Ja es pot consultar al web de l’Associació de Mestres Rosa Sensat el Garbell – 2, un document molt útil en el que ha treballat totes persones que formen part del Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil, adscrit a la biblioteca de Rosa Sensat.
El Garbell-2 és un butlletí que conté una molt bona tria dels darrers llibres publicats i serà presentat el proper dijous 12 de juny a les 17.30 h a la Biblioteca de l’Associació.
Clica sobre la imatge que és la portada del butlletí.
Segons podem llegir al web de l’Associació :
“Un Garbell, el segon, que ens omple les motxilles de llibres per seguir gaudint de bones lectures durant l’estiu, que ens fan pensar en accions diverses per traspassar les emocions de les paraules ben dites i de les imatges ben expressades.
D’ençà de la publicació del primer Garbell ha passat tot un trimestre que ha estat farcit d’esdeveniments literaris, però amb poca producció editorial adreçada a infants i joves. Ja ens ho pensàvem, que aniria així; el gruix de la producció editorial es concentra al Nadal i a Sant Jordi. Per això hem aprofitat aquest període més tranquil de novetats per recordar aquells llibres que cal tenir presents per recomanar com a lectures d’estiu, per valorar si es poden convertir en lectures d’aula, o, simplement, per llegir sota la capçada d’un arbre o a la terrassa d’un cafè.”
Ara que s’acosta el final de curs, està bé recordar a les famílies que l’estiu és una època meravellosa per llegir.
Si podeu, feu difusió del document perquè val la pena.
I si, després de la presentació del dijous, us animeu, podeu atansar-vos a la llibreria Abracadabra perquè es fa la presentació del darrer llibre de Kalandraka “Elefante, un guisante” amb la presència de l’il·lustrador Marc Taeger.
Aquest mes presentem un il·lustador, autor d’alguns dels seus llibres que té un gran prestigi i un estil molt personal que el fa diferent a la resta. És alemany, té 65 anys i es va donar a conèixer a casa nostra fa uns vint anys amb La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, un conte que no hem parat d’explicar, any rera any.
En un excel·lent article, Konrad Heidenkamp explica per què Wolf Erlbruch és un dels il·lustradors més estimats d’Alemanya. Diu, entre altres coses les següents:
Qualsevol que tingui alguna cosa a veure amb els àlbums il·lustrats sabrà que, sovint, o agraden als adults o agraden als infants, però rarament a tots dos. Wolf Erlbruch és un dels pocs il·lustradors que aconsegueixen satisfer els lectors adults i alhora entretenir els més petits.
Wolf Erlbruch va tenir uns inicis exitosos en la publicitat, dibuixant per a Playboy, Esquire i el setmanari alemany Stern però quan l’editorial alemanya Peter Hammer li va demanar que il·lustrés un relat de l’escriptor ghanès James Aggrey, Erlbruch va dibuixar d’acord amb el que ell pensava que la gent esperava d’un llibre il·lustrat i el resultat del llibre “L’Àguila que no volia volar” va ser mediocre, contenia uns dibuixos lleugers i insubstancials. No hi havia rastre de l’Erlbruch que coneixem actualment.
Han passat vint anys, i hi ha un cert nombre d’indicis i senyals que hem arribat a associar amb Erlbruch: el paper quadriculat a l’estil dels quaderns de matemàtiques, el color verd del paper que recorda les parets d’una cuina, els mapes topogràfics, els segells de goma, els animals retallats d’enciclopèdies. El material està utilitzat amb gran moderació, de manera que hi ha temps i espai per observar, per abastar tant el contingut com l’essència. Aquestes són les molt apreciades receptes que Erlbruch ha usat tantes vegades. Mirant enrere es pot observar la progressió del treball d’Erlbruch. Fullejant La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap ja notem els inicis del seu estil. El conte ens explica com un matí, la talpeta es desperta i descobreix que algú ha fet les seves necessitats al seu cap. Comença a passejar-se per les pàgines, repartint retrets contínuament, investigant les caques de tots els sospitosos possibles. La talpeta porta el cos del delicte sobre el seu cap com un turbant: és una caricatura, en part per com dibuixa els personatges: retallats acolorits amb retolador que s’arrosseguen, fons pàl·lids com a actors sobre un escenari. Són una part tan inconfusible de l’estil d’Erlbruch com la sobtada aparició d’una vaca molt realista enmig dels altres personatges estrafolaris. Erlbruch va publicar el seu segon llibre il·lustrat, l’any següent, el 1990, Es titulava Els cinc horribles i narrava la història de cinc animals que representen uns marginats de la societat que recuperen la credibilitat al barri en formar un grup musical. Aquí va afegir una sèrie de nous components al seu món personal: la lluna omnipresent que il·lumina els seus ombrívols dibuixos, la seva afició per la música insòlita, la seva atenció a la tipografia i l’acurat disseny de les guardes. A més, és el primer llibre escrit pel mateix Erlbruch. El següent llibre d’Erlbruch, és igualment enginyós i convincent. El títol del llibre, Leonard, és també el nom d’un nen amb fòbia als gossos. El personatge va ser creat prenent com a model al seu propi fill, Leo.
