publicacions

by

«El mur al mig del llibre», una narració sobre els prejudicis

El llibre que ha tingut més èxit entre les criatures de la família aquestes vacances de Nadal ha estat «El mur al mig del llibre». L’he llegit moltes vegades i he trobat detalls que el fan molt recomanable, malgrat la seva aparent senzillesa.
Perquè els ha agradat tant a la canalleta? Què el fa tan atractiu? Una de les singularitats és que (com passa cada vegada més amb diversos autors, i en aquest cas també l’il·lustrador) trenca la famosa «quarta paret» i fa que els personatges interactuïn amb el lector que és qui se n’adona del que està passant realment.
Quan arriba el llibre a les teves mans has d’estar atent a diversos detalls que són els punts forts de la narració. Per exemple, al principi t’has d’adonar que al terra hi ha un maó caigut. És crucial perquè és el maó que falta al mur que hi ha al mig del llibre i que el personatge principal —una mena de petit cavaller medieval amb armadura— s’afanya a agafar i mirar de col·locar al capdamunt del mur.
Mentrestant, a les pàgines senars veiem el que hi ha a l’altra banda i quan avancem pàgines ens n’adonem que el rinoceront, el tigre i el goril·la que semblaven perillosos fugen espantats per un ratolí. Bé, altra cosa és l’aparició de l’ogre.
En paral·lel, a la banda de l’esquerra, a les pàgines parells, mentre el cavaller està reparant el mur que segons ell el protegeix, un cocodril amenaçador apareix i les aigües comencen a pujar.
Anem passant pàgines i els esdeveniments succeeixen ràpidament mentre que el petit cavaller ni se n’adona del que està passant a la seva banda de mur. Està convençut que és la segura i que a l’altra banda passen coses terribles. Fins i tot hi ha un ogre!


És una història encantadora, ben construïda i que permet observar com en Jon Agee ha cuidat tots els detalls. Per exemple, l’ús dels espais blancs. És genial comprovar com van passant de l’esquerra a la dreta progressivament.
L’ús de les formes també mereix especial atenció. Fixeu-vos en l’escala, per exemple, com es recolza sobre el mur formant un triangle que s’equilibra amb les figures dels animals de la dreta on fins i tot el tigre sembla que adopta una posició simètrica amb l’escala. Quelcom de semblant passa amb l’ogre i el cocodril, «figures mirall» podríem dir.


L’ús del text és curiós perquè sempre està a la part on és el cavaller. Primer a l’esquerra i quan el cavaller passa a la dreta del mur, el text també salta.
L’ús del color, ah!, està ben pensat. Tons blaus i verd a l’esquerra, marrons i carbassa a la dreta.
No us perdeu les imatges còmiques de l’ànec o els ulls dels personatges que recorden als magnífics ulls que dibuixa el gran Jon Klassen.


Un llibre molt potent que, sobretot, conté un missatge sobre els prejudicis que tenim les persones. És el que cal reforçar quan l’expliquem als infants de cicle infantil. És allò que ens vol transmetre l’autor.
A l’editorial diuen que «Jon Agee ens parla de com n’és, d’important, eixamplar horitzons, obrir-nos a nous mons (interiors i exteriors) que ens enriqueixen i són la nostra veritable fortalesa.» Totalment d’acord.
Recomanat per a infants de cicle infantil i inicial.

LES DADES:
Títol: El mur al mig del llibre
Autor: Jon Agee
Il·lustrador: Jon Agee
Editorial: La casita roja
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

by

«La mare i el mar», una història real de sirenes coreanes

Llegim per entretenir-nos, emocionar-nos i sobretot per conèixer altres vides. De vegades cauen a les nostres mans llibres que ens mostren persones que estan a milions d’anys llum de nosaltres, sobretot per com viuen, quina filosofia els acompanya i com estimen el lloc on han nascut. M’ha passat recentment amb «Si’ahl / Ted Perry: Cada part d’aquesta terra és sagrada per al meu poble» i sobretot amb «La mare i el mar».
En aquest àlbum il·lustrat per l’Eva Armisén i l’adaptació d’en Santi Balmes he conegut a unes dones increïbles, les haenyeo, dones del mar coreanes que viuen a l’illa de Jeju i amb una història que ve de molt lluny i resulta modèlica, ara que tant es parla de canvi climàtic, contaminació i respecte a la natura. Faríem bé d’aprendre una miqueta de la seva manera d’entendre la relació de les persones amb la natura.

