El diumenge 31 d’octubre vam presentar l’àlbum «Veïns», escrit i il·lustrat per Kasya Denisevich i publicat per l’Editorial Joventut.
És un llibre per a cicle infantil. Explica la història d’una nena que canvia de pis i ens va explicant com és la seva vida al nou pis i les seves reflexions sobre els veïns, cadascú amb la seva dèria. En vam parlar en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2021/08/25/veins-un-llibre-tranquil/)
Com a cada programa fem la pregunta del concurs dels «llibres per somiar». La d’aquest programa és difícil: En quin carrer viu la protagonista del llibre “Veïns”?
Però si us serveix de pista, durant la gravació se m’ha escapat… agg!
Les respostes les heu d’enviar, si voleu participar, a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 de novembre.
I al darrer concurs van resultar guanyadores la Duna, la Vera i la Mar. L’enhorabona!
El tema monogràfic del programa va ser al voltant de la Castanyada, el Halloween i la Castaween. L’Amadeu Carbó, educador social, folklorista, expert en tradicions i autor de “Fins aquí hem arribat”, la psicòloga sanitària i directora de Senda, Verónica Antón, i l’Anabel Ramos, mestra de primària i doctora en Educació, amb un doctorat en pedagogia de la mort, van recordar-nos què celebrem amb Halloween i Tot Sants. Van donar resposta a com podem ajudar un infant a regular la por i a afrontar la mort d’algú que estima i a com s’ha de parlar de la mort a l’escola. Temes tabús fins no fa gaire.
Una de les primeres visites a l’«Espai Llamps i Centelles» ha estat la d’en Ramon Besora, escriptor i poeta, encara que ell no s’està mai de recordar que, sobretot, es considera mestre.
En Ramon arriba puntual i carregat d’una bossa de llibres, d’aquells que són els tresors que va editar a l’època en que va dirigir Barcanova, Aura Comunicacions i Aliorna.
Ens asseiem i comencem a parlar com ho fan els amics, en conversa distesa i anant d’un tema a un altre. En Ramon és home cultivat, viatjat, amb una memòria increïble per recordar llocs, noms i anècdotes personals. Els que estem escoltant les seves vivències i, sobretot, els seus projectes futurs, ens sorprèn i ens meravella com ha anat ideant, gestionant i duent a terme les propostes més inversemblants, des de les exposicions —com la dels objectes impossibles— fins al darrer itinerari poètic que segueix el camí de les Fonts a Peramola.
Estic molt content perquè ha comptat amb mi per acompanyar-lo en un parell de projectes (encara secrets) que em farà il·lusió compartir en aquest blog més endavant.
Ara, perquè us en feu una idea de les coses que fa, només tres exemples de les accions properes durant el mes de novembre.
El dia 5 de novembre a les 19:00 hores, a l’Hospitalet, a l’Auditori Barradas, inaugura l’exposició, inclosa en el Festival Acròbates, ABECEDARI Solidari, un homenatge a Miquel Martí i Pol per part de diferents artistes i escriptors que s’han inspirat en els haikus escrits pel poeta en un llibre ideat, maquetat i editat per en Ramon. Allà hi serem, per fer-li costat. Podeu veure la informació a:
El 20, a les 11 del matí, a Roda de Ter, amb motiu de les Jornades Miquel Martí Pol, al teatre Eliseu, la companyia Cacauet Teatre presenta un espectacle de petit format amb titelles i música en directe sobre el conte «El conillet que volia pa de pessic» i altres textos d’en Ramon Besora. Per a públic familiar. Ho podeu veure a
I encara el dissabte 27 a Peramola, una visita guiada pel mateix Ramon a la Passejada literària pel camí de les Fonts. Es tracta d’una activitat adreçada als mestres de l’Alt Urgell. N’informarem en el seu moment perquè és molt probable que també estiguem allà.
Ah! I entretant va publicant llibres de poesia per a infants. El darrer es diu «Les oques van descalces» i va acompanyat d’unes boniques il·lustracions de la Natasha Domanova. La gracia d’aquest poemari, a banda dels textos, és que al final hi ha uns codis QR amb els poemes cantats per diverses veus i també hi ha les partitures per si us animeu a cantar amb els vostres fills o alumnes. El llibre conté 13 poemes i 9 endevinalles.
