Darreres novetatats rebudes a l’escola

En els propers dies us presentarem en aquest mateix bloc les lectures recomanades per a Sant Jordi.  Però abans voldríem deixar constància d’algunes editorials que es preocupen de fer-nos arribar a l’escola algunes de les novetats, convençuts que les llegirem i en farem un bon ús.

Normalment és així i sempre procurem fer-los el retorn amb les nostres impressions. De vegades som els mestres els qui llegim les novetats però també hi ha ocasions que les passem directament als alumnes, destinataris principals, que són els qui fan la primera lectura. És ben curiós perquè sempre la “claven” i si ens diuen que “aquest llibre està molt bé” és així realment però si els seus comentaris són “home, l’he llegit però no sé si m’ha acabat de fer el pes” llavors ja sabem que alguna cosa trontolla i llavors el llegim amb més atenció.
Voldria agrair des d’aquestes línies a algunes de les editorials que ens tracten amb més carinyo i ens tenen en consideració.
En les darreres setmanes hem rebut els següents llibres:
utbolissims-1Cruilla edicions ens va fer arribar els tres exemplars de la col•lecció “els futbolíssims”
Els Futbolíssims és una col·lecció de futbol i misteri escrita en clau d’humor destinada a lectors de vuit anys en endavant. Les històries dels seus personatges mostren als lectors com un grup de nois i noies que formen part d’un equip de futbol, anomenat “Els Futbolíssims”, descobreixen valors com la companyonia, la solidaritat i l’amor, i decideixen estar units encara que, per les adversitats, aquest equip pugui desaparèixer al final de la temporada.
Els tres títols que han arribat són: El misteri dels àrbitres adormits, El misteri dels set gols en pròpia porta, El misteri del porter fantasma.

Podeu veure el booktrailer AQUÍ.

OQO Ediciones ens envia cada mes les dues novetats. Les darreres que ens han arribat són:

mariaMaria. El conte d’Eva Mejuto ens explica que la Maria, farta de fer tota la feina de cas, un dia decideix donar una lliçó al seu marit. Amb molta astúcia aconseguirà que en Benito prengui consciència que el treball de casa està mal repartit i aconsegueix que canviï d’actitud.
El relat es basa principalment en la disputa que inicien la Maria i el seu marit, en Benito, quan aquest li demana que li faci pa.
i la seva dona es nega repetidament, adduint que li falten, un a un, tots els ingredients: farina, aigua, sal i carn…
Relat amb to humorístic que ens serveix per, d’una banda, entendre com es fa el pa i, de l’altra, conscienciar que els feines de casa s’han de compartir.
125.HANSELYGRETELespHansel y Gretel. El relat clàssic, il·lustrat per Iratxe López de Munain, guanyadora del Premi Europeu “Cuina de contes” a la millor proposta d’il·lustració per a aquest àlbum, realitzat en el marc del projecte europeu Europa a la carta. Aquest llibre va acompanyat d’un CD de música gravat per l’Orquestra Filharmònica Cidade de Pontevedra, que recull una selecció instrumental de diferents fragments de l’òpera Hansel i Gretel.

 

labecedari-dels-oficisEumo editorial ens ha fet arribar L’abecedari dels oficis. Aquest llibre revisa les lletres d’un alfabet que ens parla d’oficis i professions. Tu què vols ser quan siguis gran? Vols ser pallasso amb nas de cirera i vestit de colors? O dibuixant que, amb llapis i paper, tot un món va creant? O zoòloga, jutge, oculista, karateka…?

 

 

papa perquè som independentsTambé ens han enviat Papà, perquè som independents?, situat en una Catalunya, de l’any 2026. Diu que tot va començar quan ahir en Rashid, el millor amic de la Mariona, li va explicar que fa deu anys el nostre país no n’era, d’independent. La Mariona no s’ho va creure i va pensar que ho preguntaria als pares.

Avui, com qui no vol la cosa, la Mariona llança la pregunta:
–Papa, en Rashid m’ha dit que abans estàvem enganxats a un país més gran. És veritat?
El pare, que no sap gaire com explicar-ho, s’ha empescat aquesta història, divertida i enginyosa, que repassa el procés cap a la independència.

