¿Mau iz io? és el títol d’aquest genial àlbum il·lustrat per Carson Ellis, una artista que viu a Portand, Oregon.
«¿Mau iz io?» ve a dir quelcom que podríem traduir com «Què és això?». La frase la diu un insecte molt ben vestit i pentinat mentre assenyala una planta que brota del terra. Un altre insecte li contesta «Yuyo yaneta, muña-muña» que podem traduir com a «crec que és una planta». Bé, això és que intueixo perquè potser el significat és un altre i aquí rau la diversió del conte: El mestre o l’alumne va llegint les paraules impossibles i ha d’anar interpretant-les.
M’ha recordat molt a una activitat que fem a l’escola i que anomenem «la carta polonesa» en que es presenta als infants un text escrit en polonès i han d’anar deduint el que hi diu a partir dels indicis (números, paraules repetides, etc). també m’ha recordat al meravellós «Sr. Minino» de David Wiesner on uns extraterrestres aterren en una cosa i podem anar seguint el que hi diuen en el seu estrany idioma.
En aquest cas, com que els dibuixos ens van explicant la història i algunes paraules es van repetint, resulta relativament fàcil entendre el seu significat.
El conte comença amb unes pàgines on l’autora ha situat a baix de tot uns petits insectes que veuen com creix un petit brot verd. Durant succesius dies i nits, apareixen insectes diversos: una eruga que formarà un capoll, un cargol que surt del seu cau per facilitar als altres insectes una escala («bacano»?) per enfilar-se dalt de la planta, un grill que toca el violí a la llum de la lluna, una aranya amenaçadora que sembla decidida a teixir una xarxa al voltant de la planta, etc.
Un àlbum molt divertit que val la pena conèixer.
Aquest llibre ha estat mereixedor d’un dels Premis Caldecott l’any 2016.
Recomanable per a l’alumnat de cicle inicial (5-7 anys) amb el que podem fer l’activitat d’escriure el text i al costat el que creiem que pot significar en realitat.
Les imatges que acompanyen aquesta entrada estan extretes del web de l’editorial Bárbara Fiore.
Canta Ismael Serrano «El mar se inquieta, es tempestad, lamento. ¿Quién pudo lanzar mil ángeles desde el cielo?» una balada trista dedicada A las madres de mayo. Es una manera poètica de denunciar el que va passar entre els anys 76 i 83 del segle passat i que ens serveix per saber de les misèries humanes. La literatura també ho explica: El mar i la serp, una novel·la adreçada als nois i noies d’Educació Secundària ens endinsa en el període fosc de la dictadura argentina. Es va publicar per primera vegada l’any 2005 a Buenos Aires i ara la podem llegir en català gràcies al segell Nandibú de l’editorial Pagès.
L’autora, Paula Bombara, narra en primera persona com una nena que va de camí a l’adolescència explica la desaparició del seu pare, el segrest i tortura de la seva mare i el silenci que s’imposa en tothom qui l’envolta. A mesura que anem avançant en la lectura anem descobrint la veritat de la tragèdia que van viure moltes famílies argentines.
En paraules de l’Alba Besora, editora de Nandibú que va creure en la novel·la conscient de la duresa i el compromís del relat:
«De seguida que el lector hi entra, s’adona del pes d’allò que hi és escrit. Es tracta d’una novel·la juvenil, però és també una obra per a persones adultes. L’autora li dona un caient d’aparent simplicitat, d’immediatesa, pròpia de la redacció d’una adolescent. Tanmateix, la maduració prèvia a l’escriptura és molta i es fa evident en haver acabat la lectura. El mar i la serp és, doncs, una novel·la breu molt assaonada literàriament, molt plena quant a sentiments i valors que hi estan associats, molt madura pel que fa a la narració d’una tragèdia personal i col·lectiva que, a parts iguals, fa por d’haver sofert i vergonya d’haver-la hagut de viure en silenci.»
