Llibres que parlen dels avis i les àvies n’hi ha un bon grapat. Alguns tracten la malaltia de l’Alzheimer i d’altres sobre la mort i el dol que suposa per a la família. Són llibres necessaris que ens ajuden a plantejar situacions delicades. En canvi, llibres que parlin de la saviesa que suposa l’edat, de les experiències i/o dels amors viscuts durant tota la vida, no n’hi ha tants. «Les arrugues de l’àvia» explora aquesta idea partint de la conversa d’una nena que sent curiositat per les arrugues de la cara i li pregunta si li molesten. És l’inici d’un diàleg en que la nena descobrirà que cada arruga és un record: n’hi ha que recorden dies feliços, altres dies tristos, però totes i cadascuna representen com és de bonica la vida.
Aquest llibre és commovedor i ens vol recordar que la vellesa pot ser quelcom molt valuós.
Pintat amb suaus tons pastels es mostra un viatge per temps en que a cada pàgina trobem un emotiu record.
Les imatges (les dels records) van sense text i és d’agrair perquè no es necessita. Són memòries d’un dia de primavera, d’un picnic a la platja, de la nit que l’àvia va conèixer l’avi, etc. Són preguntes que aboquen a la darrera: —Àvia, et recordes de la primera vegada que em vas veure?
I en la imatge veiem l’avia com somriu i com se li entén tot.
Un llibre molt bonic, des de la portada, passant per les guardes i un llom increïble, fins a la qualitat del paper. Segur que us podrà servir per encetar altres històries relacionades amb les vostres arrugues o les dels vostres familiars, arrugues que també amaguen misteris, somriures i alguna que altra tristor.
Les dades:
Títol: Les arrugues de l’àvia
Autora: Simona Ciraolo
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Edat recomanada: A partir de 5 anys
Pàgines: 40
Primera edició: novembre 2016
Dimarts 28 de febrer es va presentar a la llibreria Jaimes «Un llop com cal» d’en Joaquim Carbó.
A la trobada, molt animada, en Ramón Besora va explicar anècdotes viscudes amb en Carbó i els seus llibres, especialment les referides a «La casa sota la sorra» i el muntatge espectacular que van fer amb 400 alumnes de tot Catalunya, fa un grapat d’anys, i altres aventures. El record de totes les vivències compartides anava al cas perquè «Un llop com cal» va ser escrit fa quaranta anys i publicat en format més auster per laCaixa. Ara, el que han fer els de Nandibú ha estat una revisió i actualització per millorar-ho, cosa que aconsegueixen amb les il·lustracions d’en Pedro Rodríguez. En Pedro, també present a la sala, va explicar les dificultats per trobar el punt exacte per donar-li forma al llop vegetarià i també quin és el seu mètode de treball habitual.
Ramon Besora presenta el llibre
Joaquim Carbó i Pedro Rodríguez
Aspecte de la sala. A les parets les il·lustracions originals del conte
Tot plegat, més que una presentació, va ser una lliçó d’història de la literatura infantil en català, amb referències a congressos, maneres de fer, experiències, etc.
S’agraeixen aquest tipus de presentacions en que es parla més enllà del llibre en concret —recordeu l’inefable Umbral— i no hi ha pressa per acabar.
Un llop com cal explica l’aventura d’un llop, fill d’una lloba de molt bona família del Pirineu, que s’escapa del jardí de la casa de ciutat on viu i on va néixer perquè sa mare va ser capturada fa anys i se’n va cap a la muntanya, a la recerca de la llibertat.
L’exposició de les il·lustracions originals del conte hi serà a la llibreria durant els propers quinze dies per si les voleu veure (o comprar).
