publicacions

by

S’acaba “viure la lectura”, comença “viure l’escriptura”

El gener de 2010 encetàvem una secció a la revista GUIX (AULA en castellà) que vam anomenar Viure la lectura i aquell primer articlet que duia per nom «Els llibres, tresors a compartir» l’iniciàvem amb la mítica frase d’en Borges «Vaig somiar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci»
Han passat nou anys i hem anat publicant els articles de manera regular, nou cada curs. En total, vuitanta-un escrits que, amb més o menys encert, han mostrat maneres diverses de treballar la lectura a l’educació primària. D’alguns articles n’estem molt contents perquè hem rebut imputs i comentaris valuosos de mestres de trinxera, en altres hem inclòs frases que només els qui em coneixen saben què volen dir (per exemple el de la Gacela Thomson de maig de 2011 o el del mirall retrovisor del número 371, homenatges a persones que admiro) i alguns que hem demanat a amics i col·laboradors ens han fet patir perquè han arribat en la dècima de segon anterior a tancar el número, o no han arribat.
Ara publiquem el darrer article de la sèrie i l’hem volgut acabar amb la poesia d’en Pedro Mañas i el seu llibre “Ciudad laberinto”. Expliquem que Tonucci ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Són històries que ens ajuden a comprendre la nostra realitat. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes. Ho veiem en lectures que ens fan reflexionar sobre la condició humana i sobre el nostre comportament envers actituds que, de vegades, ens fan avergonyir de formar part d’una societat excloent.

Els mestres saben que s’estima allò que es coneix i per això a les escoles s’estudia el barri, els carrers dels voltants de l’escola. Bé, l’article complet el podeu llegir a la revista GUIX de desembre de 2018.

A partir del número següent la secció passarà a anomenar-se “Viure l’escriptura” i incidirem en les accions que ajuden a escriure millor i de manera més ordenada i entenedora. Tant de bo puguem aguantar nou anys més, ganes no ens en falten!

by

Passejant per Mart de la mà del robot Curiosity

Tant és el lloc del món on siguis ara, jo sóc molt i molt lluny. Ni tan sols sóc al mateix planeta que tu. Sóc un robot de Mart. Sóc un rover, un vehicle robot, construït per explorar indrets remots: llocs massa llunyans o massa perillosos perquè hi vagin humans. Com vaig arribar fins aquí? Perquè m’hi van enviar? Aquesta és la meva història.
Així comença el llibre del robot Curiosity. Està narrada per ell mateix i ens explica els precedents i la construcció d’aquest enginy. També llegim amb fascinació el moment de llançament i la missió fins arribar al planeta vermell.
Tot i que és la primera obra d’en Markus Motum es nota que l’ha pensada molt i que ha trobat una manera entenedora i molt didàctica d’explicar als infants els detalls tècnics. Ho fa de manera genial.
Les il·lustracions són senzilles però efectives i el resultat és eficaç. Els dibuixos una mica geomètrics i les escenes de grans dimensions ajuden a comprendre la immensitat dels cels plens d’estrelles. El paisatge marcià vermellós és fantàstic i la forma del rover -braç, colze, ull- ens recorda molt, però molt, a l’entranyable ET cinematogràfic.
L’espai és un dels temes que captiven als nois i noies i de ben segur que amb aquest llibre de coneixements, creixeran els aspirants a astronautes.


El llibre està adreçat a infants a partir de sis anys però els adults descobrirem aspectes curiosos i respostes a preguntes que potser ens hem fet alguna vegada. Per exemple:
Si el fabriquen a Califòrnia, perquè el llencen a l’espai des de la costa est?
Perquè els treballadors que els construeixen han de passar per una càmera d’esterilització cada vegada que entren al laboratori?
Com és que li van posar aquest nom i qui en va ser la responsable?
Etc.

Per als amants de la ciència en general. Imprescindible.

