“Un final inesperat” a L’ofici d’educar

Diumenge passat vam presentar a l’Ofici d’educar, dins la secció “Llibres per somiar”, l’àlbum «Un final inesperat», de Jérôme Camil, una història divertida que parla de llops, ovelles i altres personatges dels contes infantils. El relat explica com el llop n’està tip, de ser sempre el dolent i fer por, i proposa als seus companys de conte fer un canvi de rols. Un llibre publicat per Tramuntana per a infants a partir de 4 anys.

Després de comentar el conte, vam proposar als oients que vulguin participar del concurs de cada quinzena (el premi és el llibre, gentilesa de l’editorial Tramuntana) que ens parlin d’alguna de les seves pors, ni importa que sigui petita o gran, comuna o estranya.

Entre tots els qui envieu una resposta, farem un sorteig i el guanyador podrà passar a recollir l’exemplar. Les respostes s’han d’enviar a loficideducar@ccma.cat abans de diumenge 29 de novembre.

Al darrer concurs va resultat afortunat en Pere López de Mataró. El premi: «Like Blau» de la Gemma Pasqual.

Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/un-final-inesperat-de-jerome-camil/audio/1084792/

En el mateix programa es va donar veu a un bon grapat de mestres que van comentar com han passat els primers tres mesos de curs.
Els mestres no havien tingut mai un focus mediàtic tan gran com durant la pandèmia, i noten que viuen el dia a dia a l’ull de l’huracà; estan esgotats, però contents, perquè han fet possible el que semblava impossible: mantenir les escoles obertes. Van parlar, la Natàlia Pomareda, professora d’Educació Física de l’Institut de Bellvitge; la Núria Mora, directora i mestra de l’Institut Escola Catalunya de Sant Cugat del Vallès; la Marta Butjosa, professora de l’Institut de Montmeló, i en Francesc Martín, mestre i director de l’Escola Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú. I sentirem el testimoni de l’Anna Panisello, directora del Col·legi Sant Llàtzer de Tortosa; la Mercè Viladrich, directora de l’Institut Manuel de Pedrolo de Tàrrega; la Raquel Foix, mestra de l’Institut Escola El Til·ler de Barcelona; la Rosana Martín, cap d’estudis de l’Escola Pau Casals de Rubí, i la Dolors Montjé, mestra d’infantil de l’Escola Verdaguer de Sils.

Tot el programa sencer clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/els-mestres-sestan-deixant-la-pell-per-mantenir-les-escoles-obertes/audio/1084786/

Lectures recomanades Nadal 2020

Deia Rodari que «La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res.» Amb aquesta idea llegim i seleccionem les lectures que ens agraden. No sempre encertem, esclar!, perquè cadascú té els seus propis gustos i necessitats.

La millor tria és la que un mateix fa visitant les llibreries, preguntant a les llibreteres sàvies (n’hi ha moltes!) i remenant fins que el llibre que busques et crida i llavors sona la música i esclaten focs artificials.

Des de fa més de vint anys presentem un tríptic amb la tria de novetats recomanades per si us serveix d’orientació de cara a les festes nadalenques i per a la carta als Reis. Con és habitual, hem seleccionat quaranta lectures, deu per a cada cicle. Els criteris són subjectius i cadascú, segons el nivell del grup classe o de l’infant, ja sap el que els hi convé.

A sota del títol, trobareu el nom de l’autor i l’editorial. Si heu anat seguint aquest blog, veureu que n’hi ha alguns que ja els hem comentat en els darrers mesos.

També podeu descarregar el tríptic clicant AQUÍ

Cicle Infantil

Hänsel i Gretel
Jacob i Wilhelm Grimm. Flamboyant

Vull aquest pastís
Simon Philip. Bruíxola

El meu avi
Émilie Chazerand. Corimbo

La Gala i el Pelut al circ
Marc Clamens. Combel

Un final inesperat
Jérôme Camil. Tramuntana

¡Blas!
Elena Hormiga. Apila

De pressa, de pressa!
Clotilde Perrin. Joventut

Dins l’ou
Emma Lidia Squillari. Kalandraka

Els colors de la natura
Magdalena Konecna. Cossetània

Truman
Jean Reidy. EntreDos

Cicle Inicial

El primer cas
Ulf Nilssson. Viena

Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento
Juan Feliu Sastre. Takatuka