La continuació de la saga familiar, publicada el 1995, la senyora Meier y el mirlo té la mateixa senzilla brillantor. També trobem rerefons autobiogràfic, detalls de les il•lustracions, referències a la història de l’art, etc.
Altrs llibres d’en Wolf Erlbruch que podem trobar al mercat i que val pena tenir a la biblioteca escolar són: El taller de les papallones, sobre un text de Gioconda belli, narra com un grup d’artistes, els Dissenyadors de Totes les Coses, són encarregats de dissenyar els animals i plantes d’un món encara en construcció, sota una norma imposada per l’Àvia Encarregada de la Saviesa: no barrejar el Regne Vegetal amb el Regne Animal. El jove dissenyador, gràcies a la seva tenacitat i a la seva imaginació aconseguirà realitzar el seu somni, crear unes criatures capaces de volar com un ocell i que sigui tan boniques com una flor: les papallones. Una metàfora sobre el poder de l’esforç, de la constància, de la il·lusió i dels somnis que es fan realitat. El pato y la muerte
Sempre arriba un moment en què un nen es pregunta sobre la mort. Ingènuament, amb tota la naturalitat del món. Els pares ho saben, però poques vegades tenen preparada una resposta simple i convincent. El personatge de la mort en aquest llibre de Erlbruch és una acompanyant silenciosa i lleu com una ploma, sempre present encara que no la percebem: Des de feia temps, l’ànec notava alguna cosa estranya. – Qui ets? Per què em segueixes tan de prop i sense fer soroll? La mort li va contestar:-M’alegro que per fi m’hagis vist. Sóc la mort. L’ànec es va espantar. Qui no ho hauria fet. – Ja véns a buscar? -He estat a prop teu des del dia en què vas néixer … per si de cas. – Per si de cas? -Va preguntar l’ànec. -Sí, per si et passava alguna cosa. Un refredat seriós, un accident … mai se sap! -Sí, mai se sap …
Wolf Erlbruch respon amb senzillesa les grans preguntes amb la poesia de les seves il·lustracions i de les seves històries. Dos que se quieren
Un poemari sobre un dels grans temes de la literatura universal, l’amor; un llibre il•lustrat que convida a fer un recorregut per l’amor que es dóna entre parelles, mares i fills, pares i fills, i filles, animals, éssers vius i no tan vius, estranys… Un sentiment que, de vegades, és correspost i altres no, però gràcies al qual ens donem petons.
Altres llibres d’aquest il·lustrador alemany que podem trobar en castellà o català són: El paraíso
Autor: Bart Moeyaert
Barbara Fiore Editora La creación
Autor: Bart Moeyaert
Barbara Fiore Editora El águila que no quería volar
Autor: Aggrey, James;
Lóguez Ediciones La gran qüestió
Editorial Kókinos El libro del abecedario
Barbara Fiore Editora Mi perro Míster
Autor: Winding, Thomas
Ediciones SM ¡No es un papagayo!
Autor: Schami, Rafik
Ediciones SM Por la noche
Ediciones SM El rey y el mar : 21 historias cortas
Autor: Janisch, Heinz
Lóguez Ediciones
En general els seus llibres no són aventures fantàstiques, no tracten problemes socials i no hi ha herois … només històries, senzilles i tranquil·les. Sobre un nen que no pot dormir a la nit, sobre l’avi que es mor, sobre la necessitat de tenir algú a qui estimar, sobre tenir cura d’un ocell que no pot volar. Només històries senzilles que es converteixen en grans llibres.
