«El consultori de la senyora Ainou» a L’Ofici d’educar

Ahir vam presentar aquest enginyós àlbum que ens mostra situacions quotidianes que potser hem viscut a casa. Els protagonistes són animals humanitzats amb petits problemes, que busquen la solució preguntant i demanant consell que és una bona manera de resoldre les coses.

Potser els avis i les àvies, en llegir el títol tindran un “dejà vu” amb un programa radiofònic molt popular entre el 1947 i 1984.

El llibre esn parla de com un grup d’animals fa les seves preguntes mitjançant cartes que envien al consultori de la senyora Ainou, que ho sap tot.

A cada doble pàgina, al full de l’esquerra llegim la pregunta i tot seguit la resposta. A la dreta, unes imatges precioses de la Rocío Bonilla que fa la interpretació de la pregunta.

La primera carta és de la Blanca, l’ossa a qui la seva mare li fa menjar salmó, quan ella prefereix la mel. A la següent doble pàgina, l’esquirol Pol no sap que fer perquè el pare li diu que vagi descalç per casa i l’àvia li diu que se li faran els peus amples i agafarà una pulmonia.Després, l’ovelleta que no vol que li gastin el nom, el gat que té molt de fred al lloc on viu, el teixó que li demana consell sobre com començar un conte per a un concurs, la libèl·lula, el rat penat, etc.
Cap al final, l’Eric Sont, l’eriçó que juga a futbol amb els gallines vol saber què pot fer perquè li passin la pilota i quan rep la resposta, intrigat torna a escriure amb un “Qui és vostè?”. És el moment en que ell i tots els animals segueixen algunes pistes fins arribar a casa de la senyora Ainou. No es diu ni se li veu la cara però els nois i noies que llegeixin el llibre segur que sabran qui és la senyora Ainou.

És una lectura que recomanem per a infants a partir de vuit anys, però que poden llegir abans, si els acompanya un adult. Està editat per Flamboyant i té 44 pàgines. La Meritxell Martí i la Rocío Bonilla fan un extraordinari tàndem.

Com a cada programa, vam fer una pregunta relacionada amb el llibre. Si participeu en el concurs, estareu donant-nos suport i, a més, podeu guanyar el llibre gràcies a la gentilesa de l’editorial Flamboyant.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «El consultori de la senyora Ainou» és:

Quin animal té un problema amb la pilota?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 14 de desembre.

La guanyadora de l’anterior concurs sobre el llibre «Llop a la neu» és la Mònica Monteagudo. L’enhorabona!

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/el-consultori-de-la-senyora-ainou-meritxell-marti-edflamboyant/audio/1263242/

…………………………………….

I si voleu saber que en pensen els mestres de la situació actual de l’educació, el programa obre la”Sala de mestres” per conèixer la situació de les escoles, i com s’ho maneguen els mestres per superar els obstacles.

Els mestres senten que estan sostenint la complexitat del sistema educatiu, però, a quin preu? “Pinten bastos per a la docència!” exclama una mestra”. “Els han venut un sistema educatiu inclusiu, difícil de fer realitat amb els recursos actuals” lamenta un altre mestre.
Se senten sobrepassats amb els nouvinguts i les neurodivergències, i molt tensionats, reconeixen tots. I se’n surten gràcies a la força dels equips docents, i la complicitat de les famílies.

Per escoltar el programa, cliqueu a:

https://www.3cat.cat/3cat/mestres-sostenim-la-complexitat-pero-no-podem-atendre-amb-dignitat/audio/1263244/

«El camí groc», un relat atemporal d’Sven Nordqvist

Els mons que crea el suec Sven Nordqvist són fascinants i plens de detalls, situen els personatges en paisatges molt acolorits, plens de detalls i criatures estranys. Segur que heu tingut a les mans algun títol de la popular sèrie d’En Pettson i en Findus.

S’acaba de publicar un nou títol d’aquest autor i també hi ha molts detalls curiosos i sorprenents al nou llibre, amb una trama on no hi ha cap altra intenció que divertir-nos amb les imatges.