Diumenge passat, 24 d’octubre, coincidint amb el «Dia de les biblioteques» vam aixecar la persiana a l’«Espai Llamps i Centelles», un observatori de la literatura infantil i juvenil que té com a objectiu acompanyar docents, bibliotecaris i altres mediadors de la lectura, compartint experiències i formació.
Es tracta d’un projecte obert i cooperatiu que col·labora amb les manifestacions culturals que tenen el llibre infantil i juvenil com a protagonista, especialment aquelles relacionades amb la ciutat de l’Hospitalet i, més enllà, amb els Països Catalans.
Una de les dèries que sempre hem tingut és imaginar que aquest país nostre és més culte i més lector. Malauradament, això ja ho sabeu, la cultura encara no està prou valorada. Prima la competitivitat, l’economia, i fa tristesa veure com ens estem allunyant dels valors de l’humanisme, d’aquella manera en que alguns autors com Stefan Sweig o Rilke, per exemple, entenien la vida.
En l’acte de presentació vam voler reunir a totes les persones que ho han fet possible i que no es coneixien entre sí. D’alguna manera venia a ser com l’escena final de la pel·lícula «Casablanca» quan Bogart li diu al policia: Louis, presiento que éste es el comienzo de una hermosa amistad.
I així va ser. Vam compartir riures, emocions, música, vermut i aquella “joie de vivre” que fa que valgui la pena estar envoltant de la bona gent. Vaig recordar una frase de Wiesenthal que en certa ocasió em va dir que seguís el meu somni si això és el que volia i també una altra d’en Ricardo Alcántara que afirmava que no ens podem jubilar de ser feliços.
Vaig intentar dir unes paraules raonables i explicar el perquè de tot plegat, com hem arribat a aquest punt i sobretot agrair les complicitats de (per ordre d’aparició):
En Ferran que ens va ajudar a trobar el local, sota la premissa que havia de ser a l’Hospitalet i més concretament al barri de Sant Josep.
L’Albert, el nostre API de capçalera, que va dir que endavant amb la compra i que s’encarregava del parquet, del trasllat i del que calgués.
La Montse i en Carles, llibreters meravellosos que ens van regalar el nom de “Llamps i centelles”, ens van assessorar en temes de decoració i ens van fer propostes de millora.
En Raül Castillo que va entendre perfectament la idea i va dissenyar el logo corporatiu tan preciós que llueix a l’entrada.
En Luciano que va trobar temps per fer les reformes durant el mes de juliol. Va pintar, va instal·lar els focus, el parquet, va sanejar els lavabos, va penjar els miralls, etc.
La Laura que ens va ajudar a muntar els mobles d’una coneguda empresa sueca que també està a l’Hospitalet.
La Rafaela, ex-mare de l’escola, que ens ha ajudat a ordenar els llibres, ens ha instal·lat les cortines i ens ha fet mil-i-una indicacions encertades de decoració.
La Carmencita, la millor germana que un pugui tenir i que ens va llençar un repte: Aquí quedaria bé la «alacena bajo la escalera de la família Dursley, la que surt a les pel·lícules de Harry Potter».
En Ricardo amb qui col·laborem en un projecte solidari amb les biblioteques de Colòmbia, gestionant la donació de llibres nous i usats per a biblioteques de Llatinoamèrica. Ho podeu llegir aquí.
La Família Guilera Guerra, més coneguts com la família Potter, que van fer realitat la frase de la Carmencita i d’ells hem aprés que «Las coses fáciles son para cobardes y nosotros no somos cobardes».
El José (Cirol) que va entendre el concepte del lloc i ens va grafitejar les persianes atenent a la consigna «per volar, els ocells tenen ales i els infants tenen llibres».
La Maria Antònia, la Rosa Mari i en Miquel amb qui hem dissenyat un racó dins l’Espai dedicat a la memòria d’un gran lector, l’Àngel García. Agraïm que haguin vingut a la presentació expressament des de Castelló, amb en Foc, el simpàtic gos que sempre està al seu costat.
L’Eric, un ex-alumne de l’escola, i la seva família. Juntament amb el seu pare ens van tocar un parell de peces musicals precioses.
Va ser un matí emotiu i inoblidable. Podeu veure algunes imatges en el següent vídeo:
Aquesta setmana a l’escola s’explicaran contes de por. Segons el DIEC la por és un “torbament de l’ànim, especialment sobtós i fort, en presència d’un perill real o imaginari” i l’infant en créixer percep les pors i les angoixes. És una emoció comuna a tots els infants. Hi ha por a la foscor, al soroll, als monstres que s’amaguen sota el llit, i també por a emmalaltir, a perdre’s, a ser abandonat, etc.
