aventures

by

«El viatge al·lucinant d’un homenet errant» provocat per una esponja

Em vaig quedar fascinat quan l’any 1981 l’editorial Anaya, a la col·lecció mítica Altea Benjamín, va publicar “La aventura formidable del hombrecillo indomable” amb text i il·lustracions d’en Hans Traxler. Era una petita joia que, 44 anys després, encara conservo (i mira que, de tant en tant, faig esporga sense pietat).

Aquesta novel·la, de 80 pàgines, em sembla un exemple genial del que anomenem “non sense”, una fantasia caòtica on tot es torna absurd, si fa no fa, com ens passa en les nostres vides massa sovint.

L’exemplar que tinc és en castellà i podria reptar-vos a recordar els rodolins que formen cada doble pàgina. Perdríeu, segur. (Bé, potser no, perquè la meva memòria ja no és el que era, hahaha)

Ara, l’editorial Babulinka l’ha tornat a publicar però traduït al català. Si no coneixeu la història d’aquest home que un estiu va trobar una esponja a mà i, quan ningú el mirava, la va prémer per veure què passava, sabreu que, com totes les esponges, va deixar anar aigua i més aigua i més aigua, fins a inundar-ho tot.

A partir d’aquest inici esbojarrat, l’homenet passa per moltes peripècies calamitoses i fa un viatge, una mena de fugida intentant salvar la vida, per tot el món, per oceans, deserts i muntanyes. El veiem dins d’un barril, damunt d’un llit, volarà penjat d’un hidroavió, arrossegat per una bandada de gallines, arribarà a la Xina i acabarà a la lluna. Una aventura formidable.

Aquest homenet ens recorda que davant d’un mon que sovint no entenem i ens supera, no hi ha millor remei que enfrontar-nos-en de manera indomable (potser és la que aporta una mica de cordura a tot plegat).

Les il·lustracions són de línia fina i a cada pàgina doble hi ha una frase amb rima que ofereix un to còmic que agrada molt als infants d’entre cinc i set anys.

Un llibre per passar-ho bé, molt bé.

LES DADES:
Títol: El viatge al·lucinant d’un homenet errant
Autor: Hans Traxler
Il·lustrador: Hans Traxler
Editorial: Babulinka
Pàgines: 80
Barcelona, 2025

by

«A,B,C i la Sra Smith» a l’Ofici d’educar

Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat entranyable. Està escrit en capítols breus, pocs personatges, molts diàlegs i una història que té humor, intriga, sentiments i contrastos entre dues maneres d’entendre la vida: D’una banda, hi ha la família de la doctora Green i els seus tres fills, l’A, B i C i de l’altra, la senyora Smith, una dona gran que viu dels records i té el somni de fer un llarg viatge.

La novel·la explica que la Sra. Smith és una dona solitària que rondina tot el dia. A més, últimament res és el que hauria de ser, no fa fred a l’hivern, els ossos polars es passegen pel seu jardí a la recerca d’un lloc on viure i les flors surten fora de temporada.

Un matí, a la casa del costat s’hi instal·la una família d’allò més peculiar, la doctora Green, inventora de màquines per millorar el medi ambient, amb els seus tres fills que capgiraran tots els esquemes i les costums de la veïna, la Sra. Smith.

A cada capítol anem veient com les relacions dels infants i la veïna van mesclant-se i com els nens aprenen coses de la Sra. Smith i viceversa. Per exemple, els infants no saben que són els agulles d’estendre la roba i ella els ho explica, o què és això del tió (aquest capítol és sorprenent). A l’inrevés, ella descobreix com de moderns són en aquesta família, que tenen invents per a tot.

Hi ha un missatge ecologista que subjau i segurament, als lectors alguna cosa els quedarà al magí.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el relat i, entre els participants, fem un sorteig i regalem el llibre, gentilesa en aquest cas de l’editorial Babulinka books.

