by

Llegir i rellegir… Els enamorats del llibre

«Els enamorats del llibre» és un àlbum il·lustrat ideal per començar o cloure una sessió de narració de contes. El títol pot semblar enganyós perquè els enamorats no som els lectors, són els personatges que hi viuen a dins del llibre. Són dues persones que tenen una forma estranya, minimalista. Ell viu a la pàgina de l’esquerra (la parell) i ella a la senar, la de la dreta. En cap moment passen a l’altra banda ni un ni l’altra.

Ell viu a la pàgina de l’esquerra (hola!). Ella viu a la pàgina de la dreta (bon dia!)
Ell està molt enamorat d’ella (oh, sí sí sí sí sí!)
Ella està molt enamorada d’ell (oh, sí sí sí sí sí!)però hi ha un problema, un gran, gran problema i és que entre ells hi ha l’enquadernació, absolutament in-fran-que-ja-ble, rigorosament insuperable.

Mentre avancem en la lectura, veiem com passen el dia, ambdos fent la seva vida, feliços. I els qui llegim el llibre no ho acabem d’entendre.. Com poden ser feliços en la distància sense poder fer-se ni un petó?

Resulta molt bonic anar veient com cada vegada hi apareixen nous elements que emplenen les pàgines. Hi ha molts detalls: els espais blancs, els contorns, els buits, ofereixen múltiples relectures. La història avança, el dia es va acabant i podem imaginar que finalment faran un túnel que comunicarà ambdues cases o construiran un pont o apareixerà un helicòpter o vés a saber com s’ho faran per estar junts. La gràcia rau en esperar que arribi la nit i llavors es produeixi l’encontre. Finalment ho aconsegueixen, és clar i resulta meravellós veure com l’autor, en Frédéric Laurent, ho resol. Brillant.
Es tracta d’una proposta útil per iniciar converses sobre l’amor, un tema que sempre fascina als infants a partir de cinc anys.

Hi ha un punt en que es pot aturar la narració i pensar en solucions per fer que els amants es trobin.

Ah! I quan el llibre es tanca i retorna a la prestatgeria, passen coses…
Un llibre que funciona a cicle infantil i que agraïm a Edicions Tramuntana l’encert d’oferir-nos un producte de molta qualitat.

LES DADES:
Títol: Els enamorats del llibre
Autor: Frédéric Laurent
Traductora: María Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
40 pàgines
Sant Feliu de Guíxols, 2017

by

Jörg Müller, l’il·lustrador del mes (març 2018)

Aquest extraordinari i detallista il·lustrador va néixer el 1942 a Lausana (Suïssa) i va créixer a Küsnacht, prop de Zuric. Als catorze anys assistí al curs preliminar de l’Escola d’Arts Aplicades de Zuric i després va fer formació a l’Escola d’Arts Aplicades de Biel (que és on viu en l’actualitat).
En acabar els estudis va marxar a París on va treballar primer en una agència de disseny i després com a artista gràfic independent. El 1968 va tornar i va començar un projecte, a partir del qual hauria de sorgir el seu primer llibre d’imatges –The Change of the Landscape– que el va fer popular a Suïssa i també a Alemanya, França, Països Baixos i Escandinàvia.

Des del 1974 ha il·lustrat diversos diversos llibres amb l’escriptor suís Jörg Steiner i també ha treballat en l’animació de pel·lícules de dibuixos.
El seu mètode és laboriós i per això necessita dos anys per a fer cada llibre
De tots els seus llibres el que em té més fascinant, sens dubte és la versió que va fer del conte d’Andersen «El soldadet de plom»
Els dibuixos d’en Müller són precisos i detallats. Les seves obres semblen reals i molt semblants a l’art de la fotografia.
M’agrada especialment la seva paleta de colors trencats, poc purs i sobretot és una característica seva els enquadrament tan originals i les perspectives gairebé impossibles, tan especials que aconsegueix un efecte únic.
A l’editorial Lóguez el valoren i es preocupen de reeditar els títols que s’exhaureixen ràpidament.