«La mare i el mar» ens presenta la història de tres generacions d’haenyeo: Una filla, la seva mare i l’àvia. La mare i les seves companyes es preparen cada dia per anar al mar: S’equipen amb aletes per nedar, ulleres per bussejar, un cinturó de llastre per submergir-se i una xarxa per guardar la seva pesca. Aquestes dones bussegen el fons marí, on atrapen pops, recullen algues i pesquen marisc. Les haenyeo practiquen una tècnica mil·lenària de busseig mitjançant la qual se submergeixen sense bombones d’oxigen.
L’àvia d’aquesta família també és una haenyeo. La seva xarxa sempre està més plena que la de la mare, i és que moltes haenyeo són dones grans i experimentades que ensenyen a les més joves.

Un dia, la mare va intentar atrapar una orella de mar molt gran, però es va quedar sense aire als pulmons. L’àvia la va rescatar i li va oferir una valuosa lliçó: el mar no perdona la cobdícia humana, i si et tornes cobdiciosa sota l’aigua, pots morir. Les haenyeo han fet una bonica promesa al mar i només recullen el que l’oceà els ofereix, no s’emporten mai les petxines ni les orelles de mar petites. D’aquesta forma, coexisteixen amb el medi ambient, respectant i cuidant l’ecosistema com si fos el seu propi jardí.
Les haenyeo són Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des del 2016.
«La mare i el mar» és un llibre per a educació primària i secundària perquè té moltes lectures i permet aprofundir en la vida i cultura d’aquesta dones extraordinàries.

Vaig conèixer aquest llibre gràcies a la passió amb que em va explicar la seva peripècia l’Eva Armisén a qui coneixia de les col·laboracions amb la revista Catorze i els llibres de poemes i cançons escrits i il·lustrats en equip amb en Marc Parrot.

Amb l’Eva Armisén

L’autora és la Heeyoung Ko, una directora de cine sud-coreana que va dirigir el documental Breathing Underwater, que dóna a conèixer l’exemplar vida d’aquesta comunitat de dones.
Només cal que feu una cerca a internet i allà hi trobareu unes fotos que us emocionaran i si teniu una mica de curiositat, llegiu sobre aquestes dones i el cap us bullirà de pensaments, idees i reflexions sobre què fem i on anem.

LES DADES:
Títol: La mare i el mar
Autora: Heeyoung Ko
Il·lustracions: Eva Armisén
Adaptació: Santi Balmes
Editorial: Principal dels Llibres
Pàgines: 32
Barcelona, 2019

by

De vacances amb l’escarabat, les tres formigues, el grill, el centpeus, la papallona i la llagosta

Arriben les vacances i és un bon moment d’anar de viatge amb l’escarabat i tota la seva troupe.
Fa un parell d’anys vam referenciar “Escarabajo en compañía”. Ara volem comentar el segon títol de la sèrie d’aquests insectes entranyables que en Pep Bruno i la Rocío Martínez situen de camí a casa de la llagosta que els espera per gaudir de les vacances, més o menys com estem esperant molts de nosaltres aquests dies.
“Escarabajo de vacaciones” situa l’escenari en un viatge que ha de fer l’escarabat amb els seus amics fins a la casa de la llagosta. Amb el grill, el centpeus i les tres formigues inicien un periple des de casa de l’escarabat fins a l’hort que hi ha al final de la vall, a tocar d’un petit rierol. Pel camí trobaran a la papallona, un nou insecte que s’ajuntarà a l’expedició i amb el que compartiran diferents aventures.
El relat està estructurat en cinc capítols que convé llegir seguint l’ordre natural per fer-lo més entenedor. Segueix l’estil “arnoldlobelià” de l’anterior i resulta delicat i entranyable en les converses dels insectes.


Les il·lustracions de la Rocío, molt acolorides, combinen plans panoràmics que ens fan veure la menudesa d’aquestes bestioletes, amb primers plans que ens acosten als detalls que convé mirar i remirar. Hi ha també una mena de joc “buscant a Wally” que consisteix en trobar qui fa les fotografies de l’àlbum. Les veiem a la darrera pàgina i ens obliga a tornar a mirar les il·lustracions.
Un bon relat per als infants de cicle inicial, poètic i que ens convida a conèixer la fauna que tenim al nostre voltant.
Per saber-ne més, podeu entrar al blog d’en Pep Bruno. Hi trobareu anècdotes de com es va gestar aquest llibre.

