«L’ofici d’educar», persones compromeses amb la criança

Els programes de ràdio i de televisió solen tenir una vida curta, incerta podríem dir, excepte quan es tracta d’esports. Si tenen a veure amb l’educació, el panorama és desolador, són un oasi enmig del desert i per trobar-ne un que tingui ritme, grapa, i que sigui informatiu, hem de menester anar a hores impossibles, com és el cas de «L’ofici d’educar» que s’emet els diumenges al matí quan encara no ha sortit el sol. I encara rai que disposem dels pòdcast per tornar-los a sentir una i altra vegada, quan ens vingui de gust, a casa o mentre conduïm, per exemple.

“L’ofici d’educar” és un programa de Catalunya Ràdio, referent en el camp de l’educació i la criança, on s’hi aborden temes al voltant de l’escola, l’aprenentatge, el joc, la sexualitat, els nous models de família, la reproducció assistida, o l’adolescència, entre molts d’altres. L’ànima del programa és l’Elisabet Pedrosa, llicenciada en Periodisme i Màster en Relacions Internacionals. Entre els diversos premis obtinguts destaca el Premi Marta Mata 2021 de l’Associació de Mestres Rosa Sensat per afrontar els temes més punyents de l’actualitat educativa amb valentia i rigor.

El programa va començar fa deu anys i han anat passant persones de diferents àmbits, especialistes i els autors de prestigi que han aportat la seva visió positiva i ens han il·lustrat amb els seus pensaments, les seves observacions i els seus consells.

Coincidint amb aquesta data assenyalada, s’ha publicat el llibre de títol homònim «L’ofici d’educar» on descobrim les raons més íntimes que van portar l’Elisabet a fer el programa, i els vincles que ha creat al llarg dels anys amb els col·laboradors i convidats que han passat per l’emissora, la seva particular tribu.

En aquest llibre de 102 pàgines es recullen dotze de les veus més rellevants que han passat pel programa. Són pares i mares, professionals del món educatiu i referents de diversos àmbits: l’entrenador Pep Guardiola, el biòleg David Bueno, la cuinera Maria Nicolau, la sexòloga Elena Crespi, la filòsofa Marina Garcés, l’il·lustrador Joan Turu, el pedagog Francesco Tonucci, la consultora pedagògica Catherine L’Ecuyer, la psicòloga Alba Alfageme, el grup musical Xiula, el professor Xavier Melgarejo i la psicòloga Carme Thió, tots ells comparteixen coneixements, experiències i reflexions sobre la vida, l’educació i el fet de criar.

El llibre, molt ben escrit, no és una transcripció dels programes. És un exercici periodístic on, amb paraules entenedores, se’ns presenta cadascuna de les persones i les seves opinions. Per fer-ho més proper, l’Elisabet intercala vivències personals, moments curiosos i emocions, ens mostra el seu pensament crític i ens encomana el goig de viure amb respecte als demès, essent empàtics, col·laboradors i amables per fer un mon millor.

Per exemple, ens explica com va començar el programa. En paraules seves:

“El programa L’ofici d’educar va néixer després d’un fet devastador per mi: la mort de la nostra filla Gina als onze anys a causa d’una malaltia neurològica, la síndrome de Rett. Tota l’energia que havia dedicat a la Gina fins al darrer minut de la seva extraordinària vida es va transformar, a partir de llavors, en un programa de ràdio que es va començar a emetre el juliol de 2014…”

El llibre fa de molt bon llegir, és amè i agradarà als pares i mares, a les mestres i a tothom que estigui interessat en la criança.

