19 Mai 2014 by jcentell

Nou (futur) centre dedicat a la literatura

A la Vanguardia del 14 de maig vaig llegir aquesta notícia que em va emplenar de goig. Fa anys que maldem per centralitzar tota la pila d’espais i accions que es fan a casa nostra al voltant de la literatura. Aquest pot ser un bon principi.

La crònica de Ramón Suñé deia:
El edificio donde murió Verdaguer será un centro dedicado a las letras.
Vil·la Joana, un viejo caserón de 1.600 metros cuadrados de superficie reconstruido sobre otro edificio preexistente entre 1888 y 1890, el lugar donde el poeta Jacint Verdaguer agotó los últimos días de su vida, se transformará a partir de finales del año que viene en la Casa Verdaguer de Literatura, Ciutat i Naturalesa. La comisión de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona dio luz verde hace un par de semanas al proyecto de restauración y remodelación de esta casa solariega, catalogada como bien de interés urbanístico, que no sólo modernizará el poco conocido museo dedicado a la vida y obra del gran autor de la Renaixença, sino que además se convertirá en un centro de creación y difusión de la literatura. El proyecto incluye la conversión de una parte de la finca en residencia temporal para escritores. En la segunda planta se habilitarán tres celdas -y la vivienda de los masoveros- y espacios comunes para que otros tantos escritores, de manera rotatoria, elaboren aquí sus creaciones literarias, especialmente las vinculadas con la ciudad de Barcelona.

Aunque no se han concretado todavía los detalles de esta iniciativa, La Vanguardia ha podido saber que Vil•la Joana acogerá también actividades y seminarios sobre literatura, posgrados y ofertas formativas de estudios relacionados con el mundo de las letras, así como una programación pública de carácter estable de conferencias, lecturas, seminarios, coloquios, encuentros y talleres, que se desarrollaría especialmente las matinales de los domingos.

La rehabilitación de Vil·la Joana, uno de los centros gestionados por el Museu d’Història de Barcelona (Muhba), requerirá, de entrada, una considerable inversión. Las obras se han presupuestado en cerca de 3,7 millones de euros y tendrán una duración de quince meses, por lo que la instalación se podría inaugurar dentro del primer año del próximo mandato municipal, que se abrirá tras las elecciones locales de mayo del 2015. En la actualidad, las dependencias de Vil·la Joana ya se encuentran cerradas al público, excepto los jardines y la planta baja, que pueden visitarse los sábados y domingos por la mañana, si bien la mayoría de las piezas que allí se exponen ya han sido retiradas.

La exposición permanente ocupará la planta baja y el primer piso de la casa. El circuito interno de visitas a Vil·la Joana comenzará y acabará en la sala de actos polivalente, con capacidad para 70 personas. El museo dispondrá de seis espacios expositivos. El primero versará sobre la sierra de Collserola, con información histórica sobre el paisaje natural y urbano, la evolución de este guardaespaldas verde de Barcelona desde la época de las glaciaciones hasta la actualidad. En el segundo espacio se explicarán los sistemas naturales y urbanos de Collserola hoy, y el siguiente, todavía en la planta baja, será un relato de la historia de la finca a lo largo del tiempo, desde las primeras referencias, que se remontan casi cinco siglos atrás.

Ya en la planta primera la exposición se centrará en la figura de Verdaguer, con espacios dedicados a su vinculación con Barcelona y con el romanticismo europeo y el fugaz paso del escritor por Vil·la Joana. La visita concluirá con una exposición bibliográfica y una evocación de la relación entre ciudad y naturaleza a través de la literatura y los planes urbanísticos. Un proyecto previo datado en mayo del 2013 considera también la posibilidad, no concretada en el actual proyecto ejecutivo, de instalar, delante de la casa, bajo la era, “un espacio de restauración de calidad”.

10 Mai 2014 by jcentell

Exposició creativa: El cistell de la Caputxeta

El cistell de la Caputxeta és el títol que hem triat per aquesta quinzena exposició creativa a la biblioteca de l’escola. Va ser l’any 1999 quan vam iniciar aquesta aventura amb “El museu dels contes”, allà a l’antic edifici del carrer Ventura i Gassol. Després vingueren moltes més, algunes senzilletes com la dels “Llibres imaginaris”, altres més complexes com “La mediterrània” que ens va obligar a habilitar el gimnàs. I entremig el records de les llunyanes “De ratetes i ratolins”, “El rei dels ocells” o “Les aromes de l’Àfrica”, així com les més recents sobre “Babar, Elmer i Pomelo”, “Els arbres” o la darrera “Cançons, contes i cacauets”. De totes elles en guardem un bon record.

