6 Juliol 2016 by jcentell

Una de cartaginesos: Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal

Del que em van explicar a l’escola sobre Anníbal Barca només recordo la aventura del viatge a lloms dels elefants creuant els Pirineus i el nom de les quatre guerres que va mantenir amb els romans (i que ens feien aprendre de memòria). Després he pogut llegir més sobre aquest cabdill cartaginès però tot centrat en les seves aventures bèl·liques.
Fa uns mesos em va cridar molt l’atenció el llibre de la Rocío Martínez Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal i el vaig llegir amb molt d’interès perquè aporta una visió del personatge, completament diferent al que coneixia. Un guerrer que escriu cartes a la noia que es va casar amb ell per conveniència i que, amb el temps, va esdevenir un amor veritable.
Al llibre destaca sobre manera la il·lustració que recrea la ceràmica ibera, seguint els estils de la zona d’Elx (àmfores, vasos, escultures) i voltants. Hi podem veure guerrers a peu, a cavall o ballant agafats de les mans. Podem observar les armes de la època així com alguns instruments musicals o estris del camp. Un treball molt minuciós que resulta un gran complement a l’hora d’explicar la història del nostre país.
Ah! Com m’hagués agradat tenir aquest llibre a l’escola…
A la tria d’abril el vaig recomanar i crec que hauria de formar part dels imprescindibles de la biblioteca escolar.

Transcric algunes frases de l’epíleg:
»Las cenefas que separan las escenas también van cargadas de significados, a veces descriptivo, como en la representación del oleaje, otras simbólico, como la sucesión de soles semicirculares que figuran el paso del tiempo, o la palmera, emblema de la ciudad de Cartago.
»En las firmes de los protagonistas elegí la estrella para Himilce, por ser la guía de Aníbal y Aspar (el seu fill) Y el rayo para Aníbal, pues se le conocía también por ese nombre (Barca en fenicio significaba »«rayo»)

Dades de l’album:
Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal
Rocío Martínez
Thule ediciones, 2016
24 pàgines.

Dins la mateixa col·lecció podeu trobar dos títols més:

El meravellós llibre de Calila i Dimna
Traduït de l’àrab al català per l’escriptori alfonsí (1251) d’Alfons X el Savi, el Calila i Dimna és un conjunt de rondalles que ofereixen ensenyaments morals útils per a la vida social i política dels prínceps.

El secreto de Tartesos
Un vell mariner grec, molt xerraire, explica que va posseir grans riqueses. Proclama que va ser el primer grec a descobrir Tartessos, el regne de l’or i la plata.

3 Juliol 2016 by jcentell

La increïble història de… l’àvia gàngster

A l’escola Montcau-La Mola de Matadepera creuen que la lectura compartida és un espai privilegiat per al desenvolupament de la intel·ligència emocional i ho potencien al llarg de tota l’escolaritat.
Diuen que:
La lectura compartida genera un vincle afectiu entre pares i fills, o bé entre avis i néts, molt poderós, que es basa en el plaer de compartir el procés de descobrir el que mostren els llibres.
A pares i avis els permet compartir vivències que els transporten a la seva pròpia infància, revivint emocions viscudes quan eren petits. Es crea una gran complicitat familiar a través de la lectura.

Alumna de l’escola Montcau – la Mola

Per aquest motiu proposen cada curs diferents clubs de lectura destinats a alumnes de tercer a sisè de primària i familiars (pares, avis, germans,…), que tenen l’objectiu d’afavorir aquest vincle i gaudir de la lectura compartida. Podeu veure el que fan entrant a l’enllaç:
http://montcaumediateca.blogspot.com.es/p/clubs-de-lectura.html

Especialment interessant és l’experiència amb el “Club de l’àvia gàngster“ que van portar a terme amb 32 nens i nenes de l’escola i els seus respectius avis i àvies.

En paraules de la Mariona Carreras i la Montse Núñez, companyes de l’escola Montcau-La Mola:

Es va escollir el llibre en l’idioma ( està editat en català, castellà i anglès ) i format (paper o digital) lliurement: “La increïble història de… l’àvia gàngster“ de David Walliams de l’editorial Montena, clau per aquesta experiència lectora que va resultar emocionalment enriquidora.