Quan expliquem un conte, l’infant percep que no és l’únic que sent aquestes pors i això el tranquil·litza. Si, a més, demanen una i alta vegada que els expliquem la mateixa història, significa que s’està enfrontant als calfreds que es generen en sentir el relat i, per tant, estan generant eines per vèncer aquesta por. Els contes de por són necessaris, beneficiosos, perquè la por concretada en forma de llop, fantasma o bruixa permet visualitzar-la i controlar-la.
Un exemple genial per als infants d’entre cinc i set anys és «La meravellosa i horripilant casa de la iaia», una novetat que acaba d’arribar a les llibreries fa tot just un parell de setmanes.
És un llibre de pestanyes que està ben fet. El relat ens evoca al millor Sendak, amb l’arribada d’un nen a casa de la seva àvia. És la visita mensual i a la portada i les primeres pàgines ja veiem que és tardor i que la casa, malgrat el color rosa de la façana, ens mostra alguns elements inquietants (un gat que treu el cap per la finestra, un pou, un corb que s’ho mira des de dalt de la branca de l’arbre, i el fum estrany que surt de la xemeneia) i a partir d’aquest moment, el nen entra a la casa i comença a buscar l’àvia. En aquest esdevenir veurem racons inversemblants i plans formidablement dibuixats. Fixeu-vos, per exemple en aquesta doble pàgina en la que el nen ensopega amb una trapa (a la pàgina de l’esquerra) i l’aixeca per veure que hi ha a sota (a la pàgina de la dreta), en un pla contrapicat en escorç formidable.
O aquesta altra (la millor del llibre) en que la biblioteca amb el rètol “sèsam, obre’t” ens dóna pas a una mena de viatge pel tren de la bruixa de les fires ambulants. No havíem vist res de similar des del mític “Imagina“ d’Aaron Becker.
Sovint diem que els pop-up a l’escola duren poc perquè les pestanyes (en aquest cas, finestretes) solen ser poc resistents. Aquí ens trobem, com en altres pop-up de la parella Martí-Salomó, amb un bon treball d’enginyeria de paper que fa que aguantin bastant bé les anades i vingudes dels nens que obren i tanquen les solapes.
El guió conté sorpresa final.
M’ha agradat i el recomano perquè necessitem llibres que facin viure aventures i que diverteixen. A més, si, com en aquests cas, s’allunyen de la tendència ensucrada de determinades imatges o relats, millor.
LES DADES:
Títol: La meravellosa i horripilant casa de la iaia Autora: Meritxell Martí Il·lustrador: Xavier Salomó Editorial: Combel Pàgines: 36 Barcelona, 2021
Si mireu la columna de la dreta veureu que hi ha un avís del Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes del País Valencià.
Té a veure amb el recurs que una Associació d’Advocats Cristians ha presentat perquè els 32 llibres que l’Ajuntament de Castelló va enviar a 11 institut de la ciutat es retirin. Son llibres de temàtica LGTBI i ara estan esperant que la justícia es pronunciï si els deixen en mans dels joves o no.
Paral·lelament a aquests fets, he acabat de llegir «l’Amy i la biblioteca secreta», una novel·la situada als Estats Units, en un col·legi on també es prohibeixen lectures.
“L’Amy i la biblioteca secreta” explica com una nena del curs de quart va a buscar el seu llibre preferit a la biblioteca escolar. Es tracta de Pippi Calcesllargues i ha estat retirat per inadequat, a instàncies una mare del Consell escolar, segons li explica la bibliotecària.
L’Amy pensa que no és just i inicia una campanya de recollida llibres prohibits que va guardant al seu armariet. És una escola americana i allà —ho veiem a les pel·lícules— cada alumne té un armariet al passadís.
El llibre planteja qui té dreta decidir què es pot llegir i què no. I, al cap i a la fi, un cop prohibit un llibre es poden prohibir més, de fet es podrien prohibit tots, per diversos motius.
Potser hagués estat més adequat que els protagonistes fossin una mica més grans perquè crec que aquesta novella i el debat posterior tindria més suc amb alumnes de la ESO.