LES DADES:
Títol: Escarabajo de vacaciones
Autor: Pep Bruno
Il·lustradora: Rocío Martínez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 80
Barcelona, 2019
Podeu veure l’issuu que ha preparat l’editorial AQUÍ

by

Blackout, poesia amagada

La pel·lícula «70 binladens» narra el robatori, amb ostatges, d’una entitat bancària. Una de les dones que pateix el segrest troba la manera de comunicar-se amb la policia sense que se n’adonin els lladres. Ho fa mitjançant un codi ocult en els missatges que envia com a interlocutora dels malfactors. És una astúcia digna de les novel·les d’Edgar Allan Poe i que es fa servir al Blackout Poetry.
El «Blackout» és una manera molt senzilla de crear un poema partint d’un text escrit (article de diari o revista, fotocòpia d’una pàgina de llibre) i seguint unes instruccions concretes.
La idea és aprofitar algunes de les paraules que hi ha en el text i fer brollar el poema que s’hi amaga. No cal llegir amb deteniment, només triar una paraula que ens agradi i que estigui carregada de significat.
Aquesta paraula triada serà l’àncora on pivotarà el poema. S’encercla i s’anota en un full apart.
Després es van encerclant i anotant les paraules que es vulguin emprar. Es recomana no encerclar tres paraules seguides. L’atzar és part de la diversió.
Quan tinguem les paraules triades, es llegeixen i, si cal, es busquen lletres o connectors (“de”, “i”, “la”) i també s’encerclen.
Amb el poema elaborat, toca agafar el retolador, pinzell o bolígraf negre i emmascarar o tapar tot el que no forma part del poema. És el moment més divertit i s’agraeix una mica de música relaxant.
D’aquest recurs en parlem a la revista GUIX núm. 462 (en castellà, AULA) d’aquest mes de desembre, a la secció «viure l’escriptura». Estic força content de les aportacions de les companyes i companys que han col·laborat durant aquest any. A l’editorial, em consta que també i per això ens han demanat que continuem oferint idees per encomanar el gust d’escriure. De moment, ja tenim confirmat un article escrit per un conserge, un altre per un poeta, el següent per una bibliotecària i encara algunes mestres s’han ofert a compartir les seves experiències. Si us animeu, les pàgines de la revista estan obertes a les vostres col·laboracions.

by

El senglar té singlot, un conte hospitalari

AcompanyArt és una entitat sense ànim de lucre que sota el lema «Fem que la nostra sanitat creixi en humanitat», intenta promoure una atenció pediàtrica més amable, posar en contacte el món escolar amb el sanitari, estimular el coneixement dels hàbits que permeten una vida més saludable i oferir a les famílies idees i recursos per acompanyar de manera tranquil·la la visita al centre mèdic, entre altres objectius.
Una de les accions que proposen és la creació de narracions que ajudin els nens i joves a conèixer i empatitzar amb el personal mèdic que els atén en les seves visites ordinàries al Centre d’Atenció Primària.

He tingut la sort de poder compartir durant aquest any el projecte de creació d’un dels contes (adreçat a infants de cicle infantil i inicial) sobre un petit senglar al que la visita al CAP li causa cert temor.


«El senglar té singlot» explica com són algunes de les àrees d’un centre mèdic i els procediments que se segueixen en la visita (perquè cal vacunar-se, els beneficis de menjar fruita, com guarir un refredat, etc.) Es tracta que l’infant lector connecti amb les seves pròpies emocions, obri la ment i el pensament a unes experiències que l’ajudin a afrontar la situació no sempre agradable que suposa la visita a cal metge.
El conte es complementa amb quaderns d’activitats, jocs de cartes específics, ninots manipulables, cançons sobre els personatges de les històries, etc., que estan en procés d’edició i difusió.
El projecte està en fase de desenvolupament i encara no podem oferir resultats avaluables. Ens caldrà més temps per comprovar la seva eficàcia, però segons l’experiència de les «Child Life Specialist» americanes i en les pràctiques dels centres experimentals en els quals s’ha iniciat el projecte, podem entreveure que anem en la bona direcció.
El «corpore sano» que preconitzava Juvenal continua tenint sentit i amb iniciatives que apostin per una «mens sana» farem un país millor.