Paral·lelament a les activitats pròpies d’un club de lectura, es va crear un blog digital: http://montcauaviagangster.blogspot.com.es/

Alumna de l’escola Montcau – la Mola

Vam presentar el llibre als nens i vam penjar un cartell al blog on es buscava per l’escola a “avis gàngsters”. Era un reclam de forma divertida per incitar a la lectura compartida d’aquest llibre.
La lectura del llibre s’anava pautant per setmanes de forma que tots anàvem descobrint la història d’en Ben, protagonista del relat, al mateix ritme.
Això va permetre als alumnes sentir-nos un equip en la lectura, descobrir la història al mateix temps i posar en comú les nostres percepcions i sentiments en l’espai de club de lectura.
En aquest espai, i amb l’ajuda del suport del blog, vam poder conèixer la ciutat on s’ambienta el llibre, Londres, vam plantejar endevinalles, vam pintar quadres, vam posar música al llibre, vam fer un booktrailer, vam comentar emocions,… i vam poder ensenyar dibuixos que els avis es van fer arribar.

A la cloenda del club de lectura es va convidar als avis i àvies gàngsters perquè vinguessin personalment a l’escola i expliquessin com havia estat aquesta experiència.
que llegir va molt més enllà de descodificar lletres i ser un procés únicament individual.

Tota la informació la podeu trobar a l’article que presenten a la revista GUIX (AULA en castellà) al número de juliol i agost de 2106.

Trobada amb els familiars lectors

30 Juny 2016 by jcentell

Alberto Ayerbe, l’il·lustrador del mes (juny 2016)

L’Alberto G. Ayerbe és un dels il·lustradors que dibuixa i fa tot el procés amb l’ordinador perquè hi troba possibilitats que amb el llapis o el pinzell no pot fer. Usa especialment el Photoshop sobre tableta WACOM de 21 polsades.
No té un estil definit perquè s’adapta a les demandes. De vegades fa llibres per a infants però si li surt una feina de dissenyar un aparell electrònic o fer un cartell, s’adapta perfectament.
Es va diplomar en Dibuix animat i Story board i això es nota en algunes de les seves il·lustracions molt dinàmiques i amb molt de moviment.
Ara acaba de presentar-se el seu darrer treball que ha fet amb cruïlla /SM per al projecte Rialles i la veritat és que m’ha agradat molt potser perquè s’acosta més al que els infants de cicle infantil comprenen.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat l’Alberto són:

Dràcula
Bram Stoker va aconseguir una original recreació del mite del vampir en Dràcula, perquè tot i que va inspirar-se en el folklore i altres obres literàries, va dotar el seu personatge d’una atracció irresistible, i combinà així la por de la mort amb l’afany de la immortalitat i el desig amorós.

Frankenstein
Una nit de tempesta, en l’estiu de 1816, en què la Mary Shelley es trobava amb la seva parella, el poeta Perce Shelley, Lord Byron i dos amics més d’aquest, van decidir escriure cadascun una història de terror. La de la Mary va acabar convertint-se en la seva novel·la més famosa: “Frankenstein”, amb la qual va obtenir un gran èxit.

Ullal blanc
Jack London va ser mariner, cercador d’or, corresponsal de guerra… Va començar a escriure perquè va considerar que podria treure-li de la pobresa i en pocs anys va aconseguir convertir-se en un autor molt conegut. Ullal Blanc és la història d’un gos llop nascut lliure en les planes d’Alaska i la seva trobada amb l’home blanc.

Les mines del rei Salomó
L’escriptor anglès Henry Rider Haggard va tenir l’encert d’aprofitar els seus viatges i estada al sud d’Àfrica per escriure relats sobre els costums i la cultura africanes, que atreien per la seva exotisme. A “Les mines del rei Salomó” queda patent la seva simpatia pels nadius i certa visió crítica de la societat “blanca”, tan obsessionada i corrompuda pels diners.

