Un inventari il·lustrat per als amants dels dinosaures

A la nostra taula de treball tenim objectes estimats que ens recorden persones, moments o situacions que ens han deixat màcula. També acostumen a ser-hi presents algunes fotografies, post-it de colors amb anotacions, llibretes amb apunts personals, diaris i tota mena d’objectes que només tenen sentit per a nosaltres. Un dels que conservo des de l’any 1973 és un petit dinosaure, l’últim d’una col·lecció que he anat regalant o perdent pel camí. El T. rex encara hi continua, sempre amenaçat pel sioux blau, i probablement és una de les fixacions d’infantesa o joventut que no he aconseguit abandonar: La fascinació pels gran rèptils.

Per això, quan es fa una pel·lícula, documental o reportatge, m’afanyo a seguir-lo, amb mirada sorpresa, sempre.

Ara estem de sort perquè a Faktoria K de llibres han publicat l’Inventari il·lustrat dels dinosaures, una obra que s’assaboreix amb fruïció. Una altra joia d’una col·lecció que comença a fer molt de goig. Ja hi ha set llibres.


M’ha agradat especialment el treball de les il·lustracions tan minucioses i amb tantíssim detalls. L’Emmanuelle Tchoukriel s’ha lluït en un procés d’observació i descripció ben acurat. Per exemple, i tornant al T. rex, primer, a partir de lectures descriptives, fa un esbós a llapis. Després en retola la silueta i finalment l’acoloreix. Així:

Pares i mestres que teniu nens seguidors d’aquestes bèsties mítiques (oi, Arnau?), no us penseu dues vegades perquè, a més, les explicacions són molt entenedores.

Retallo i enganxo algunes frases del blog de Kalandraka perquè no sóc capaç de millorar la seva presentació. Diuen:

Fa 230 milions d’anys apareixen els dinosaures. Un meteorit que va caure damunt del Mèxic actual, ara fa uns 66 milions d’anys, podria haver estat en part responsable de la seva extinció. Desaparició total? No és del tot segur: els ocells actuals en podrien ser els descendents…
Una petita història de la vida a la Terra, des dels seus orígens fa 4300 milions d’anys, és el punt de partida de l’“Inventari il·lustrat dels dinosaures”, que reuneix 47 espècies agrupades en períodes geològics: des del Triàsic, amb exemplars com el Mussaurus patagonicus; seguint pel Juràsic amb la presència del Diplodocus carnegii i fins al Cretàcic, quan va viure el Tyrannosaurus rex.
La doctora en Paleontologia Claire Peyre de Fabrègues, del Museu Nacional d’Història Natural de París, explica a una entrevista els avanços realitzats des dels anys 90, amb les noves tecnologies. És així com van descobrir que alguns dinosaures tenien plomes -d’aquí el seu parentiu amb els ocells-.

Un llibre per estimular la curiositat dels petits -i no tan petits- lectors, entre els quals potser sorgeixin futurs paleontòlegs o tècnics de laboratori o mediadors científics, que aquí disposen de dades sobre la classificació, el descobriment i la descripció dels principals dinosaures. Les il·lustracions, a l’estil dels antics quaderns de camp, són fruit de combinar l’estudi d’esquelets, imatges científiques i reconstruccions, amb la interpretació artística d’Emmanuelle Tchoukriel.

Recomanat a partir de primer de primària.

LES DADES:
Títol: Inventari il·lustrat dels dinosaures
Text: Virginie Aladjidi
Il·lustracions: Emmanuelle Tchoukriel
Traducció: Mariam Chaïb
Editorial : Faktoria K de llibres
72 pàgines
Barcelona, 2018

No t’oblidis de mirar per la finestra

Edicions Salòria té diferents col·leccions per als infants i joves (Lola Anglada, el Petit Pirineu, Col·lecció Tralarí i Pessigolles). També editen llibres per a adults: Pirineus, Catalunya, Guies de muntanya, etc.
Un dels seus llibres que difícilment us arribarà a les mans si no viviu per la zona de l’Alt Urgell o l’encarregueu a la llibretera de confiança és aquest No t’oblidis de mirar per la finestra.
L’autora és l’Ester Farran de qui ja hem comentat els seus Poca broma amb la xocolata! I Poca broma amb les vacances!

