by

«Cueto Negro», el despertar a la realitat

A les primera pàgina d’aquest emotiu relat hi ha quinze frases en vint línies. Són frases curtes, directes, que ens situen en el lloc, en el temps (Los fines de semana de invierno subíamos a Pajares.) i ens presenten els personatges. Així, amb frases directes, l’autora, la Mónica Rodríguez, ens mostra què li passa a una noia, la Cecília, durant un cap de setmana.

És un d’aquells moments que potser hem viscut i recordem, i que queda fixat indeleblement en la nostra memòria perquè ens marca un canvi. Sol estar associat a una emoció molt forta (un accident, un desengany, una persona que passa per la nostra vida i ens il·lumina, una paraula).

El llibre, tot ell, com a objecte està fet amb una delicadesa extraordinària. Sovint em declaro admirador de l’editorial Lóguez i recomano amb vehemència els seus llibres. No els conec personalment i em sap greu perquè segur, segur, que una conversa amb ells pot resultar enriquidora per la manera com entenen la literatura infanti l i juvenil i l’estimació amb que presenten les seves publicacions.

«Cueto negro» és el relat d’un cap de setmana en una estació d’esquí que està entre Astúries i Lleó presidia pel cim del Cueto Negro. Si heu anat mai al Pirineu, probablement algunes de les descripcions que ens ofereix la Mónica us poden resultar familiars i evocadores.

La trama gira al voltant de les emocions que viu una noia, la Cecília, que està en aquella edat en que comença albirar el mon amb uns altres ulls, analitza i observa el que fan els adults i nota com a dins seu una sensació nova pren cos. És l’amor, agradable, sa, efervescent, envers un altre dels nois que també puja habitualment a esquiar al Cueto Negro.

Paral·lelament a aquest amor bonic, el relat també ens mostra la part més fosca de les relacions entre les persones i sense caure en l’explícit ens deixa entreveure una situació que trasbalsa molt a la noia. També hi ha un noi que, novament sense dir-ho, entenem que es autista i víctima d’abusos sexuals. Molt colpidor. I un pare i una mare i una germana, cadascú amb els seus conflictes personals.

«Cueto Negro» és una novel·la curta que es llegeix en dues o tres hores i que en mans d’un adolescent (recomanable per als 12-14 anys, sols o guiats en la lectura) pot tenir aquell efecte transformador que busquem.

La veu narrativa és la de la protagonista i ens fa molt creïble el que explica.

LES DADES:
Títol: Cueto Negro
Autora: Mónica Rodríguez
Il·lustració coberta: Eva Vázquez
Editorial: Lóguez
Pàgines: 176
Santa Marta de Tormes (Salamanca) 2021

by

«Unas personas» a l’Ofici d’Educar

Diumenge passat a “L’ofici d’educar” vam presentar “Unas personas“, de Jairo Buitrago, i il·lustracions de Manuel Monroy, publicat per Océano Travesía. Un àlbum il·lustrat en què un conjunt de persones recorden moments concrets de la seva vida, i al final veiem totes aquestes persones en un escenari conjunt. N’havíem parlat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2022/03/11/unas-personas-a-vista-de-ninotet-del-google-maps/). Un àlbum preciós que obre una porta a l’escriptura i a la imaginació.
Com a cada programa d’aquest curs, el llibre se n’anirà a casa d’algun dels participants que encertin la pregunta. En aquest cas és la següent:

En quin lloc de la ciutat coincideixen totes aquestes persones?

Podeu enviar la resposta a loficideducar@ccma.cat teniu temps fins diumenge 15 de maig.

I en Rafael i el Max són els guanyadors de la darrera edició del concurs sobre «El llibre de la sort». Van encertar la resposta correctament. L’enhorabona!

El podcast de “llibres per somiar”:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/unas-personas-de-jairo-buitrago/audio/1134003/

En el mateix programa es va parlar dels infants i adolescents que no encaixen en una societat tan sexualitzada.