La meva Guia, el meu Capità
Gonzalo Moure. Kalandraka

Perdut a la ciutat
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Llegendes del pati (Campions del mon)
El hematocrítico. Barcanova

En Gripau i en Gripere són amics
Arnold Lobel. EntreDos

Tres llàgrimes
Ricardo Alcántara. Baula

Què construirem. Plans per a un futur junts.
Oliver Jeffers. Andana

Els capibares
Alfredo Soderguit. Ekaré

Chloe i el lleó
Mac Barnett. Tramuntana


Cicle Mitjà

Capgirat
Alba Dalmau. Bindi Books

Història de l’art en 21 gats
Diana Vowles i Joceliyn Norbury. Mediterrània

Ubú
Jérôme Ruillier. Joventut

La lluna no és de ningú
Tohby Riddle. Babulinka

Gos pudent. Bon Nadal!
Colas Gutman. Blackie Books

En peligro de extinción
Nono Granero. Ekaré

El món és casa meva
Maïa Brami. Zahorí books

Duelo al sol
Manuel Marsol. Fulgencio Pimentel

Amb calma. 50 històries naturals
Rachel Williams. Famboyant

L’arquitecte i l’arbre
Thibaud Rassat. Coco books

Cicle Superior

Pippi Calcesllargues
Astrid Lindgren. Kókinos

Plasticus marítimus, una especie invasora
Ana Pêgo, Isabel Minhós. Kalandraka

Destellos
Jen Wang. Sapristi

Jefferson
Jean-Claude Mourlevat. Nórdica

El peix número 14
Jennifer L. Holm. Viena

A través
Tom Haugomat. AH Pípala

Les històries del llop de sorra
Asa Lind. Kalandraka

El dia de las ballenas
Cornelius. Océano travesía

Las Varamillas
Camille Jourdy. Astronave

La meva troballa
Silvia Vecchini. Tramuntana

La natura es rebel·la a “l’arquitecte i l’arbre”

«L’arquitecte i l’arbre» és un àlbum en format alt com un edifici que ens parla de la natura que habita a les ciutats, i de com aquesta natura, de vegades —ho hem vist molt en aquests mesos de confinament— s’entesta en recordar-nos que també forma part del paisatge i que té les mateixes necessitats de viure que nosaltres.

Llibres que parlin d’arquitectura no n’hi ha gaires. Alguns són magnífics com «Los rascacielos», «Popville» o «Un mon propi», per exemple. Ara acaba de publicar-se aquesta aventura que té com a protagonista un arquitecte anomenat Òscar que viu al carrer Pitàgores, número 45, en una casa molt ordenada, quadriculada, on tot té el seu lloc i la seva funció.

L’Òscar té una dèria gairebé malaltissa amb l’ordre i una obsessió amb les línies rectes i els quadrats. Es mira amb cert neguit la ciutat des de la finestra de casa seva:

«Aquesta ciutat és un caos!»

Per això l’edifici que està construint està calculat amb línies estrictament rectes i les finestres perfectament quadrades.

«Si tos els edificis de la ciutat fossin així, jo m’hi trobaria molt millor», pensava ell.

Però, ai! La natura és capriciosa i, després d’una forta ventada, l’arbre que hi ha al parc del costat del seu nou edifici, es desploma justament on havia d’anar la sala d’estar del pis de la tercera planta.

Aquest serà el fet que li trencarà els esquemes, el farà replantejar-se el seu projecte i la manera d’entendre la vida, adaptant-se a les situacions imprevistes i pensant més en les persones i construint un edifici on els nens poden jugar, lliscar, amagar-se i on les persones grans trobaran llocs pel gaudi i fins i tot les formigues i altres bèsties seran ben rebudes.

A la darrera pàgina del llibre, l’autor, el canadenc Thibaut Rassat, comenta que l’edicifi que ha pensat està inspirat en l’obra de l’arquitecte americà Gordon Matta-Clark i en la seva obra Conical Intersect , 1975. Aquesta:

Recomanat a partir de cicle mitjà

A la contraportada llegim:
L’Òscar és arquitecte. Té devoció per la bellesa de les línies rectes, tot ha d’estar quadrat, classificat, ordenat i organitzat. Fins al punt que hi ha qui pensa que potser està una mica
tocat del bolet: tot ha d’estar sota control!

