creativitat

by

«MiniARQUITECTES», Un viatge arreu del món per conèixer algunes meravelles arquitectòniques

Aquesta setmana, les tres entrades del blog se centraran en els llibres que estan relacionats amb la història. El primer és aquest MiniArquitectes que ens recorda vint construccions que van des del cercle de pedres de Stonehenge passant per construccions modernes com els gratacels de Nova York i acabant amb arquitectures contemporànies com les construccions sinuoses del centre Heydar Aliyev.

El següent serà «Un viatge a través de la història del sexe» i comentarem el llibre que ha publicat Takatuka, obra d’Elin Hägg, adreçats als adolescents.

Acabarem amb «Por arte de màgia», l’apassionant història de la màgia i els seus secrets, editat per Zahorí books.

MiniArquitectes és un llibre ens mostra vint projectes que podem reproduir a l’escola o a casa amb materials senzills. La idea és involucrar els infants i fer-los veure i comprendre l’arquitectura a través de projectes d’art creatiu. Són una vintena de projectes fàcils de fer utilitzant materials senzills i amb una gamma de tècniques variades que ajuden a emprar diverses habilitats motores.

Els projectes van acompanyats de fotografies que mostren com realitzar la construcció pas a pas. A més, conté instruccions clares, fàcils de seguir.

Cada projecte mostra fotografies dels edificis famosos que els van inspirar, així com altres dades divertides i preguntes sobre les estructures i els seus arquitectes.

Amb aquest llibre a camí entre el coneixement i l’experimentació plàstica, els infants poden viatjar arreu del món per veure algunes de les seves arquitectures més famoses.

Un exemple perquè s’entengui millor. A la pàgina 42 ens parla de La Sagrada Família i ens proposa construir una torre més o menys sofisticada amb espaguetis i núvols.

Hi ha vint tècniques diferents per construir un iglú, un tipi, un castell medieval, un gratacels, etc.

Un llibre ideal per llegir-lo els caps de setmana a casa i dedicar una estona a seguir el que ens proposa la Joséphine Seblon, l’autora:
Des de ben petits, als infants els atreuen el disseny d’espais i la construcció d’edificis. Tenen un fort instint constructor i els fascinen les estructures del seu entorn més pròxim. Això ho observo en els meus propis fills cada vegada que els veig construir un altre «minimon». Però, què podrien aprendre de les obres de l’arquitectura antiga, moderna i contemporània més famosa del món?

Lectura recomanada a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: miniARQUITECTES
Autora: Joséphine Seblon
Il∙lustrador: Robert Sae-Heng
Traductora: Alícia Rodríguez
Editorial: Coco books
Pàgines: 96

Barcelona, 2025

by

Tertúlia clandestina #16 amb les Bufallums

Dijous passat vam gaudir d’una magnífica tertúlia amb la presència de la
Dolors Parés i l’Assumpta Blancafort, més conegudes com les BUFALLUMS, unes artistes que es dediquen a fer titelles i ninots a la manera tradicional. Ho havíem anunciat en aquest blog fa un mes (https://jaumecentelles.cat/2025/01/23/tertulia-clandestina-16-en-una-maleta-de-cartro-folrat-dormen-els-titelles/)

Va ser un experiment, perquè era la primera tertúlia que esdevenia una mena de taller, fàbrica, obrador o com li vulguem dir, perquè a més a més de les explicacions sobre la relació que tenen els titelles amb la literatura infantil, vam poder experimentar i fer, cadascuna de les 25 persones que allà ens vam aplegar, un titella de dit.

Primer vam agrair a la biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, la seva col·laboració deixant-nos les taules perquè estiguéssim ben còmodes mentre manipulàvem els materials per donar-li vida al nostre titella.

Després vam recordar que els titelles quan entren a l’escola tenen una influència enorme en els infants de totes les edats. Quan els titelles entren a l’escola, els nens i les nenes adquireixen coneixements, desenvolupen la capacitat d’expressió (oral, escrita, corporal, plàstica), són més creatius i, sobretot, són més imaginatius. També adquireixen valors, autoconfiança, treballen en equip i es diverteixen.