La pregunta per al concurs sobre el llibre «A,B,C i la Sra Smith» és:

Què guardava la Sra. Smith al seu garatge?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 19 d’octubre.

A l’anterior concurs, la guanyadora del llibre del llibre «Vermell Pop» és la Lluïsa Borrull L’enhorabona?

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/a-b-c-i-la-senyora-smith-de-nuria-parera/audio/1256989/

LES DADES:
Títol: A, B, C, i la Sra Smith
Autora: Núria Parera
Il·lustrador: Kim Amate
Editorial: Babulinka
Pàgines,: 160
Barcelona, 2024

by

«Papelucho», un clàssic de la literatura infantil xilena

L’any 1954 és l’any que vaig néixer i, és clar, els llibres que van veure la llum aquell any tenen especial significació per a mi, com El senyor dels anells o Hem caminat damunt la lluna. Per això, quan m’ha arribat el primer Papelucho l’alegria ha estat gran. Bé, en realitat m’han regalat la edició completa (dotze llibres) i el nino que també va a l’estoig. He acabat de llegir la primera aventura i tinc feina per anar llegint la saga completa. A poc a poc i gaudint-la.

Papelucho és el protagonista d’una sèrie de llibres infantils, escrits per la xilena Marcela Paz, que narren les aventures d’un nen de vuit anys.

Els llibres estan escrits en forma de diari pel nen Papelucho, el personatge principal. Les seves aventures són molt conegudes i molt llegides a les escoles de Xile. De fet, alguns dels llibres formen part del pla de lectura.

M’ha agradat comprovar que el relat no adopta el to moralista que pensava trobar, donada l’època en que va ser escrit. M’ha costat, això si, llegir alguns fragments pel llenguatge peculiar del text i els girs idiomàtics, però entenent el context es pot endevinar què vol dir tal o tal altra expressió.

Les aventures de Papelucho són idees que succeeixen principalment dins del seu cap. El nen és enginyós i imaginatiu, sempre intenta solucionar els problemes i, com es pot imaginar, les coses acaben pitjor del que estaven.

En aquests temps que veiem com l’allau de novetats (moltes prescindibles) ens aclapara i el temps passa sense poder llegir ni la desena part del que es publica, m’ha fet pensar que es podria posar el fre i reduir el nombre de novetats i recuperar aventures extraordinàries que ens van fet passar molt bons moment i uns mesos després van desaparèixer del mercat.

És un pensament que em volta pel cap i no és només cosa meva. Recentment he parlat amb una companya que fa una feina extraordinària llegint amb els nois i noies Les aventures de Tom Sawyer. També m’han arribat comentaris de persones que es dediquen a la prescripció i recolzen la idea de la poca qualitat literària d’alguns dels llibres que es publiquen. Potser és el mercat, el negoci.

LES DADES:

Títol: Papelucho
Autora: Marcela Paz
Il·lustradora: Rommy Rivera
Editorial: SM Chile
Pàgines: 144
Santiago de Xile, 2023

by

«El senyor dels lladres» de Cornelia Funke, reeditat!

Quina alegria comprovar que els títols mítics de la literatura infantil i juvenil es tornen a reeditar! A Estrella Polar han rescatat aquesta preciositat de la gran Cornelia Funke per a gaudi dels joves.

El va publicar Columna el 2003, un any de gran obres avui introbables com “Stone Fox y la carrera de trineos” potser el llibre que més nois i noies de l’Hospitalet han llegit perquè durant molts anys va ser el més valorat de “La lliga dels llibres”, la qual cosa suposava que l’any següent es tornava a proposar.

L’acció de “El senyor dels lladres” ens situa a Venècia. Dos germans, Prop, de dotze anys, i Bo, de cinc, arriben procedents d’Hamburg d’on han escapat. Després de la mort de la mare, la seva tieta els vol separar i aquest és el motiu de la  fugida. Però la dona contracta un detectiu perquè els localitzi.