Però. un bon dia, arriba a la feina i es troba que ha passat un desastre! Un arbre ha caigut al mig de la sala d’estar de la tercera planta de l’edifici en construcció. L’Òscar perd el món de vista davant d’un dilema tan inesperat: haurà de tallar aquest arbre immens i problema resolt?, o bé haurà de refer tots els plànols i càlculs originals per incorporar dins de l’edifici un arbre tort?

Un llibre entranyable que ens mostra la convivència entre la ciutat i la natura. Com els humans arribem a exigir-nos per adaptar-nos a l’imprevist, com descobrim que a partir del caos, neix la nostra creativitat i com podem entendre, respectar i estimar la natura, malgrat que se’ns presenti inesperadament.

LES DADES:
Títol: L’arquitecte i l’arbre
Autor: Thibaut Rassat
Il·lustrador: Thibaut Rassat
Traductora: Mireia Alegre
Editorial: Coco Books
Pàgines: 40
Format: 31,50 x 20,00 cm
Barcelona, 2020

Song Song Books!

Aquest proper dissabte 21 de novembre, amb la colla de l’Institut de la Infància de Sant Cugat del Vallès hem organitzat un altre sarau. Es tracta d’una matinal (com les del Price, però sobre lectura) per presentar les novetats editorials que ens han arribat al cor en els darrers mesos.

Aquestes dones de l’Institut tenen idees “carioques” i em deixo enredar, que vol dir que també m’agraden. Recordo una presentació on vam simular un «combat de boxa» (Ai!, com vam riure amb l’atrezzo), també vam preparar una «reunió de mags» (la maga Nurilda i el mag Dos(pitalet), un «viatge en el temps», uns «encuentros en la tercera f(r)ase» i altres situacions més pròpies de hispters que de les persones assenyades que som (o això crec).

Per la fotografia promocional ja imagineu de què va aquest nou encontre. Es tracta d’una matinal literario-musical (o musico-literària) en que, a través de les sensacions i emocions que ens ofereix la música, haurem de presentar diversos llibres.

Serà complicat perquè com tots els experiments, aquest també té un punt d’incertesa. Resulta que els que hi participem no sabem quins seran els temes a tractar. La Verónica està preparant unes cançons associades i només ella les coneix. Les punxarà i ens proposarà el que consideri oportú. Llavors tindrem uns segons per buscar, entre les nostres lectures recomanades, aquelles que puguin connectar amb la proposta. Complicat.

Confio en que de la selecció que he fet n’hi hagi que puguin casar.

Quan acabi la matinal compartiré la meva selecció. A la 1 del migdia de dissabte publicarem al blog les “Lectures recomanades Nadal 2020”. Abans no, que s’ha de mantenir el secret no fos cas que les companyes em xafessin alguna proposta. Ja m’enteneu…

Potser també recordarem a Rodari quan deia que “La lectura, o és un moment de vida, un moment lliure, ple, desinteressat, o no és res”. Quanta raó!

En aquesta matinal també parlarem d’una de les editorials amigues de l’Institut (Bárbara Fiore) i ho farem recordant els imprescindibles llibres que han publicat i que ens han obert portes a mons que ni imaginàvem, mons com el d’en Shaun Tan, la Suzi Lee, en Jimmy Liao i d’altres.

Tornen l’Atrapallibres i el Protagonista Jove

Un any més, i ja en són 25, el Consell Català del llibre Infantil i Juvenil convida a infants i joves de 9 a 16 anys a formar part del jurat d’uns premis ben singulars dels quals en són els veritables protagonistes. Aquesta edició en temps de pandèmia es una mica especial i per això s’han reforçat les propostes de dinamització de les lectures i de comunicació i difusió de la convocatòria. La organització i el funcionament és el mateix dels darrers cursos. Els qui heu participat en altres ocasions ho teniu fàcil. Recordeu que el termini d’inscripcions finalitza el 31 de desembre.