De fet, l’infant petit, de pocs mesos, només té tres interessos: ell mateix, les mans de l’adult i alguns objectes, com el sonall. El primer titella és la mà de l’adult que es mou davant la seva cara mentre va dient, per exemple:

Aquest és el pare,
aquesta és la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes
i aquest fa piu piu, que no n’hi ha pel caganiu?

Vam recordar quan els mestres de cicle infantil anem de colònies amb la classe i, a l’hora d’anar a dormir, veiem aparèixer peluixos de tota mena, sense els quals alguns infants no poden dormir si no els abracen, o el llepen.

També vam recordar alguns titelles mítics com en Pinotxo, el senyor Cordills i altres personatges que ens han fet passar molt bones estones amb els infants com “El Jan titella” de la companyia Titelles de Lleida, per exemple, i no vaig poder estar-me de mostrar al mític Sentadillo, mascota de la biblioteca escolar, avui ja jubilat i que descansa dins la seva capsa en forma de lluna esperant que algun dia trobi algú que li arregli tot el que pas del temps i les aventures viscudes li han anat malmeten. En Sentadillo mereix una entrada a part en aquest blog, però això és una altra història i potser l’explicarem quan em decideixi a portar-lo al Museu Internacional de Titelles on trobarà bona companyia, segur.

L’Assumpta i la Dolors ens van explicar la història curiosa de com van triar el nom Bufallums i després, vam anar seguint les seves explicacions de tot el procés que empren per construir els titelles de dit i de guant.

Primer, els materials (papers, cola, aigua, cartró) per aconseguir fer la pasta de paper maixé que serveix per donar-li forma al cap.

Després els retoladors i pintures que van bé per la cara.

I finalment els elements que donen forma al vestit, els cabells, barrets, etc.

I amb les indicacions precises, ens vam posar a fer cadascú el nostre titella. Va ser curiós perquè primer no ens imaginàvem que seriem capaços de fer quelcom raonable però, de mica en mica, i veient les idees dels uns i els altres la cosa va anar agafant forma fins a aconseguir veritables obres d’art, creatives, divertides, imaginatives.

Només calia dona’ls-hi vida movent-les i modulant la veu. La màgia es va produir.

Si us ve de gust conèixer el que fan podeu entrar al seu web: https://www.bufallums.com/
I per estar al dia, busqueu-les a l’Instagram: https://www.instagram.com/bufallums.titelles.i.ninots/

Un petit vídeo perquè us feu una idea del que vam viure i gaudir.:

La proper clandestina, el 13 de marc. Anirem informant.

by

«Diumenge» a l’Ofici d’Educar

El dia 4 de febrer, a l’Ofici d’Educar vam presentar l’àlbum «Diumenge». Com que he estat uns dies fora de Catalunya no vaig pensar de pujar al blog l’enllaç al programa, com faig habitualment. Potser vaig tard però encara hi sou a temps de participar al concurs.

“Diumenge” és un llibre que ens fa pensar molt sobre com l’avorriment estimula la nostra imaginació.
El relat explica com un noi arriba a casa dels avis amb la seva família, com cada diumenge, i després de dinar, inicia una aventura que el durà a imaginar un recorregut per tot el món. La gràcia és que a mesura que anem passant pàgines descobrim els objectes quotidians que ja han aparegut abans, durant el dinar. Així, quan imagina el pol sud, veurem el pingüí de la nevera i els ous i la botella de llet; quan arriba al volcà en erupció descobrim el pastís que la mare està fent lliscar com si fos lava; quan lluita amb el drac, recordem el tatuatge del pare; i el vaixell pirata, bé… el vaixell pirata és molt evident com està fet.

I com cada programa formulem una pregunta relacionada amb el llibre. En aquest cas és:

Qui acompanya en Martí en les seves aventures de diumenge?

Si voleu participar al concurs i guanyar el llibre “Diumenge” podeu la resposta a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 11 de febrer.

A l’anterior programa la guanyadora del llibre «Fora de lloc» va ser la Laura Martínez. L’enhorabona!