Els adults necessitem etiquetar, però les noves generacions tenen una ment més oberta de la identitat i l’orientació sexual. Més del 44% de les adolescents de Barcelona se senten atretes per altres noies i més del 18% dels nois entre 13 i 19 tenen tendències homosexuals i bisexuals, segons l’Agència de Salut Pública de Barcelona.

Alguna cosa està canviant; les dues categories tradicionals de gènere no semblen suficients per contenir la diversitat emergent d’identitats i orientacions. A “L’ofici d’educar” vam parlar amb la psicòloga Eli Soler i l’advocada Sílvia Vidal, del SAI, servei d’acompanyament a la diversitat afectivosexual i de gènere; Teo Pardo, activista trans i professor de secundària; Gerard Minovas, metge responsable de la Unitat de Trànsit de Girona; i el testimoni de la Míriam, amb una filla amb dubtes de gènere.

Podeu sentir el programa clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/que-passa-quan-infants-i-adolescents-no-encaixen-en-una-societat-tan-sexualitzada/audio/1134004/

by

Tertúlia Clandestina #4: En Werner Holzwarth ens visita

Amb en Carles Ferrer, bibliotecari, amic i promotor dels blog “Amics de la tapeta”( https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/) fa tres anys havíem preparat una exposició per celebrar els trenta anys de la seva primera edició. La pandèmia ho va aturar però ara reprenem el projecte i estem superfeliços perquè el proper dia 24 de maig a les 18:30 farem la inauguració de l’exposició amb 33 exemplars en 33 llengües diferents.

A més, contarem amb la presència de l’autor, en Werner Hotzwarth, que es desplaçarà des d’Alemanya expressament per explicar-nos el conte i compartir altres anècdotes relacionades.

Anoteu a la vostra agenda aquesta cita perquè valdrà molt la pena. Anirem informant en els propers dies.

No cal inscripció prèvia. Us hi esperem!

by

Una foca al balcó

«La foca del señor Cleghorn» és una historia inspirada en un record de l’autora, la Judith Kerr, i té a veure amb una foca dissecada que tenia el seu pare a casa seva.

És un relat adient per als infants de cicle mitjà i va acompanyada per un munt d’il·lustracions fetes a llapis i recreant una època passada com es port apreciar per la vestimenta del senyor Cleghorn i de la senyoreta Craig.

La novel·la comença amb el senyor Cleghorn acabat de jubilar i sense un propòsit concret a la seva nova vida. La visita a uns familiars que viuen a la costa servirà per conèixer una petita foca que ha quedat òrfena i que el senyor Cleghorn adoptarà i s’endurà al seu apartament.

Allà, amb l’ajuda de la veïna miraran d’alimentar la foca i li buscaran un lloc on viure millor, lluny de les mirades del conserge de l’edifici que els té prohibides les mascotes.

Com es pot imaginar, la relació entre el senyor Cleghorn i la senyoreta Craig acabarà en enamorament i la novel·la tindrà in final feliç. Com ha de ser.

La historia està situada en un món que podria assemblar-se al de la infantesa de l’autora, allà pels anys 30 del segle XX. Hi veiem al·lusions al tabac, als carros tirats per cavalls, es parla del circ i del zoològic de Brighton com una possible casa per a la foca i sobretot, la roba que porten ens recorda a temps reculats, com el seu barret de bombí i el corbatí d’en Cleghorn.

Quan la relació amb la veïna comença a ser més evident, coneixerem els seus noms de pila (Albert i Millicent) i també el de la petita foca (Charlie).

Amb la Laura Lagunas, companya del grup de treball, vam col·laborar proposant algunes activitats a fer abans, durant i després de la lectura i un joc relacionat amb les imatges. Es pot sol·licitar la guia de lectura a info@editorialmeraki.co, o les podeu descarregar clicant a la-foca-del-senyor-cleghorn_guia-lectura

Lectura recomanada per a infants a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: la foca del senyor Cleghorn
Autora: Judith Kerr
Il·lustradora: Judith Kerr
Traductor: Marc Donat
Editorial: Meraki
Pàgines: 96
Barcelona, 2022

by

«La colla dels 11», un llibre de club de lectura

Dijous passat es va presentar el darrer llibre de la Rocio Bonilla. Va ser a la llibreria «Lectors, al tren!» de Rubí. Vaig tenir la sort de poder conèixer aquesta artistassa i de fer-li la presentació. Us faig cinc cèntims de com va anar la tarda.

