10 Juny 2016 by jcentell

Los libros infantiles y juveniles en España 2014-2015

Fa un parell de mesos es va publicar aquest estudi monogràfic que recull les principals dades i les tendències més significatives d’aquest subsector, un dels més consolidats i també un dels principals motors de la indústria editorial.

És un informe que ve de l’Observatorio de la Lectura y el libro, un organisme que depèn del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

En aquest tercer informe també s’analitzen les característiques de l’oferta editorial del llibre infantil i juvenil i la seva relació amb altres mitjans, a més de recopilar una selecció de diversos recursos especialitzats i d’abordar la situació de la lectura infantil i juvenil i la seva promoció al territori espanyol.
Segons les dades recollides en l’informe, es pot parlar de certa recuperació, almenys pel que fa a les vendes ja que després de 3 anys consecutius de caigudes, el 2014 la facturació del llibre infantil i juvenil va augmentar un 3% i va arribar als 275,2 milions d’euros en el mercat interior. També va pujar el nombre d’exemplars venuts, que va sumar 29,1 milions, un 3,1% més que el 2013. Pel que fa a la producció, en 2014 es van publicar 10.273 llibres infantils i juvenils, un 3,8% menys que el 2013, i es van editar gairebé 54,3 milions d’exemplars, el que representa gairebé una quarta part del total del sector.

L’informe, extens, és interessant de llegir i està ben documentat, amb molts esquemes i gràfics.

L’índex és el següent:

Evolución histórica
La producción de los libros infantiles y juveniles
Producción editorial
Perfil de la empresa editorial
La edición del libro infantil y juvenil por CCAA
La traducción y la edición de libros infantiles y juveniles según las lenguas
La venta de libros infantiles y juveniles
La venta de libros infantiles y juveniles en el mercado interior
La venta en el mercado exterior
Características de la oferta
El libro infantil y juvenil en otros medios
El libro infantil y juvenil en la Red
Revistas digitales especializadas
Algunas instituciones de referencia
El libro infantil y juvenil y los medios audiovisuales
La lectura infantil y juvenil en España
La lectura y compra de libros infantiles y juveniles en España
La comprensión lectora
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
Otras iniciativas de promoción impulsadas por la Secretaría de Estado de Cultura
El libro infantil y juvenil y la revolución digitaL

Si el voleu consultar, podeu clicar AQUÍ

9 Juny 2016 by jcentell

25 Maratón de los Cuentos de Guadalaja

La 25a edició de la Marató dels Contes que se celebra cada any a a Guadalajara, enguany es farà els dies 17,18 i 19 de juny.
Tots els anys, la ciutat de Guadalajara es transforma en una festa, pel seu caràcter cultural i perquè és eminentment participativa.
Durant 46 hores seguides, el Palacio del Infantado es converteix en un escenari màgic pel qual passen centenars de narradors -nens i grans, individuals i grups, professionals i aficionats, d’aquí i d’allà, … – disposats a fer gaudir a milers d’oients de les seves històries, contes, anècdotes, narracions, poemes…

Però el que li dóna personalitat a aquesta festa és que gira entorn a una cosa tan etèria com la paraula: els milers de paraules pronunciades i escoltades al llarg de tot un cap de setmana, des d’un divendres a les cinc de la tarda fins diumenge següent a les tres de la tarda. Durant tot aquest temps, centenars de persones narren i/0 escolten contes sense parar, sense dormir, menjant ràpidament per seguir comptant i escoltant.

A més a més de les narracions de contes també hi ha una Marató de fotografia, una Marató de ràdio, una Marató d’il·lustració, conferències a càrrec d’especialistes en literatura oral, tallers relacionats amb l’animació a la lectura, exposicions, espectacles, etc.

La Marató té una única norma, i és que els contes han de ser narrats, no es poden llegir.