No t’oblidis de mirar per la finestra planteja un tema dur (la mort d’un germà) i ho fa amb una delicadesa i sensibilitat extrema. Explicat en tercera persona, el relat segueix la vida d’un nen, en Pol, i els records del germà gran que va morir sis mesos abans. Realisme màgic.
A la contraportada hi llegim:
Ha arribat la primavera, època en què les cigonyes passen per davant de casa del Pol, i ell no treu els ulls de la finestra. El Roger, el seu germà, va morir fa uns mesos però li va prometre que es convertiria en una cigonya.
El relat, ben construït, és ideal per a quart de primària. Aquesta dada és rellevant perquè ens costa trobar bones històries per a aquesta edat.
Amb aquest llibre passen coses sorprenents com que els adults (pares i mestres) tenen certa recança a l’hora de comprar-lo i compartir la seva lectura i, en canvi, als nois i noies que l’han llegit els ha entusiasmat. Potser és perquè no tenen els prejudicis que tenim els adults amb aquest tema?
Sigui com sigui, val la pena fer-li una ullada. Imprescindible tenir un mocador a la vora.


Aquest conte va ser el guanyador del premi Contes que compten.

Podeu veure la presentació que va organitzar la Montse Marcet a la seva llibreria Lectors al Tren!, de Rubí el dia 6 d’abril del 2018.

LES DADES:
Títol: No t’oblidis de mirar per la finestra
Autora: Ester Farran
Il·lustrador: Jordi Sales
Editorial: Salòria
Col·lecció: Pessigolles 4
32 pàgines
La Seu d’Urgell, 2018

Una corona va caure del cel

Acaba de sortir la revista GUIX  del mes d’abril on podem llegir una pràctica força interessant que ha escrit la companya Leonor Ruiz que compagina la seva feina a la Universitat de Murcia amb la docència en una escola pública de la zona. La Leonor és autora de la tesi doctoral: La construcción de ciudadanía en Educación Primaria a partir de lo literario. Un estudio sobre las aplicaciones didácticas del álbum ilustrado desde un enfoque interdisciplinar.
Al número 444 de la revista GUIX ens presenta «Una corona va caure del cel» una experiència sobre el poder i els excessos que practica, enemics de la llibertat a partir de l’àlbum il·lustrat Feliu, rei de les ovelles.

Algunes de les reflexions que podem trobar són aquestes:

  • Què significa tenir poder? reflexionar sobre aquesta qüestió pot ser més senzill si es convida a fer-ho per mitjà de la lectura compartida d’un àlbum il·lustrat. Si s’empeny suaument a confrontar punts de vista o a analitzar les diverses maneres com els sistemes de govern afecten la vida de la ciutadania, les idees de llibertat o de justícia brollen fàcilment quan es dóna l’oportunitat de dialogar a l’aula.
  • L’educació del criteri és fonamental perquè aquest pugui ser desenvolupat amb llibertat i plenitud a la vida social, i el nostre alumnat no n’està al marge.
  • No és possible parlar de l’assoliment de competències socials i cíviques si els nostres nens i nenes estan privats de la promoció d’una mirada crítica sobre el món. Els hem d’ensenyar a conèixer en profunditat la realitat que els envolta, indagant en els discursos, en les intencions, en els perquès del que passa.
  • Capacitar l’alumnat per qüestionar el poder i les seves formes és també un objectiu de la literatura.

A la segona part, explica, fil per randa com va treballar amb els alumnes de cicle superior al voltant del paper dels reis i les reines. Van convidar els nens i nenes a llegir l’àlbum Feliu, rei de les ovelles, d‘Olivier Tallec, on l’atribució d’aquest poder és arbitrària, i la seva gestió antidemocràtica. Després, la conversa i la redacció dels seus propis textos mostren com només necessiten que se’ls doni oportunitat i veu a l’aula.

Per reflexionar. El podeu trobar també en castellà a AULA.

«Un batec alhora», un relat memorable

Trap-trap, trap-trap
Els peus nus colpegen l’herba
i jo corro, corro i corro
en l’aire i com l’aire
zigzaguejant a través dels arbres
volant sobre la terra

Un batec alhora (Heartbeat, en la versió original) és una novel·la escrita per Sharon Creech, autora de molta anomenada als Estats Units.

Té moltes curiositats. La primera és que està escrita en primera persona, en versos lliures que li confereixen un ritme brutal que va d’acord amb els batecs del cor però també amb el trap-trap de l’Annie, la noia protagonista que corre descalça i per plaer, acompanyada d’en Max, un noi que ho fa pel desig de competir i de guanyar curses. L’Annie corre per diversió, en Max corre per canviar el seu destí, gairebé és una obsessió.