M’agrada que els nens de la novel·la no siguin obedients del tot i es qüestionin el que passa al seu voltant.
Aquest llibre ens convida a pensar en moltes coses, no només en l’obvietat de la prohibició de llibres i qui decideix què llegeixen els nens. També ens permet debatre, a l’aula i a casa, com defensar les causes en les quals creiem o com seguir essent fidels als amics.
Es llegeix molt bé i els últims capítols són molt emocionants.
LES DADES: Títol: L’Amy i la biblioteca secreta Autor: Alan Gratz Il·lustradora: Kristyna Litten Traductora: Roser Rimbau Editorial: Takatuka Pàgines: 240 Barcelona, 2021
Som feliços quan les persones amb les quals col·laborem són precises, treballadores, saben escoltar, aporten el seu punt de vista —no sempre coincident— i s’hi aboquen amb entusiasme amb el que fan.
En conec unes quantes i em sento afortunat de sentir-me acompanyat en el somni de construir una educació millor per a tothom.
Aquests dies he llegit el «Treball Final de Màster Universitari de Psicopedagogia» que ha realitzat la Bet Clapés, companya del Grup de Treball «Passió per la lectura», i ho he xalat moltíssim.
El vaig imprimir en paper perquè encara em costa llegir en pantalla i perquè amb el llapis al costat puc anar subratllant i contestant les frases i pensament que m’agraden o m’interpel·len.
El document en qüestió es titula “APRENDRE A ESCRIURE AMB SENTIT” i se centra en analitzar, d’una banda, el model tradicional d’aprenentatge de l’escriptura (per sort, cada vegada més arraconat) que basa l’aprenentatge en la memorització d’unes determinades estructures i posa l’èmfasi en la gramàtica i l’ortografia, comparant-lo amb el model funcional que té com a base l’aprenentatge social, el constructivisme i l’aprenentatge significatiu, entenent que escriure ha de tenir un sentit.
El treball dona resposta a preguntes que ens fem sovint: “Com es pot ensenyar composició escrita a Primària?, Quines tasques fomenten la motivació de l’alumnat per escriure?”, per exemple.
Ho exemplifica amb el treball fet a partir de l’àlbum “Un jardí curiós”.
El document aporta idees i pensament que poden obrir un debat sucós en els claustres que es plantegin com treballem l’escriptura.
M’ha agradat comprovar que anem en la mateixa línia i he recordat que fa un parell de setmanes, compartíem amb dues escoles de l’Eixample barcelonès propostes de millora de l’escriptura per aconseguir que els infants de cinquè elaboressin uns guions per fer una pel·lícula.
L’Elisabet ens dona permís per difondre’l a través d’aquest blog i ho fem amb molt de gust, conscients que us serà útil. Cliqueu a:
El diumenge dia 17 d’octubre a l’Ofici d’Educar vam conversar sobre el llibre «Avni. Animal veritablement no identificat», de Romain Pujol, amb il·lustracions de Vincent Caut, publicat per l’editorial Astiberri.
Vam explicar que és una mena d’introducció al còmic per a nens de cicle iniciai que comença el primer dia de curs, quan l’Anvi arriba nou a l’escola. El còmic ens explica que l’Avni, que té unes capacitats especials i ens narra les peripècies que li van passant. Una bona història per als que comencen a llegir i per somriure.
Després, com a cada programa vam llençar una pregunta relacionada per al concurs dels llibres per somiar. El guanyador s’endurà el llibre de regal.
La pregunta que vam fer és: com es diu el Camaleó?
Les respostes les podeu enviar per correu electrònic a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge dia 24 d’octubre a les 24:00.
En el darrer concurs (L’assassí dels ossets de peluix) va resultar guanyador el Ricard Garcia i les seves filles, la Irene, l’Alicia i l’Èlia. L’enhorabona!
En aquest mateix programa vam comptar amb la presencia de la Catherine l’Eduyer que va presentar el seu llibre «Conversaciones con mi maestra», un assaig escrit per ajudar les famílies a triar escola, més enllà de modes i rànquings.
Catherine L’Ecuyer repassa els diversos mètodes pedagògics, els debats educatius més actuals — coneixements/competències, escola nova o tradicional— i alguns dels neuromites més estesos a l’aula.