Els dos germans no tenen res i són acollits per uns nois que viuen sols en un cinema abandonat. La colla viurà peripècies diverses fugint del detectiu, per una part, i negociant amb objectes robats, per l’altra. El seu cap és l’Scipio, un altre noi misteriós que es fa anomenar “el senyor dels lladres”, que apareix i desapareix i del qual no saben on viu.

Un dia reben un encàrrec molt especial. Han de robar una peça d’art única i estranya, l’ala trencada que pertanyia a un cavallet de fira.

El detectiu els segueix les passes i els localitza. A partir d’aquell moment, i essent coneixedor dels motius que van obligar els germans a fugir, el detectiu farà tot el possible per ajudar-los.

La situació es complica amb l’aparició del comte, el comprador de l’ala del cavallet misteriós. Un seguit de descobertes i d’intrigues conduiran els nois a una illa secreta on finalment trobaran el cavallet sense ala i on viuran una experiència màgica.

El senyor dels lladres té 54 capítols i més de 400 pàgines. Els lectors hauran de menester unes quantes estones per llegir la novel·la i potser apareixen algunes dificultats a l’hora de recordar el fil argumental.

Per ajudar-los a sintetitzar la història vam proposar una activitat per a després de la lectura, perquè, per una banda, hi ha la trama que gira al voltant de la investigació que porta a terme un detectiu per mirar de localitzar els dos germans, i de l’altra en els esforços de la colla de nens per trobar i robar la peça màgica, l’ala d’un cavallet misteriós. A més, hi ha les relacions entre els nois de la colla i les relacions amb els personatges adults que apareixen i que són part important de l’aventura. Tot plegat pot resultar un xic complicat.

L’activitat, pensada per a després de la lectura, és un joc d’encadenar els fets cronològicament.

Reunirem l’alumnat que ha llegit la novel·la i els plantejarem una acció que va encaminada a presentar fragments significatius del llibre que s’hauran d’ordenar. És una activitat que es pot fer en grup. Es lliura a cada alumne, aleatòriament, una o més targetes amb paràgrafs importants i destacats de la narració.

Exemplifiquem-ho:
Suposem un grup d’ics alumnes, asseguts en cercle.

El primer llegeix la seva targeta. Es tracta de situar el punt en el qual passa l’acció.
A continuació, el segon alumne, llegeix, en veu alta, a la resta de companys el fragment que li ha tocat i es decideix, entre tots, si aquest segon fragment va abans o després del primer. Si es considera que va abans, es canvien de lloc.
El tercer alumne llegeix, al seu torn, la targeta adjudicada i es procedeix com anteriorment. S’asseurà on es cregui que cronològicament es situaria segons els fets narrats.
Es continua amb la resta d’alumnat, de manera que al final hauran d’estar tots asseguts segons l’ordre narratiu.
Es fa una segona lectura de comprovació.

Variable:
Cas que siguin un grup poc nombrós i que cadascú tingui diverses targetes, es pot procedir a anar-les ordenant sobre la taula sense necessitat de moure’s de les cadires.

Podeu preparar els 28 fragments més significatius, i si els numereu pel darrera, amb símbols o lletres de l’alfabet ciríl·lic, us servirà de comprovant i us facilitarà la feina.

Les targetes que vam elaborar segueixen l’ordre següent:

FRAGMENT 1 (Ë): Víctor – pàgina 12.
FRAGMENT 2 (Ω): Pròsper i Bo – pàgina 19.
FRAGMENT 3 (Ҕ): Stella – pàgina 27.
FRAGMENT 4 (ѓ): El senyor dels lladres – pàgina 36.
FRAGMENT 5 (є): Barbarossa – pàgina 43.
FRAGMENT 6 (ѕ): L’encàrrec – pàgina 48.
FRAGMENT 7 (і): Encontre amb en Víctor – pàgina 58.
FRAGMENT 8 (ї): Accepten l’encàrrec – pàgina 79.
FRAGMENT 9 (ј): L’entrevista a la basílica – pàgina 89.
FRAGMENT 10 (љ): Bo parla amb el detectiu – pàgina 99.
FRAGMENT 11 (њ): Víctor els persegueix – pàgina 115.
FRAGMENT 12 (ћ): Llegeixen l’encàrrec – pàgina 117.
FRAGMENT 13 (ќ): Víctor troba l’amagatall – pàgina 124.
FRAGMENT 14 (џ): Víctor descobreix el senyor dels lladres – pàgina 129.
FRAGMENT 15 (А): Scipio els fa marxar del cinema – pàgina 136.
FRAGMENT 16 (Б): Tanquen Víctor a l’Stella – pàgina 145.
FRAGMENT 17 (В): Víctor els diu on viu Scipio – pàgina 177.
FRAGMENT 18 (Г): Troben a Scipio – pàgina 180.
FRAGMENT 19 (Д): El robatori – pàgina 199.
FRAGMENT 20 (Ж): L’ala dels cavallets de fira – pàgines 203-204.
FRAGMENT 21 (З): Porten l’ala al comte – pàgina 220.
FRAGMENT 22 (Л): L’ala i el comte – pàgina 239.
FRAGMENT 23 (Ф): Bo i Vespa desapareixen – pàgina 263.
FRAGMENT 24 (Ш): Troben a en Bo – pàgina 285.
FRAGMENT 25 (Ъ): Els cavallets – pàgina 321.
FRAGMENT 26 (Ю): Barbarossa troba els cavallets – pàgina 329.
FRAGMENT 27 (Ґ): Barbarossa marxa – pàgina 384.
FRAGMENT 28 (ΰ): El final – pàgina 396.

Lectura recomanada per a l’ESO.

LES DADES:

Títol: El senyor dels lladres

Autora: Cornelia Funke

Traductora: Dolors González

Editorial: Estrella Polar

Pàgines: 408

Pàgines: Barcelona, 2025

by

«La hacedora de barcos», una història de superació

Somnis. Tots en tenim. Alguns són impossibles i no els aconseguim mai però d’altres, malgrat la seva dificultat, aconseguim veure’ls fets realitat.

Aquests primers de l’any, ens fem bons propòsits i recordem els projectes que tenim pendents i que només nosaltres sabem de què es tracta. Li passa a molta gent i no tenen a veure amb la feina que fan. Alguns es refereixen als viatges o amb com ens desplacem. Tinc un amic suec que és cirurgià en un hospital i té una afició curiosa. Cada vegada que ve a Barcelona, dedica un matí a visitar el Museu Marítim i admirar les maquetes, els mapes de navegació i els estris relacionat amb la història dels vaixells.

Potser coneixereu afeccionats al mon de les maquetes de tren, o que passen els caps de setmana als miradors de l’aeroport amb els prismàtics a una mà i els horaris d’aterratge dels avions a l’altra, esperant albirar un model determinat.

Cadascú té les seves pròpies il·lusions. La Gema, la nena que va néixer en un petit poblet envoltat de muntanyes, la protagonista del relat “la hacedora de barcos”, té una fascinació especial pels vaixells.
En aquest àlbum poètic s’explica la seva vida i com, a dalt de tot d’una muntanya, en una esplanada, va construir un vaixell. Cada dia, després de les tasques que tenia assignades a casa seva, anava al bosc a buscar les fustes que empraria per al seu projecte. Semblava estrany perquè ella no havia estat mai al mar però, de mica en mica, va aconseguir acabar-lo, talment com si es tractés de l’Arca de Noè.


Després en va fer un altre, i un altre, i un altre. Així, la silueta de la muntanya, de mica en mica es va veure plena de bergantins, goletes, balandres i galions.

Mentre els anys passaven i la Gema s’anava fent gran, el poble on vivia, s’anava buidant de veïns. Bé, el final no sé si us el podeu imaginar però és emotiu de veres.