Edicions del Roure de can Roca ens ha enviat un parell de novetats:
t.concertista“El concertista de pájaros” de Josep-Francesc Delgado es situa a la ciutat de Singapur durant la Segona Guerra Mundial. Lin Zin i Changlao, dos mestres de la tradició xinesa dels concerts d’ocells, veuen truncades les seves vides per la guerra. Però els ocells de Changlao no són com els altres. Un llibre que ens parla de la perseverança, la gratitud i la fidelitat als propis valors com a camí per trobar la felicitat fins i tot en les més atroces circumstàncies.

 

 

 

quim i el grillEn Quim i el grill”, de Pere Martí Bertran, Una història sobre el respecte a tots els éssers de la natura i també sobre els valors que ens poden transmetre els més grans de la família. Les il•lustracions de Marta Ponce copsen, amb la sensibilitat que la caracteritza, els subtils sentiments dels personatges.

 

 

 

 

En Miquelet i les formiguesBaula ens ha fet arribar el darrer llibre d’en Joaquim Carbó (amb dedicatòria inclosa): En Miquelet i les formigues.
En Miquelet, un dia que camina pel bosc, descobreix una petita pila de terra que sembla un volcà en miniatura. Pel forat, el cràter, entren i surten unes formigues. L’observació continuada dels moviments i costums d’aquests petits insectes li fa l’efecte d’una gran representació.
En aquest conte, Joaquim Carbó, que es declara molt tafaner, recorda que quan era petit s’embadalia amb els senzills espectacles que la natura ens ofereix de franc.

A tots ells, moltes gràcies per fer-nos còmplices de l’educació dels infants del nostre país.

El misteri de la tifa de gos. Conversa amb Anna Cabeza

el-misteri-de-la-tifa-de-gos-abandonada-9788483432020

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

 

 

 

 

 

Aquest matí hem anat a la biblioteca de Bellvitge amb els alumnes de cinquè. Teníem una trobada especial, una conversa amb l’Anna Cabeza, autora de “El misteri de la tifa de gos abandonada”, una de les lectures del present curs, inclosa en l’activitat “la lliga dels llibres”.

La trobada amb la persona que sempre és motiu de festa. Es crea una expectació enorme. Els nois i noies estaven encuriosits i atrets per la possibilitat de conèixer algú que ha escrit un llibre que ells han llegit.

En sortir de l’escola i mentre baixàvem pel carrer Miquel Romeu, anàvem conversant i els he vist impacients per conèixer, per preguntar, per compartir. Un cop a la sala (magnífica) he pogut presentar l’autora i he recordat altres llibres que ella ha escrit. Després li he demanat que expliqués quins són els motius que la porten a inventar històries. Ens ha explicat un munt d’anècdotes curioses sobre la gestació d’aquesta novel·la de títol xocant i després els alumnes de la nostra escola i d’altres centres que també hi participaven de l’esdeveniment li han fet mil-i-una preguntes relacionades amb el llibre o amb el fet personal de l’escriptura. Eren les qüestions que els interessen, que els preocupen. Una allau inacabable de preguntes, de dubtes, ha fet que l’estona passés sense que ni ens adonéssim.
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els propers dies serviran anar incorporant les impressions viscudes, alguna fotografia de la visita, les frases que ens han semblar importants.
Un gran matí que inicia les accions de cara al proper Sant Jordi, que serà espaterrant, com sempre.OLYMPUS DIGITAL CAMERA

 

Premi Andersen, el Nobel de la LIJ

El passat 24 de març, dins del marc d la Fira de Bolonya, es va fer públic el veredicte del Premi Hans Christian Andersen que atorga un Jurat de l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil (IBBY).

Els guanyadors d’aquesta edició han estat:
Nahoko Uehashi del Japó guanyadora com a millor autora.
Roger Mello del Brasil guanyador com a millor il·lustrador.

El Premi Hans Christian Andersen és el més prestigiosos de la literatura infantil internacional , s’ha anat lliurant cada dos anys als autors des de l’any 1956 (per als il·lustradors des de 1966) per l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil. Se li concedeix a un autor i a un il·lustrador l’obra completa es considera que han fet contribucions duradores a la literatura infantil.

ahoko-uehashi-El jurat ha considerat que Nahoko Uehashi escriu novel·les de fantasia úniques des del punt de vista de l’antropologia cultural. Segons l’autora, la gent de tots els racons del món tenen en comú l’amor per explicar històries. Les seves històries van sobre l’honor, el deure, el destí i el sacrifici, i estan molt arrelades a la cultura japonesa. Els seus mons de fantasia es situen al Japó medieval, però alhora són mons de la seva pròpia imaginació.