El proper diumenge celebrarem el dia de totes les biblioteques: les públiques, les escolars, les universitàries, les especialitzades, les nacionals i les regionals. Totes són espais que ofereixen eines i serveis per impulsar l’aprenentatge. Els motiu que les connecta a totes és que les persones puguem adquirir nous coneixements i ens enriquim, obrint les nostres mirades i generant noves idees.
Enguany serà molt especial perquè, finalment, un dels meus somnis esdevindrà realitat gràcies al suport de molta gent que també hi creu en el poder transformador de la lectura. Us informaré, abastament, la propera setmana.
El cartell commemoratiu que encapçala aquest post és obra de la il·lustradora extremenya Mayte Alvarado.
Els propers dies també circularà per les xarxes un vídeo commemoratiu, en línia amb el lema d’aquest any: «Biblioteques: llegir, aprendre, descobrir».
Acabo de llegir el poemari de l’escriptora Leire Bilbao que ha publicat Kalandraka-Catalunya sota el títol «Bèsties, poemes i altres bitxos» i no puc estar-me de recomanar-lo.
Crec que si volem explicar que és la poesia per als infants, només cal que obrim el llibre de la Leire i llegir qualsevol poema.
Va! Provem-ho amb el primer dels poemes voladors (pàgines 8-9) que es titula “La mosca enamorada”. Doble pàgina. A l’esquerra una mosca morta (o estabornida, no ho sé) potes enlaire. Al mig, al plec, una taca de tinta vermella (entenem que és sang) i a la dreta el text del poema. Mireu i disfruteu:
Passem pàgina i ens trobem amb un poema capgirat. Es clar, es la poesia del ratpenat i s’ha de girar el llibre per llegir-lo. Bé, també hi ha entremig un efecte mirall genial.
I més poemes que tenen com a nexe les ales dels ocells i dels insectes (dos ocells damunt d’un cable, I el corb li diu a la merla, L’amor sona com un grill, El llum del sostre, Lluerna, La vespa, etc.) Fins a divuit pomes voladors.
Després venen els poemes d’aigua, i més endavant els poemes que repten, els poemes bramadors i acaba amb el poema de postres.
Les il·lustracions de la Maite Mutuberria i la traducció d’en Jaume Subirana deixen el nivell molt amunt.
Entreteniu-vos a mirar els detalls dibuixats a cada poesia perquè són una delícia. Es tracta d’un poemari ple de música, d’onomatopeies, de jocs de paraules, de creativitat.
Ideal per a iniciar-se a la poesia. Recomanat per als alumnes de cicle inicial.
LES DADES: Títol: Bèsties, poemes i altres bitxos Autora: Leire Bilbao Il·lustradora: Maite Mutuberria Traductor: Jaume Subriana Editorial: Kalandraka Catalunya Pàgines: 72 Barcelona, 2021
La Fundació Jordi Sierra i Fabra i l’editorial Cruïlla convoquen, des de fa uns anys, un Premi que vol ser un reconeixement a la tasca dels mestres. És una idea lloable.
A les bases podem llegir que «Podran optar al Premi els/les docents de qualsevol etapa educativa de l’ensenyament reglat no universitari −tant si estan en actiu com jubilats− que, pels mèrits en l’exercici de la seva tasca docent en l’àmbit territorial de Catalunya, hagin deixat empremta en la memòria col·lectiva d’alumnes o persones properes al seu centre o localitat.»
Enguany, em van convidar a participar del jurat que havia de decidir el guanyador. No va ser fàcil perquè conec tantíssimes mestres i companys que serien dignes mereixedors del reconeixement que fer una tria resulta excloent. Bé, de fet, a tots els premis passa el mateix. Penso en els literaris on es presenten escrits boníssims i només un en resulta guanyador. Així està organitzat.
A la sessió de treball per decidir, es va acordar que la guanyadora fos la Margaret Álvarez Domínguez, una mestra de primària amb força experiència docent.
Si la voleu conèixer i/o saber-ne més del Premi Docent de l’any, trobareu més informació als següents enllaços:
El Premi consta d’un diploma acreditatiu expedit per la Fundació Jordi Sierra i Fabra, a més d’una biblioteca amb els títols de Jordi Sierra i Fabra publicats per Cruïlla i un lot de llibres per al centre en el qual la guanyadora imparteixi classes.
El lliurament del guardó tindrà lloc el mes de novembre, en un acte al Centre Cultural de la Fundació Jordi Sierra i Fabra.
La invitació a la lectura 