Ahir a l’Ofici d’educar vam presentar aquest relat entranyable. Està escrit en capítols breus, pocs personatges, molts diàlegs i una història que té humor, intriga, sentiments i contrastos entre dues maneres d’entendre la vida: D’una banda, hi ha la família de la doctora Green i els seus tres fills, l’A, B i C i de l’altra, la senyora Smith, una dona gran que viu dels records i té el somni de fer un llarg viatge.
La novel·la explica que la Sra. Smith és una dona solitària que rondina tot el dia. A més, últimament res és el que hauria de ser, no fa fred a l’hivern, els ossos polars es passegen pel seu jardí a la recerca d’un lloc on viure i les flors surten fora de temporada.
Un matí, a la casa del costat s’hi instal·la una família d’allò més peculiar, la doctora Green, inventora de màquines per millorar el medi ambient, amb els seus tres fills que capgiraran tots els esquemes i les costums de la veïna, la Sra. Smith.
A cada capítol anem veient com les relacions dels infants i la veïna van mesclant-se i com els nens aprenen coses de la Sra. Smith i viceversa. Per exemple, els infants no saben que són els agulles d’estendre la roba i ella els ho explica, o què és això del tió (aquest capítol és sorprenent). A l’inrevés, ella descobreix com de moderns són en aquesta família, que tenen invents per a tot.
Hi ha un missatge ecologista que subjau i segurament, als lectors alguna cosa els quedarà al magí.
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el relat i, entre els participants, fem un sorteig i regalem el llibre, gentilesa en aquest cas de l’editorial Babulinka books.
La pregunta per al concurs sobre el llibre «A,B,C i la Sra Smith» és:
Què guardava la Sra. Smith al seu garatge?
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 19 d’octubre.
A l’anterior concurs, la guanyadora del llibre del llibre «Vermell Pop» és la Lluïsa Borrull L’enhorabona?
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
Fa un parell de setmanes vaig llegir la notícia que un exemplar de voltor jove, desorientat i dèbil va fer acte de presència a Puiggerdà. Se’l va veure picant les espardenyes d’una sabateria. Buscava quelcom per menjar. El van recollir i el van dur al Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa.
De vegades llegim notícies com aquesta i veiem un relat bonic per explicar als infants, en arribar a l’escola.
Una cosa semblant li devia passar a la Gemma Capdevila quan va sentir la història del puma de Hollywood i va pensar que allà hi havia un relat inspirador que podia convertir en àlbum il·lustrat. I així ho va fer.
Aquest mes d’octubre, a la llibreria “Lectors, al tren!” (Rubí) podem gaudir de les il·lustracions originals, així com altres de diversos llibres de la Gemma Capdevila.
El puma de Hollywood narra la història real d’un puma que va deixar enrere el seu hàbitat natural perquè l’acción de l’home l’estava deteriorant. Va creuar dues autopistes estatals (no sé sap com ho va poder fer sense ser atropellat) i va arribar a la ciutat de Los Ángeles. Als afores, hi ha un parc anomenat Griffith Park i allà es va instal·lar. És va fer molt popular perquè una nit va ser fotografiat. Gràcies al puma es va reflexionar sobre la relació dels animals amb els seu habitat i es van construir corredors naturals per tal que les bèsties puguin circular lliurement d’un lloc a l’altre sense perill.
Al final del relat, trobareu set pàgines extres on hi ha informació sobre els pumes, com s’alimenten, on viuen, qui va ser el P-22, com es reprodueixen i altres detalls curiosos i interessants adreçats als nois i noies.
Lectura recomanada per a infants a partir de cicle inicial.
LES DADES:
Títol: El Puma de Hollywood Autora: Gemma Capdevila Il·lustradora: Gemma Capdevila Documentació: Joana Riera Editorial: Babulinka Books Pàgines: 48 Barcelona, 2020
Tornen les tertúlies. Aquest curs, n’hem programat sis, dues per a cada trimestre escolar. Les anirem anunciant periòdicament.
Aquesta primera l’hem titulada Liternatura, un terme que ens agrada i que vam conèixer gràcies a una xerrada d’en Gabi Martínez, reconegut escriptor i periodista hospitalenc compromès amb la defensa del medi ambient.