El cistell de la Caputxeta és el títol triat perquè hem pensat que els temps de mediocritat cultural en que estem immersos potser ens portaran a moments encara pitjors i no voldríem que tornés el “pensament únic”, aquell pensament que negava, als països de la Unió Soviètica, l’existència dels elefants perquè en Marx no en parlava o de les dictadures sudamericanes que censuraven els llibres d’art sobre el cubisme perquè “cubisme” s’associava amb Cuba.

El cistell de la Caputxeta té a veure amb la campanya de les mares de l’associació Mom Demand Action, que als EEUU intenten abolir l’ús de les armes entre la societat civil i que ja havíem comentat en aquest mateix bloc.

En aquesta exposició s’hi poden veure alguns dels treballs que els alumnes de l’escola han anat creant i que relatem, succintament, a continuació:

Els més petits, els de P3 han presentat un llibre col·lectiu que han anomenat “Elmer i els aliments”. Com que són la classe dels elefants i un gran dibuix de l’Elmer presideix la seva aula, van idear aquesta precuela de les aventures de l’Elmer, l’elefant de colors, un animal diferent, símbol de la diversitat i de les diferències que ens fan únics a cadascú de nosaltres. En David McKee mai ha explicat el perquè dels colors de la pell de l’elefant i aquest ha estat el motiu i l’excusa per idear aquest conte. L’Elmer, en néixer tenia la pell molt fina i sensible i com que només s’alimentava de la llet de la seva mare, la pell se li va tornar blanca. Després la seva mare el va anar habituant a menjar verdures, fruites i fulles dels arbres, tot de color verd. Aquest fet va suposar que la seva pell es tornes tota verda. Més tard, va tastar els aliments de color carbassa (pastanagues, taronges) i la seva pell es va tronar carbassa. I així successivament. Les il·lustracions de cada pàgina han estat treballades amb diverses tècniques (ceres, plastilina, collage, estampacions, etc).

Els alumnes de P4 han presentat un llibre col·lectiu que han titulat “El Pelnàpia”, la història d’un animal que neix amb molt de pèl i una nàpia considerable. Els dos nens que el cuiden, desconeixedors del que mengen els pelnàpies, fan un recorregut per les botigues del barri on es poden trobar els aliments per saber què li agrada a la seva mascota. Així, visitaran el forn, la fruiteria, la carnisseria, etc. i sabran què es pot comprar en cadascun d’aquests establiments.

El grup de P5 han experimentat amb pintures fetes a partir de liquar diversos aliments (remolatxa, mandarina, julivert, etc.) amb els que han pogut pintar i estampar unes produccions plàstiques molt boniques. També han fet un petit llibret amb fotografies que recreen el poema “L’amanida” que van aprendre i recitar el dia de Sant Jordi. I ens han deixat un treball d’unes mandonguilles de fang molt originals.

Els de primer de primària han abocat els seus esforços en relacionar els aliments amb els colors. Ho han fet basant-se en el llibre “La sopa verde”, un excel·lent àlbum il·lustrat, editat per OQO. Han presentat llistes d’aliments classificat per colors, imatges dels mateixos aliments i la rèplica del conte feta per ells.

Els de segon A, han treballat sobre el llibre “Recetas de lluvia i azúcar” i la seva producció plàstica segueix la idea de relacionar emocions i sentiments amb els aliments. Han ideat uns plats imaginaris molt suggestius i han escrit la seva recepta.

El grup de segon B ha llegit el llibre de “El lladre de menjar” i, a partir del que han après dels estris que hi ha a la cuina d’un restaurant han imaginat altres possibles utilitats d’aquests mateixos estris. El seu llibre col•lectiu es diu “Res és el que sembla”.

L’alumnat de tercer de primària ha presentat una miscel·lània de plats divertits, fets per ells mateixos amb el suport dels seus pares i familiars. El resultat és espatarrant. El seu llibre “Receptes divertides” és una delícia.

El grup de quart va investigar sobre la piràmide dels aliments i han fet unes maquetes. Una és el gegants dels bons costums i dels hàbits saludables i les altres són “La colla dels de tant en tant”, aquells aliments que es poden menjar de tant en tant i estan a la part alta de la piràmide.

