura d’aventures a l’alumnat a partir de quart de primària.

En McBroom explica en primera persona com després d’abandonar la residència a Connecticut s’han instal·lat a la nova finca d’Iowa, però abans de començar a gaudir-ne amb tranquil·litat es troben amb un incòmode problema, un veí, el senyor Jones, intenta recuperar el terreny que els va vendre per compensar els escassos rendiments de les seves males terres. No serà l’únic inconvenient a què s’enfrontin. Els vendavals propis de la zona, que provoquen insòlites situacions, els atacs que les llagostes atretes per l’olor de les panotxes i, fins i tot, la presència de fantasmes són altres assumptes amb que es trobaran.

Com que era una lectura que havíem fet amb la meva néta, la vam convidar a compartir la gravació i conèixer els estudis de Cat Ràdio. Per això la veieu a la fotografia aguantant una albergínia i l’exemplar d’Alfaguara.

Com sempre, vam fer una pregunta relacionada amb el contingut de la novel·la per participar al concurs i, si teniu sort, endur-vos l’exemplar, regal de l’editorial.

La pregunta sobre el llibre “La meravellosa granja d’en McBroom” és:

Quants fills té en McBroom?

I també vam anunciar el guanyador del darrer llibre de la passada temporada «Te de maduixa la cau del teixó»: En Julen Domínguez. L’enhorabona!

Podeu tornat a escoltar la secció clicant al podcast següent:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/la-meravellosa-granja-den-mcbroom-de-sid-flesihman/audio/1181221/

……………………………………………..

Al mateix programa es va parlar sobre lectura i perquè un de cada set infants finalitza la primària a Catalunya amb un baix nivell de comprensió lectora i amb risc de patir fracàs escolar

Hi van participar la Marta López, directora del programa Lecxit de la Fundació Bofill, la Mar Esteve Ràfols, doctora en Pedagogia i autora de “L’escola, casa de lectura” i l’Héctor Ruiz, investigador i divulgador científic, autor de “Com aprenem?”

Us apunto resumides les deu idees que van desenvolupar. Però podeu llegir l’article ampliat que ha escrit l’Elisabet Pedrosa al web de Catalunya ràdio, clicant a https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/deu-estrategies-per-combatre-la-baixa-comprensio-lectora/noticia/3248555/

1a. Fomentar l’aprenentatge tècnic de la comprensió lectora
La comprensió lectora depèn bàsicament de la capacitat de descodificar de manera fluida el llenguatge escrit i convertir-ho en el seu equivalent oral. I depèn també de la capacitat d’entendre el missatge, la comprensió lingüística, que depèn dels propis coneixements i que l’escola ajuda a compensar, argumenta Héctor Ruiz.
Per aconseguir-ho, s’han d’entrenar una sèrie d’habilitats prelectores: comprendre que la llengua oral està formada per un nombre finit de sons, separar-los, manipular-los i casar-los amb els símbols: la consciència fonològica per a alguns infants és òbvia, però per a d’altres no ho és, apunta l’investigador.

2a. Que ningú es quedi enrere
Calen recursos més individualitzats per als infants i centres que ho necessiten. Hi ha una bretxa en la comprensió lectora de 50 punts, fet que suposa un curs de diferència, entre els centres de màxima complexitat i els que no ho són, explica Marta López.

3a. Millorar la transferència entre la comunitat científica i la comunitat educativa
La majoria de nens aprenen a llegir i escriure, fem el que fem, mentre que un terç dels alumnes es queda enrere si no optem per mètodes realment eficaços, explica Héctor Ruiz.

4a. Potenciar l’oralitat en tot el procés educatiu
A educació infantil ha de ser molt rellevant el llenguatge oral, perquè és la base de tota l’educació posterior, puntualitza la pedagoga Mar Esteve. Als infants nouvinguts se’ls posa a llegir quan la part del llenguatge oral encara no està assolida ni segura, lamenta la pedagoga.

5a. Testimoniar amb la lectura
Una manera de començar a llegir és que algú davant teu llegeixi, sigui un model, per entendre què vol dir llegir, apunta Mar Esteve. Hi ha infants que dominen la descodificació i no tenen l’hàbit lector.

6a. Crear vincle. Programa Lecxit
Al programa Lecxit els arriben infants que viuen la lectura com un espai de judici en què, si s’equivoquen, seran penalitzats, reconeix Marta López, directora del projecte.

7a. L’escola, casa de lectura
Que l’escola sigui una invitació constant a la lectura: temps i espai per llegir a l’escola i construir un sentit de la lectura, demana la pedagoga Mar Esteve. Unes biblioteques escolars ben dotades i amb unes bibliotecàries que facin una bona prescripció lectora, demana el professor Gerard Furest, que alerta que en els últims cursos s’han tancat biblioteques escolars.