S’ha de remarcar la traducció al català que ha fet la Bel Olid i també l’Estudi preliminar amb propostes de treball i de comentaris de text a cura d’en Francesc Pané, catedràtic d’institut de llengua i literatura catalanes i que podeu descarregar clicant AQUÍ
Les propostes permeten l’aprofundiment en el contingut, la interacció entre autora, professorat i alumnat lector i, finalment, la introducció al debat literari i al d’idees i valors. Es una bona lectura per fer a classe i posar l’accent en la condició humana.
Lectura recomanable a partir dels 14-15 anys.
Un tastet de les primeres línies:
La mare s’ha emprenyat.
No he plorat. He dit que marxava. He cridat.
Em mira i em diu, ah, sí?
Dic, me’n vaig a casa la iaia. D’acord, espera’t que et faci la maleta.
L’ós i el conte del gat en una bossa. La mare em dóna la bossa.
Però ara no vull marxar.
La mare obre la porta. Diu, au, adéu. Està enfadada. No ploro.
No parlo.
Me’n vaig a casa la iaia. La mare tanca la porta.
He de caminar molt fins al carrer. Per un camí amb parets i sense sostre. Em canso de caminar. Surto a la vorera. M’assec aquí.
Ara no vull marxar.
Passa un gos.
Un senyor.
Una mare amb un bebè.
Un cotxe blau.
Un altre senyor.
Ve el pare!
Corro. El pare m’agafa a coll. Diu, què fas a la vorera?
He marxat. La mare s’ha emprenyat i m’ha donat aquesta bossa amb l’ós i el conte del gat.
Dic, he marxat. La mare s’ha emprenyat.
Diu que no he de marxar, que he d’anar a fer les paus amb la mare.
Diu, què has fet?
Res. Res, dic.
El pare em porta a collibè pel camí amb parets i sense sostre.
Obre la porta.
El pare diu, saps qui m’he trobat a la vorera?
La mare diu, una nena rodamón?
Ploro. No sé què és rodamón.
La mare i el pare m’abracen fort. Em fan mal.
Ara la mare m’agafa a coll. Diu, endrecem-ho plegades.
Faig que sí amb el cap.
Obro els ulls. Fa sol.
Crido, maaaaare!
Ve la mare. Diu, bon dia.
La mare em prepara la llet. El pare no hi és.
Dic, on és el pare? Ha marxat a treballar, diu la mare.
Miro la porta. La bici no hi és.
Dic, ha marxat amb bici? La mare mou el cap. Això és que sí.
DADES:
El mar i la serp
AutorA: Bombara, Paula
ISBN: 978-84-9975-807-7
112 pàgines
Tapa rústica
140 x 200 mm
Col·lecció: Nandibú – Nandibú Horitzons Nº 01
Data de publicació: Novembre 2016
Amb motiu de la celebració dels 40 anys de la revista GUIX, el número de gener va ser substituït per la publicació d’un llibre commemoratiu que recull alguns dels bons articles que durant aquest anys han aparegut a la revista. És per aquest motiu que l’habitual revista s’ha endarrerit un mes i, per tant, la secció «viure la lectura» que comentem en aquest blog.
Al número que arriba aquest febrer, la Montse Marcet, llibretera de Rubí, ens explica com les llibreries són una baula necessària per encomanar el desig de llegir. El seu article es titula Il·lustrem-nos i, entre d’altres pensaments, ens explica que: La principal intenció dels llibreters i llibreteres que avui dia treballem envoltats de llibres és la d’encomanar el gust per la lectura. Compartir els llibres i àlbums il·lustrats que ens agraden, els que trobem innovadors, originals, sorprenents, d’editorials petites i valentes o grans i consolidades, però sobretot, que ens transmeten emocions. Ens agrada recomanar a amics i clients aquells llibres que s’adaptin als seus gustos o a la necessitat del moment, que tant pot ser educativa com emocional o simplement contemplativa, perquè entenem els llibres infantils i àlbums il·lustrats com a obres literàries i artístiques. Les llibreteres, perquè es curiós que majoritàriament és un món femení (amb alguna excepció), volem ser sobretot, dinamitzadores culturals i el nostre afany va molt més enllà d’aconseguir vendre un llibre i el que es troba com a denominador comú de les companyes que conec que aposten per aquesta línia, és sobretot la il·lusió i la passió per compartir i donar a conèixer aquells llibres que creiem que no és possible que passin desapercebuts, que, com diu Agustín Fernández Paz en el seu llibre Lo único que queda es el amor:
“ Volvía encontrarme con uno de esos libros que me alborotan el corazón y me devuelven la alegría de vivir. Al acabarlo me asaltó otra vez el deseo que siempre siento en esos casos: telefonear a los amigos, salir a gritar en medio de la calle, proclamarlo a todo el mundo. Decirle a la gente que no puede seguir viviendo sin leer un libro así, hay demasiada belleza en él para ignorarlo”.