En aquests temps que vivim, la liternatura aposta per donar a conèixer una altra manera de viure, d’acord amb la defensa del medi ambient i evidenciant aspectes d’un estil de vida que ens està abocant a un consumisme que altera l’equilibri de la terra. Penseu en la tala d’arbres a l’Amazònia per introduir plantacions de palma per a fabricar cosmètics, els productes de plàstic d’un sol ús, la contaminació, etc.
Què poden fer els autors, els il·lustradors? Molt, ja estan fent molt, per tal que els lectors tinguem consciència crítica.
Si, a més a més, hi ha editorials que tenen una filosofia on prima la idea d’editar llibres de producció pròpia, fets amb criteris de sostenibilitat, minimitzant l’ús de plàstics i l’impacte ambiental, apostant per les impremtes de proximitat, amb paper ecològic, etc., el resultat és un producte digne i que ens marca un camí més d’acord amb el futur que albirem per als nostres infants i joves.
De tot això en parlarem i ens acompanyarà una persona que es dedica a fer llibres preciosos, d’aquells que ens fan pensar i ens inspiren.
Si teniu interès i voleu assistir a la Clandestina, anoteu les dades:
Dia: Dijous, 23 d’octubre de 2025 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80 08901 L’Hospitalet Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella) Contrasenya per accedir-hi: Ara i aquí.
L’Elionor tenia catorze anys i tres hores quan va posar-se a treballar. Aquestes coses queden enregistrades a la sang per sempre. Duia trenes encara i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.
Així comença el poema que va escriure en Miquel Martí i Pol fa més de cinquanta anys i que ara ens ho recorden des de la seva Fundació a Roda de Ter, amb aquest cartell que forma part d’una Jornada educativa que promet ser molt profitosa.
Segons llegim al programa:
La Jornada educativa té l’objectiu de donar a conèixer als professionals de l’educació la Situació d’Aprenentatge creada per apropar Miquel Martí i Pol als alumnes. Aquesta SA està conformada per tres documents: «Programació de la situació d’aprenentatge “Les Elionors actuals: com són i on són?” a 3r d’ESO», la guia per a professorat i la guia per a l’alumnat.
La data serà el dissabte 29 de novembre de 2025, a la seu de la Fundació Miquel Martí i Pol (carrer Costa del Ter, 9-13, de Roda de Ter)
Com que l’aforament és limitat a 45 persones, cal inscripció (gratuïta) prèvia enviant un correu electrònic a fundacio@miquelmartiipol.cat o trucant al telèfon 938500355. Les reserves seran per ordre d’inscripció.
La informació d’aquesta entrada està extreta del web de la FMMP, on trobareu més detalls i el programa complet:
Les primeres paraules que llegim pertanyen al diari de l’autora quan va visitar un poble situat a la riba d’un afluent del riu Amazones. Escriu:
L’Amazònia, allà on tothom s’amaga: els animals s’amaguen d’altres animals, els animals s’amaguen dels humans, els humans s’amaguen dels animals i de vegades fins i tot d’altres humans.
Aquest inici ens recorda com l’Amazònia està patint la desforestació que obliga els animals i les persones de la selva tropical a marxar del lloc on han viscut sempre, adaptar-se a noves formes de viure, a noves llengües, i patir la incomprensió de qui els acull.
En aquesta aventura, en Kayabu, un nen i la seva nombrosa família, arriben en canoa a un poblet apartat. Allà hi viu la Nanà, una nena que veiem mentre està pescant. En aquest lloc, a la riba del riu Urubu, la vida està ordenada segons les estacions de l’any. En l’època de pluges, el riu puja de nivell, l’aigua entra a les cases dels seus habitants i els nens han d’anar a escola amb barca.
En les imatges podem veure l’esclat de colors dels paisatges fascinant que l’autora, l’Eymard Toledo ha sabut plasmar amb uns collages fets amb elements naturals, fulles, sorra, cartró reciclat, etc.
En Kayabu i la Nanà es fan amics i el noi li explica la història de la seva família i els motius que els han obligat a abandonar la seva casa i la seva comunitat. Ens preguntem quan de temps queda per a que l’Amazones continuï amb la seva biodiversitat única, les seves llegües, els seus colors, els seus sorolls i la seva fauna.
El relat és bonic i la pròpia autora ens fa un epíleg que ens fa entenedor el perquè del final sobtat. El que més m’ha agradat és la manera com ha construït les imatges i com aconsegueix centrar la nostra mirada en els detalls d’algunes escenes quotidianes.