“La hacedora de barcos” és un llibre amb unes il·lustracions fetes a llapis de colors, molt boniques, amb pàgines dobles, a sang, i enquadres de tota mena que fan d’aquest relat una petita meravella.

Lectura molt recomanable que m’ha recordat el que em va dir un altre bon amics sobre perseguir els somnis, com en el seu cas de viatjar dalt dels grans vaixells mítics, dels titans del mar.

LES DADES:
Títol: La hacedora de barcos
Autor: Nono Granero
Il·lustrador: Nono Granero
Editorial: Diego Pun
Pàgines: 48
Santa Cruz de Tenerife, 2024

Per a lectors a partir de 9 anys

Si cliqueu a l’enllaç següent podreu llegir una entrevista amb l’autor parlant d’aquest llibre.
https://diegopunediciones.com/2024/10/entrevista-a-nono-granero-autor-de-la-hacedora-de-barcos/

by

«Pepín y Olivia» un còmic dinàmic i fresc

Pepín y Olivia són germans. L’Olivia és la germana gran i és entenimentada i raonable que el seu germà petit, en Pepín, entremaliat i bellugadís, amb idees i pensaments que ens fan somriure perquè són autèntics, com els que tenen tots els infants.

El còmic està estructurat en petites històries que ens narren moments de la vida dels dos germans i els seus familiars i amics. Es centra en la festa que estan preparant. Estan planejant una “gran festa de res de res”, però és una festa especial perquè no hi ha cap motiu a part de celebrar una trobada amb la gent que estimen. La festa és el darrer capítol i totes les històries precedents (més de 120 pàgines) venen a ser la introducció on anem coneixent els seus pares, els familiars, els veïns i els amics.

El text està escrit de manera entenedora, amb paraules senzilles, com si fossin de nens. A cada episodi, anem coneixent alguns moments quotidians de les seves vides. Tot plegat fet amb molta gràcia, amb humor, amb certa ingenuïtat, amb les bones paraules que ens recorden una saviesa que ve de lluny, i també a lo nostra infantesa.

L’autora té un registre gràfic diferent al de “les Varamilles” però igualment inclou un bon grapat de detalls que ens fan aturar-nos i observar-los. Són els objectes i els escenaris familiars que acompanyen els protagonistes.

Trobareu moments delirants com quan el gos Kiki passeja amb patinet pel parc, quan el pare cuina receptes esbojarrades que ningú gosa tastar, el capítol a casa dels avis i l’esmorzar tendre i deliciós al capítol “El desayuno de vaquero” i, sobretot, l’aventura a la fira i la festa final, “mariachis” inclosos.

L’he llegit amb la meva neta de nou anys i ens hem fet un fart de riure perquè moltes de les situacions li han semblat creïbles i fins i tot li han recordat d’altres viscudes per ella o els seus companys d’escola.
Al llibre se li podria retreure la tipografia triada. Costa de llegir.

Lectura recomanada per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Pepín y Olivia
Autora: Camile Jourdy
Il·lustradora: Camile Jourdy
Traductora: Alba Pagán
Editorial: Astronave
Pàgines; 130
Barcelona, 2024

by

«Ànec coix, gallina cega», on els desitjos es fan realitat

Hi ha històries que t’arriben al cor perquè són positives, emocionants i amb un final que et fa veure com és de bonica la vida quan es comparteixen els anhels, les pors o els neguits.

Mirem la coberta i llegim el títol: Ànec coix, gallina cega. La imatge ens mostra un ànec i una gallina. Entenem que són els protagonistes d’aquesta història i els veiem avançant cap a la dreta, la gallina amb pas ferm i l’ànec a lloms de la gallina amb un somriure que ja ens avisa com n’és d’espavilat.

A la contracoberta ens indica que “aquesta és la història d’un ànec coix i una gallina cega que emprenen un viatge per trobar un indret on els desitjos es fan realitat” I és així, talment.