Les dades:
Títol: Un llop com cal
Autor: Joaquim Carbó
Il·lustrador: Pedro Rodríguez
Editorial: Pagès (segell Nandibú)
48 pàgines
Edat recomanada: Cicle mitjà
Hija única és una novel·la gràfica basada (en part) en fets reals. Ens ho explica l’autora il·lustradora xinesa Guojing en una nota al principi que és l’únic text que trobarem en el llibre. Segons conta, la seva infantesa va ser molt solitària ja que va néixer a la Xina, l’any 1980, sota la política del fill únic. Explica que els seus pares treballaven i que sovint es cuidava d’ella la seva àvia, encara que de vegades també es quedava sola: «Aquesta experiència era comuna en moltes famílies en aquell moment» —diu— «Jo pertanyia a una generació de nens i nenes que estàvem molt sols»
Als 6 anys, el pare de la Guojing la va pujar en un autobús perquè anés tota sola a casa de l’àvia i es va adormir. Quan es va despertar, l’autobús estava gairebé buit, ella va baixar en estat de pànic, i mentre seguia el carrer per on passava els cables de l’autobús elèctric va trobar un carrer conegut que la va portar a casa de l’àvia. Va arribar tres hores tard.
La novel·la no té text i, a part de la història que ens ha explicat l’autora, trobem diverses capes o nivells de lectura. Hi ha detalls que anticipen el que passarà, unes pàgines del principi on es veu la nena a casa seva però emmarcada en dotze petites vinyetes que fan la sensació de tancament, de presó, i les pàgines més oníriques del viatge que fa dalt dels núvols amb els amics que troba pel camí, quan la nena s’aventura per la neu i es troba en un bosc on ningú pot escoltar els seus crits.
En aquell moment, mentre es neteja les llàgrimes, un cérvol majestuós apareix i l’acompanya a una mena de santuari situat dalt dels núvols. En aquest regne misteriós descobreixen una cria d’ós polar i els tres comparteixen una meravellosa aventura arribant fins i tot a entrar a l’interior d’una balena, recordant Jonàs o Pinotxo.
Paral·lelament, els pares han tornat a casa i després de veure la nota que la nena els ha deixat, comencen la seva recerca i la trobada que es produirà al final del llibre.
Els dibuixos estan fets amb carbó, amb tons grisos que imiten molt bé la sensació d’hivern i de pobresa, i també suggereixen la suavitat dels núvols i l’escalfor de la proximitat del cérvol.
Les il·lustracions en tons sèpia, molt elegants i plenes de detalls, on es mescla la realitat amb l’encanteri, la imaginació i la sorpresa, ajuden a que el llibre provoqui impacte per la història en si i perquè ens recorda que tots, en algun moment o altre, ens hem sentit sols.
Recomanable per a edats entre 5 i 9 anys.
Dades:
Títol: HIJA ÚNICA
Autora-il·lustradora: Guojing
Editorial: Pastel de luna
Any: 2016
Un camí de flors és un àlbum il·lustrat sense paraules que explica la història d’una nena que va camí de casa amb un pare despistat amb el telèfon mòbil. La nena, una Caputxeta contemporània caminant pel bosc urbà, s’hi fixa en tot: un home tatuat, una dona que va dins d’un taxi, i sobretot les flors que broten a qualsevol lloc de la ciutat grisa, com les dents de lleó que cull als peus d’un pal de la llum on algú ha fermat la bicicleta. Mentre van caminant la nena troba altres flors fins que arriba a fer un ram. A la segona part del llibre les flors que la noia ha collit seran un regal. Com podem llegir a les úniques paraules que hi ha (a la contraportada) «cada flor es converteix en un regal que obre un camí a la tendresa enmig de la indiferència de la ciutat», i veiem com li fa un regal silenciós a un sense-sostre que dorm en un banc del parc, a un ocell mort, al gos d’un veí i finalment a la seva mare i als seus dos germans.
Hi ha una escena final preciosa en que la nena es fica una flor silvestre darrere de l’orella, representant el mateix gest que fa el pare quan parla amb el telèfon mòbil.
La història la va pensar l’autor mentre passejava amb una de les seves filles i és talment com ho veiem en el llibre.