Els grups de cinquè i sisè van fer unes jornades gastronòmiques i unes investigacions dels aliments que s’elaboren a diverses parts del món. Acompanyen el llibre col•lectiu amb un gran mapa del món on es poden veure les diferències de costums segons els països.

Com sempre, només ens queda agrair la col·laboració de tota la comunitat escolar en fer possible, un any més, aquesta acció que ens fa molt feliços i ens marca una línia de treball en la que la participació i el sentiment de pertinença a un petit col·lectiu es fa palès de manera esplendorosa.

I per als que us interessi el material que hem elaborat, en els propers dies anirem deixant a l’apartat Exposicions, sota la pestanya “el cistell de la caputxeta” totes les propostes didàctiques que hem anat elaborant amb la col·laboració de els companyes del grup de treball “passió per la lectura” de l’Associació de mestres Rosa Sensat.

7 Mai 2014 by jcentell

Biblioteques de Barcelona – “Ens agraden els lectors”

Campanya “Ens agraden els lectors”

El servei de Biblioteques de Barcelona acaba d’encetar una divertida campanya basada en la presentació d’uns llibres imaginaris que pretenen fomentar el bon ús de les biblioteques.

La campanya es diu “Ens agraden els lectors” i consisteix en el llançament d’una col·lecció de llibres ficticis, amb titulars simpàtics i il·lustracions coloristes, que busquen captar l’atenció dels usuaris i fer-los reflexionar tot recordant-los la normativa de manera propera i fugint de paternalismes.

Segons informa el mateix Servei de Biblioteques, la campanya està vertebrada a partir de quatre eixos, i incideix en els temes de mantenir una actitud correcta, no fer malbé els llibres, retornar els documents a temps i deixar els llibres en els llocs assignats.

Biblioteca sense llei. Cal mantenir una actitud correcta a la biblioteca i evitar sorolls, olors penetrants i comportaments o activitats que puguin interferir en el bon funcionament dels serveis o molestar els altres usuaris. Els telèfons mòbils i altres dispositius sonors han d’estar en silenci.

L’abominable devorallibres. No subratllis, taquis, facis malbé ni anotis els llibres. Cal tenir cura dels materials i els documents que s’utilitzen a la biblioteca i dels que es deixen en préstec.

El llibre segrestat. Retorna els llibres sempre a temps. És fonamental la devolució dels documents que es deixen en préstec en el termini establert. Algú els pot estar esperant. El termini de préstec és de 30 dies naturals per a tota mena de materials. Els documents prestats es poden renovar fins a un màxim de tres vegades sempre que no estiguin reservats i no hagi expirat el termini de retorn.

La recerca desesperada del llibre perdut. En acabar la consulta deixa els llibres als llocs assignats (carretons, taules). Un llibre desendreçat és un llibre perdut. Només les enciclopèdies, les revistes i els diaris s’han de retornar a les prestatgeries.
Aquesta informació la podeu seguir al web de Biblioteques de Barcelona: http://w110.bcn.cat/portal/site/Biblioteques

El vídeo que es pot veure a les biblioteques:

7 Mai 2014 by jcentell

Chen Jiang Jong, l’il·lustrador del mes (maig 2014)

Aquest mes us volem presentar un autor xinès que ens ha fascinat des de fa molts anys, concretament des de l’aparició del seu “Príncep tigre”.

Es tracta de Chen Jiang Jong, un il·lustrador que va néixer a la ciutat portuària xinesa de Tianjin el 1963 i va créixer durant la Revolució Cultural. Va estudiar pintura a la seva ciutat natal i va completar els seus estudis a Beijing el 1987 a l’Acadèmia Central de Belles Arts de la Xina. Des de llavors ha viscut i viu a França, on treballa com a pintor i il·lustrador freelance de llibres que han estat traduïts a més de deu idiomes.

El seu prestigi es deu principalment als seus àlbums per a infants. Al nostre país l’editorial Corimbo n’ha publicat alguns, que són els que comentem a continuació:

El cavall màgic de Han Gan explica la llegenda de Han Gan, un artista xinès del segle vuitè que fa unes pintures de cavalls tan bones que esdevenen realitat.

El príncep tigre és una història preciosa, il·lustrada de manera fascinant que narra la relació mare-fill entre un petit príncep i una tigressa.

Mao y yo tracta de la seva infància, durant la qual en Chen Jiang va tenir una forta influència del seu avi. Possiblement és l’obra mestra, la més personal i més emotiva.