Per exemple, mireu aquesta escena:
La noia està pescant i al fons veiem el poblat i els cases construïdes sobre uns pilars de troncs de fusta. Més endavant entendrem què passa quan arriba l’època de pluges i l’aigua entra fins i tot a dins les cases i han de caminar por sobre d’unes passarel·les per no mullar-se.
O aquesta altra escena de l’escola:
Veiem en Kayabu, a l’escola, assegut al costat de la Nanà. Ell té un peresós i la mestra li prohibeix que el porti. La resposta de la Nanà ens fa pensar en la discriminació de la mestra perquè argumenta que tots els altres nens han portat els seus animals a l’escola: un ocelot, una família d’armadillos o fins i tot una jararacussú, una serp molt verinosa. Però la mestra insisteix:
—Si dic que no, és que no!
Una mostra més de com en Kayabú i la seva família s’han d’adaptar a nous costums i actituds que no coneixen: l’ús de monedes per comprar productes o a dormir a l’aire lliure.
De manera inversa, ningú se n’adona de les habilitats del noi: esculpir una canoa a partir d’un tronc d’arbre, la seva facilitat per dirigir-la, saber llegir les constel·lacions del cel, etc.
Una lectura recomanada a partir de cicle inicial que ens ofereix la possibilitat de nombroses accions plàstiques com experimentar amb material reciclat o, a partir de una fotocòpia en color, cola de barra i sorra, entendre el concepte de desforestació i com els colors canvien tornant-se marrons, grisos i tristos.
LES DADES: Títol: Kayabu. Una història de l’Amazònia Autora: Eymard Toledo Il·lustradora: Eymard Toledo Traductora: Anna Soler Horta Editorial: Takatuka Pàgines: 52 Barcelona, 2025
Fa 25 anys que es va inaugurar la Biblioteca Central Tecla Sala de l’Hospitalet i durant tot aquest 2025 es van celebrant diversos actes i accions. La de l’octubre l’han anomenat Petits contes per a un gran aniversari i consisteix en que cada tarda de dilluns a divendres tothom que vulgui pot explicar contes als infants de la sala infantil. Amb 10 minutets de contes n’hi ha prou.
SI voleu participar de l’activitat, només cal contactar amb la biblioteca i indicar la tarda (o les tardes) que us vagin bé. Podeu trucar al telèfon de la biblioteca Tecla Sala 934 03 26 30 i demaneu per alguna de les persones que estan a la sala infantil (la Silvia, l’Eulàlia, la Maria José o la Isabel).
També hi podeu anar personalment, esclar. Us presenteu i us ho explicaran tot amb més detall: Adreça: Av. de Josep Tarradellas i Joan, 44, 08901 L’Hospitalet
I si voleu assistir al Taller de narració oral per joves i adults, a càrrec de Blai Senabre, recordeu que es farà durant 3 dies del mes d’octubre: els dijous 16, 23 i 30 d’octubre, de 18 a 19h, a la Sala d’actes de la Biblioteca Tecla Sala. En aquest cas es demana inscripció prèvia.
Una de les coses més boniques que m’ha donat la vida és conèixer persones entusiastes i positives com en Carles Ferrer. He tingut la sort de compartir molts moments amb ell, un savi lletraferit capaç d’engrescar-nos en les aventures més inimaginables. Li estic agraït per molts motius però un de meravellós va ser la possibilitat de conèixer en Werner Hotzwarth, autor de “La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”.
Segueixo amb interès les seves entrades al blog “Amics de la talpeta” i tenia pendent de recordar que aquest estiu hem celebrat els 36 anys de la primera publicació del conte que, segons les dades fiables d’en Carles, va ser l’agost del 1989 quan va arribar a les llibreries alemanyes.
Quan pugueu, feu una visita al blog. Val la pena i n’aprendreu molt.
La lectura ens diverteix, ens emociona i ens aporta coneixement. La lectura ens obre finestres al món i al nostre interior, ens transforma, ens ajuda a tenir més vocabulari, a resoldre enigmes, a viure altres vides i, sobretot, a imaginar models de vida més sostenibles, justos, solidaris, ecologistes i feministes. En definitiva, millors. Aquest article ens recorda que cal estar preparats i no caure en el desànim, perquè un món millor és possible i sabem com podem aconseguir-ho.