Comença amb un nen sense nom que es desperta en un bosc desconegut, un lloc estrany. Recorda la Dorothy del mag d’Oz, envoltat d’uns personatges diminuts que l’ajudaran a trobar el camí a casa, un camí grog, com el títol del llibre. De fet, el camí és el veritable protagonista del relat, perquè l’argument no és més que una excusa per presentar-nos imatges acolorides que ens recorden altres escenaris o personatges de la literatura.

Hi ha, per exemple, un gegant que esculpeix catedrals amb les roques que tenen forma de peces de lego o una noia que s’arrauleix sota un mosaic de camps de conreu del paisatge.

Si us hi fixeu, mentre aneu llegint, segur que també reconeixereu el capità Nemo, l’Alicia o la Sireneta, altre altres.

Una peculiaritat que usa en Nordqvist en aquest llibre són unes vinyetes, com si fossin tires de còmic que ens proporcionen informacions del que està succeint. Són un punt curioses però crec que sense aquests apunts, el relat hagués planat igual de bé.

És un bon llibre que agradà a infants i adults. Conserva l’estil de l’autor, un món rural, idíl·lic, personatges peculiars i ambients plens de vida.

Un llibre enginyós que recomanem a partir de cicle inicial.

Llegiu-lo centrant-vos en el camí i el viatge.

LES DADES:
Títol: El camí groc
Autor: Sven Nordqvist
Il·lustrador: Sven Nortdqvist
Traductores: Amanda Eda Monjonell i Dea Marie Mansten
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 32
Barcelona, 2025

«L’intercanvi» a L’ofici d’educar

Ahir vam presentar un relat enginyós protagonitzat per dos personatges prou coneguts de la literatura infantil, El llop i la Caputxeta que fan un intercanvi escolar.

Només amb aquesta premissa ja se’ns obre la ment a imaginar i a inferir què passarà a casa de la família Llop quan arribi la Lisa a conviure amb ells i a l’altra banda quins perills viurà la família Caputxeta amb la arribada del llobató.

A la coberta, en Max Llop i la Lisa Caputxeta, cara a cara. Són els dos protagonistes de l’intercanvi escolar. La Lisa va a una escola de caputxetes que han organitzat una setmana en la que cada família intercanviarà la seva filla amb una família Llop.

Paral·lelament coneixem en Max Llop que anirà a conviure a casa d’una família Caputxeta.

El relat epistolar està ben pensat perquè durant cinc dies en Max Llop i la Lisa Caputxeta escriuen cada vespre una carta a la seva família explicant com els ha anat el dia, què han fet i com és de diferent la família que els ha tocat.

La idea és enginyosa i està organitzada com una petita novel·la que defuig del que inicialment podíem pensar. Sobretot, les cartes de la Lisa són divertidíssimes perquè els llops la porten al dentista a esmolar-li les dents, al perruquer perquè li talli les trenes, i li ensenyen tècniques, com diuen ells, de Terror glacial.

Les cartes del llobató Max fan una mica més de por, perquè els seus impulsos carnívors el portaran a fer alguna malifeta.

A banda de passar una bona estona i viure diverses emocions (por, riure) hi ha una mena de missatge que potser no l’acaben de veure els joves lectors però resulta interessant. Té a veure amb com som de diferents i com ens costa atansar-nos i conèixer les seves opinions dels altres, discutir-les, rebatre-les. No és fàcil perquè acostumem a ajuntar-nos amb els que pensen com nosaltres. Fer l’esforç de saber quin és el pensament d’altri és una manera de començar a resoldre els conflictes.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Bindi Books.

La pregunta per al concurs sobre el llibre “L’intercanvi” és:

Com es diu la nena de la família Caputxeta?

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 8 de juny.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre 102 dites il·lustrades per a tothom és
la Irene Gutierrez. L’enhorabona!