Petit àguila. Narra una història que va passar fa molts anys a la Xina. Explica com una nit d’hivern un savi, el mestre Yang, adopta un infant orfe i decideix encarregar-se de la seva educació.

La llegenda de l’estel narra la relació entre un avi i un nen que ha perdut el seu estel i està trist. Per consolar-lo el seu avi li explica una història que mai oblidarà.

Les il·lustracions de Chen es caracteritzen pel seu impressionant dinamisme, així com per la combinació de la pintura xinesa clàssica amb la imatgeria occidental moderna.
Les seves pintures han estat exposades en diverses galeries i museus d’Europa, Àsia i Amèrica. Fins ara ha escrit i il·lustrat onze dels seus propis llibres i també ha il•lustrat una vintena d’obres d’altres autors.
En la seva obra es percep com a central la idea de la transmissió (coneixement, saber fer), així com la virtut del treball.

Un deixo un vídeo on podeu veure com treballa.

4 Mai 2014 by jcentell

Són per menjar-te millor, Caputxeta!

L’alimentació i la literatura infantil

Actualment, es nota una preocupació general per la prevenció dels problemes relacionats amb una mala alimentació. Hi ha consciència i interès dels pares i mestres en educar els infants en una dieta saludable, sana i variada. I per això, la literatura actual n’està plena de bons títols que presenten exemples positius i aconsellen sobre com tractar aquesta pràctica social.

A la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. En els contes populars són conegudes les aventures de Hansel i Gretel a la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs i la poma enverinada de la Blancaneus. La literatura contemporània no és aliena a aquest fet i podem recordar les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda o l’ogre amic de la Zeralda. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització, intercanvi o transmissió de pautes culturals.

Actualment hi ha una sèrie d’obres que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, com és el cas de Golosina i Perrozoso o Estic grassonet, i què? Són llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills.

La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments: Plantejar projectes sobre els plàtans a partir de llibres com Me comería un niño, investigar d’on prové i com es fa la xocolata amb el llibre Charlie i la fàbrica de xocolata, aprendre les meravelloses poesies que en ens va deixar Martí Pol al seu Bon profit! o conèixer com funciona una cuina amb El lladre de menjar, en són alguns exemples.

Durant aquest 2014, any de la dieta mediterrània, podem aprofitar dos moments puntuals que tenim a l’escola per tractar aspectes relacionats amb l’alimentació: l’hora d’esmorzar, ideal per parlar de fruita i l’hora de dinar, una estona que es pot compartir amb el servei de biblioteca per mostrar tot el que la literatura ens ofereix i que, amb una bona coordinació, pot ajudar els nois i noies a comprendre els perquès del menjar (origen, funció, diversitat, etc.) Dedicar un dia a la setmana a compartir aquests altre aliment que són els llibres amb les seves monitores de menjador, afavoreix les relacions i facilita el bon enteniment entre el menjar i el propi cos.

A la revista Guix núm. 405 i a AULA núm. 230 presentem una experiència basada en el llibre ¿Quién come a quién? que ens serveix per conèixer la cadena tròfica, tot jugant al “cinquet”.
Podeu llegir l’article complet aquí. o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

2 Mai 2014 by jcentell

Seven – Biblioteca para trabajar en la placidez de la noche…

Seven es un thriller psicológico, una película de detectives que nos cuenta una historia macabra relacionada con los siete pecados capitales, y que contiene una escena magnífica que resulta clave para el desenlace y esclarecimiento de los crímenes. La escena sucede en la biblioteca y nos recuerda otras películas americanas, como Todos los hombres del presidente, que narra cómo se desenmascaró el caso Watergate. La visita a estos lugares sirve para encontrar los elementos que ayudan a encajar las piezas del rompecabezas. Se trata de demostrar más que de mostrar y se presenta la biblioteca como centro de documentación, como lugar donde se hallan respuestas y se marca el camino de la investigación a seguir.

La acción de Seven se sitúa en una ciudad, de la que no se cita su nombre (se la nombra como aquí o maldita ciudad), lluviosa, deteriorada, oscura, con gente ruidosa y un ambiente melancólico y deprimente. A esta ciudad llega un detective joven, David Mills (interpretado por Brad Pitt) a quien se asigna la resolución de un caso de asesinato junto a su compañero William Somerset (Morgan Freeman) un detective maduro a quien faltan siete días para la jubilación.