Nahoko Uehashi va ser seleccionada entre28 autors nominats al Premi. Els cinc finalistes van ser Ted van Lieshout ( Països Baixos), Houshang Moradi Kermani (Iran), Mirjam Pressler (Alemanya), Renate Welsh (Àustria), i Jacqueline Woodson (EUA)

En castellà es poden trobar dues novel·les seves, per a infants més grans de dotze anys. Són:

el-guardian-del-espiritu-moribito-i-nahoko-ue-L-uTTG4P

el-guardian-oscuridad-moribito-ii-nahoko-ueha-L-Unyl5N

 

 

 

 

 

 

El jurat també va considerar que les il·lustracions d’en Roger Mello ens mostren de manera directa la història i la cultura del Brasil. Els seus dibuixos ajuden als infants a viatjar a través de la imaginació d’en Roger.

roger melloEls viatges i els descobriments són aspectes importants de l’expressió artística de Mello i el ric contingut de les seves il•lustracions reflecteixen la seva passió pel folklore i l’exploració del món. Pel que conec són imatges molt acolorides. Crec que no hi ha cap llibrer seu al mercat nacional.

Mello va ser seleccionat entre 30 il·lustradors nominats al Premi. Els cinc finalistes van ser Rotraut Susanne Berner (Alemanya), John Burningham (Regne Unit) , Eva Lindström (Suècia) , François Place (França) i Øyvind Torseter (Noruega).

Els felicitem i animem als editors a fer-nos coneixedors d’aquests dos creadors.

Daniel Pereira

Sobre la coeducació, encara

feliz catastrofe 2De manera conscient (o inconscient) la relació masculí-femení que presenten els llibres de literatura infantil i juvenil encara reflecteix una trista imatge de les diferències de gènere. Els estereotips deixen la seva empremta en uns infants que veuen molts més herois que heroïnes en uns llibres que haurien de ser un mitjà i una eina de socialització, de formació i d’adaptació a les relacions personals.
Des del primer moment que arriben a l’escola i al llarg de la seva escolaritat, ens afanyem en posar a les mans dels infants tota mena de llibres (contes, àlbums il·lustrats, poemaris, novel•les, receptaris, etc.) Som conscients que allà hi trobaran la representació del món que els envolta i també noves oportunitats de reflexionar i imaginar un món una mica millor. Aquesta és una paradoxa perquè els llibres per a infants mantenen els estereotips i encara la presència dels homes i dels seus valors com a éssers actius i aventurers depassa de llarg el rol que s’assigna a les dones, sovint més amables, servicials i relegades a un paper secundari. Amb excepcions, naturalment.feliz catástrofe 1
Quan seleccionem llibres per a la biblioteca escolar o per a la biblioteca d’aula, hauríem d’estar més atents als aspectes coeducatius i felicitar les editorials que fan apostes valentes i trencadores perquè aquesta hauria de ser la seva funció. Sempre hem pensat que els autors, com a artistes, haurien de tenir una postura “anticonservadora” i obrir camins mostrant noves formes de relació igualitàries i no sexistes entre les persones.
Ens costa veure i llegir llibres en els quals els protagonistes són solidaris i intercanvien les preocupacions de la vida quotidiana i encara és molt més difícil trobar-nos amb uns pares que es comportin com una parella d’enamorats. És freqüent, en canvi, veure la figura de la mare amb el davantal habitual, ajudant a fer els deures o banyant els fills i el pare fent esport, jugant amb els nens o llegint un llibre. I quan, de tant en tant, el pare “ajuda” fregant els plats, ho fa d’una forma ridícula, o gairebé.
Si ens atenem als llibres protagonitzats per animals antropomòrfics, les diferències són majors perquè normalment associen els herois amb animals corpulents i ferotges com els elefants, els llops o els óssos i les heroïnes, en canvi, solen ser insectes o ratetes, animals més petits i febles.
Farem bé si quan fem la selecció de lectures que hem de posar en mans dels alumnes, tenim present aquest aspecte que, malauradament, encara hi és present, de manera negativa, en el subconscient col•lectiu. I amb una mica d’esforç segur que triarem llibres més edificants com els de la Babette Cole, per exemple.
A la revista GUIX núm. 404 (a AULA núm. 229) plantegem algunes reflexions sobre els aspectes coeducatius del llibres per a infants i ho exemplifiquem amb una pràctica sobre el llibre “Una feliz catàstrofe”.
Ho podeu llegir clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

feliz catástrofe 3

Món llibre (10a edició)

