by

Llibres i propostes per al confinament – i 11 (Won, un pagès tibetà)

Shakespeare va escriure una comèdia, amb alguns tocs dramàtics, que va titular «Tot va bé si acaba bé» (All’s Well That Ends Well, en anglès).

Amb el conte “Won, un pagès tibetà” acabem la sèrie de contes que vam iniciar el 23 de març amb un de l’Anthony Browne, en un moment que a les finestres i balcons penjàvem dibuixos de l‘Arc de Sant Martí i la frase «Tot anirà bé». Ara hem vist que molt bé no ha anat, però ens queda l’esperança que, com a l’obra de Shakespeare,  haurem aprés alguna cosa i que no es tornarà a repetir.

El conte d’avui és una adaptació d’un relat d’en Daniel Mato que es troba en el seu assaig “Como contar cuentos”. Tinc l’edició l’any 1994 publicada per Monte Ávila a Venezuela però sé que darrerament s’ha fet una revisió ampliada.

«Won, un pagès tibetà», l’explico amb una cinta mètrica de les dels fusters que em serveix per anar dibuixant alguns elements del relat. És un recurs econòmic, que pesa poc, fàcil de transportar (hi cap a la butxaca) i resulta sorprenent. N’he regalat un bon grapat, de cintes mètriques, als amics mestres. Normalment afegeixo diversos personatges i la narració m’ocupa uns vint minuts però com que al «youtube» la nostra atenció no depassa dels tres minuts, us presento una versió més curta. Aquesta:

El text original del conte és el següent:

Proposta didàctica: Fem una flor en popup
L’avi Won no va poder aconseguir la seva flor de color fúcsia però vosaltres en podeu fer una i regalar-la a qui us vingui de gust. Com si fos una targeta de felicitació.
Els passos són:
Primer dibuixeu els pètals com els de la plantilla següent (si teniu impressora, millor) i els pinteu de color fúcsia o del color que us agradi més.

Després retalleu els dos dibuixos i els doblegueu per les línies de punts. Agafeu una cartolina de mida DINA8 i enganxeu al mig les dues plantilles, (primer la número 1 i a sobre la 2) fent coincidir el plec amb les línies de punts centrals. Jo he usat un fons negre perquè ho veieu bé però el podeu fer en color blanc i guarnir-lo o dibuixar insectes, plantes, paraules o frases… tot s’hi val.

Seguiu els vostres somnis i no deixeu passar l’oportunitat d’aconseguir-los!

 

by

En Daniel, un mestre bibliotecari a Tailàndia

Acabo de llegir l’entrevista que li han fet al company i amic Daniel Becerra. Ens veiem poc, tot just quan es deixa caure per Barcelona uns dies i podem coincidir per caminar-nos els carrers i visitar alguna llibreria. He perdut la noció del temps que fa que va decidir emprendre l’aventura d’anar a fer de mestre i bibliotecari escolar lluny d’aquí. Seguia el seu instint i el va trobar en les places que ofereixen les Escoles Internacionals on és obligat disposar de bibliotecari.

I se’n va anar a Changchun, al nord de la Xina. Després el seu camí va passar a zones més càlides i va treballar al Japó i al sud de la Xina. Ara està a Tailàndia i continua perseguint amb afany els seus somnis. Durant aquest confinament ha obert un canal de youtube
on presenta contes teatralitzats (Teatrical Storytelling) (https://www.youtube.com/user/lachistera1) però de moment no s’hi pot dedicar gaire perquè altres feines el tenen ocupat.

Una de les coses que fa i que més admiro són els seus espectacles de titelles i de pallassos freelance, a manera d’oenegé, una mena de “pallasos sense fronteres” format per ell sol. Va als hospitals i ofereix els seus serveis per entretenir als infants. Gran Daniel!