El caso se irá complicando a partir de las dos primeras muertes, consecutivas. El primer asesinato, el de un hombre obeso obligado a alimentarse hasta morir, se relaciona con uno de los pecados capitales, la gula. Un rico abogado es la segunda víctima y representa la avaricia. Los indicios hallados indican que los crímenes han sido planeados cuidadosamente y que se trata de un asesino en serie que va a seguir un patrón relacionado con los otros pecados: Lujuria, ira, soberbia, pereza y envidia.

La escena de la biblioteca ocurre de noche. Los dos detectives están en sus casas, sin poder dormir. Mills revisa las pruebas y mira las fotografías intentando comprender los crímenes. Somerset, en cambio, intuye que los asesinatos no son más que el principio de una serie de siete, relacionados con los pecados capitales. Sale de casa, está lloviendo y toma un taxi para que le lleve a la biblioteca.

Resulta extraño que la biblioteca esté alejada del centro. La escena sólo nos muestra su interior. Se trata de un edificio grande. Es de noche, está cerrada y mientras cinco de los vigilantes juegan al póquer, el sexto abre la puerta.
El detective bromea con los vigilantes sobre porqué se dedican a jugar a cartas estando rodeados de tantos saberes (Caballeros, caballeros, nunca lo entenderé: Tantos libros a mano, un universo de conocimientos aquí mismo y ¿qué hacéis? pasar la noche jugando al póquer).

El movimiento de la cámara es fantástico, con planos contrapicados que magnifican el espacio y van siguiendo al protagonista mientras camina entre las estanterías a la búsqueda de unos libros que le puedan ayudar. Suena una melodía, la suite número 3 en Re mayor de Bach, que envuelve la escena de una placidez que contrasta con el frenesí del resto de la película. Cómo un oasis.
Sin necesidad de consultar el catálogo, él solo va seleccionando algunos volúmenes. La cámara se detiene en un par de ellos, mostrando sus lomos: Los cuentos de Canterbury de Chaucer y La Divina Comedia de Dante.
Luego, el detective se sienta en una mesa y va anotando algunas informaciones (Interesa consultar estos libros respeto a los pecados capitales: Purgatorio de Dante. Cuentos de Canterbury). También fotocopia el mapa del infierno de Dante y otras páginas relacionadas.

Mientras esto ocurre se van intercalando planos del joven detective Mills, en su casa, perdido en sus cábalas.

El papel de la biblioteca como espacio clave para encontrar datos que ayuden a resolver el misterio y para comprender el patrón que sigue el asesino, queda perfectamente resuelto y se entiende cuál ha sido la fuente de inspiración del asesino.

A la mañana siguiente, Somerset deja sobre la mesa de Mills la información recopilada. Éste lee los textos y comienza a entender el motivo de los crímenes.

Otro elemento bibliotecario se refiere a la paranoia americana de ser investigados. El detective Somerset, haciendo valer sus contactos consigue un listado de personas que han consultado los libros que él ha referenciado. Se trata de unos servicios bibliotecarios excepcionales en manos del poder. El FBI dispone de un registro de libros prohibidos que prestados aleatoriamente no suelen aportar mayores indicios, pero cuando se empiezan a solicitar libros muy próximos entre sí, en forma de patrón, los agentes federales investigan a esa persona. Gracias al análisis de esa lista de usuarios, localizan al asesino y llegan hasta la puerta de su casa.
La película fue un éxito comercial, y recibió críticas positivas. El final de la cinta, con la presencia del asesino interpretado de forma soberbia por Kevin Spacey es de los que no se olvidan. Te deja helado.

L’article forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 37 (primavera 2014).
Us deixo el vídeo de l’escena que comentem més amunt.

26 Abril 2014 by jcentell

Ernest et Célestine – la pel·lícula

L’Ernest i la Célestine són uns personatges que van formar part dels contes que explicavem a les acaballes de la dècada dels vuitanta i als anys noranta. Ara, amb un guió elaborat per Daniel Pennac, s’ha fet una pel·lícula de dibuixos animats que recrea les seves aventures. L’he pogut veure aquests dies, m’ha produït una sensació de “revival” vintage molt agradable i m’ha fet pensar que potser l’hauríem d’incloure en allò que anomenem “els clàssics” de la literatura infantil, al costat de la Beatrix Potter, en Maurice Sendak o en Tomi Ungerer, per exemple.