Monllibre1Món Llibre, el festival de literatura per a nens i nenes, celebra enguany la 10a edició amb un munt d’activitats singulars i divertides, concebudes per apropar els llibres als més petits amb la voluntat de despertar-los el gust per la lectura o fer-los-hi créixer.
Més de 30 editorials de literatura infantil i juvenil se sumen a aquesta iniciativa pionera, que compta també amb la col·laboració de les biblioteques barcelonines, revistes literàries, professionals del sector editorial, etc.

Els espais del CCCB i el MACBA obren les seves portes per a l’ocasió, així com les dues llibreries d’aquests dos centres culturals: Laie i La Central.
Món Llibre 2014 oferirà al llarg de cinc dies més de 50 activitats que garanteixen l’accés, a través de la lectura, a diferents àrees del coneixement.
ELEPHANT INTERA destacar la vista de la canadenca Marianne Dubuc, il·lustradora convidada a Món Llibre i la presència d’Irene Vasco, autora colombiana amb una gran trajectòria professional.
irene vascoPodeu veure tot el programa al pdf que us aduntem AQUÍ
Reserveu les dates del 12 i 13 d’abril.
Si aneu el 12 per la tarda no us oblideu de passar a saludar-me per l’espai Hall del CCCB. Ens conversarem algunes novetats.

 

Glubbs! M’acabo d’assabentar que aquest post és el que fa 200! post-milestone-200-1x

Llegir al metro

metro 4Una. A Mèxic han iniciat un projecte genial anomenat “Un metro de lectura” mitjançant el qual es repartiran gratuïtament un milió d’exemplars (dos-cents mil de cada un dels títols) de la Col·lecció Había otra vez en 25 estacions del Sistema de Transport Col·lectiu Metro de la ciutat de Mèxic.
Segons expliquen els organitzadors (la Secretaría de Cultura de México) l’objectiu d’aquest projecte que es diu Entre Líneas és fomentar el gust i l’hàbit de la lectura entre els ciutadans.
Al primer lliurament, els usuaris del metro van rebre una edició en format d’acordió amb els versos del poeta Juan Gelmán.metro 1
La Col·lecció Había otra vez -editada pel Conaculta i el Taller de Comunicació Gràfica- reuneix textos i il·lustracions de reconeguts autors iberoamericans.
Els propers llibres que es repartiran són:
Sábado, d’Alfonsina Storni, amb il·lustracions d’Elena Odriozola
El espejo de los ecos, de José Emilio Pacheco i la il·lustració de Jesús Cisneros
Masa, de César Vallejo, il·lustrat por Antonio Santos
Nocturno, de Rafael Alberti, il·lustrat per Isidro Ferrer.
metro 2Es tracta d’una gran idea que m’ha fet recordar el projecte que vam intentar a l’escola “els contes que el vent s’endugué” i que va quedar en només una petita experiència (bàsicament per manca de pressupost).
Se’m posen els ulls com taronges, només d’imaginar a Barcelona una experiència similar. Agafo el metro cada dia i la imatge de gent llegint (més o menys habitual fa uns anys) s’ha metamorfosat en gent remenant l’Smartfone, tot i que encara es veu alguna dona, poques, enganxada al paper.

Més fotos AQUÍ

london

Dues. Els transports d’autobusos de Londres ha editat un vídeo molt curiós anomenat Whodunnit? i que pretén avisar els conductors de cotxes i els usuaris de bicicletes dels perills d’anar despistats.