Si mai no heu tingut l’oportunitat d’assistir a la Marató del Contes de Guadalajara, aquest any que es celebren els 25 i la volen fer grossa, pot ser un bon moment.
Si voleu més informació podeu entrar al web de LA MARATÓN DE LOS CUENTOS
http://maratondeloscuentos.org/spip/
O llegir el programa complet clicant PROGRAMA_MARATON_2016

8 Juny 2016 by jcentell

Gegantíssima

Una qüestió que preocupa als pares i mares és: Com explicar al fill o la filla que aviat tindrà un germanet?
Potser per això dins la literatura infantil trobem algunes idees de com enfocar-ho.
Un dels darrers llibres que en parlen es Gegantíssima. Així, tal qual, amb l’adjectiu superlatiu ens inviten a imaginar què li passarà a la nena que emplena la portada com si fos l’Alícia després de menjar-se una de les galetes que la fan créixer, perquè de créixer és del que va el llibre.
Els qui heu tingut més d’un fill ja sabeu que passa quan arriba el segon.
El primer, el que ocupava tot l’espai, totes les atencions i era “el petit” , de cop i volta el veiem gran, enorme.
Aquest és el tema del conte Gegantíssima: La història d’una nena que veurà com arriba un nou membre a la família.
La narració de la Bel Olid està ben escrita, amb un vocabulari dolç i entenedor per als infants.

Les il·lustracions de la Màriam Ben-Arab són molt xules. No sé com s’ho fa però és capaç de canviar de registre segons sigui la història. M’agrada. En aquest cas, ens fa veure les expressions de la protagonista valent-se del truc de fer-li el cap molt gran en proporció al cos, i això li dóna molta proximitat. A més, pensant en els infants de 0-6 anys, ajuda molt l’absència de fons,… tan sols uns núvols per generar la perspectiva adequada en alguna pàgina i res més.
M’agrada la última imatge. Sembla que s’ha posat de moda incloure un desplegable i està bé. Es un recurs que trobem en alguns llibres i als nens els agrada força obrir aquesta misteriosa pàgina. Penseu en “Pep el pollet” o “Papallona, papallona”.
Lectura recomanable per a infants entre dos i quatre anys acompanyats de l’adult.
Editat per Estrella Polar.
Pots veure les primeres pàgines clicant a l’enllaç següent:

Feu clic per accedir a 32019_Gegantissima.pdf

7 Juny 2016 by jcentell

IX Concurs de fotografia “Momentos de lectura”

Ja està obert el termini d’admissió de fotos per al IX Concurs MOMENTOS DE LECTURA.
Aquest concurs pretén fomentar la creativitat plàstica i artística dins l’àmbit de la lectura en tots els seus aspectes i dimensions.
La finalitat del concurs serà la selecció de 13 fotografies relacionades amb la lectura per a la seva publicació en el Calendari de la Lectura 2017 de la Fundació Alonso Quijano.

Tota la informació la teniu al web de la Fundació: http://www.alonsoquijano.org/webfundacion2010/node/134

Termini d’admissió d’originals: 30 de juny de 2016 al correu:
concursofotografia@alonsoquijano.org

PREMIS:
Primer Premi: Lot de llibres i refredador elèctric de vins marca Princess (patrocinat per Bankia). A més, la fotografia guanyadora del concurs es publicarà a la portada del Calendari de la Lectura 2017 de la Fundació Alonso Quijano.
Segon Premi: publicació de les dotze millors fotografies a l’interior del Calendari de la Lectura 2017 de la Fundació Alonso Quijano.

Podeu llegir les bases del concurs en el pdf següent:

bases del concurso 2016

6 Juny 2016 by jcentell

La festa final de La lliga dels llibres 15-16

Una nova edició de la lliga dels llibres ja és història. Com sempre, ho vam celebrar amb una festa en la que van participar tots els alumnes que han llegit els llibres. Enguany han estat 34 grups de cinquè de Primària, uns 840 alumnes de la ciutat de l’Hospitalet.
El bon temps va permetre celebrar la festassa als jardins de la biblioteca Can Sumarro, el divendres 27 de maig.

Després de les paraules de benvinguda i les felicitacions habituals de la Neus Juvillà, una de les ànimes de l’activitat, vam fer un joc basat en el conegut “Quiere ser millonario”. Els alumnes havien d’intentar encertar trenta preguntes (dues de cada lectura) de les que es donaven quatre possibles respostes. El joc va servir com a cloenda d’un any intens en què hem llegit, hem aprés i hem gaudit de les aventures que els quinzei autores autors ens han proposat.

Per tal que us en feu una idea del tipus de pregunta, us passo la del llibre AMICS MONSTRUOSOS.
Preguntàvem “On treballa la mare de la Sandra?” i havien de contestar una de les opcions:
A. És caixera en un Súper del barri
B. És directora de l’escola bressol
C. És infermera al Centre Mèdic
D. Condueix un autobús

Ara ja estem preparant la propera edició en que hi haurà alguna variació important respecte a aquests darrers anys.