L’autora d’aquesta sèrie de llibres sobre l’ós i la rateta es deia Monique Martin, però signava els llibres com a Gabrielle Vincent (nom que va triar pensant en els noms dels seus avis). Va ser escriptora i il•lustradora de les seves obres. Va néixer a Brussel·les el 1928 i allà mateix va morir l’any 2000.
Els àlbums de l’Ernest i la Célestine estan pintats amb aquarel·les, i les imatges són molt dolces.
Si no coneixeu els llibres us en faig cinc cèntims: Els llibres d’Ernest i Célestine van ser editats entre 1981 i 2000. Es representa la vida quotidiana de l’Ernest, un ós i la Célestine, una rateta, dos animals que viuen junts. Hi ha gairebé trenta àlbums d’aquesta simpàtica parella.

La pel·lícula que comentem explica la vida d’un ós que sempre ha somiat en ser músic i poeta de prestigi, però que es dedica a fer el músic i pallasso ambulant pels carrers, per sobreviure. Un dia troba en un contenidor a la Célestine i l’acaba convertint en la seva gran amiga. Però la Célestine és una rateta orfe, i en el món dels óssos no es veu bé aquesta amistat . Els dos protagonistes han de portar la seva amistat d’una forma clandestina i perseguida que els durà a viure nombroses aventures.

A banda de l’Ernest i la Celestina, la Monique Martin va fer el llibre que probablement és la seva obra mestra, una joia anomenana “Un dia, un gos” on ens mostra la història d’un gos abandonat a la carretera pel seu amo.

Si voleu saber més coses d’aquesta autora podeu entrar al web de l’associació belga “Fundation Monique Martin” que té com a objectiu promoure el seu treball a tot el món.
Adreça: http://www.fondation-monique-martin.be/

També podeu seguir les aventis de la Celestine i l’Ernest entrant al seu FACEBOOK:

https://www.facebook.com/ErnestEtCelestine

Els seus llibres que es poden trobar en català o castellà:

La petita marioneta (2002)
Editorial Zendrera Zariquiey, S.A.

Un día, un gos (2004)
Editorial/es: Editorial Zendrera Zariquiey, S.A.

Ernesto y Celestina. Músicos de la calle (2008)
Mare Nostrum Comunicación, S.A.

Ernesto y Celestina. Han perdido a Simeón (2008)
Mare Nostrum Comunicación, S.A.

Ernesto y Celestina. Van al fotógrafo (2008)
Mare Nostrum Comunicación, S.A.

Ernesto y Celestina. Van de picnic (2008)
Mare Nostrum Comunicación, S.A.

César y Ernestina : la banda (1991)
Ediciones Altea

César y Ernestina : El susto (1988)
Ediciones Altea

César y Ernestina : La taza rota (1986)
Ediciones Altea

César y Ernestina : la colcha (1986)
Ediciones Altea

César y Ernestina van de pic-nic (1982)
Editorial Timun Mas, S.A.

Navidad con César y Ernestina (1993)
Ediciones Altea

El tràiler de la pel·lícula:

Un fragment

21 Abril 2014 by jcentell

El silenci de la garsa (le silence du heron)

Aprofitant aquests dies de vacances de Setmana Santa, l’estada habitual a Brussel·les m’ha permès tornar a visitar un parell de magnífiques llibreries. Una és Filigranes (potser la més gran i més completa) i l’altra especialitzada en literatura infantil i juvenil és Le Wolf (a tocar de la Grand Place).

En aquesta darrera, normalment tenen un espai d’exposició d’originals. Ara mateix tenen alguns dels gravats que es van fer servir per al llibre “le silenci du heron”.

M’ha encantat conèixer aquesta manera de fer de Caribaï, l’artista japonesa que amb una tècnica zen, treballa les il·lustracions. Ella fa servir una tècnica de gravat sobre fusta i per imprimir cada imatge necessita paper de màxima qualitat i al voltant de quatre o cinc plaques per a cada imatge. A més, cada planxa de fusta només s’imprimeix en un color que després s’ha de deixar assecar durant una setmana pels olis de la pintura. O sigui que ha necessitat onze mesos per obtenir les il·lustracions, a quatricomia.

Llàstima que quan mires el llibre i el compares amb l’original trobés en falta una mica més de precisió per part dels impressors perquè alguns colors no fan honor als originals.
El silenci de la garsa és un cant a la calma i a la bellesa d’una garsa que viu a tocar del riu i que s’enlaira per fer el seu vol diari.