El vídeo comença amb una escena que sembla de novel·la de misteri, amb un detectiu entrevistant la criada, el majordom i la senyora de la casa per la mort del Senyor Smithe, que es troba estès al pis de la sala on passa l’acció.
El vídeo està dissenyat per mostrar-nos com anem de despistats mentre conduïm, aliens a la quantitat de senyals que ens envolten.
Si el passeu als vostres alumnes, convé aturar la imatge al mig de la seqüencia i preguntar quins canvis han vist. Us sorprendrà comprovar que no són capaços de veure més de mitja dotzena de modificacions. Bé, també us podeu aplicar la prova a vosaltres mateixos. Flipareu.
En els 50 segons que dura l’escena hi ha 21canvis (pintures, objectes diversos, la gavardina del detectiu… fins i tot el mort és reemplaçat!)
L’anunci acaba amb el missatge : “És fàcil passar per alt algun detall quan aneu per un carrer concorregut. Això pot resultat fatal…”


I si us interessa el tema podeu llegir l’article “el arte de leer en el metro” clicant a l’enllaç següent:
http://tendencias.vozpopuli.com/cultura/2322-el-arte-de-leer-en-el-metro

El hàmster nan de Campbell

maria-grandpre Recordo quan, a mitjans dels anys setanta, vaig acabar els meus estudis a l’escola de mestres.  Tenia un títol sota el braç i una feina en una escola de l’Hospitalet, una ciutat trista, amb carrers de terra i televisió en blanc i negre. Recordo que, com altres companys i amics, no volia reproduir l’esquema del que havia viscut en la meva infantesa, en unes aules mudes on es podia sentir el soroll que feien els corcs a la fusta del pupitre i on la repressió era la norma.

Aquells primers anys de fer de mestre, m’arribaven a les mans lectures de mètodes pedagògics i experiències que m’anaren obrint els ulls a la realitat. Vaig saber de  Makarenko, de Barbiana, d’Evolene, de Summerhill, d’Illich, de Freire i de Freinet. Vaig investigar què era allò de pedagogia antiautoritària, desescolarització, escola moderna, contraescola, escola activa, pedagogia operatòria, etc., però em sentia com el hàmster nan de Campbell, corrent sobre la roda de la gàbia, sense avançar, amb l’únic objectiu de mantenir-la en moviment, fins que…

en una escola d’estiu que es va celebrar a l’Institut Torras i Bages de Can Serra vaig entendre que l’educació és quelcom tan complex que la clau de l’èxit passa pel treball en equip i que la col·laboració amb d’altres mestres és clau perquè permet compartir experiències, trobar noves estratègies i obrir les portes de l’aula a nous reptes.

casaletVaig sortir de la gàbia i vaig començar a freqüentar l’Associació de Mestres Rosa Sensat on, fins ara mateix, encara busco maneres de fer i de millorar la relació amb els infants.

Va ser a finals dels vuitanta, quan un altre grup de mestres, apassionats i compromesos amb la ciutat, em va acollir al Casalet, un edifici singular situat al carrer Xipreret, on vaig viure moments meravellosos amb les companyes del grup d’estudi del conte popular (Grescca) amb les quals vam editar tres opuscles sobre la relació de les festes populars amb els contes.

També vaig tenir la sort de participar d’un projecte enorme que es va dir L’H100 (l’ensenyament amb accent), una revista, dirigida per la Montserrat Company, que va intentar obrir les pàgines a tot el que es relacionava amb l’ensenyament a l’Hospitalet. Corria l’any 1992 i va ser quan vaig esdevenir tortuga de Tabasco i vaig entendre que calia viure el fet escolar de forma relaxada i tranquil·la, fruint de la sensació de les reflexions compartides. Segurament el procés ha estat lent. Hem viscut vint-i-cinc anys picant pedra sense defallir i potser ens caldran uns altres vint-i-cinc fins a aconseguir-ho, però algun dia aquesta ciutat serà capaç d’escriure una bona història sobre educació. Ho farem com les tortugues, a poc a poc i amb bona lletra.

El proper dia 2 d’abril celebrem els vint-i-anys del Casalet i tinc l’honor de fer una petita intervenció parlant d’allò que m’apassiona, la lectura. Crec que començaré agraint a la comissió de mestres que ha organitzat l’acte, la seva generositat i la seva estimació envers la meva persona.

TARGETO-CASALET

Premi de l’Associació d’Autors de Còmic a la Biblioteca Tecla Sala

AACEL’Asociación de Autores de Cómic de España (AACE) atorga cada any uns premis anomenats Premis AACE 2014. Els socis i companys de professió trien els guardonats i aquest any han considerats la tasca que desenvolupen a la Biblioteca Tecla Sala com a mereixedors d’aquesta distinció.

Els tres premis que han concedit enguany són:

Premi en reconeixement a tota una carrera professional en el còmic: Arturo Rojas de la Càmera.