Tot comença en un pati on viu un ànec coix a qui no visita mai ningú fins que un dia apareix per allà, perduda, una gallina cega que vol viure una aventura i vol que els seus desitjos, tots els seus desitjos, es facin realitat.

I ja els tenim a punt de marxa, fent el primer pas, dos animals amb dues percepcions de la vida diferent i una gallina cega que necessita algú que li faci de guia. Els primers dies tot va prou bé però, a mesura, que avancen, la caminada es fa més perillosa i més cansada.

La gràcia del relat rau en un diàlegs molt ben trobats, amb els dos animals discutint i reconciliant-se i anem veient com es van transformant: l’ànec que era molt poruc es va fent més valent i fins i tot s’atreveix a ballar amb la gallina qui, al seu torn, entén que de tant en tanc cal descansar i que els seus desitjos també poden ser uns altres a mesura que avancen.

Hi ha escenes molt emotives com quan han de creuar un barranc profund i passen molta por, o quan han de pujar la muntanya i l’ànec diu que no pot amb la crossa i la cama coixa.

Al final, els lectors ens adonem igual que li passa a la gallina on han anat en realitat. Recordeu ¡Qué bonito es Panamá!? Doncs per aquí va la cosa.

L’altre encert d’aquest relat són les encertades il·lustracions de Jörg Mühle.

No sé si arribarà a publicar la segona part però aquesta primera tindrà molt de recorregut, segur.

Un apunt de la versió alemanya és que aquest relat s’ha representat com a obra de teatre, amb gran èxit.

Lectura recomanada a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Ànec coix, gallina cega
Autor: Ulrich Hub
Il·lustrador: Jörg Mühle
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 96
Barcelona, 2024

by

«Les aventures d’en Lester i en Bob» mini-relats que van directes al cor

Lester i Bob formen un duet encantador. Són molt diferents l’un de l‘altre però això no importa, perquè, al cap i a la fi, tots som diferents, no? La qüestió és acceptar-nos tal com som.

En Lester és un ànec (homenatge de l’autor a l’ànec Donald disneià) que va amb una boina francesa al cap i és molt xerraire i de pensament àgil. També és agosarat i té respostes per a tot. En Bob és un os, gran i bon jan, que es dedica sobretot a cuinar deliciosos pastissos (ens recorda als Mumin). Són molt bons amics.

Els veiem a la coberta sobre un fons vermell que ens crida l’atenció. Ambdós amb un cartell que mostra el seu nom. El de l’ànec ben gran i el de l’os més petit i discret, si fa no fa com els seus ulls perquè l’ànec els té lleugerament més grans i ens indiquen una mirada desperta i, canvi, en Bob, els té més menudets, com endormiscat, indicant-nos que és més tranquil.

Obrim el llibre i, oh, Sorpresa!, ens trobem vuit pàgines on ens expliquen qui son, a manera de presentació, molt abans d’arribar a la pàgina on llegim el títol, el nom de l’autor i la editorial, i on iniciarem la primera de les petites aventures.

Són uns relats de diferent llargada que tenen en comú la calidesa, el joc verbal d’en Lester i un final més o menys obert que ens ajuda a reflexionar sobre el què hem llegit i, sobretot, ens porta a passar pàgina perquè volem saber més d’aquest parell tan encantador.

De moment, l’editorial Meraki ha publicat dos volums “Les aventures d‘en Lester i en Bon” i “Les noves aventures d’en Lester i en Bob” en una enquadernació extraordinària i molt cuidada.

El primer volum conté sis petites històries molt entretingudes. Només en una d’elles, apareixen uns altres animals, uns cocodrils jugant a petanca. Veiem com en Lester es vol colar a jugar amb ells, malgrat l’oposició d’en Bob que li diu que els cocodrils se’l menjaran. Però en Lester és enginyós i es pinta tot ell de color verd, com si fos un cocodril, però quan comença a ploure i la pintura s’esborra, ai…

Així és l’ànec, un agosarat sense vergonya que es capaç d’aparèixer amb un barret de copa, un corbatí i un fulard, amb dues entrades per anar a la cerimònia del lliurament dels Premis Nobel amb el seu amic l’os. I obligar-lo a ell també a posar-se un barret i un mocador al coll.