Una altra curiositat és la història que ens explica perquè és una història de superació, de creixement, de canvis, d’acceptació d’un mateix i d’amistats. Als seus dotze i tretze anys veuen com les seves vides comencen a patir canvis.

En el cas de l’Annie, resulta que la seva mare està embarassada i l’arribada del germà (el nadó extraterrestre, li diu) plana al llarg de la novel·la:

Mentre el nadó extraterrestre
es va fent cada cop més gran
va multiplicant cèl·lules
que espero que siguin cèl·lules de nadó
I no de conill, de ratolí ni de cavall.

A casa de l’Annie també hi viu l’avi i la seva presencia serveix de contrapunt perquè està al final de la vida, perdent la memòria, i oblidant que ell també va ser un gran corredor, vencedor de nombroses curses.

L’habitació de l’avi és al costat de la meva
Annie!, diu. Annie, Annie, Annie!
Hi vaig corrent
i el trobo assegut a la butaca blava.
té un tros de paper a la falda
i un llapis a la mà.
Annie, Annie!
Com feia el pollastre fregit, jo?
La pregunta em fa venir ganes de riure
però ho diu molt seriosament
amb els celles arrufades
els ulls ben oberts.
No me’n recordo com feia el pollastre fregit!

Uns altres moments memorables estan relacionats amb les classes d’art de l’escola. La mestra els proposa dibuixar una poma durant cent dies, cada dia un dibuix de la mateixa poma.

I vaig pensar en la meva poma.
Podria dibuixar-la des de dalt
mirant cap a baix
i des de sota
mirant cap amunt.
Podria posar-la de costat!

Bella metàfora del pas del temps!

També m’ha agradat la història del noi, d’aquest Max que corre amb ella. La seva desesperació rau en que no té diners per comprar-se unes vambes i per això corre descalç però a la cursa no hi pot anar descalç. És el drama social, la veritat sobre la vida.

La lectura s’acaba massa aviat. Una sentada i au! ja has arribat a la darrera pàgina. Et quedes amb ganes de saber-ne més de l’Annie, de la seva mare, dels veïns, de la mestra d’art, de la senyora Cobber-puillover i del senyor Welling, personatges fascinants que planen per la novel·la i que de ben segur amaguen secrets insondables.

Hola, Annie!
Hola, Max!
I ens posem a córrer trap-trap,
l’un al costat de l’altre
i el terra glaçat em fa pessigolles als ulls.

A destacar l’excel·lent traducció de la Dolors Udina.

Com em passa sovint amb els llibres de Pagès edicions, no acabem d’estar gaire en sintonia amb les edats a les quals es pot adreçar. L’han situat a Nandibú jove (alumnes de l’ESO) i veig que a sisè de primària pot anar molt bé. Vocabulari entenedor, ritme, història lineal, versos lliures, etc.
Gran obra.

LES DADES:
Títol: Un batec alhora
Autora: Sharon Creech
Traductora: Doors Udina
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú jove núm. 5
Lleida, 2018

Apunts per viure al planeta Terra, segons Jeffers

He estat uns dies a Londres i he fet els recorregut típic dels lletraferits: Visita obligada al 84 de Charing Cross Road per recordar la Mark and Co., foto a l’andana 9 ¾ de King Cross, passeig per les sales de la Llibreria Nacional, cervesa a The Ten Bells i, com no? compres a Waterstone. Dels diversos llibres que m’he firat, n’hi ha un que buscava amb ànsia i que he pogut aconseguir. Una meravella anomenada «Here we are» i que no puc estar-me de comentar. És realment magnífic i estem de sort perquè aviat el veurem traduït al català per Andana edicions.
«Here we are» porta un subtítol —Notes for líving on planet earth— que ja ens indica de què va la cosa. L’autor és l’Oliver Jeffers (el de «Perdut i trobat», «l’Increïble nen menjallibres» «Atrapat», la sèrie «els Huguis», etc) i en aquesta ocasió s’ha superat.
El llibre explica com és el lloc on vivim, el nostre planeta i les seves singularitats. A les guardes llegim que és un regal que li va fer al seu fill acabat de néixer. El veiem representat en forma de capoll blau.
El llibre és una introducció al món on vivim tots nosaltres. Comença amb una visió d’astronauta mostrant-nos com és la Terra des de l’espai i després es centra en les coses boniques que hi ha al nostre planeta. A doble pàgina podem veure llocs tranquils i llocs sorollosos, el dia i la nit, el mar i les muntanyes. La pàgina on hi ha les persones és brutal perquè t’hi pots entretenir a veure com som de diferents: un lluitador de sumo, una monja a la seva esquerra, un punk a la seva dreta, dues dones que es casen, la reina, el pianista, l’àvia, el pallasso, la dona amb burka, el cuiner, etc., fins a més de vuitanta personatges singulars i quotidians.


