Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos

Logo-Perros-Y-LetrasEl Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs) va néixer als EEUU l’any 1999, creat per la Intermountain Therapy Animals (ITA) una organització amb força experiència en millorar la vida de les persones mitjançant la interacció amb animals. Es tracta d’un programa estructurat per a la millora de les habilitats de lectura mitjançant la intervenció de gossos ensinistrats.
Hi ha moltíssims equips R.E.A.D. (uns 5.000 aproximadament) treballant per tot el món en diferents cultures i entorns. A més a més dels EEUU estan treballant a Canadà, Portugal, Alemanya, Gran Bretanya, França, Suècia, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Eslovènia, Holanda, Croàcia, Itàlia, Austràlia i Sud-àfrica. A Espanya, també: Actualment hi ha equips a Madrid, Alacant, Albacete, La Corunya, Las Palmas, la Rioja, Múrcia i Saragossa.
El Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos millora les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per llegir amb ells. L’èxit del Programa rau en la connexió emocional que s’estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l’animal, que es relaciona amb el lector segons les seves necessitats.READ1
Són uns objectius terapèutics (dirigits a la millora d’aspectes concrets dels lectors) i també d’animació i foment de l’hàbit lector. Els àmbits d’acció poden anar des de les escoles i gabinets de psicologia fins a biblioteques, llibreries o espais similars.
Si voleu saber si a prop de la vostra ciutat hi ha algun equip R.E.A.D., esteu interessats en els seus serveis o voleu formar part i/o col·laborar amb aquesta entitat podeu fer-ho entrant al seu web http://www.perrosyletras.com/ i allà hi trobareu tota la informació i més.perro-de-lectura

Ideas-box, una biblioteca portàtil per als refugiats

descargaL’organització  ‘Bibliothèques sans frontières” (biblioteques sense fronteres) distribueix en zones en conflicte una biblioteca formada per diverses caixes, resistents a l’aigua, duradores, dissenyada per ser embalada en palets i enviada a camps de refugiats.
La idea és que els aliments, l’aigua i el refugi no són suficients. Les persones que ho han perdut tot necessiten llibres, pel·lícules, jocs i accés a Internet per alimentar les seves ments, connectar amb els seus éssers estimats, continuar la seva educació i reconstruir les seves vides.

esukudu-ideas-box-bsf-bibliotheques-sans-frontieres-starck
La biblioteca s’anomena Ideas- box i conté tablets i ordinadors portàtils amb connexions a Internet; 50 lectors electrònics i 5.000 llibres electrònics; 250 llibres impresos; un projector de pel·lícules, pantalla i 100 pel·lícules; cadires, taules i jocs de taula.
Philippe-Starck-Portable-Library-Ideas-Box-3Les caixes estan dissenyades en colors brillants i la seva arribada a les zones en conflicte és com una porta oberta a nous universos.
Hi ha biblioteques d’aquesta mena a llocs com el Liban i Jordània que atenen refugiats sirians. A Burundi, per exemple, on hi ha 46.000 refugiats la majoria d’ells congolesos, també han enviat Ideas-box. I a Austràlia, Estats Units, França, Etiòpia, etc.
El projecte es va posar en marxa l’any 2014 amb un fons inicial de 400.000 dòlars de la Fundació Alexander Soros. Ara, amb seu a París, Biblioteques sense Fronteres està buscant patrocinadors corporatius que contribueixen amb tablets, ordinadors portàtils i generadors elèctrics.

Més informació al web http://www.ideas-box.org/

Més informació de l’ONG Bibliothèques sans frontières i dels seus programes col·laboratius a http://www.bibliosansfrontieres.org/

 