Podeu entrar a la pàgina web de la NASA i seguir l’evolució de la missió del Curiosity clicant AQUÍ

Títol: Curiosity. La història d’un robot de Mart
Autori i il·lustador: Markus Motum
Traductora: Anna Llisterri
Editorial; Flamboyant
Pàgines: 56
Barcelona, setembre de 2018

Per anar fent boca…

by

En Sid i en Kevin, el seu amic imaginari

El darrer llibre d’en Rob Biddulph és ben diferent dels anteriors «Enfonsat», «Grrrrr!», «No com tots» o «Quin vent». Es nota un canvi en el seu estil i en la narració elaborada amb frases més llargues. M’ha agradat.
El conte planteja una situació prou coneguda: Un nen, en Sid, fa una malifeta (trenca un plat) i la mare el renya. No és la primera vegada i la paciència s’ha acabat. Ell, llavors, culpa a un altre, a un tal Kevin, un amic seu imaginari. Quan la mare li pregunta com és en Kevin, ell dibuixa una mena de personatge gran i pelut, de color vainilla i rosa, amb una sola dent. Molt entranyable.
El tractament del color i les imatges és força impactant i hi ha detalls que apunten a una especial dedicació per part de l’autor. Fixeu-vos, per exemple, en la gorra del nen o en les sabatilles de la mare.
La història és alegre i mostra els contrastos entre el món real, gris i trist, i el món imaginari, acolorit i explosiu.
L’argument està ben pensat i cap a la meitat hi ha un gir sorprenent quan en Sid va al país dels éssers imaginaris i allà ell és el diferent, ell és l’amic imaginari dels amics imaginaris, en un món  amb arbres liles i insectes de molts colors.


Hi ha alguns detalls que no he acabat de comprendre però suposo que l’autor volia mostrar com és la vida en determinats barris de classe mitjana baixa de les grans ciutats i per això dibuixa al pare darrera del diari, aliè a la discussió familiar, o dibuixa a la mare amb un got de cafè a la mà, botes i bolso al coll, disposada a sortir al carrer.


Les imatges de les darreres pàgines són per mirar i remirar: Impressionant el parc infantil ple de detalls, genial la pàgina següent amb la mare i el seu propi amic i encara la sorpresa de les guardes mostrant com l’autor també forma part d’aquest món oníric.
Si sou seguidors dels llibre d’en Rob Biddulph trobareu al·lusions als seus llibres anteriors, com una mena de picada d’ullet o joc divertit entre ell i els seus seguidors.
En un moment en que sembla que només hi hagi llibres d’emocions, de coneixements, amb intencions pedagògiques, trobar aquests divertiments resulta agradable. S’agraeixen els contes que ens fan somiar i ens fan veure que la vida pot ser d’una altra manera.
No cal ni dir-ho però a l’escola, «Kevin» obre un ventall d’accions plàstiques immens. Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES
Títol: Kevin. L’amic imaginari en què pots creure de debò
Autor:Rob Biddulph
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
32 pàgines
València 2018

El tràiler:

by

Una vegada hi havia un lleó golafre…

Un lleó golafre o com menys serem més riurem és el primer àlbum il·lustrat de la Lucy Ruth Cummins i continua amb una tendència relativament nova que consisteix en fer partícip de l’aventura al lector que va fent hipòtesis de per on anirà la història i després veurà com s’ha equivocat de totes, totes. Més o menys com ho fa en Jon Klassen.
A la portada veiem un lleó d’aspecte tranquil, dibuixat amb llapis i acolorit amb tons intensos, i un seguit d’animals petits amb cara de felicitat. Hi ha un pingüí, una tortuga, un gatet de colors, un ratolí marró, un conill amb les orelles caigudes i un conill amb les orelles dretes, una granota, un rat penat, un porc petit, un coala, una ovella i una gallina.
Llegim que es tracta d’un lleó golafre però el seu posat no anuncia cap intenció de fer mal a ningú.
Passem pàgina i la història comença amb un “Una vegada hi havia…” i a la següent veiem com torna a començar amb “Una vegada hi havia…” però a la imatge hi ha menys animals. Tornem a avançar pàgina i novament “Una vegada hi havia…” i encara menys animals i així fins que només queden el lleó golafre i la tortuga amagada dins la seva closca.


Els dibuixos són força expressius i el lector sospita que la disminució de personatges es deu precisament a la presència del lleó afamat. Es preveu que a la següent pàgina la tortuga desapareixerà… i així és.
Passem pàgina i veiem com el lleó arriba a casa seva i es troba amb una sorpresa. Bé, ell es queda sorprés però el lector encara més. És una sorpresa subversiva perquè després en vindrà una altra i encara una tercera que serà la més espatarrant.
Un llibre força original i diferent que està indicat per a lectors entre 4 i 7 anys i que proporciona una bona dosi de rialles. Per ser llegit en veu alta i anar fent inferències del que creiem que pot passar.