De què es tracta?
Durant tot el curs els infants i els adolescents llegeixen els llibres corresponent a la seva categoria, els comenten amb els companys de classe (o de biblioteca o llibreria) i els puntuen. Ells són el jurat que donarà el premi als llibres que considerin. Penseu que aquests són els únics premis d’aquesta naturalesa a casa nostra, i que hi participen gairebé 11.000 alumnes. Poca broma! Es tracta, ni més ni menys, de promoure la lectura, oferir-los una experiència lectora motivadora que els dona l’opció de convertir-se en Jurat d’un premi que va més enllà del seu centre escolar i contribuir a la seva formació literària

El Premi Atrapallibres, per a infants de 9 12 anys, està dividit en les tres categories següents:

El Premi Protagonista Jove, adreçat a adolescents de 13 a 16 anys, està dividit en dues categories:

Al llarg d’aquest període podran també participar en accions de dinamització dels premis ideades per l’espai o centre des del qual participen o per la mateixa organització dels premis.
Per llegir les bases i tota la informació relacionada, així com per inscriure-us podeu anar al web del CLIJCAT:
https://www.clijcat.cat/Atrapallibres-Inscripcio-i-Bases
https://www.clijcat.cat/Protagonista-Jove-Inscripcio-i-Bases

Ah! I si no sabíeu que regalar als vostres fills, parents o amics, aquesta és una molt bona opció.

Enguany també s’ha iniciat una acció que pot resultar útil i emotiva: Els clubs de lectura virtuals per a mediadors. El mes de desembre es faran dues sessions molt especials:

El 2 de desembre , sobre Bitxopoemes i altres bèsties en una conversa amb l’autora, la Leire Bilbao, i en Jaume Subirana, que n’ha fet l’adaptació al català. El mateix dia també es conversarà sobre El llop de sorra amb la Carolina Tena, la traductora, com a convidada.

El 10 de desembre la tertúlia és sobre Magus (el mag) i s’hi afegirà una estona en Jesús Cortés, l’autor.

Si hi voleu participar, teniu l’enllaç a la programació completa dels clubs de lectura i el formulari d’inscripció, clicant a:
https://forms.gle/j6Ewpx3UQDQdgVh96.

Val la pena participar i els vostres alumnes us ho agrairan. Endavant amb la lectura!

Truman, quin show de tortuga!

En veure la portada d’aquest àlbum, vaig recordar la gran pel·lícula “El show de Truman” i després de llegir aquesta bonica història vaig entendre perquè.

Resulta que Truman és una tortuga que viu en una mena de terrari amb parets de vidre i tal com li passa a Jim Carrey, sortirà del seu confortable espai per viure una aventura emocionant.

La tortuga Truman viu en un pis d’una bulliciosa ciutat, amb la seva propietària, la Sara. Un dia, s’adona que la nena li ha deixat set mongetes verdes al seu plat (dues més de l’habitual) i comença a sospitar que alguna cosa diferent és a punt de passar. També veu com la nena prepara una motxilla més gran que de costum, i després es fa un petó al dit, l’hi acosta a la closca i li diu “Sigues valent!”… A continuació, la Sara se’n va i, per primera vegada, puja a l’autobús número 11 que va cap al sud!

Truman espera, mirant per la finestra a que torni la nena i, després d’esperar, i esperar, i esperar molta estona, decideix anar a buscar-la!

Surt del terrari enfilant-se per unes pedres, arriba a l’ampit de la finestra, camina lentament, puja pel braç del sofà, llisca per una bota d’aigua i lluita contra les joguines de la Sara que estan escampades per la catifa.

Aconseguirà aquesta valenta tortuga reunir-se amb la nena?


Les il·lustracions de la Lucy Ruth Cummins són potents, fetes amb llapis de colors, carbonet, retoladors, guaix i acabats a l’ordinador.

Un llibre recomanat per al cicle infantil i especialment per als amants de les mascotes i pels aventurers.