La dedicatòria al seu fill Harland de 2 mesos diu: “Aquestes són les coses que crec que necessites saber”. A sota en caràcters petits una cita de J.M. Barrie sobre com he de procurar ser cada dia una mica més amables del que és necessari. I aquesta bondat és la que plana sobre totes les pàgines.

El final, amb tota la gent del món acompanyant el bebè, és espectacular. Quan el tinguem traduït al català en tornarem a parlar perquè el tractament dels colors és una altra història i convé que el tingueu a les mans per fer-vos una idea precisa.

Serà un llibre de referència a les escoles, sens dubte.

De moment, conformem-nos amb el booktrailer oficial:

Em dic Omar i soc una nou!

El jutge Bruno Panatta es va repenjar sobre els colzes i el va observar molt atentament.
—Com et dius?
El nen gairebé no es va atrevir a aixecar els ulls de terra.
—Nou —va respondre amb un fil de veu.
—Disculpa? —l’home el va contemplar sorprès per damunt de les seves ulleres petites i rodones.
—Soc una nou —va repetir, convençut, tot alçant la mirada.
-Em sembla que no m’has entès —va dir el jutge armant-se de paciència—. T’he preguntat qui ets.

Allò que sembla un inici delirant i surrealista, de mica en mica es va transformat en una història que et treu l’alè. «Soc una nou» explica el judici que pateix un nen, l’Omar, i com aconsegueixen enredar al jutge perquè acabi dictaminant al seu favor. La idea es sustenta en una llei molt antiga que diu que tot allò que cau d’un arbre pertany a l’amo del sòl i a partir d’aquí els veïns s’alien per defensar l’Omar perquè no sigui retornar al seu país. La estratègia es basa en considerar que no és un nen, sinó que és una nou. D’aquesta manera, un veí afirma que fa olor de nou, una altra veïna diu que té tacte rugós com les nous, etc.
Novel·la escrita en capítols breus, amb diferents tipografies i que, de mica en mica, et va embolcallant. Alternen els fragments del judici amb els records tristos del nen i les peripècies dels veïns que veuen com els ha canviat la vida. Els capítols finals acaben lligant tots els fils i no queda cap pregunta sense resposta.
La Beatriz Osés que va guanyar el premi Edebé amb aquesta obra és una escriptora molt sensible i que domina les emocions i el gènere poètic a la perfecció. Recordeu «El secreto del oso hormiguero», per exemple, un poemari que vam tenir a la Lliga dels llibres diversos anys.
Una molt bona història que tindrà molt de recorregut, sens dubte. A partir de vuit anys.
M’ha encantat!

Podeu veure un breu reportatge a l’Info K clicant a:
http://www.ccma.cat/tv3/super3/infok/soc-una-nou-premiat-amb-ledebe/video/5724128/

Les dades:
Títol: Soc una nou
Autora: Beatriz Osés
Il·lustrador: Jordi Sempere
Traductora: Elisenda Vergés-Bó
Editorial: Edebé
Col·lecció: Tucà taronja
128 pàgines
Barcelona, 2018

l’àlbum il·lustrat a l’ESO

La revista Íber. Didáctica de las Ciencias Sociales, Geografía e Historia té com a objectiu proporcionar informació útil per a la pràctica docent i per a l’autoformació del professorat. Es publica trimestralment i aquest mes ha sortit el número 91 (ABRIL 18) que hi dedica el seu monogràfic a l’Àlbum il·lustrat com a eina per a l’aprenentatge de les ciències socials i on comprovem que la idea que l’àlbum il·lustrat TAMBÉ és per a l’Educació Secundària queda palesa.