 

LES DADES
Títol: Un lleó golafre o com menys serem més riurem
Autora/il·lustradora: Lucy Ruth Cummins
Traductora: Fina Marfà
Editrial: Corimbo
40 pàgines
Sant Joan Despí, 2018

by

Contes de Nadal

El Nadal, dins del nostre calendari i costumari col·lectiu, està format per un seguit d’elements de les diferents cultures que ens han influenciat al llarg de la història. Durant segles s’han barrejat la cultura ancestral dels nostres avantpassats amb els calendaris romà, jueu i cristià, tots ells basats en cultes rituals, bé al Sol, bé a la Lluna.
Nadal, festa tancada, festa culminant del solstici d’hivern, és una festa molt antiga i molt arrelada a Catalunya. Actualment els aspectes de la festa hi són presents d’una forma gairebé indestructible. Nadal gaudeix de tots elements necessaris perquè així sigui. Nadal té elements musicals i cançons, gastronomia, llegendes, personatges, objectes, elements dramàtics, etc. Nadal és un moment màgic per a tothom, sobretot per als infants i per això n’hi ha tants i tants llibres que en parlen.
Dels que s’han publicar en els últims temps en comento cinc que em semblen interessants per entendre una mica més el cicle nadalenc que s’acosta.

Per a cicle infantil i inicial (3 a 7 anys)

L’arbre de Nadal del Sr. Eudald
Robert Barry
Ed. Corimbo

Un àlbum il·lustrat que explica perfectament com pot arribar a ser d’alegre el Nadal. És una bona manera de començar el cicle de festiu, si és que sou dels qui aneu a la fira i compreu un arbre, una tradició cada cop més estesa a casa nostra.

El llibre explica que a casa del senyor Eudald ha arribat l’arbre però hi ha un problema i és que l’arbre és massa alt i no hi cap. La solució que troben és tallar la part de dalt i així tots contents. No imaginen que la part tallada farà feliç a una altra persona que el posarà sobre la taula però vés per on! tampoc li cap i l’ha de tornar a tallar. El conte, com podeu imaginar, va d’això, de com el que es talla de l’arbre va passant per diversos lloc i portant la felicitat a l’alegria a les cases dels óssos, conills, ratolins i molt més!

Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina
Gabrielle Vincent
Ed. Kalandraka

–No tenim cèntims… diu l’Ernest però la Celestina, la rateta té molt d’entusiasme i aconsegueix que el seu amic l’acompanyi al bosc a buscar tot el que necessiten per preparar la festa que faran amb els amics.
La clau d’aquesta història entranyable és la col·laboració i l’ajuda mútua: junts van al bosc a buscar tot allò que necessiten per decorar la casa, fan dibuixos, mentre un és a la cuina l’altre embolica els regals que han preparat… finalment l’Ernest, l’ós, que no ho tenia clar esdevindrà en l’ànima d’una festa de Nadal que serà inoblidable.
Nadal a casa de l’Ernest i la Celestina és un llibre amb molts diàlegs i emotiu. Aquest parell simbolitzen l’amistat, la de debò, i busquen i troben la felicitat en les coses més senzilles que aquest també és el missatge que hem de donar als infants per fer front al consumisme.

Els reis d’Orient
Meritxell Martí i Xavier Salomó
Ed. Combel.
Col·lecció Mini—Pop

Un llibre amb escenaris pop-up d’un dels darrers títols de la col·lecció Minipops: la tradició dels Reis d’Orient. Una visió moderna i sintètica dels contes clàssics més populars.

 

A partir de 7 anys

Paraules Nadalenques
Montse Ginesta
Ed. Barcanova
Col·lecció Mots vius

En destaco les precioses il·lustracions de la Marta Montañá, que ha trobat el punt exacte per evocar amb els seus colors potents i brillants tots els moments del cicle festiu, d’una manera divertida amb tots els personatges tradicionals.
En els poemes hi surten el tió, els Reis, les neules, els torrons, la fira de Santa Llúcia, l’arbre, el pessebre, etcètera.
Un llibre que es particularment adequat per tenir-lo a la biblioteca escolar perquè al final hi ha consells per dramatitzar els versos.