En paraules del propi Lawson: «La història d’Un camí de flors va evolucionar directament d’un passeig que vaig fer amb la meva filla, Sophie, sortint de la seva classe d’art fins a la nostra casa, a Arlington. Fins i tot recordo la data exacta, el 18 de juny del 2008. Sophie tenia set anys en aquell moment. El meu fill Jojo, nascut feia dos dies, i el meu fill mitjà, Ashey, de quatre anys, eren a casa amb la meva dona, Amy. Jo volia tornar ràpidament, vaig buscar un taxi, però no vaig aconseguir parar-ne cap i llavors vam anar caminant. Jo caminava de pressa, sense parar atenció a Sophie i al que estava fent. Els carrers semblaven grisos i lletjos. Tot d’una em vaig adonar que la Sophie collia flors —les diminutes flors que treuen el cap a través de les esquerdes de ciment, males herbes, dents de lleó, trèvols i altres- i estava cantant. Quan vam arribar a casa, en va posar al barret d’en Jojo i als demés, com en el llibre. Em va semblar molt simbòlic: la Sophie a la recerca de color en un món gris, i després donant el que havia trobat. Em vaig adonar que seria un bell llibre, sense paraules, amb trossos de edifici de color enmig d’un món negre, blanc i gris.»
Sovint em pregunto com s’ho fan els autors de llibres sense text per transmetre la seva idea. Molts dels llibres que no porten text solen anar signats per una sola persona però en aquest cas consta l’autor del text (inexistent) i l’il·lustrador.
Segons expliquen en JonArno Lawson i en Sydney Smith, la historia concebuda pel primer va ser explicada i també dibuixada com si fos un guió cinematogràfic i es va ajudar de fotografies dels carrers per on solen passejar. Amb aquestes indicacions, l’il·lustrador ha fet una meravella amb un ús espectacular de les perspectives que, juntament amb l’ús del color i una tècnica brillant fa que el conte ens transmeti emocions fortes.
Quan ens preguntem perquè ens agrada un llibre, sempre diem que és perquè «ens diu algo», «ens emociona», «ens fa pensar», «ens recorda a…», «pel seu simbolisme», etc. i aquest conte ho aplega tot.
Un bon llibre per posar en mans dels infants perquè entenguin com va això de la perspectiva, del color, de les emocions, dels detalls que els adults no veuen.
La història és creïble, la ciutat és creïble, (ni massa neta ni massa bruta), el to és tranquil, la nena caminant sempre cap a la dreta ens ajuda a avançar en la lectura. Un llibre per explicar i disfrutar.
Dades:
UN CAMÍ DE FLORS
Autor: JonArno Lawson
Il·lustrador: Sydney Smith
Editorial: Libros del zorro rojo
Any edició: 2017
Pàgines:32
L’editorial Ekaré ha iniciat un cicle de trobades molt interessants. Les han anomenat «Tardes de Altamira» en record al barri veneçolà on va començar el seu projecte editorial. La primera de les trobades programades va ser a càrrec de l’Arianna Squilloni i l’Anna Castagnoli que ens van explicar la seva experiència com a jurat d’una de les fires més potents que hi ha ara mateix en el món de la il·lustració, la Fira de Bologna. Ambdues, en diferents anys, han participat en la tria de les millors il·lustracions, les que marquen tendència. Ens van explicar les dificultats de posar-se d’acord persones de diferents àmbits del món artístic per trobar criteris comuns i ho van exemplificar amb quantitat d’imatges sobre les que anaven explicant el què i el perquè de cadascuna d’elles.
Vaig marxar amb una sensació de no saber gaire res del que es cou arreu del món de la il·lustració però em vaig quedar amb un munt d’idees que m’han fet reflexionar molt aquests dies.
Estic content d’haver assistit de la trobada i us recomano que us ho apunteu a l’agenda. La propera (sempre el darrer dimecres de mes) serà a càrrec de la Teresa Duran, coneguda per tots nosaltres i que ens ajudarà a mirar amb uns altres ulls els àlbums il·lustrats, amanit com sempre fa amb un munt d’anècdotes.
Si disposeu d’una estona i teniu ganes de reviure la primera trobada ho podeu fer clicant a l’enllaç següent, que és la transmissió que es va fer en directe mitjançant l’aplicació Facebook Live: https://www.facebook.com/EdicionesEkare/videos/1375891639142289/
He triat la Marta Montañá com a il·lustradora del mes per celebrar l’entrada cinquanta d’aquesta secció que vam començar amb l’Emily Gravett el mes de gener del 2013.