He tingut la sort de participar al programa des de la tercera temporada i he pogut conèixer a moltes de les persones que han passat per Catalunya Ràdio. Un privilegi, sens dubte. A més, és fascinant compartir la vivència amb les més de les quaranta quatre mil persones que escolten el programa i les nou-centes que estan connectades al canal de Telegram de l’ofici d’educar, participant, opinant i compartint informacions. De totes elles s’aprèn quan escriuen i aporten els seus comentaris encertats. Molts del qui seguim habitualment el programa, coincidim amb el pensament de l’Elisabet quan afirma:

“L’ofici d’educar m’ha fet créixer, madurar, entendre, reflexionar, posar-me del dret i del revés, qüestionar-me, riure, emocionar-me, estimar-me, analitzar-me, jutjar-me menys, conèixer-me més, compartir molt i millorar-me com a mare i dona”

El llibre m’ha fet pensar com de necessari és aquest programa i com ens aniria com a societat si hi haguessin més Elisabets que ocupessin els espais de més audiència, allò que en diuen “prime time”, a la ràdio i la televisió. Tant de bo, “L’ofici d’educar” continuï molts anys oferint-nos reflexió, bons moment i fent-nos pensar en una societat millor.

El llibre l’ha publicat Eumo (l’editorial de la UVIC-UCC) i ha vist la llum el mes de setembre de 2024.

La presentació es farà el proper dilluns, 4 de novembre a la Llibreria Ona de Barcelona, a les 19:00 h.
Acompanyarà a l’Elisabet Pedrosa el periodista Roger de Gràcia
i també hi hauran per allà moltes de les persones col·laboradores del programa. Serà una presentació però també serà una festa i estarem contents si ens acompanyeu i compartim una estoneta parlant de criança i el que convingui.

«Un, dos, tres, pica paret!» El joc i les joguines a la LIJ

Amb els contes, les mares i les àvies transmeten els coneixements del món, de la vida, de les relacions entre les persones i dels perills que ens envolten. Ho feien i ho fan, emprant el món simbòlic i aquesta experiència, que va passant de pares a fills, ens ajuda a avançar sense cometre els mateixos errors. El conte és l’element que té a veure amb el coneixement.

El joc, en canvi, ens ajuda a experimentar. Ric, rac, casa! I ens permet equivocar-nos una i altra vegada fins que assolim l’objectiu. Com el conte, ens fa passar molt bones estones, compartint el fet amb els companys i amics, aprenent a guanyar i a perdre, a trobar estratègies per anar avançant.

El joc està al nostre voltant perquè és una característica pròpiament humana (també s’ha descobert que alguns animals juguen). Si ens hi fixem veiem infants, joves, adults i gent gran jugant. A la pilota, a cartes, amb monopatins, al mòbil, fent sudokus, mots encreuats, disfressant-nos quan arriba el carnaval, passejant amb bicicleta, etc.

En el seu magnífic assaig «¿Jugamos?» (Paidos educación) l’Imma Marin cita a l’historiador Johan Huizinga, autor del llibre «Homo ludens» (Alianza) el qual defensa que les grans ocupacions dels éssers humans estan impregnades de joc. Hi estem d’acord.

Per jugar no cal gran cosa. D’entrada es delimita l’espai on es juga i es pacta amb la resta de jugadors. Aquest espai “màgic” pot ser imaginari o delimitat físicament. Pot ser un taulell, la plaça del poble o el parc, l’aula de psicomotricitat, el pati de l’escola, el poliesportiu, etc.

Després, s’expliquen les normes que cal seguir i es recorda el “fair play” o respecte a l’altre jugador. I poca cosa més.

El joc està present a les nostre vides i les empreses publicitàries ho saben i se n’aprofiten d’aquest fet. També ho saben les editorials i els autors que ens ofereixen un bon grapat de literatura relacionada. Per aquest motiu i per treure’n l’entrellat a tot plegat, el grup de treball “Passió per la lectura” hem dedicat el curs 2023-2024 a seleccionar els millors llibres per a infants on el joc formi part principal del relat.

En el dossier d’enguany hem modificat la presentació i hem ordenat les fitxes per cicles educatius i al final de cada fitxa trobarem els documents annexos, de manera que no haurem d’anar al final del document per trobar-los. Creiem que resulta més pràctic.

Han col·laborat en l’elaboració del treball sobre “el joc i les joguines” durant el curs 2023-2024:

Maribel Alarcón, Cristina Alcaraz, Núria Bello, Viky Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera, Montse Riart i Amàlia Ramoneda.