Tu tries la teva aventura
Aquesta col·lecció per a lectors de 7 a 12 anys d’edat pertany al gènere dels llibre-jocs. En aquestes narracions cal triar el rumb que prendrà la història.
Per exemple, Laberint de jocs
Estàs atrapat dins de l’ordinador! Sense saber ni com ni per què, una nit de tempesta et veus arrossegat a l’interior d’un videojoc. Només superant reptes com escapar d’un comecocos gegant, pilotar una nau espacial o evitar atacs de mags i ninjes, podràs sortir d’aquest laberint de mons virtuals i tornar a casa. Però, ¿tornaràs sol? Afronta una batalla espacial contra la nau nodrissa a la pàgina 8 o evita-intentant arribar a un planeta blau a la pàgina 17. Defensa el temple sagrat d’un espectre a la pàgina 84 o busca abans al maligne Senyor del Bosc a la pàgina 52., aconsegueix un estel donant un bon salt sobre un riu de lava a la pàgina 94 o utilitzant una petxina de tortuga a la pàgina 120.

Si aneu al seu web podeu conèixer què fa com dibuixa:
http://ayerbeilustracion.blogspot.com.es/

També trobareu més il·lustracions al seu port-foli:
http://www.domestika.org/es/ayerbe/portfolio

És d’on he extret les següents imatges.

28 Juny 2016 by jcentell

Festival de llegendes de Catalunya

Les llegendes es diferencien de les rondalles i altres contes en que solen estar situades en un lloc determinat o en una època concreta. Per exemple, la llegenda del Drac de Banyoles, a la capital del Pla de l’Estany, la de Sant Jordi al Montbanc, la del Pont del diable a Martorell, etc.
Una de les més conegudes i que agraden molt d’explicar a les sessions de contes per la seva senzillesa i l’ensenyament que l’acompanya és la de La senyora de Tous.

N’hi ha diferents versions i potser la més coneguda és la que va recollir Joan Amades a la seva Rondallística. A mi m’agrada com ho explica l’Elisa Vidal al llibre “Tous memòria viva. Relats i llegendes” editat per Claret:

Diu la llegenda que hi havia al castell de Tous una senyora capriciosa i llaminera, molt difícil d’acontentar; de tant acostumada que estava al luxe i a la bona vida, qualsevol refinament li semblava poc. La bona taula era la seva perdició. Només volia exquisitats.
Hi va haver un cuiner que li durà una mica més que els altres: li havia fet descobrir que els cervellets de canari eren boníssims. Un altre cuiner, li serví un deliciós suquet d’ossos, molt ben amanits. Quan li preguntà què era el que li donava aquell gust tan bo, el cuiner respongué:
– És el moll de l’os de bé negre, només de bè negre.
Des d’aquell dia sols volia aquell menjar, i cap altre la satisfeia. Primer s’acabaren els bèns negres dels seus ramats, després els bèns negres de les seves contrades.
Tan difícil es feia de trobar-los, que la senyora del castell va acabar tots els seus recursos, va haver de vendre moltes possessions i empenyorar-se per tots costats. Aviat es va arruïnar. I els seus creditors es quedaren amb les poques propietats que li pertanyien.
En tal situació i desposseïda de tot, es veié obligada a demanar caritat anant de casa en casa per poder malviure. Voltant per les masies que un dia foren seves, es diu que en una d’elles la mestressa li dona un crostó de pa i unes nous.
Era tanta la gana que duia endarrerida, que mentre menjava aquell pa amb nous les llàgrimes li vingueren als ulls. Quan li preguntaren que li passava, ella digué, planyent-se del seu infortuni: “Si hagués sabut que era tan bo el pa amb nous, encara avui seria la senyora de Tous”.

Al poble de Sant Martí de Tous se l’ha fan seva i n’estan orgullosos. Tan és així que des del 2010 organitzen un FESTIVAL DE LLEGENDES DE CATALUNYA. Sempre és el primer cap de setmana de juliol (enguany el 2 i 3 de juliol) i el seu objectiu és recuperar, potenciar i donar a conèixer històries i llegendes populars que coexisteixen arreu dels Països Catalans.

El proper cap de semana podeu anar a aquests bonic poble i escoltar en qualsevol dels molts racons algunes de les llegendes més nostrades… també podeu participar, naturalment.