D’entrada, uns dies abans ja es va penjar el cartell d’aforament complet. No em va estranyar perquè la Rocio té una legió de fans de totes les edats que espanta. Només cal anar a alguna fira on estigui ella i veureu les cues interminables que es formen perquè els hi signi un exemplar.

La sorpresa va ser quan, amb molta generositat, va proposar fer dos presentacions seguides. La primera adreçada als infants i la segona a un públic adult (bàsicament pares, mares, mestres i followers).

La primera part va començar amb la Rocío, molt divertida, fent una il·lustració in situ, mentre la Mercè Rubí narrava el conte, o millor dit, feia una interpretació amb titelles de la història. Genial!


Després una estona de dedicatòries i fotos diverses i en acabar vam presentar el conte i el vam analitzar amb els adults que es van congregar.

Volíem que fos la primera presentació submarina de la història i per tant, vam haver d’imaginar que ens capbussàvem i nedàvem fins al fons del mar, allà on viuen la colla dels 11.


Com si fossin capes d’una ceba vam anar traient el suc als diferents elements que conformen el relat fins arribar ben a prop del cor del relat. Dic “ben a prop” perquè sempre queden espais per a noves interpretacions.

Vam recordar alguns llibres mítics en que els animals del mar són els protagonistes, començant pels coneguts “El viejo y el mar” de Hemingway, seguint per “Moby Dick” de Melville i les “20000 llegües de viatge submarí” vernianes. Vam recordar també “el colombre” de Dino Buzzatti, “El peix irisat” de Marcus Pfister i, sobretot, el “Neda-que-neda” de Leo Lionni.


De què va “La colla dels 11”?

Al web d’Animallibres ho expliquen perfectament, en unes poques línies. Diuen:

Arriba el nou àlbum de Rocio Bonilla, una història valenta sobre els límit de la por i el respecte en les relacions d’amistat. Està protagonitzat per un peixet que s’adona que una colla que és temuda no és una veritable colla, perquè en les colles de veritat, cadascú hi compta i tothom és respectat.
Quan el van convidar a unir-se a aquella colla, el Benjamí es va sentir important.
Era extraordinari formar part de la colla dels 11, tothom els admirava i respectava!
Però era admiració de debò o simplement els tenien por?
El Benjamí havia de prendre una decisió: continuar sent el peix número 11 o defensar l’amistat i el veritable respecte.
Una història sobre la força del grup i la importància del pensament i les decisions que prenem com a individus.

I és tal qual.

A la trobada, la Rocio ens va poder explicar el tractament i la importància que dóna a les mirades del peixos (i a les no mirades, perquè, en bona part del relat, la colla va amb els ulls tancats), al color canviant segons la situació, al nom del peix protagonista: Benjamí. Es va comentar que Benjamí vol dir el més petit i té un cert paral·lelisme amb els protagonistes dels contes populars on el més petit sol ser l’heroi.

De camí a casa, al tren, vaig fer una connexió estranya amb un heroi que, com el peix, també es deia Benjamí i jugava a futbol. Potser recordareu una sèrie japonesa de dibuixos animats que es deia “Oliver i Benji”

Però el tema del conte és molt més colpidor perquè ens parla de les colles tòxiques, dels abusananos que empaiten als demés. Uff! Aquí hi ha molta tela que comentar. La gràcia, però, és que la Rocio sap donar-li la volta i ens presenta un final espatarrant i positiu.

La conclusió a la que vam arribar és que “La colla dels 11” és un llibre que en mans d’un club de lectura permet una sessió ben sucosa.