Podeu descarregar-vos un paquet d’activitats (en anglès) clicant AQUÍ

LES DADES:
TÍTOL: Truman
Autora: Jean Reidy
Il·lustradora: Lucy Ruth Cummins
Traductora: Maria Lucchetti
Editorial: entreDos
Pàgines: 48
Blanes (Girona), 2020

Vaig coincidir amb la Cristina, una de les tres persones que han iniciat aquest viatge literari, i em va comentar que, de moment, només han publicat tres títols i que pensen anar a poc a poc. La Cristina té molta experiència en aquest sector de la literatura infantil i un ull avesat a descobrir llibres que valen la pena.

També han editat dos clàssics d’Arnold Lobel, els entranyables “Sapo y Sepo” que ara es diuen “Gripau i Gripere”. Dos llibres ben editats, amb tapa dura, format gran i una elaboració cuidada.
No vaig poder estar-me de fer-me una foto amb ella i desitjar-li molta sort en aquesta nova aventura.

Perdut a la ciutat, un relat exigent

M’agraden els llibres il·lustrats per en Sydney Smith. El primer «Un camí de flors» ja el vam comentar en aquest blog. El segon, «Pueblo frente al mar», també. Ambdós em van atrapar des del primer moment, només veient la portada.

En canvi, amb «Perdut a la ciutat» m’ha passat una cosa ben curiosa.
Una companya mestra me’l va recomanar i em va dir que li havien concedit el premi al millor llibre il·lustrat als Estats Units. El vaig comprar, el vaig llegir i no em va arribar. Pot passar. Influeixen les expectatives que hi poses, l’estat d’ànim d’aquell dia, etc.
Però convé donar-li una segona i una tercera oportunitat i llavors, un dia, t’adones de què s’amaga darrera de les imatges, què no has vist, entens el ritme narratiu i comences a veure detalls que abans ni t’havies imaginat. És el que m’ha succeït amb «Perdut a la ciutat».

Comencem per la portada. Sembla una portada poc atractiva. Només es veu un nen dins d’un autobús i, aparentment, poca cosa més. Però quan t’hi fixes llavors captes el seu encant i entens el que t’està dient l’autor. És quan perceps que també hi ha unes ombres dels passatgers que s’estan dempeus al passadís del bus, i albires que a l’altra banda del carrer s’intueix un rètol de color vermell. Entens que les taques de color blanc representen volves de neu i, com que vius en una ciutat també grisa, comprens perquè la portada és grisa.
Però encara hi ha més perquè resulta que l’autor ha plasmat al vidre de la finestra tot el que es reflecteix i així, veiem els edificis i els cotxes que estan darrera del lector que actua com a observador. Fantàstic. Imperceptible potser, però genial.

El llibre explica el recorregut que fa un nen per una ciutat a la recerca de no sabem ben bé què (al final ho descobrirem) i els perills que pot trobar. Per exemple, diu:

Els carrerons poden ser bones dreceres.
Però no passis per aquest.
És massa fosc.

I la imatge ens presenta un carreró d’una gran ciutat, reconeixible per molts de nosaltres (ombres, brutícia, gots buits escampats pel terra, una bossa de plàstic enganxada a la branca d’un arbre, finestres amb reixa, etc.)

És la ciutat que ens atemoreix i ens fa petits. Mireu aquestes dues pàgines i noteu la sensació d’angoixa del nen que sembla buscar algú, des de la finestra del bus.

O aquesta altra, de la imatge esquarterada reflectida en una façana de vidre. Inquietant.

És un llibre que expressa perfectament el que és una ciutat, a l’hivern, i del que significa per a un infant. Començo a entendre’l. Encara no acabo de veure clar que la veu narrativa sigui la de l’infant però li donaré unes voltes i potser, només potser, ho esbrinaré.

De què va “perdut a la ciutat”? Mireu què diuen els de l’editorial:

En un dia de neu, un nen salta d’un bus i camina entre edificis altíssims, parcs i carrers plens de gom a gom. No sabem cap a on es dirigeix ni per què. Caminar sol per la gran ciutat pot ser aterridor si ets petit. «La gent no et veu i el soroll és tan fort que sovint espanta. Fins i tot és difícil saber cap a on anar o què fer.»
Per això, a mesura que recorre el barri, el protagonista observa atentament el que l’envolta i es dedica a donar amables consells a un amic que no veiem, però que intuïm. Aquestes recomanacions inclouen algunes precaucions que cal prendre en aquest laberint de carrers i bullici, a més d’indicacions clares sobre quins són els racons on segur que podrà trobar una cara amable, escalfar-se els dies de fred o escoltar música…
Quan el nen torna cap a casa —el lloc més segur i tranquil— la història fa un gir i descobrim què era el que estava buscant i no trobava mentre caminava sota la neu.