El podcast de la secció a:

https://www.ccma.cat/3cat/diumenge-de-marcelo-tolentino/audio/1196427

by

«Diumenge», l’avorriment creatiu

Enguany, al grup de treball de l’Associació de Mestres Rosa Sensat estem donant-li voltes als llibres que tracten sobre el joc. A la darrera trobada, la Cristina, una companya, ens va presentar aquest “Diumenge” i ens va fer pensar molt sobre com l’avorriment estimula la nostra imaginació o millor de com la resposta a l’avorriment estimula la creativitat.

“Diumenge” és un llibre que molt probablement entrarà a la tria definitiva perquè presenta una situació força habitual (sobretot ens els temps de pandèmia que vam viure, tancats a casa) i té a veure, també amb l’oci creatiu, lluny de les pantalles.

El relat explica com un noi arriba a casa dels avis amb la seva família, com cada diumenge, i després de dinar, inicia una aventura que el durà a imaginar un recorregut per tot el món. La gràcia és que a mesura que anem passant pàgines descobrim els objectes quotidians que ja han aparegut abans, durant el dinar. Així, quan imagina el pol sud, veurem el pingüí de la nevera i els ous i la botella de llet; quan arriba al volcà en erupció descobrim el pastís que la mare està fent lliscar com si fos lava; quan lluita amb el drac, recordem el tatuatge del pare; i el vaixell pirata, bé… el vaixell pirata és molt evident com està fet.

Les il·lustracions són boniques, fetes amb grafit, amb les escenes ocupant les dobles pàgines, a sang, en un treball fascinant que ens fa tornar a començar una alta vegada i descobrir detalls que ens han pogut passar pel alt.

Lectura recomanada per a infants a partir de sis anys.

LES DADES:
Títol: Diumenge
Autor i il·lustrador: Marcelo Tolentino
Traductora: Anna Duesa
Editorial: Kókinos
Pàgines: 56
Madrid, 2023

by

Tertúlia clandestina #4: Els llibres més enllà dels llibres

Aviat farà un any que vam començar les activitats a l’Espai. El vam inaugurar el 24 d’octubre (dia de les biblioteques) de 2021 i per recordar-ho hem programat una nova «Tertúlia Clandestina», la quarta. Per qüestions logístiques, la celebració d’enguany la passem al dijous anterior, dia 20 d’octubre.

Ens acompanyarà una persona de verb fàcil, mirada amable i coneixements enciclopèdics sobre literatura infantil i juvenil i altres temes. De fet, l’hem convidat perquè ens parli des de la seva experiència en l’art de fer llibres diferents i per això la tertúlia es titula:

ELS LLIBRES MÉS ENLLÀ DELS LLIBRES
Creativitat, imaginació, pensament divergent…

Veurem els llibres com a objectes, amb formes més enllà del paral·lelepípede clàssic, que ens sorprendran i, enmig de la tertúlia, segur que sentirem referències a Jacques Carelman, a Tintin, a les galetes Birba, a les neules, a les joies, etc.

LES DADES:
Data: dijous, 20 d’octubre de 2022
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Contrasenya per accedir a l’Espai: «Peramola»

Us hi esperem!

by

El Chinki Plonki, la joguina de moda al pati de l’escola

Fa un parell anys van aparèixer el dos primers números de la col·lecció «Llegendes del patí». El primer es titula «La mitja hora dels herois».

El segon, «Campions del món», és el més divertit al meu parer perquè ens explica que els nens protagonistes de la sèrie juguen a «Fet i amagar» al pati de l’escola i apareix un personatge que fa més de trenta anys que està amagat i ho capgira tot.

A aquella història delirant —fa riure molt—, la va seguir la tercera «Viatge pels patis infinits» i també la quarta que és la que vull comentar, «Conspiració a l’ombra».

Aquesta conspiració comença un dia, a la mitja hora del pati, quan la Martina veu que tots els companys de classe tenen un Chinki Plonki, la joguina de moda.