Si teniu oportunitat de viatjar a Brusel·les no deixeu de visitar Le Wolf. Val la pena l’espai i val la pena veure quins seran els llibres que d’ací a uns mesos podrem llegir en català (si és que els tradueixen).

20 Abril 2014 by jcentell

Lectures recomanades SANT JORDI 2104

Amb el suport del grup “Quins llibres…”, les companyes del grup de treball “Passió per la lectura” de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, i amb la col·laboració del equip de coordinació del servei de biblioteca de l’escola Sant Josep – El Pi hem elaborat el tríptic de lectures recomanades que lliurarem a les famílies de l’escola amb motiu de la Diada de sant Jordi.

La proposta que fem és la següent:
CICLE INFANTIL

El canvi
Jan Ormerod. Ekaré

Shhh! Tenim un pla
Chris Haughton. Milrazones

¡Voy!
Mathieu Maudet. Océano travesía

María
Eva Mejuto. OQO

Amigos
Eric Carle. Kókinos

¡Un huevo con sorpresa!
Emily Gravett

El meu gran amic
Eric Battut. Tramuntana

Oh! Quin dia més divertit!
Gyo Fujikawa. Joventut

El teu petó és el millor
Mary Murphy. Macmillan

L’Angelina surt a fer un tomb
Pat Hutchins. kalandraka
CICLE INICIAL

La flauta de Demba
Laura Gómez. Comanegra

L’Olivia i les princeses
Ian Falconer. FCE

Nocturno: Recetario de sueños
Isol. FCE

La meva boa Bob
Randy Siegel. Joventut

Aquest barret no és meu
Jon Klassen. Milrazones

Odio la escuela
Jeanne Willis. Océano Travesía

Sóc un artista
Marta Altés. Blackie Books

Canalla
Lluís Farré. Edebé

Tumbili
Pep Molist. Cruïlla

L’abecedari dels oficis
Vanessa Amat. Eumo
CICLE MITJÀ

Mucho cuento
Enrique Páez. OQO

La zapatilla roja
Karen Gruss. Lóguez

Això és meu!
Elisenda Roca. Bambú

Hansel y Gretel
Tina Meroto. OQO

El veí llegeix un llibre
Koen Biesen. Tramuntana

A la cuina, de nit
Maurice Sendak. Kalandraka

L’últim violí
Anna Manso. Arcàdia.

Els Llibres d’A.
Josep L. Badal. La Galera.

Noviembre y febrerito
Jordi Soler. Malpaso

Una cocina toda de chocolate
Alain Serres. Kókinos

CICLE SUPERIOR

Mishiyu
Ricardo Alcántara. Combel

El único y verdadero rey del bosque
Iban Barrenetxea. A buen paso

El secreto de la flor que volaba
Demian Bucay. Océano.

La nena de l’arbre
Ruben Montañá. La Galera

Nelson Mandela
Kadir Nelson. Joventut

Un món de mares fantástiques
Marta Gómez. Comanegra

El misteri dels àrbitres adormits
Roberto Santiago. Cruïlla

La muntanya invisible
Francesc Gisbert. Bromera

L’esfera imperfecta
Jordi Lopesino. Barcanova

Que bo!
Anke Khul. Takatuka
Podeu descarregar el trític LECTURES RECOMANADES SANT JORDI 14 o anant a Recomanacions.

14 Abril 2014 by jcentell

Jutta Bauer, la il·lustradora del mes (abril 2014)

Aquest mes presentem un altre il·lustrador alemany. Abans ja havíem parlat de Carl Cneut i Peter Schössow. Es tracta de la Jutta Bauer, potser la il·lustradora més coneguda, sobretot perquè va guanyar el premi Andersen.

La Jutta Bauer va néixer a Hamburg el 1955 i en aquesta ciutat va estudiar il·lustració a l’Escola Tècnica Superior. El 1981 va publicar els seus primers llibres. Va treballar per a diverses editorials i revistes i el 1991 va començar a crear dibuixos animats. La reina dels colors, per exemple, no va ser pensat com a llibre, sinó com a dibuix animat. Segons ella mateixa explica:

“Per no tornar-me boja reproduint una i altra vegada tots els detalls, vaig simplificar les figures el màxim possible, les vaig reduir als traços elementals. Vaig optar per la forma de realització més senzilla: la cut-out-animation. Al principi, la manera d’animar els dibuixos consistia a reproduir moltes vegades el mateix dibuix amb lleugeres variacions de posició i després passar-les a la velocitat adequada. El mètode que vaig utilitzar aquí, que podríem anomenar animació per retallada, consisteix en retallar el personatge i anar variant la seva posició sobre un mateix fons”