A partir de 10 anys

El regalo de los Reyes Magos
O. Henry
Ed Los cuatro azules
A partir de 10 anys

Della i Jim són un matrimoni jove a qui la situació econòmica no els va gaire bé i tot i així no volen deixar passar el Nadal sense fer-se un regal. El llibre se centra en la Della, la dona que decideix vendre el seu cabell per tenir diners i poder comprar-li al seu estimat una cadena per al rellotge. Com que el conte té més de cent anys potser els nois no sabran que abans hi havia uns rellotges que es duien a la butxaca de l’armilla penjats d’una cadena però no importa, es busca informació i segur que ho podran entendre. Un conte que ens parla d’amor, d’estimar i sentir-se estimat. El llibre ve amb les imatges original de la Lisbeth Zwerger i és un bon llibre per regalar i per llegir en veu alta. Amb un final sorprenent…

Bé, aquest són cinc dels que trobareu a les llibreries i biblioteques. Recordeu que incloure un llibre o dos a la carta del Reis és una bona cosa.

by

L’instint de supervivència de les acàcies

Dues hores d’avió i alguna més esperant a l’aeroport, m’han passant volant (ai!)  gràcies al darrer llibre d’en Ricardo Alcántara «Una acàcia entre quatre parets», una novel·la per a joves que m’ha tingut ben entretingut seguint les peripècies d’un jove de divuit anys, el Pere, que fa un viatge en tren des d’Alacant fins a Barcelona on espera trobar-se amb la Sofia, la noia que ha conegut virtualment a les xarxes socials.
La trama del relat s’inicia quan el Pere arriba a Barcelona i la Sofia no apareix a l’estació. El noi, desconcertat, començarà una passejada a la descoberta de la ciutat que el durà a la Plaça Reial i allà, com un turista més i, sense adonar-se, es quedarà sense motxilla i sense res. Només conservarà el mòbil que duu a la butxaca.
A partir d’aquí la novel·la ens va explicant els encontres del jove amb tot un seguit de personatges entranyables que l’acolliran al seu edifici del carrer del Carme, conviurà amb ells i coneixerà persones bones i generoses.
Es tracta d’un llibre ben escrit, amb diverses capes o nivells de lectura, que agradarà als alumnes del segon cicle de l’ESO i/o de batxillerat perquè s’hi podran sentir identificats en diversos moments de la narració.
La novel·la recorda les novel·les costumistes, i té un to —només un to—de Josep Maria de Sagarra perquè els personatges són tan versemblants i creïbles que, probablement, a alguns d’ells els hi podríem posar cara entre els nostres coneguts.

En aquest viatge iniciàtic, el Pere es trobarà amb l’Albert, un home que intenta, juntament amb els seus veïns, que els propietaris de la finca no els facin fora. També coneixerà la Mar, una noia que passa temporades en un centre de desintoxicació, el Rafa, un vigilant jurat a temps parcial, un matrimoni de jubilats i altres personatges que influiran d’una manera o altra en el Pere i li faran veure que ell també té qualitats i valors potents.
Entre els personatges antagònics hi ha els «fantasmes», éssers poderosos que no tenen recança en valdre’s de matons per acoquinar els veïns i fer-los fora de casa, costi el que costi.
Una acàcia entre quatre parets tanca força bé la majoria de temes però n’hi ha d’altres que queden oberts per a la reflexió posterior del lector i/o del club que en faci la seva lectura.
Lectura recomanada per a joves.

LES DADES
Títol: Una acàcia entre quatre parets
Autor: Ricardo Alcántara
Traductora: Tina Vallès
Editorial: Animallibres
192 pàgines
Barcelona, 2018

Podeu llegir les primeres pàgines clicant AQUÍ

by

Literatura infantil i autoestima

 

La revista Guix de novembre conté un article sobre literatura infantil i autoestima en el que l’autora ens parla de com els llibres il·lustrats són una bona eina per tractar les emocions.
M’ha agradat veure com les mestres que comencen incorporen els àlbums il·lustrats com a element bàsic de comunicació a l’escola.
En aquest article, l’Anna Maria Hidalgo ens parla dels efectes positius per al creixement dels infants i diu (copio algunes frases):

[…] Quan llegim som capaços d’emocionar-nos, de gaudir, de distreure’ns… però la lectura també crea un efecte directe a la nostra autoestima que ens permet comparar, reflexionar i imitar bons comportaments oferts per les històries i els seus personatges meravellosos.
L’autoestima, pel que fa a la influència de persones afectivament properes o d’altres socialment importants en la vida dels infants, repercuteix en el seu desenvolupament personal integral i en les relacions socials que s’estableixen amb el pas del temps.
L’autoestima és el que un nen creu d’ell, tot i que el que cregui no correspongui amb el seu comportament i/o realitat.
Una bona eina educativa per iniciar un treball emocional relacionat amb l’autoestima són els àlbums il·lustrats i els llibres amb il·lustracions perquè ajuden, a més a més del desenvolupament de la comprensió lectora, a millorar el pensament crític i les relacions humanes; som persones que necessitem sentir-nos vinculats als altres per estar, també, bé amb nosaltres mateixos.
Els llibres ens ajuden a incidir en aspectes com la vinculació amb d’altres persones o animals, a conèixer les diferències entre individus, a confiar en els demés, a superar les pors i, en definitiva, a conèixer-nos millor.