Als patis de les escoles és una imatge recurrent i cíclica. Hi ha èpoques de jugar a la baldufa, a cromos, a la corda, etc. Sempre són petits artugis que hi caben a les butxaques, lluny de la mirada de la mestra. De fet, els Chinki Plonkis són uns estris estranys que tenen als infants força enganxats.

És així, sempre ha estat així. No fa gaire parlava amb una nena que col·leccionava cromos de Pokemon i no sabia com s’hi jugava, però com que tots els amics en tenien, doncs ella també…

La Martina, com que no té Chinki Plonkis se’n va a jugar tota sola als gronxadors i descobreix un personatge estrany que volta per allà. El segueix i descobreix una societat secreta, que pertany a la industria farmacèutica i que són els responsables —això ja ho sabem, perquè és una llegenda urbana— dels polls que cíclicament apareix al cap dels infants, dels refredats i altre accidents que succeeixen habitualment als patis. Són els qui “mouen els fils a l’ombra per obtenir tot el benefici que puguin dels nens i nenes del món!”.

«Llegendes del patí» és una sèrie de còmics força divertida i ben il·lustrada.

Per als infants de cicle inicial i mitjà.

Crec que aquests mesos, es faran algunes presentacions amb l’autor i, potser, també l’il·lustrador. Anirem informant.

LES DADES:
Títol: Conspiració a l’ombra
Autor: El Hematocrítico
Il·lustrador: Albert Monteys
Traductora: Mercè Estévez
Editorial: Barcanova
Pàgines:
Barcelona, 2022

by

Inspiració i creativitat a “Battle Bunny”

El llibre d’en Jon Scieszka i Marc Barnett encara no s’ha traduit al català ni al castellà i és possible que no hi hagi cap editor que aposti per ell. Llàstima! Llàstima perquè és una proposta molt enginyosa. El vaig conèixer gràcies a la recomanació del meu amic Daniel.

Parteix de la idea que a un infant, l’Àlex, la seva àvia li regala un conte per al seu aniversari. El llibre en qüestió és un conte amb imatges ensucrades i dolces sobre un conill que també fa anys. Es titula “Birthday Bunny” i al noi no li acaba de fer el pes. Ell hagués preferit un llibre d’aventures més emocionants, així que agafa el llapis i comença a modificar el conte del conillet, transformant-lo en una història totalment diferent. L’Àlex és molt creatiu i fa que el viatge del conill a través del bosc esdevingui una missió secreta. El conillet té males intencions i només l’Alex serà capaç d’aturar-lo.

A la primera pàgina ja entenem la idea del noi. Hi ha un cor dibuixat i al seu interior es llegeix «Moltes felicitats, Alexander». Després una frase escrita amb aquella lletra que en dèiem «redondilla» on podem llegir «Al meu petit conillet en aquest dia especial. T’estimo, l’avia» i més avall d’aquesta inscripció s’ha ratllat i tornat a escriure, amb un retolador i una mà maldestra, el títol original i allà on deia «Birthday Bunny» ara llegim «Battle Bunny».

El llibre té dues capes. La primera és la història original de «L’aniversari del conillet» tal com si fos un llibre ordinari, pintat amb colors suaus i un text imprès. La segona és el mateix llibre però s’han guixat, afegit, canviat els motius i les paraules per convertir el conte en una esbojarrada aventura bèl·lica. Representa que ho ha fet el nen Àlex amb el llapis i una imaginació que el porta a narrar com el conill és ben boig i vol destruir el planeta. Sort que algú (el propi nen) serà capaç de véncer-lo.

l’original

transformat per l’Àlex

El conillet es transforma en una mena de guerrer tipus Rambo que lluita contra tots els animals del bosc i va dient “El poder és meu”. Les seves armes són bombes de megatrons, abelles assassines, robots, serres elèctriques. Pel camí del bosc va fent estralls a tot el que troba, des de la Torre Eiffel fins a l’Estàtua de la Llibertat. Sort en tindrem que l’Àlex aconseguirà salvar el mon de la devastació total en una lluita final que succeirà, curiosament, el dia del seu aniversari. Sort.