I per això organitzen presentacions, xerrades, contacontes, exposicions, tallers i tot el que els passa pel cap. Emprant les paraules de la Montse: Els llibreters som un esglaó més en la cadena del llibre. Des dels autors als lectors hi ha tot un munt de gent que treballa per fer arribar el llibre al seu destinatari final, el lector. Il·lustradors, editors, promotors comercials, agents literaris, traductors, correctors, maquetadors, impressors, distribuïdors, bibliotecaris, alguns mestres, i amants dels llibres en general juguen un paper fonamental en aquesta tasca. Però una de les funcions més importants que fem a les llibreries, és seleccionar i oferir productes que siguin realment de qualitat. El mercat editorial és molt abundant, però no tot el que arriba a les llibreries té els requisits que es mereix un públic lector inundat i sobresaturat de novetats.
A la segona part de l’article ens presenta una pràctica que amb la col·laboració d’alguns il·lustradors que com Dani Cruz, Noemí Villamuza, Leonardo Rodriguez o Zuzanna Celej, entre d’altres, organitza a Rubí dins del seu projecte d’animació Lectors al tren!
L’article complet el podeu llegir al número de febrer de GUIX (en català) i AULA (en castellà).
les fotografies que acompanyen aquesta entrada són gentilesa de la Montse Marcet.
Ahir vaig tenir el plaer de compartir una estona amb l’equip del programa Estat de Gràcia de Catalunya ràdio, parlant de literatura infantil, dins l’espai Classe dels dofins. Em van tractar molt bé i només puc agrair-los tots els detalls que em van dispensar, cançó de l’Ismael Serrano inclosa.
Amb l’Elisabet Pedrosa i en Roger de Gràcia
Un dels llibres que vaig recomanar va ser Emigrantes perquè el tema que planteja és tan actual que a l’escola o a l’Institut s’hauria de poder llegir i comentar relacionant-lo amb el que ens està passant a Europa i a Amèrica del Nord. Emigrantes és una novel·la gràfica silenciosa, així la defineix el seu autor, l’australià Shaun Tan. Està basada en fets reals: el viatge que moltes persones fan arreu del món i/o han fet durant la història de la humanitat.
El llibre és preciós, per mirar una i una altra vegada i trobar detalls admirables començant per la portada que representa un àlbum de fotografies antic i vell, gastat pel pas del temps. A la imatge, en color sèpia, un home amb una maleta que observa una criatura estranya, una mena de gos que ens anticipa que el hi ha a l’interior conté tocs surrealistes i de ciència ficció. L’autor ens situa en el mateix pla de l’emigrant que no entén res del que veu en el seu nou país d’acollida, ni què diuen els rètols, ni els costums alimentaris, ni res de res.
La força de les imatges és tan potent que no calen paraules. Shaun Tan ho explica així: “Una de les raons fonamentals per les quals vaig decidir prescindir del text va ser destacar aquest principi: el protagonista no pot llegir ni comprendre res, així que el lector tampoc hauria de poder. A més, hi ha una lògica interna en què tots els detalls que poden apreciar-se a mesura que la història progressa (com funcionen les coses, etc.) i l’absència de narrativa escrita semblen convidar a una lectura visual més propera i molt més pausada. “
En el llibre trobem imatges reconeixibles com la del vaixell que és un homenatge a un quadre prou conegut de Tom Roberts.