A la revista digital Graó 6-12 (https://www.grao.com/revistas/) s’ha publicat un article on expliquem de què va el llibre ODS para pequeños activistas que acaba de sortir i que presentarem properament.
A l’article defensem que una manera excel·lent de mirar el futur amb esperança és apostar per la lectura, per la mirada d’un infant que abaixa el cap, es capbussa en un relat de ficció, de poesia o de coneixement i llegeix. Quan torna a alçar el cap, el seu pensament entén, valora i estima el món d’una manera diferent. S’activen els sentiments positius, es facilita la comprensió, s’ajuda a no patir angoixa (ara se’n diu ecoansietat), i, d’aquest senzill gest d’obrir un llibre, se’n deriva la capacitat d’imaginar i de trobar eines per a la competència lectora i recursos per mirar de mantenir la bellesa del món que ens acull i que ens dona vida.
Escrit amb la col·laboració de la Mònica Carrasco i la Laura Lagunas.
La festa dels Encontats és la festa d’un art que ve de lluny, de quan els narradors anaven per les places dels pobles escampant les seves paraules carregades de mites, coneixements i somnis. Eren els cronistes dels arquetips, els qui donaven sentit psicològic a les creences, costums i rituals de la vida.
El món ha canviat. Molt. Ara, l’infant està envoltat d’informacions, d’imatges que li arriben a través de les pantalles. Hi ha, però, un matís, i és que aquestes informacions arriben desproveïdes de la força, del sentit i de l’emoció que provoca escoltar un conte i sentir el so d’unes paraules dites cara a cara, d’unes paraules vives, farcides de repeticions, de ritmes, de simetries, d’embarbussaments, de fórmules lingüístiques, de misteris.
L’infant que les escolta se sent lliure, actiu, pertanyent a una mateixa comunitat d’oïdors. Els contes que, any rere any, s’expliquen a la plaça del Mercadal, a Balaguer, i als carrers de la ciutat, també són literatura, literatura oral. Els contes tenen unes estructures internes a través de les quals l’infant aprèn a trobar les seves pròpies paraules, a conèixer el seu propi ritme de pensament, els seus silencis, a seguir el fil d’una història.
A la festa dels Encontats es preparen diversos escenaris i des d’allà estant un narrador o narradora observa un munt de criatures que esperen aquell moment màgic en què les paraules Vet aquí, en aquell temps dels catorze vents que set eren bons i set eren dolents… els transportaran a través del temps i de l’espai i tot el que sentiran serà versemblant, meravellós i possible. Asseguts en cadires o al terra, viuran, colze amb colze, una mateixa emoció i ells mateixos seran el llop, s’amagaran en una cova, trobaran el tresor, o entraran en un palau. Tot plegat gràcies a l’acció poderosa que la paraula, com a transmissora de percepcions, emocions i sensibilitats exerceix sobre la seva ment, fent sorgir, com per art d’encantament, les imatges viscudes dels objectes anomenats.
Quan algú escolta un conte, els valors ètics es reforcen, s’estimula la comunicació, es generen canvis en el desenvolupament lingüístic i es fomenta la creativitat. Els contes són edificants pel seu joc d’ombres, per l’alternança de llum i color que les seves imatges produeixen, per la complicitat que s’estableix entre qui narra i qui escolta.
Una dècada
Tot just, quan encara estàvem recordant com va ser de fantàstic el novè mercat del conte i el llibre il·lustrat, es va celebrar una reunió a la qual vaig estar convidat. Amb la presència de la Mari Carme Puigpelat, Regidora de cultura i turisme, l’Imma Montoliu, Tècnica d’Educació, la Núria Arbós, directora de la biblioteca Margarida de Montferrat i d’en Ramon Besora, home il·lustrat i coneixedor de tot allò que té a veure amb la literatura i el llibre, es va començar a preparar la desena edició. Se’m va oferir l’honor de fer el llibre que teniu a les mans, un assaig on es recull només una mil·lèsima part del que significa aquest esdeveniment per a Balaguer i més enllà, atenent les nombroses famílies que cada any acudeixen a viure una jornada apoteòsica.
Vaig dir que sí, naturalment, per dos motius.