Ahir vaig poder llegir l’entrevista que li han fet al blog DREAM LIFE: How to Create a Career as a Professional Clown – Follow Daniels passion projects and his life as a performance artist (Com fer carrera com a pallasso professional: segueix els apassionants projectes d’en Daniel i la seva vida com a artista) i us la vull compartir perquè potser no us arriba per cap altre canal. Si li voleu fer una ullada, cliqueu a:
https://cmdreamlife.com/2020/05/professional-clowning-how-did-daniel-create-a-career-as-a-performance-artist/

by

«Bella confusió», una novel·la sobre la depressió, l’amistat i l’amor

—Saps què diuen els japonesos de les coses trencades? En diuen Kintsukuroi. Agafen peces de porcellana i enganxen les esquerdes amb or. Creuen que les esquerdes poden fer més belles les coses, més valuoses.

Aquesta frase la pots llegir quan arribes més enllà de la meitat de la novel·la i és llavors que t’atures i tornes a mirar la portada que no havies acabat d’entendre. En aquest punt tot pren sentit: L’ombra dels dos joves que estan d’esquena i les esquerdes que recorren la portada.

«Bella confusió» és una novel·la que vaig llegir fa unes setmanes. La tenia aparcada —a la pila de lectures pendents— i quan la vaig començar, ja no vaig poder parar fins que la vaig acabar… amb el cor encongit i alguna que altra llagrimeta.

La novel·la narra la història de dos joves que tenen ferides profundes. Són l’Ava i en Gideon i quan les seves vides coincideixen, d’aquest encontre surt el millor (i el pitjor) de cadascun d’ells.

La noia està passant un procés de dol per la pèrdua de la seva millor amiga i el noi es troba en un moment d’ansietat i depressió. Els caps de setmana treballen junts unes hores en un establiment de menjar, un kebab. A partir d’aquesta coincidència, durant la setmana comencen una relació epistolar (en Gideon no té mòbil) ben curiosa.

La història va alternant les dues veus, capítol a capítol, i es fa prou entenedora. Crec que als joves els pot interessar perquè planteja situacions i pensament que són comuns. A més, els personatges estan molt ben definits i les situacions que s’expliquen passen per moments de gran dramatisme i d’altres de més còmics, fent que la lectura sigui prou engrescadora.

La relació que es desenvolupa entre l’Ava i en Gideon és complexa, plena d’esperança però també de moments dolorosos i que cal guarir, com la porcellana reparada de la tradició japonesa. L’or, per als joves, simbolitza el llenguatge de la poesia que plana per les pàgines, una poesia que manté el poder transformador de convertir els problemes en quelcom bell, una poesia que ajuda a cosir les ferides.

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant AQUÍ

Al web de Pagès edicions opinen:
Tendra i absorbent, aquesta novel·la australiana de debut afronta temes importants, que inclouen el suicidi, l’autoestima, la gestió de la ira, les autolesions i la depressió, amb una mà oberta i afectuosa. Tracta d’un ventall d’emocions i planteja un procés de guariment harmoniós.

Lectura recomanada per al segon cicle de l’ESO i Batxillerat.

Si esteu en un Institut i voleu fer un favor als vostres alumnes, mostreu—los aquest llibre. Us ho agrairan.

Bella confusió va guanyar el premi de literatura infantil i juvenil TEXT 2016

LES DADES:
Títol: Bella confusió
Autora: Claire Christian
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú Horitzons, núm. 5
Traductora: Esther Roig
Pàgines: 296
Lleida, 2019

by

Llibres i propostes per al confinament – 10 (L’home de les ales verdes)

Ray Bradbury va escriure aventures de ciència ficció, terror i fantasia. Se’l recorda, sobretot, per les Cròniques marcianes i la novel·la Fahrenheit 451. També va escriure alguns contes fantàstics, un dels quals, «Uncle Einar», és un clàssic d’aquests dies d’acabament de primavera. Sol formar part del repertori de contes a explicar el tercer trimestre de curs, quan comencen a aparèixer aventures relaciones amb el mar com «el colombre» de Dino Buzzatti, «el gegant de l’illa d’es Vedrà» de la tradició popular mallorquina o «ladrón de gallinas» de la Béatrice Rodriguez, entre d’altres.

Tinc una estimació especial per «Uncle Einar» —l’expliquem com “la història de l’home de les ales verdes”— i amb el temps l’he anat personalitzant tant que el presento com un amic meu que hi viu al Garraf, hahaha!