També està ple de simbolismes, com les ombres de les cues de drac que representen la guerra, o els gegants amb un sol ull que xuclen persones en referència als totalitarismes, etc. Són metàfores dels motius que porten a la emigració (gana, guerra, crisi,…)
Dins de la història principal de l’emigrant trobem uns altres relats de persones amb les que es creua i fa amistat i li expliquen els motius que els han portar a fugir.
El llibre està ple de recursos narratius i expressius molt ben trobats i on es combinen pàgines amb detalls amb altres que emplenen tot l’espai.
Crec que és un bon moment per fer una lectura col·lectiva amb els alumnes i obrir un debat sobre què està passant al món i com hem d’actuar.
Dades
Emigrantes (Edició X aniversari)
Shaun Tan
Barbara Fiore Editora, 2014.
Rústica, color, 132 pgs. 20€.
S’acaba de publicar el llistat dels 20 títols guanyadors del Premi Fundació Cuatrogatos 2017 que inclou llibres d’imatges, llibres-àlbum, poemaris, contes i novel·les destinats des de nadons fins als joves.
Les obres premiades formen part dels catàlegs de segells editorials amb seu a Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Espanya i Mèxic. Aquest premi es basa en els llibres que les editorials els fan arribar i, per tant, no abasta tot el catàleg. No és l’únic premi de prestigi que ho fa. Els White Ravens, per exemple, també tenen aquesta forma d’actuar i, per tant, hem d’entendre que hi ha llibres que podrien estar al llistat però com que no els han arribat ni els contemplen. Coses que passen.
Segons podem llegir a les bases del Premi, els integrants del jurat són un equip de professionals de formació multidisciplinària: filologia, educació, periodisme, sociologia, biblioteconomia, teatre, arts plàstiques, etc. que busquen qualitat, propostes intel·ligents, que diverteixin, que commoguin, que inquietin, que facin pensar: destaquen llibres que els agradaria que moltes altres persones poguessin conèixer i llegir.
La seu de Cuatrogatos és a Miami i només contemplen l’oferta editorial en castellà. Si voleu saber quins han estat els 20 llibres premiats i els seleccionats, ho podeu fer clicantAQUÍ
El Centre d’Estudis de l’Hospitalet (cel’h) acaba de publicar un recull que mostra com la primera persona del plural del verb educar es concreta quan una ciutat es compromet amb la primera infància.
La implicació de la «tribu» es percep des de la primera línia. Els coordinadors de l’obra, l’Enric Roldán i en Pep Vallecillos, com a bons coneixedors del que es cou a l’Hospitalet, han sabut connectar amb un bon grapat de persones que han aportat reflexions i experiències diverses relacionades amb l’etapa 0-6, començant per una magnífica introducció d’en Francesco Tonucci que fa de molt bon llegir.
El llibre —molt recomanable— està estructurat en tres parts ben diferenciades:
• La primera presenta el mapa de recursos (escoles bressol, espais familiars, serveis socials, ludoteques, etc.)
• La segona mostra onze bones pràctiques educatives que es fan a diversos centres. Només és la punta de l’iceberg perquè ja intuïm que al darrera hi ha molt bona feina d’una ciutat educadora que compta amb bons professionals.
• La tercera conté trenta aportacions, opinions personals que recullen l’ampli ventall de mirades enfocades cap al veritable protagonista, l’infant que creix, que viu i que espera el millor de nosaltres. En paraules dels coordinadors: «Les criatures no ens perdonarien que no fos així».
M’agrada (molt) que dins d’aquests 256 pàgines, hi hagi referències a la biblioteca i la lectura. Per exemple, al projecte de l’Escola Bressol Municipal La Casa Dels Contes on expliquen les visites periòdiques a la biblioteca de la Plaça Europa, el servei de préstec i altres tallers o activitats extraescolars.