La Pilar Rivero, com a coordinadora del número, ens fa la presentació a les primeres pàgines on diu:

“El libro-álbum –también conocido como álbum ilustrado– constituye un modo específico de comunicación. Como su nombre indica, este tipo de productos editoriales presentan un protagonismo compartido por el texto y la imagen. En cierta medida, establecen dos niveles complementarios de lectura entre el aparato gráfico y las palabras, aunque muchos autores prefieren entender que se trata de un mensaje diferente que alude a realidades distintas de un mismo proceso de cognición.
La utilización de los álbumes ha sido habitual en los primeros niveles de aprendizaje al considerarse que facilita el acceso a ideas, sensaciones o asociaciones de un modo directo e intuitivo que están presentes en amplios sectores del conocimiento, incluido el ámbito científi co. Por ello la alfabetización visual que potencia el libro-álbum constituye una competencia fundamental en la formación de los estudiantes.
En algunos casos la imagen es en sí el contenido y el texto se limita a proporcionar instrucciones para su utilización –como en el caso del libro juego– o ni siquiera se considera necesario –como ejemplifica el magnífico Emigrantes , de Shaun Tan–, obras a partir de las cuales puede establecerse un tratamiento en el aula de temas conflictivos actuales.
En el caso de las ciencias sociales en general y de la historia en particular, la ilustración favorece la comprensión de ese «país extraño» que es el pasado, cada vez más lejano y ajeno a nuestros alumnos, facilitando la comparación entre el hoy y el ayer en sus aspectos materiales y la creación en el alumnado más joven de una imagen de época, de una identifi cación de la cultura o los períodos históricos con sus elementos de la vida cotidiana más característicos y el establecimiento de manera espontánea de una comparación entre pasado y presente que lleva a reflexionar sobre el cambio y la permanencia.
En función de los formatos y contenidos podremos establecer un tipo u otro de actividad. En la actualidad el libro-álbum ofrece una gran variedad para trabajar las ciencias sociales. Lo más habitual es recurrir a libros informativos cuya temática específi ca sea la historia o el arte. Se trata de obras –generalmente narratives y con un rico aparato ilustrado– que se centran en el desarrollo de un tema concreto para explicarlo a jóvenes de diferentes edades. En ciencias sociales suelen focalizarse en civilizaciones del pasado (egipcios, griegos, romanos, etc.) y en determinados aspectos histórico-culturales característicos de ellas (momias, gladiadores, piratas, mitología clásica, etc.), pero también en biografías, no exentas en su selección del peso de la ética en la historia como disciplina escolar –aunque se puedan tratar de manera crítica determinados aspectos o acciones del personaje seleccionado–, las cuales nos facilitan trabajar con los estudiantes refl exiones relativas a la propia relevancia histórica del personaje protagonista.
Con menor frecuencia se encuentran ejemplos en los que se atiende a la evolución a lo largo del tiempo de un elemento de la vida cotidiana (como una calle o un puerto a través del tiempo), muy útiles para el desarrollo del pensamiento temporal y para trabajar los conceptos de cambio y permanencia.
Especial mención ha de hacerse de las publicaciones que recientemente están lanzando museos y editoriales para facilitar la comprensión del arte, centradas en un museo o en un autor concreto. En estos casos el contenido gráfi co constituye una forma visual de acercamiento a la signifi cación del artista no limitado a la merareproducción de sus obras. Suelen tratar de responder a cuestiones como por qué un determinado artista hace lo que hace y por qué esto lo convierte en algo relevante en la historia, cuál es su aportación y su rasgo propio.
Esta variada tipología de contenidos se refleja en las diferentes propuestas de trabajo que presenta este monográfico, destinadas a animar a hacer uso del libro-álbum en la clase de ciencias sociales (historia, arte, geografía, economía…) desde infantil hasta secundaria y bachillerato, y según una perspectiva crítica y multidisciplinaria.
Este monográfico constituye en realidad una guía de iniciación dirigida al profesorado cuyo objeto es incluir el libro-álbum entre los materiales didácticos fundamentales en la enseñanza-aprendizaje de las ciencias sociales desde infantil a bachillerato. Una educación de la mirada, un aprendizaje por proyectos, un pensamiento crítico, transversalidad y educación en valores son las claves.”