El conte explica com l’oncle Einar té unes ales que li permeten volar a la nit, quan ningú no el veu. Un dia, una topada amb un pal d’alta tensió fa que perdi la capacitat d’orientació, aquella mena de radar que tenen alguns animals com els ratpenats. Aquella pèrdua de percepció nocturna serveix perquè l’oncle Einar conegués a la Brunil·la, amb qui, com ja podeu imaginar, acaba casant-s’hi.
La Brunil·la i l’Einar vivien feliços i tenien quatre fills però un dia, l’home de les ales verdes es va adonar que la seva percepció nocturna s’havia perdut per sempre més. Aquesta certesa el va deprimeir i es va obsessionar amb el cel, els núvols i els horitzons infinits, definitivament tancats per a ell.
Però no tot estava perdut perquè va descobrir la manera de volar durant el dia sense que ningú no sospités qui era. Així s’arriba al final feliç esperat.

«L’home de les ales verdes» és un conte que també ens parla de la sensació de solitud i aïllament que sent l’oncle Einar quan perd els seus poders sobrenaturals.
Us l’explico a continuació:

Amb una companya mestra, la Neus Martínez, vam fer una adaptació del conte. Ella va il·lustrar les escenes del relat i vam fer un pòster que es va distribuir a les biblioteques escolars de l’Hospitalet, a iniciativa del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de la ciutat. Aquest:

 

Proposta didàctica: Fem un estel!
Ara que arriba el bon temps i podrem anar a la platja, estigueu molt atents al cel, no fos cas que veiéssiu un estel amb forma d’home amb ales verdes i penséssiu “Oh! Quin estel més ben fet” perquè us equivocaríeu. Potser és l’oncle Einar…
Podeu aprofitar i enlairar el vostre estel. Primer cal fer-ne un. N’hi ha de molts tipus i no són complicats de construir. Hi ha nombrosos llibres de manualitats i tutorials on line
que expliquen maneres senzilles de fabricar estels amb materials escolars.

Per fer un senzill estel casolà necessitareu:
2 pals (els pals de jardí són ideals, però si no en teniu podeu usar les broquetes de fusta)
Corda fina, cordill o fil de pescar.
Una bossa de plàstic o papers de seda.
Cel·lo i tisores
Quan el tingueu fet, espereu un dia una mica ventós i sortiu al carrer a provar-lo. Sort! Segur que vola!

Bé, i si ja teniu una edat, no us perdeu la pel·li “Cometas en el cielo”, val molt la pena! :-)))

by

A la carretera, un Kerouac retrobat

Repasso mentalment les prestatgeries amb les novel·les que m’han acompanyat (algunes les conservo, d’altres van ser prestades i no retornades, n’hi ha que les vaig agafar en préstec a la biblioteca) i veig quin itinerari eclèctic he seguit durant la meva vida. Com altres persones, molts anem passant per etapes lectores influenciats pels amics o per les circumstàncies personals. Algunes novel·les s’obliden perquè no aporten res, d’altres, en canvi, deixen una petja inesborrable en la nostra memòria i conformen el nostre corpus particular. Allà estan entre altres El petit príncep, El llop estepari, Lolita, Rayuela, La fiesta del chivo, El senyor dels anells, Crim i càstig, Cims borrascosos, Assassinat a l’Orient Exprés, Una realidad aparte, El beso de la mujer araña, La plaça del diamant, Madame Bovary, Pedro Páramo i tantes i tantes històries que ens han fet passar bones estones.

La llista és llarga i possiblement no compartida. Això va a gustos però el cert és que algunes de les grans obres de tots els temps ho són perquè enceten un nou camí, una nova manera de narrar, o presenten temes inexplorats. T’agradin o no, són com aquells ports d’alta muntanya que pugen els ciclistes del «Tour» de França i que estan considerats «hors catégorie». Per poder-les jutjar cal situar-se en el context, en el moment en que van ser escrites.

Algunes editorials fan bona feina recuperant títols que només es podien trobar a les llibreries de vell o en algunes biblioteques. Ens n’alegrem quan es tornen a editar.

Kalandraka és una d’aquestes editorials que fa aquesta bona feina, encara que no t’acabi d’agradar determinada obra. M’ha passat amb algunes de les seves propostes però probablement són qüestions personals.