A els nostres llibreries podem trobar tres dels seus llibres:

El soldadito de plomo
Al web de Lóguez podem llegir:
¿Quién no conoce el cuento de “El soldadito de plomo? En la narración de Hans Christian Andersen, el soldado de una sola pierna se enamora de la bailarina del palacio, es arrancado de su pequeño mundo, comienza un viaje aventurero en un barco de papel y, finalmente, regresa a casa, donde se le depara un final agridulce.

El llibre dins el llibre dins el llibre
Tan bon punt desembolica el llibre, sent una veueta demanant ajuda. Una veueta que surt del llibre. No veu ningú, però s’adona que passa alguna cosa estranya. És idèntica a la nena que surt al llibre, però al seu costat hi ha assegut un conillet i no un gat, que és el que hi ha a la realitat. A part d’això, el llibre que surt al llibre sembla un mirall. I a la portada hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre en què hi ha dibuixat un llibre… Deu continuar fins a l’infinit? La petita lectora s’endinsa al llibre i coneix l’autor en persona! En endinsar-nos en un llibre ens veiem transportats a un altre món. Jörg Müller s’agafa aquesta màxima al peu de la lletra, la plasma en imatges i fa aparèixer al bell mig d’aquesta confusa trama de múltiples capes el propi il·lustrador del conte.

El gran gris
Narra la fugida de dos conills que veuran com la vida en llibertat esdevé una malson per al conill gris. Al web de Lóguez llegim:
Aturdido por un mundo que ya no conoce, el de la libertad, le pide a su compañero de huida que regresen a la fábrica de conejos, a la jaula, donde él tiene todo lo que necesita y donde esperará hasta que los hombres lo lleven, ya pronto, al país de los Guardianes Blancos, de donde nadie ha vuelto y nadie sabe dónde se encuentra.

by

Quatre biblioteques escolars

Biblioteques escolars de referència n’hi ha moltes. En presentem quatre. Hem volgut destacar-ne el nom de les persones que estan al capdavant perquè han estat capaces de contaminar a la comunitat escolar i de fer-los creure que la biblioteca és imprescindible.

La primera és la Biblioteca Marta Marta de l’escola Orlandai (Barcelona). La Mariona Trabal ha estat en els darrers anys la persona de referència i aquest mes podem llegir un article seu a la revista GUIX on explica que la implicació de les famílies és un objectiu irrenunciable.
Diu la Mariona que «a l’escola Orlandai ens proposem que la lectura sigui un compromís de tota la comunitat escolar. Ho considerem una condició imprescindible per aconseguir que els llibres formin part de la vida dels nens i nenes i, per això, impulsem activitats diverses que promouen la implicació de les famílies en el gust per la lectura.»
I també apunta que «si volem que la lectura formi part de la vida dels infants, que s’integri a la seva quotidianitat i des del primer dia d’escola, és necessari que vegin i experimentin que hi ha el mateix interès i compromís per la lectura a l’escola que a casa seva.»
També ens explica algunes de les moltes activitats que organitzen. N’apunto un parell:
EL MURAL PARTICIPATIU. Abans de Sant Jordi, la comissió de biblioteca fa una proposta de creació plàstica-literària que han de realitzar els alumnes a casa amb l’ajuda de les famílies. A mesura que s’acosta Sant Jordi la cartellera que hi ha al rebedor del centre va creixent amb la col·laboració de tothom.
EL CLUB DE LECTURA. A l’escola es reuneixen mares, mestres, ex-mares i ex-mestres —de vegades, algun pare— al voltant dels llibres. És bonic pensar que, per als infants, algun vespre la mare no és a casa perquè està a l’escola xerrant amb la mestra sobre un llibre que han llegit totes dues i més persones.

