Un “escape room” literari a l’Escola d’Estiu de L’Hospitalet

«Sense pastís no hi ha festa», el nom triat per a l’activitat de l’escola d’estiu de l’Hospitalet d’enguany fa referència als personatges de la literatura infantil i juvenil que han aguantat el pas del temps i han esdevingut clàssics com la Matilda, en Potter, en Manolito Gafotas, L’orugueta goluda, el Pollo Pepe o la Talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap.

Ho vam presentar en forma d’escape room a la biblioteca infantil de Bellvitge. L’activitat va anar així:
Amb el suport de l’Enric que ens va fer el vídeo de presentació de l’activitat, com a game master, vam aplegar les mestres (en grups de 15, per fer-ho més participatiu) i els va avisar que la festa corria perill.
El missatge es va gravar amb la tècnica Croma. L’Enric es va vestir elegantment amb jaqueta, camisa i corbata, com correspon a un senyor directiu. Assegut en una taula de despatx, amb posat seriós, al Croma hi vam projectar una prestatgeria i sobre la taula fulls i elements d’oficina.


Deia: Benvolguts i benvolgudes mestres!
Us parlo en nom del director del gremi d’editors de llibres infantil i juvenils. Soc el game master encarregat de la secció OFEGATS (Inicials d’Onomàstiques, Festes, Efemèrides i Grans Aventures Trepidants), i em dic Jordi Picamoixons i Casacoberta. Potser el meu nom no us dirà gran cosa però no té més importància.
Anem al gra: En aquesta biblioteca de Bellvitge, ja fa temps que estem detectant successos misteriosos i robatoris estranys cada vegada que s’organitza un sarau per passar-ho bé i celebrar l’esdeveniment de fets remarcables dins del món de la literatura infantil. Ens va passar recentment, el 25 de maig, a la festa dels 30 anys de l’elefant «Elmer» en que la nit anterior algú es va dedicar a petar tots els globus de colors que s’havien preparat, o quan va desaparèixer tota la xocolata comprada per celebrar els 55 anys de «Charlie i la fàbrica de xocolata». Ara estem patint perquè aviat serà el centenari del gran Gianni Rodari i molt ens temem que hi haurà circumstàncies que ens impediran celebrar com cal la festa. És com si les forces del mal s’hagessin aliat perquè no llegim, com si els interessés que fóssim illetrats, acrítics i els molestés la lectura, els llibres i volguessin retornar a l’època fosca de Fahrenheit 451.
Estem preocupats perquè avui us havíem convocat a celebrar la festeta de «la Talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap», la de «Matilda» i la d’en «Harry Potter» i vés per on!, en Mortadelo, del Serveis de contraespionatge i membre de mèrit de la T.I.A, ens ha avisat que ha vist com venien cap aquí tres personatges que ha reconegut com en Voldemort, la senyoreta Trunchbull i el gos Sant Pere. Pel que ens ha dit sembla que tenen intenció d’endur-se el pastís i esgarrar-nos la festa. Arribaran en 30 minuts que és el temps que teniu per trobar el pastís, amagar-lo i sortir de pressa abans no us trobin aquests malfactors. D’aquesta manera, quan vegin que no hi ha pastís, marxaran i podrem celebrar la festeta com cal, més tard.
Ah! És important que no us enfronteu a Voldemort, la Trunchbull o el Gos perquè els seus poders són grans i no tindran miraments amb vosaltres. O sigui que espavileu! Si no us veieu amb cor, ara és moment d’abandonar i anar-vos-en cap a caseta. He enviat a tres ajudants experts en aquesta mena de situacions que us podran ajudar (o no). Gràcies pel vostre suport i molt sort!
Un avís per als meus ajudants… que no torni a passar lo de l’altra vegada, vosaltres ja m’enteneu… No vull més ferits ni que haguem d’anar a l’hospital. He de tallar, adeu…

Després van fer un joc per agrupar els participants en tres grups aleatoris i a cada grup se li va assignar un itinerari (Harry Potter, Matilda i la Talpeta).
Se’ls va donar un temps (30 minuts) per trobar la clau que obrís el cadenat on hi havia el pastís. Acompanyats per un de nosaltres (Maribel Alarcón, Désirée Gifré i jo mateix) van anar desentrellant cadascun dels petits enigmes amagats entre els llibres de la biblioteca, a diverses seccions, i aconseguint els números que obrien el cadenat on hi havia el pastís per poder celebrar la festa. Les proves, variades, ens van obligar a descodificar qr, entrar a l’ordinador, llegir amb tinta simpàtica, relacionar conceptes, visitar la cdu, etc.