Mitjanit, un poemari de Martina Escoda

Coberta_Mitjanit_webLa poesia és una forma de llenguatge d’una intensitat superior a la narrativa i ens ajuda a comprendre’ns millor a nosaltres mateixos. Normalment és una crida a l’ésser humà que som i als sentiments que tenim.
Sempre que he llegit poesies als infants o he plantejat alguna sessió de lectura de poemes escrits per ells o d’autors reconeguts he notat que els envolta un sentiment que s’acosta molt al de les persones que veuen el món, les coses, per primera vegada. És fantàstic, perquè no estan contaminats per l’experiència que puguem tenir els adults i veuen els poemes com quelcom que no es difuminarà en el seu pensament i que els deixarà marca.
També he vist com els alumnes de cicle superior (imagino que a l’ESO passa alguna cosa semblant) s’enganxen amb molta facilitat a la poètica de les cançons dels cantants de moda, ja sigui de rock o de música pop i penso que és una bona porta d’entrada a la poesia. Conec mestres (pocs, tot s’ha de dir!) que treballen la llengua partint de les lletres de les cançons que agraden als alumnes… genial, no? Són mestres, la feina dels quals ha estat poc valorada.
Sortosament, ara estem començant a viure una bona època per a la poesia. Només cal veure la quantitat d’activitats de recitacions que es programen a les biblioteques, els festivals de poesia que s’organitzen, els certamens, el boom de l’Slam poetry, etc.
En canvi, paradoxalment, a les llibreries els llibres de poesia queden arraconats i es van emplenant de pols mentre llangueixen a l’espera de ser retirats i substituïts per altres llibres que, probablement, no deixaran la petja profunda que deixen els missatges poètics sobre la pell dels lectors. img132

Avui us presento una novetat que m’ha fet molta il·lusió de trobar a la llibreria. Es diu Mitjanit i l’ha escrit la Martina Escoda, persona que ha begut de les millors fonts i això es nota en la sensibilitat, la riquesa de vocabulari i la màgia de les imatges que ens ofereix.

Mitjanit és un poemari adreçat als alumnes de cicle superior. A la contraportada podem llegir:
En l’univers oníric d’aquests poemes obrirem la porta a la fantasia, amiga de tot infant, i viatjarem pel món màgic de les paraules i l’espai ple de misteri de la mitjanit. Els somnis ens meravellen i ens desvetllen la imaginació. De vegades amaguen secrets o desperten desitjos per inventar noves vides i, fins i tot, nous mots amb què jugar… Els deixem passar?
Mitjanit és un recull poètic escrit per Martina Escoda (Barcelona, 1980) amb il·lustracions de Sonja Wimmer (Munic, 1974) que convida a somiar a l’hora d’anar a dormir.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora i/o voleu contactar amb ella podeu visitar el seu web: http://www.martinaescoda.cat/
El web de Sonja Wimmer: http://sonjawimmer.blogspot.com.es/

DADES:

Autora: Martina Escoda
Il·lustradora: Sonja Wimmer
Andana Editorial
Col·lecció Vagó de versos, núm. 10
ISBN:978-84-16394-33-3
Idioma: Català / valencià
Format: 20 x 15 cm.
Pàgines: 40 a color
Edició: 1ª abril 2016

img133

 

Petr Horacek, l’il·lustrador del mes (maig 2016)

petr horacekL’il·lustrador d’aquest mes, en Petr Horacek, va néixer a Praga, a la República Txeca. Va estudiar durant sis anys a l’Acadèmia de Belles Arts a principis de 1990 i, més tard, es va traslladar a Anglaterra, on viu amb la seva dona Claire Harrison i les seves filles Tereza i Cecilia.

L’estil d’en Petr Horacek és fàcilment reconeixible perquè es molt lluminós, orgànic i vibrant i en certa manera la gama de colors ens recorda a les obres de l’Eric Carle de qui n’Horacek es reconeix admirador. Normalment són àlbums il·lustrats per a infants d’entre tres i sis anys però també n’hi alguns per a més petits.

A les seves obres podem observar diferents tècniques, fins i tot en un mateix àlbum il·lustrat: Collages, acrílics, aquarel·les i llapis de cera.
Segons explica ell mateix empra una escala 1:1, això vol dir que s’estima fer el seus dibuixos a una mida igual a com els veurem nosaltres.

Una altra particularitat dels seus llibres és que per fer les il·lustracions no usa l’ordinador. Lògicament això li suposa més feina perquè, per exemple, si vol canviar la posició d’un braç que ha fet a collage, l’haurà de retallar amb el cúter i tornar-lo a enganxar, cosa que si ho fes sobre pantalla, aniria més ràpid.