El conte el presentarem a la biblioteca de Palafrugell el dia 29 de gener de 2020. Anirem informant.

LES DADES:
Títol: El senglar té singlot
Text: Laura Lagunas i Jaume Centelles
Il·lustracions: Raúl Castillo
Editorial: LluNNa
Pàgines: 36
ISBN: 9788494667855
Barcelona, 2019

by

Jakop, el niño más rico del mundo

Aquest llibre explica un fet en la vida d’en Jakob, un nen que viu amb el seu pare, arquitecte de prestigi. Al nen li agrada molt el futbol i el relat està farcit d’anècdotes que alguns recordareu com la del porter de Colòmbia, René Higuita, que en certa ocasió va fer una aturada mítica que es va batejar com a “l’escorpí”. Bé, només cal fixar-se en la portada i veureu el noi amb una samarreta d’un equip de futbol que podria ser de l’Atlètic de Bilbao. No ho acabo d’entendre del tot perquè a la versió original alemanya el noi llueix una del Bayern de Munic. No té més importància.

La novel·la està ben escrita. L’autor posa en boca del noi, en primera persona, com transcorren els dies anteriors i posteriors a Halloween i com es lamenta que el seu pare no té temps per compartir. Aquest és el tema del relat, el poc temps que alguns pares i mares dediquen a jugar amb els fills.
Hi ha altres personatges en la vida d’en Jakop. L’àvia n’és una. I l’Ayasha i el seu fill, en Bassam, nouvinguts al país, són els altres.

Un dia, pare i fill van d’excursió a la casa gran a la vora del bosc i en tornar troben que la seva casa està buida. Tot ha desaparegut: els mobles súper moderns, l’ordinador, la nevera, totes les joguines! Fins i tot el llibre d’en Jakob sobre la Copa del Món de futbol. Els lladregots han vingut amb un camió i han arrasat amb tot. Bé, els queda una pilota de futbol que estava al jardí i una tenda de campanya…

Després dels atestats de la policia i de les investigacions pertinents, es queden sols a la casa, a una casa massa gran. Què faran ara, on han de dormir? El pare d’en Jakob té una idea. Però això ja us ho podeu imaginar, oi?

Les imatges són entranyables i la història positiva. Potser hi ha massa temes mesclats però es una bona lectura per compartir, àgil i divertida. M’ha agradat. No sempre cal ser exigent ni extreure profit o moralines.

No puc estar-me de copiar una frase que m’ha portat bons records. Diu, cap al final:
Y entonces papá hizo algo bonito: acarició mi espalda.
Lectura recomanada per a infants a partir de set anys.

LES DADES:

Títol: El niño más rico del mundo
Autor: Markus Orths
Il·lustrador: Kerstin Meyer
Traductor: Lorenzo Rodríguez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 80
Salamanca, 2019

 

by

En Thomas cria dracs


Us Imagineu que poguéssiu conrear dracs al vostre jardí? Doncs, és possible. O això sembla després de llegir aquesta divertida i tendra història sobre un nen, en Thomas, que descobreix una planta vella i estranya al fons del jardí de l’avi i s’endú a casa una curiosa fruita de l’arbre.
D’aquella fruita en surt un drac diminut! La planta és una pitahaya, anomenada «fruita de drac», i en Thomas té el seu propi drac, a qui posa de nom «Fulgor».
El nen aviat descobreix que la vida amb en Fulgor és molt divertida, però també molt imprevisible. Sí, els dracs són meravellosos, però també et calen foc al raspall de dents i et pengen els calçotets de l’antena de la tele. En Thomas ha d’aprendre a tenir cura d’en Fulgor, i de pressa. I després passa una cosa extraordinària: s’obren més fruites de l’arbre i en Thomas criarà dracs.
Aquest llibre forma part d’una trilogia que té força èxit a Anglaterra on els nens d’entre set i deu anys els llegeixen amb devoció. És el primer que s’ha traduït (bé, com acostuma a fer l’Anna Llisterri) al català.
Recorda l’arrancada dels llibres potterians de fa vint-i-cinc anys i té uns certs tocs d’un humor molt anglès, molt en la línia de Roald Dahl. Crec que tindrà recorregut.
Els de l’editorial Pagès, a més, adjunten una guia didàctica (que no he pogut descarregar, sniff) i que probablement aportarà idees per treballar-lo a l’aula.
La idea del llibre és fantàstica perquè l’autora, l’Andy Shepherd, interpel·la directament els infants: Qui no voldria criar un drac? Malgrat els embolics i problemes que li ocasionen al nen Thomas, tots voldríem tenir una bèstia com aquestes a casa, no?