La segona és la Biblioteca Sebastià Sorribas de l’escola Drassanes (Barcelona). Situada a tocar de la Rambla acull una població multicultural que és el reflex de la vida del barri. En aquesta escola, la Susanna López ha fet una gran tasca aixecant i consolidant un projecte realment bonic, on destaca la implicació de nombrosos agents externs (voluntaris, la biblioteca de Rosa Sensat, la Fundació Bofill, etc.)
Una de les activitats més reeixides és el Lecxit, una acció setmanal en la que participen alumnes de quart i de cinquè que s’emparellen amb adults voluntaris amb l’objectiu de millorar la seva competència lectora.
També tenen molt consolidades les activitats «el personatge misteriós» i «el llibre estimat del mes», entre d’altres.

La tercera és la Biblioteca de l’Escola Frederic Mistral Tècnica Eulàlia, un centre concertat que fa molt de temps que compta amb una bibliotecària extraordinària, la María José Burillo, que es capaç de capitalitzar accions diverses amb tots els alumnes.
És remarcable el treball de creació literària i la confecció de llibres col·lectius sorprenents i preciosos que fan cada curs a cada nivell.

I la quarta és la Biblioteca de l’Escola de Pràctiques de Tarragona. La biblioteca ja fa molt de temps que funciona. Li han posat Teresa Mas en honor a la mestra que l’ha dinamitzat i que ara s’ha jubilat. Ella, de fet, no en sabia res i va ser una sorpresa que no es podia ni imaginar! D’això li diem estimació a la feina, estimació als llibres i a la lectura. Què grans els companys i companyes reconeixent-li la seva dedicació. Felicitats Teresa!

Podríem seguir i no acabaríem de parlar de comunitats escolars compromeses amb la biblioteca escolar. No importa el tipus d’escola, no importa si té més o menys hores de dedicació, no importa si no hi ha gaire pressupost, perquè amb mestres com la Mariona, la Susanna, la Maria José o la Maria Teresa, les escoles no pateixen ni patiran mai.

A la visita a les escoles Drassanes i Frederic Mistral ens van acompanyar dues mestres eivissenques, la Diana i la Rosa que estaven de ruta bibliotecària i amb les que vam poder compartir experiències.

by

Un senyor anomenat Miquel Martí i Pol

Un poema molt conegut comença així:

L’Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes”.

Un altre, encara més conegut, acaba:

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules
perquè no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.
Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
La necessitat de parlar i sobrevingui,
inevitablement, la catàstrofe.

I tanmateix, la remor persisteix

I encara un tercer ben musical que fa:

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n’iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca
el cor, d’un blau com d’encís,
i els ulls, d’un verd d’esperança.

Són només tres exemples de la extraordinària tria que han fet les companyes vigatanes Maica Bernal i Carme Rubio, que continuen descobrint als ulls dels infants i joves d’aquests país els tresors que tenim.

El novè llibre de la sèrie Tant de gust… està dedicat al poeta Miquel Martí i Pol. És un llibre curt però deliciós per la tria tan acurada que han fet com pels comentaris i les observacions de la vida i l’obra del poeta que ens descobreixen o ens recorden aspectes emotius d’un dels més grans creadors dels segle XX a casa nostra, si més no dels més llegits.

Els textos han estat escrits segons el mètode de LECTURA FÀCIL de l’IFLA (Internacional Federation of Library Associations and Institution), adreçats a col·lectius amb dificultats lectores i de comprensió.

M’ha arribat especialment un comentari de les autores quan expliquen que «quan algú viu un esdeveniment especial i vol expressar el seu sentiment íntim, ho fa sovint amb versos d’aquest autor» i és ben cert perquè encara recordo a la mare recitant de memòria un dels seus poemes triat per recordar l’absència del pare.

A la Fundació Martí i Pol podreu trobar versos, entrevistes, fotografies, etc. que us poden ajudar a conèixer encara més aquest autor.

I dins d’aquest web, per exemple, també hi ha una quinzena de poemes musicats.

…que tot és possible!!!