L’he trobat genial i m’ha fet pensar en aquells llibres que esporguem a les biblioteques. De ben segur que els podríem donar un altre ús en mans dels infants si els animem a transformar el seu contingut, com fa l’Àlex aturant l’horrible conillet. Segur que heu vist (o fet) quelcom de semblant als llibres dels vostres alumnes… Qui no li ha pintat un bigoti a la Gioconda?

Un llibre entretingut, recomanat per als lectors que busquen alguna cosa diferent.

LES DADES:
Títol: Battle Bunny
Autors:Jon Scieszka i Mac Barnett
Il·lustradora: Matthew Myers
Editorial: Walker Books
Pàgines: 40
London, 2015

Les il·lustracions són d’en Matthew Myers. És molt enginyós i té molta gràcia modificant també les paraules que diuen els personatges. Podeu veure com va dibuixar el conte, a continuació:

Si us ve de gust, a l’enllaç següent podeu descarregar-vos el vostre propi BIRTHDAY BUNNY i transformar-lo. També podeu veure com l’han modificat altres infants.

http://mybirthdaybunny.com/

by

Escriure amb intenció

A la revista Guix d’aquest mes de setembre, les companyes Charo Arias i María Bote de l’escola Gras i Soler (Esplugues de Llobregat) ens expliquem una experiència fantàstica relacionada amb l’escriptura creativa.
Diuen que «els infants tenen dins seu un món imaginari i meravellós ple d’imatges sorprenents i aventures divertides, emotives i increïbles. N’hi ha prou en oferir-los la possibilitat d’explicar les seves «aventis» per veure com fabulen viatges, resolen misteris i evoquen secrets inconfessables.» I ho exemplifiquen amb la pràctica «No li he dit mai a ningú que…», una experiència que van realitzar amb els alumnes de sisè i que consistia en inventar uns textos i llegir-los als infants de cicle infantil mitjançant uns xiuxiuejadors.

Algunes de les frases de l’article:

No li he dit mai a ningú que el Ratolí Pérez amaga les dents que recull a la meva habitació. Imagineu-vos com n’està de plena! Estic segur que alguna d’aquestes dents és teva (…)


Així comença un del textos de l’activitat d’escriptura que consisteix en inventar un relat breu i fantàstic partint de la frase: “No li he dit mai a ningú que…”
Albert Einstein deia que la imaginació és més important que el coneixement perquè el coneixement és limitat i la imaginació ho abasta tot.
La proposta s’inicia escoltant cançons i explicant històries de missatges trobats al mar, dins d’ampolles. A mode d’exemple, s’ensenya una ampolla i es llegeix el text que conté en el seu interior.
Els alumnes, individualment, escriuen el seu propi secret (que pot ser real o imaginat). En acabar, llegeixen en veu alta els seus missatges, i la resta de companys hi fa aportacions que poden ser incloses o no, en el text original.
Al pati, es produeix la trobada entre ambdós grups. Els alumnes de sisè fan una presentació en la que expliquen que a la platja han trobat unes ampolles amb missatges secrets, que volen compartir amb ells, només amb ells!
Per parelles, es distribueixen pel pati i s’inicia la lectura i escolta dels secrets, a través dels xiuxiuejadors.


Amb aquesta proposta puntual el que s’aconsegueix és, per una banda, fer que l’escriptura esdevingui funcional i per l’altra, afavorir la relació entre alumnes de diferents cicles o nivells, més o menys com la coneguda activitat “Padrins de lectura”.

L’article complet el podeu llegir a la revista GUIX número 459 (setembre 2019) i a la revista AULA, en castellà.

 

by

El punt que tots tenim

Ara que comença el segon trimestre de curs és un bon moment per recordar com podem ser de valuosos els mestres, si tenim una actitud positiva i sabem encomanar l’esperit Einstein (recordeu que Einstein va suspendre matemàtiques) i valorar els infants que aparentment fracassen en el sistema escolar.
Si aquests alumnes que (aparentment, repeteixo) no se’n surten troben una mestra com la del conte «El punt» segur que la seva vida canviarà i podran entendre què és la felicitat intel·lectual. D’alumnes com la Vashti n’hi ha a totes les aules però de mestres com la del conte també, afortunadament.
«El punt» és un conte magnífic que va escriure Peter H. Reynolds fa quinze anys. Quan recorda com el va fer, diu que va decidir escriure alguna cosa al seu diari, cada nit, abans d’anar a dormir, per recordar que estava viu. En certa ocasió, estava cansat i només va fer un punt a la llibreta i es va adormir sense tapar la ploma. Mentre dormia es va anar escampant la taca de tinta per sobre del full fins a esdevenir un gran punt negre.