He tingut el goig, com a mestre de l’Hospitalet, de participar aportant algunes reflexions sobre la relació dels contes amb l’afectivitat. Al capitolet que m’han deixat escriure parlo de la màgia que es produeix quan el mestre o la mestra d’infantil comença a narrar, de viva veu, com si sonés la flauta màgica del flautista d’Hamelin; explico com de cop i volta es fa el silenci i els infants obren els ulls, estan molt atents i es deixen portar a un sense-temps meravellós on reben models i pautes que els ajuden a imaginar —que és diferent de fantasiejar— es vacunen contra els perills —creen defenses per si mai es troben en una situació similar a la del protagonista—, coneixen el món, desenvolupen la creativitat, es diverteixen, es reconeixen a ell mateixos en alguns dels personatges, en les seves peripècies i en la solució de les seves dificultats, viuen tota mena de sentiments, aprenen a resoldre els conflictes que sorgeixen diàriament, entenen que vol dir compartir, respectar i ser respectats, etc.
M’ha agradat recordar com els contes narrats pel mestre o la mestra envien als infants missatges a la seva dimensió cognitiva (de coneixement) i també a l’emotiva. La paraula sentida els porta a viure l’aventura —que és una mirada exterior— i a trobar imatges on emmirallar-se —no per ser com els herois sinó per ser ells mateixos millors— i també els porta una mirada interior que té a veure amb el fet d’estar a prop de l’adult. El conte va lligar a l’afecte.
Com que la tirada del llibre és curta, potser una bona idea seria que es pogués aconseguir en format pdf. Els hi ho proposaré.
Que l’escola de Roda de Ter porti el nom de l’Emili Teixidor és lloable perquè l’Emili va fer molt per la literatura infantil i juvenil —també per la d‘adults—, però es pot entendre perquè allà és on va néixer. Però que una escola de Sant Boi de Llobregat hagi decidit posar-li el seu nom a l’espai biblioteca que inauguraran la propera setmana encara és més d’agrair perquè demostra que les seves obres, especialment la sèrie de la Formiga Piga, han deixat petjada en l’imaginari col·lectiu dels infants.
L’escola Antoni Gaudí ja va fer un superprojecte sobre aquest autor l’any 2012-2013 que va ser mereixedor del reconeixement als Premi Baldiri. L’experiència recollia la relació dels infants amb l’obra de l’escriptor i com la visita de l’autor va arribar a ser motivadora de lectures diverses.
Estic content i agrait a l’equip de mestres de l’escola per haver-me convidat al bateig de la biblioteca el dia 1 de febrer.
Pel qui vulgueu saber més d’en Teixidor us recomano l’assaig «La lectura i la vida» que comença amb aquestes paraules.
“¿Us imagineu una vida sense llibres? Ara mateix, si desapareguessin tots els llibres de la Terra, seria com si el món hagués perdut la memòria. ¿Us imagineu a vosaltres sense memòria, sense records, sense passat, sense coneixements…amb el cervell en blanc, ben buit? No sabríeu ni qui sou, ni d’on veniu, ni res de res. Els llibres són la memòria del món, i gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí, amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els transplantaments de cor… Però gràcies als llibres som molt més que la nostra memòria. Gràcies als llibres podem parlar amb els morts, perquè els escriptors i els savis que van escriure llibres anys enrere, segles enrere, quan encara no s’havia inventat el paper i els escribes escrivien en rajoles de fang tou, i després en pells preparades de xai i fulles de plantes, els papirs, van gravar la seva veu en aquests materials, i més endavant els copistes ho van copiar en llibres de paper, i ara, avui dia, podem anar a les biblioteques i llegir el que ens van deixar escrit, el que ens van dir; la seva veu s’ha transformat en paraules escrites que els temps no esborra i encara podem parlar amb ells….”
Aquest assaig conté pensaments sobre animació a la lectura, sobre literatura infantil i juvenil, sobre la vida, sobre l’escola, sobre les biblioteques i sobre com la lectura ens fa millors persones. Imprescindible. El va escriure l’any 2007, cinc anys abans de la seva mort.
L’editorial Kalandraka té una especial cura amb les reedicions dels clàssics. A la seva col·lecció de contes tradicionals els trobem gairebé tots. Ara han incorporat una versió d’Els tres porquets, un dels contes més explicats als infants de cicle infantil, tant de viva veu com amb les nombroses versions que circulen.
Aquesta adaptació d’en Xosé Ballesteros explica que hi havia una vegada una truja que tenia tres fillets. Se’ls estimava molt, però com que ja eren prou grans, els va animar perquè marxessin a córrer món i fer fortuna.