Si podeu, feu una lectura pausada i reflexioneu sobre el que amaguen les diverses capes del relat. Val la pena. Ah! I si sou fans d’Star Wars, alerta!

amb en Carles, la Rocio i la Montse

LES DADES:
Títol: la colla dels 11
Autora: Rocio Bonilla
Il·lustradora: Rocio Bonilla
Editorial: Animallibres
Pàgines: 40
Barcelona, 2022

El conte, amb imatges animades:
https://www.youtube.com/watch?v=OOAiyfdZtFQ

by

Bé per la Bé! Petita crònica d’una gran Jornada


Dissabte vam celebrar la Jornada que ens recordava que fa 25 anys un bon grapat de mestres vam iniciar una aventura que tenia com a objectiu reivindicar i recordar que la biblioteca escolar és un dret que està recollit en nombrosos documents dels Estats que creuen en la educació com a eina per fer un món millor i que aposten per la biblioteca escolar com a motor del canvi educatiu.

Vaig tenir la sort de poder intervenir breument per donar la benvinguda a tothom que va venir i especialment a les mestres i bibliotecàries que havien matinat i vingut des de força lluny per acompanyar-nos.

Per a mi, va ser una matinal especialíssima perquè es va celebrar a l’Hospitalet, a la Biblioteca Central Tecla Sala, situada al mateix carrer on vaig néixer, estudiar, estimar i viure la meva infantesa i joventut i també el carrer on està l’escola on vaig fer de mestre tota la meva vida. Podeu imaginar com n’estava de content i emocionat.

Vaig recordar que corrien les darreres dècades del segle XX i l’interès per les biblioteques escolars era quelcom present a molts llocs de la península. Vaig explicar les visites freqüents a les escoles del País Basc —a Guipúscoa i Biscaia, especialment— immersos com estaven en un programa força reeixit que es deia ACEX; també a Extremadura i a Andalusia on brotaven experiències, grups de treball i es feien congressos, amb molt interès i participació. Ah! i a Madrid, un amic, un bon amic, en Kepa Osoro, capitanejava l’experiència lectora de l’escola Maravillas que ens servia de mirall a molts de nosaltres. El llibre que va coordinar i del que hem manllevat el subtítol d’aquesta matinal «La biblioteca escolar, un derecho irrenunciable», es va publicar l’any 1998 i llegit ara, 24 anys després encara ens resulta molt familiar tot el que s’explica. Hi van col·laborar expertes i experts de tot l’estat com Guillermo Castán (Salamanca), Teresa Mañá, Mònica Baró, Félix Benito, Jose Luis Polanco, José García Guerrero, Mariano Coronas i altres persones que ens indicaven quin era el camí bo.


Després vaig parlar de com són d’acollidores i hospitalàries les biblioteques en general i les escolars en particular i ho vaig exemplificar amb paraules d’en Germán Machado, el llibreter de “El petit tresor” quan escrivia recordant-nos que la biblioteca és el primer lloc d’acollida on es pot disposar de diaris, llibres, revistes, ordinadors amb internet i un espai per als infants. Deia:

Viví un par de años en Catalunya como un ilegal. No tenía residencia ni ciudadanía. Pero no puedo decir que haya sido un «sin papeles» porque papeles yo tenía. Uno. Solo uno. Era el carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Generalitat. Me lo hicieron a la semana de radicarme en Vic. En la biblioteca Joan Triadú. Ese era mi documento oficial de residencia y de ciudadanía.

L’acte va començar amb unes paraules de la Núria Vila que juntament amb tot l’equip de bibliotecaris i bibliotecàries de la ciutat ens van donar un suport increïble i ens van posar les coses tan fàcils perquè tot sortís bé que no tenim prou paraules d’agraïment.

Després, es van presentar tres ponències d’escoles i instituts que aposten per la biblioteca escolar d’una manera ferma i decidida i ens van marcar alguns camins o itineraris que ajuden a mantenir l’esperança de que algun dia els qui governen entenguin que el canvi de debò, passa per fer un país lector, amb imaginació; potser aquesta és la clau de volta de tot plegat. La imaginació que ens farà veure com podem viure millor, essent més solidaris, ecologistes, pacifistes i feministes. Ai, las! no volem ser pessimistes però a hores d’ara sembla una utopia més que un objectiu assumible.

Tan bon punt tinguem els vídeos de les tres ponències editats els trobareu a través de les xarxes socials i al blog de Bibliomèdia (http://grupbibliomedia.blogspot.com/)

by

«CIRCO», l’espectacle més gran del món.

En alguna ocasió, als mestres se’ns passa pel cap canviar d’escola i veure altres maneres de treballar. Amb algunes companyes que conec, comentem com són de diferent les escoles urbanes que coneixem de les rurals, per exemple. Hi havia una mestra, a l’Hospitalet que tenia el somni de treballar en un circ. Ho explicava amb els ulls ben obert i brillants:

—T’imagines viure i seguir la caravana del circ i fer classe als nens i nenes fills dels actors i dels treballadors del circ? Ha de ser una experiència bonica de debò!

El circ té quelcom de màgic, és ben sabut.

L’editorial Kalandraka acaba de publicar «CIRCO», un poemari preciós que va ser mereixedor del Premi de Poesia Ciutat d’Oriola. L’he estat llegint aquests dies i, coincidint que a l’Hospitalet està instal·lat el “Circ du Soleil”, l’esperit del circ ens acompanya (millor, ens acomboia) tothora. Veiem els cartells a les parades del bus, albirem els pals de la carpa quan voltem per Bellvitge i en arribar a casa admirem altres llibres que han acollit en el seu racó a aquest CIRCO esplendorós.

Es tracta d’un poemari que va seguint l’esdevenir d’un dia al circ, des que «con la primera luz se cuela el circo en las rendijas, entra en el cuarto,…» i passant pels personatges meravellosos que allà hi viuen, actuen i es relacionen. (el maestro de ceremonias, la equilibrista, el payaso, el niño bala, la tragasables, el funambulista, etc.).

Són 31 poemes que també amaguen detalls tipogràfics genials. Mireu…

A la segona o tercera rellegida fas altres interpretacions i potser, només potser, fas relacions amb familiars o coneguts que t’envolten.

Poemari molt recomanable per a cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Circo
Autora: Rosa Ureña Plaza
Il·lustradora: Rosa Ureña Plaza
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 56
Pontevedra, 2022

El podeu conèixer una mica més al tràiler que va fer Kalandraka TV:

https://kalandraka.tv/videos/circo/

by

«Tribus»… que tenen moltes coses per ensenyar-nos

Als grups de persones que compateixen costums, tradicions i origen se’ls anomena “tribus”. Aquesta paraula s’associa també als grups de joves que viuen a les ciutats i tenen en comú gustos musicals o afinitats en el vestuari.

En un moment o altre de la vida potser us heu sentit que formeu part d’alguna tribu, tal vegada sense ser-ne conscients. Són modes, grups que apareixen, desapareixen o queden residuals. Recordeu els punks, els gòtics, els rockers, els mods, el heavies, etc.

Però hi ha un altre grup de persones que també formen tribus i estan allunyats dels vertigen urbà. Malauradament, el turisme, la civilització, l’expansió a la recerca de nous espais els ha anat arraconant i estan en veritable perill d’extinció. Pot semblar que són pocs però al nostre planeta hi ha —ni més ni menys— 370 milions de persones que formen part de minories o pobles indígenes escampats per diverses zones de tots els continents. Alguns pobles o tribus ens són més coneguts per la proximitat geogràfica (els tuaregs) o perquè els hem vist sovint en documentals televisius (els ianomami).

«Tribus. Viatge per alguns dels pobles més sorprenents de la Terra» és un llibre de coneixements fascinant. A cada doble plana ens presenta un d’aquests pobles i amb unes breus indicacions ja sabem on viuen, de què viuen, si són nòmades, com es relacionen, com es diverteixen, els seus rituals, etc. Una meravella. Fixeu-vos per exemple en la tribu Matsé, la de les dones gat:

Un llibre de coneixements per a infants curiosos i que ens pot anar bé per entendre altres maneres de viure i, de passada, per entendre com vivim nosaltres.