Deixeu-vos endur pel clima que transmeten les aquarel·les i les tintes de les pàgines que semblen esbossos, de les que semblen tretes de fotografies i de les que ens transporten a un dia d’hivern, fred i amb neu, d’una ciutat qualsevol.

Lectura recomanada per a cicle inicial

LES DADES:
Títol: Perdut a la ciutat
Autor i il·lustrador: Sydney Smith
Traductora: Andrea Bescós
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 40
Barcelona, 2020

Like blau, a l’Ofici d’Educar

Ahir, 8 de novembre, es va emetre un nou programa de «L’Ofici d’educar», potser un dels pocs espais que tracten en profunditat i seriositat tot allò que està relacionat amb l’escola, la infància i la criança.

Tinc la sort de compartir uns minuts presentant un llibre infantil o juvenil i després fem un petit concurs (relativament fàcil de contestar). La secció l’anomenem “Llibres per somiar”.
En aquest programa vam presentar “Like Blau”, de la Gemma Pasqual, que parla d’una distòpia, una utopia que no acaba gaire bé, i que ens explica la vida d’una nena, la Kas, en un futur nascut dels cataclismes mediambientals i sanitaris (us sona?), en què es viu en una societat molt artificial dividida en classes socials. En aquesta societat futura tot es valora amb likes: Si fas les coses bé guanyes likes i si les fas malament te’ls treuen. La Kas fa una cosa prohibida segons les normes i l’envien a un centre de rehabilitació. Allà descobreix la gent de la Resistència que taral·legen una cançó molt coneguda. I aquesta és la pregunta del concurs de la setmana dels «llibres per somiar»:
Quina és aquesta cançó? Volem el nom, i que ens taral·legeu uns segons de la cançó i ens ho envieu amb una nota de veu. Les respostes s’han d’enviar al correu loficieducar@ccma.cat o bé en privat a través del grup de Telegram de “L’ofici d’educar”. Hi ha temps de participar fins al proper diumenge 15 de novembre.

També van donar el nom de l’afortunada que va guanyar el darrer concurs sobre «Les aventures de n’Esteisi i en Pimiento» en que demanàvem algun mètode per eliminar els polls. L’enhorabona és per a l‘Anna Vilà.

Un agraiment, també a tothom que va participar i ens va fer riure amb les seves brillants ocurrències.

Ah! Estem pensant en un premi a la fidelitat perquè hi ha habituals del programa que hi sempre hi participen… sense sort.  Seguiu així i tindreu una sorpresa, segur.

gràceis, en aquest cas , també a l’editorial Barcanova, per fer-nos a mans l’exemplar que hem rifat.

Podeu Escolar el podcast de la secció clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/like-blau-de-gemma-pasqual/audio/1083402/


A més a més al programa d’ahir es va parlar amb els educadors socials i la pandèmia que, més enllà d’una crisi sanitària, és una crisi social, que afronta en el dia a dia, aquest col·lectiu compromès amb la transformació social que reclama visibilitat, reconeixement, acabar amb la precarietat laboral i recursos per aturar una emergència social que s’agreuja amb la Covid. Vam poder sentir les opinions d’en Manu Jiménez, educador referent de la Casa d’Infants de Sabadell de FASI, la Marta Darnés, educadora social a l’Institut Pere Alsius de Banyoles, en Jordi Domènech, educador social del consell comarcal de l’Anoia, la Maria Rosa Monreal, presidenta del Col·legi d’Educadors de Catalunya, i la Núria Simó, professora als estudis d’Educació Social de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.
Si voleu sentir la conversa, cliqueu a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/educadors-socials-al-peu-del-cano-de-lemergencia-social/audio/1083403/

 

Dins l’ou, una història que passa fora de l’ou

Dins l’ou ens mostra a la primera pàgina dotze ous de diferents mides i colors i una frase que comença dient “Tot era fosc i silenciós”.