Us passo unes emotives imatges de la presentació que es va fer a Roda de Ter, precisament :

Llibre molt recomanable, com tota la sèrie, per a infants a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Tant de gust… senyor Martí i Pol
Autores : M. Carme Bernal i Carme Rubio
Il·lustrador: Jordi Sunyer
Editorial : Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pàgines: 79

Els altres llibres de la sèrie són:

 

by

El bolígraf de Higgs, o què passaria si…


Fa gairebé sis anys d’aquesta imatge i de les paraules «crec que la tenim». Es referia a l’anomenada «partícula de Déu», una nova partícula subatòmica coneguda com el «Bossó de Higgs». Va ser un moment inoblidable, semblant a quan, anys més tard vam veure la pel·lícula Interstellar i vam saber dels «forats de cuc», o quan expliquen els perquès dels premis Nobel de Química i quedem meravellats de tot el que desconeixem.
Fa un any, aproximadament, l’editorial Animallibres va publicar «El bolígraf de Higgs» d’en Rubén Montanyà. D’aquests autor havíem llegit «La nena de l’arbre» a La lliga dels llibres de l’Hospitalet i vam disfrutar dels aspectes científics plantejats al voltant del pas del temps. La novel·la, ben construïda, aporta unes reflexions que van més enllà de la pròpia peripècia de la nena de l’arbre.
Ara he llegit El bolígraf de Higgs i també m’ha aportat coneixements suplementaris perquè m’ha fet pensar molt en «què passaria si…»
La idea del llibre no és nova. En realitat, ens parla de la possibilitat de posseir un objecte (com una vareta màgica) que ens concedeix els desitjos. En aquest cas és una bolígraf que fa que tot el que s’escrigui amb ell esdevingui realitat.
El llibre és recomanable per diferents motius, però sobretot perquè és divertit i manté la intriga durant totes les pàgines. També és interessant la doble o triple veu narrativa. Ara un narrador que explica la història, ara el protagonista que, en primera persona, a través d’unes redaccions ens fa avinent els seus estats d’ànim, ara unes notes a peu de pàgina superdivertides que ens interpel·len com a lectors.
Està a la tria del premi «Protagonista Jove», i me n’alegro.
A la contraportada llegim:
Tot allò que un pot imaginar és possible. Jules Verne i H. G. Wells van descriure avenços científics i tecnològics que s’han acabat produint, en bona mesura, tal com els van imaginar. I ara, jo, acabo de trobar un bolígraf d’una marca que es diu HIGGS tot just quan estic a punt de començar una novel·la sobre un bolígraf que es diu HIGGS. De segur que és un senyal per descobrir el sentit de la vida. O no?
Un bon llibre per llegir a l’ESO i per parlar de molts temes. També es una  bona tria per als clubs de lectura juvenils.

Si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

LES DADES:
Títol: El bolígraf de Higgs
Autor:Rubèn Montañá
Editorial: Animallibres
Pàgines: 176
Barcelona, 2017

by

José Ángel Labari, l’Il·lustrador del mes (febrer 2018)

Hi ha un grup cada vegada més nombrós d’il·lustradors que combinen els treballs a la literatura infantil amb altres passions com poden ser el disseny gràfic o els còmics. Un és en José Labari, amb qui vaig tenir la sort de compartir la experiència de gestació d’uns personatges i unes històries per a infants de quatre anys a l’editorial Cruïlla.
Em va agradar molt veure tot el procés que segueix i imagino que és el que fan altres autors. Primer va definir el personatges, després ens va presentar els decorats, les accions, els enquadraments, etc. És un treball molt creatiu perquè si el text apunta, per exemple, que “En una vall a prop del Bosc daurat, tot està disposat per a la celebració de l’arribada del bon temps” o “a l’altra banda de els muntanyes nevades, on comença l’arc de Sant Martí, entre el gel i la boira” amb aquest pocs incidís, au! espavila i imagina el teu propi escenari. És en aquesta part del procés quan s’esdevé la màgia i, els que som maldestres amb el llapis, veiem com algú altre plasma negre sobre blanc quelcom que sovint no s’assembla al que hem pensat. I és genial!