En despertar, va veure el punt i no ho va considerar com un error; ans al contrari va pensar que potser era una de les seves millors idees.
«El punt» ens parla de la importància de donar als infants l’oportunitat de desenvolupar les seves capacitats, motivant-los, recordant que tots tenim el nostre «punt» i quan aconseguim trobar-lo, és genial.
El llibre explica que “la classe d’art s’ha acabat, però la Vashti continua enganxada a la cadira davant del paper en blanc. La seva professora l’anima a dibuixar quelcom, el que sigui! Però la Vashti no pot dibuixar. Ella no és cap artista! Per demostrar-li-ho, clava el llapis al paper, molt enfadada. “Ja està”, li diu. El que la Vashti no sap és que aquell petit punt serà el començament d’un viatge interior ple de sorpreses, que l’ajudarà a descobrir l’artista que duu a dins.”


M’agrada imaginar una mestra començant una reunió amb els pares i mares dels seus alumnes explicant aquest conte i veure com la força d’aquesta senzilla història penetra en tots els cors i canvia la percepció que tenim de determinats infants.

LES DADES
Títol: El punt
Autor i il·lustrador: Peter H. Reynolds
Adaptació: Muntsa Fernández
Editorial: RBA
36 pàgines
Barcelona, 2018 (quarta edició)

Ah! El dia internacional del punt és el 15 de setembre. “Dotday”, li diuen als EEUU.

by

El garatge d’en Gus

En Gus és l’encarregat d’una benzinera situada enmig del no-res amb una, aparentment, feina monòtona. El llibre ens mostra un dia qualsevol de la seva vida. El veiem de bon matí endreçant una pila de trastos al costat de la caseta de la benzinera. Són objectes que podem reconèixer fàcilment: una banyera, una estufa, tres bidons, una butaca, una nevera, un telèfon antic, etc. En Gus està feliç i podem llegir la frase, breu, que hi ha a sota:
Avui será un dia excel·lent. En Gus es posa a treballar content.
Totes les frases estan rimades i li confereixen un cert ritme musical a la lectura, sobretot el rodolí que es va repetint a pàgines alternes.
El primer client no ve a posar benzina, és un rinoceront que arriba damunt de la seva vespa.


—Què hi ha Rico? Et veig molt encongit! —diu en Gus.
—Ajuda’m Gus, que el meu seient és molt petit.

I llavors es produeix l’inici de l’encadenament de situacions. És un conte que funciona per acumulació inversa. A cada animal que arriba amb el seu problema en Gus els dóna una solució que passa per tunejar el vehicle amb alguna de les andròmines que hem vist al principi i que ara van desapareixent d’una en una.
És un àlbum il·lustrat molt divertit i els nens segur que juguen a trobar quin estri li pot anar bé per arreglar el vehicle, abans de passar pàgina.
Per exemple, a la morsa que arriba deshidratada li prepara una mena de banyera amb rodes


I al conill li transforma el seu trasto lentíssim en un fòrmula 1 amb l’ajuda del trombó i alguna que altra caixa de fusta. Gus és un MacGuiver si és que recordeu qui era en MacGuiver. No dic res del professor Franz de Copenhaguen que aquest sí que us sonarà raro.


Un llibre divertit i que agradarà molt als nen que disfruten fent construccions i inventant objectes.
Per mirar i remirar i descobrir cada vegada nous detalls.
Recomanat per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El garatge d’en Gus
Autor i il·lustrador: Leo Timmers
Traductora: Marta Arguilé
Editorial: Harper Kids
40 Pàgines
Madrid, 2018

 

Ens veiem en tornar de vacances!