A mi m’agraden els seus llibres. Gràcies a l’editorial Joventut tenim la sort de tenir-ne molts traduïts. Si voleu conèixer una mica més a aquest magnífic narrador d’històries per a infants de cicle infantil podeu visitar el seu web (està molt ben editat), així com el seu blog on, de tant en tant, penja els esbossos dels seus dibuixos perquè veiem com va elaborant els personatges.

Alguns dels llibres d’en Petr Horacek són:

oca rucaL’OCA RUCA
L’oca Ruca volia grallar com un tucà, nedar com una foca i botar com un cangur. Però quan va intentar rugir com un lleó, va aconseguir fer més coses que no es pensava!

PAPALLONA, PAPALLONApapallona
La Llúcia troba una preciosa papallona que de sobte desapareix. Mentre la busca, es creua amb un cuc rosa, un escarabat verd i fins a un cargol taronja. Però ella només vol la seva papallona. Per fi, una sorpresa de mil colors es desplegarà davant dels teus sorpresos ulls.
Aquest llibre està editat per Kókinos.

papallona2

COMPTA ANIMALS compta
Un llibre pop-up que ens ajuda a comptar des de l’1 al 10. Es van obrint i aixecant les solapes, descobrint animals de tots els colors i formes, dels nombres de l’un al deu. Aquest senzill llibre pop-up és ideal per ajudar a desenvolupar el càlcul inicial amb les seves pàgines interactives i divertides.

zebra

animals contraris ANIMALS CONTRARIS
Un altre pop-up que juga amb els animals contraris (l’alt i el baix, el gran i el petit). Idealal per ajudar a desenvolupar els primers conceptes.

animals contraris2

 

 

ELEFANT

elefant El meu elefant és divertit, gros i una mica barroer. Però sempre té temps per a jugar amb mi.
Un nen passa els dies jugant amb el seu amic imaginari, l’elefant. Tant si és real com si no ho és, quan l’àvia o l’avi estan enfeinats, l’elefant ha demostrat ser el company de joc perfecte.

ratolí i la pilotaEL RATOLÍ I LA PILOTA VERMELLA
Què deu ser això tan bonic i brillant que penja de l’arbre?
El Ratolí pensa que és una pilota, però el Talp està segur que és un globus, i el Conill diu que és una bala. Cap d’ells hi pot arribar tot sol. Com s’ho faran?

UNA CASA A LA MIDAuna casa a la mida
El ratolí ha trobat una gran poma, però la seva casa és tan petita que no aconsegueix ficar-la dintre, així que surt a buscar una casa a la mida… Totes les cases on hi cabria amb la seva poma estan ocupades i els seus ocupants no semblen gaire disposats a compartir-les. Però buscar casa dóna molta gana i a mesura que va buscant, la poma es va fent més petita. Trobarà per fi una casa per a ell i la seva poma?

on vius cargolON VIUS, CARGOL?
Una tendra història sobre un cargol que porta la seva casa a sobre. Un llibre amb una sorpresa a l’última pàgina! Per a infants a partir d’un any.

Si voleu saber-ne més d’aquest autor podeu veure l’entrada que ha fet la seu blog parlant de la recent visita que ens va fer a Barcelona, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, clicant AQUÍ.

DSC04776

Pàgina web d’en Petr: http://www.petrhoracek.co.uk/
Bloc d’en Petr: http://www.petrhoracek.co.uk/blog/
Twitter: @PHoracek

Interestellar (La biblioteca infinita)