He conegut alguns il·lustradors i il·lustradores i tots tenen en comú que són molt treballadors, sovint solitaris, i que hi dediquen moltíssimes hores a fer i a refer, fins a l’extenuació (literal). Ara que, després, el resultat paga la pena.
Aquest mes presento al José Ángel Labari, un  il·lustrador que té la taula plena de projectes i l’agenda superplena d’idees i encàrrecs.


En José diu:
Nací en el 1977 en Pamplona (Navarra). Mi interés por el dibujo viene ya desde muy pequeño. Siempre he estado rodeado de libros de cuentos y de cómics que leía una y otra vez. Me encantaba pararme a observar los dibujos que luego intentaba copiar inventando mis propios personajes y las aventuras en las que se veían envueltos.
A los 18 años vine a Barcelona a estudiar la carrera de Bellas Artes. Después de terminarla empecé a buscarme la vida como dibujante. Conseguí publicar 5 cómics dibujados y escritos por mí, estuve un año trabajando en una empresa de dibujos animados, colaboré durante 3 años en una revista de humor gráfico y durante 2 años colaboré como dibujante de una tira cómica en un periódico.
Actualmente estoy más interesado por el mundo de la ilustración. Me encanta dibujar, disfruto enormemente, sobre todo si son trabajos dirigidos al público infantil, sin duda el público más exigente. Me apasiona inventar personajes, crear historias con ellos y plasmarlo todo en dibujos.
Así que si estas buscando un ilustrador eficiente, divertido, profesional, versátil, rápido y más cosas que diría mi abuela, no busques más porque ¡¡¡ya lo has encontrado!!!

Si el voleu conèixer més a fons podeu visitar el seu bloc J. A. LABARI Ilustrador: http://plxigls.blogspot.com.es/
I també veure il·lustracions seves a Pinterest: https://www.pinterest.es/jalabari/jalabari-imc/

Li estic agraït perquè la imatge que encapçala aquest bloc és un fragment d’un dels contes de Les històries de la fada Nora que compartim.

El podeu trobar en altres projectes solidaris com Dibujos por sonrisas on, juntament amb d’altres artistes, recullen diners per a projectes solidaris en els camps de refugiats. Podeu consultar el projecte a: https://www.dibujosporsonrisas.org/ (Cada dibujo que escoges se convierte en ayuda directa gracias a tu donativo para el campo que lo necesita. Así de fácil. Así de solidario.)

Gràcies José!

by

La gestió dels conflictes a l’escola

Imatge extreta del centre Nansen de Novi Beograd (Serbia)

Johan Galtung ens recorda que en un conflicte no són les parts les incompatibles, sinó els objectius que persegueix. En aquest sentit, esdevé necessari superar la idea que en tot conflicte hi ha un bàndol que guanya i un altre que perd, i també cal anar més enllà de la idea que totes dues parts queden igualades (meitat i meitat) perquè aquesta visió també és insuficient.
Aquest és un fragment de l’article que encapçala el monogràfic sobre convivència i aprenentatge cooperatiu de la revista GUIX de gener. M’ha sembla força interesant tot el dossier i especialment efectives i senzilles de realitzar algunes pràctiques de l’escola Herrikide de Tolosa com el racó del consens, per exemple. També m’ha agradat com ho plantegen al Juan de Goyeneche de Madrid amb el seu projecte de mediacions entre alumnes.
Podeu consultar el GUIX de gener on trobareu moltes més accions efectives.

Imatge extreta del centre Nansen de Novi Beograd (Serbia)

Al web de Graó també podeu veure vídeos com el de l’escola Herrikide que complementa el seu article «KIDE: programa global de convivència positiva i prevenció de l’assetjament escolar» escrit per en Pello Agirrezabal i Txaro Etxeberria. Amb el programa KIDE es busca treballar la convivència positiva i prevenció de l’assetjament escolar, considerant els beneficis que pot tenir això per al benestar de l’alumnat i en el seu procés d’aprenentatge.
En el vídeo següent podem veure un exemple d’això, concretament a través d’una dinàmica de convivència a l’escola:

Els petits mediadors
La casualitat ha fet que aquests dies hagi acabat de llegir «Els petits mediadors», un llibre autoeditat per la Mariona Garriga i que ens presenta eines per ajudar els infants a gestionar els conflictes.