L’únic que no m’agrada (encara) és que alguns (pocs, per sort) mestres es prenen l’activitat com a competició i com si se’ls valorés a ells o a la seva escola i no entenen que obligar a llegir no és l’objectiu del joc i, és clar, ho traspassen als seus alumnes i es genera certa angoixa. I no serà perquè no es repeteix que l’objectiu és disfrutar i passar-ho bé llegint… En fi! Tocarà tornar a insistir a la propera trobada.

Després del joc, vam esmorzar i vam disfrutar amb la màgia de l’Enric “Mag Magoo” que, com és habitual, ens va deixar ben sorpresos i bocabadats.

Les fotografies d’aquesta entrada són d’en Jesús Chivite, company mestre de l’escola Sant Josep – El Pi, a qui agraeixo el detall d’enviar-me-les.

La informació a la televisió local la podeu veure a continuació, clicant a l’enllaç:

http://lhdigital.cat/videos_2016/5minuts/5MIN_LLIGA_LLIBRES_LH_3005.mp4

3 Juny 2016 by jcentell

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura (Volum 4)

L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura és un recull d’articles de l’àmbit de les biblioteques, el llibre i la lectura a Catalunya, que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats: així en el volum 4 de l’any 2016, en curs de publicació actualment, s’analitzen les tendències dels anys 2014 i 2015. Des del volum 3 (2014), l’anuari es publica per parts, quinzenalment, fins que a final d’any es dóna per tancat el fascicle. D’aquesta manera es pot prestar una atenció especial a la difusió dels capítols, fent públics els treballs a les xarxes socials en general i en especial a través del perfil Facebook de l’Observatori.

L’estructura de la publicació, un cop tancada, té els següents apartats:
Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
El tercer bloc es dedicat a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Em van tornar a demanar col·laboració i, de bon grat, he col·laborat en el capítol dedicat a la lectura entre els infants i joves que es publicarà més endavant.

De moment ja ‘shan publicat els següents articles que es poden consultar i descarregar els arxius en format pdf a l’adreça:
http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/23535/showToc

La Introducció a l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, elaborada per la Maite Comalat i en Lluís Agustí, coordinadors de la publicació. Es pot descarregar en català , castellà i anglès.

I tres articles més que es poden consultar i descarregar:
Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)
Joan Portell Rifà
Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2014-2015)
Anna Villarroya
Història de les biblioteques i arxius a Catalunya (2014-2015)
Marga Losantos

2 Juny 2016 by jcentell

9a edició de Bellprat, vila del llibre

Bellprat és la primera Vila del Llibre de Catalunya a l’estil d’altres pobles del món que s’agrupen dintre del concepte Book Town. El proper cap de setmana (4 i 5 de juny) se celebra la novena edició i podrem veure com aquest indret rural d’interès històric i bellesa natural es transforma en una trobada literària de primer ordre, omplint els seus carrerons de pedra de parades de novetats editorials per a tots els públics, de venda de llibres d’ocasió als baixos de les centenàries cases de Bellprat, de música en directe, d’escriptors que parlen amb els seus lectors, d’intercanvi de punts de llibre, d’exposicions d’il·lustradors i d’activitats per a tota la família.
En aquesta ocasió s’inaugurarà oficialment la Xarxa de Viles del Llibre de Catalunya.

Si voleu fer un tomb, segur que no us decebrà. Tota la informació en el pdf que podeu obrir clicant AQUÍ
Més informació a l’edició digital de la revista NUVOL: http://www.nuvol.com/noticies/bellprat-llibres-entre-bales-de-palla/

1 Juny 2016 by jcentell

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
• Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
• Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
• Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.

27 Mai 2016 by jcentell

La comprensió lectora vista per Juan Cruz Ripoll

En confeso molt fan d’aquest home i us convido a conèixer-lo una mica.

Imatge extreta del blog de l’editorial SM

Juan Cruz Ripoll és doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador en el Col·legi Santa Maria la Real de Sarriguren (Navarra) i professor associat a la Universitat de Navarra. Acreditat com a professor ajudant doctor per l’ANECA.

El seu blog “Comprensión lectora basada en evidencias” https://clbe.wordpress.com/ ofereix una gran quantitat de recursos per a comprendre com funciona la lectura, com avaluar-la i què fer en determinades situacions escolars.
Si voleu fer una passejada o guardar-vos el seu enllaç, segur que no us defraudarà.