A la segona part ho exemplifica amb una pràctica relacionada amb el llibre «Mart, l’elefant d’un altre planeta» que ens explica com una cinta rosa lligada en una pota recorda a en Mart cada dia que no s’ha de descuidar d’alguna cosa important. Volent saber el perquè de la cinta rosa, en Mart fa una visita diària als seus amics per veure si el poden ajudar a dilucidar el misteri. Tots el reben amb alegria i el conviden a un àpat, però no n’hi ha cap que sàpiga què s’amaga rere la cinta rosa. O potser sí, ja que és justament la cinta rosa la que ajuda en Mart a emprendre el nou dia amb la joia de qui té un objectiu al davant i una pila d’amics amb els qui compartir-lo. Una entranyable història sobre la memòria, l’amistat i el sentit de la vida.

 

 

by

La Sara i el Pelut (un poni que sembla un gos!)

Arriba un dia (sempre hi arriba) que el nen demana als pares que li comprin un animal… Amb una mica de sort la demanda és petita, de la mida d’un peix, un hàmster o un ocell però, de vegades, la demanda és més gran i complicada, en forma de gat o de gos. I fins i tot, com li succeeix a la Sara, la protagonista del relat, la petició és més salvatge.
La Sara i la seva mare acaben d’arribar a la ciutat. Mentre la mare s’afanya posant ordre al nou pis, la nena està preocupada perquè no té amics. Com que la mare està molt enfeinada i no la pot atendre, baixa al carrer a provar de fer noves amistats però es troba amb el rebuig dels nois que hi juguen i li diuen que no la volen allà.
La Sara torna a casa i es refugia en els llibres. Mentre llegeix un conte d’indis, se li acudeix que potser un cavall podria ser una bona companyia i així tindria un amic.


La mare li diu que no, és clar, perquè un cavall no hi cap a l’ascensor, però la nena pensa que si el cavall és petit, de la mida d’un poni, tot quedarà resolt. Tal dit, tal fet.
La Sara se’n va directa a la “botiga-que-ven-de-tot” i troba immediatament un gos gran i llanut a qui ella bateja com a «Pelut», i després fa veure que és un poni i se l’emporta a casa. Damunt del Pelut, la nena és feliç, se sent com al llibre que llegia i el més important és que el Pelut hi cap a l’ascensor.

A partir d’aquí, un seguit d’esdeveniments faran que la Sara acabi sent acceptada pels altres infants i s’integri a la nova comunitat. Bé, el Pelut també és acceptat com a poni.
M’ha agradat com el conte tracta la relació mare-filla perquè enlloc d’enfocar-ho com un seguit de complicacions perquè la mare treballa de nit i això sol ser un focus de problemes emocionals i dificultats diverses, l’autor, en Jan Bick, ho positivitza i les presenta valentes, independents i intrèpides. Com que l’autor també es l’il·lustrador, es val d’unes imatges molt potents per mostrar-nos la personalitat de les dues, amb els cabells negres i esbullats, fortes, decidides, de persones que dominen la seva vida i que són capaces de trobar solucions a tot.

En Birck fa un bon treball gràfic incorporant i ressaltant paraules, canviant la direcció del text, emprant onomatopeies, etc. L’ús del color també es força encertat. A les il·lustracions a doble pàgina modifica el fons segons l’emoció que vol transmetre i també afegeix tocs de color en algunes pàgines en blanc i negre. Un treball molt creatiu.

Recomanat per als alumnes de cicle inicial.