Quan passem pàgina veiem l’interior dels ous on hi ha dotze animals simpàtics que sembla que estan satisfets i encantats de la vida que els espera. Llegim “calent i confortable”

A la tercera doble pàgina els animals (l’ànec, el pingüí, la tortuga, el cocodril, la serp, etc.) han crescut i estan a punt de sortir de l’ou. En aquest moment imaginem què passarà, esclar, quan girem full. I així és. Neixen…

i després els veiem en una doble pàgina magnifica ocupant tot l’espai com en una mena de «tetris». Aquesta:


Més endavant una veu desconeguda diu “quan vaig sortir del meu ou, em va sorprendre constatar que no estava sola” i no serà fins més tard que no sabrem que qui parla és la serp pitó. Aggg!

Anem veient com a cada pàgina desapareix un animal i la panxa de la pitó s’infla i pren formes estranyes. Ai, ai, ai! S’està empassant els seus companys, sense dir ni “hola”, ni “bon dia” ni “encantada de saludar-te”.

Un àlbum per anar comptant. Molt divertit i que, quan l’expliqueu a classe, provocarà comentaris ben interessants dels infants perquè el que es desprèn del relat és que el més fort es menja el més feble.

Al final, serà la pròpia pitó qui desvelarà què li passa. Dirà que té molta fam. Bé, però sempre hi haurà algú més fort i amb més gana que la serp, no?

Aquest àlbum també pot servir per jugar a veure qui ha desaparegut. Com si juguéssim una partida de Pictureka.

Les imatges dels animals també van variant a mesura que avança la història i així la felicitat inicial i les cares de bonhomia, de mica en mica, es transformen en sorpresa i por. Els animals sembla que van entenent que el món exterior no és tan acollidor com imaginaven!

Un àlbum ben fet i que recomanem per a cicle infantil, especialment.

LES DADES:
Títol: Dins l’ou
Autora i il·lustradora: Emma Lidia Squillari
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 40
Mides: 23,5 x 28,5 cm
Barcelona, 2020

El pdf de l’editorial AQUÍ

Elogi de la lentitud

Ara que ens estem acostumant a viure amb més tranquil·litat i a gaudir de les coses senzilles, s’agraeixen iniciatives lectores que van en la línia de convidar-nos a observar la natura.
Us presento dues lectures de coneixements («Amb calma. 50 històries naturals» i «Els colors de la natura») i un àlbum de ficció («De pressa, de pressa!»)

Amb calma. 50 històries naturals
Un llibre ben il·lustrat que explica les petites meravelles de la natura que podem observar pels carrers, places i jardins de la ciutat, o pel camp. Són transformacions que, fins i tot, algunes les podem veure des de la finestra de casa. A tothora i cada dia es succeeixen fenòmens formidables que només podem copsar si ens deturem un moment i no tenim pressa.
Alguns dels fets que s’expliquen al llibre tenen a veure amb fenòmens naturals (es forma un arc de Sant Martí, una onada creix, es forma un núvol, etc.), d’altres fan menció a la flora (una catifa de campanetes, les fulles del cirerer cauen a terra, els nenúfars s’obren en un estany, etc.) i els fets més increïbles es refereixen als animalons (un talp s’avitualla de cucs de terra, el gat i la rata, un mosquit fa una petita excursió, etc.)


«Amb calma» és un llibre que convé anar-lo assaborint de mica en mica. Les il·lustracions fetes a tinta i acabades a l’ordinador tenen un punt que m’ha recordat una col·lecció de cromos que fèiem els infants, allà pels anys seixanta del segle XX. Encara la conservo, la mítica “Vida y color”.