L’index de la primera part de la revista, allà on hi ha el monogràfic, és el següent:
Álbum ilustrado para el aprendizaje de ciencias sociales
Rivero Gracia, M. Pilar

Cómo trabajar con libros-álbum en el aula de historia
Rivero Gracia, M. Pilar / Gil-Díaz Usandizaga, Ignacio

El álbum ilustrado, una herramienta para interpretar la realidad
Centelles Pastor, Jaume

El libro-álbum en la enseñanza del arte actual
Palacios Garrido, Alfredo / Uyá, Nívola

De conquistadores y conquistados
Molina Puche, Sebastián / Ruíz Guerrero, Leonor

La casa, de Innocenti
Lobato Suero, Mª José / Hoster Cabo, Beatriz

«Busca y encuentra» en el libro-álbum de tema histórico
Pelegrín Campo, Julián

Com heu comprovat he tingut la sort de participar en aquest monogràfic. En una posterior entrada us faré cinc cèntims del meu article.

Un regal sense obrir

Alguns capítols d’ «Un regal sense obrir» comencen de manera similar:
“Si un bon dia ets a Copenhaguen…”
“Si un bon dia, cap a dos quarts de quatre de la tarda, passes pel carrer…”
“Si un diumenge de març passes per l’avinguda..”
És fantàstic! Recordeu «Sostiene Pereira»? Només la lectura de les primeres frases de cada capítol ja et fan sentir tan bé que no pots parar de llegir. Vegeu-ne per exemple, el començament del capítol «Un regal de Nadal en ple estiu». Diu:

Si una tarda càlida de maig te’n vas fins a la plaça de Vesterbro, veuràs que la majoria de finestres i balcons de les cases dels voltants són obertes de bat a bat i que, a les terrassetes dels cafès, hi ha tot de gent asseguda d’un humor excel·lent. També veuràs uns quants menuts que, segurament, aquell vespre aniran a dormir una mica més tard del que tocaria, i una nena que camina al costat d’una dona molt guapa amb un vestit elegant i unes sandàlies de taló daurades.

«Un regal sense obrir» és una novel·la que ens recorda a les novel·les d’Astrid Lingren, per les descripcions desgavellades però també per l’optimisme per la vida i per la confiança en les persones.
Al llibre hi ha dues veus narratives, una és la de nena protagonista, la Mona, que viu amb el seu pare, en Jan, un home que ha patit la mort de la dona i ha deixat la feina de carter. L’altra veu és la del narrador que ens va conduint pels mesos posteriors a la pèrdua de la mare de la Mona.
La nena i el seu pare viuen junts en un apartament petit però fan un canvi de pis i van a compartir casa amb la Susanne, una cantant d’una gran orquestra que viatja oferint concerts per tot el món, una persona vital i alegre que els influirà i els oferirà l’impuls necessari per superar les tristors.
Sobre aquests tres personatges avança la història però amb la presència constant del record de la Debbie, la mare de la Mona.
El canvi de barri comportarà conèixer noves amistats que suposaran un repte per a la nena però alhora li oferiran oportunitats de fer amics intel·ligents i optimistes.
«Un regal sense obrir» ens arriba directament al cor. Una bona lectura, molt adequada per compartir a l’aula. Un llibre amb diverses capes que recomanem especialment. Llegiu-lo per a vosaltres, per als vostres fills i alumnes perquè hi trobareu bona literatura, una història bonica i ben narrada.
Està recomanat a partir de deu anys però si es fa una lectura compartida pot anar bé a partir dels vuit.

L’autora amb la versió original danesa a la mà.

A la contaportada llegim:
L’autora, la Marianne Verge va néixer el 1976 a Skanderborg, Dinamarca. A més d’escriure, és dissenyadora de moda, una professió que va estudiar a la Reial Acadèmia Danesa de Belles Arts. El 2010 va escriure la seva primera novel·la, Wendys Vidunderlige Verden (El meravellós univers de la Wendy), una obra breu inspirada en part
en els personatges de Peter Pan, la novel·la de James Matthew Barrie.
La il·lustradora, l’Ester García va néixer el 1984 a Càceres. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca, on descobreix la il·lustració com a vocació. Des de 2008 resideix i treballa a Madrid com a il·lustradora, encara que quan pot li agrada viatjar fora de la taula i del paper.
Recentment ha estat seleccionada en mostres com la 30a edició de la Mostra Internazionale d’lllustrazione de Sarmede, la IV Edició del Catàleg Iberoamericà d’Il·lustració, la Biennal de Bratislava o The Sharjah Exhibition for Children Books Illustrations.

LES DADES:
Títol: Un regal sense obrir
Autora: Marianne Verge
Il·lustradora: Ester García Cortés
Editorial. Pagès
Col·lecció: Nandibú
148 pàgines
Lleida, 2017

Àlbums il·lustrats. Per saber-ne més.