Com he dit al principi, he extret part d’aquest post de les opinions d’en Konrad Heidkamp, editor responsable de literatura infantil al setmanari alemany Die Zeit i persona que coneix bé l’obra d’en Wolf Erlbruch.
Us deixo amb el tràiler d’una de les seve obres més colpidores, al meu entendre: El pato y la muerte.
He conegut la SCBWI a través del meu amic Daniel, de qui ja us n’he parlat en alguna ocasió. En Daniel, el bibliotecari de Changchung, deixa la Xina després de dos cursos escolars fantàstics i aquest estiu s’instal·la al Japó, on el dia 1 d’agost comença una nova aventura bibliotecària en una escola d’allà.
La SCBWI (Societat d’Escriptors i il·lustradors de llibres per a infants i joves) és una de les organitzacions més grans que existeixen arreu del món relacionada amb el foment de la literatura per a infants i joves. És l’única organització professional dedicada específicament als escriptors i il·lustradors d’obres per a infants i joves en els camps de la literatura infantil, revistes, cinema, televisió i multimèdia. El seu objectiu és donar suport a la creació i disponibilitat dels llibres infantils de qualitat de tot el món i ho intenten aconseguir mitjançant el foment d’una vibrant comunitat d’individus que promouen premis, ofereixen beques i dinamitzen programes i esdeveniments diversos.
Pot ser membre de la SCBWI qualsevol persona amb un interès actiu en la literatura infantil i juvenil i hi formen part escriptors, il·lustradors, bibliotecaris, mestres, artistes, estudiants, dramaturgs, músics, cineastes i altres. L’únic requisit que es demana és que tinguis passió per la literatura infantil. De l’1 al 4 d’agost celebren la seva conferència anual. Aquest any a Los Ángeles. https://www.scbwi.org/events/43rd-annual-summer-conference-in-los-angeles/
A Espanya, tenen la seu a Madrid i organitzen tallers com el que podeu veure en el següent vídeo, també fan tertúlies, presentacions de llibres, etc.
El Consell Català del llibre Infantil i Juvenil promou des de fa nou anys el premi Atrapallibres i en fa divuit del Premi Protagonista Jove. Ambdós són de participació oberta, en el que tothom pot dir-hi la seva.
Acaben de presentar els llibres guanyadors de la present edició i em fa molt de goig veure que els llibres Molsa i El misteri de la tifa de gos abandonada han estat els més ben valorats perquè són dos dels quinze que han llegit els alumnes de les escoles de l’Hospitalet.
Si voleu veure els guanyadors dels dos premis podeu clicar a:
La família és el primer agent socialitzador de l’infant, la seva acció educadora és bàsica i és allà on es solen manifestar tots els sentiments. L’escola també hi participa d’aquesta acció socialitzadora i és necessari que siguem conscients que els models familiars són diversos i complexos, si volem que la nostra tasca educativa sigui eficient.
La literatura infantil i juvenil té la funció d’entretenir i de mostrar com és el món. A través de les històries que ens expliquen els llibres, el nen aprèn a socialitzar-se i també a obrir la seva ment a realitats diferents. Mitjançant la comparació i l’extrapolació de les diferents pautes de comportament, l’infant pot induir quina és l’actitud amb la que cal relacionar-se amb els altres.
A la literatura infantil i juvenil hi trobem una bona varietat de models de família però encara predomina l’estereotip de família “tradicional” formada pel pare, la mare i els dos fills, un nen i una nena. En canvi, a l’escola, la realitat ens fa veure com és de diversa la situació dels nostres alumnes. A l’aula tenim nens que viuen en famílies monoparentals, molts tenen mares que treballen, hi ha pares de cultures diferents, separats, fills únics, etc. i, de vegades, es provoquen situacions delicades que cal tractar amb tacte.
A l’escoles també ens trobem amb situacions d’alumnes adoptats que no saben el nom dels seus pares biològics i nois que no coneixen els seus avis, per exemple. S’ha d’anar molta cura, estar alerta i contemplar totes les variables, sense que ningú se senti exclòs per aquest fet. Tampoc cal obligar-lo a explicar les seves històries si no volen. Per això va bé, a l’estona de lectura a la biblioteca o a l’aula, plantejar lectures que abordin aquests temes i que presentin diferents models de família. A la biblioteca convé tenir algunes obres que facilitin el diàleg i la reflexió. El llibre Amb en Tango som tres, per exemple, ens explica la història real d’un pingüí que va ser adoptat per dos pingüins mascles, El meu pare és mestressa de casa…I què? se centra en els aspectes coeducatius, Vivo en dos casas planteja la vida d’una nena que té els pares separats, Noire comme le cafè, blanc comme la lune explica la historia d’una nena que té els pares de diferents races, etc.