El llibre està estructurar en tres parts:
A la primera (Presentació) ens explica en què consisteix la mediació i com es pot treballar a l’escola i/o a la família.
La segona part (Contes) són set contes il·lustrats protagonitzats cadascun d’ells per un infant i en els que es tracta de diversos temes relacionats (empatia, empoderament, acord, escolta activa, etc.).
A la tercera part (Material didàctic), trobem les guies i un munt d’activitats per treballar els contes.

En paraules de la Mariona:
L’objectiu és acostar el món de la gestió i resolució dels conflictes als més petits. Cadascun dels contes tracten temes o conceptes propis de la mediació. Els temes estan ordenats en un ordre lògic i en consonància amb com es desenvolupa un procés de mediació.
Els protagonistes del conte són “petits” infants en edats similars a les dels lectors. També són infants de diferents cultures per potenciar el reconeixement a la diversitat i la universalització de la cultura de la mediació. Cada conte va acompanyat d’una guia didàctica dirigida a l’educador. Es tracta d’una guia senzilla i curta que explica l’eina treballada principalment, però que també fa referència a altres eines utilitzades per la petita o petit mediador, com són les seves habilitats. La lectura de les guies permet els educadors, si així ho desitgen, rellegir el conte amb una nova mirada, des de la perspectiva de la mediació com una disciplina professional. Finalment es proposen certes activitats per treballar amb els infants. Es tracten d’activitats dinàmiques pensades per treballar amb un grup o classe però també es poden adaptar a altres tipus de contexts com són les mateixes famílies.

Al web de la Mariona Garriga (creixent amb mediació) trobareu tota la informació relacionada (tallers, cursos, adreces, etc.): https://www.marionagarriga.cat/

Les il·lustracions són dels contes són de la Blanca Martí: https://www.blancamarti.com/

by

la Biblioteca de Birmingham

Ara que diuen que els espais físics no són necessaris i que estem abocats a la tirania del món digital, resulta que es construeixen biblioteques colossals on l’arquitectura s’alia amb la tecnologia per dissenyar uns espais destinats als llibres, com la biblioteca més gran d’Europa que es troba a Birmingham.
Va ser inaugurada a finals de 2013 amb la presència de la Malala Yousafzai, la jove que amb 13 anys es va fer famosa gràcies a un blog que escrivia sota el pseudònim de Gul Makai per la BBC on explicava la seva vida sota el règim dels talibans a Pakistan. De la Malala recordem sobretot la frase “un llibre, un llapis, un nen i un mestre poden canviar el món”.
La Biblioteca Pública (http://www.libraryofbirmingham.com/) està ubicada a la Plaça del Centenari, recoberta per una mena de cèrcols de metall i l’utilitzen més de tres milions de persones l’any. Amb una superfície de 333.000 m² i amb els arxius cívics de Birmingham, a les seves deu plantes hi ha més d’un milió de llibres, incloent 128 volums impresos abans de 1501, un amfiteatre a l’aire lliure i accessos al teatre Birmingham Repertory.
Però no és l’única llibreria monumental. Aquest trimestre, a la revista MiBiblioteca, la María Antonia Moreno, ens presenta les últimes meravelles arquitectòniques del món bibliotecari i podem disfrutar de les anècdotes que acompanyen les més espectaculars com la Nacional de China, la Rolex Learning Center de Suïssa o la Pública de Ceuta.

A la revista (la número 52) també hi ha altres articles interessants com un sobre la reutilització dels llibres expurgats, un altre que explica la vida de la bibliotecària Elizabeth Taylor i les seccions habituals.