A continuació trobareu quatre dossiers que corresponen a cadascun dels cicles educatius d’Infantil i Primària. A cada dossier hi ha els llibre que hem considerat i les seves propostes didàctiques.

També podeu anar a la pestanya superior d’aquest blog (propostes didàctiques) i veureu que “Un, dos, tres, pica paret!” conté tot el dossier en un sol arxiu pdf.

Els relats que trobareu són aquests:

Accions a la biblioteca escolar de qualitat (BEQ). Segona part

Fa un mes vam pujar la primera de les dues masterclass en la que explicàvem com aconseguir que la biblioteca sigui el cor de l’escola on compartíem dinàmiques i activitats que inclouen a tota la comunitat educativa, aquelles que es poden fer sense entrar a la biblioteca.

Aquesta setmana s’ha publicat la segona part, amb el títol

«Quines activitats específiques podem fer per fomentar la lectura?»

Si la nostra feina com a mestres és aconseguir que els infants connectin amb els llibres, en aquesta masterclass descobrirem com podem aconseguir que es doni aquesta connexió entre infants i llibres.

Veure que la xerrada està estructurada en tres parts, la primera adreçada a educació infantil, la segona adreçada a cicle inicial i cicle mitjà i la tercera adreçada a cicle superior i l’ESO.

Si voleu veure un tastet de la masterclass (8 minuts), ho podeu fer clicant a:

https://player.vimeo.com/video/951046713?h=7ed9a2fd01&badge=0&autopause=0&player_id=0&app_id=58479

La biblioteca de l’escola és un gran recurs, un recurs imprescindible, i per això apostem per les biblioteques escolars.

Un agraïment especial per a la Nati i en Pol per la bona feina editant i retallant les possibles inconveniències que vaig dir. Els estic molt agraït.

Trobareu tota la informació a https://docents.cat/

«Deu dins un llit» a L’Ofici d’Educar

Diumenge passat vam presentar aquest àlbum que neix arrel d’una cançó popular a la Gran Bretanya. En els països de parla anglesa es canta per aprendre els nombres i, pel que conec, també a les escoles d’idiomes de per aquí la usen com a recurs per aprendre.

“Deu dins un llit” és també un llibre-joc d’anar comptant uns animals molt graciosos mentre es tomben, giren i cauen del llit d’un en un. Cada pàgina nova ens mostra un animal que cau i, a mesura que el llit es buida, l’hora d’anar a dormir és cada cop més caòtica.
El recomanem per a cicle infantil. L’autora és la Katrina Charman, amb il·lustracions de Guilherme Karsten. Editat per Combel.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “Deu dins un llit” la pregunta és :

“Quin animal no cau del llit?”

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 26 de maig.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Andreu i s’emporta un exemplar de «Cesc i Alabert» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/deu-dins-un-llit-de-katrina-charman-i-guilherme-karsten/audio/1207900/

……………………………………………….

Gir antifemiststa i a l’extrema dreta dels joves. Què fem?

Al mateix programa podeu sentir la veu d’experts que analitzen la deriva conservadora dels joves, segons les enquestes.

Ser feminista o progressista ja no és transgressor, i ser de dretes és contracultural, entre alguns joves.
Es detecten posicions pròximes a l’antifeminisme i l’extrema dreta, entre la ràbia i la desesperança. Com hem arribat fins aquí? Per què els atrau el discurs dels “fatxatubers”, les “trad wives” antifeministes i la manosfera? I com els podem protegir dels discursos d’odi de les xarxes: masclistes, racistes, classistes, homòfobs i d’extrema dreta?

En parlem amb Iago Moreno, sociòleg per la Universitat de Cambridge i expert en xarxes socials; Paula Quílez Relaño, politòloga especialitzada en ideologia política, i el psicòleg Joan Roa. Sentirem també l’Alex Cabo Isasi, expert en el discurs d’odi a les xarxes socials; en Raúl Cuevas, director i realitzador de “La xarxa ultra”, i la Rocío Vidal, periodista infiltrada en un curs d’Amadeo Llados, un dels influencers que capten l’atenció dels menors.

El programa sencer, clicant a;
https://www.ccma.cat/3cat/gir-antifeminista-i-a-lextrema-dreta-dels-joves-que-fem/audio/1207901/

«En un tancar i obrir d’ulls» a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar un poemari per a joves, aprofitant que tenim aquí mateix la Diada de Sant Jordi, la primavera esclatant per tot arreu i l’ambient festiu que convida a la poesia.

Vam llegir alguns poemes i vam conversar sobre aquesta forma particular d’escriure poemes que es coneix com a tanka (té una sonoritat semblant a la del títol) .

Al web de l’editorial podem llegir que l’autora, Montse Maestre, ha caminat al costat de deu infants d’entre sis i dotze anys per crear un conjunt de poemes que recreen moments que es poden viure en un tancar i obrir d’ulls: una olor intensa que ens captiva mentre passegem pel carrer, el so lleuger que ens assalta en entrar dins un bosc, el tacte sobtat del vent a la pell, la imatge delicada del cel de nit…

Un dels bells poemes que podreu llegir és aquest Nits

Mentre em llegeixes
un conte, les paraules
tendres em gronxen.
A poc a poc s’esfuma
la teva veu. M’adormo.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “En un tancar i obrir d’ulls” demanem que:

Digueu una paraula que rimi amb «mirada»

Envieu les vostres respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 21 d’abril.

Al darrer concurs la guanyadora va ser l’Alba (8 anys) i s’emporta un exemplar de «Burundi» . L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast de la secció clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/en-un-tancar-i-obrir-dulls-de-montse-maestre/audio/1204052

Lectures recomanades «Sant Jordi 2024»

L’any 1993 es va publicar un assaig amb el títol «Com una novel·la». El va escriure un autor francès, en Daniel Pennac, i el va editar Empúries, amb una bona traducció d’en Sergi Pàmies. Encara el conservo perquè hi ha un decàleg que va fer molta fortuna i que acaba amb una frase que diu:

Aquests deu drets es resumeixen en un sol deure: «NO US EN RIGUEU MAI dels qui no llegeixen, si voleu que algun dia siguin lectors»

Una bona manera d’aconseguir-ho és posant en mans dels infants bones lectures que els facin gaudir i, si pot ser, els facin pensar. És per això que, un parell de cops d’any (Nadal i Sant Jordi) recomanem quaranta bons títols (segons en nostre criteri, naturalment) per si us poden “pistar” i que no us perdeu en el marasme de novetats i llibres aparentment llaminers que ocupen els millors llocs als aparadors de les grans llibreries.

Al final del llistat, com sempre, podeu descarregar el tríptic.

Bona lectura!