Al llibre trobareu tribus d’Amèrica (Seri, Bribri, Ianomami, Maputxes, Matsé, Abenaki, Innu), de l’Àfrica (Tuareg, Aka, Suri, Zulú), de l’Àsia (Dones Yao, Changpa, Hezhen, Kazaakhs, Ainu, Mosou, Moken, Kayan), d’Austràlia (aborígens australians) i altres.
Lectura recomanable per a infants de cicle mitjà.

LES DADES:
Títol: Tribus. Viatge per alguns dels pobles més sorprenents de la Terra
Autor: Sam G. C.
Il·lustradora: Raquel Martín
Editorial: Mosquito books
Pàgines: 44
Barcelona, 2022

by

«El llibre de la sort» a L’Ofici d’Educar


Ahir, diumenge, vam presentar aquest llibre tan divertit d’en Sergio Lairla i amb il·lustracions d’Ana G. Lartitegui, publicat per A Buen Paso, una editorial que fa una feina delicada i amb bon criteri.

El llibre ens parla de la bona sort i de la mala sort, i ho fa a través de dos personatges: el senyor Malastruc i el senyor Bonaventura. És un llibre original, curiós, divertit i molt ben il·lustrat en què la història dels dos personatges en un moment determinat s’entrellaça. En vam parlar en aquest blog. Recordeu: https://jaumecentelles.cat/2022/02/02/el-llibre-de-la-sort-un-viatge-que-en-son-dos/

I com cada setmana fem una pregunta fàcil sobre el llibre i entre els participants que l’encertin sortegem el llibre que hem presentat, gentilesa de les editorials. No podem estar més que agraïts de la col·laboració de totes elles. La pregunta del concurs d’aquesta setmana és:

Quin és el nom del personatge a qui tot li surt de meravella?

Envieu les respostes al correu electrònic loficideducar@ccma.cat, teniu temps fins diumenge 1 de maig.

Els guanyadors del darrer concurs són el Lluc, el Robin i el Marc, l’enhorabona família! El llibre “amics” és per a vosaltres.

El podcast de “Els llibres per somiar” d’ahir és:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-llibre-de-la-sort-de-sergio-liarla/audio/1132506/

En el mateix programa és va parlar de fake news i quines eines emprar a l’escola i a casa eines perquè no els la colin.

Més de la meitat de la població, un 55%, està preocupada per no ser capaç d’identificar què és cert i què és fals a internet, segons l’informe “Digital News Report”, publicat per la Universitat d’Oxford. Sempre hi ha hagut notícies falses, però amb internet circulen molt de pressa i també arriben a infants i adolescents, els grans usuaris de les xarxes. Periodistes experts en desinformació defensen que l’educació mediàtica arribi a les cases i també al currículum escolar per lluitar contra l’analfabetisme digital. En parlem a “L’ofici d’educar” amb Nereida Carrillo, doctora en Comunicació, i impulsora de Learn to Check, que ofereix recursos gratuïts i tallers per entrenar l’esperit crític; Mònica Roca, periodista i cocreadora de Passaport digital per educar en competències digitals i alfabetització multimèdia a Secundària, Miquel Àngel Prats, mestre, pedagog i autor del llibre “Viure en digital” i Carlos Baraibar, responsable del “Fets o fakes” de Catalunya Ràdio.

Si volleu escoltar el programa sencer, aquí teniu el podcast:

https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/parlar-de-fake-news-amb-els-fills-i-a-lescola-eines-perque-no-els-la-colin/audio/1132507/

by

Feliç Sant Jordi 2022

Aquest any, sí! Sembla que ens podrem trobar pels carrers i places remenant llibres, malgrat la pluja.

Comparteixo la felicitació que ens ha regalat en Juan Feliu als setanta-sis Estipipers, seguidors de «les aventures de n’Esteisi i en Pimiento» i membres actius del FAN CLUB!

Volem donar les gràcies a tots els amics del FAN CLUB que ens esteu fent arribar fotografies amb la primera carta postal. Els primers en fer-ho mereixen un aplaudiment!

Moltes gràcies, Mara i Pablo !!!