Podeu escoltar el pòdcast clicant a: https://www.3cat.cat/3cat/lintercanvi-de-lorelei-karol/audio/1245759/

«El frac del pingüí», contes que expliquen (o no) perquè són com són alguns animals

Tenia gairebé oblidats els relats breus del gran Antoniorrobles i, ara, en llegir aquests contes d’en Carlos López, m’han vingut al cap i m’han fet recordar les bones estones passades a l’escola dramatitzant els seus contes amb el infants de P5 i P4. Eren els anys de principi dels 80. A la tarda, els llegia una històriate breu i la representàvem. Generalment eren d’animals i força divertits. Després apreníem com eren aquells animals, què menjaven, com es deien, etc.

Aquest “El frac del pingüí (i altres contes d’animals)” ens presenta una quarantena d’històries que tenen un punt nonsense i parteixen d’una pregunta que ben bé podria entrar dins del mon rodarià. Per exemple, si preguntem “perquè els estruços no volen?” o “perquè les zebres tenen ratlles?”, el cervell de l’infant comença a imaginar respostes inversemblants, curioses i divertides, similars a les que proposa l’autor.

Els textos són molt breus. Mireu aquest, si voleu saber perquè les cabres tenen barba, i ho entendreu.

Tot el que s’explica és ficció però ens obre el camí a investigar com són en realitat aquests animals o, també a trobar noves interpretacions de les característiques físiques de cada bèstia.

Un llibre ideal per llegir a casa o per començar una sessió a la biblioteca escolar.

Recomanat per al cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: El frac del pingüí (i altres contes d’animals)
Autor: Carlos López
Il·lustrador: Christian Inaraja
Editorial: Baula
Pàgines: 88
Saragossa, 2025

Lectures recomanades «Sant Jordi 2025»

Recordo que a l’Hospitalet, a finals dels anys 80 i principis dels 90, fèiem unes trobades mensuals on hi participaven mestres, bibliotecaris i algun llibreter. Ens reuníem al Centre d’Estudis i xerràvem de literatura, d’animació a la lectura i de com podíem fer de la nostra ciutat un lloc més lector. Una de les accions era un butlletí anomenat “Sopa de lletres”, com el grup, on publicàvem temes, entrevistes a autors, receptes per invitar a la lectura, i tot allò relacionat amb l’educació literària dels infants i joves.

En un dels butlletins, abril de 1990, li vam demanar a la Roser Capdevila que ens fes la il·lustració per a la coberta. Han passat 35 anys però encara conservo aquell butlletí on es veu el drac muntat a una vespa passant pel damunt d’un Sant Jordi abatut, i una gallina que llegeix.

Aquest és l’estil de la Roser Capdevila: sorneguer, enginyós i amb un punt subtil que ens obliga a mirar una mica més enllà del que es veu a simple vista.

Aquest dies a les escoles s’està preparant la Diada de Sant Jordi perquè tot just en tornar de les vacances celebrarem un dels esdeveniments més esperats del curs.

En aquest blog, fa setze anys vam començar a pujar recomanacions de lectures que ens han agradat. Normalment dos cop l’any, coincidint amb els dies previs a Nadal i Sant Jordi. Les podeu trobar a la pestanya superior, allà on diu Recomanacions. Guies de lectura.

Acostumem a dir que la tria sempre és personal i consensuada amb un petit grup de mestres, llibreteres i bibliotecàries amigues. Si us serveixen d’orientació, ja ens va bé, però sempre aconsellem que aneu a les llibreries i biblioteques i remeneu, pregunteu i llegiu pensant en els vostres alumnes.

Us passem el llistat, ordenat per cicles. Al final, trobareu el tríptic que podeu descarregar.

CICLE INFANTIL

Blau Pop
Aurore Petit. Combel
Cesc i Alabert. On són les galetes?
Chris Naylor-Ballesteros. Cruïlla
La bicicleta del senyor Ruraru
Hiroshi Ito. Club Editor
Un any molt enfeinat
Leo Lionni. Kalandraka
Don Romualdo
Margaria del Mazo. Tres Tigres Tristes
El monstre blau
Petr Horácek. Joventut
¡Yo puedo sola!
Kathrin Scharer. Lóguez
La Júlia i els seus amics. Estiu
Marianne Dubuc. Tramuntana
El drac forner
Devin Elle Kurtz. Astronave
On amagar una estrella?
Oliver Jeffers. Andana