Els materials emprats van ser senzills per tal que les mestres veiessin que amb el que tenim a les escoles i una mica més (cadenats, paper de celofana o miralls, per exemple) es pot fer una acció força divertida i aprendre conceptes d’ordenació de llibres, tipologies textuals, etc.
Exemples de proves:

A la xarxa hi trobareu molt de material per organitzar el vostre escape room. Algunes de les pàgines que hem consultat nosaltres han estat les següents:

10 escape rooms sobre bibliotecas, libros y lectura en los que ponerte a prueba


https://tutoriacnh.wordpress.com/2017/12/20/atrapados-en-la-biblioteca/
https://tutoriacnh.files.wordpress.com/2017/12/escape_biblioteca.pdf
https://tutoriacnh.wordpress.com/escape-room/
https://tutoriacnh.wordpress.com/2019/04/25/generadores-de-pistas/
https://tutoriacnh.wordpress.com/2019/04/30/mensajes-ocultos/

El misterioso mensaje con letras de colores

Cifrado César


En acabar el joc ens vam reunir al voltant de la taula i vam explicar algunes activitats que es poden fer per motivar la lectura. Vam presentar un «memory» de la Talpeta, una «oca» de Tintin al Tíbet, un joc de pistes per trobar un títol de Roald Dahl i una acció de relacionar fragments de Harry Potter i la pedra filosofal amb els objectes que viuen a l’interior del llibre.


Wolf Erlbruch, l’il·lustrador del mes (juny 2014)

ErlbruchAquest mes presentem un il·lustador, autor d’alguns dels seus llibres que té un gran prestigi i un estil molt personal que el fa diferent a la resta. És alemany, té 65 anys i es va donar a conèixer a casa nostra fa uns vint anys amb La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, un conte que no hem parat d’explicar, any rera any.

En un excel·lent article, Konrad Heidenkamp explica per què Wolf Erlbruch és un dels il·lustradors més estimats d’Alemanya. Diu, entre altres coses les següents:
Qualsevol que tingui alguna cosa a veure amb els àlbums il·lustrats sabrà que, sovint, o agraden als adults o agraden als infants, però rarament a tots dos. Wolf Erlbruch és un dels pocs il·lustradors que aconsegueixen satisfer els lectors adults i alhora entretenir els més petits.