Si voleu consultar el sumari, cliqueu AQUÍ

Si voleu llegir l’article Un club de lectura en Youtube, cliqueu aquí

 

by

«Palabra de ratón», la aventura inciàtica d’un ratolí de laboratori

Resulta curiós comprovar com enganxen els llibres infantils o juvenils quan el protagonista és un ratolí. El llistat és interminable i, normalment, l’èxit està assegurat. El darrer fenomen «La casa dels ratolins» n’és un bon exemple com ho van ser en el seu dia les «Històries de ratolins» d’Arnold Lobel, el «Frederick» de Leo Lionni o «Els set ratolins cecs» d’Ed Young. Passa sovint, encara que el ratolí no sigui el protagonista com a «l’Àfrica d’en Zigomar» on l’autor volia fer una sèrie de llibres sobre una merla i va tenir l’ocurrència d’incloure un ratolí que es va menjar el pla, totalment.
Què tenen el ratolins? Potser és la seva mida, potser són els seus bigotis fins o potser són les llegendes que circulen arreu. Des del conegut Pérez, passant per La rateta que escombrava l’escaleta fins al popular Mickey, aquests rosegadors es fan estimar… Tal vegada no sigui casual quan diem de manera afalagadora d’algú que és un «ratolí de biblioteca».
Un dels llibres per a joves que acaba d’aparèixer (el segon de l’editorial Duomo, després d’Olga de papel) es diu «Palabra de ratón» i els autors són en James Patterson i en Chris Grabenstein.
L’edició està molt cuidada —tapa dura, cos de lletra generós, moltes il·lustracions, capítols breus (n’hi ha 59)— i fa venir ganes d’agafar-lo.
Quan l’obres, et trobes una primera frase contundent:

Mi vida comienza el día que perdí a toda mi família.

I segueixes llegint per veure què li ha passat a aquest ratolí tan especial. Resulta que es diu Isaías i té 96 germans. Tots viuen en un Lloc Horrible que és un laboratori on fan mil i una proves i experiments als ratolins. Per això, cadascun és d’un color diferent i té unes capacitats i qualitats curioses. Per exemple, l’Isaías és de color blau i sap parlar, llegir i escriure.

Un dia, aconsegueixen escapar però els persegueixen i els capturen gairebé a tots. Només se salva l’Isaías i aquest és l’inici de les seves aventures a la Terra dels Gegants que és com anomenen als humans.
Al capítol segon, ens adonem que comença amb un aforisme —com el primer— i ràpidament fullegem el llibre per veure si aquesta serà una constant i sí!, així està estructurat. Cada capítol comença amb una sentència que resulta profètica pel que vindrà després. Llegiu, sinó, aquestes tres:

Capítol 3: «Por muy rápido que corra un ratón nunca escapará de su propia cola»
Capítol 4: «Cuando lo has perdido todo, ya no tienes nada más que perder»
Capítol 14: «La carga siempre es menos pesada cuando los amigos te ayudan a llevarla»

I així tots els aforismes. Qualsevol d’ells serveix per escriure’l a la pissarra i au! ja tenim el debat filosòfic a punt.
Els llibres de ratolins solen ser per a infants de cicle infantil però aquest va adreçat a nois i noies a partir de nou anys (304 pàgines) perquè el seu missatge és complex. El vocabulari del ratolí requereix en algunes parts d’uns coneixements previs per poder copsar el seu sentit. Fixeu-vos en aquestes dues frases, per exemple:
«Ahora sé que Gran Aventura solo es otra forma de decir que uno està perdido y solo»
«Todos somos diferentes. Es lo único que tenemos en común»

També trobarem referències a personatges com «El conde Rácula», «El mostruo de Ratonstein», la Medusa, Napoleó, la deessa Ganesha, el cavall de Troia, etc. Són un bon motiu per iniciar una cerca sobre la seva història.