El nen Thomas està molt ben descrit, la resta de personatges també són creïbles i cadascun d’ells ens envia diferents missatges. El pare és un amant de la música i està tot el dia enganxat als auriculars, la mare parla molt de pressa i la germana petita, de dos anys, superdivertida, ajuda al nen a mantenir en secret l’existència dels dracs. Bé, cal notar que encara no parla.
La història es complementa amb unes il·lustracions ben aconseguides en blanc i negre de la Sara Ogilvie (també ha il·lustrat contes de la Julia Donaldson) però és curiós que quan recordes el llibre veus les imatges acolorides.
Un llibre acollidor amb màgia, relacions familiars i amistats.
Recomanat per a cicle mitjà. Els infants poc lectors podran seguir la trama fàcilment.

LES DADES:
Títol: El nen que criava dracs
Autora: Andy Shepherd
Il·lustradora: Sara Ogilvie
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Pagès
Col·lecció Nandibú +8 anys núm 10
Pàgines: 234
Lleida, 2019

Un vídeo de l’autora explicant el llibre:

 

by

La Caputxeta de Beatrix Potter il·lustrada per Helen Oxenbury

Es tracta d’una versió del popular conte de Perrault però passat pel sedàs de la prosa de l’autora Beatrix Potter que el va reescriure i ha quedat inèdit fins ara. Per a la seva publicació es va contactar amb una de les il·lustradores més conegudes, la Helen Oxenburty que ha fet un treball fantàstic recreant aquesta història.

La gràcia és que es centra en el costat fosc de la narració. El personatge principal és el llop i això li confereix suspens al final previsible i conegut…

—Però iaia, iaia… aquestes dents tan grans i blan…

Les imatges són poètiques i reflecteixen força bé el camp anglès i els personatges camperols que allà hi apareixen.
El guió és el que tothom coneix i probablement l’heu llegit i explicat a casa o a l’escola.

Faríeu bé en aconseguir un exemplar, ara que s’acosta Nadal, no sigui que us passi el que m’ha passa fa uns dies. Us explico.

A Brussel·les, a la llibreria “Le Wolf”, vaig veure un exemplar de la Caputxeta que coneixia. Em va fer il·lusió. Quan vaig preguntar el preu vaig caure de cul perquè en demanaven 45 euros. Impossible per a la meva butxaca. El llibre en qüestió és la Caputxeta de Warja Lavater, editada per Adrien Maeght l’any 1965. Una joia com aquest que comentem de la Beatrix Potter, el tipus de llibre que convé guardar i compartir amb els nens de la família, una i altra vegada.
Ah! La darrera imatge d’Oxenbury és espectacular.

Al web de l’editorial Joventut hi ha una entrada molt bonica que us enllaço; crec que us agradarà: https://www.editorialjuventud.es/ca/el-que-esta-en-cami/

A la selecció de Lectures recomandes l’hem situat al cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La Caputxeta vermella
Autora: Beatrix Potter
Il·lustradora: Helen Oxenbury
Traductora: Francesca Martínez
Editorial: Joventud
Pàgines: 48
Barcelona, 2019

by

«Tot plegat semblava una broma», una novel·la valenta i ben construïda.