La Marta és una gran treballadora i els seus dibuixos emplenen centenars i centenars de pàgines de contes infantils i de llibres de text, que han passat per les vostres mans, moltes vegades. També heu vist dibuixos seus en altres àmbits relacionats amb la biologia i la natura. He tingut la sort de conèixer-la recentment amb motiu d’un projecte que no sé si veurà la llum però tan sí com no la conversa amb gent que en sap, com és el seu cas, sempre és valuosa.
La Marta és badalonina de naixement però viu a l’Empordà. Explica que la seva afició pel dibuix ve de lluny i que quan va haver de triar el seu futur dubtava entre la biologia i la il·lustració. Celebrem que triés aquest camí. Segons conta ella mateixa «la meva il·lusió era treballar amb dofins o amb nens petits i l’única manera de poder tenir-ho tot era dibuixant-ho»
Va estudiar a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo i amb posterioritat va seguir fent cursos més especialitzats amb artistes com l’Anna Laura Cantone, la Mariona Cabassa o la Rebeca Luciani, entre d’altres.
Podeu veure una mostra del seu estil entrant al web http://www.martamontanya.com/
El llistat dels seus llibres és inacabable i combina diverses tècniques. Com a mostra, anoto només els últims deu que ha il·lustrat relacionats amb la literatura infantil i juvenil:
El patito feo (adaptació)
Ed. Anaya, 2017 Mama, vull que siguis com un elefant
Text de Cinta Arasa.
Ed. Bromera / Animallibres, 2017 La Lea i el cargol
Text de Rodolfo del Hoyo.
Ed. Baula, 2016 La botiga de mascotes extraordinàries
Text de Rubèn Montañá. 13è Premi Barcanova Literatura Infantil, 2015 Aventura en el país de las chuches
Text de Paula García Prieto.
Ed. San Pablo, 2015 L’aneguet lleig
Adaptació de Núria Font. Ed. Cruïlla, 2014 El libro de los sentimientos para niños
Text de Jesús Ballaz. Ediciones B, 2014 Els Castellers
Text de Núria Font. Ed. Cruïlla, 2013 Maria Llufa
Text de Carles Sala i Vila. Ed. Crüilla, 2013 La castanyera
Ed. Barcanova, 2013
Al web també trobareu totes els llibres de text que ha il·lustrat així com altres projectes de natura.
Si la convideu a la vostra escola, l’èxit està assegurat i us fareu fans d’ella. Com a mostra, tres il·lustracions:
Les imatges d’aquesta entrada estan extretes del web de la Marta Montañá.
Ja hi ha data i programa del 35 Saló Internacional del Còmic, que se celebrarà del dijous 30 de març al diumenge 2 d’abril a Barcelona.
Com cada any, tots els gèneres del còmic estaran presents en les diverses exposicions, hi haurà tallers de temàtiques variades i la presència de destacats dibuixants i guionistes nacionals i estrangers. Serà curiosa de veure una exposició amb avions reals de diferents èpoques, com una rèplica del primer avió que va fer el trajecte de Barcelona a Palma de Mallorca. Per això, el cartell representa una aviadora sobrevolant la plaça Espanya i és un homenatge a les primeres dones aviadores. S’agraeix que el tema no sigui bèl·lic (hagués estat el més previsible). L’autor és en Jaime Calderón.
Al Saló hi haurà una exposició amb 100 originals del TBO i també les esperades visites d’il·lustradors de prestigi com el belga Bruno Gazzotti o el cubà Juan Padrón, entre altres.
Altres exposicions estaran dedicades al creador de la novel·la gràfica Will Eisner, a la sèrie de còmic Fanhunter de Cels Piñol, als viatges de Tintín al voltant del món o als superherois populars gràcies al cinema, com la Màscara, Hulk o l’Esquadró Suïcida. Crec que també hi haurà un homenatge al creador del Capitán Trueno, Víctor Mora, que ens ha deixat no fa gaire.