El proper Sant Jordi se’n vendran molts, d’àlbums il·lustrats. Els autors i il·lustradors d’aquest tipus de llibre ja fa temps que ens ofereixen uns materials que podem considerar evocadors i sofisticats, llibres totals que estimulen la imaginació i contribueixen a que el lector sigui alhora, també, creador d’històries i pensador crític.
Fa vuit anys vam poder llegir una obra que abraçava aquest món complex dels àlbums il·lustrats. Fernando Zaparaín va escriure CRUCES DE CAMINOS. Álbumes ilustrados, Construcció y lectura, un llibre força útil per entendre com funcionen els àlbums il·lustrats i sobretot perquè les referències que hi apareixen són de llibres que tenim al nostre abast.

El 2016 l’Ana Castagnoli va publicar Manuale dell’illustratore, un altre llibre —en italià— que també ens ofereix recursos per entendre com funcionen els àlbums.

Encara un tercer assaig: Álbum[es] un magnífic treball de Sophie Van der Linden amb traducció i notes de la Teresa Duran. Una obra que ens aporta molta llum i analitza aquest fascinant món dels llibres àlbums. Álbum[es] té un objectiu clar: explicar com funciona la narració de les imatges i del text i orientar sobre com s’articulen els diversos elements dins dels àlbums. Es divideix en capítols que abasten els principis de construcció del propis registres (fabricació, tècnica, estil, signe i color, ús del punt de vista, ritme, muntatge, etc), el seu funcionament, les nombroses configuracions possibles en què es poden articular el text i la imatge i el camí que en el segle vint va determinar la seva forma tal i com els coneixem actualment.
Un llibre recomanable per als qui posem en mans dels infants aquestes joies que els ajuden a créixer.
Durant aquest mes, ja ho anticipem, en seguirem parlant i farem esment dels àlbums il·lustrats adreçats als adolescents, perquè la revista Íber ha programat un monogràfic sobre aquesta qüestió.

Les dades:
Títol: Álbum[es]
Autora: Sophie Van der Linden
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Ekaré
148 pàgines
Edició en castellà
Barcelona, 2015

Les següents imatges estan extretes del web d’Ekaré:

El garatge d’en Gus

En Gus és l’encarregat d’una benzinera situada enmig del no-res amb una, aparentment, feina monòtona. El llibre ens mostra un dia qualsevol de la seva vida. El veiem de bon matí endreçant una pila de trastos al costat de la caseta de la benzinera. Són objectes que podem reconèixer fàcilment: una banyera, una estufa, tres bidons, una butaca, una nevera, un telèfon antic, etc. En Gus està feliç i podem llegir la frase, breu, que hi ha a sota:
Avui será un dia excel·lent. En Gus es posa a treballar content.
Totes les frases estan rimades i li confereixen un cert ritme musical a la lectura, sobretot el rodolí que es va repetint a pàgines alternes.
El primer client no ve a posar benzina, és un rinoceront que arriba damunt de la seva vespa.


Què hi ha Rico? Et veig molt encongit! —diu en Gus.
Ajuda’m Gus, que el meu seient és molt petit.

I llavors es produeix l’inici de l’encadenament de situacions. És un conte que funciona per acumulació inversa. A cada animal que arriba amb el seu problema en Gus els dóna una solució que passa per tunejar el vehicle amb alguna de les andròmines que hem vist al principi i que ara van desapareixent d’una en una.
És un àlbum il·lustrat molt divertit i els nens segur que juguen a trobar quin estri li pot anar bé per arreglar el vehicle, abans de passar pàgina.
Per exemple, a la morsa que arriba deshidratada li prepara una mena de banyera amb rodes


I al conill li transforma el seu trasto lentíssim en un fòrmula 1 amb l’ajuda del trombó i alguna que altra caixa de fusta. Gus és un MacGuiver si és que recordeu qui era en MacGuiver. No dic res del professor Franz de Copenhaguen que aquest sí que us sonarà raro.


Un llibre divertit i que agradarà molt als nen que disfruten fent construccions i inventant objectes.
Per mirar i remirar i descobrir cada vegada nous detalls.
Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El garatge d’en Gus
Autor i il·lustrador: Leo Timmers
Traductora: Marta Arguilé
Editorial: Harper Kids
40 Pàgines
Madrid, 2018

 

Ens veiem en tornar de vacances!