8a. Millorar la formació docent
Mestres i professors motivats que, al seu torn, hagin estat ben formats en comprensió lectora, demana el professor i filòleg Gerard Furest. L’objectiu és ensenyar a llegir de la manera més efectiva i adaptada a cada infant, ens recorda Héctor Ruiz.

9a. Aprendre a llegir sense tecnologia
La tecnologia no és el mitjà més adequat per aprendre a llegir, i només quan es domina la competència lectora, es pot treballar una competència digital sana.

10a. La comprensió lectora, una responsabilitat de tots
La comprensió lectora és responsabilitat de tots, conclouen els experts: l’escola, els mitjans, la societat, les famílies i sobretot de l’administració al capdavant.

«La meravellosa granja d’en McBroom», una història clàssica divertida

Entre el 1966 i el 1971, Sid Fleischman va escriure quatre de les moltes històries protagonitzades pels McBroom, una família que va tenir la mala sort d’ensopegar amb un home entremaliat i dolent.

La Melissa i en Josh McBroom són un matrimoni de grangers i amb els seus onze fills deixen enrere la seva improductiva granja de Connecticut i marxen a Iowa a la recerca de millors terres per cultivar. De seguida trobaran un lloc ben especial per establir-hi la granja i on passaran coses increïbles que ens faran riure de valent.

Bé, la terra que compren per establir-se se la ven un tal Heck que els estafa perquè la terra és a sota d’un estany.

Però els McBroom són afortunats perquè l’aigua de l’estany s’asseca ràpidament i les collites creixen a gran velocitat. És una bogeria.

Mal m’està el dir-ho, però la veritat és que no vam trigar gens a treure’n un profit considerable. A Connecticut teníem sort si aconseguíem una collita l’any. Ara fèiem tres o quatre collites cada dia.

En Heck intentarà de totes totes recuperar la seva terra però acabarà fracassant. Segur que el seu comportament ens portarà converses sobre la honestedat.

La primera de les històries és En McBroom explica la veritat i narra de manera divertida l’arribada de la família a Iowa.

La segona, En McBroom i la gran ventada éxplica com en McBroom es trenca una cama a causa del vent, un vent més fort del que es pot arribar a imaginar i que obligarà a la família empescar-se-les per tal que el vent no s’emporti la casa volant ni arrenqui tota la fèrtil terra del seu hort.

—Pare, les llebres tenen ales?
Vaig riure.
—No, Polly.
—Llavors com pot ser que hi hagi una bandada de llebres sobrevolant la casa?
—Valga’m Déu! Un estol de llebres travessaven el cel batent les orelles i formant una ve baixa perfecta, anaven cap al nord. Llavors vaig entendre que s’acostava una mica d’aire.

El llibre, molt ben editat per Blackie Books, conté dues històries més i, especialment, la darrera, El fantasma d’en McBroom, fa riure molt.

El llibre és il·lustrat pel gran Quentin Blake i es converteix en un clàssic meravellós.

Recordo que a l’escola l’havíem llegit amb els alumnes de cinquè de primària, en la versió castellana d’Alfaguara, i havíem fet il·lustracions a la manera de Quentin Blake que feien molta gràcia.

Destaquem la excel·lent traducció de Jordi Martín.

LES DADES:
Títol: La meravellosa granja d’en McBroom
Autor: Sid Fleischman
Il·lustrador: Quentin Blake
Traductor: Jordi Martín Lloret
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 98
Barcelona, 2023

«En Marc i en Moha», l’inici d’una saga molt divertida

Els dos herois protagonistes del primer còmic conjunt dels danesos Kim Fupz Aakeson i Rasmus Bregnhøi, són dos nois descarats, que contínuament es fan bromes entre ells i tenen el cap ple de ximpleries (com ha de ser). Són les ximpleries habituals que tots recordem o coneixem.

El llibre ens mostra deu històries de les coses que els passen a en Marc i en Moha i no pretén moralitzar, ni educar ni res que se li assembli. Només és un entreteniment que l’únic que fa és generar ganes de llegir més aventures d’aquests nois descarats, sorollosos, que es barallen i al moment són els millors amics, i sobretot, usen un vocabulari que potser no agradarà a alguns adults que pertanyen al grup de pares i mares que tenen els seus fills entre cotons, en una bombolla. Està bé quan els adults deixem que els nens siguin nens i els llibres no venen amb càrrega de moralina afegida.

En Marc i en Moha van pels carrers vivint les seves petites aventures i no sempre són bones pensades.La primera de les situacions que llegim es titula “Nous veïns” i és quan es troben per primera vegada perquè en Moha s’acaba de traslladar al barri. Discuteixen però quan la mare d’en Marc el crida a dinar i després li pregunta amb qui parlava al carrer, ell li respon: Amb el meu nou amic.