Ara acaben de publicar «A la carretera», una de les novel·les mítiques de Jack Kerouac i m’ha fet molt content perquè és una de les històries que recordo amb estimació perquè em va obrir els ulls a un moviment que es produí als Estats Units d’Amèrica: El fenomen de la «generació beat» (paraula que deriva de “beatífic”, curiosament).

El llibre descriu una sèrie de viatges frenètics que fan diversos joves a través dels Estats Units. El destí no importa, allò que és transcendental és el viatge en si, estar “a la carretera” sense aturador, enamorats de la vida, la bellesa, el jazz, el sexe, les drogues, la velocitat i el misticisme, defugint els horaris, les hipoteques i totes les recompenses tradicionals nord-americanes.

Jack Kerouc i Neal Cassidy (a la carretera)

«A la carretera» es va convertir en un text clàssic de la contracultura literària nord-americana. Quan va acabar la Segona Guerra Mundial, el relat del viatge d’en Sal Paradise a través d’Amèrica va representar la lluita per mantenir la llibertat del somni americà en un moment històric dur, auster i sobri. El viatge des de l’Est fins a la Costa Oest d’Amèrica, seguint la ruta 66, va ser clau de l’emergent cultura Beat, de la qual Kerouac —juntament amb figures literàries com Ginsberg i Burroughs— es convertiria aviat en un representant carismàtic.

Lectura recomanada per a joves que vulguin conèixer què va passar els anys 50 del segle XX als USA i per a estudiants de Batxillerat.

Podeu veure el què diuen des de l’editorial, clicant AQUÍ

LES DADES:
Títol: A la carretera
Autor: Jack Kerouac
Editorial: Kalandraka Catalunya
Traductor: Ferran Ràfols
Barcelona, 2020

by

Escola d’Estiu (virtual) de l’Associació de Mestres Rosa Sensat: Educar en temps de revoltes

Ep! Ja tenim la informació de l’EE virtual que, finalment es farà del dilluns 6 de juliol al divendres 10 de juliol de 2020.

Constarà de 14 propostes formatives de 15 hores cadascuna, repartides en dos torns de matí i de tarda. Totes elles han estat creades i dissenyades en equip i pensades per a totes les etapes educatives. Uns espais de reflexió i d’inspiració per millorar i (re)evolucionar la pràctica educativa.

La majoria de les propostes s’han teixit al voltant del que hem anomenat eixos transversals:
La força dels equips. Aprendre amb els altres per construir noves solidaritats;
Despatriarcalitzar l’educació
Escola i emergència climàtica

El programa s’emmarca amb 5 conferències matinals de la mà d’expertes com Yayo Herrero, Ingrid Guardiola, Begoña Román, Digna Couso o Carme Grimalt, i un cinefòrum pel divendres 10 que ens marcarà el final de l’escola, de la mà de Pack Màgic.

Podeu trobar tota la informació al web de l’Associació de mestres Rosa Sensat o clicant a:
https://www.rosasensat.org/55a-escola-destiu-educar-en-temps-de-revoltes/

by

Llibres i propostes per al confinament – 9 (Els disset cavalls)

Els jocs de cartes, a casa nostra, es començaren a jugar al segle XIV i es van fer molt populars. Jocs com el set i mig, la brisca o la botifarra són prou coneguts i, qui més qui menys, els ha jugat en alguna ocasió.

La baralla espanyola consta de 48 cartes repartides en quatre pals: els oros (simbolitzen les monedes, el poder econòmic), les copes (el poder eclesiàstic, en referència a la seva forma de calze), les espases (el poder militar) i els bastos (el poble treballador). Com que contenen figures (reis, cavalls, sotes) es fàcil que es puguin adaptar per a explicar rondalles, contes i facècies.

A l’escola s’explica, amb bon resultat, la rondalla «La princesa dels tres marits» (el text AQUÍ) —extreta de la «Rondallística» d’en Joan Amades, publicada per l’editorial Selecta l’any 1974— i abans de començar es proposa que imaginin què poden ser l’as d’oros (un pa de pagès? El sol?), el dos d’espases (les vies del tren? Dues idees contraries?), el tres de bastos (un feix de llenya? Tres camins que es creuen?) etc. Es tracta d’empènyer l’imaginari col·lectiu a la recerca de solucions creatives a imatges concretes. Es tracta d’entrar en el joc simbòlic.