A les escoles usem diverses estratègies per intentar combatre l’assetjament però algunes s’han mostrat clarament insuficients o, directament, contraproduents. Per exemple, és habitual organitzar assemblees de classe on l’únic que s’aconsegueix és enviar un mossatge als alumnes que interpreten que el problema no és gaire rellevant.
Una altra tàctica habitual és animar a l’assetjat i la víctima a parlar del problema, cara a cara, o amb un mediador. Sembla una bona idea, però tampoc funciona i, fins i tot, hi ha psicòlegs que apunten que fa augmentar l’assetjament escolar.
Les dades que de tant en tant apareixen als mitjans escrits parlen de que, almenys un de cada quatre estudiants han estat assetjats. Són molts, i ens fa pensar què estem fent malament i com ho podem aturar.
Una de les activitats que sembla que funciona bé és promoure classes anti-assetjament i fer lectures que plantegen situacions on tothom es pot veure emmirallat.
En aquest sentit, el llibre de l’Anna Vilar resulta una bona eina. La narració està adreçada als infants a partir dels 12 anys i explica la història de l’Àlex, una noia que ha estat víctima dels insults i assetjaments d’alguns companys de classe perquè és grassa. També planteja l’altra mirada, la d’un dels nois que li han fet mal. I encara una tercera veu narrativa ens mostra una situació dura per la que passa una altra noia.
La novel·la té un al·licient afegit i és la manera com està escrita. Són 28 capítols, no gaire llargs, escrits amb una prosa valenta i una mica exigent. Les paraules estan ben triades i la construcció del relat recorda aquell moment del dia quan comença a clarejar. No és com fer clic! i ja està, no! Les ombres de la foscor va donant forma, a poc a poc, com quan la boira s’esvaeix. Així, funciona aquest relat. A poc a poc, anem ajuntant les peces d’un trencaclosques que culminen en una descoberta que ens deixa glaçats.

Lectura recomanable per als nois i noies de l’ESO.

L’obra va ser mereixedora del «PREMI CIUTAT DE BADALONA DE NARRATIVA JUVENIL 2019»

LES DADES:
Títol: Tot plegat semblava una broma
Autora: Anna Vilar
Editorial: Animallibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2019

El proper dijous 12 de desembre, a l’Espai Betúlia de Badalona es farà la presentació. Estic feliç perquè l’Anna m’ha demanat que li faci els compliments. Si us animeu, les dades de l’acte són aquestes:


I si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

by

Un altre Ungerer! La bèstia del senyor Racine

Llegir les obres d’en Tomi Ungerer ens fa sentir més humans i ens alegra el dia. Recordo haver aconseguit alguns dels seus llibres en versió francesa fa uns quants anys i haver comentat que aquí no els veuríem mai publicats perquè les censures, els pudors, o les pors al què diran, ens tenallen sovint. Em vaig equivocar i ara els podem aconseguir-los gràcies a la bona feina d’editorials com Kalandraka, Ekaré i Blackie Books, entre d’altres, que han recuperat per al nostre goig i coneixement, tota la seva producció per a infants.
Acaba d’aparèixer «The beast of Monsieur Racine», traduïda com a «La bèstia del senyor Racine», una de les històries on es combina un text bonic i tendre amb unes imatges curioses (diguem-ho així) on podem veure, entremesclades, al senyor Racine fumant la seva pipa d’aigua, accidents inversemblants, assassinats, cops i altres bestieses.

El relat explica que el senyor Racine és un recaptador d’impostos jubilat que viu en una caseta tranquil·la i apartada. Es passa el dia anant amunt i avall, contemplant els núvols i sentint cantar els ocells. Al seu jardí té una perera magnífica que fa unes peres boníssimes. És el seu tresor. El senyor Racine ha guanyat mots premis a les fires locals, amb les seves peres.
Però, desgraciadament, un dia, les seves sucoses peres desapareixen. Bé, només en queda una que li servirà d’ham per enxampar al culpable dels robatoris. Es posa el seu vestit de sodat de cavalleria i prepara una trampa. Lliga la pera a una corda i aquesta a una campana que sonarà quan algú intenti arrabassar-li la fruita.

Una estona després, cap al tard, la campana dringa! El senyor Racine surt i es troba amb l’ésser més estrany que mai no ha vist: Una mena de cosa fosca, amb la cabellera grenyuda, el morro caigut, les orelles llargues que cauen a banda i banda, els peus com monyons i els genolls boteruts.
El senyor Racine i la bèstia es fan amics. Cada tarda jeuen a escoltar música i berenar plegats. L’home no es resisteix a saber quina mena d’animal és la bèstia i el porta a París perquè la valorin els cientìfics. De seguida es convertirà en una nova sensació. Li oferiran molts diners (els dels zoo, els del circ) però el senyor Racine diu que hi ha coses a la vida que no es poden comprar amb diners.
El final resulta sorprenent i extraordinari.


Lectura per a cicle inicial.

LES DADES:
Títol: La bèstia del senyor Racine
Autor: Tomi Ungerer
Traductor: Jordi Martín
Editorial: Blackie Books
Pàgines: 44
Barcelona, 2019
ISBN: 978-84-17552-51-0