I com a mostra, em prenc la llicència de copiar l’inici d’un article seu relatiu al MODEL DE LA CORDA, publicat el 28 de maig de 2014 i del qual molts de vosaltres probablement ni n’haureu sentit a parlar. Diu així:

Comprensión lectora: el modelo de la cuerda

Los modelos de comprensión lectora basados en la concepción simple de la lectura son, lamentablemente, poco conocidos en los países hispano-americanos. Es una lástima ya que bastantes años de investigación han mostrado que, aunque no expliquen completamente la comprensión lectora, son modelos válidos. Además son sencillos de entender y resultan útiles para la detección de problemas y la intervención.
Lo más lamentable no es que estos modelos estén poco extendidos, sino que habitualmente se trabaja sin ningún modelo, es decir: queremos que los alumnos mejoren la comprensión lectora sin saber qué es la comprensión lectora, qué factores influyen en ella y cuáles de esos factores se pueden mejorar. Vamos, que, en el peor de los casos, toda nuestra teoría didáctica sobre la comprensión lectora se reduce a “que saquen buenos resultados en PISA, en PIRLS y en las evaluaciones diagnósticas”.

El modelo
Hollis Scarborough es una psicóloga de Estados Unidos que trabaja en los laboratorios Haskins y está especializada en la investigación sobre la lectura. En 2001 publicó en un libro sobre enseñanza de la lectura un capítulo titulado Connecting early language and literacy to later reading (dis)abilities: Evidence, theory and practice, en el que se incluía un interesante dibujo. El que aparece aquí no es el original, ya que he traducido y, en ocasiones, he cambiado el texto original.

Imatge extreta del blog de Juan Cruz Ripoll

El modelo mirando de derecha a izquierda, el modelo muestra una cuerda que representa la lectura competente. Para que se produzca, es necesario que se unan dos grandes áreas:
La comprensión del lenguaje, que se tienen que hacer cada vez más estratégica, por ejemplo mediante el aprendizaje y práctica de estrategias de lectura, la adquisición de conocimientos sobre las características de los textos, las figuras literarias, o el incremento de vocabulario.
La descodificación (lectura correcta) que se tiene que hacer cada vez más automática, mediante la práctica de la lectura, basada en el conocimiento de las letras, reconocimiento de palabras, o la mejora de la entonación.
Cada una de estas áreas está compuesta por varios componentes que se entrelazan, de los que aparecen algunos especialmente importante a la izquierda del dibujo, pero que podrían ser más, y son los factores que influyen en la comprensión lectora…

L’article continua valorant els pros i els contras d’aquest model. Si teniu ganes de saber-ne més us podeu adreçar a les seves publicacions i/o al seu fantàstic blog: https://clbe.wordpress.com/

La seva pàgina a la plataforma lectyo: http://jcripoll.lectylabred.com/

24 Mai 2016 by jcentell

CUIDA’M!, un àlbum il·lustrat de Lorenz Pauli

—Indis! Què et semblaria si et fes un arc i unes quantes fletxes?
En Roc diu: —De cap manera: és massa perillós.
—I una foguera? —proposa el senyor Bocí.
—Fa fum, i no és bo per a la salut.
L’autor suís Lorenz Pauli i la il·lustradora Miriam Zedelius han fet un llibre divertit e inusual. Però no és inusual per la història (el tema del nen que es relaciona amb l’adult ve de lluny, des de “El Petit Príncep”) sinó per la manera en com expliquen la història. Des de la primera plana entrem en un joc molt enginyós en el qual, en lletra cursiva, l’autor s’adreça directament a nosaltres, lectors, fent-nos partícips de l’aventura.
Comença així:

El senyor Bocí és a l’hamaca, reposant tranquil·lament…
I s’està al nostre llibre com si nosaltres no hi fóssim.
No el molestem, doncs, i mirem que fa.

Després se li presenta un nen, en Roc, i li pregunta si el pot cuidar. Quan el senyor Bocí va a buscar un llibre per llegir junts, el nen ha desaparegut i està penjar a dalt d’un arbre, cap per avall. Hem de girar el llibre per poder llegir el que hi diu. A la pàgina següent ens trobem amb una plana que s’ha de girar,… i així tot el llibre.
Els dibuixos són senzills, a l’estil dels dels nens. No obstant això, les cares són molt expressives, i veiem com la d’en Roc del principi es va tornant més i més divertida a mesura que avança la història.
M’agradat llegir-lo i el recomanaria per als alumnes de P5.

Podeu consultar la fitxa del llibre AQUÍ