El cartell de l’edició d’enguany AQUÍ
La programació completa de totes les activitats la podeu trobar al web:

http://www.festivaldellegendesdecatalunya.cat

26 Juny 2016 by jcentell

Exposició “Tintín al Tibet”

Al Museu d’Història de Catalunya, del 15 de juny fins al 2 d’octubre, es pot visitar gratuïtament l’exposició que combina imatges de les expedicions alpines a l’Annapurna amb les aventures de Tintín al Tibet.

Segons s’explica a l’exposició “Tintín al Tibet és el treball més personal d’Hergé. En aquell moment, l’autor patia una forta crisi espiritual i la seva creació va constituir una veritable teràpia introspectiva. Hergé ens mostra la part més humana i trascendent de Tintín alhora que dóna via lliure a la seva fascinació per Orient. Des de la seva publicació en el 1958, es calcula que s’han venut més de 250 milions d’àlbums arreu del món, en mes de cent idiomes. El 1965, apareix l’edició catalana, traduïda per Joaquim Ventalló. La publicació del llibre coincideix amb la fugida del Dalai-lama cap a l’Índia, fugint de la repressió xinesa. Una qüestió que, més de mig segle després, continua d’actualitat.”

És una bona ocasió per conèixer com ha patit el poble tibetà i, de passada, gaudir del traç net dels còmics d’Hergé.
L’exposició és gratuïta i val la pena atansar-s’hi aquests dies d’estiu amb els infants del Casal d’estiu o, senzillament, mentre vagaregem per la ciutat. L’horari és de dimarts a dissabtes, de 10 a 19 h i els diumenges i festius (excepte 15 d’agost) de 10 a 14.30 h. Els dilluns i el 15 d’agost, el museu està tancat.
Si voleu saber-ne més, teniu tota la informació AQUÍ

21 Juny 2016 by jcentell

Màquines, artilugis, enginys i altres andròmines

imatge de Gilbert Legrand

Gianni Rodari deia que “el món de les joguines no té límits. Es reflecteix i interfereix amb el món adult, en la seva realitat canviant. Hi figuren fins i tot els tancs, per desgràcia… Hauríem de relacionar íntimament els tres substantius imaginació-joc-llibre per tal d’aconseguir que la literatura no caigui sobre els nens com un pes extern, o una tasca avorrida, sinó que surti d’ells, visqui amb ells, per ajudar-los a créixer.”
I també deia que els infants, durant el seu creixement, travessen una fase en què els objectes els hi serveixen sobretot com a símbols i que, fins i tot, els llibres s’haurien de considerar joguines, com la pilota o la nina, però fets de paraules i d’imatges.

El cert és que el llibres que inviten a jugar, a imaginar, a crear, tenen molta acceptació entre els alumnes, perquè els objectes estranys, els artefactes, sempre ens han acompanyat a la nostra vida diària (des del telèfon mòbil fins a les tisores o l’ascensor) i els trobem a la mitologia grega (les ales d’Ícar, el cavall de Troia), al cinema (els gadgets de l’agent 007), als tebeos (els invents dels professor Franz de Copenhaguen) però, sobretot, a la literatura.

Imatge de Christian Voltz

La literatura infantil i juvenil no és aliena a aquesta necessitat d’inventar nous món, noves formes de vida, nous objectes. Així trobem llibres on els objectes inanimats prenen vida (Era fosc i sospitosament tranquil), altres on apareixen enginyis que funcionen (L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo), altres amb objectes imaginaris a partir d’elements de la natura (el taller de les papallones), artefactes fets amb objectes quotidians (Lindbergh: l’agosarada història d’un ratolí volador), etc.

Són llibres que es presten a imaginar però també a crear a partir de les propostes que, fàcilment, podem deduir. Són llibres que lliguen directament la ciència amb el medi, la plàstica, la imaginació, i conviden al treball cooperatiu. Aprofitem-los!