1. cartel de Interstellar Interstellar
Christopher Nolan
(2014)
El dia 11 de febrero de 2016 David Rietze, director de LIGO (Observatorio de ondas gravitacionales por interferometría laser) dijo en una rueda de prensa celebrada en Washington y emitida por internet: “Señoras y señores, hemos detectado las ondas gravitacionales. Lo hemos conseguido.”
Con estas palabras, abría una nueva ventana al Universo y daba la razón a una de las predicciones de Albert Einstein acerca de la relatividad del espacio-tiempo. Asimismo, validaba las ideas del físico teórico Kip Thorne —sobre cuyas teorías se apoya la película Interstellar— en el sentido que en el Universo podría haber al menos cinco dimensiones —dos más de las que somos capaces de captar— y, por tanto, hacer verosímiles los viajes en el tiempo.
Interstellar es una película catalogada como de ciencia ficción que dedica los primeros cuarenta y cinco minutos a explicarnos la relación de un padre, Joseph Cooper (interpretado por Matthew McConaughey), ex-piloto y actualmente granjero, con su hija Murphy (Mackenzie Foy). La acción se sitúa en un futuro cercano y la Tierra está sufriendo una catástrofe medioambiental en la que las plagas y tormentas de arena hacen imposible la subsistencia. La niña vive en la granja con su padre, su abuelo y su hermano y, un día, aparentemente por casualidad descubre las coordenadas de un proyecto secreto en el que la NASA está trabajando para salvar la humanidad y encontrar refugio en una nueva galàxia.
Los científicos de la NASA saben que una una civilización desconocida, extraterrestre, ha creado un agujero de gusano cerca del planeta Saturno que puede servir como acceso directo a una región lejana del espacio. Ese agujero de gusano funciona esencialmente como un puente que conecta dos puntos mediante el aprovechamiento de un cuarto espacio dimensional imperceptible.

2. biblioteca
Finalmente, Cooper es elegido, junto con otros tres científicos y dos robots, para emprender el viaje a la búsqueda de nuevos planetas habitables. A partir de este momento, la trama de la película se centra en el viaje, en los peligros y las vicisitudes que viven los astronautas. Una vez que salen de la Tierra entran en contacto con la noción relativista de Einstein del espacio-tiempo, avanzan a través del agujero de gusano y la gravedad de un agujero negro les roba décadas en lo que para ellos sólo son unos minutos.
En ese punto parece que la película vuelva a comenzar: El concepto del tiempo se distorsiona, las historias paralelas comienzan a converger y a acercarse hasta que se llega a una escena muy emotiva y que da sentido a todo lo visto.

Dicha escena se refiere a cuando Cooper cae en un Teseracto —un cubo en cuatro dimensiones— después de atravesar un agujero negro. En la película, se refiere a un hipercubo desfasado en el tiempo, en el que ocurren varios momentos de la historia pero todos a la vez. Como explica la Viquipedia: “el Teseracto es al cubo como el cubo es al cuadrado.”

3. libros
La secuencia maravillosa del hipercubo en el que Cooper queda atrapado y que le permite comunicarse físicamente a través del tiempo usando la gravedad està representada como la biblioteca que imaginó Borges. La escena muestra a un Cooper intentando hablar con su hija desde detrás de la estantería de la biblioteca de su casa, una biblioteca infinita multiplicada por cada uno de los momentos de la historia. Es una escena muy potente pero a la vez do
La trama de la cinta se sustenta, precisamente, en esa biblioteca familiar. Es la que le confiere sentido a toda la narración. Los libros que aparecen en la biblioteca y que le mandan un mensaje cifrado a la niña —Stay (quédate)— tienen su gracia porque cuando aparecen en primer plano podemos leer algunos de los títulos y comprobar que no están colocados al azar. Así podemos atisbar La flecha del tiempo de Martin Amis, Cien años de soledad de Gabriel García Márquez, El cuento de invierno de Mark Helprin, Emma de Jean Austen, Los Poemas elegidos de T.S. Eliot, El arco iris de gravedad de Thomas Pinchon, y entre otros, por supuesto, los Laberintos de Jorge Luís Borges.
Resulta fantástico que en en una película de ciència ficción no aparezca ni una sola tablet o libro electrónico. Entre naves espaciales, robots y aparatos tecnológicos la relación del padre con su hija se establece mediante los libros, aspecto que puede denotar que son una puerta de entrada hacia el futuro del mismo modo que son un almacén del pasado.
“El amor es la única cosa que somos capaces de percibir que trasciende las dimensiones de tiempo y espacio”, dice una de las protagonistas, la doctora Amelia Brand (Anne Hathaway) en un momento de la película, pero el mensaje que nos envía Interstellar es que los los libros también trascienden esas dimensiones.
La cinta cuenta con buenos actores y una banda sonora hipnótica, pero sobretodo una trama muy bien urdida que te obliga a pensar y repensar. No es una película fàcil pero vale la pena el esfuerzo de intentar comprender los saltos temporales. Hay algunas escenas fuertes y emotivas, capaces de hacernos llorar, inevitablemente, como la de los mensajes de vídeo grabados por la família a lo largo de los años.
Obtuvo el premio Óscar a los mejores efectos visuales y fue la película más descargada de internet durante el año 2015 con 47 millones de descargas ilegales

portadamibiblioteca14L’escrit que has llegit forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 45 (primavera 2016) i sortirà editat aquest mes de maig.

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016

PORTADAComparteixo la informació que han enviat en Lluís Agustí i la Maite Comalat, editors del nou Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 que, en forma de lliuraments setmanals, anirà sortint al llarg de l’any.
Aquest serà el quart volum de l’Anuari, publicació que es va iniciar durant el curs 2009-2010. Com en anys anteriors, l’Anuari té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2014 i 2015, en els diversos àmbits de l’Observatori.
L’edició d’aquest any, que manté una distribució periòdica fins a completar-se a final d’any, incorporarà alguns capítols nous que, sense trencar amb els continguts anteriors i seguint els eixos de l’Observatori, permeten tenir una mirada més àmplia sobre allò que ha passat al voltant de la lectura, els llibres i les biblioteques.
En aquest primer lliurament estan disponibles la Introducció a l’Anuari 2016 a càrrec dels editors (Maite Comalat i Lluís Agustí) i l’article de Joan Portell “Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)”. El podeu consultar AQUÍ
Aquest primer article presenta les tendències observades en la producció de llibres infantils catalans i, tot i que constata l’arribada de la crisi al món de la literatura infantil i juvenil i la manca d’innovació en l’edició per als lectors més grans, destaca, entre d’altres, l’ascens de l’àlbum il·lustrat i la bona salut de la iniciativa privada per tirar endavant iniciatives de caràcter divers a l’entorn de la LIJ i la continuïtat de l’aprofitament de dates assenyalades per treure a la llum alguns autors o obres de renom.

SENDAK

Il·lustració de Maurice Sendak

El recull complet de tots els articles quedarà, finalment, estructurat en quatre blocs.
• Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
• Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
• El tercer bloc es dedicarà a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
• I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’un dels capítols, concretament el que fa referència a “la lectura entre els infants i joves”.
Podeu consultar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 al següent enllaç:http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori.

 

Gestionando hijos

vertic_880_0

El proper dissabte dia 7 de maig hi haurà a Barcelona  una nova trobada de la comunitat Gestionando hijos. En aquest encontre, experts en el tema com en Carles Capdevila, l’Eva Bach, en Fernando Botella i altres, proposaran als pares i mares assistents metodologies noves i creatives per educar els seus fills.

Gestionando hijos és un projecte d’Educar es todo i té com a objectiu contribuir a col·laborar  en la tasca educativa. Són un equip de persones que vol dedicar la resta de la seva vida a millorar el nivell de la societat educativa, incidint en la idea que un dels pilars fonamentals d’una bona societat educativa són les mares i pares.

Estic encantat que m’hagin convidat i m’hagin deixat 10 minutets per parlar de la importància de la lectura en família.

Tota la informació AQUÍ

PONENTES

Programa_de la jornada_barcelona_2016

 

Entre viñetas y bocadillos (El cómic en el aula)

342_x_34-salon-internacional-del-comic-de-barcelonaCoincidint amb el Saló del Còmic, l’Andrea Pozo, bibliotecària de Can Butjosa (Parets del Vallès), escriu a la revista AULA del mes de maig unes reflexions sobre aquesta mena de lectura que combina text i imatge. Ho acompanya amb una experiència pràctica relacionada amb la sèrie d’aventures dels còmics de la Hilda. L’article el podeu llegir també a la revista GUIX. Amb permís de l’Andrea, us faig a mans algunes de les frases que podeu llegir:

El cómic es un medio de extraordinaria riqueza para transmitir historias. La unión entre texto e imagen conecta con unos alumnos que se esfuerzan por descifrar el primero, mientras manejan con soltura la segunda. Se impone la necesidad de establecer un puente entre ambos, aprendiendo las técnicas utilizadas en la narración de cómics.
El cómic vive una buena época: Premios, salones, adaptaciones cinematográficas, publicaciones especializadas y generalistas que se hacen eco de las novedades, etc. Ya no resulta extraño hablar de cómic como hablamos de libros, a nivel de variedad y, sobre todo, de calidad.
En el ámbito infantil y juvenil, el cómic se ha reinventado, adquiriendo una nueva dimensión, gracias a la oleada de obras de calidad dirigidas específicamente a público infantil y juvenil. Editoriales como Dibbuks o Norma mantienen líneas editoriales dirigida a estos lectores, con algunas obras nacionales y muchas de importación, sobre todo europea y nipona. La editorial Bang!, por otro lado, apuesta por una colección de cómic específicamente creada para los niños y adaptada a tres franjas de edad lectora (Mamut +3, +6 y +9).

Comic Strip Speech Bubbles

Comic Strip Speech Bubbles

En las aulas, el cómic no es un recurso nuevo. Muchos programas de dinamización lectora incluyen cómics entre sus lecturas recomendadas, al igual que incluyen narrativa, poesía y teatro. El cómic, junto al álbum ilustrado, se ha convertido en un buen recurso para fomentar la lectura entre aquellos alumnos que demandan el soporte de la imagen para interesarse por una historia. Y es que el éxito de ambos tiene mucho que ver con esta combinación de medios (la imagen y el texto), que resulta más cercana a los niños que han crecido en la era audiovisual.

El cómic también tiene un código propio, que hay conocer y comprender para descodificar la historia de forma correcta. En muchos casos las normas son más intuitivas que las que rigen el código escrito. Sin embargo, existen aspectos complejos que requieren soluciones imaginativas, como la expresión del tiempo sobre el medio impreso. Estudios como los de Scott McCloud arrojan luz sobre el tema, a través del análisis de las viñetas y del espacio vacío entre ellas. Ese espacio, conocido como “calle”, lo ha de llenar el lector con su imaginación, creando desde instantes de metraje a secuencias que pueden durar años o, ¿porqué no?, toda una vida.

hilda_400

Pren la paraula! Jornades de poesia

cartellEl cap de setmana del 6, 7 i 8 de maig se celebren a Abrera, població situada al nord de la comarca del Baix Llobregat les primeres jornades poètiques. Les han batejat amb el nom de Pren la paraula! i el programa és força atractiu.
Comparteixo la informació per si algú s’anima a fer un tomb qualsevol del tres dies (o els tres).

progrma

 

Llegir per sentir (Ràdio Vilafranca)

portada-llegirxsentir-1Fa més de vint anys que una ràdio local (ràdio Vilafranca) va iniciar un programa setmanal dedicat a la literatura infantil i juvenil.
La seva pretensió es divulgar mitjançant una entrevista a un autor o autora, diversos temes relacionats amb la LIJ. L’espai s’organitza amb blocs de cinc o sis setmanes dedicats a autors que han publicat en una editorial determinada.
El programa està coordinat per l’escriptor Pere Martí i presentat per el periodista Josep Maria Soler.
Si voleu sentir els darrers programes d’aquest any 2016 i de l’anterior podeu fer-ho clicant a l’enllaç:
http://www.rtvvilafranca.cat/programa/llegir-per-sentir/

Més informació:

Ràdio Vilafranca és l’emissora pública de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, gestionada a través de Serveis Municipals de Comunicació SL (SERCOM SL), que opera amb el nom comercial de RTV Vilafranca.radio vilafranca
L’any 1982 es va fundar Ràdio Vilafranca amb voluntat d’afavorir la diversitat comunicativa en l’àmbit local. Avui dia, Ràdio Vilafranca emet pel 107.8 de la FM i compta amb 24.000 oients habituals a l’Alt Penedès. També es pot seguir a través del canal 30 de la TDT (540 MHz) a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf, així com per internet, en directe i a la carta.
facebook: https://www.facebook.com/rtvvilafranca
twitter: https://twitter.com/rtvvilafranca