La novel·la està plantejada a manera d’aventura iniciàtica en la que el ratolí Isaías anirà trobant diferents personatges, alguns de bons i d’altres dolents. El be i el mal. D’aquesta manera se les haurà de veure amb un gat de nom Lucifer o els membres de la família Brophy, bruts i descuidats, però també coneixerà la Hailey, una noia nouvinguda al barri amb problemes d’adaptació i que es comunicarà amb el ratolí mitjançant l’ordinador en una de les seqüències més brillants de la novel·la. La Hailey serà clau en la història per la seva defensa dels drets dels animals.
La recerca d’aliment i de refugi conduiran al ratolí a entrar en contacte amb una «ratonada» (així es diuen les famílies de ratolins) a la que s’uneix i de la que esdevindrà un dels herois que aconseguirà unir-los enfront dels enemics que aniran trobant pel camí.

La història està narrada pel propi Isaías i el text, ben traduït, ens mostra com n’és d’intel·ligent i com s’expressa. Per exemple, quan coneix la rateta Mikayla de la que s’enamora, explica:
«Sé que la belleza de piel chocolate dejará de cantar en el momento en que vea mi alucinante color azul. Después de todo, es algo muy sorprendente. Así que, por el momento, me quedaré agazapado entre los arbustos, oleré mi diente de león y la oiré cantar para sí misma y para las abejas que zumban en los rosales. A las abejas les gusta zumbar carca de cualquier ratón que cante.
Vaya, que dulce voz tiene, me atrevería a decir que melosa. Eso, por supuesto, significa “dulce”, pero suena mucho más suave y melodioso, así que…»
Un llibre divertit i que agradarà els nois i noies. Potser els final els farà estarrufar el nas perquè l’autor inclou unes escenes a les que no hi estem acostumats. Als EEUU són freqüents les al·lusions a la Comunitat, a la fe i a l’església però aquí ens resulta una mica xocant. Al meu entendre la novel·la hagués quedat millor acabar-la a la pàgina 274 amb les paraules «Cinco mil noventa y siete ratones salen corriendo por la puerta trasera, atraviesan el andén de carga, saltan por el borde y se cuelan por mi ruta de escape secreta del desagüe, camino de la libertad» estalviant la moralina dels tres darrers capítols.

 

LES DADES:
Títol: Palabra de ratón
Autors: James Patterson i Chris Grabenstein
Il·lustrador: Joe Sutphin
Traductor: Antonio-Prometeo Moya
Editorial: Duomo
Pàgines: 304
Milan, 2018

 

 

by

Jane Goodall, la científica amiga dels ximpanzés

Aquest és un llibre de coneixements ben elaborat i que agradarà als infants a partir de vuit anys. Narra la vida de la Jane Goodall, la primatòloga referent en l’estudi dels ximpanzés.
El relat el fa en David Barbagrisa, un ximpanzé, i ens situa en els diferents moment de la vida d’aquesta dona anglesa que des de petita es va interesar pels animals. El llibre emfatitza especialment els llargs períodes que va passar a la selva convivint amb els ximpanzés i els descobriments que va fer sobre la seva socialització, els costums, la capacitat de produir eines, els jocs, les relacions entre ells, etc.

Mentre vas llegint t’adones del respecte envers la vida animal i la natura que té la Jane.
Les imatges estan ben fetes i són precises. No són fotografies dels animals però reflecteixen força el seu aspecte i les seves expressions. L’Albert Asensio ha trobat el punt exacte per fer d’aquest llibre una bona eina per a l’escola (projectes o lectura informativa) i per a les famílies.
Les planes del final contenen informació molt útil i rellevant amb una biografia resumida de la Jane Goodall, una cronologia d’altres fites relacionades amb l’estudi dels primats i els diferents tipus de la família dels homínids.
Tot el contingut de l’edició ha estat revisat i aprovat per la delegació espanyola de l’Institut Jane Goodall.
M’ha agradat força.
Recomanat per als alumnes de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Jane Goodall. La millor amiga dels ximpanzés
Autor: Marcos Muslera
Il·lustrador: Albert Asensio
Editorial: Vegueta
Pàgines: 36
Barcelona, 2017