El primer, més simbòlic, es refereix a com per algunes doctrines el deu és el número de la perfecció. És el primer de dues xifres i tanca el cicle per retornar al principi, a l’u i al zero, recordant-nos que la vida és cíclica, que després de la tardor ve l’hivern i després del dia arriba la nit. Pitàgores, el matemàtic, l’anomenava el número de la perfecció perquè és la suma dels quatre primers i posats en pila formen la cara d’una piràmide, d’un triangle.
El segon motiu tenia a veure amb la possibilitat que se m’oferia de conèixer de més a prop als padrins i les padrines de totes les edicions, homes i dones que representen una riquesa cultural i literària que ens fa sentir orgullosos de tenir-los, a ells i a les seves obres, al nostre país.
Va ser George Steiner qui va dir que a cada llibre, hi ha una aposta contra l’oblit, una aposta contra el silenci que només es pot guanyar quan el llibre es torna a obrir i això és el que fem quan anem a la biblioteca i agafem un llibre escrit o il·lustrat per algun dels padrins. Llegim els seus missatges, comencem a aprendre i, de mica en mica, ens anem fent més savis, més crítics, però sobretot, quedem atrapats en la seva poètica, en la seva imaginació desbordant i no podem deixar de llegir un llibre rere un altre, com si respiréssim.
I així ha anat. M’he sentit com Neftalí, el noi del relat d’Isaac Bashevis Singer que anava pels camins de Polònia amb el seu cavall, venent llibres i contant històries. En certa ocasió, parlant amb un ancià anomenat Reb Zebulun li va preguntar:
—Què fan aquests nens sense llibres de contes? I Reb Zebulun contestà: —S’han d’espavilar tots sols. Els contes no són com el pa. Es pot viure sense ells. —Jo no podria viure sense ―va dir Neftalí.
Neftalí també sabia que les històries les escriuen homes i dones que les imaginen per a gaudi de tots nosaltres. En aquest viatge, el nen Neftalí en què m’he convertit, he trobat persones amb molta sensibilitat, imaginació i generositat com Josep Vallverdú, la família de Frederic Letamendi, Francesc Infante, Roser Capdevila, Pilarín Bayés, Pep Molist, Lola Casas, Ramon Besora, Ricardo Alcántara i Carles Cano.
De tots ells he après i no puc estar més que agraït pel regal que m’han ofert dedicant-me el seu temps i la seva conversa instruïda i culta.
Estic content del resultat. Durant uns mesos he pogut entrevistar-me amb els padrins i les padrines i, de les converses, he extret algunes idees, frases, anhels personals i molta informació de cada padrí o padrina.
Ara em queda una sensació estranya perquè, per una banda, tanco una carpeta amb satisfacció pel resultat però per altra em queda una mena de buit després dels mesos de treball. Imagino que és normal.
Ahir, a la secció Llibres per somiar vam presentar aquest llibre per als infants petits que forma part d’una mena de llibres que criden molt l’atenció a aquesta i a totes els edats. Se’n diuen llibres desplegables, o també tridimensionals,mòbils i animats, però no sé perquè se solen denominar com pop-ups, mot que s’ha imposat.
Els llibres pop-up de la col·lecció que l’editorial Combel dedica als colors els ha creat l’Aurore Petit. De moment s’han traduït al català el vermell, el verd, el rosa, el taronja, el groc i el blau.
Són de mida petita, quadrats de 10 x 10 cm, de tapa dura i la gràcia està en que, en obrir cada doble pàgina apareix una imatge emergent. Són uns troquelats senzills i agradables que ajuden a aprendre paraules i a gaudir d’unes il·lustracions que sorprenen quan els infants menuts, de menys de tres anys, les veuen.
En aquest “Vermell pop”, quan anem passant pàgines trobem sis elements: una rosella, una marieta, un nas de pallasso, un camió de bombers, uns peixos vermells i un cor.
Quan els infants el manipulin, recomanem que l’adult estigui a la vora. Ja sabem com pot acabar sinó, oi?
Com a cada programa, fem una pregunta relacionada i entre els participants sortegem el llibre que, en aquesta ocasió, és gentilesa de l’editorial Combel.
La pregunta per al concurs és:
Digues un dels elements que apareixen al llibre «Vermell Pop»
Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 28 de setembre.
A l’anterior concurs, la guanyadora del llibre «L’extraordinària vida d’un gos a les últimes» va ser la Pepa Guerra L’enhorabona?
Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:
