Montse Marcet

by

«Faristol», la revista del llibre infantil i juvenil per estar ben informats

Els quioscos on anem a comprar els diaris semblen basars. Hi trobes de tot (joguines, llaminadures, cromos, recepció de paquets, etc.) i algun diari (pocs). Si vas tard et quedes sense. En canvi de revistes n’hi ha de tota mena: de viatges, de cuina, d’història, d’esoterisme, esportives, etc., del que vulguis.

De revistes, en compro poques, perquè les que m’interessen m’arriben per subscripció.

Les revistes es llegexien d’una altra manera, diferent a les novel·les. Mires l’índex, tries l’article que més t’atrau (pel títol o el contingut) i després el llegeixes, el subratlles o no, i quan acabes tanques la revista i l’aparques per llegir un altre dia un altre article. Bé, així és com ho faig.

Algunes revistes les conservo, però la majoria acaben al contenidor blau.

De les que conservo, voldria comentar la “Faristol”. Surt cada trimestre, quatre números l’any. M’agrada que la primera part sigui un monogràfic sobre un tema de literatura infantil i juvenil.

He acabat de llegir la darrera que va arribar a casa al desembre, fa més d’un mes. Està dedicada a Robert Louis Stevenson, l’escriptor de la gran aventura “L’illa del tresor” i els seus personatges mítics (Jim Hawkins, John Silver, John Trelawney, el capità Smollett).

Molt bona feina del consell de redacció que cuida i està amatent als detalls del text, la composició i el tipus de paper per fer una revista bonica, delicada, que convida a llegir (i rellegir) i sobretot a conservar-la.

En aquest número 102, l’Arantxa Bea, la directora, escriu:

Aprofitant que enguany es compleixen els cent setanta-cinc anys del naixement de Robert Louis Stevenson, dediquem el dossier als clàssics de l’aventura —i als contemporanis que tal volta esdevindran clàssics— perquè, rere el rum-rum dels que advoquen per cancel·lar obres per motius tan espuris i anacrònics com que potser contenen ideologia imperialista, sexista o racista —les idees polítiques, allò més superficial d’un escriptor, adverteix Borges—, existeix una multitud de lectors que reconeixen la grandesa d’El Casalot, de Kim o de L’illa del tresor.
Com recorda Italo Calvino, els clàssics no es lligen per deure o per respecte, sinó solament per amor i, per tant, llegir-los no serveix per a res. Però tot seguit, l’italià recorda unes paraules de Cioran sobre Sòcrates: mentre li preparaven la cicuta, el filòsof aprenia una ària per a flauta. «De què li servirà?», li preguntaren, i ell respongué: «Per saber-la abans de morir».

Molt interessant l’entrevista a en Toni Galmés: la llibertat creativa d’un il·lustrador.

Al web de l’Ibbycat trobareu més informació:
https://www.ibbycat.cat/publicacions/faristol/

by

Akiara a Lectors al tren!

La meva llibreria de capçalera és “Lectors al tren!”. Es troba a Rubí i manté una línia comercial que m’agrada. La Montse i en Carles tenen clares les seves funcions i sempre que hi vaig (no tant sovint com voldria) torno amb la bossa plena de bona literatura i amb un “subidón” d’energia positiva.

A la llibreria es fan presentacions de llibres, clubs de lectura infantils, juvenils i d’adults, visites escolars, tallers diversos i recomanacions valuoses que són d’agrair perquè aposten per la qualitat i defugen de les modes i els llibres “llaminadures” que no aporten gran cosa.

A més a més, periòdicament, preparen unes delicioses exposicions d’originals d’àlbums il·lustrats. La darrera, titulada “Akiara”, la vaig visitar fa uns dies i us la voldria recomanar.

Primer perquè el que allà s’exposa, són originals i, en aquests temps digitals, costa trobar il·lustradors que encara empren el llapis, el grafit, les aquarel·les, etc. per elaborar les imatges que veiem als llibres.

Després perquè, a l’exposició es mostren alguns dels llibres d’aquesta editorial que té una filosofia que compartim. Al seu web, diuen:

AKIARA publica únicament llibres de producció pròpia, curosament escrits i il·lustrats, per a petits i joves de totes les edats, orientats al conreu de la interioritat i la qualitat humana.
Amb textos i il·lustracions inspiradors, els llibres d’AKIARA amplien horitzons i desperten el sentit de meravella davant del món, alhora que estimulen l’art de llegir, de pensar, d’argumentar, de contemplar i de conèixer-se a si mateix(a).
Treballem amb criteris de sostenibilitat, minimitzant l’ús de plàstics i l’impacte ambiental. Imprimim localment (mai no hem imprès a Xina) i sobre paper certificat FSC.

Si us ve de gust, aneu a Rubí i gaudireu de l’exposició. No us empenedireu. També podreu comprar algun llibre d’aquesta editorial. A més a més, encara queden alguns originals a la venda. Jo m’he firat un d’en Luciano Lozano que lluirà a l’Espai Llamps i Centelles a la Galeria d’Honor.

Quan Akiara va iniciar el seu camí, fa set anys, vam fer una entrada en aquest blog que podeu recuperar, clicant a: https://jaumecentelles.cat/2018/11/29/amb-la-a-dakiara-books/

by

Tertúlia clandestina #7 «A tres bandes»

El passat dijous 23 de març vam fer la setena tertúlia clandestina i per a mi va ser força especial perquè m’acompanyaven dues persones a qui estimo i admiro, la Pilar Férriz i la Montse Marcet, llibreteres de capçalera, amb qui sempre ve de gust conversar sobre literatura en general.

Vam anomenar la trobada «A tres bandes» recordant un programa mític de TV3 que s’emetia un cop l’any el mes de desembre i tenia molta audiència. Potser recordareu «Nadal a tres bandes». En aquell programa gaudíem veient les filigranes i les caramboles impossibles dels professionals del billar. A la tertúlia clandestina vam emprar el motiu del billar per recrear l’ambient de les sales esportives on es troben (encara) els joves per jugar a billar i posar-se al dia de les novetats socials.

Vam començar la tertúlia recordant Ian Falconer, l’autor de la sèrie de llibres sobre una porqueta, l’Olivia. L’Ian ens va deixar, molt jove, fa un parell de setmanes. Una pèrdua per als qui hem gaudit llegint i explicat les aventures de l’Olivia, uns llibres que van començar a arribar a casa nostra fa uns vint-i-dos anys i des del primer moment ens van fascinar perquè trencaven amb la tendència del moment i presentaven unes il·lustracions minimalistes en blanc i negre amb esquitxades de color vermell amb un resultat espectacular.  A més, a tots els relats s’inclou una referència a l’art (pintura, dansa, etc.) que ens obre altres finestres al coneixement.

Després van venir uns agraïments a les persones que van col·laborar perquè la trobada fos possible. La Gemma de la Biblioteca Tecla Sala que ens va prestar alguns materials d’atrezzo, la Fali sempre atenta a tots els detalls, les companyes Désirée i Imma, que van fer una aportació gastronòmica de qualitat i els patrocinadors d’aquesta clandestina Juvé & Camps que ens van permetre tastar els seus nous productes, a la post-tertúlia.  

Com a la pel·lícula “El color del dinero”, malgrat que l’ambientació estava dedicada al món del billar, la tertúlia no anava de billar sinó de literatura infantil i juvenil. Aquesta és la consigna de les tertúlies. Es un acte de fe, podríem dir, perquè no se sap qui vindrà, però sí que se sap que gaudirem de l’experiència.

La idea era presentar novetats editorials pensant en l’esdeveniment del 23 d’abril, dia en que anirem a comprar llibres per a nosaltres i per a la gent que ens envolta. Com que s’edita molt (vam parlar de 22 obres cada dia) i resulta impossible llegir tot el que apareix, la saviesa de la Montse i la Pilar va ser d’una ajuda inestimable.

Saber quin llibre agradarà als infants no és fàcil. És una pregunta que ens fem sovint i no hi ha una fórmula màgica que determini si tal lectura serà adequada.

Cada infant té el seu ritme i les diferències entre ells (encara que siguin de la mateixa edat) són evidents quan ens referim als seus interessos i a les seves habilitats. També influeix l’entorn on viu, la seva personalitat i els seus gustos.

Tal com passa amb els aliments, és bo que hi hagi una dieta de lectures variada: llibres més exigents, llibres més senzills, llibres de poesia, còmics, de coneixements, etc.

Es tracta d’oferir lectures de qualitat, que enganxin, que plantegin històries emotives, que estiguin ben escrits, que la història tingui interès per als infants, que les primeres pàgines tinguin força narrativa i que el final tanqui els conflictes i ofereixi solucions positives.

Vam anar presentant alguns bons llibres i comentant què podem trobar a cadascun d’ells. Els 24 llibres que vam preparar són aquests:

Vam acabar amb una conversa a partir de preguntes de mares preocupades pel que llegeixen els seus fills, l’atracció que desperten les pantalles, les noves tendències, etc.

Va ser una tertúlia que ens va aportar criteris i de la que vam sortir amb la llista de llibres que buscarem i llegirem ben aviat.

Com sempre, un agraïment a les persones que ens fan costat habitualment i les que van venir per primera vegada a la tertúlia i van aconseguir el seu carnet VIP que les acredita com pertanyents al nostre club clandestí.

En acabar vam fer un picoteo dolç-salat i una copeta de cava Juvé&Camps que sempre ve de gust.

La propera tertúlia serà el mes de maig. Anirem anunciant el dia i l’hora i la contrasenya per accedir si no teniu carnet VIP.

 Us deixem, a continuació, una pel·lículeta que recull alguns moments de la trobada.

by

Exposició de «Gardinella y el Gran Viaje» a Lectors, al tren!

Anar a “Lectors, al tren!” sempre és una festa i més quan tens la sort de poder admirar els originals d’un llibre. I molt més encara quan és la Montse, la llibretera, qui t’explica fil per randa els detalls ocults de cadascuna de les làmines exposades.

“Lectors al tren!” és un espai còmode, estimulant i amb una bona tria de novetats que sempre tenen una exposició sobre algun llibre que val la pena de conèixer, amb especial atenció a les imatges.

He estat gaudint de “Gardinella y el gran viaje”, un àlbum que ens parla d’una nena, la Gardinella, que emprèn un viatge abandonant el desert dels Silencis amb el seu poble, els “citintos”.

Els citintos són un poble imaginari que podria ser qualsevol poble i per això, veiem com alguns se n’alegren d’emprendre el Gran Viatge, i altres no tant.

Entenem que és una diàspora fugint de no se sap ben bé què, però ens ho imaginem. Pel camí, han de cremar algun objecte personal, deixar alguna cosa enrere per aconseguir passar “a l’altra banda”. Ve a ser com oblidar el passat i els patiments i començar una nova vida.

És un viatge metafòric que utilitza el recurs de la fantasia per explicar una història universal plena d’emoció, utilitzant el color com a element narratiu.

A l’inici del relat, a les primeres pàgines predomina el blanc i negre (tintes), fins que la Gardinella i els citintos troben un oasi on establir-se. Aquí es produeix un canvi i apareix el color perquè sembla que han trobat una llar on viure i on podran viure les futures generacions.

Una història actual per explicar des de la perspectiva de la infància la realitat dels refugiats i les migracions.

He estat mirant amb detall totes les imatges i amb la Montse hem preparat el taller sobre aquest relat que farem el dijous 16 de març.

Si us interessa assistir, podeu escriure a montse@lectorsaltren.cat i us n’informaran de com participar.

LES DADES:
Títol: Gardinella y el gran viaje
Autora: Daniela Godel
I·lustradora: Daniela Godel
Editorial: Libre Albedrío
Pàgines: 60
Barcelona, 2022

by

«Viatges en trens de primera classe», un conte amb olor de menta i mandarina

Si hi ha un escriptor que en sap de trens és en Mauricio Wiesenthal, i que ha recorregut Europa en els més luxosos i mítics ferrocarrils, com l’Orient-Express. En els seus relats ens mostra com és l’ànima humana i ens presenta la imatge d’un continent abatut i derrotat. La seva mirada traspua nostàlgia d’uns temps on l’humanisme era viscut i defensat per altres autors, com Stefan Zweig o Rilke, per exemple. Diu Mauricio, parlant dels trens de luxe:

«La literatura del tren tiene que ser, por fuerza, impresionista y confusa. El tren nos da un destino, una distancia, un más allá sin trascendencia ni juicio final. Y eso hace más bellas y voluptuosas las historias que, como las noches del tren o las aventuras de amor, no tienen principio ni fin».

Divendres passat vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del darrer llibre d’en Dani Torrent. Es titula «Viatges en trens de primera classe» i ell n’és l’autor i l’Il·lustrador. La presentació va ser a “Lectors, al tren!”, una llibreria que, com el seu nom indica, també estima els trens. Mireu, sinó, l’aparador que van muntar…


En Dani, acompanyat de l’editor de «Triqueta», una editorial gallega, va explicar els orígens del relat i com, fa uns anys, una conversa amb uns amics alemanys el van alertar d’un esdeveniment que és el que dona inspiració i fa créixer el conte.

També va explicar algunes de les imatges que podem veure i molts detalls significatius que, d’altra manera, se’ns poden passar per alt o desconeixem, com per exemple, el perquè del nom de la noia. I detalls sobre el tipus de paper triat, les dificultats d’impressió, etc.

Va ser una presentació agradable i inspiradora, molt ben conduïda per la Montse Marcet.

De què va el conte? Al resum que fa l’editorial diuen:

La Clementina, des de petita, havia estat educada pel seu pare per a entrar en l’alta societat de l’època. Tota la seva vida s’havia esforçat per aprendre els modals i l’etiqueta que l’alta societat exigia. El seu pare tenia l’esperança que, gràcies a les relacions que havia conreat durant anys de treball en l’administració pública, aconseguiria per a ella un bon matrimoni.

L’esclat de la guerra al seu país i la mort del seu pare, acaben de sobte amb aquests plans de futur. Sola, sense casa i sense tot just recursos a causa dels desastres de la guerra, Clementina idea un pla: gastar-se fins a l’últim cèntim dels seus estalvis en un vestit de seda i un passi d’un any per a viatjar en trens de primera classe. El seu objectiu, socialitzar amb els cavallers més distingits durant els llargs trajectes que l’abonament permetia amb l’ànim de complir un dels somnis del seu pare, trobar el bon matrimoni que hagués desitjat. Però, és aquest realment el somni de la Clementina?

Estructurat com un conte clàssic, Clementina té tres trobades, amb tres cavallers cadascun més ric que l’anterior, que li proposen ser la flor més bella del seu jardí, l’obra mestra de la seva col·lecció, i la joia més brillant de la Corona. Però un gir inesperat, converteix aquesta rondalla en una història d’autoconeixement i apoderament femení.

Lectura per als nois i noies de l’ESO.

LES DADES:

  • Títol: Viatges en trens de primera classe
  • Autor: Dani Torrent
  • Il·lustrador: Dani Torrent
  • Editorial: Triqueta
  • Pàgines: 72
  • Vigo, 2022
by

Art efímer a partir de Sunakay

Ahir vam fer un taller a la llibreria “lectors al tren!” sobre el llibre SUNAKAY de la Meritxell Martí i en Xavier Salomó, aprofitant que hi ha exposades les magnífiques il·lustracions de l’àlbum
Vam començar recordant un llibre que es va escriure fa gairebé cent anys —«La niña de alta mar» de Jules Supervielle— perquè té certs punt de connexió amb «Sunakay». Ambdues obres estan protagonitzades per noies que viuen al mar, soles. Comparteixen els dos relats un to malenconiós i trist. En el cas de Sunakay, però, hi ha un bri d’esperança al final.

Al web de Flamboyant expliquen el següent:

El mar s’ha convertit en un immens abocador sense vida submarina. Dues germanes sobreviuen en una illa de plàstic, entre la deixalla. Un petit accident canviarà el rumb de les coses. Una força atàvica està a punt d’emergir.
Més enllà de ser un àlbum sobre la contaminació de plàstics, Sunakay és una oda als nostres mars i un himne a la necessitat de protegir el planeta.
L’àlbum és fruit de gairebé tres anys de treball, que culminen en un meravellós llibre. El projecte més ambiciós del premiat i best seller tàndem creatiu Martí-Salomó.

També ens presenten un petit vídeo animat:

https://www.youtube.com/watch?v=BY00DB_KUN8

Amb l’experiència de la Montse Marcet vam poder analitzar les imatges i els simbolismes que apareixen en aquesta obra de cent pàgines bellament il·lustrades. Vam parlar dels colors, de les referències cinematogràfiques que hi ha i de tots els “intringulis” que un projecte com aquest va comportar per als autors.

En acabar vam proposar una acció plàstica. L’objectiu d’aquests tallers sempre és el mateix: Oferir idees d’accions que no siguin costoses d’organitzar a l’escola, que estimulin la imaginació i la creació literària i plàstica fent aflorar l’artista que tots tenim en el nostre interior.

Vam començar veient l’obra de tres artistes que treballen amb material de rebuig: Hanoch Piven, Gilbert Legrand i Christian Voltz. Primer vam observar el resultat de les seves obres i vam comentar com treballen i com el seu enginy és contagiós.

Vam acabar creant una instal·lació plàstica amb materials que provenien d’una deixalleria. Vam triar una construcció efímera sobre l’obra Sunakay.

No tinc més que paraules d’agraïment per a l’equip de «Lector al tren!» per fer-me partícip d’aquesta meravella que són les exposicions que fan periòdicament.

by

El Príncep Feliç a “Lectors al tren!”

Fa més de vint anys que es va estrenar «Tienes un e-mail», una pel·li que ho va petar als cinemes. Estava dirigida per Nora Ephron i és una comèdia romàntica que va ser un èxit de taquilla. Algunes escenes han quedat en el nostre imaginari col·lectiu, sobretot les que passen a l’interior de la llibreria «The Shop Around The Corner» (a la pel·li, La tienda de la vuelta de la esquina), un espai situat a la zona benestant de Nova York on hi treballa la Katheleen Kelly, protagonitzada per la Meg Ryan, que fa de llibretera.


De les llibreries boniques que hi ha pel món, a Rubí en tenim una que transmet la mateixa sensació de placidesa i acolliment. És “Lectors al tren”, un espai regentat amb delicadesa i amorosiment per la Montse Marcet. Hi vaig de tant en tant i sempre, sempre, torno amb alguna joia entre les mans, recomanacions encertades de la companya Montse.
Ara acaba d’enllestir el nou web i serà un lloc a visitar amb assiduïtat perquè també està fet de manera senzilla i entenedora.

Tot això ve per explicar que cada dos mesos faran una exposició de les il·lustracions originals d’algun àlbum il·lustrat. Per aquest curts n’han programat cinc. La primera és de les il·lustracions de l’Albert Asensio per al llibre d’Oscar Wilde “El Princep Feliç i altres contes”, amb traducció magnífica de Jordi Martín. La segona serà de les il·lustracions de l’Albert Arrayàs per al llibre “Un any de poemes”. Les dues seran aquest primer trimestre.

M’han convidat a preparar una acció per a cada exposició i estaré encantat de proposar maneres de promoure la lectura d’aquests llibres a les escoles i de com podem estirar del fil per aprofundir en temes relacionats. Tot plegat ho podeu seguir a les xarxes socials de “Lectors al tren” (web, facebook, instagram).

La primera intervenció la farem el 16 de setembre i comentarem les il·lustracions, parlarem de la vida atribolada d’Oscar Wilde i farem una acció al voltant d’un dels relats (shhh, de moment, secret).

Si us animeu, ja ho sabeu, cap a Rubí falta gent.

by

Pilarín Bayés: Rècords i records d’una il·lustradora de referència

Fa uns dies vaig anar a la llibreria «Lectors al tren». Han muntat una exposició amb originals de la Pilarín Bayés per celebrar algunes dades remarcables. Una és el nombre de libres que ha il·lustrat. Calculeu i penseu una xifra… segur que us quedeu a mig camí!

La Montse Marcet i en Carles Fort ens van mostrar els dibuixos i també ens van fer participar d’un joc de reconèixer personatges mítics i il·lustres dibuixats per la Pilarín Bayés (vam reconèixer a Tintín, a Picasso i altres artistes).

He tingut la sort de poder entrar a moltes escoles i sempre m’ha sorprès veure els dibuixos de la Pilarín als espais comuns o a les biblioteques escolars. A moltes, eh! Ves que no hagi anat a més escoles que llibres ha publicat! No m’estranyaria.

L’expo que han preparat a Rubí comença amb una fragment de la pel·lícula “La finestra indiscreta”. Si hi aneu, sabreu el motiu.

Gràcies al suport de l’Editorial Mediterrània es podrà gaudir durant dos mesos dels originals exposats: Hi ha quadres de personatges del circ, sobreel Servei Meteorològic de Catalunya i sobre altres “petites històries”.

Ep! El dia 18 de juny hi anirà la Pilarín a signar, a comentar les seves obres i a compartir vivències i anècdotes. Com l’aforament és limitat, recomanen que els feu un correu o passeu per la llibreria i us guardaran plaça.

Per als qui seguiu aquest blog des de fora de Catalunya potser us sorprendrà saber que la Pilarín és un dels referents de tota una generació (o de més d’una) i que va ser una de les pioneres de la il·lustració, amb el seu estil fresc, divertit, dinàmic, amb personatges riallers i entranyables.

Si voleu conèixer més de la Pilarín podeu entrar al seu magnífic web: https://pilarin.cat/ i trobareu molta informació sobre les seves obres i sobre la seva vida.

Il·lustradors de prestigi com l’Ignasi Blanch, la Noemí Villamuza i la Rocio Bonilla hi diuen la seva en el següent video:

by

El camí de Marwan a “Lectors al tren”

Ens recorda la Montse Marcet que l’any 2014 es va fer famosa una fotografia d’un nen sirià que havia, presumptament, creuat sol el desert per arribar a Jordània. Era el Marwan i tenia 4 anys.
Ara, a la llibreria han muntat una exposició que val la pena de visitar sobre els originals del llibre que la Patricia De Arias va escriure inspirant-se en aquesta història i que la Laura Borràs Dalmau va il·lustrar de manera delicada i preciosíssima. Són els originals que tenen exposats a la llibreria. Prorrogat fins al 30 d’abril.

Ens ho expliquen en aquests vídeo:

Ens veiem d’ací uns dies. Ara toca descansar. Fem vacances fins al 6 d’abril.

 

by

Els àlbums il·lustrats, una nau per navegar… i arribar a bon port.

A la llibreria «Lectors, al tren!» (Rubí) aquest proper dijous 13 de febrer comença un curs de sis sessions a la recerca dels àlbums il·lustrats que ens ajuden a conversar, sentir i gaudir. De la mà de la Montse Marcet, llibretera de capçalera, cadascun dels dijous (de 18 a 20:30 h) es tractaran dos temes i els llibres imprescindibles que els donen llum.

He tingut la sort que la Montse m’hagi convidat a compartir dues de les sessions i estaré encantat d’aportar algunes opinions sobre alguns dels temes.

A la «promo» podem llegir:
Pares i mares, mestres, professores, frikies dels àlbums us ho podeu passar de meravella i, de passada, aprendre moltes cosetes sobre il·lustradors, editors, autors i com podem fer servir els àlbums per parlar de coses interessants.

La imatge promocional està extreta del llibre «La nena dels llibres» de l’Oliver Jeffers i ens acompanyarà en aquest viatge.

Si hi esteu interessades i voleu assistir, poseu-vos en contacte amb la llibreria, a través del seu web: http://www.lectorsaltren.cat/ i us facilitaran tota la informació.