LES DADES

Títol: La sara i el Pelut. Un poni que fa lladrucs
Autor/il·lustrador: Jan Birck
Traductora: Teresa Guilleumes
Editorial: Cuatro azules
72 pàgines
Madrid, 2018
La fitxa que ha preparat l’editorial: AQUÍ

Val la pena fer una visita al web de Cuatro azules: http://www.loscuatroazules.com/

by

Reflexions més enllà del binomi “cultura i educació”

Fa unes setmanes es va celebrar a Barcelona un esdeveniment promogut per l’Àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona on es va parlar de cultura, art, educació i de tot allò que fa una ciutat més rica i més pròspera, culturalment parlant.
Ara, enllaçant amb les jornades citades, s’acaba de publicar un document força complet que recull catorze articles variats que ofereixen un ventall d’opinions sobre el binomi cultura i educació.
A la pàgina de la comunitat virtual Interacció podem llegir, entre altres, frases com aquesta:
Sabem del cert que els municipis contribueixen, des de la seva política cultural, a l’educació dels ciutadans. Com també ho fan des de la resta de polítiques públiques. Ara bé, per fer-ho de manera conscient, explícita i, perquè no, intencionada, cal aprofundir les relacions entre els àmbits de l’educació i la cultura, barrejar-les, compartir espais -físics i mentals-, treure-li la bata a una i el barret a l’altra, assumir coresponsabilitats i, en definitiva, pensar en la cultura des de l’educació i en l’educació des de la cultura.

Al llibre, trobareu un primer article molt potent de l’Eulàlia Bosch sobre la naturalesa lingüística de l’educació, de la cultura i de les persones. Després hi ha altres tretze articles que, des de angles diversos, reflexionen sobre el binomi esmentat.
Estic content perquè hi ha l’article que em van demanar (La biblioteca, centre de gravetat de l’escola). Juntament amb el de la Magalí Homs i la Roser Ros, que també parlen de biblioteques, crec que hem contribuït a donar-li visibilitat i presència al llibre com a agent cultural de primer ordre.
Si voleu consultar el llibre, us el podeu descarregar anant al Servei de Publicacions de la Diputació. El pdf és gratuït i si el voleu en paper, té un cost de 5 euros.

Trobareu tota la informació als enllaços següents:
El monogràfic a la llibreria de la Diputació:
https://www1.diba.cat/llibreria/lstDetall_Publicacions.asp?Opener=Diputacio&ID=60875
La ressenya a la comunitat virtual Interacció:
http://interaccio.diba.cat/blogs/2018/11/14/despullar-leducacio-cultura

Podeu descarregar el pdf, clicant AQUÍ

by

El caos salva la vida de les cabretes

«Los siete tremedos cabritos» és un àlbum il·lustrat que fa riure molt, però molt.

L’autor, en Sebastian Meschenmoser, es val del coneixement previ que tenim del conegut conte de “Les set cabretes i el llop” per mostrar-nos una versió que ho capgira tot completament i que encantarà als infants desordenats perquè el caos que hi ha al conte és el que salvarà les cabretes, precisament, de ser devorades pel llop.
El llibre comença amb el llop disfressant-se i fent-se unes banyes de cabra amb rotlles de paper de vàter, pintant-se els llavis i amb un vestit de nit de color rosa per intentar engiponar les cabretes.
Quan li obren la porta, entra amb pas decidit i convençut de la seva victòria, però amb allò que no hi compta és amb la brutícia que s’escampa arreu i que provoca que rellisqui amb les sabates de taló i es doni una bona trompada.


Enmig del desordre ens entretenim una bona estona fins que localitzem, perfectament amagades, les cabres que no saben que el llop té una arma molt poderosa: l’aspiradora!
És una imatge a sang i a doble pàgina on l’il·lustrador ens mostra un caos espantós i ens fan entreveure quina mena de família boja hi viu en aquella casa.

A partir d’aquí es van alternat pàgines on veiem les diverses estances brutes i a la pàgina següent el llop va posant ordre (treu la pols, escombra, ordena, doblega la roba, renta els plats, etc.) amb la idea de trobar els cabridets.
A les pàgines on regna el desordre ens sentim com si fóssim el llop perquè les cabretes no són fàcils de localitzar. Ens recorda els llibres de “Buscant a Wally”.

La imatge de l’habitació on hi ha (en teoria) les joguines de les cabretes és realment deliciosa.
El malson del llop acaba quan apareix la mare cabra i… bé, millor que ho descobriu vosaltres mateixos.
Llibre recomanat a partir de 4 anys, sobretot si coneixen d’antuvi la versió clàssica de “Les set cabretes i el llop”
Per riure una bona estona i mirar i remirar.

Per jugar a trobar les cabretes.

LES DADES:
Títol: Los siete tremendos cabritos
Autor/il·lustrador: Sebastian Meschenmoser
Traductora: Lidia Tirado
Editorial: FCE
18 pàgines
México, 2018