Cada episodi té unes 8-10 pàgines i són realment divertits. Mengen panses durant el Ramadà, juguen a futbol, tornen boig al monitor de natació, busquen la disfressa perfecta per a Hallowen, són poc amables amb el nòvio de la mare, etc. De fet, són ells dos contra el món, o millor contra els adults.

Ja ho he dit abans, però torno a recordar que és un còmic que agradarà perquè és fàcil de llegir i perquè als nois (aquí no sé si tothom estarà d’acord) els anirà bé tenir una figura masculina amb qui identificar-se. Ara mateix, costa de trobar protagonistes nens que siguin positius, divertits i una mica gamberros. El mercat està apostant per les noies potents, valentes i formidables i els nois no acaben de trobar un model que s’assembli a ells o en qui emmirallar-se. Potser és qüestió de trobar l’equilibri. O, tal vegada són modes, no ho sé, però que hi ha tema, segur.

Un agraïment a l’editorial Takatuka per apostar per aquesta nova col·lecció de còmic infantil-juvenil que ens farà passar bons moments.

La traducció de la Maria Rossich és molt encertada. Introduir paraules com “mola”, “hòstia” o “mè”, per exemple, em sembla encertadíssim.

Lectura recomanada a partir de 9 anys.

LES DADES:
Títol: En Marc i en Moha
Autor: Kim Fupz Aakeson
Il·lustrador: Rasmus Bregnhøi
Traductora: Maria Rossich
Editorial: Takatuka
Pàgines: 104
Barcelona, 2023

Aquest còmic ha estat guardonat amb el Premi Scriver 2016 de Dinamarca.

La fitxa:

«Orbie, dibuixa’m un xaibotó», un àlbum delirant

En Fred fa setmanes que intenta, sense èxit, dibuixar un “xaibotó” però no se’n surt. La solució, segons ell, és demanar ajuda a la seva amiga Orbie (ha vist que és la il·lustradora que apareix a la coberta).

Però hi ha un problema: Li ha d’explicar què és un “xaibotó”, és clar! I no serà fàcil perquè és una paraula que s’ha inventat i li resulta complicat d’explicar. Cada vegada que ho intenta s’empatolla més i més. Però és tossut i no pararà fins que l’Orbie li dibuixi l’animal que s’ha inventat. Aquí, recordem la cèlebre frase “dibuixa’m un xai” del Petit príncep i pensem que la cosa acabarà de manera similar.

El que no imagina en Fred és que l’Orbie cada vegada es posa més nerviosa, irritada, colèrica, i ho veiem en les expressions de la seva cara (és genial!)

Un àlbum divertit (boig, seria millor) que juga perfectament amb el llibre com a objecte, relacionant els personatges a través de les pàgines.

L’humor de l’autor, en Frédérick Wolfe, i la versatilitat amb els colors de l’Orbie, la il·lustradora, ens presenten uns personatges amb expressions còmiques que reflecteixen prou bé com va degenerant la situació.

És un encert fer que els autors esdevinguin, al seu torn, personatges del llibre (no és la primera vegada que això succeeix, però es veu poc) perquè ens proporciona l’oportunitat de parlar amb els infants dels diferents oficis de les persones que fan un llibre.

El final obert ens convida a pensar en una segona part.

Una lectura recomanada a partir de cicle inicial i per als fans de “El Petit Príncep” en particular.

LES DADES:
Títol: Dibuixa’m un xaibotó
Autor: Frédérick Wolfe
Il·lustradora: Orbie
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Birabiro
Pàgines: 40
Barcelona, 2023

«Uxío i amics», un àlbum fantàstic i divertit  

L’editorial Astiberri fa temps que aposta pels còmics o tebeos en format àlbum. I ho fan molt bé. Ja vam comentar “Avni” el 29 de juliol de 2021 en aquest blog i ara recomanem el segon volum de les aventures d’un nen, l’Uxío, que tots voldríem tenir a l’aula.

L’Uxío és un infant molt imaginatiu i somiador i en aquest segon llibre (es pot llegir, independentment del primer) segueix el mateix esquema de l’anterior: Algunes aventures curtes d’un parell de pàgines combinades amb d’altres més llargues. Totes, però, plenes d’humor i tocs poètics. També trobarem missatges ecologistes i alguns relats que trenquen la quarta paret i ens reclamen la nostra participació.

Mireu aquest relat de dues pàgines, per exemple:

Ja ho veieu, línies ben definides, sense filigranes, contínues sorpreses visuals, poc text que afavoreix la lectura als infants a qui els costa, molt de color i diversió assegurada.

En aquest “Uxío i amics” hi ha dos personatges que acompanyen el noi. Un és l’Ana, la seva millor amiga, la veiem a la coberta, i l’altra és la gosseta Rosenda, que també hi apareix a la coberta.

Una alenada de vida, recomanada per als infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Autor: Martín Romero
Il·lustrador: Martín Romero
Traducció: Adriana Plujà
Editorial: Astiberri
Pàgines: 64
Bilbao, 2023