Premi a la trajectòria professional d’un autor al llarg de l’any: José Luís Munuera.

DSC07520Premi a la institució, empresa o personalitat que hagi recolzat el còmic: Biblioteca Tecla Sala (l’Hospitalet)

La Biblioteca Tecla Sala de L’Hospitalet és sens dubte una de les biblioteques mes importants de Catalunya, i gràcies a diverses dels seus col·laboradors ha estat des de fa anys molt activa en relació al còmic, realitzant exposicions o xerrades i publicant el seu butlletí informatiu Còmic Tecla, de distribució gratuïta, on abunda tant la informació de novetats editorials com els articles relacionats. També ha sabut anar dotant el fons de la biblioteca d’un gran numero d’exemplars amb el qual poden treballar estudiants i professionals.

DSC07525Avui he passat a saludar-los, aprofitant la visita que hem fet amb els alumnes de P3. He pogut parlar amb la Gemma Isern i amb en José Luís de Blas (a la foto) i els he fet extensiva la felicitació als companys que hi treballen a la pròpia biblioteca (Pedro, Sílvia, Rosa i la resta) així com a les companyes que coordinen les diferents biblioteques de la ciutat (Anna Riera, Núria Vila i Rosa Tauste).

premiCom que, precisament, el proper dia 18 tenim la trobada de biblioteques escolars a la Tecla Sala, serà un bon moment per celebrar-ho. Si entreu al seu web i aneu a la secció COMIC TECLA podreu veure els seus butlletins, l’actual i tots els que han publicat. L’últim és el número 39 i el podeu descarregar també AQUÍ.

DSC07522

Moms Demand Action i l’àvia de la Caputxeta Vermella

Little Red Riding Hood CoverL’any 1987, el llibre que narra el conte de la Caputxeta vermella (Little red Riding Hood) i que va ser il·lustrat per Trina Schart Hyman va guanyar el prestigiós premi americà Caldecott. De seguida va provocar controvèrsia perquè quan la Caputxeta visita la seva àvia, al cistell apareix una botella de vi. I, a més, el text conté frases com “l’àvia va beure una mica de vi, i… una estona més tard es va trobar amb forces per posar-se a netejar el caos que el llop havia provocat durant la seva visita”.

avia caputxetaQue la Caputxeta li porti una botella de vi a l’àvia és un detall que ja apareix en les primeres versions, les antigues, del conte, però la comunitat americana (alguns estats com Califòrnia) van considerar, allà pel 1990, que la botella de vi donava als infants una impressió equivocada sobre l’alcohol. I així va ser com el van prohibir.
Algunes versions del conte de la Caputxeta ja havien estat prohibides en altres llocs perquè la imatge del llop feia massa por. Això va passar a Bradford de la Florida, Clay i Levy.
La societat americana ha patit la persecució i la prohibició d’altres obres, algunes infantils i juvenils com la sèrie de Harry Potter de J K Rowling o El guardià del camp de sègol de Salinger i altres obres de les que anomenem “clàssiques” com El gran Gatsby de F. Scott Fitzgerald, Las uvas de la ira de John Steinbeck, Matar a un ruiseñor de Harper Lee o El color púrpura d’Alice Walker.

Mafalda_DiaDeLaMujerAvui, 8 de març, dia de la dona treballadora, vull recordar un grup de dones, la Moms Demand Action, perquè van crear fa uns mesos una associació de denúncia de l’ús de les armes i van dissenyar una campanya molt colpidora en la que es veien dues nenes a una biblioteca, una amb el llibre que he comentat de Caputxeta i l’altra amb un rifle AR-15 semi-automàtic, amb un peu de foto que diu: “ Una d’aquestes dues nenes té a la mà una cosa que ha estat prohibida als Estats Units. Endevina quina.”

moms-demand-action-1
La campanya pretén conscienciar dels riscos de l’ús de les armes i alerta sobre els tirotejos que, amb massa freqüència, es produeixen als centres escolars. Hi ha altres cartells en els que es posa de manifest aquest detall i les comparacions són amb els ous Kinder (prohibits perquè contenen joguines al seu interior) que ja van portar un parell d’homes a judici per traficar amb aquests objectes “tan perillosos”, o amb els nens que juguen amb la pilota a “matar” (el típic joc de pati d’escola).

kinderPodeu seguir les accions d’aquest grup de mares que lluiten contra les armes de foc als Estats Units a traves de seu web. https://momsdemandaction.org/

i del seu facebook https://www.facebook.com/MomsDemandAction

Moms Demand Action for Gun Sense in America, té en aquest moments més de 130000 afiliades.