Costa trobar llibres que presentin aquestes realitats però se’n troben, per sort. Llegir històries que plantegen aquests models ajuda als nois i noies que se senten diferents a identificar-se amb els protagonistes i alhora, ajuda a la resta d’alumnes a adonar-se de la diversitat de situacions que hi ha al seu voltant. Un dels llibres que més bon servei ens ha fet és En família!
A la revista Guix núm. 406 i a AULA núm. 231 presentem una experiència basada en el llibre En família! que ens serveix per parlar dels models familiars.
Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.
El divendres 30 de maig es va acabar una nova edició de la LLiga dels Llibres de les escoles de l’Hospitalet. Durant tot el curs 33 grups de cinquè de primària han llegit les quinze lectures que els vam proposar.
La festa d’enguany va quedar deslluïda per la pluja i l’activitat que havíem preparat als jardins de la Biblioteca de Can Sumarro es va haver de traslladar al Poliesportiu Municipal del Centre però les condicions físiques de l’espai van impedir que realitzéssim el tradicional joc que serveix per recordar els llibres llegits.
Ha estat un bon any. Els nois i noies han pogut llegir i reflexionar sobre allò que els autors els proposaven, hem pogut mantenir un encontre amb una de les autores, ens hem trobat amb altres escoles per fer les partides respectives i tot ha anat com havia d’anar. O gairebé, perquè encara alguns mestres i alguns grups que no acaben d’entendre l’objectiu de l’acció i s’ho prenen com si haguessin de demostrar que són millors mestres perquè els seu grup guanya més partides. I s’equivoquen perquè precisament la filosofia de l’activitat és que no hi ha premi, que tots som guanyadors pel sol fet de ser capaços d’obrir un llibre i començar a llegir.
El joc que havíem preparat enguany era un trencaclosques de les portades i la idea era que, un cop estiguessin muntats, es poguessin penjar en unes cordes que havíem habilitat als jardins de la biblioteca, a manera de banderoles de festa major. No va ser possible i vam haver de fer els trencaclosques a l’aula, en tornar de la festa.
Això sí, el Mag Magoo ens va embadalir, com sempre.
Ah! Quin goig tenir un servei de biblioteques municipal que vetlla pels infants i ens fa costat. Em va agradar que els regidors de Cultura i d’Educació de l’Hospitalet hi fossin presents a l’acte.
Amb el final de curs, toca fer una aturada per reflexionar sobre la nostra feina. És el moment ideal de conversar i compartir experiències amb la resta de companyes i companys d’altres escoles.
Està bé que així sigui perquè és una manera de combatre les dificultats diàries, els maldecaps que ens provoca unes mirades que tenen nom i cognoms. Sols no anem enlloc, la tasca d’educar ha de ser compartida, és de tothom i és complexa. El nostre és un ofici que es va modelant amb el temps. Quan acabem els estudis tenim moltíssima il·lusió però, potser, estem mancats de recursos, de l’experiència necessària per relativitzar i per fer front a determinades situacions. És normal, d’altra banda. Altres professionals quan entren al món del treball potser estan ben preparats per desenvolupar allò pel que s’han format (pensem en un arquitecte, un economista, un electricista, etc.) En canvi, l’ofici de mestre sempre és un ofici nou. No n’hi ha prou amb allò que aprenem a la facultat i amb els pocs mesos de pràctiques. Ens cal un anar i venir incessant entre la pràctica i la teoria, entre l’experiència i els coneixements fonamentals. En el nostre habitual esdevenir hem de trobar espais per a la reflexió, per analitzar la pròpia docència.
L’Escola d’Estiu és com el silenci que ve després d’una simfonia. Mozart deia que aquest silenci també formava part de la peça musical. D’igual manera l’Escola d’Estiu forma part dels nostre esdevenir com a mestres. És inevitable si volem ser mestres amb una certa dignitat i una ètica professional que ens faci caminar amb pas ferm per les aules.