Cicle Infantil

Cesc i Alabert
Chris Naylor Ballesteros. Cruïlla

Un dia cada un!
Marianne Dubuc. Joventut

Un cuc suculent i rodanxó
Katarina Macurová. Combel

¡Flores!
Hervé Tullet. Kókinos

La sopa està llesta
Susanne Straber. Joventut

Caracolico
Julia Jiménez. SD ediciones

Deu dins un llit
Katrina Charman. Editorial Combel

Som-hi, Kika!
Marie Mirgaine. Ekaré

¿Malezas?
Marie Dorleans. Pípala

Set monstres i un gat
Rafa Ordóñez. Kalandraka

Cicle Inicial

Plou! Una nova aventura del Cuc
Ramon D. Veiga. Takatuka

Te’n recordes?
Sydney Smith. Libros del zorro rojo

Soy un punto
Giancarlo Macri. San Pablo

Endevina què menjo!
Katerina Gorelik. Baula

El gat Boris. La cambra del tresor
Ervin Mosser. Famboyant

Dalt del turó!
Barry Falls. Andana

Ai, ai! Els meus cabells
Roser Capdevila. Bindi Books

Trèvol
Nadine & Leng. Corimbo

Un metre d’històries de metre
Ramon Besora. Meraki

Un artista és…
Marta Ardite. Joventut

Cicle Mitjà

L’orquestra de l’Esperança
Carmen Oliver. Joventut

David Colom De curses!
Swapna Haddow. Flamboyant

Faules de la Fontaine
Jean de la Fontaine. Barcanova

Les mans del meu pare
Deok Kyu Choi. Litera

La llegenda de Sant Jordi
J. F. Delgado. Roure de Can Roca

El viatge d’en Jep
Jutta Bauer. Bindi Books

Manual per a pirates
Pato Mena. Flamboyant

Ànec coix, gallina cega
Ulrich Hub. Takatuka

El verano que cambió la vida de Mihail
Carmela Trujillo. Bambú

La pequeña evasión
Marzena Sowa. Astronave

Cicle Superior

Mossegar la poma
Lucy Knisley. Barcanova

Molly Wind
Catalina González. Norma

Lluny del món
K.P. Kavafis. Piscina, un petit oceà

Mentrestant, a la Terra…
Oliver Jeffers. Andana

Los ecos del viento
Antonio García Teijeiro. Kalandraka

Història revisada de les dones
Katarzyna Radziwiłł. Ekaré

Aires de canvi (El carboni, el clima, la Terra i nosaltres)
Debbie Levy. Animallibres

El último árbol
Luke Adam Hawker. Blume

Un viatge gota a gota
Josephine Mark. Astiberri

Enigmes del món
Victor Sabaté. Zahorí

El tríptic, a continuació:

«Trucada perduda» a L’Ofici d’Educar

Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la gràfica, basada en uns fets reals que van passar l’estiu del 2011, quan es va produir una massacre on van morir 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.

La novel·la se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després del dia dels assassinats comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.

«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments, en el moment del tiroteig.

Una gran novel·la recomanada a partir dels 15 anys.

A la contracoberta llegim:
Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.

Coma cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «A la vora» la Maite Rillo. L’ Enhorabona!

Per a participar al concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “TRUCADA PERDUDA” cal contestar la pregunta següent:

A QUIN PAÍS VAN PASSAR ELS FETS QUE S’EXPLIQUEN EN AQUESTA NOVEL·LA GRÀFICA?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de desembre.

………………………………………….

En el mateix programa s’ha parlat de les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar i s’han explicat les claus per entendre com funcionen les emocions en l’etapa formativa.
Són les emocions epistèmiques. Són essencials, sobretot les positives, perquè asseguren l’aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència.

Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l’aprenentatge? I el bullying o l’avorriment desactiven les ganes d’aprendre?

A “L’ofici d’educar” hem tingut com a convidats i experts en el tema a Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, l’Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de “La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica”, l’Anna Comas, mestra que ha estat directora de l’escola La Maquinista, i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Anna Forés. Tots ells han parlat amb saviesa i el resultat és un programa que val molt la pena.

Podeu sentir-lo tot sencer, entrant al web de l’Ofici d’Educar o clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/les-emocions-que-activen-laprenentatge-i-combaten-labandonament-escolar/audio/1190128/

Lectures recomanades. Nadal 2023

Antonio Basanta, escriu al seu magnífic assaig «Leer contra la nada» que para un lector, no hay elección más difícil que la de elegir un único libro para llevarse a su isla desierta y definitiva. Té raó perquè sortosament cada cop hi ha més i millor literatura per a totes les edats.

Cada any, quan arriben aquestes dates, presentem un tríptic amb recomanacions de lectures. És una tria personal i, com totes les tries,  hi podeu estar d’acord o no. Aquesta és la gràcia, que cada lectura ens aporta sabers diferents a cadascú.

La recomanació és que aneu a la vostra llibreria de confiança i segur que tornareu amb una bona selecció. Comprar llibres i regalar-ne és una gran idea si el que volem és potenciar la cultura i conrear la imaginació pròpia i la dels qui ens envolten.

El tríptic us el podeu descarregar al final. La imatge de “El Grúfal” que encapçala l’entrada és per recordar que aviat, el proper dos de gener, en farà 25 de la seva publicació.

Bona lectura!

Dos per a mi, un per a tu. Jörg Mühle. Harperkids

La bruixa divertida. Ricardo Alcántara. Kalandraka

Burundi. De falsos gossos i veritables lleons. Pablo Bernasconi. Catapulta

La finestra. Claude Ponti. Club editor

Rauc. Werner Holzwarth. Takatuka

Anem a la platja. Verónica Fabregat. Akiara

La misteriosa i sorprenent casa de l’avi. Meritxell Martí. Combel

Ahir al vespre. Heena Baek. Kókinos

Contes de la puça. AA.VV. Combel

Desastrosas consecuencias de la caida de una gota de lluvia.  Adrien Parlange. Océano travesía

Tortuga vs. Llebre. La revenja. David Pintor. Kalandraka

Ana del lago. Kitty Crowther. Fulgencio Pimentel

La cucurutxo. Eva Ferrer. El genet blau

Diumenge. Marcelo Tolentino. Kókinos

Fem veure que… André Maurois. Libros del Zorro Rojo

El gat Boris. La carabassa. Erwin Moser. Flamboyant

En què somiava l’ós?. Albert Asensio. Joventut

Un nen a la platja. Luciano Lozano. Akiara

El cavall taronja. Hsu-kung Liu. Thule

Les aventures d’en Lester i en Bob. Ole Könnecke. Meraki

El fil de la vida. Davide Cali. EntreDos

El gran llibre de les respostes increïbles, Jane Wilsher. Inuk

Memento mori. Conce Codina. Océano travesía

En Marc i en Moha. Kim Fupz. Takatuka

La història de Júlia que tenia ombra de nen. Cristian Bruel. EntreDos

BUM! Charles M. Schulz. Meraki

El caragol amb el cor a l’inrevés. Una història real. Maria Popova. A fin de cuentos

A la vora. Alfredo Soderguit. Ekaré

Dagfrid i companyia Agnès Mathieu-Daudé. Flamboyant

Gos Pudent i la màquina del temps. Colas Gutman. Blackie Books

Jefferson. Operació Simone. Jean Claude Mourlevat. Nórdica

Germanes. Raina Telgemeier. EntreDos

Xuts en la foscor. Anna Vilar. Animallibres

Fora de lloc. Lucy Knisley. Barcanova

101 dites il·lustrades per a tothom. Joan Antoja. Cossetània

Patina. Jason Reynolds. Sembra

El secret de la botiga de llaminadures. Alberto Casamayor. Salòria

El retorn dels llops. Nadja Belhadj. Zahorí

Fades. Glòria Sabaté. Bindi Books

El manual de dibuix definitiu. Enric Lax. Ekaré

Pots descarregar el tríptic, a continuació:

«El viaje», última parada

Arribem al darrer “Relat que el vent s’endugué”. Al llarg d’aquests mesos hem pogut llegir històries de tota mena, escrites per autors i autores de la ciutat que, generosament, han volgut col·laborar en aquesta experiència que pretenia acostat els veïns i veïnes de la ciutat a les biblioteques.

L’experiència no ha tingut el resultat esperat. Potser el disseny era massa complex i ‘l’ús dels codis QR no forma part de la rutina de la gent, potser no emociona dedicar estonetes a llegir o potser no hem fet la promoció adequada. El cert és que la resposta ha estat minsa comparada amb els expectatives generades a l’inici d’aquesta aventura.

Hi ha hagut aspectes positius com la participació desinteressada dels autors i autores que han col·laborat oferint-nos els seus relats, la complicitat dels professionals de la Biblioteca Tecla Sala, la feina dels mitjans de lhdigital i l’haver conegut a persones estupendes amb les que compartim l’estima per una ciutat que ens fa emocionar. Gràcies Gemma Isern, Núria Toril, Núria Vila, Màriam Ben-Arab, Vanessa Requena, Lola Toledano, Helena Bonals, Anna Vilar ,Ana de Lacalle, Ignasi García Barba, Mª Àngels García-Carpintero, Júlia Costa, Ireneu Castillo, Juan Jiménez i els veïns i veïnes que s’han atansat a les biblioteques a recollir el seu adhesiu.

Aquest últim escrit es titula «El viaje» i explica els pensaments d’una persona mentre fa el camí cap al seu poble, amb tren. De fet, son uns pensaments que podrien signar tota una munió de majors de setanta anys que van arribar de joves a l’Hospitalet, a la recerca d’una feina, un canvi de vida o per reagrupament familiar. Si els pregunteu què era el “Sevillano” us explicaran com van arribar aquí i, també, un munt d’històries de les seves peripècies els primers anys a la nostra ciutat. El Sevillano era el nom popular d’un tren que feia la ruta fins a l’estació de França, provinent d’Andalusia. El viatge, inacabable, durava unes disset hores i, com podeu imaginar allà es menjava, es dormia, es xerrava i es feien noves amistats.

La persona que ens ha enviat el relat sol participar de diverses activitat a les biblioteques de la ciutat i li estem molt agraïts per l’esforç de sintetitzar els pensaments (en aquest cas, viscuts) d’un viatge cap a Andalusia. Ho ha signat com a Juan Jiménez i prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Podeu llegir el relat clicant a: https://lhdigital.cat/web/digital-h/relats-lh

A les biblioteques de la ciutat podeu demanar el seu llibre «Del pueblo a la ciudad. Del campo a la industria» un relat que situa al febrer de 1968 on es parla de la vida en un poble, els seus costums i les relacions entre les persones, unes relacions d’amor i passió.

EL VIAJE

A mediados del mes de enero, realicé un viaje para asistir al funeral del que había sido el primer miembro directo de la familia en fallecer —aparte de los padres que se entiende como algo más natural y común—. En este caso, le ha tocado al conjugue de mi hermana, sin cumplir los setenta años.

En ese viaje, en esa soledad que se percibe, aparecen numerosos pensamientos. Tanto el de ida como el de vuelta, el viaje ha sido plácido. El AVE transcurre atravesando esos campos a los que se te hace difícil contemplar, tanto por su velocidad como por los continuos terraplenes que se encuentran en su trayectoria. Aun y no habiendo sido mi primer viaje en el ave, sí que lo era solo. En el de ida, vi los escasos pasajeros que viajábamos en cada uno de los muchos coches de los que se componía el tren no sé si por la pandemia o por el horario, lo cierto, es que el viaje era bastante monótono. Me centré en empezar a leer un libro que me había llevado mi hijo mayor, precisamente para el viaje —la frontera dormida—
Cuando empecé a leer me dije:

—¡Mira por dónde! Empieza en una población con una estación de tren emblemática, Canfranc.

Cuando contemplo la soledad de los escasos pasajeros que viajamos, me vienen a la mente infinidad de imágenes y reflexiones, que me sitúan en hacer un repaso de lo que han sido estos años transcurridos. ¡Qué diferencia con mis primeros viajes en tren en aquellos años 70 del siglo pasado! En aquella época, todo era bullicio y aglomeraciones en esos trenes que parecía que estaban más tiempo parados que desplazándose, los comentarios que se escuchaban entre los pasajeros —¡Pero otra vez se para! ¡Esto para hasta en los majanos!

Como el origen y destino de esos trayectos eran de Andalucía a Cataluña, quien cogía el tren en su salida disponía de asiento y los pasajeros que nos incorporábamos a lo largo de su recorrido teníamos que esperar con las maletas en los pasillos para que se produjera ese hueco deseado según se iba llegando a destino.

En esos años, los trenes de larga distancia ya no disponían de vagones de tercera, se viajaba en segunda y primera clase, en compartimentos con los asientos situados unos frente a otros, los de primera más espaciosos que los de segunda. Durante el viaje, tenías tiempo de establecer conversaciones y conocer la procedencia y destino de todos los que componían el compartimento; raro era el viaje que no coincidieras con soldados, bien de permiso o que se incorporaban después de disfrutarlos. Si tenías suerte y el entorno era tranquilo el viaje se sobrellevaba, si era lo contrario, te tocaba amoldarte o pasear por el pasillo si la aglomeración lo permitía. Para un trayecto similar, desde la misma tierra, en aquellos años se empleaban más de 11 horas, hoy tres y media.

En la soledad de este viaje, y sin saber muy bien porqué, me traslado a las vivencias acaecidas en este medio siglo. Desde aquella aventura que se inició un anochecer de finales del mes de mayo, aparecen y me sitúan en la parte inversa de este paso por el transcurso de estos 50 años. En aquellos primeros viajes, el pensamiento se centraba en la ilusión, en la forma de afrontar esos retos o propósitos que te apasionan, en ir conquistando espacios y fortaleciéndote. En este viaje, no sé si por darse esa circunstancia un tanto imprevista, afloran en mí, aquellos pensamiento o propósitos que en su día estuvieron presentes.

¿Qué es la vida? La vida es nacer y crecer, la vida es sufrimiento, la vida es ilusión, la vida es esperanza, la vida es emoción y frustración. Estas frases, para mí, engloban cómo creo que transcurre ese viaje que es la vida; a partir de ahí, el orden, cada persona establecerá su orden en función de cómo se valore y valore su vida.

Durante el tiempo que vivimos, conforme crecemos y nos desarrollamos, nos creamos necesidades, nos formamos una idea de lo que nos gustaría hacer. Desde que tenemos uso de razón, esas ideas o necesidades dependerán de factores que influirán en su forma de desarrollarse, pasaremos por diferentes etapas que estarán condicionadas por agentes tanto internos como externos, que tendrán que ser tenidos en cuenta si se quiere ser cauteloso en ir consiguiendo esos objetivos.

Vivimos diferentes experiencias y va transcurriendo el tiempo, pero no siempre nos paramos a pensar si se cumplen de alguna forma las perspectivas que habíamos tenido o pensado, si nuestro comportamiento en el tiempo que ha pasado ha sido el idóneo, si hemos hecho todo lo necesario o posible para sentirnos satisfechos. Responder a esas interrogantes y dar respuestas a las experiencias vividas no es lo más habitual.

Juan Jiménez

Marc Boutavant, il·lustrador de les aventures de l’Ariol

En Boutavant és força conegut perquè és l’il·lustrador de la sèrie de relats del Gos Pudent i el Gat Xafat però té altres sèries que també són molt llegides (a França, especialment). Una és la de l’Ariol, uns còmics per a primers lectors.

El personatge principal és l’Ariol, un ruc blau amb ulleres, una mica entremaliat i somiador. De vegades, mareja força als seus mestres i als seus pares amb les seves preguntes.

Els llibres estan estructurats en dotze capítols de deu pàgines cadascú. Són ideals per començar a llegir còmics i entendre’ls. El vocabulari és molt assequible i el somriure està garantit.

El millor amic de l’Ariol és un porc, de nom Ramono. Són inseparables i sempre troben idees absurdes per mantenir-se ocupats. Els altres personatges són els companys de classe, com la Pétula, una vaca amb pigues de qui està enamorat, el cavall Pánfilo, en Mosquita i sobretot el Cavaller Cavall, l’heroi més dur de tot l’univers.
També hi ha el senyor Pistón, un gos gran. És el mestre que s’inventa històries divertides perquè els seus alumnes recordin bé les seves lliçons. Hi ha un altre mestre, el d’educació física, el senyor Ribera, que és un pollastre que fa molta gràcia quan parla.

Cadascun dels personatges presenta un humor diferent i sentiments particulars.

Aquest estiu estic revisant l’obra d’en Boutavant i us aniré explicant algunes coses curioses d’aquest autor.

LES DADES del primer llibre de la sèrie:
Títol: Ariol, Un burrito como tú i como yo
Autor: Emmanuel Guibert
Il·lustrador: Marc Boutavant
Traductora: Pilar Garí
Editorial: Harper Collins Ibérica
Pàgines: 128
Madrid, 2018

Booktrailer fet per l’editorial:
https://www.youtube.com/watch?v=VbaWaYk5z68

Un dels capítols de les seves aventures per a la televisió.
https://www.youtube.com/watch?v=ZVk6ydixb2M&t=1s

i si teniu ganes de fer-vos un Ariol de cartolina, aquí teniu la plantilla.