Després s’explica el conte amb el suport de cartes (grans) de màgia.

En aquest mateix volum de la «Rondallística» hi ha una sèrie de rondalles que participen alhora del joc, d’endevinalla i de problema i que solen fer-se amb naips que representen els personatges. La part enigmística es fa més comprensible amb l’ajut de les cartes.

Dues de les que més m’agraden són:
«El llop, l’ovella i la col» en que s’afileren totes les cartes del coll d’espases (excepte les figures) per tal de representar un riu i s’escullen quatre personatges més per representar el pagès, el llop, l’ovella i la col.
“Els disset camells” en que es disposen disset cartes qualsevol afilerades que simulen els camells que es deixen en herència. En faig una modificació i canvio els camells per cavalls.
Us les explico en els vídeos següents:

Proposta didàctica: Un conte amb cartes
Amb una baralla de cartes, unes tisores i un barra de cola podeu crear escenes o situacions d’algun conte conegut o inventat. Aquestes estan fets per infants de cicle mitjà:

Les dues següents formen part del conte “Els quatre fills del rei” que es va publicar a la revista Cavall Fort, l’any 1979.

I al conte «El barret de l’avi. La història més gran que mai s’hagi explicat» un llibre joc basat en una partida de l’Oca, apareixen alguns personatges de la baralla espanyola.

Va! Animeu-vos a fer les vostres propostes… i no us oblideu que podeu fer-ho en tres dimensions!

by

Una casa que creix i creix…

«La casa de Tomasa» és un àlbum il·lustrat dels que anomenem pop-up perquè té pestanyetes que s’obren i es tanquen i alguna que altra sorpresa, en volum.

La seva estructura repetitiva facilita la seva lectura i els rodolins, ben pensats, ajuden a memoritzar les parts significatives i a recordar els personatges. Té, també, un punt nonsense i absurd que agrada als infants.

La història va d’una nena, la Tomasa, que és molt hàbil amb les eines i decideix construir una casa ben bonica per a ella i per al seu gat. Li queda tan bé que els seus amics s’acosten a veure-la i li demanen si pot fer una ampliació.

El primer que hi arriba és en Juanito Glotón i li demana una habitació amb “una tarta y un rincón”

“Y éste es el cuarto con tarta y rincón
Aquí en esta casa que hizo Tomasa “

A continuació van apareixent altres personatges: La abuela Rosario, los tres gatitos, la pastora Aleja y su oveja, los tres osos, don Plato y doña Cuchara, etc. que van arribant i es van instal·lant a diferents estances que la Tomasa construeix per a ells.

Anem veient a cada pàgina com s’omple l’espai fins que al final la Tomasa i el seu gat han de prendre una decisió dràstica.

El llibre està ple de finestretes que s’obren i es tanquen (més de setanta) i a cada pàgina hi ha un munt de detalls deliciosos.

Les pàgines de l’esquerra tenen un fons blanc sobre el que hi ha escrit el text i la il·lustració dels nous veïns i un petit detall al racó de sota que ens indica l’ampliació de la casa. És una mena de plànol que ens ajuda veure com va creixent l’edifici.

Un llibre divertit, poètic i amb unes onomatopeies i rodolins ben traduïts.

Per a infants de cicle infantil.

La manera com vaig conèixer aquest llibre fa dotze anys va ser curiosa. Vaig anar a fer una formació amb els companys mestres de Logronyo i allà em vaig assabentar que havien format una associació que es diu així, precisament: La casa de Tomasa. Podeu veure què fan, entrant al seu recomanable blog: https://casadetomasa.wordpress.com/

LES DADES:
Títol: La casa de Tomasa
Autora: Phyllis Root
Il·lustradora: Delphine Durand
Editorial: Edelvives
Saragossa, 2005

Hi ha versió en català: «La casa de la Mei», editada per Baula el 2017, amb traducció d’en Miquel Desclot.

 

 

by

Ens manifestem!

A la revista GUIX del mes de maig, les companyes del col·legi Badalonès, la Maria del Mar Piera, la Viki Bertrán i l’Elisabet Clapés, expliquen una acció d’escriptura força reeixida que anomenen «Escriure per pensar, pensar per escriure»

Sobre els escrits que fan els infants, opinen que «des de l’escola és important afavorir aquests contextos per tal que els textos escrits no quedin en el buit, sinó que puguin transcendir les parets de l’aula, ser compartits i canviar, d’alguna manera, la realitat que envolta els infants, ja sigui des del simple plaer de compartir una lectura fins a promoure canvis a nivell social»

Ho exemplifiquem amb una acció amb els alumnes de deu anys que inicien a partir de l’àlbum il·lustrat “El dia que les ceres de colors van dir prou” i un debat sobre el missatge que transmet el llibre i el posterior torn de paraules per copsar què els inquieta a ells o bé què volen reivindicar.

A continuació, s’analitzen diferents situacions on les persones han reivindicat algun dret i entre tots s’observa que al final sempre es llegeix un manifest.

S’analitza l’estructura dels manifestos (introducció, motius per a manifestar-se, demandes, conclusió) i, a partir d’aquí, primer es fa un manifest conjunt valorant les idees i aportacions de tots els alumnes (modelatge) i després, en petits grups, fan un manifest amb unes idees consensuades.

Amb el manifest enllestit, preparen la manifestació: pancartes, cartells, eslògans… i van passant per les diferents aules llegint els seus manifestos.
Amb aquesta proposta, l’escriptura esdevé significativa, funcional.

La pràctica completa la podeu llegir al número 466 de maig, on també hi trobareu un Dossier sobre l’aprenentatge de les llengües amb els articles següents:

Compartim la història i les emocions
Dolors Estrada Carbonell, Assumpció Vila Badia

La Lúmina il·lumina la nostra biblioteca
DDAA

La discussió tertúlia literària: Una experiència per compartir la lectura i l’escriptura
Maria Josep Martínez Garrote

Hi, amigo! D’un somni a una realitat: un projecte telemàtic per aprendre una llengua estrangera
Sònia Arcusa Ferrer, Aida Fernández Hernández

Lletres de colors
Oti Corona Bonet

by

Llibres i propostes per al confinament – 8 (La història formidable d’un tap indomable)

A partir d’uns taps, l’autora italiana Anita Arrighi va fer un llibre sense fulls. El va titular «Il tappomondo».
Es tracta d’un concepte de llibre diferent. D’un recipient de forma cilíndrica que simula un edifici van sortint els personatges. Són vint-i-dos taps encadenats i units mitjançant un cordill. Entre tap i tap, un rodolí que anticipa el que vindrà a continuació.

És com el barret d’un mag. No saps què hi sortirà. Els personatges són taps que recorden homes, dones, nens i animals diversos que van apareixent. Així, trobem un tap amb vestit de primavera, una iaia amb una guineu que l’embolcalla, un gerro de flors amb pètals de mil colors, el tap barbut i saberut, etc. No us ho creureu però fins i tot està, arribat de l’India, el Maharajà. També un rei, una reina, una princesa rossa i una altra de morena, molt educada i gens estirada. És un món ben especial. El tenim a prop i potser no ho sabem.

LES DADES:
Títol: Il Tappomondo
Autora: Anita Arrighi
Il·lustradora: Sheila Stanga
Editorial: Ideeali
Milà (Itàlia) 2008

Proposta didàctica: La família tapets
Mitjançant la narració d’aquest enfilall de rodolins, els infants trobaran inspiració per crear els seus propis personatges i inventar mil i una històries.
Només heu de proveir-los de taps de suro (en el seu defecte, es poden emprar cartolines en forma de cilindre) i retoladors o pintures. Deixeu que facin volar la imaginació i quan tinguin els personatges creats, els podeu unir amb un cordill i amagar-los dins d’una caixa que simuli un edifici, una escola, un hospital, l’aeroport, el circ, el parc, etc. i ja tindreu el material per al joc simbòlic a punt.