Durant el curs que ara acabem, el grup de treball Passió per la lectura hem elaborat un material al voltant d’alguns llibres que podeu consultar si entreu a la pestanya Propostes didàctiques que trobareu a la barra superior. El material complet estarà a partir del mes de juliol a la vostra disposició a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els libres dels quals hem elaborat una proposta són:

Objectes imaginaris a partir d’elements de la natura
El taller de las mariposas
Mondo babosa
El país de jamás lo creerás
Artefactes fets amb objectes quotidians inanimats
Ens enlairem
El abuelo de Zulaimar
El pequeño inventor
Lindbergh: L’agosarada història d’un ratolí volador
Metamorfosis d’objectes inanimats que prenen vida
¿Todavía nada?
El gran Bazar
La princesa de Trujillo
El árbol tan poco árbol
Era fosc i sospitosament tranquil
El gran show de las pequeñas cosas
Enginys que funcionen
Pinzón y los inventos
L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo
La invenció de l’Hugo Cabret
Màquines
Trastario
Personatges
50 oficis esbojarrats

Imatge de Hanoch Piven

17 Juny 2016 by jcentell

Llibres per somiar a l’Ofici d’educar (Catalunya ràdio)

Els dimarts a partir de les 19h. es pot escoltar, per internet, el programa l’Ofici d’educar. També els festius intersetmanals per Catalunya Ràdio (a les 12 del migdia).
“L’ofici d’educar” és un programa en la línia de “L’ofici de viure”, però centrat en l’educació: créixer educant, reflexions pràctiques per a pares/mares i educadors.

Elisabet Pedrosa

A la presentació podem llegir:
Va dir Nelson Mandela que l’educació és l’arma més poderosa que tenim per canviar el món; i aquest és el punt de partida de “L’ofici d’educar”. Podem contribuir a fer nens/nenes i joves del futur més feliços, i un món millor, gràcies a un educació més conscient i holística, que tingui en compte la persona en el seu conjunt: ment, emocions i esperit.
L’ànima del programa és l’Elisabet Pedrosa, periodista i escriptora que fa les funcions de guionista, productora, presentadora i realitzadora, amb el suport tècnic de l’Edu Arnas.
Cada programa tracta d’un tema concret amb especialistes convidats. Així, per exemple, a l’últim (interessantíssim i amè) titulat Pares compromesos i mares desacomplexades? Nous pares i mares hi havia com a convidats en Miquel Àngel Alabart, l’Anna Ramis i la Mònica Nadal.

Rafael Bisquerra

La Gemma Baulies i la Pilar Arlándiz amb l’Elisabet

Normalment, els programes s’inicien amb una reflexió de Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica a la Universitat de Barcelona (UB) i expert en educació emocional.

També hi ha una secció anomenada Escola d’Emocions, amb la pediatra Gemma Baulies i la psicòloga Pilar Arlándiz, que en cada programa ens expliquen com gestionar una emoció des de la perspectiva dels nens i també dels adults, amb el benentès que l’educació dura tota la vida.

Al final sempre hi ha una intervenció d’en Daniel Gabarró, psicopedagog, mestre d’escola i autor entre d’altres del llibre “La solució inesperada del fracàs escolar”.

En Daniel Gabarró

A partir d’aquesta setmana, hem iniciat una nova secció. L’hem intitulat Llibres per somiar i a cada programa presentarem un llibre de literatura infantil o juvenil que sigui reeixit i que aporti algun aspecte nou, educatiu o de lleure, tant pel que explica com per les il·lustracions o la manera com està escrit.
No cal ni dir-ho que estic molt content de poder col·laborar, però sobretot perquè s’obre un espai a la difusió i coneixement de la literatura infantil i juvenil com a element actiu que pot ajudar a créixer els nostres infants i joves.

Si voleu sentir el programa podeu fer-ho clicant a http://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/fitxa-programa/1647/
I si el voleu seguir per Catalunya ràdio, aquí teniu els dials:
http://www.ccma.cat/atencio/com-veure-i-escoltar/fm/

16 Juny 2016 by jcentell

Bloomsday

Què és el Bloomsday?
El Bloomsday és una celebració que es duu a terme avui, 16 de juny, tant a Dublín com a tot el món. Se celebra en record del dijous 16 juny de 1904, que és el dia representat en la novel·la Ulisses de James Joyce i porta el nom de Leopold Bloom, el personatge central de la novel·la. Els qui l’hem començat a llegir un munt de vegades i no l’hem acabada mai, sí que sabem que la novel·la segueix la vida i el pensament d’en Bloom i la resta de personatges i de tot el que passa des de les 08:00 del dia 16 de juny fins a les primeres hores del matí següent.