D’escola d’estiu se n’organitzen unes quantes a casa nostra. Jo aquest any participaré en dues (o tres). De moment sé que compartiré una estona amb la Mercè Escardó, la bibliotecària de Can Butjotsa, la Bibliotecària amb majúscules. Farem un “sofà i llibres” el dia 3 de juliol a VIC a l’escola que organitza l’Associació ARAE. Podeu veure el programa general clicant AQUI.
També faré un taller que hem anomenat “Em motivo i motivo la lectura a l’aula” a les Jornades formatives que organitza la Fundació d’Escoles Cristianes de Catalunya. Serà el deis 2 i 3 de juliol. Tot el programa aquí.
Si ets dels que creuen en la formació contínua, potser ens veurem en alguna d’aquestes tranquil·les i emotives jornades. Ens conversarem unes lectures, vale’ns?
El dia 23 de maig vaig participar en l’acte de lliurament dels premis dels XXV Jocs Florals Escolars de Sants-Montjuïc. Va ser un acte molt lluït i solemne, celebrat a la Regidoria del Districte, al carrer de la Creu Coberta.
El CRP de Sants-Montjuïc és qui s’encarrega de la organització i la Júlia Casanovas la persona que està al darrera de tot el procés, vetllant per tots els detalls.
El nivell de les obres presentades va ser força alt i això ens va suposar una sessió maratoniana el dia que vam fer les deliberacions. Ara, els escrits dels alumnes premiats passaran a la fase final dels Jocs Florals escolars de Catalunya. Vaig tenir l’honor de dirigir unes paraules als assistents i vaig centrar la meva intervenció en la relació que s’estableix entre l’escriptor i el lector, animant els infants i joves a continuar escrivint perquè estem convençuts que un escriptor sempre serà un lector, un lector que es llegeix a si mateix com a mínim.
Agraeixo el detall que va tenir l’organització de permetre que compartís aquesta experiència. A més, a mi, que visc molt a la vora, em va suposar un doble motiu de felicitat, compartir aquella estona amb mestre conegudes i mestres que havíen estat tutores dels mesus fills.
Us deixo les imatges del PICASA que han penjat al web del CRP de Sants-Montjuïc.
Ja hem desmuntat l’exposició d’enguany sobre “literatura infantil i alimentació”.
Ara toca endreçar tot el material, fervaloracions i les memòries.
Aquesta ha estat la quinzena exposició i totes les fitxes, idees i materials que hem utilitzat estan a disposició de la comunitat educativa.
Avui us deixem tres document visuals. El primer és una selecció de fotos de l’exposició. El segon document també és l’exposició però feta amb una càmera de vídeo. La gravació és obra d’una mare de l’escola, la Sílvia Correa, que sempre està disposada a col·laborar.
I el tercer vídeo que us passem és l’actuació que el cantant Tremendament Solo ens va oferir amb motiu de la Diada de sant Jordi. Són algunes de les cançons relacionades amb el menjar que podeu trobar al seu àlbum “tremendamente al punto”. L’acompanya l’Edgar, mestre de música de l’escola.
A aneu a l’apartat “propostes didàctiques” i entreu a “El cistell de la Caputxeta” podreu veure les propostes que anem penjant sobre els llibres treballats aquest curs.
La Biblioteca Británica posa a disposició de tots nosaltres 1200 “tresors de la literatura” a la nova secció del seu web. Hi podem trobar escrits de Charlotte Brontë , de Jane Austen i altres de Keats, Shelley, Dickens i Wilde així com diaris, cartes, retalls de la època victoriana i fotografíes. Per exemple, hi ha l’esborrany que va fer Oscar Wilde de la seva obra “La importància d’anomenar-se Ernest” i una gran quantitat de textos d’Austen. Tots els documents han estat digitalitzats perquè els poguem gaudir. Si podeu, feu-li una visita tranquil·la i gaudiu dels originals d’Alicia en terra de meravelles. No fa gaire vaig tenir l’oportunitat de visitat aquestes magnifiques instal·lacions situades a tocar de l’estació de Sant Pancras i vaig sentir una certa enveja en veure com els anglesos cuiden els seus clàssics i fan el que calgui per donar-los a conèixer als estudiants. Tot aquest nou material es troba al seu web (http://www.bl.uk/). Cal anar a l’apartat Discovering literatura.
La invitació a la lectura 