Els tres germans se’n van anar a viure al bosc. Un dia van sentir que rondava per allí un llop molt ferotge… Casa de palla, casa de fusta, casa de pedra i maons… Materials diversos per a tres porquets ben diferents -un mandrós, un poc treballador i un altre molt treballador que malgrat tot tenen una cosa en comú: la por al llop.
detall del conte
Aquesta adaptació del conte popular anglès destaca també per la seva proposta plàstica, de tonalitats suaus i plena de detalls, tant a l’arquitectura i decoració dels espais domèstics, com en l’expressivitat dels personatges. L’il·lustrador és en Marco Somà, un jove italià que val la pena conèixer (http://marcosoma.blogspot.com.es/)
detall
Els tres porquets és un conte molt conegut arreu del món. Simbolitza el procés de creixement i desenvolupament de la personalitat. El nen que escolta el conte aprèn, per mitjà de la identificació amb cadascun dels porquets, que les persones evolucionen i que créixer té avantatges. És per aquest motiu que el porquet gran és qui aconsegueix vèncer al llop gràcies al seu esforç en construir una casa de maons i a la seva intel·ligència preparant l’olla on li cremarà el cul.
El conte ens mostra el simbolisme de les cases que es construeixen que va paral·lel a l’evolució de la humanitat i passa d’una casa sense estabilitat, la de palla, seguint per la de fusta, fins a una de més sòlida i duradora, la de maons.
detall de la contraportada
Si, habitualment, en els contes, el germà petit és el més llest i eixerit, el qui troba la solució, Els tres porquets se’ns surt de la norma i ens mostra que el germà gran (la representació d’un estadi més avançat de la personalitat) és el més madur, el més racional, el més realista, capaç de vèncer el llop.
El conte va ser publicat per primera vegada a Londres, l’any 1843, i en aquella versió el llop es menjava els dos porquets petits. Amb el temps la versió més coneguda és la que presentem, on els dos germans petits van a buscar aixopluc a casa del germà gran i sobreviuen.
Dades del llibre:
ELS TRES PORQUETS
Xosé Ballesteros (text)
Marco Somà (il·lustració)
María Luchetti (traducció)
40 Pàg. 22 x 22 cm.
ISBN: 978-84-8464-279-4
Preu: 13,00 €
No acostumem a comentar la bona feina dels il·lustradors que treballen per encàrrec per a les editorials. Generalment ens fixem si el text és correcte, si s’entén i si és adequat, però dels dibuixos no en fem gaire cas. En alguna ocasió, en canvi, m’ha passat que gràcies als llibres de text he descobert un artista. Em va passar amb la Sonja Wimmer i els seus treballs per a l’editorial Cruïlla. Les seves dolces i alhora alegres il·lustracions em van portar a conèixer més d’aquesta autora alemanya, barcelonina d’adopció.
Més tard, una companya, la Pilar, em va mostrar «Montañas en la cama». Wow!, que diuen els americans, allò va ser una brisa suau, una alenada de colors que em va enamorar.
Tenim la sort que la Sonja Wimmer viu aquí i la podem llegir en català i castellà. Ella va estudiar i treballar diversos anys com a dissenyadora a la seva ciutat natal Munic i també a Brussel·les, fins que va viatjar a Barcelona per continuar la seva formació artística a la Llotja, Escola Superior de Disseny i Art. Des de llavors, com a il·lustradora freelance es prodiga amb editorials d’arreu el món.
Si voleu conèixer com dibuixa, quines tècniques empra, què l’emociona, on s’inspira i altres singularitats, ho podeu fer en aquest vídeo que recull l’exposició que va fer el gener 2012 a Reus (sala La Vaca a la Lluna)
D’entre els llibres que ha il·lustrat (molts!) en destaco tres:
Montañas en la cama Explica una incursió nocturna que fa un nen a l’habitació dels seus pares i que desemboca en un divertit relat, en el qual s’aborda la sexualitat amb molt d’humor i naturalitat. Un llibre amb la dosi exacta de tendresa i innocència que li resten serietat a un tema que als pares, amb més freqüència de la que admeten, els incomoda.