Si no heu anat mai a un Saló d’aquestes característiques, us ho recomano. No us defraudarà perquè com diu en Patrici Tixis, president del FICOMIC, “el còmic és la porta d’entrada a la lectura”
Tota la informació sobre horaris, preus i altres detalls logístics es poden consultar al web del Saló: http://ficomic.com/
Les companyes de Bibliomèdia han organitzat una matinal per parlar de biblioteques escolars. Ja fa cinc anys des de l’anterior convocatòria que vam celebrar a l’Hospitalet. M’agrada comprovar que hi ha mestres entestats en defensar la necessitat (irrenunciable) de la biblioteca escolar, precisament ara que els vents de l’educació sembla que vagin en contra.
La trobada serà el dissabte dia 11 de març del 2017 en horari de matí (9.00 a 14.00) a l’escola Pere IV de Barcelona.
Al web de Bibliomèdia es pot llegir: Ens il·lusiona poder oferir aquesta Jornada en què hi trobareu les reflexions de la companya Glòria Durban respecte com la biblioteca escolar pot intervenir en els processos de transformació educativa que estem vivint. I en els tallers, un espai de diàleg i de coneixement actiu amb propostes de treball ben diferents però complementàries. Dues propostes que abracen dues mirades de la biblioteca escolar: la que busca fomentar la lectura, el llibre i la biblioteca «Laboratoris de lletres i imatges a l’escola» a càrrec de la Maria Gual, Araceli Ortega i Macarena Traviesa; i la que busca formar l’estudiant en la recerca «Com orientar a l’alumnat en la cerca d’informació en els seus projectes d’investigació» a càrrec de Carles Ortiz i Glòria Durban. A més, volem donar a conèixer les actuacions que estem portant a terme com a grup: la campanya “Per una biblioteca escolar viva“, la plataforma de treball col·laboratiu, la nova pàgina d’entrevistes, etc.
Escola Pere IV Barcelona
El pagament de la Jornada és amb taquilla inversa, per poder cobrir les despeses de l’esmorzar, el material dels tallers i el desplaçament de les persones que compartiran les seves experiències.
Per assistir cal inscriure’s entrant al web de Bibliomèdia AQUÍ. També trobareu el triptic amb el programa.
La Jornada està reconeguda dins el PFZ (Pla de Formació de Zona) i si us cal certificació i sou usuari xtec també trobareu un formulari a la mateixa pàgina web.
Estem d’enhorabona perquè s’acaben de traduir al català els dos primers llibres de la sèrie de cinc protagonitzats per una parella d’amants ben peculiar, un cocodril i una girafa: «El cocodril enamorat» i «Una parella diferent».
L’autora i il·lustradora de les aventures d’aquests dos és la Daniela Kulot i l’ha clavat amb els personatges, tot i que, en realitat, és una història d’adults.
Les aventures resulten divertides i xocants perquè a casa de la girafa, per exemple, la tassa del vàter és molt alta i al cocodril li pengen les cames i, en canvi, a casa del cocodril la girafa ha de treure el cap fora de la xemeneia perquè no hi cap. Dos personatges molt diferents però que troben la felicitat quan estan junts.