A cada doble pàgina se’ns presenta un nou animal o un nou acte de la natura que convida a fixar l’atenció en els detalls i pensar en el món meravellós que ens envolta.
Llibre adequat a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Amb calma. 50 històries naturals
Autora: Rachel Williams
Il·lustradora: Freya Hartas
Traductora. Maria Cabrera Callís
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 128
Barcelona, 2020

Els colors de la natura
Agafeu la motxilla i endinseu-vos al bosc més proper, atents al que us envolta. Fixeu-vos en la varietat de colors que hi ha. És magnífic. Podeu jugar a buscar un color determinat. Per exemple, si trieu el vermell tal vegada us topareu amb un pinsà, una rosella o un gerd.
El llibre està estructurat partint dels colors. Cada doble pàgina està dedicada a un color concret i tot allò de la natura que té aquesta tonalitat. És bonic de veres.
Per exemple, a la pàgina dedicada al groc, trobem un petit text poètic i una pila d’animals i plantes i fruites grogues: El panís, el plàtan, el canari, l’oriol, el gira-sol, el borinot, etc.

Al llibre hi trobareu els dotze colors més coneguts i les seves tonalitats.
A les últimes pàgines hi ha informació sobre la barreja de colors.

A la contraportada podem llegir:
A la natura abunden colors increïbles. Però t’has preguntat mai quin gust o olor podrien fer els colors verd, groc, rosa o blau? O com sonarien? O quin tacte tindrien si els toquessis? Els colors de la natura són tan meravellosos i diversos que inspiren la gent a l’hora de posar nom a tots els matisos mitjançant plantes, animals i minerals. Acompanya’ns en un viatge de descoberta dels dotze colors i tonalitats més coneguts. Aprendràs que els colors i els elements que es troben a la natura sovint estan estretament relacionats. Sabràs trobar totes les relacions a cada capítol? I finalment, si tens aspiracions artístiques, segueix les indicacions que t’oferim al final del llibre i podràs pintar amb la mateixa exquisidesa que la natura!
Lectura recomanada a partir de 5 anys.

LES DADES:
Títol: Els colors de la natura
Autores: Jana Sedlackova i Stepanka Sekaninova
Il·lustradora: Magdalena Konecná
Traductor: Àlex Gombau Arnau
Editorial: Cossetània
Pàgines: 32
Valls, 2020

De pressa, de pressa!
Un àlbum apaïsat, ideal per recordar la noció de temps —tic-tac— amb dos ritmes ben marcats. La primera part és vertiginosa i comença quan es fa de dia i un nen (podria ser una nena) salta del llit, es vesteix, i comença el dia a un ritme trepidant perquè convé ser dels primers, ell i els seus amics, en agafar el bus i després el vaixell per arribar a l’avió supersònic que els està esperant. Corrent com a bojos aconsegueixen arribar al seu destí. Bé, tots no, perquè el noi protagonista de la història veu com els companys marxen i ell no.
Aquí es crea un punt d’inflexió i el ritme ràpid canvia per esdevenir més calmat. El nen que corria com una llebre esdevé un nen caragol i, en aquest moment, veu una marieta, una flor, un forat, etc. tot allò que fa que el món sigui ben bonic.

Al web de l’editorial Joventut podem llegir:
Som-hi! Llevar-se d’un salt, vestir-se a correcuita, sortir de casa a tota velocitat i, cuitacorrents, atrapar primer l’autobús, després la llanxa i no perdre l’avió ultrasònic!
Però és tan agradable prendre’s el dia amb calma, mirar com cauen les fulles, escoltar el xipolleig de l’aigua o assaborir tranquil·lament una bona torrada…
Aquesta és la història d’un nen que comença el dia amb una cursa frenètica amb els seus amics per mirar d’agafar un avió ultrasònic sense poder-se aturar ni per fer un pipí. Finalment, tots aconsegueixen arribar a l’avió abans no s’envoli excepte ell. Però gràcies a això es pot aturar i gaudir de totes les petites coses que no havia pogut veure en la seva cursa frenètica.
Aquest llibre ens relata en la seva primera part l’estressant carrera del nen i en la segona com torna a recobrar la calma i a gaudir de tot el que troba en el camí. El format apaïsat del llibre permet que la història es desenvolupi com una seqüència on el text balla a la perfecció amb les il·lustracions. En una societat on tots correm tot el temps, l’autora ens descobreix el plaer de la contemplació i de prendre’s el temps per a gaudir de les petites coses.

Recomanat per a cicle infantil

LES DADES:
Títol: De pressa, de pressa!
Autora i il·lustradora: Clotilde Perrin
Traductor: Pau Joan Hernández
Editorial: Joventut
Pàgines: 32
Barcelona, 2020