No conec el company de taula. La literatura infantil i els nouvinguts

portada llibreL’escola és un lloc privilegiat on els infants poden viure experiències que els ajudin a modelar la seva personalitat. L’escola és una mena de societat, una petita societat, on trobar significat a la construcció de les normes i valors que li expliquin com és, com funciona el món.

Aquesta socialització, aquesta construcció de normes o acceptació de les regles de convivència (aixecar la mà per poder parar, evita el soroll) demana una lògica de la cooperació que és una bona manera de créixer junts.

A l’escola emprem la literatura infantil i juvenil com un suport, com un mitjà, per anar inculcant els valors. I ho fem emprant aquelles obres que tenen una intenció, que serveixen per iniciar els alumnes en la descoberta dels problemes que han d’afrontar els protagonistes, tot confrontant-los amb les actituds i els pensaments dels destinataris lectors. Bé, també emprem la literatura com a eina d’evasió perquè no hem d’oblidar que el gust de llegir hi és present en les indicacions curriculars.

Ara mateix hi ha un ventall de lectures amb textos polisèmics que ens interroguen sobre la societat actual i que parlen de racisme, d’integració i de nouvinguts. I ho fan seguint l’esquema dels contes clàssics en els que els dolents són castigats i els bons son recompensats. Normalment el protagonista viu un conflicte que es resol amb la força de l’amistat i de l’amor, amb un fort sentiment de justícia social que fa que el lector es pugui projectar en el personatge.

Un dels temes que apareix darrerament en les converses de classe és la figura del nouvingut, de l’estranger, d’aquests alumnes que hi ha a totes les classes. Ens preguntem què vol dir sentir-se estranger, amb quines barreres lingüístiques, culturals, físiques i socials es troben, quines reaccions d’intolerància, prejudicis, pors, exclusió o racisme generen i com podem acollir, integrar o comprendre aquests companys de taula. La literatura ens ajuda mostrant-nos pautes de comportament, mitjançant llibres com La isla, El nen nou i diferent o El meu carrer, per exemple.

Precisament d’aquest darrer, hem fet la proposta que podeu llegir a la revista GUIX del mes de març.
El meu carrer explica la història d’una mestra de l’escola del poble de La Garriga que proposa un treball de recerca al grup classe. Hauran d’investigar sobre la història del carrer on viuen. És un treball en grup i cadascú s’ha d’ajuntar amb els companys que hi viuen al mateix carrer. Això implica que la Mònica i en Luka, que viuen al carrer Ripoll, s’han de posar d’acord per treballar plegats en el projecte.
En Luka és un noi que ha arribat fa poc al poble, ve d’un país de la zona dels Balcans i la Mònica és una noia la família de la qual és del poble de tota la vida. Junts viuran una aventura que els portarà a evocar la guerra civil espanyola i els fets que van ocórrer en el poble.
El llibre està escrit en primera persona pels dos infants protagonistes, un capítol cadascú, alternativament. D’aquesta manera el lector té dues visions diferents dels mateix fets, dels mateixos llocs.

Hi podem llegir frases com aquesta:
Al carrer on visc, també hi viu una nena de la classe, la Mònica. Hauré de fer el treball amb ella. Hi ha viscut tota la vida, ella, i els seus pares, els seus avis i seus besavis. Segur que sap moltes coses del carrer i del poble, i si no les sap ho farà veure, perquè és molt creguda i es pensa que ho sap tot.
Es passa el dia xerrant amb les amigues i llegint llibrers sense dibuixos. No em saluda mai, ni a classe ni al carrer. En tot el curs només hem intercanviat dues frases. Em va dir: “Et pots apartar que no veig la pissarra?” I jo li vaig respondre: “Jako mi je zao”. Es va quedar igual, és clar.

DSC01250

A la foto, l’autor en una visita a l’Escola Sant Josep – El Pi per comentar El meu carrer.

L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ o anant a la secció publicacions, a la apartat GUIX.

Amistades peligrosas cantava aquesta cançó tan bonica: “Africanos en Madrid”