Sobre «El Cocodril enamorat» llegim al web de Kalandraka: «Aparentment, la seva relació pot resultar complicada perquè la diferència més notable entre ells és l’alçada. Per evitar aquesta desigualtat el Cocodril fa servir tot el seu enginy, per fer-se veure i cridar l’atenció de la Girafa. Així, se succeeixen situacions plenes d’humor amb les que el Cocodril procura que ambdós es trobin i així la Girafa pugui percebre el seu interès per ella. Però l’atzar s’encarrega de frustrar aquests encreuaments de mirades i de somriures, tan necessaris perquè sorgeixi l’espurna de l’amor. Un llibre infantil sobre un sentiment universal, que explica -amb un llenguatge senzill i proper- el munt de sensacions i emocions que es produeixen quan un s’enamora. També destaca per abordar aquest tema de manera global, tot partint de situacions quotidianes. En una societat que procura la integració de les persones de diferents orígens, cultures i creences, i a on cada vegada són més habituals noves tipologies de famílies, aquest àlbum transmet un missatge fonamental: no és qüestió d’alçada, pes, idioma o cultura; quan l’amor apareix, totes les barreres són superables»
I sobre «Una parella diferent» diuen: «El Cocodril i la Girafa s’han enamorat, construeixen una casa per viure-hi i comencen una vida en comú que, lamentablement, xoca amb la incomprensió dels altres. Les visites als pobles de l’un i de l’altre els deixen una desagradable impressió de com jutgen la seva relació. Aquesta parella, peculiar i entranyable, pateix les mirades, les burles i comentaris dels veïns, grans i petits. Malgrat tot, sense donar importància a les crítiques alienes, els protagonistes no s’ho pensen dues vegades quan veuen que un accident posa en perill una família. L’alçada de la Girafa i l’habilitat del Cocodril els hi van salvar les vides i van demostrar que la cooperació i la solidaritat són els fonaments de la bona convivència, por sobre de qualsevol diferència. Juntament amb aquest missatge, el relat també està carregat d’humor, tant a les il·lustracions –que destaquen pels seus colors com al text, amb simpàtiques picades a l’ullet lingüístiques: el “Girodril” amb el qual es desplacen o el nom dels pobles en són un bon exemple de fusió.»
Després de deu anys, toca tornar a comprar aquests llibres que són dels més prestats a la biblioteca escolar, ara en català.
Un agraïment a les companyes de Kalandraka, la Cristina i l’Helena, perquè imagino que han estat les instigadores d’aquesta bona notícia. De passada, aprofitem per demanar la traducció dels altres tres per completar la col·lecció. I que afegeixin «Leopoldo y Casilda», no?
L’Imma Palahí, mestra amiga, m’ha presentar aquest llibre fascinant i divertit titulat HIRAMEKI, una paraula japonesa que significa «inspiració».
El llibre conté una gran quantitat de taques de colors, fetes amb aquarel·les i de dificultat creixent que ens conviden a dibuixar a sobre segons la nostra inspiració. Té poques indicacions i totes les possibilitats (moltes) hi tenen cabuda. Les formes estranyes es poden transformar afegint ales i becs i es converteixen en ocells. També es poden dibuixar mans i cames i trobar-te amb algú que balla.
Els autors, Gunter Mayer (Peng) i Rudi Hurlzmeier (Hu), expliquen per a ells la taca és el principi d’una gran obra d’art i d’històries i que per aquest motiu van idear el llibre. És van adonar que qualsevol taca té la capacitat d’esdevenir una altra cosa, limitada tan sols per la capacitat de l’observador, més o menys com quan mirem núvols i imaginem formes.
Sembla que el llibre crea una mena d’addicció similar al que passa amb els sudokus i que un cop comences quedes enganxat… o això diuen.
Del que es tracta és de divertir-se.
El llibre és molt potent per estimular la creativitat dels alumnes (i dels adults també). Està estructurat en nivells de dificultat i, de mica en mica, es va millorant el procés creatiu, en la capacitat per veure i crear figures i, segurament, també milloren les habilitats com a dibuixant.
A partir de 6 anys.
Se m’acut que pot ser un bon llibre per, a partir dels éssers imaginaris que anem creant, passar a escriure les seves aventures.
Les primeres pàgines les pots disfrutar AQUÍ.
Dades:
HIRAMEKI
Peng + Hu
Editorial Sexto Piso
Any de publicació: 2016
Format: 21 cm x 16 cm
Pàgines: 192
13 €
Llibres que parlen dels avis i les àvies n’hi ha un bon grapat. Alguns tracten la malaltia de l’Alzheimer i d’altres sobre la mort i el dol que suposa per a la família. Són llibres necessaris que ens ajuden a plantejar situacions delicades. En canvi, llibres que parlin de la saviesa que suposa l’edat, de les experiències i/o dels amors viscuts durant tota la vida, no n’hi ha tants.
La invitació a la lectura 