Jutta Bauer ha escrit o il·lustrat llibres infantils de gran èxit, entre els quals hi ha Marecrits o L’àngel de l’avi. També ha fet les il·lustracions de nombrosos llibres infantils d’autors reconeguts, com Christine Nöstlinger.
La seva obra, que ja engloba aproximadament 50 títols, ha estat guardonada amb nombrosos premis, entre ells el ” Premi IBBY ” (1994), el ” Luchs “, el “Premi del Llibre Infantil de Renània del Nord/Westfàlia ” (1999) i el “Premi Alemany de Literatura Juvenil” (2001).
L’ any 2010 va obtenir el Premi Hans Christian Andersen.

A les seves obres, resulta molt interessant observar la manera com es complementen text i imatge. Això té a veure amb la seva manera de treballar. Segons conta ella mateixa:

“De vegades se m’ocorren primer unes paraules que em porten a una imatge, o viceversa, i així fins que acabo el llibre. Fins ara, mai he escrit un text complet al que després he afegit la il·lustració; tampoc al contrari, mai d’un conjunt d’il·lustracions ha sorgit un text. Generalment, realitzo primer un storyboard com el que s’utilitza per fer dibuixos animats , és a dir , una làmina dividida en caselles petites en què vaig plasmant el desenvolupament seqüencial de les il·lustracions; després les vaig completant, a mesura que em van passant el text o altres imatges. Al principi ho escric i dibuix tot molt petit i, quan el conjunt està acabat, vaig retocant algunes parts dels dos elements”

Els llibres de la Jutta Bauer que podem trobar a casa nostra són:

SELMA
ens explica en imatges la història de l’ovella Selma, que viu feliç i contenta xerrant amb els seus veïns, fent esport i menjant bé. Així ens vol convèncer l’autora que per estar contents no calen grans aventures ni riqueses sinó simplement acontentar-se amb el que un té.

SENZILLAMENT TU
A vegades vols dir-li a una persona que l’estimes, però no sempre resulta fàcil trobar les paraules adequades. El llibre ens mostra el camí per aprendre i valorar l’amistat.

AIXÍ VA COMENÇAR TOT: 34 HISTÒRIES SOBRE L’ORIGEN DEL MÓN
S’explica, amb diferents històries plenes de paraules i imatges desbordants de poesia i humor, com va sorgir el món.

L’ÀNGEL DE L’ AVI
L’avi sempre era el més fort, pujava als arbres més alts i saltava als llacs més profunds, sense adonar-se dels perills a què s’exposava … Com era possible? Per què sortia airós de les situacions més problemàtiques? L’avi tenia la sort que algú el protegia, el seu àngel.

MARECRITS

En una ocasió, la mare del petit pingüí es va posar furiosa i li va cridar d’una manera terrible. Després es va penedir i va dir: “Perdó! ”

BONA NOX
“Bona nox”, és una coneguda cançó per a nens que Mozart va escriure i va compondre. Jutta Bauer la converteix en una història amb suggerents i belles imatges, en què el bou i la nit volen fer por a la petita Lotte. Però ella no es deixa intimidar i troba el camí de tornada a casa, al seu càlida llit.

L’EMMA RIU
Riure, jugar, estar contents… La petita Emma viu i gaudeix situacions que resulten molt properes als nens més petits.

L’EMMA PLORA
Hi ha dies i situacions en què la petita óssa Emma també plora, com, per exemple, quan la mare s’enfada amb ella i no sap per què, pel gelat que li cau a terra o per dormir amb la llum apagada. Però l’Emma trobarà consol a la falda de la seva mare.

A la mateixa col·lecció EMMA MENJA i EMMA A CASA

UNA PETITA CASA AL BOSC
El cérvol acull a casa seva al petit conill i la petita guineu, i també al caçador amb el seu gos. Un missatge de solidaritat i tolerància per als primers lectors.

UNA VIDA QUALSEVOL
Tots hem estat nens, com el protagonista d’aquesta història que, de petit, vivia amb els seus pares en un bonic apartament. Quan ve ser gran va trobar una bona feina. S’aixecava d’hora cada matí per anar a treballar. Després, l’home va tenir una família, i va ser una època feliç fins que va començar a tenir mala sort.