CICLE INICIAL

Menjacabòries
Anthony Browne. Kalandraka
Mai ballis amb un dinosaure
Pamela Butchart. Libros del Zorro Rojo
El gat Boris. L’avió
Erwin Moser. Flamboyant
Topotip i Topotap
Roberto Piumini. Libros del Zorro Rojo.
Llop a la neu
Matthew Cordell. Corimbo Travesía
Les tres pedres
Olivier Tallec. Birabiro
La noguera
Gonzalo Moure. Akiara Books
Coses que sí, coses que no
Bernadette Gervais. Petaletras
No estoy perdido
Kashelle Gourley. Catapulta
Del costat bo
Marido Viale. Kókinos

CICLE MITJÀ

La hacedora de barcos
Nono Granero. Diego Pun
Guia il.lustrada de les tragèdies de cada dia
Noritake Suzuki. Libros del Zorro Rojo
Extrañas parejas
Pablo Albo. Pastel de Luna
Per a què serveix?
Jose María Vieira. A Fin de Cuentos
L’intercanvi
L. Karol. Bindi Books
Soc un bosc

Alex Nogués. Savanna books
El frac del pingüí
Carlos López. Baula
Jan el gran
Marjorie Weinman. Blackie Books
Ha nascut una illa
Virginie Aladjidi. Zahorí Books
Estol de núvols
Irma Borges. Akiara


CICLE SUPERIOR

Observologia
Giselle Clarckson. Libros del Zorro Rojo
El salt de la granota
Teresa Franquesa. Combel
102 dites il·lustrades
Joan Antoja. Cossetània
Soy un punto
Guiancarlo Macri. Editorial San Pablo
Marieta i el mort
Carles Cano. Diputació de València
Pirates. Tota la veritat
Ekaterina Stepanenko. Takatuka
Cant de riera
Lola Casas. Alpina
L’extraordinària vida d’un gos a les últimes
Joan Berlanga. La Galera
Qui és el primer? Rànquings animals
Radka Piro. Animallibres
Earhart. L’increïble vol al voltant del món d’una talponeta
Torben Kulhman. Joventut

«L’intercanvi», un relat divertit

A la coberta, en Max Llop i la Lisa Caputxeta, cara a cara. Són els dos protagonistes de l’intercanvi escolar que no coincideixen en cap moment. La Lisa va a una escola de caputxetes que han organitzat una setmana en la que cada família intercanviarà la seva filla amb una família Llop.
Paral·lelament coneixem en Max Llop que anirà a conviure a casa d’una família Caputxeta.

Amb aquest inici ja comencem a imaginar com anirà la cosa i patirem pel destí de la Lisa Caputxeta.
El relat epistolar està ben pensat perquè durant cinc dies en Max Llop i la Lisa Caputxeta enviaran cada vespre una carta a la seva família explicant com els ha anat el dia, què han fet i com és de diferent la família que els ha tocat.

La idea és enginyosa i està organitzada com una petita novel·la que defuig del que inicialment podíem pensar. Sobretot, les cartes de la Lisa són divertidíssimes perquè els llops la porten al dentista a esmolar-li les dents, al perruquer perquè li talli les trenes, i li ensenyen tècniques de Terror glacial. Les del llobató Max fan una mica més de por, perquè els seus impulsos carnívors el portaran a fer alguna malifeta.

Al llarg del relat es fan referències a altres contes populars que ens conviden a recordar-los i es tracten temes sobre les diferències, la convivència i les pors.

Com a cosa a millorar, potser el nom de l’escola dels llops el podrien haver deixat com a l’original francès perquè la Font no té gràcies i en canvi La Fontaine ens remet al gran fabulista. De fet, l’escola de les caputxetes es diu Charles Perrault i està molt bé.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES: L’intercanvi
Autora: L. Karol
Il·lustrador: Claude K. Dubois
Traductora: Maria Llopis
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 80
Barcelona, 2025

«Buscant l’Ahmed», del Marroc a Barcelona

El passat dimarts, 29 d’octubre, a la llibreria Casa Anita vam presentar “Buscant l’Ahmed”, el darrer llibre d’en Jesús Ballaz. Vaig tenir l’honor d’acompanyar l’autor en aquest acte organitzat per Ekaré, una editorial sensible amb el tema de les migracions perquè ells mateixos ho són.

Ekaré va arribar a Catalunya fa 23 anys procedent de Veneçuela i en el seu catàleg trobem nombrosos llibres que tracten d’aquest tema, d’aquesta diàspora que fa que les persones anem amunt i avall per diferents motius.

Vaig començar recordant el magnífic poema d’en Bernardo Atxaga “Mazisi okeita denbelek” on algú es sorprèn de veure un home vingut de l’Àfrica prenent un cafè en una cafeteria de Bilbao. És un poema escrit el 1996 (crec) en una època en que la immigració de persones vingudes d’altres continents al País Basc era minsa.

Ho comparava amb la situació de les escoles (les que conec del Baix Llobregat) on trobem un nombre elevadíssim d’infants nascuts aquí però de pares vinguts de tot arreu, (Sud-Amèrica, Àfrica subsahariana, Magreb, Ucrïna, India, etc.) Per a aquestes escoles és una riquesa increïble, tot i estar mancades de prou recursos.

La literatura infantil i juvenil també es fa ressò d’aquest fenomen de la globalització i, alguns relats, fan èmfasi en l’arribada de persones que venen fugint de situacions dures, complicades, de lloc on hi ha guerra i poques possibilitats de reeixir. Arriben a la recerca de feina i un futur millor i es troben amb un idioma que no coneixen, uns costums diferents i incomprensió generalitzada. Per això, “Buscant l’Ahmed” em sembla un relat ideal per trencar alguns estereotips i prejudicis.

De què va? Va d’un noi, en Said, que fa el viatge des del Marroc fins a Barcelona amagat en un camió. Arriba sense adreça on anar, sense diners, sense res. La seva principal preocupació és trobar menjar i mirar que no l’enxampin i l’enviïn a un centre d’internament per a menors. I, sobretot, arriba buscant el seu germà Ahmed de qui sospita que es troba a Barcelona.

El llibre està escrit en forma de còmic, pensant en els possibles joves lectors que es poden apropar a la seva lectura i reflexió posterior atenent a diversos aspectes. El primer és veure que està ben escrit, és coherent, entreté, emociona i ens informa d’una realitat massa habitual, malauradament. Després hi ha un aspecte que porta a un altre debat perquè el desllorigador de la trama és un mural i al llarg de les pàgines veiem moltes pintades que ens porten a reflexionar sobre l’art urbà.

Durant la presentació vam tenir l’oportunitat d’escolar a una persona que pertany a “BMurals”, un centre especialitzat en art urbà amb seu a Barcelona, amb un enfocament integral, que combina el suport a la creació, a través de l’impuls d’intervencions murals, residències i exposicions (podeu veure el que fan entrant a https://www.bmurals.com/)

En Jesús ens va explicar nombroses anècdotes de com es va gestar el relat i la sort que va tenir de poder coincidir amb l’Ed Oner, l’il·lustrador, quan va venir a Barcelona des de Casablanca. Podeu conèixer aquest artista urbà a través de les xarxes socials Instagram i Facebook.

I vam acabar amb una copeta de vi del Marroc, un syrah potent.

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: Buscant l’Ahmed
Autor: Jesús Ballaz
Il·lusrador: Ed Oner
Traductor: Matías Adam Barrios
Editorial: Ekaré
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

«Ai!» ens explica què passa quan ens fem mal.

En alguna ocasió, he recordat en aquest blog la preocupació per com l’educació i la sanitat no estan prou coordinades. Per aquest motiu quan apareix un llibre sobre salut, adreçat als infants, me’l miro amb una altres ulls i, si està bé i és prou entenedor per als infants, l’afegeixo a les recomanacions.

Els qui treballeu a l’escola, l’institut o l’esplai, i també els pares, mares i avis, sabeu que sovint hi ha situacions on la salut entra en contacte directa amb la vida dels infants. És el cas de la batalla endèmica contra els polls, les campanyes de vacunació o la detecció de trastorns visuals i auditius.