La Sonja va considerar que la millor manera de ser fidel a l’esperit de la història era realitzar un treball basat en «humor, exageració i una mica de poesia». Per això, entre els llençols del llit dels pares sorgeixen arbres, indicadors de camins, una truita per agafar forces per la pujada, i fins i tot una cabra salvatge, que afegeix un punt de comicitat. També va decidir donar-li un company d’aventures al nen Martín. Així, va crear un conill de peluix, que l’acompanya a través de tot el relat i que mimetitza totes les seves accions. En ell podem veure reflectit els diferents estats d’ànim i excitació del petit.
Pel que fa a la tècnica utilitzada, va optar per barrejar llapis, pastissos i acrílic blanc. Per als edredons, llençols i vestits va realitzar un collage de diferents papers i estampats, que reforcen la sensació de “frescor” amb la que aquest àlbum s’acosta a la sexualitat.
El dia que la Saïda va arribar El dia que la Saïda va arribar em va semblar que havia perdut totes les paraules. I per això vaig intentar buscar-les pels racons, cantons, forats, calaixos, descosits… per veure si entre elles i jo li esborràvem les llàgrimes que vessaven de les llargues pestanyes i del silenci espès. El dia que la Saïda va arribar el pare em va explicar que, segurament, la meva amiga no havia perdut les paraules, sinó que potser no les havia volgut treure perquè eren diferents de les d’aquí.
Aquest àlbum il·lustrat ens mostra una realitat que coneixem prou bé, el multiculturalisme, la diversitat. I ho fa mitjançant la història d’una nena, la Saïda, que acaba d’arribar del Marroc i no aconsegueix comunicar-se amb els seus companys fins que es troba amb una altra nena que s’adona que ajudant la Saïda ella també hi guanya molt.
Les il·lustracions són fantàstiques, algú va dir que eren poesies de colors.
les pors del capità Cacúrcies
Això li pot passar a qualsevol?
Al web de Boolino llegim:
En Balzo acompanya la seva mare a una botiga on els nens i les nenes no poden tocar res, de manera que, per no avorrir-se, juga a ser un cuc de seda. Però, involuntàriament, causa una trencadissa, tot i que el pitjor és que li comença a sortir un nyanyo al cap. Tanmateix, ni la seva mare ni el botiguer semblen adonar-se d’això últim; al contrari, esbronquen en Balzo com si hagués causat la trencadissa (i el seu nyanyo!) expressament… Bell conte infantil, molt adequat també per als adults, pel fet que s’hi posa de manifest com, de vegades, amb motiu d’algun accident domèstic, renyem sense contemplacions els nostres fills, quan si aquesta mateixa situació la provoquem nosaltres, fem servir gairebé per inèrcia la famosa frase Això li pot passar a qualsevol!.
Cipariso
Altres llibres que ha il·lustrat la Sonja Wimmer són: Les pors del capità Cacúrcies Cipariso El conde de Montecristo Jo que vaig dormir amb lleons La sorpresa del jardinero Casi un millón de cuentos El silbido de Juan Angelón, El dragón que churruscaba a sus amigos Mitjanit Seres fantásticos del Agua La niña que caminaba entre aromas El cielo de Afganistan Cuento de Noche Historia d’una panerola La coleccionista de palabras
La Festa de la Literatura es torna a celebrar a Barcelona els dies 4 i 5 de febrer de 2017 al recinte del CCCB i del MACBA. Es convida als nens i a les nenes d’entre 0 i 12 anys a gaudir, en família, de la literatura i les arts, apostant per la innovació i l’experimentació en els formats culturals.
Aquesta setena edició arriba amb Elisenda Roca, Clara Peya, Ariadna Peya, Nina Werhle, Jordina Biosca, Yoshihira Hioki, MediaLab Prado i Roser Ros com a caps de cartell.
Les famílies podran gaudir d’una vintena de propostes relacionades amb la Literatura i les Arts: contes, espectacles, performances, jocs, música, dansa i molt més!
El programa el podeu descarregar AQUÍ
Tota la informació a: http://flicfestival.com/barcelona/
La invitació a la lectura 