Les celebracions sovint inclouen vestir-se com els personatges del llibre, amb roba de l’època. Un dels elements de disfresses característics del Bloomsday és el barret de palla. Durant tot el dia d’avui, a Dublin, es fan lectures de l’Ulisses, performances i es visiten els llocs i els establiments als que es fa referència en el llibre. De tots els actes, l’esmorzar Bloomsday és l’activitat més comuna i consisteix en menjar el mateix esmorzar que Leopold Bloom consumeix a la novel·la: Fetge i els ronyons.
Avui torna a ser un bon dia per fullejar l’Ulisses i recordar l’inici espectacular amb la mítica frase Introibo ad altare Dei.
Feliç dia!
Podeu consultar el programa del festival d’enguany a
http://bloomsdayfestival.ie/about-bloomsday/

14 Juny 2016 by jcentell

La lectura entre els infants i joves a Catalunya 2014-2015

El quart volum de l’Anuari de l’ Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, continua editant els informes en lliuraments periòdics. Avui ja es pot consultar el capítol titulat “LA LECTURA ENTRE ELS INFANTS I JOVES A CATALUNYA (2014-2015)” que he tingut el goig de redactar.
Els objectius dels Anuaris són recollir l’estat de la qüestió sobre biblioteques i lectura i el balanç d’actuacions dutes a terme a Catalunya durant el bienni anterior, en aquest cas els anys 2014 i 2015, en els diversos àmbits de l’Observatori.
En aquesta ocasió, entre d’altres coses, començo explicant que:
El món s’està fent petit gràcies a l’ús generalitzat de les xarxes socials. La lectura i l’accés a informacions relacionades possibilita l’intercanvi de continguts i de noves idees. Per als mediadors, el Twitter, el Facebook o els nombrosos webs que estan informant del que passa arreu, resulten eines imprescindibles si es vol estar al dia. En aquest sentit trobem, per exemple, el canvi que s’ha produït a Faristol, la revista del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, que ja es pot consultar en línia: es pot accedir a tots els articles, recomanacions, entrevistes, crítiques de llibres, etc. Faristol ens marca el camí per on esdevindran les informacions en un futur proper.
Respecte a l’edició anterior de l’Anuari no podem apuntar a una millora de la situació general del país perquè encara estem immersos en una recessió econòmica de la qual sembla que costarà sortir. Malgrat tot, les activitats al voltant de la promoció de la lectura han continuat sumant esforços des de tots els àmbits socials (escoles, biblioteques, centres de recursos pedagògics, editorials, etc.)…”

Podeu consultar l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 al següent enllaç:
http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori

Hi ha també un perfil Facebook, que ens permet difondre i generar viralitat de forma setmanal amb cada article que es vagi publicant. Ho podeu comprovar si aneu a: https://www.facebook.com/Obs.BLL

Vull agrair a la Maite Comalat i al Lluís Agustí per haver pensat en mi per a la redacció d’aquest capítol.
Si us interessa consultar el capítol sobre la lectura entre els infants i joves podeu clicar AQUÍ

Library

13 Juny 2016 by jcentell

Projecte RIALLES

Fa un any i mig vam començar a treballar en el nou projecte “Rialles” de l’editorial Cruïlla, adreçat als alumnes de cicle infantil. Han estat uns mesos intensos i plens de bons moments. Avui, satisfets, però també amb una mica de pena, hem tancat la barraca.
N’estic content del resultat i d’haver pogut compartir estones de treball amb l’Andrea Pozo, la Màriam Ben-Arab, la Núria Hervada i la Mireia Pedrol però també per les atencions rebudes de tota la gent de Cruïlla, especialment d’en Lluís, la Carme, la Margarida, la Carol, la Paca, la Maria Antònia i l’Enric… i segur que m’oblido d’algú.

Ara els contes i les propostes didàctiques queden en mans de les mestres que les vulguin aprofitar. Tant de bo els sigui útil!
Podeu consultar una part del projecte entrant al web
http://www.rialles.cruilla.cat/