A l’escola, s’ha d’anar amb un cert tacte i cal estar atents quan es tracten aquests temes perquè quan es parla de salut, se solen abordar qüestions personals que afecten l’àmbit familiar i poden suposar una ingerència incòmoda.

De la mateixa manera, l’alumne que expressa la seva situació té dret a ésser escoltat amb atenció i a no ser jutjat. Valoracions sobre qualsevol tema personal poden comportar estigmatitzacions i generar sentiments de culpabilitat a qui parla. Convé apostar pel respecte pels altres, acceptar les diferències i destacar totes les opinions.

Per això, com he comentat, soc sensible als llibres sobre salut i malalties diverses que apareixen al mercat. Aquest “Ai!”, amb una coberta tan cridanera, de color sang, val la pena, et convida a agafar-lo i endinsar-te en el seu contingut.

De què tracta?

“AI!” té un títol és prou explícit per entendre què trobarem al seu interior: ¿Què passa en el nostre cos quan ens fem una ferida, una fractura, un tall, una cremada solar, etc?

Cada capítol ens explica com sovint els nens es fereixen i solen tenir molta por, malgrat que els cossos, en la gran majoria de casos, es curen ells mateixos (o amb una mica d’ajuda). Aquest llibre recull situacions quotidianes d’accidents d’una forma còmica, i explica amb paraules i imatges com funciona el procés de curació física, com tractar ferides o lesions i quan és millor anar al metge o fins i tot a l’hospital.

Al llibre es presenten vuit lesions, cadascuna amb una primera part sota la pregunta “Què passa?, la segona amb un “què cal fer?” i la tercera “Com es cura?”. Són capítols breus que ens expliquen molts conceptes i com són i com funcionen les diferents parts del cos, la pell, els ossos, els lligaments, les dents, el cervell o la nostra sang.

Acompanyen el text, unes il·lustracions divertides.

Lectura recomanada per ser llegida especialment amb l’acompanyament adult.

LES DADES:
Títol: Ai! Un llibre sobre el cos, les ferides i com ens curem.
Autor: Johannes Vogt
IL·lustradora: Felicitas Horstschafer
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 80
Barcelona, 2024

«El bosc dels germans», una metàfora ecològica

El nostre planeta és preciós i ens proporciona molts recursos naturals perquè la nostra vida sigui més còmoda i agradable, però necessita que el cuidem i no abusem d’uns recursos que comencen a esgotar-se.

Les dades ens indiquen que no anem pel bon camí, consumim massa i més de pressa del que el planeta necessita per regenerar-se. A aquest pas, d’aquí a vint-i-cinc anys, necessitarem tres planetes per mantenir el ritme actual. Potser el que cal, més que un canvi climàtic és un canvi de mentalitat de tots nosaltres.

Aquest llibre de gran format ens explica que dos germans hereten un bosc on cadascun construeix el seu projecte de vida.

Els veiem, un a cada pàgina, de forma gairebé simètrica. El primer germà s’organitza per viure d’acord amb allò que la natura li ofereix, respectuosament, tallant alguns arbres per construir una cabana, pescant alguns peixos i cultivant un petit jardí.

El segon germà té uns altres plans i construeix una gran mansió, aprofitant els recursos que l’envolten per enriquir-se mentre transforma la part del seu bosc en un poble.

M’ha agradat molt i, sobretot, el tractament de les imatges crec que és molt suggeridor. Només cal deturar-se, observar i analitzar el perquè de cada il·lustració. Per exemple, la presència de la jove a la primera pàgina i que, com a observadora dels canvis que es produeixen, optarà per un camí més d’acord amb l’esperit d’allò que podríem considerar més salvatge, més natural.

«El bosc dels germans» és un llibre per contemplar i comentar el que passa, posant atenció en els detalls i reflexionant sobre allò que és més adequat per a la nostra supervivència.

A l’escola, o a casa, és un àlbum ideal per fer veure als infants què s’hi amaga darrera de cada imatge, quines diferències hi ha entre les dues pàgines i perquè puguin inferir què ens vol dir l’autora.

Després d’una primera lectura, es poden plantejar als infants preguntes sobre el que s’ha vist, per aprofundir i comparar la vida dels dos germans.

Per exemple, si observem la coberta:
A la pregunta “Per què aquest llibre té aquest format tan gran?” ens apropem a la idea de magnitud de la naturalesa, de la immensitat del bosc del qual estem parlant.
Si volem saber com han arribat els germans a aquesta platja, només caldrà obrir les dues cobertes per trobar la resposta en el caiac de la contraportada.
Si ens fixem en com van vestits els dos germans, veurem la simetria, blanc i negre, negre i blanc, com un negatiu fotogràfic.
Si preguntem quina altra persona apareix a la portada? A qui representa? Serà interessant resseguir-la al llarg de la història perquè aquesta mena d’esperit de la natura és un element clau per comprendre el missatge que l’autora ens envia.
Si ens preguntem el perquè de la perspectiva que ha escollit l’autora entendrem que estan fetes des d’una perspectiva zenital per mostrar-nos la grandesa de l’espai on es desenvolupa l’acció.

El mateix podem fer amb les pàgines interiors i amb el text que també ajuda a veure les diferències. Es tracta, en definitiva, que captin i infereixin el que les imatges ens mostren a cadascuna de les pàgines, mitjançant preguntes del tipus:
Com són les dues cases dels germans?
A l’escena nocturna, qui contamina més?
Etc.

En acabar, es plantegen temes relacionats amb una gestió sostenible que no comprometi el futur del bosc: Per què és útil el bosc?, quines funcions realitza? què podem fer al bosc i què no?, etc.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.
LES DADES:
Títol: El bosc del germans
Autora: Yukiko Noritake
Il·lustradora: Yukiko Noritake
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Coco books
Pàgines: 32
Barcelona, 2021

«Pepín y Olivia» un còmic dinàmic i fresc

Pepín y Olivia són germans. L’Olivia és la germana gran i és entenimentada i raonable que el seu germà petit, en Pepín, entremaliat i bellugadís, amb idees i pensaments que ens fan somriure perquè són autèntics, com els que tenen tots els infants.

El còmic està estructurat en petites històries que ens narren moments de la vida dels dos germans i els seus familiars i amics. Es centra en la festa que estan preparant. Estan planejant una “gran festa de res de res”, però és una festa especial perquè no hi ha cap motiu a part de celebrar una trobada amb la gent que estimen. La festa és el darrer capítol i totes les històries precedents (més de 120 pàgines) venen a ser la introducció on anem coneixent els seus pares, els familiars, els veïns i els amics.

El text està escrit de manera entenedora, amb paraules senzilles, com si fossin de nens. A cada episodi, anem coneixent alguns moments quotidians de les seves vides. Tot plegat fet amb molta gràcia, amb humor, amb certa ingenuïtat, amb les bones paraules que ens recorden una saviesa que ve de lluny, i també a lo nostra infantesa.

L’autora té un registre gràfic diferent al de “les Varamilles” però igualment inclou un bon grapat de detalls que ens fan aturar-nos i observar-los. Són els objectes i els escenaris familiars que acompanyen els protagonistes.

Trobareu moments delirants com quan el gos Kiki passeja amb patinet pel parc, quan el pare cuina receptes esbojarrades que ningú gosa tastar, el capítol a casa dels avis i l’esmorzar tendre i deliciós al capítol “El desayuno de vaquero” i, sobretot, l’aventura a la fira i la festa final, “mariachis” inclosos.

L’he llegit amb la meva neta de nou anys i ens hem fet un fart de riure perquè moltes de les situacions li han semblat creïbles i fins i tot li han recordat d’altres viscudes per ella o els seus companys d’escola.
Al llibre se li podria retreure la tipografia triada. Costa de llegir.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Pepín y Olivia
Autora: Camile Jourdy
Il·lustradora: Camile Jourdy
Traductora: Alba Pagán
Editorial: Astronave
Pàgines; 130
Barcelona, 2024