Wolf Erlbruch va tenir uns inicis exitosos en la publicitat, dibuixant per a Playboy, Esquire i el setmanari alemany Stern però quan l’editorial alemanya Peter Hammer li va demanar que il·lustrés un relat de l’escriptor ghanès James Aggrey, Erlbruch va dibuixar d’acord amb el que ell pensava que la gent esperava d’un llibre il·lustrat i el resultat del llibre “L’Àguila que no volia volar” va ser mediocre, contenia uns dibuixos lleugers i insubstancials. No hi havia rastre de l’Erlbruch que coneixem actualment.
Han passat vint anys, i hi ha un cert nombre d’indicis i senyals que hem arribat a associar amb Erlbruch: el paper quadriculat a l’estil dels quaderns de matemàtiques, el color verd del paper que recorda les parets d’una cuina, els mapes topogràfics, els segells de goma, els animals retallats d’enciclopèdies. El material està utilitzat amb gran moderació, de manera que hi ha temps i espai per observar, per abastar tant el contingut com l’essència. Aquestes són les molt apreciades receptes que Erlbruch ha usat tantes vegades.
A toupin?a quark:Maquetaci—n 1Mirant enrere es pot observar la progressió del treball d’Erlbruch. Fullejant La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap ja notem els inicis del seu estil. El conte ens explica com un matí, la talpeta es desperta i descobreix que algú ha fet les seves necessitats al seu cap. Comença a passejar-se per les pàgines, repartint retrets contínuament, investigant les caques de tots els sospitosos possibles. La talpeta porta el cos del delicte sobre el seu cap com un turbant: és una caricatura, en part per com dibuixa els personatges: retallats acolorits amb retolador que s’arrosseguen, fons pàl·lids com a actors sobre un escenari. Són una part tan inconfusible de l’estil d’Erlbruch com la sobtada aparició d’una vaca molt realista enmig dels altres personatges estrafolaris.
5 horriblesErlbruch va publicar el seu segon llibre il·lustrat, l’any següent, el 1990, Es titulava Els cinc horribles i narrava la història de cinc animals que representen uns marginats de la societat que recuperen la credibilitat al barri en formar un grup musical. Aquí va afegir una sèrie de nous components al seu món personal: la lluna omnipresent que il·lumina els seus ombrívols dibuixos, la seva afició per la música insòlita, la seva atenció a la tipografia i l’acurat disseny de les guardes. A més, és el primer llibre escrit pel mateix Erlbruch.
leonard 2El següent llibre d’Erlbruch, és igualment enginyós i convincent. El títol del llibre, Leonard, és també el nom d’un nen amb fòbia als gossos. El personatge va ser creat prenent com a model al seu propi fill, Leo.
La continuació de la saga familiar, publicada el 1995, la senyora Meier y el mirlo té la mateixa senzilla brillantor. També trobem rerefons autobiogràfic, detalls de les il•lustracions, referències a la història de l’art, etc.Leonardo
Altrs llibres d’en Wolf Erlbruch que podem trobar al mercat i que val pena tenir a la biblioteca escolar són:
El taller de les papallones, sobre un text de Gioconda belli, narra com un grup d’artistes, els Dissenyadors de Totes les Coses, són encarregats de dissenyar els animals i plantes d’un món encara en construcció, sota una norma imposada per l’Àvia Encarregada papallonesde la Saviesa: no barrejar el Regne Vegetal amb el Regne Animal. El jove dissenyador, gràcies a la seva tenacitat i a la seva imaginació aconseguirà realitzar el seu somni, crear unes criatures capaces de volar com un ocell i que sigui tan boniques com una flor: les papallones. Una metàfora sobre el poder de l’esforç, de la constància, de la il·lusió i dels somnis que es fan realitat.
pato y la muerteEl pato y la muerte
Sempre arriba un moment en què un nen es pregunta sobre la mort. Ingènuament, amb tota la naturalitat del món. Els pares ho saben, però poques vegades tenen preparada una resposta simple i convincent. El personatge de la mort en aquest llibre de Erlbruch és una acompanyant silenciosa i lleu com una ploma, sempre present encara que no la percebem: Des de feia temps, l’ànec notava alguna cosa estranya. – Qui ets? Per què em segueixes tan de prop i sense fer soroll? La mort li va contestar:-M’alegro que per fi m’hagis vist. Sóc la mort. L’ànec es va espantar. Qui no ho hauria fet. – Ja véns a buscar? -He estat a prop teu des del dia en què vas néixer … per si de cas. – Per si de cas? -Va preguntar l’ànec. -Sí, per si et passava alguna cosa. Un refredat seriós, un accident … mai se sap! -Sí, mai se sap …
Wolf Erlbruch respon amb senzillesa les grans preguntes amb la poesia de les seves il·lustracions i de les seves històries.
Dos_que se quierenDos que se quieren
Un poemari sobre un dels grans temes de la literatura universal, l’amor; un llibre il•lustrat que convida a fer un recorregut per l’amor que es dóna entre parelles, mares i fills, pares i fills, i filles, animals, éssers vius i no tan vius, estranys… Un sentiment que, de vegades, és correspost i altres no, però gràcies al qual ens donem petons.

Altres llibres d’aquest il·lustrador alemany que podem trobar en castellà o català són:
El paraíso
Autor: Bart Moeyaert
Barbara Fiore Editora
La creaciónLaGranPregunta01
Autor: Bart Moeyaert
Barbara Fiore Editora
El águila que no quería volar
Autor: Aggrey, James;
Lóguez Ediciones
La gran qüestió
Editorial Kókinos
El libro del abecedario
Barbara Fiore Editora
Mi perro Míster
Autor: Winding, Thomas
Ediciones SM
¡No es un papagayo!
Autor: Schami, Rafik
Ediciones SM
Por la noche
Ediciones SMLa-senora-y-el-mirlo
El rey y el mar : 21 historias cortas
Autor: Janisch, Heinz
Lóguez Ediciones

En general els seus llibres no són aventures fantàstiques, no tracten problemes socials i no hi ha herois … només històries, senzilles i tranquil·les. Sobre un nen que no pot dormir a la nit, sobre l’avi que es mor, sobre la necessitat de tenir algú a qui estimar, sobre tenir cura d’un ocell que no pot volar. Només històries senzilles que es converteixen en grans llibres.
Com he dit al principi, he extret part d’aquest post de les opinions d’en Konrad Heidkamp, editor responsable de literatura infantil al setmanari alemany Die Zeit i persona que coneix bé l’obra d’en Wolf Erlbruch.
Us deixo amb el tràiler d’una de les seve obres més colpidores, al meu entendre: El pato y la muerte.