Les aventures més gracioses i que millor expliquen la relació dels dos protagonistes, giren al voltant dels pastissos que prepara en Bob. En una d’elles, no vol compartir amb ningú l’excel·lent pastís de mango que ha fet però quan arriba en Lester, se’l troba clavant rètols indicant que els pastissos son per a ell i no els pensa compartir. Però en Lester, ràpidament li diu que l’ajudarà a clavar els rètols.

Cadascuna de les mini-històries colpeja directament al nen, i al nen que vam ser, i ens transmet optimisme i una calma enorme. La seva lectura també ens empeny a emplenar les omissions i ens convida a pensar què ens deixa obert, sempre, la darrera de les vinyetes, per a que la completem nosaltres.

Uns relats breus que traspuen una atmosfera tranquil·la i amable que és d’agrair. Relats humorístics adequats per a infants entre sis i vuit anys però que als adults també ens agradaran, segur. Frases curtes a l’esquerra i il·lustracions sòbries a la dreta, amb detalls que, de vegades, se’ns poden passar per alt però que en una segona lectura ens fan somriure una mica més, si cap.

LES DADES:
Títol: Les aventures d’en Lester i en Bob
Autor: Ole Könnecke
Il·lustrador: Ole Könnecke
Traductora: Núria Albesa
Editorial: Meraki
Pàgines: 63
La Seu d’Urgell, 2023

by

«Paf!», aventures amb molts pirates

He comprat aquest còmic empès per dos motius:

Primer, perquè enguany al grup de treball estem llegint lectures on les seves històries passin en una illa, com aquest Paf!

N’hi ha de molt bones i per a totes les edats. Hem disfrutat molt amb El último oso, Dagfrid, una nena vikinga, La giganta, L’únic, Tres monstres, Flores salvajes, Robinson cruasán, L’illa de Paidonèsia, La lavandera de San Simón, El islote de los perros i altres que anirem recomanant. En acabar el curs, ja farem una entrada i pujarem les fitxes de treball que estem elaborant per si us pot fer servei.

El segon motiu és més personal perquè a la Màriam fa uns quants anys que la segueixo. De fet, des que vam compartir un parell d’aventures amb l’editorial Cruïlla, sota la direcció de l’editora Núria Hervada. Recordo que vam fer una bona feina amb els contes de la Mina i també amb els de l’ocell Morris. D’aquella aventura han passat uns set anys, crec.

Bé, també he de dir que sempre ha estat molt atenta a les meves peticions i li agraeixo que formi part d’aquesta família que aposta per la literatura infantil i juvenil.

Ho comento perquè ja entendreu que el que diré està passat per un filtre que em fa veure les coses amb poca perspectiva.

Què és Paf! Un còmic ben editat i ben il·lustrat.

De què va? A la contracoberta llegim:

“Ets… un pirata?”
L’home que la Boni troba dormint a la platja no recorda res, ni tan sols el seu nom…però veient la seva barba malgirbades i que només té una cama, la nena està segura que deu ser un pirata. Necessita un nom i, sense dubtar-ho, la Boni l’anomena Paf!
Aquest és el principi de les mil i una aventures que li esperen, plenes de mar, tempestes, mapes secrets i… pirates, molts pirates!
La Boni i en Paf salpen junts a la recerca del seu vaixell però quan el troben, cauen en mans d’en Klaus un altre pirata, antic adversar i d’en Paf i que no sembla témer a ningú excepte al seu lloro xerraire.

Sort que la Boni se les empescarà per treure el seu amic de la bodega on l’han tancat, i junts aconseguiran vèncer el malvat pirata Klaus.

Veient les imatges que ha fet la Màriam, entenc que el llibre hagi estat premiat a Alemanya, el país d’origen del relat.

M’ha agradat la manera com resol l’inici de l’aventura amb el pirata, i que els infants a partir de sis anys ja poden entendre. Ve a ser com el “hi havia una vegada…” però amb imatges perquè en un primer moment la Boni es troba enmig de la nit buscant un gat perdut i a la pàgina següent es troba a ple dia, a la platja, i troba el pirata Paf. Per tornar a la realitat, cap al final, també empra un bon truc visual.

També, és de destacar l’estructura de la pàgina, o de moltes pàgines, que tenen una similitud amb els “manga”.

Penseu que els Tintin, Asteríx, Lucky Luke, etc. europeus, divideixen la pàgina en quatre franges, així:

En canvi, a Paf! les franges són tres, com els “manga”. Mireu:

El ritme narratiu s’accelera, evidentment. Aquí es nota, imagino, els viatges al Japó de la Màriam, que segurament l’han influït a l’hora de triar el disseny.

Les il·lustracions tenen un bon grapat de detalls gràfics que si llegiu el llibre amb els vostres infants, eatureu-vos a compartir els enfocaments que presenta la Màriam per agilitzar el relat. Feu-los notar l’ús dels picats, contrapicats, plans generals, primers plans, contraplans, etc., així com l’ús del color.


També voldria destacar el treball de la Mònica Estruch, la traductora i especialment la manera com les onomatopeies ajuden a seguir el relat.

LES DADES:

Títol: Paf!
Autor: Volker Schmitt
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traductora: Mònica Estruch
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 98
Barcelona, 2023

by

«Una volta al mon», un relat de geopolítica, filosofia i aventures.

M’agrada anar al País Basc i conèixer la seva cultura, la seva geografia i la seva gastronomia. Fa uns anys (no gaires) en una de les escapades de tres dies, vaig anar a dinar a Zarautz, un poble amb una platja enorme i un restaurant prou conegut perquè el propietari és en Karlos Arguiñano. Recordo que vam arribar caminant des d’un poble preciós que hi ha a la vora, Getaria. Des d’allà pots agafar un camí ben asfaltat i turístic que et porta directament a Zarautz en poc més d’una hora. És un passeig molt recomanable perquè vas a tocar de la costa i pots gaudir dels flysch, una formació rocallosa de roques dures i roques blandes que s’intercalen i formen uns plecs increïbles.

D’aquella escapada em va emocionar molt el poble de Getaria, i especialment la seva església construïda en un lloc impossible i envoltada de carrerons estrets i empinats. El poble fa olor de mar i notes la presència d’Elkano, un mariner que fa cinc cents anys fa fer la primera circumval·lació al planeta i que va néixer a Getaria precisament.

Per commemorar l’efemèride, l’editorial Kalandraka ha traduït un relat —publicat inicialment en èuscar— d’en Joseba Sarrionandia que explica aquella gesta, aquell viatge èpic que va començar amb cinc naus i 237 persones, de les que només van tornar 18, a bord de l’única nau que va quedar, la Victoria.

El relat està narrat en forma de diàleg. Una nena li demana a la seva àvia, professora d’història, a punt de jubilar-se que li expliqui una història de debò. I l’àvia comença a explicar-li “la volta al món d’Elkano i Magallanes al segle XVI”

Entremig, la nena li fa moltes preguntes i comentaris que li serveixen a l’autor per narrar altres històries curioses que podem veure en aquest planeta nostre.

La conversa té moments humorístics i també ens parla de poder, economia, diferències culturals, racisme, memòria històrica, etc.
M’ha agradat, especialment, quan l’autor es posiciona del costat dels indígenes que vivien feliços abans de la arribada dels conqueridors.

Lectura recomanable a partir d’onze anys.

LES DADES:
Títol: Una volta al món
Autor: Joseba Sarrionandia
Il·lustrador: Ares
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 158
Barcelona, 2023

Les primeres pàgines aquí: